Naturalesa jurídica del Reglament
La relació entre llei i Reglament s’articula sobre el principi de competència, no de jerarquia, ocupant diferents plans normatius. És una norma que sense ésser una llei, té rang de llei. Inclús hi ha el qui defensa que no requereix sanció.
El Reglament no forma part del bloc constitucional, però sí constitueix paràmetres de constitucionalitat en els vicis de procediment d’una llei, en la mesura que la inobservança dels preceptes que regulen el procediment legislatiu poden viciar d’inconstitucionalitat una llei, sempre qu aquesta inobservança alteri de manera substancial el procediment de formació de voluntat.
El Reglament és l’expressió de l’autonomia funcional que pretén assegurar el funcionament del Parlament com a òrgan.
L’article 54 de la Constitució, determina l’autonomia parlamentària en quatre branques, l’autonomia normativa, l’autonomia financera o pressupostària, l’autonomia organitzativa (també de personal) i l’autonomia administrativa i de policia.
Aquesta autonomia genèrica de funcionament permet el normal desenvolupament de les funcions del Parlament, complint dos objectius: la independència en l’organització dels processos de decisió de la cambra davant del poder executiu i permetre la participació plural de tots els grups integrants de la cambra en el procés de formació de la voluntat, garantint els drets de les minories i la conservació del principi del Consell General com a òrgan deliberant.
Però aquesta autosuficiència no significa arbitrarietat i s’admet progressivament la necessitat de control tant intern com inclús jurisdiccional, sobretot en l’àmbit constitucional.
Es pot dir com a corol·lari, que l’autonomia dels parlaments s’ha de buscar en la divisió de poders (Declaració dels drets humans i dels ciutadans aprovada per l’Assemblea Nacional Constituent francesa l’any 1789, article. 16. Tota societat en què la garantia de drets no estigui assegurada, ni la separació dels poders determinada, no té Constitució).
En data 7 de febrer del 2019, el Consell General va aprovar un nou Reglament. La major part dels canvis aportats corresponen a modificacions de caràcter tècnic amb la voluntat de resoldre temes plantejats durant els gairebé 24 anys de vigència de l’anterior Reglament, també per incorporar dins de l’articulat, les suplències adoptades fins a la data i aportar precisions en algunes tramitacions en qüestions que no afecten el fons com són, entre d’altres, la requalificació d’iniciatives, els reajustaments dels temps de paraula en alguns debats.