Sou a: Inici / ca / El Consell General / Òrgans i procediments del Consell General / Els òrgans del Consell General

Els òrgans del Consell General


  • El síndic general

És el president del parlament andorrà. El nom s’utilitza des del segle XIV i amb el canvi constitucional es va voler conservar pel seu caràcter històric. La seva funció és la de representar el Consell General, assegurar els seus treballs, ordenar i dirigir amb imparcialitat els debats i fer complir el Reglament, que també pot interpretar en cas de dubte. Com a màxima autoritat, ha d’exercir les seves funcions de manera imparcial i no intervenir en els debats, però té dret de vot. En absència del síndic general, la subsíndica general té totes les competències del síndic general.

 

  • La Sindicatura

La Sindicatura és l’òrgan rector de la Cambra. Està constituïda pel síndic general, per la subsíndica general i per dos secretaris, que són actualment una consellera general i un conseller generals i compta amb l’assessorament del secretari general. S’ocupa dels aspectes administratius i de l’organització parlamentària. Una de les seves principals missions és qualificar els escrits i documents de caràcter parlamentari que es presenten, declarar-ne l’admissibilitat i decidir-ne la tramitació que es correspongui.

 

  • La Junta de Presidents

En formen part els presidents de grup parlamentari i és presidida pel síndic general, assistit pel secretari o secretària de torn de la Sindicatura. Alhora, pot comptar amb la presència, potestativa, dels altres membres de la Sindicatura i d’un representant del Govern. La Junta de Presidents ordena el calendari de les sessions i aborda tant la preparació dels debats com la participació de la institució en actes internacionals, entre altres temes.


  • El Ple

Presidit pel síndic general, el Ple és l’òrgan suprem i fonamental del Parlament. Celebra les seves sessions al llarg de dos períodes ordinaris: març-juny i setembre-desembre. Hi ha tres tipus de sessions: les ordinàries, les extraordinàries i les tradicionals. Mensualment tenen lloc sessions ordinàries de control al Govern, i la resta de sessions es convoquen d’acord amb les necessitats.

Les sessions extraordinàries són aquelles convocades, per acord de la Comissió Permanent, fora dels períodes ordinaris.

A les sessions tradicionals (14 de març, dia de la Constitució, i 21 de desembre, sessió de Sant Tomàs), que se celebren a la Casa de la Vall, els consellers i conselleres generals vesteixen els abillaments tradicionals, abric i tricorni, i els síndics generals capa i bicorn, amb la medalla d'autoritat.

Les sessions del Ple són públiques i retransmeses en directe per televisió.

 

  • La Comissió Permanent

La Comissió Permanent és l’encarregada de vetllar pels poders de la Cambra quan aquesta estigui dissolta o en el període entre sessions.

Està integrada pel síndic general i per sis consellers generals, tres elegits en circumscripció nacional i tres elegits en circumscripció parroquial.

La Comissió Permanent dóna compte al Consell General dels afers tractats i de les decisions adoptades en la primera sessió en què aquest es reuneixi en Ple.

Entre d’altres funcions, la Comissió Permanent acompanya el síndic general en la recepció dels juraments i en les preses de possessió que es realitzen davant d’ell.

 

  • Les comissions legislatives permanents

El Reglament del Consell General reconeix vuit comissions legislatives permanents sobre diverses matèries:

-         Comissió Legislativa d’Interior

-         Comissió Legislativa de Política Exterior

-         Comissió Legislativa d’Economia

-         Comissió Legislativa de Finances i Pressupost

-         Comissió Legislativa de Política Territorial i Urbanisme

-         Comissió legislativa de Sanitat y Medi Ambient

-         Comissió Legislativa d’Afers Socials

-         Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports

Estan constituïdes per un nombre de consellers i conselleres generals proporcional al nombre de membres que té cada grup parlamentari. La seva missió és la d’examinar en profunditat les propostes legislatives, per a la qual cosa poden demanar informació al respecte. En l’anàlisi de les propostes es porten a debat intern els continguts i esmenes presentades i s’estableix el text final que es trasllada al Ple per al debat general i votació. Les seves reunions són públiques, llevat que es tracti de reunions o compareixences de responsables polítics o tècnics en què es tractin temes que s’hagin d’aprovar en el Ple.

Al llarg de la legislatura, la Junta de Presidents determina quina és la comissió a la qual es trasllada cada proposta legislativa, així com les diverses habilitacions genèriques atribuïdes a cada comissió.

 

  • Comissions especials

A banda de les comissions legislatives permanents, el Consell General pot acordar la creació d’altres comissions, com les comissions d’estudi o d’enquesta sobre qualsevol qüestió d’interès públic, o les comissions de Legislatura, -limitades a un cert període de temps-, de caràcter legislatiu o de tipus especial.

 

Llegir Més