Les dones al Consell General

          Els drets polítics

 El procés per aconseguir el reconeixement dels drets polítics de les dones va començar quan un grup reduït, de set dones (en representació de les parròquies, amb Escaldes-Engordany), van presentar una sol·licitud el 30 d’abril de 1967 en la qual exposaven que volien iniciar un expedient per aconseguir la ciutadania plena, és a dir, l’exercici dels drets polítics per a les dones andorranes. A tal efecte demanaven l’autorització per a la recollida de signatures.

El moviment es va estendre fins a aconseguir que 378 dones amb dret a signar, és a dir, més grans de 25 anys, firmessin la sol·licitud per demanar al Consell General aquests drets. Es va traslladar la petició de forma oficial el 15 de maig de 1968. Aquesta sol·licitud la van firmar també set dones, les mateixes que van demanar iniciar l’expedient, però canviant les representants d’Escaldes-Engordany i la de Sant Julià de Lòria. Per tant, van ser nou les dones sufragistes que van començar el moviment per aconseguir els drets polítics de les andorranes.

La sol·licitud quedà sense resposta. Les dones van insistir fins a en dues ocasions perquè es valorés la seva sol·licitud. Finalment, el 4 de juliol del 1969, en la sessió ordinària del Consell General de Sancogesma, es van prendre els acords al respecte. Es va respondre la sol·licitud el 4 de juliol de 1969 en els termes següents:

“Vista la present, el Consell General decreta:

1er.- Per majoria de 10 vots a favor, 8 en contra i una abstenció, informar favorablement que sigui reconeguda a la dona andorrana la facultat de votar.

2on.- Per majoria de 12 vots a favor, 6 en contra i una abstenció, informar desfavorablement la petició pel que es refereix a la facultat d’ésser elegides.

3er.- Per unanimitat, trametre l’expedient als MM. II. Srs. Delegats Permanents amb els informes de les Hbles. Corporacions Locals i el del M. I. Consell General.”

El decret de les Delegacions Permanents arribà el 14 d’abril de 1970.

Tres anys després, el 17 de maig del 1973, els consellers generals Jaume Bartumeu Canturri i Òscar Ribas Reig van presentar una moció davant el Consell General demanant que s’informés favorablement de:

 “... l’atorgament dels drets polítics passius (dret a l’elegibilitat) a les dones andorranes, i els polítics a part entera a totes les generacions nascudes i arrelades a les Valls”.

El tema va ser objecte de debat a la sessió ordinària del 24 de maig de 1973, en la qual s’acordà concedir els drets polítics passius (elegibilitat) a les dones andorranes amb ciutadania plena. El decret de les Delegacions Permanents arribà quatre mesos després, posant fi a la discriminació de la dona quant als seus drets polítics.

         La participació de les dones al Consell General

 A partir d’aquell moment, la participació de les dones andorranes en política es fa manifesta tant com a candidates a les eleccions comunals, com a les generals. No fou, però, fins el 1984, que va haver-hi una consellera general, la primera, a la sala de sessions de la Casa de la Vall, en substitució d’un conseller. El 1986, la legislatura següent, és elegida la primera consellera general.

A la legislatura constituent, el 1993, hi van participar quatre conselleres generals, tot i que una d’elles va ser nomenada ministra. Ja en el marc constitucional, la presència de dones ha estat constant, però en proporcions molt diverses, fins a arribar a la paritat les darreres legislatures.

         Legislatura paritària

 Per primer cop al Consell General, a la legislatura 2011-2015 s’assoleix la mateixa proporció de conselleres i de consellers generals: 14 dones i 14 homes. De fet, durant un breu període de temps, a l’inici de la legislatura, hi ha una majoria de dones (15 dones i 13 homes). Aquesta diferència esdevé paritat amb la dimissió d’una de les conselleres generals que és nomenada cònsol major de la seva parròquia.

Així doncs, durant la VI legislatura, el Consell General fou el segon parlament del món que va garantir la presència paritària de dones en la seva composició, una proporció que també es reflecteix a les delegacions a organismes parlamentaris internacionals i que correspon als canvis que experimenta la societat del país.

            Els darrers anys

 Des d’aleshores, les legislatures següents la presència de dones s’ha mantingut propera al 50% de la composició del Consell General. En la legislatura actual, de nou s’ha assolit la paritat plena amb 14 conselleres i 14 consellers generals.

Com a fet destacat, la VIII legislatura es va assolir una fita històrica, amb el nomenament de Roser Suñé com a primera síndica general en els més de 700 anys d’història de la nostra institució.