Les dones al Consell General

          Els drets polítics

El 5 de setembre de 1973, els delegats permanents, Gregori Creus i Robert Poujol van signar, a proposta del Consell General, un decret relatiu a l’elegibilitat de les dones andorranes:

“Són elegibles, en les mateixes condicions i amb les mateixes limitacions que els homes, les dones en possessió de la ciutadania andorrana plena”.

El procés començà quan 7 dones (una en representació de cada parròquia, amb Escaldes-Engordany) van presentar una sol·licitud el 30 d’abril de 1967 en la qual exposaven que volien iniciar un expedient per aconseguir la ciutadania plena, és a dir, l’exercici dels drets polítics per a les dones andorranes i a tal efecte demanaven l’autorització per a la recollida de signatures.

Aquesta etapa finalitzà amb la presentació de la sol·licitud el 15 de maig de 1968 acompanyada de la signatura de més de 370 dones andorranes. El Consell General va respondre aquesta sol·licitud el 4 de juliol de 1969 en els termes següents:

“Vista la present, el Consell General decreta:

1er.- Per majoria de 10 vots a favor, 8 en contra i una abstenció, informar favorablement que sigui reconeguda a la dona andorrana la facultat de votar.

2on.- Per majoria de 12 vots a favor, 6 en contra i una abstenció, informar desfavorablement la petició pel que es refereix a la facultat d’ésser elegides.

3er.- Per unanimitat, trametre l’expedient als MM. II. Srs. Delegats Permanents amb els informes de les Hbles. Corporacions Locals i el del M. I. Consell General.”

El decret de les Delegacions Permanents arribà el 14 d’abril de 1970.

El 17 de maig de 1973 els consellers generals Jaume Bartumeu Canturri, d’Andorra, i Óscar Ribas Reig, de Sant Julià de Lòria, van presentar una moció davant el Consell General demanant que s’informés favorablement de:

 “... l’atorgament dels drets polítics passius (dret a l’elegibilitat) a les dones andorranes, i els polítics a part entera a totes les generacions nascudes i arrelades a les Valls”.

El tema va ser objecte de debat a la sessió ordinària del 24 de maig de 1973, en la que s’acordà concedir els drets polítics passius (elegibilitat) a les dones andorranes amb ciutadania plena. El decret de les Delegacions Permanents arribà quatre mesos després, posant fi a la discriminació de la dona quant als seus drets polítics.

         La participació de les dones al Consell General

A partir d'aquell moment, la participació de les dones andorranes en política es fa manifesta tant com a candidates a les eleccions comunals com a les generals. No fou, però, fins el 1984, que va haver-hi una consellera general, la primera, a la sala de sessions de la Casa de la Vall, en substitució d'un conseller. El 1986, a la legislatura següent, és elegida la primera consellera general.

A la legislatura constituent, el 1993, hi van participar quatre conselleres generals, tot i que una d’elles va ser nomenada ministra. Ja en el marc constitucional, la presència de dones ha estat constant, però en proporcions molt diverses, com es reflecteix a la gràfica adjunta.

         Legislatura paritària

Per primer cop al Consell General, a la legislatura 2011-2015 s'assoleix la mateixa proporció de conselleres i de consellers generals: 14 dones i 14 homes. Fins i tot, després de les eleccions i durant un període, hi ha majoria de dones, 15 dones i 13 homes. Aquesta diferència esdevé paritat amb la dimissió d'una de les conselleres generals que es presenta com a candidata a cònsol.

Així doncs, durant la VI legislatura, el Consell General fou el segon parlament del món pel que fa a la presència de dones en la seva composició, una proporció que també es reflecteix a les delegacions a organismes parlamentaris internacionals i que correspon als canvis que experimenta la societat del país.

Aquesta VI legislatura es celebrà el 40è aniversari del primer vot de la dona a les eleccions, que va tenir lloc el 1971, amb un acte d'homenatge a les dones que havien reivindicat els seus drets polítics a finals de la dècada dels seixanta i que van lluitar amb perseverança, energia i discreció per aconseguir aquests drets.

            El darrer quinquenni

La VII legislatura (2015-2019) no es va mantenir la representació paritària anterior, tanmateix la presència de les dones va ser important, comptant al llarg de la legislatura amb 12 conselleres davant 24 consellers, tot i que d’aquests, 4 van passar a formar part del govern.

En les eleccions d’abril del 2019 han resultat escollides 12 conselleres i 16 consellers generals, tot i que durant el mes de desembre del 2019 una de les conselleres generals presenta la dimissió al presentar-se com a candidata a cònsol. Però aquesta VIII legislatura s’inicia amb un fet històric, l’elecció de la primera síndica general en la llarga història de la nostra institució.