Discurs del Síndic General durant el jurament del cap de Govern, Xavier Espot.
Carles Ensenyat, Síndic General
Molt Il·lustres senyores conselleres i senyors consellers; Molt Il·lustres i Honorables autoritats; Excel·lentíssims Ambaixadors; Benvolguts conciutadans,
Senyor cap de Govern: demà es compliran quatre anys d’aquell 16 de maig del 2019, en què vau jurar el càrrec de cap de Govern per primera vegada, aquí a la Casa de la Vall, davant de la meva predecessora, la síndica general Roser Suñé. En aquell moment ella era la primera dona que presidia la Sindicatura i vós éreu el cap de Govern més jove de la història, el primer que accedia al càrrec amb menys de 40 anys.
No és habitual començar aquestes breus paraules que us adreço en nom de la Sindicatura i del Consell amb una referència personal. Si ho faig així, és perquè penso que s’adequa a l’esperit de continuïtat i -a l’ensems- de renovació que representa aquest acte de Jurament. Vós mateix, durant la sessió que us va elegir cap de Govern la setmana passada evocàveu aquest canvi dins de la continuïtat.
Continuïtat i renovació -tot i que poden semblar conceptes antagònics- van gairebé sempre aparellats. Fa 2.500 anys, Heràclit ho va sintetitzar en un aforisme: “no podem entrar dues vegades en un mateix riu; som i no som”. El que Heràclit ens vol dir és que ni el riu ni nosaltres no som mai més els mateixos; de la mateixa manera que el riu sempre flueix i està en canvi constant, així també canviem sempre nosaltres.
Per això avui és inevitable pensar en tota l’aigua que ha baixat pel riu al llarg dels últims quatre anys.
Avui, igual que el 16 de maig del 2019, heu jurat acatar la Constitució. I sabeu -potser avui encara més que fa quatre anys- que aquest jurament va molt més enllà del sentit literal de la fórmula que acabem d’emprar.
Com a jurista que sou, sabeu que acatar la Constitució implica complir-la, no transgredir-la i també fer-la complir, tant en la seva literalitat com en el seu esperit. I com a polític experimentat en que us heu convertit, sou conscient que aquest jurament té una profunditat insondable. Ens ho dèieu, l’altre dia, al Consell: “estar preparats per fer el previst i l’imprevist; i fins i tot l’imprevisible”.
Al llarg dels darrers quatre anys hem pogut entendre com de certes són aquestes paraules i fins a quin punt és complex el jurament que tots -vós el primer- fem aquí, a Casa de la Vall.
Senyor cap de Govern,
El Consell General, com a representant del poble andorrà, ha volgut encomanar-vos la governació del país durant quatre anys més.
La responsabilitat és gran; alguns podrien dir que -com la majoria que vós i el vostre partit heu obtingut en aquesta Cambra- és una responsabilitat absoluta.
Però la responsabilitat absoluta la tenim tots: des del Consell General, des del Govern i des de la resta d’institucions del país.
És una responsabilitat compartida també amb aquelles persones que no han donat suport a la vostra investidura i que assumiran, previsiblement, el rol d’oposició. Tots som necessaris en l’empresa àrdua de vetllar pel present i de construir un futur millor.
Del debat d’investidura que vam celebrar la setmana passada -tant pel contingut com pel seu to- se’n desprèn aquesta voluntat de col·laboració, de corresponsabilitat i de lleialtat institucional. Fem tot el possible -vós des del Govern, nosaltres des del Consell- perquè aquest esperit sigui la tònica dominant durant els propers quatre anys.
Benvolgut Xavier,
Estic segur que teniu molt present el que heu après al llarg d’aquest temps en què el vostre caràcter s’ha forjat amb les adversitats, s’ha enriquit d’experiències i -de ben segur- s’ha fet més savi.
Però també heu de recordar com éreu quan vau jurar el càrrec de cap de Govern per primera vegada demà farà quatre anys. Com éreu en els anys en què vau exercir, amb encert, les responsabilitats de ministre de Justícia, d’Interior, de Treball i d’Afers Socials. I fins i tot com éreu quan vau decidir que la vostra vida estaria dedicada al servei públic, al Ministeri d’Afers Exteriors, primer, i a la Batllia, després.
No podreu tornar a ser cap d’aquestes persones que acabo d’evocar, però no deixareu mai d’haver-ho estat.
No podem entrar dues vegades en un mateix riu, però les persones -a diferència dels rius- tenim memòria i capacitat d’aprendre.
En nom de la subsíndica i en el meu propi, us felicito de tot cor per la vostra elecció com a cap de Govern. I se que puc fer extensiva aquesta felicitació de part de tota la Sindicatura i de totes les persones que conformem el Consell General.
Estic segur que -amb més experiència i saviesa- tindreu un bon encert. I aquest és el desig de totes i de tots perquè de la seva consecució en depèn, en bona part, el futur d’Andorra i la seva gent.
Senyor cap de Govern, teniu la paraula.