Paraules de Roser Suñé durant la sessió constitutiva i amb motiu de la seva elecció com a síndica general.

Abans d'acabar la sessió, permeteu-me unes breus paraules.

Molt Il·lustres Senyores i Senyors,

Benvolguts conciutadans, amics i amigues,

Iniciem avui la vuitena legislatura constitucional, el mateix any que celebrem el sisè centenari d'aquesta institució que tenim el privilegi de servir. Al llarg dels segles, l'actual Consell General  -aleshores Consell de la Terra- ha anat transformant-se i adaptant-se als signes dels temps. L'assemblea medieval es va convertir en òrgan representatiu aquell 11 de febrer de 1419; les seves competències i atribucions van anar evolucionant a través de la història i, finalment, i a partir de la Constitució de 1993, el Consell General es va convertir de manera indiscutible en la seu de la sobirania popular, representació “mixta i paritària” del territori i la població.

Aquest mateix any, concretament el 4 de juliol, celebrarem el cinquantè aniversari d’una altra fita: la resposta del Consell General a la sol·licitud que havien presentat 370 dones andorranes, reconeixent-los el dret de vot -el dret de ser elegides trigaria encara quatre anys més.

Avui no puc sinó sentir-me agraïda i altament honorada de ser la primera dona síndica de la nostra història, de les moltes -n'estic convençuda- que vindran. Agraïda, precisament, envers aquelles dones que es van atrevir a desafiar la tradició i reivindicar la igualtat de drets polítics. Dones valentes, dones perseverants, que ens van obrir el camí cap al que hauria de ser la normalitat en una societat plenament democràtica. Assumeixo el càrrec de Síndica General amb respecte i responsabilitat, agraïda també com a andorrana de primera generació per les oportunitats que brinda aquest país a totes les persones que hem decidit fer d'Andorra la nostra Ítaca particular, punt de partida i sobretot destí comú que mereix tots els esforços.

Permeteu-me també una nota més personal, d’emoció continguda per tornar al espais de la meva infància, ja que nascuda al barri antic d’Andorra la Vella, la Casa de la Vall fou per als infants dels anys 60 el territori mític de tots els nostres jocs i aventures. Aquest és, per a mi, l’indret on tot comença.

En nom propi i en nom de la subsíndica general, vull agrair també la confiança que ens heu fet els consellers i les conselleres generals. Juntament amb els secretaris de la Sindicatura, a qui felicito per la seva elecció, i comptant amb tot el personal del Consell General, ens comprometem a servir amb lleialtat la institució, amb l'objectiu que el treball parlamentari sigui fluid i sempre amb el millor interès per a Andorra.

No voldria deixar d'agrair la plena col·laboració en el traspàs dels Srs. Vicenç Mateu i Mònica Bonell, síndic general i subsíndica sortints, tot reconeixent alhora la seva tasca i dedicació al capdavant del Consell General. Un Consell General que, en els últims vuit anys, s'ha obert de manera decidida a la ciutadania, fent més vàlides que mai les paraules de Salvador Espriu, que definia la Casa de la Vall com el “cor cívic” d'Andorra.

Molt Il·lustres Consellers i Conselleres Generals,

Les eleccions del 7 d'abril van dibuixar un nou escenari polític. El gran nombre de forces representades a l'arc parlamentari demostra la pluralitat de la societat andorrana. Una societat que, per diversa, no pot deixar d'avançar com una de sola, atenent les legítimes aspiracions de tothom i trobant aquells elements que ens uneixen. Per això el Consell General ha de ser els propers anys la seu del debat i la reflexió, convertint el diàleg en el principal instrument per assolir els consensos que Andorra necessita. Perquè els reptes als quals ens enfrontem són molts i de diferent naturalesa: reptes socials, d'identitat, i també reptes econòmics i de competitivitat. Reptes que només podrem superar si som capaços de sumar, de bastir grans pactes d'Estat.

Espero que tots plegats sapiguem estar a l'altura de la responsabilitat que hem assumit, hereus d'una llarga tradició, humils servidors d'Andorra.

Avui, precisament, crec que ens correspon mirar més enllà de l’emoció que sentim i fer arribar el nostre suport als habitants del Pas de la Casa, que viuen uns dies complicats. Serem al seu costat en tot allò que faci falta.

Serem sempre al costat dels ciutadans a qui tenim l’honor de representar des d’aquesta seu.

Que tots els nostres esforços siguin, des d'avui, la llavor del millor futur.

Molt Il·lustres Consellers i Conselleres Generals,

Benvolguts conciutadans,

Moltes gràcies i visca Andorra!