Sessió tradicional de Sant Tomàs 2019

Discurs de la síndica general, Roser Suñé, amb motiu de la celebració de la Sessió tradicional de Sant Tomàs 2019

20 de desembre del 2019

 

Mol il·lustres i honorables autoritats,

Senyores i senyors,

 

Després de vuit mesos d’haver iniciat la legislatura ens trobem per celebrar el tradicional Consell de Sant Tomàs. Aquest moment, previ a les festes nadalenques, ens ha de servir per revisar els treballs efectuats fins ara i reflexionar sobre quina ha de ser la nostra tasca per als propers anys, i sobretot amb quina actitud i ànim hem d’enfocar-la.

Permeteu-me que us digui que aquests han estat mesos de descoberta, de reconeixença d’una institució, filla de la nostra història, punt cabdal d’anàlisi i discussió, que m’era desconeguda des del seu àmbit de gestió, no així des del seu vessant més polític.

Per a una Síndica General, igual que per a un Síndic General, el mandat és clar: representar el Consell General, assegurar els seus treballs, ordenar i dirigir amb imparcialitat els debats de la Cambra, i complir i fer complir el reglament, que en cas de dubte ha d’interpretar.

No tingueu cap dubte, que m’he esforçat en actuar en el marc de les competències que em són atribuïdes i que continuaré la meva tasca en aquest sentit, perquè quan hi ha compromís i voluntat, tot és susceptible de ser millorat. I sé que puc comptar amb la vostra col·laboració per aconseguir-ho. Vull destacar la bona sintonia i capacitat de cooperació de les persones que formen la Sindicatura en el decurs del dia a dia, perquè així tot el treball esdevé més productiu. Adreço, igualment, un especial agraïment a la Subsíndica pel suport constant en totes les situacions.

 

Senyores i senyors,  

Una fita cabdal d’aquest primer període ha estat la visita del Copríncep Macron,  a qui agraïm el temps d’escolta i les paraules que ens va adreçar. La tradicional trobada dels Coprínceps al despatx de Casa de la Vall esdevé un recordatori de l’antiguitat de la institució i, alhora, de la seva capacitat d’adaptar-se a noves persones i, molt especialment, a les noves situacions pròpies de cada temps.

A tots ens correspon felicitar-nos per l’èxit de la visita perquè cadascú, des de la respectiva posició, hi va saber aportar l’actitud que corresponia.

Així mateix, la represa de la feina parlamentària després de les eleccions del passat mes d’abril ens ha permès continuar donant resposta a les demandes d’una Andorra moderna, dinàmica i compromesa. Aquest 2019, en el si de la institució, hem desenvolupat els següents treballs: hem aprovat 5 projectes de llei, el marc pressupostari, i hem debatut 2 proposicions de llei que finalment no van ser preses en consideració. D’altra banda, en l’àmbit internacional, hem aprovat 11 tractats.

Pel que fa al control parlamentari del Govern, aquest s’ha concretat, fins a la data, en la formulació de 59 preguntes -30 preguntes amb resposta oral, 10 preguntes amb resposta oral de caràcter urgent i 19 preguntes amb resposta escrita- i 14 demandes d’informació.

 La feina del Consell no s’atura: en aquests moments tenim, en diferents estadis de la tramitació parlamentària, 5 projectes de llei, 3 proposicions de llei i 2 propostes d’acord. Entre els projectes de llei pendents i en els quals ja s’està treballant, hi figura una eina cabdal per al Govern i per al conjunt del país com és el projecte de llei de pressupost per a l’any 2020.

Aquests són els àmbits del Consell que responen a les inquietuds dels ciutadans, les persones a les quals hem de retre comptes i per a les quals hem d’intensificar la qualitat de la nostra tasca. Legislar és el mandat més noble que tenim, a partir de la diversitat d’idees que representen la pluralitat d’Andorra i amb l’objectiu d’arribar al punt d’entesa suficient per avançar cap al futur.

Però el Consell també és un espai obert, que recull altres activitats que volen acostar la institució al ciutadà i convertir-la en fòrum de debats o presentacions.

Així, aquests mesos hem donat continuïtat als premis Àgora Cultural, la Flama del Canigó i el Concert als Jardins de Casa de la Vall. Ens ha correspost efectuar el 71è Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les Assemblees Parlamentàries i Representatives i una exposició coordinada amb Philandorre. Hem acollit presentacions de llibres com  La petita història del Consell general o Andorra, eines d’un temps passat, així com el número 9 dels Papers de Recerca Històrica.

Al vestíbul del Consell General, s’ha presentat l’exposició Relats de supervivència així com la creació i nomenament d’acadèmics de la SAC. 

A l’octubre vam gaudir del recital de Perejaume i Neus Borrell i hem acabat la programació d’activitats cíviques i culturals d’aquest 2019 amb el tradicional concert de Nadal de la JONCA.

Algunes d’elles eren resposta a compromisos ja adquirits abans de la nostra arribada i que hem honorat de grat. Altres han respost a iniciatives que han sorgit en aquest moment i que hem volgut acollir sota la nostra institució.

Aprofito per agrair a totes les persones que treballen al Consell General la seva predisposició per fer d’aquest inici de legislatura un començament fluid i harmoniós. Segurament, sense elles i ells hauríem tingut més dificultats per entendre les subtilitats de la nostra responsabilitat.

Senyores i senyors,

El Consell General, hereu del Consell de la Terra, del qual cloem el 600 aniversari, aixopluga sota les seves velles i noves parets, sensibilitats i parers diversos. En les comissions primer, i en els debats al ple posteriorment, ens correspon intercanviar les nostres posicions i visions, així com respondre a les inquietuds de la població.

Com a membres de la institució, hem d’estar atents a tots els reptes que el segle XXI ens ha mostrat ens aquests primers vint anys i que no podem defugir. Alguns de caire social que demanen respostes a curt i mitjà termini: desigualtats socials, violències, migracions i canvi climàtic, entre altres. D’altra banda, temes que han de ser analitzats amb cura i profunditat per entendre el seu abast: intel·ligència artificial o envelliment de la població per posar només dos exemples. A cadascuna d’aquestes consideracions hi ha de correspondre un treball d’anàlisi i de presa de decisió ponderada.

Perquè, senyores i senyors, som aquí per mostrar el millor de tots nosaltres, per ser capaços d’estalviar els personalismes desaforats i els punts de vista catastròfics. Tots tenim la capacitat de fer-ho i us emplaço a què convertim els nostres debats en discussions constructives, que aportin qualitat d’anàlisi i propostes de futur al ciutadà. Estic convençuda que la rapidesa de les xarxes no és bona consellera per aprofundir en algunes d’aquestes qüestions i que la nostra responsabilitat ens ha de motivar per trobar, entre totes i tots, les vies que ens permetin mantenir i transformar el nostre país a un ritme sostenible i cohesionat. 

 

Molt il·lustres i honorables autoritats,

Senyores i senyors,

Abans d’acabar, permeteu que m’adreci a la resta d’institucions públiques per desitjar-los també els millors encerts per al proper any i, molt especialment, als comuns: als equips sortints per agrair-los la tasca que han dut a terme els últims quatre anys i als cònsols i consellers electes per felicitar-los i encoratjar-los a treballar per al millor interès de les respectives parròquies, en definitiva per al millor interès d’Andorra.

A les portes de començar un  nou any, quedem-nos tots plegats amb la reflexió que fa pocs dies vaig trobar en els escrits d’Eleonor Roosevelt que ens diu: “El futur pertany als que creuen en la bellesa dels seus somnis”. Sapiguem nosaltres també projectar-nos cap al futur, afrontant els reptes que són molts i diversos, dibuixant noves oportunitats per als ciutadans que ens han fet confiança.

Des del meu afecte personal per a tots vosaltres, us desitjo unes bones festes nadalenques, així com en el vostre nom faig arribar aquesta voluntat al conjunt de la població.

Moltes gràcies. Visca Andorra.



Descarregueu el discurs