Presentació
El Consell General inicia el projecte de transcripció de les actes històriques de la institució. Una tasca ingent que s’allargarà durant anys i que preveu publicar en format digital totes les actes i documents anàlegs que consten als diversos fons arxivístics.
Iniciem aquest camí amb la publicació de dinou documents, que van des de l'any 1289, el més antic, fins al 1419, el més modern. D'entre aquests dinou documents, dos són inèdits i la resta ja havien estat publicats abans en obres dels juristes i historiadors Ferran Valls i Taberner, Cebrià Baraut, Ignasi Baiges, Mariona Fages i l'actual presidenta suplent del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Susanna Vela.
Aquests documents, que culminen amb el Privilegi del bisbe Francesc de Tovia, que legitima l'òrgan del Consell de la Terra i amb la seva ratificació -mesos després- per part del veguer del comte de Foix, proven que la tradició parlamentària andorrana és molt anterior a la data que tradicionalment s'havia tingut en compte, l’any 1419.
És cert que a partir d'aquella data es fixa l'elecció dels consellers per un període determinat d'un any, mentre que fins aleshores es nomenava als electes cada vegada que hi havia una qüestió a tractar. Però el que es fa a principis del segle XV és legitimar i estructurar una institució que ja feia centúries que funcionava.
La transcripció de totes les actes històriques del Consell General permetrà accedir a una informació imprescindible per conèixer el nostre passat. Aquesta tasca, a més, contribuirà a incrementar la recerca històrica sobre Andorra, permetent als historiadors, i al públic en general, la lectura i accés a les actes.
En aquest apartat del web del Consell General es publicaran les transcripcions dels pergamins i actes en ordre cronològic. A més, s’ha proveït aquesta secció amb un cercador que permet buscar entre el contingut dels documents històrics publicats, més enllà del breu resum de cada acta elaborats per Jordi Guillamet i Ignasi Baiges.
Les actes amb les que comencem aquest projecte daten de l’any 1289 evidencien que venim de lluny; també -i això és potser encara més important- que el parlamentarisme andorrà no va tenir un acte fundacional, constitutiu, sinó que és fruit d'un llarg procés de sedimentació i consolidació.
Un procés presidit i mogut pel sentit pràctic, per la utilitat i per la necessitat: Els primers consellers es nomenaven ad hoc, per resoldre qüestions concretes. Qüestions del dia a dia pròpi d'una societat rural de l'època, com les pastures, els corrals o la caça d'animals perniciosos; però també per afers d'una certa rellevància política que han estat una constant en els nostres segles d'història: les relacions amb els coprínceps i els seus representants, i els vincles comercials i duaners amb els veïns.
Al llarg de vuit segles les formes han canviat i els assumptes s'han tornat més complexos i més tècnics. Però, en essència, allò que importava els andorrans del segle XIII no està tan lluny d'allò que importa avui.
Carles Ensenyat Reig
Síndic General
Nota sobre el procediment tècnic de transcripció
La transcripció de les actes manuscrites s’està duent a terme segons els criteris actuals de transcripció paleogràfica, tasca que desenvolupen historiadors paleògrafs vessats en la lectura de documentació històrica, concretament en llatí, català antic medieval i de l’època moderna.
L’equip tècnic, dirigit per Jordi Guillamet, historiador medievalista de reconegut prestigi a Andorra, s’anirà formant segons les necessitats de transcripció dels documents i del llenguatge en què estiguin escrits. Així mateix, Guillamet compta des dels inicis amb Ignasi Baiges, professor, doctor, catedràtic de la Universitat de Barcelona i reconegut paleògraf medievalista, que ha participat en diversos treballs com a paleògraf a Andorra des dels anys 80 i fins a l’actualitat.