Normes de transcripció generals

El criteri bàsic que s'ha seguit en la transcripció dels textos ha estat el màxim respecte a l'original, malgrat tot, per tal de facilitar-ne la lectura i la seva comprensió, s'han seguit les normes següents:

• S'han separat i ajuntat les paraules segons els criteris actuals.
• S'han seguit els criteris actuals en matèria de puntuació, accentuació i ús de majúscules i minúscules.
• S'ha regularitzat l'ús de la u i de la v. En els textos llatins s'ha transcrit la j com a i; en els textos en català s'ha normalitzat el seu ús. S’ha respectat la ę i el diftong æ.
• S'han respectat les consonants dobles tant al mig com a l'inici de paraula.
• S’ha regularitzat, en els textos catalans, l’ús de l’apòstrof i del guionet segons els criteris actuals. També s'ha utilitzat l'apòstrof en les aglutinacions clarament catalanes que apareixen en textos llatins.
• S'ha utilitzat el punt volat en textos catalans per indicar les elisions que actualment no tenen representació gràfica i les aglutinacions de paraules amb pèrdua d'un element de la segona. També s'ha utilitzat en les aglutinacions clarament catalanes que apareixen en textos llatins.
• S'ha utilitzat el claudàtor per indicar aquelles paraules, síl·labes o lletres de lectura dubtosa o bé aquelles que, degut al mal estat de l'original, són il·legibles i requereixen una interpretació. Quan no ha estat possible la interpretació, s'ha indicat la llacuna amb punts suspensius entre claudàtors. També s'ha utilitzat el claudàtor per restituir les lletres, síl·labes o paraules que manquen en els textos per error de l’escrivà o que poden induir a un error de transcripció; s’han restituït sempre en lletra cursiva. Excloem d'aquesta norma aquelles formes comunes que repetidament apareixen en els textos i que la manca d'alguna lletra no afecta la comprensió del text ni indueix a un error de transcripció. Així mateix, s’ha utilitzat el claudàtor per indicar les dates i els noms i topònims que ha estat possible deduir pel context.
• S'ha prescindit de transcriure els punts que sovint acompanyen, a dreta i esquerra, les xifres romanes.
• S’han indicat entre parèntesi i en cursiva els crismons i els senyals personals dels atorgants, testimonis, escrivans i notaris.
• S’han indicat en aparat crític qüestions molt puntuals que, en alguns casos, fan més comprensibles els textos.
• S'ha prescindit d'aquelles lletres o paraules introduïdes en els textos per error dels escrivans.
• En els documents precedents, la identificació del text va acompanyada dels següents elements: grau de tradició documental (la lletra O identifica els documents originals; la A i les altres lletres successives, la còpia o còpies, la lletra R identifica els Llibres d'Actes del Consell i les còpies procedents dels protocols notarials o d'altres registres), centre, fons, signatura i notícies dorsals. En punt i a cap s'indiquen les edicions (la lletra a identifica la més antiga).
• Sovint el Consell utilitzava documents per fonamentar els seus drets. Aquest documents, que sortien de l'arxiu, eren retornats posteriorment i en els llibres d'actes se'n deixava constància, generalment amb una creu en forma d'aspa situada al marge esquerre de l'assentament o sobre el propi text. De vegades es traçava més d'una creu i en ocasions, molt poques, se'n deixava constància escrita. També s'usaven les creus en forma d'aspa per indicar la liquidació i control de comptes i pagaments, el lliurament de regals en forma de queviures, el retorn de pesos i mesures inspeccionats o el compliment d'allò acordat. Indicar aquests particulars per mitjà d'una nota crítica comportaria farcir el text d'una gran quantitat de notes repetitives i innecessàries. Així doncs, ho hem indicat amb un asterisc *, que hem situat al final de l'assentament corresponent.
• Per evitar també un excés de notes, les incorreccions i metàtesis que no afecten la comprensió del text no s'indiquen en nota. Tampoc s'indiquen en nota les lletres, síl·labes i paraules ratllades, interlineades o afegides al marge (a no ser que es tracti d'una puntualització de l'escrivà), ni les lletres, síl·labes o paraules repetides i no cancel·lades per l'escrivà, que són clarament sobreres.