Estudi preliminar
Encetem un nou i ambiciós projecte: posar a l’abast dels ciutadans d’Andorra i els estudiosos el contingut transcrit de les actes del Consell General.
Pel que fa al nostre projecte ens centrarem en la transcripció de les actes manuscrites que podem agrupar en dos grans grups: els documents manuscrits precedents als llibres d’actes (1289-1692) i els llibres d’actes pròpiament dits, sis en total, també manuscrits (1529-1961) https://www.consellgeneral.ad/actes-historiques.
Totes les actes poden ser consultades en format electrònic gràcies a la digitalització realitzada per l'Arxiu Nacional. En aquest sentit calia avançar amb la seva transcripció. Aquest és l’objectiu que el Consell General es va proposar per tal de facilitar una eina útil per a la lectura d’aquests importants documents i posar-los a l’abast dels ciutadans i historiadors, estudiosos, recercadors i amateurs de l’esdevenir del nostre país.
Les normes de transcripció sota les quals han treballat els paleògrafs son una aportació molt important al projecte, ja que estableixen criteris homogenis de transcripció i interpretació dels continguts. La transcripció ens permet també, mitjançant els cercadors, agilitzar les cerques temàtiques, la qual cosa facilita molt l’accés a la informació que consten a les actes.
La primera acta trobada és de l’any 1289, un document manuscrit on hi consten els primers acords que els representants dels homes d’Andorra - aleshores la institució era coneguda com el Consell de la Terra- en van deixar constància escrita. A partir de l'any 1963, a més dels corresponents llibres d'actes es comencen a mecanografiar les actes, de manera més concisa on, inicialment només es recollien els acords presos en les sessions del Consell General.
Els documents precedents (1289-1592) son un seguit d’actes que s’han trobat fins avui en diferents arxius, sense estar relligats. Segur que a mesura que s’avanci en la recerca històrica se’n podran afegir de noves i alimentar els primers acords dels períodes històrics del Consell de la Terra. El seu contingut ens informa de les preocupacions d’aquells anys: la ramaderia, el pas de mercaderies pels territoris veïns i les actuacions dels veguers.
Son setanta dues actes que les hem agrupat per segles.
Segle XIII: 1 acta (1289)
Segle XIV: 13 actes (1331-1398)
Segle XV: 31 actes (1401-1498)
Segle XVI: 27 actes (1510-1692)
A partir d’aquest moment les actes del Consell General entre els anys 1529 i el 1997 es troben recollides en quinze llibres d'actes, conservats entre l'Arxiu Nacional i l'arxiu del Consell General.
Els darrers anys l’Arxiu ha digitalitzat part d’aquesta informació que es pot consultar per internet https://www.arxiuenlinia.ad, la qual cosa facilita la tasca dels investigadors. En total, uns set mil folis que són els que ara comencem a transcriure i que posarem a l’abast dels estudiosos.
A l'Arxiu Nacional podem trobar els tres llibres d'actes que comprenen el període 1640-1744, així com els documents precedents, 1289-1696, un seguit d’actes, papers solts, sense estar relligats.
Llibre I (ASC 32, 1640-1682; inclou actes anteriors al 1529)
Llibre II (ASC 17; 1640-1682)
Llibre III (ASC 36; 1683-1744)
La resta de llibres es conserven a l’arxiu del Consell General. D’ençà d’aquesta data, i de manera més o menys continuada, els llibres relligats arriben fins el 1997. Fins al Llibre III, la consulta dels llibres es pot a través del web de l’Arxiu Nacional. La resta de llibres, del IV a l’XI, es poden consultar de forma digital al web de l’Arxiu Nacional.
Llibre IV (ASC 5860; 1744-1863, recuperat el 2024)
Llibre V (FCV 9485; 1864-1940)
Llibre VI (FCV 9486; 1940-1961)
Llibre VII (ASG 0004; 1961-1969)
Llibre VIII (FCV 9488; 1969-1975)
Llibre IX (FCV 9489; 1975-1979)
Llibre X (FCV 9490; 1979-1981)
Llibre XI (FCV 9491; 1981-1985; l’últim digitalitzat conservat a l’Arxiu Nacional)
Llibre XII (ACG 1985-1988)
Llibre XIII (ACG 1988-1990)
Llibre XIV (ACG 1990-1993)
Llibre XV (ACG 1993-1997)
A partir d’aquesta data les actes, 1998 fins l’actualitat, s’han anat publicant al Diari Oficial del Consell General, que es pot consultar en format electrònic al web del Consell General https://www.consellgeneral.ad/ca/arxiu/diari-oficial-del-consell-general-1.
Disposem d’informació fragmentada dels segles XIV i XV, gràcies a la compilació feta per Miquel Ribot d’Aixirivall que a finals del segle XV i principis del segle XVI, va recollir per escrit les activitats del Consell de la Terra. De la seva obra s’han conservat dos lligalls: el Llibre de la Terra i el Llibre de les Ordinacions del Consell de la Terra, aquest darrer molt fragmentat.
A partir de la última dècada del segle XVI ja tenim informació amb sèries continues dins els Llibres d’Actes, fins l’actualitat. L’any 2024 es va poder incorporar el Llibre IV (1744 i 1863), un llibre que va desaparèixer durant més de 70 anys.
El Consell General ha regulat, a través dels segles, el seu funcionament i el de les Valls. Té els seus orígens en aquelles assemblees antigues, probablement d’època visigòtica, que aplegaven representants de les comunitats andorranes per tractar els assumptes que afectaven la comunitat. L’ iniciativa de l’actual Consell General de transcriure les actes històriques ens aproparà a la història d’Andorra de la mà d’una de les institucions més cabdals del País, i que alhora és una de les més longeves i duradores d’Europa.
És important ressaltar que s’han conservat les resolucions, tant del Consell de la Terra, primer, com del Consell General, més tard, en centenars i centenars de folis que contenen els Llibres d’Actes que recullen de manera meticulosa les actuacions de la Terra i dels seus protagonistes.
Les primeres actes conservades de manera sistemàtica són posteriors a la signatura dels Pariatges. La informació anterior a aquests es troba en diferents pergamins de l’Arxiu de les Set Claus, documentació que es troba dipositada a l'Arxiu Nacional.
A partir de l’any 1289, va caldre començar a pagar la quèstia i a organitzar la manera de recollir-la. Els comuns van crear dues figures impositives, els metadors i les avaries a fi de recol·lectar els diners de la quèstia que després és lliuraven al Consell de la Terra. Aquesta imposició va comportar accelerar la organització administrativa, tant dels comuns com del Consell, mitjançant disposicions i sobretot l’aparició dels llibres de comptes.
L’economia ramadera va adquirir més protagonisme en els anys posteriors a la signatura dels Pariatges. Els andorrans que en segles anteriors havien mostrat una fèrria resistència a la imposició feudal, ara, preferien acceptar les noves regles que marcaven els acords de 1278 i 1288, a canvi d’obtenir franqueses per transitar amb els seus ramats pels territoris veïns. Les cabanes ramaderes anaven per les pastures andorranes i a l’hivern es desplaçaven a la plana. Els animals tenien que transitar per terres veïnes i calia regular el pagament dels drets de pas. Així mateix, calia regularitzar la utilització de les pastures, la construcció de cabanes i d’orris a l’alta muntanya. També era necessari establir normes pels ramats que venien dels territoris veïns a les pastures d’estiu.
Altrament calia importar cereals, sal, i productes de consum: teixits, espècies, robes, que no es trobaven a les Valls. El trànsit de mercaderies i el pagament dels drets de pas, per territoris veïns, va suposar l’inici d’una política de relacions exteriors del Consell de la Terra per atenuar les lleudes, que s’havien de satisfer a llocs com Puigcerdà i Agramunt, entre d’altres.
Per tal d’assegurar i deixar constància dels acords es van recollir per escrit les negociacions, els privilegis d’exempció de pagaments, les resolucions preses i els nomenaments de persones que anaven a negociar.
De mateixa manera, amb la signatura dels Pariatges, els dos senyors van instituir la figura dels batlles i veguers, com a responsables d’aplicar les decisions episcopals i comtals, especialment les que feien referència a impartir justícia. Fins que no es van assentar les funcions d’aquests van transcórrer uns anys amb actuacions, a vegades arbitràries, que va caldre anar regulant.
La informació que presentarem ens permetrà, a més de conèixer episodis de la història d’Andorra no coneguts fins ara, saber com funcionava el Consell, com s’organitzava internament, com feia front als problemes que anaven sorgint i quins eren els protagonistes que el formaven: síndics, subsíndics, cònsols, consellers,...
Confiem que el projecte que ara iniciem permeti disposar de nous elements per al coneixement més aprofundit de la nostra història.