Estudi preliminar
Encetem un nou i ambiciós projecte: posar a l'abast de tota la ciutadania i els investigadors el contingut de les actes del Consell General, des dels orígens d'aquesta institució, coneguda aleshores com el Consell de la Terra, fins a l'aparició de la màquina d'escriure a finals dels anys setanta del segle passat.
Aquesta institució que a través de segles d'història ha regulat el funcionament de les Valls, té els seus orígens en aquelles assemblees antigues, probablement d'època visigòtica, que aplegaven representants de les comunitats andorranes per a tractar els assumptes que afectaven la comunitat.
La iniciativa, de l'actual Consell General, de transcriure les actes històriques ens aproparà a la història d'Andorra de la mà d'una de les institucions més cabdals del País, i que alhora és una de les més longeves i duradores d'Europa.
Tenim la sort que s'han conservat les resolucions, tant del Consell de la Terra, primer, com del Consell General, més tard, en centenars i centenars de folis que contenen els Llibres d'Actes que recullen de manera meticulosa les actuacions de la Terra i dels seus protagonistes.
Les primeres actes conservades de manera sistemàtica són posteriors a la signatura dels Pariatges. La informació anterior a aquests es troba en diferents pergamins de l'Arxiu de les Set Claus.
A partir de l'any 1289, va caldre començar a pagar la quèstia i a organitzar la manera de recollir-la. Els comuns van crear dues figures impositives, els metadors i les avaries a fi de recol·lectar els diners de la quèstia que després es lliuraven al Consell de la Terra. Aquesta imposició va comportar accelerar l'organització administrativa, tant dels comuns com del Consell, mitjançant disposicions i sobretot l'aparició dels llibres de comptes.
L'economia ramadera va adquirir més protagonisme en els anys posteriors a la signatura dels Pariatges. Els andorrans que en segles anteriors havien mostrat una fèrria resistència a la imposició feudal, ara, preferien acceptar les noves regles que marcaven els acords de 1278 i 1288, a canvi d'obtenir franqueses per transitar amb els seus ramats pels territoris veïns. Les cabanes ramaderes anaven per les pastures andorranes i a l'hivern es desplaçaven a la plana. Els animals havien de transitar per terres veïnes i calia regular el pagament dels drets de pas. Així mateix, calia regularitzar la utilització de les pastures, la construcció de cabanes i d'orris a l'alta muntanya. També era necessari establir normes pels ramats que venien dels territoris veïns a les pastures d'estiu.
Altrament, calia importar cereals, sal, i productes de consum: teixits, espècies, robes, que no es trobaven a les Valls. El trànsit de mercaderies i el pagament dels drets de pas, per territoris veïns, va suposar l'inici d'una política de relacions exteriors del Consell de la Terra per atenuar les lleudes, que s'havien de satisfer a llocs com Puigcerdà i Agramunt.
Per tal d'assegurar i deixar constància dels acords es van recollir per escrit les negociacions, els privilegis d'exempció de pagaments, les resolucions preses i els nomenaments de persones que anaven a negociar.
De la mateixa manera, amb la signatura dels Pariatges, els dos senyors van instituir la figura dels veguers, com a responsables d'aplicar les decisions episcopals i comtals. Fins que no es van assentar les funcions d'aquests van transcórrer uns anys amb actuacions, a vegades arbitràries, que va caldre anar regulant.
Els primers llibres d'actes conservats del Consell, són del segle XV. D'ençà d'aquesta data, i de manera més o menys continuada, els llibres arriben fins a l'actualitat.
Disposem d'informació fragmentada dels segles XIV i XV, gràcies a la compilació feta per Miquel Ribot d'Aixirivall que a finals del segle XV i principis del segle XVI, va recollir per escrit les activitats del Consell de la Terra. De la seva obra s'han conservat dos lligalls: el Llibre de la Terra i el Llibre de les Ordinacions del Consell de la Terra, aquest darrer molt fragmentat.
A partir de l'última dècada del segle XVI ja tenim informació amb sèries contínues dins els Llibres d'Actes, fins a l'actualitat, llevat d'un buit documental d'uns cent vint anys entre els anys 1744 i 1863 en què ens falta un llibre.
Disposem d'una desena de llibres ben conservats i restaurats, dipositats als Arxius Nacionals d'Andorra que són de lliure consulta. Els darrers anys els Arxius han digitalitzat aquesta informació que es pot consultar per internet, la qual cosa facilita la tasca dels investigadors. En total, uns set mil folis que són els que ara comencem a transcriure i que posarem a l'abast dels estudiosos.
La informació que presentarem ens permetrà, a més de conèixer episodis de la història d'Andorra no coneguts fins ara, saber com funcionava el Consell, com s'organitzava internament, com feia front als problemes que anaven sorgint i quins eren els protagonistes que el formaven: síndics, subsíndics, cònsols, consellers...
Encetem aquest recorregut per la història del Consell amb l'edició de 19 documents datats entre els anys 1289 i 1419. El seu contingut ens informa de les preocupacions d'aquells anys: la ramaderia, el pas de mercaderies pels territoris veïns i les actuacions dels veguers.
Confiem que el projecte que ara iniciem permeti disposar de nous elements per al coneixement més aprofundit de la nostra història.
Jordi Guillamet
21 de desembre del 2023