Estudi paleogràfic

Quan ens plantegem l'edició de textos històrics sobre actuacions i fets concrets, molt sovint hem de començar fent una tria per elegir aquells documents que poden aportar més informació i siguin, a la vegada, més representatius i rics. L'elecció és sempre compromesa, però no és així en el cas de les actes, dels acords del Consell de la Terra d'Andorra, que tenim agrupats en diferents volums des de finals del segle XV. Tot i això, en aquest cas concret, s'ha hagut de buscar informació d'èpoques anteriors a la creació del Consell de la Terra entre la documentació que tenim a l'abast a l'Arxiu Nacional d'Andorra.

Així, hem reunit entre documents i notícies dinou d'actuacions d'homes d'Andorra en representació dels homes i dones de les Valls. Aquests documents són ja consultables a la web del projecte des d'ara mateix.

A aquests documents ens ha calgut donar-los un format que permeti una consulta fàcil i entenedora. Aquests primers documents han estat preparats pel Sr. Jordi Guillamet i per mi mateix.

Per a la resta de documentació, és a dir, per a l'edició dels Llibres d'Actes del Consell de la Terra, disposem d'un equip d'experts creat expressament. Un equip que ha consensuat uns criteris d'edició unitaris que donen resposta a la complexitat i diversitat de les resolucions del Consell i que ens ajudaran davant els possibles problemes que plantegi l'edició al llarg de tot el procés.

Si els textos relacionats amb els precedents del Consell de la Terra estan escrits, majoritàriament, en llatí, els Llibres d'Actes del Consell van ser redactats en un català canviant que presenta una gran riquesa de variants i matisos; el català que es parlava a les valls d'Andorra des de l'edat mitjana.

Establir uns paràmetres, unes normes, per fixar aquests textos ha estat una tasca bàsica i fonamental. Des de les primeres col·leccions diplomàtiques d'època moderna fins a l'actualitat hi ha hagut preocupació i interès per part de persones i institucions per resoldre els problemes que planteja l'edició de textos. L'École des chartes de la Sorbona, la Escuela Superior de Diplomática de Madrid, l'Scuola Vaticana di Paleografia, Diplomatica e Archivistica són algunes de les institucions compromeses en la tasca d'edició de textos.

Algunes continuen actives i han esdevingut un referent. Actualment, se n'afegeix una altra: la Comissió Internacional de Diplomàtica. Aquesta institució, entre altres activitats, ha treballat cercant el consens entre les diferents tradicions i escoles europees i ha intensificat i aglutinat esforços per contribuir, de forma unitària, a l'edició de diplomes i cartes llatines medievals i modernes, així com documents administratius i financers. Aquest consens va permetre elaborar unes normes per a la transcripció i edició de fonts, no només en llengua llatina, sinó també en les diferents llengües vulgars europees.

Tradicionalment, en l'edició de textos hi treballen els historiadors, filòlegs, historiadors del dret, codicòlegs i, sobretot, els paleògrafs i diplomatistes. Aquests darrers no només són transcriptors dels textos, sinó també editors, la qual cosa vol dir que han de prendre decisions encaminades a resoldre els problemes que planteja l'edició de textos. Aquesta serà una de les tasques principals que es durà a terme en l'edició dels Llibres d'Actes del Consell de la Terra.

Així doncs, es transcriuran les actes i es prendran les decisions que els textos demanin, tot envers la coherència editorial i establint les bases metodològiques que ens ajudaran en la consecució del caràcter científic de l'edició.

Les decisions tenen a veure amb la resolució de qüestions de tipus gràfic i en la forma com se'ns han transmès els textos.

Caldrà desenvolupar les abreviatures i fer una lectura correcta. El desenvolupament incorrecte d'una abreviatura repercuteix negativament en el text. Els Llibres d'Actes del Consell de la Terra, però, no en presenten tantes d'abreviatures, i les que hi trobem, acostumen a ser molt repetitives. A més, els textos de les actes repeteixen conceptes, frases, fórmules, dates de referència, etc. Això ajuda molt quan s'han de transcriure escriptures molt personals, molt cursives i de difícil comprensió.

Per tal de fer els textos ben entenedors hem redactat un seguit de normes: hem ajuntat i separat les paraules segons els criteris actuals i en els casos de les elisions i aglutinacions, tan comunes en la llengua del nostre passat, s'ha fet ús dels signes gràfics corresponents (apòstrof, guionet i punt volat). Així mateix, s'han adoptat els criteris moderns per a la transcripció de les majúscules i minúscules (les primeres afecten topònims i antropònims) i per a l'accentuació, tot d'acord amb la normativa vigent actualment.

No menys important és el tema de la puntuació, obligatòria per facilitar la lectura i la interpretació dels textos. De fet, des del segle VIII, s'utilitzen una sèrie de signes de puntuació que s'apropen en la seva funcionalitat als nostres actuals, si bé no podem establir una correlació exacta. Aquest fet ens dona la possibilitat de modernitzar la puntuació. No podem oblidar que puntuar ajuda en la lectura i en la clarificació i comprensió d'allò que diuen els documents.

A part d'aquestes qüestions de tipus gràfic, hi ha les relacionades amb la transmissió dels textos.

Són diverses les formes de transmissió i conservació dels testimonis escrits i, en conseqüència, és necessari saber si el text que estem treballant se'ns ha transmès com a únic testimoni o a través de diversos testimonis o si es tracta d'un original o d'una còpia. Això, en el cas que ens ocupa, afecta només la documentació relacionada amb els precedents del Consell de la Terra, que ens ha arribat majoritàriament en original, en còpies autoritzades per notaris, a través de cartorals o registres més o menys organitzats i en forma de trasllats. En aquests casos cal establir, i així s'ha fet, el grau de tradició documental o, cosa que és el mateix, especificar si el document que estem editant és un original, un original múltiple, una còpia simple, una còpia autoritzada o un trasllat notarial fet a partir de l'original, si se n'ha conservat un únic exemplar o varis.

Els documents solts, en pergamí o en paper, ens demanen establir aquesta jerarquització, és a dir, especificar clarament el grau de tradició documental. Això ho fem assignant-los una lletra de l'alfabet, que per als originals és la lletra O i per a la resta d'exemplars les altres lletres de l'alfabet començant per la A, que s'assigna a la còpia més antiga. Aquesta jerarquització, altrament, els Llibres d'Actes no ens la demanen. Tenim un llibre registre, un exemplar únic, amb una cronologia concreta, que s'ha de transcriure.

Com s'ha indicat, és necessari fer comprensibles els textos, que sovint presenten afegits, cancel·lacions, espais en blanc, remissions. La normativa aplicada als Llibres d'Actes aconsella prescindir de totes aquestes particularitats per evitar un aparat crític que pot resultar feixuc i no ajudar a la comprensió del text.

Les decisions de l'editor han de ser advertides al lector amb una normativa clara. L'edició dels Llibres d'Actes del Consell de la Terra d'Andorra s'allunya de l'antiga idea de presentar una transliteració fidel dels textos, però a la vegada és extremadament fidel i respectuosa amb aquests.

És cosa comuna que les actes no es presentin ordenada segons una seqüència cronològica. Nosaltres les presentem cronològicament. Això vol dit alterar l'ordre original del llibre corresponent, però ens sembla necessari presentar-les cronològicament per a una millor comprensió de les diferents actuacions del Consell.

Hi ha un element que caracteritza les Actes del Consell: la síntesi que, en general, presenten els assentaments que ens han transmès els acords. La redacció, efectivament, acostuma a ser molt simple, amb un llenguatge molt proper, sense artificis, però molt ric pel que fa a les variants dialectals.

Els escrivans, que majoritàriament eren notaris de les Valls, per regla general deixaven constància dels acords in situ i al moment, això fa que sovint les escriptures siguin molt descurades i presentin dificultats a l'hora de fer-ne una lectura correcta. Si aquí hi afegim que la descurança també pot afectar a la sintaxi, aleshores la tasca interpretativa de l'editor pren més força i està més justificada.

Cal pensar que aquesta documentació que nosaltres considerem com una font històrica de primer ordre, com en la resta de documents històrics no va sorgir amb la idea de ser útil als historiadors del futur. El seu objectiu era un altre, el de tramitar accions administratives que servien a la institució internament. L'escrivà encarregat de recollir tots els fets, no deixa constància de tots els detalls; la seva redacció no és del tot coherent ni és completa, sinó que només informa d'allò que es va debatre i de l'acord final, molt concís, sense detallar aspectes que els assistents a la reunió coneixien, però que nosaltres, historiadors actuals, ignorem. Aquesta circumstància ens apropa a silencis insalvables i a problemes d'interpretació difícils de resoldre. Es pot donar el cas que un tema que es tracta en una sessió no torni a aparèixer, per tant, no sabem el resultat final. Altres vegades apareixen qüestions que s'han tractat anteriorment i en podem fer un cert seguiment fins a la resolució final.

També hem de tenir en compte que la seqüència no és completa al llarg del temps. I no podem oblidar que l'estat de conservació de la documentació no sempre és l'òptim per poder fer una lectura correcta i completa.

Resoldre tota aquesta problemàtica presidirà la metodologia de treballs dels editors del projecte d'edició dels Llibres d'Actes del Consell de la Terra d'Andorra. Un projecte que ajudarà a recuperar, preservar i conèixer encara més el patrimoni documental i històric andorrà i oferirà a la comunitat científica i a la societat una panoràmica de totes aquelles qüestions i fets que van ser objecte d'atenció per part dels representants de les Valls i que, en molts casos, van orientar la tasca de govern del País.

Ignasi Baiges

21 de desembre del 2023