1. La sessió constitutiva del Consell General és presidida pel conseller general de més edat de la Parròquia de Canillo, que és assistit pel secretari general del Consell General. Actua com a secretari el conseller general de menys edat.

2. El conseller general de més edat de la Parròquia de Canillo, en qualitat de president provisional, declara oberta la sessió i tot seguit procedeix a l'elecció de la Sindicatura, d'acord amb l'establert en aquest Reglament.

Capítol segon. Dels consellers generals

Article 3. Adquisició de la condició plena de conseller general

La condició de conseller general s'adquireix per elecció popular. La plenitud dels drets i deures de conseller general s'adquireix després d'haver presentat la credencial corresponent a la Secretaria del Consell General i d'haver prestat jurament o promesa d'acatament a la Constitució en la primera sessió a què assisteixi.

Article 4. Dret a assistir i votar a les sessions del Ple i de les comissions

1. Els consellers generals tenen el dret i el deure d'assistir a totes les sessions del Consell General i de les comissions en què estiguin integrats, i el dret d'emetre el vot en el Ple i en les comissions de què formin part. Poden fer ús de la paraula, segons les disposicions d'aquest Reglament, després d'haver-la demanat al síndic general i d'haver-los estat concedida.

2. Els consellers generals tenen el dret i el deure de pertànyer a una comissió. Poden assistir, amb veu però sense vot, a les sessions d'aquelles comissions de les quals no formen part. Poden fer ús de la paraula, segons les disposicions d'aquest Reglament, després d'haver-la demanat al president de la comissió.

Article 5. Dret a demanar informació a l’Administració pública

1. Per al compliment de l’activitat parlamentària, els consellers generals tenen el dret a accedir a les dades, informes o documents que obren en poder de l’Administració pública. La demanda d’informació s’ha de realitzar a través del síndic general.

2. L’Administració requerida disposarà d’un termini de trenta dies per trametre la documentació sol·licitada o bé permetre al conseller general l’accés directe a la documentació, justificant aleshores el perquè d’aquest procediment o, en cas contrari, per exposar les raons fonamentades en dret que impedeixen la tramesa o l’accés directe corresponent.

3. El dret d’accés a la informació forma part del contingut essencial de la funció representativa i parlamentària que correspon als consellers generals i només es pot limitar per la concurrència d’alguna de les restriccions que estableix la normativa reguladora de la transparència i l’accés a la informació pública.

El dret d’accés a la informació dels consellers generals té, en tot cas, caràcter preferent i s’ha de poder fer efectiu sempre que els drets o béns jurídics protegits es puguin salvaguardar mitjançant l’accés parcial a la informació, l’anonimització de les dades sensibles o d’adopció d’altres mesures que ho permetin.

4. En cas que la informació tingui la consideració de reservada o de secreta d’acord amb la normativa que li sigui d’aplicació, la tramesa de la documentació o el seu accés directe correspon exclusivament als consellers generals. Els membres que tinguin accés als registres i les informacions de consideració reservada o secreta, tenen el deure de guardar secret, durant tot el temps que duri la seva reserva, respecte a les dades i les informacions que coneguin per raó de llur funció parlamentària. El conseller general que faci públic alguna de les informacions obtingudes o vulneri el deure de reserva pot ser sancionat d’acord amb l’establert al Codi de conducta dels consellers generals.

5. Una vegada transcorregut el termini, el síndic general, a requeriment del conseller general sol·licitant, requereix de l’Administració el compliment de l’obligació derivada del present article.

6. Si un conseller general considera que no se li ha tramés la documentació requerida o la que se li ha tramés és incompleta, pot formular un complement de demanda. Aquesta s’ha de realitzar mitjançant escrit dirigit a la Sindicatura, i aquesta es tramitarà a través del síndic general. L’Administració requerida disposarà d’un termini màxim de quinze dies per trametre la documentació sol·licitada o bé permetre al conseller general l’accés directe o parcial a la documentació, justificant aleshores el perquè d’aquest procediment o, en cas contrari, per exposar les raons fàctiques o jurídiques que impedeixen la tramesa o l’accés directe o parcial corresponent.

7. Quan les característiques de la documentació sol·licitada ho requereixin, l’Administració requerida pot permetre al conseller general sol·licitant l’accés directe a aquesta perquè la estudiï i prengui les notes que consideri escaients. En aquest supòsit, el conseller general pot accedir a la documentació acompanyat dels seus assessors, prèviament acreditats al Consell General.

8. Els assessors, als efectes determinats en l’apartat anterior, han d’acreditar-se mitjançant comunicació del conseller general sol·licitant al síndic general, el qual ho comunicarà a l’Administració requerida.

9. Els terminis establerts en aquest article es computen en els dies hàbils que correspongui segons l’administració objecte de la demanda d’informació.

Article 6. Deure de complir el Reglament

Els consellers generals tenen el deure de complir les funcions i les obligacions que els imposa aquest Reglament i els seus annexes.

Article 7. Adequació de la conducta al Reglament

1. Els consellers generals tenen l'obligació d'observar la cortesia deguda i de respectar les normes d'ordre i de disciplina establertes en aquest Reglament. El seu acompliment és garantit pel síndic general, que cridarà a l'ordre al conseller general que no s'hi atengués.

2. Tenen també l'obligació de guardar secret sobre les actuacions o resolucions que tinguin aquest caràcter, d'acord amb la Constitució i aquest Reglament.

Article 8. Obligació de declarar càrrecs públics, activitats professionals, interessos privats i obsequis acceptats

1. Els consellers generals, abans de prestar jurament o promesa d’acatament a la Constitució, han de presentar per escrit el seu currículum polític i professional i han de declarar els càrrecs públics que ocupen i, si és el cas, a quin dels càrrecs incompatibles renuncien. També han de declarar, de forma detallada i precisa, els càrrecs que ostenten en empreses privades, així com les seves activitats professionals i interessos privats que puguin tenir relació amb la seva activitat pública.

2. En el cas que hi hagi un canvi en la situació declarada pels consellers generals en l’apartat 1, aquests ho han de comunicar a la Comissió Permanent en el termini d’un mes des que s’hagi esdevingut, per tal que aquesta Comissió emeti un informe, si escau, respecte a la nova situació, en el termini de vuit dies. Si el canvi que es declara consisteix en el cessament d’alguna de les activitats o dels interessos declarats, aquesta Comissió no ha d’elaborar cap informe.

3. Els consellers generals han d’informar a la Sindicatura dels obsequis protocol·laris que rebin d’un valor estimat superior als 150 € per tal que aquesta pugui verificar que són conformes al Codi de conducta i que no es donen situacions de risc de conflicte d’interès.

4. Els consellers generals no poden invocar o utilitzar la seva condició per a l’exercici d’activitats comercials, industrials o professionals.

Article 9. Dret a una assignació econòmica

1. Els consellers generals reben una assignació econòmica que determina el Consell General a càrrec del seu pressupost.

2. La Sindicatura, escoltada la Junta de Presidents, fixa la relació dels salaris corresponent als diferents càrrecs del Consell General.

3. El conseller general que, sense justificació suficient o sense autorització de la Sindicatura, deixi d'assistir a tres sessions consecutives del Consell General o a cinc d'alternes durant un any natural ha d’ésser privat del dret a percebre l'assignació econòmica corresponent a dos trimestres.

4. La Sindicatura, escoltada la Junta de Presidents, fixa el règim de reemborsament de les despeses derivades dels desplaçaments dels consellers generals realitzats en representació del Consell General.

Article 10. Inviolabilitat parlamentària

1. Els consellers generals no poden ésser sotmesos a cap procediment judicial o disciplinari, ni se'ls pot exigir cap tipus de responsabilitat fora del Consell General pels vots i opinions emesos en l'exercici del càrrec.

2. En el cas de detenció o retenció, inculpació o processament d'un conseller general, el síndic general n'informa immediatament al Consell General.

Article 11. Pèrdua de la condició de conseller general

Els consellers generals perden la seva condició per les causes següents:

a) per extinció del mandat, en expirar el del Consell General, excepte els membres de la Comissió Permanent, que la mantenen fins que estigui constituït el nou Consell General;

b) per decisió ferma que anul.li la seva elecció o proclamació;

c) per defunció;

d) per malaltia greu acreditada o per discapacitat judicialment declarada sempre que aquestes l’impossibilitin pel compliment de les seves funcions;

e) per l'exercici d'un càrrec públic incompatible amb el de conseller general;

f) per sentència ferma que l'inhabiliti per a l'exercici de càrrecs públics per un temps superior al del període de mandat que li resta;

g) per renúncia, expressada per escrit al síndic general i ratificada personalment davant la Sindicatura.

La pèrdua de la condició de conseller general derivada per les causes enumerades en les lletres b), d), e) i f) esdevé efectiva una vegada constatada per la Comissió Permanent.

Article 12. Suspensió de la condició de conseller general

La condició de conseller general queda suspesa:

a) per sentència ferma que l'inhabiliti per a l'exercici de càrrecs públics per un temps inferior al que li resta de mandat;

b) per haver estat processat o haver estat condemnat per sentència ferma a penes distintes a la d'inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics, quan el Consell General ho acordi per majoria de tres cinquenes parts, atesa la naturalesa de la pena o la gravetat dels fets;

c) quan el Ple del Consell General, així ho decideixi, d'acord amb l’establert en aquest Reglament;

d) quan el Ple del Consell General, així ho decideixi, d'acord amb l’establert en el Codi de conducta dels consellers generals.

Article 13. Cobertura d’una vacant

En el cas que un conseller general deixi vacant el seu escó per qualsevol de les causes de l'article 11, aquesta vacant es cobreix d'acord amb la Llei que regula el règim electoral.

Capítol tercer. Del síndic general i de la Sindicatura

Secció primera. De les funcions del síndic general i de la Sindicatura

Article 14. Composició, presidència i presa d’acords

1. La Sindicatura, com a òrgan rector del Consell General, està integrada pel síndic general, el subsíndic general i dos secretaris.

2. La Sindicatura és presidida, dirigida i coordinada pel síndic general.

3. La Sindicatura pren els seus acords per majoria. En cas d'empat, el síndic general té vot de qualitat.

4. Els càrrecs de síndic general i de subsíndic general són incompatibles amb qualsevol altre càrrec o funció pública.

Article 15. Funcions i potestats del síndic general

1. El síndic general representa el Consell General, assegura els seus treballs, ordena i dirigeix amb imparcialitat els debats de la Cambra, i compleix i fa complir el Reglament, que en cas de dubte interpreta.

2. El síndic general vetlla pel manteniment de l'ordre dins de totes les dependències del Consell General. A aquests efectes, en el seu interior n'és l'autoritat màxima i pot prendre totes les mesures que consideri pertinents.

3. Exerceix també totes les altres funcions que la Constitució, aquest Reglament o les lleis li atribueixen.

Article 16. Funcions del subsíndic general

1. El subsíndic general substitueix el síndic general per vacança, absència o impediment. En aquest cas té la plenitud de drets, deures i atribucions que corresponen al síndic general.

2. Pot ostentar, per delegació del síndic general, la representació del Consell General.

3. Així mateix ha de complir qualsevol altra funció que li encomanin el síndic general o la Sindicatura.

Article 17. Funcions dels secretaris de la Sindicatura

Els secretaris:

a) autoritzen, per torn, amb el vistiplau del síndic general, les actes del Ple, de la Sindicatura i de la Junta de Presidents, i n'expedeixen les certificacions;

b) donen lectura als documents que hagin d'ésser comunicats al Consell General;

c) col·laboren, sota la direcció del síndic general, en la realització dels treballs del Consell General;

d) asseguren la correcció de la crida i recompte en les votacions.

Article 18. Funcions de la Sindicatura

1. És competència de la Sindicatura:

a) aplicar el Reglament; i suplir-lo en cas d'omissió, escoltada la Junta de Presidents;

b) adoptar les decisions necessàries per a la realització dels treballs parlamentaris;

c) elaborar i executar, de manera independent, el pressupost del Consell General;

d) d'acord amb el Reglament, qualificar els escrits i els documents de caràcter parlamentari, declarar-ne l'admissibilitat i decidir-ne la tramitació;

e) adoptar les decisions necessàries per a l’organització del personal del Consell General d’acord amb l’Estatut del personal del Consell General;

f) totes les altres que li siguin encomanades per aquest Reglament i annexes.

2. Si un conseller general discrepés d'una decisió de la Sindicatura corresponent a l'apartat d) pot sol·licitar per escrit la seva revisió davant de la mateixa Sindicatura. La resolució aleshores, ha d’estar motivada i té caràcter definitiu.

Article 19. Convocatòria de la Sindicatura i nomenament del secretari general

La Sindicatura es reuneix a convocatòria del síndic general. És assessorada pel secretari general qui en redacta les actes i atén a l'execució dels seus acords, sota la direcció del síndic general. El secretari general és nomenat pel síndic general, escoltada la Sindicatura, d’entre persones de nacionalitat andorrana i titulades en Dret, preferentment, d’entre persones en servei actiu al Consell General.

En cas d’absència, vacança o impediment del secretari general, el síndic general pot designar un substitut temporal d’entre persones de nacionalitat andorrana, titulades en Dret, amb experiència contrastada en dret parlamentari i en servei actiu al Consell General.

Secció segona. De l'elecció del síndic general i la resta de membres de la Sindicatura

Article 20. Elecció dels membres de la Sindicatura i durada del seu mandat

El Ple elegeix, entre els seus membres, el síndic general i els altres membres de la Sindicatura en la sessió constitutiva. El seu mandat comprendrà tota la legislatura. El síndic i subsíndic generals no poden exercir el seu càrrec més de dos mandats consecutius complets.

Article 21. Procediment per a l’elecció dels membres de la Sindicatura

1. Es procedirà en primer lloc a l'elecció conjunta del síndic general i del subsíndic general. Una cinquena part dels consellers generals podran presentar, fins a vint-i-quatre hores abans de l'inici de la sessió, les candidatures. Cada candidatura contindrà el nom i l'acceptació de les dues persones que la formen. Cada conseller general només podrà signar una sola candidatura.

2. Després de donar lectura dels noms que composen cadascuna de les candidatures presentades, es procedirà tot seguit a la votació, que serà secreta per papereta. Cada conseller general votarà una sola candidatura i resultarà elegida aquella que obtingui la majoria absoluta del Consell General. Si cap candidatura l'assolís, es procedirà a una segona votació entre les dues candidatures que hagin estat més votades i serà elegida aquella que obtingui més vots. Si es produís un empat, es procedirà a una nova votació i, si en aquesta encara es mantingués, resultarà elegida aquella en què el candidat a síndic general sigui de major edat.

3. Anunciat el resultat de la votació conjunta de síndic general i subsíndic general, el Consell General procedirà tot seguit a l'elecció dels secretaris de la Sindicatura. Cada conseller general votarà un sol nom i resultaran elegits els dos que obtinguin més vots. Si es produís un empat, es procedirà com en el cas anterior, però arribat el cas, resultarà elegit secretari el de menor edat.

Article 22. Jurament o promesa d’acatament a la Constitució

Realitzades de manera ininterrompuda totes les votacions i escrutinis per cobrir els càrrecs de la Sindicatura, el síndic general electe prestarà jurament o promesa d'acatament a la Constitució i a continuació ocuparà el seu lloc. Després prestaran jurament o promesa el subsíndic general i els dos secretaris, que ocuparan tot seguit el seu lloc. Finalment, després de prestar el jurament o promesa la resta de consellers generals presents, el síndic general aixecarà la sessió constitutiva.

Article 23. Previsions en cas de vacança en el càrrec d’algun membre de la Sindicatura

Si durant la legislatura es produís la vacant del càrrec de síndic general o de secretari, es procedirà a una nova elecció d'acord amb el procediment de l'article 21. Si la vacant es produís en el càrrec de subsíndic general, el síndic general proposarà un candidat que haurà d'ésser elegit pel Ple.

Capítol quart. Dels grups parlamentaris i de la Junta de Presidents

Secció primera. Dels grups parlamentaris

Article 24. Requisits per constituir i integrar-se a un grup parlamentari

1. Durant els primers cinc dies hàbils després de la constitució del Consell General, un mínim de tres consellers generals poden constituir un grup parlamentari, mitjançant una declaració signada pels seus membres amb indicació del nom del grup parlamentari, que serà traslladada al síndic general. Esgotat aquest termini no és possible la creació de nous grups parlamentaris durant la legislatura.

2. Cada conseller general només pot formar part d'un grup parlamentari.

3. Els consellers generals que en el termini establert en l’apartat 1 no hagin quedat integrats en cap grup parlamentari poden incorporar-se a un d'ells, prèvia acceptació del seu president, durant els sis primers dies de cada període de sessions, amb igualtat de drets i deures que els consellers generals que l'haguessin constituït.

4. Els consellers generals que no es trobin incorporats a cap grup parlamentari són consellers generals no adscrits. Quan hi hagi més de dos consellers generals que no estiguessin incorporats a un grup parlamentari, tots els qui es trobin en la mateixa situació quedaran incorporats a un grup Mixt. La participació del grup Mixt en les activitats del Consell General és anàloga a la dels altres grups parlamentaris, sense prejudici de les especificitats que es recullen en la present secció.

Article 25. Mitjans materials i recursos econòmics per als grups parlamentaris

1. El Consell General posa a disposició dels grups parlamentaris els mitjans materials i els recursos econòmics per a la realització de les seves funcions, per mitjà d’una dotació fixa idèntica per a cadascun d’ells i d’una dotació variable en funció del número de consellers generals de cada grup. L’import destinat a la dotació fixa no pot ser inferior al 50% del total de la dotació destinada als grups parlamentaris.

En el cas del grup Mixt, la dotació es repartirà de forma proporcional al nombre de consellers generals de cada una de les formacions polítiques que l’integren.

A fi de facilitar exclusivament la gestió dels recursos econòmics transferits i d’ordenar la gestió comptable i financera de les diferents formacions polítiques que integren el grup Mixt, aquestes es poden constituir en subgrups, els quals poden estar integrats per un o diversos consellers generals. Cap conseller general del grup Mixt no es pot integrar en més d’un subgrup.

Els recursos econòmics transferits han de ser destinats exclusivament a finançar activitats i altres despeses relacionades amb l’exercici de funcions parlamentàries.

Els consellers generals que per raons d’incompatibilitat o bé perquè la seva dedicació a la tasca parlamentària és exclusiva i únicament reben l'assignació econòmica prevista a l’article 9, tenen el dret de rebre per part del Consell General una retribució complementària la qual es dedueix de la dotació que el Consell General posa a disposició dels grups parlamentaris i dels subgrups del grup Mixt.

Els càrrecs de síndic general, subsíndic general i president de grup parlamentari són incompatibles amb les retribucions complementàries.

2. Els grups parlamentaris -i els subgrups del grup Mixt, si n’hi ha-, han de portar una comptabilitat específica de la gestió de les assignacions rebudes del Consell General, la qual ha de ser lliurada a la Sindicatura, per ser tramesa al Tribunal de Comptes, abans de l'1 d'abril de l'any següent al del tancament de l'exercici, per la seva fiscalització.

3. La Sindicatura, escoltada la Junta de Presidents, estableix les regles a les quals s’ha d’ajustar la comptabilitat dels grups parlamentaris i dels subgrups del grup Mixt, amb relació a les assignacions rebudes del Consell General.

4. Sense prejudici del que preveu l’apartat 2 del present article, al final de cada legislatura els grups parlamentaris i els subgrups del grup Mixt han de presentar a la Sindicatura la liquidació dels comptes corresponent a les assignacions rebudes del Consell General. Aquesta presentació es realitzarà mitjançant una declaració responsable del president del grup parlamentari -i del representant del subgrup del grup Mixt, si n’hi ha-. La liquidació dels comptes serà publicada al Butlletí del Consell General, i tramesa al Tribunal de Comptes per la seva fiscalització.

5. El Consell General posarà també a la disposició dels consellers generals no adscrits els mitjans materials i recursos econòmics per a la realització de les seves funcions parlamentàries de forma proporcional als recursos atribuïts als grups parlamentaris. Hauran de portar una comptabilitat específica de la gestió de les assignacions rebudes, en els termes regulats en el present article.

6. Els romanents que puguin existir de les assignacions rebudes pels grups parlamentaris, pels subgrups del grup Mixt i pels consellers generals no adscrits, un cop finalitzada la legislatura, han de ser retornats al Consell General.

Article 26. Deure dels grups parlamentaris d’informar de la seva composició i reglament intern

1. Cada grup parlamentari ha de remetre a la Sindicatura, dins el termini indicat en l’article 24.1, la llista dels consellers generals que l'integren indicant el nom de les persones que ostenten el càrrec de president i president suplent, així com el seu reglament intern. Així mateix, durant el transcurs de la legislatura, els grups parlamentaris han de comunicar a la Sindicatura qualsevol canvi que es produeixi en la seva composició o presidència.

2. Clos el termini indicat en l’article 24.1 per a la constitució voluntària de grups parlamentaris, i constatada l’existència d’un grup Mixt, els seus membres disposaran d’un termini suplementari de deu dies a fi d’indicar per escrit al síndic general el nom del president i del president suplent, així com el seu reglament intern, que haurà de respectar els principis de pluralitat i proporcionalitat.

Transcorregut aquest termini sense que el grup Mixt hagi aprovat el seu reglament intern, la Sindicatura, escoltada la Junta de Presidents, dictarà les normes de funcionament d’aquest grup. Així mateix, i fins i tant no hagin determinat la presidència i presidència suplent del grup Mixt, aquestes funcions de representació seran exercides de forma rotatòria per cada període de sessions. En qualsevol cas, el grup Mixt podrà adoptar amb posterioritat les disposicions que consideri oportunes quant a la seva representació i organització.

3. Els canvis en la composició del grup Mixt comporten necessàriament el cessament en els càrrecs de president i president suplent, així com la fi de la vigència del reglament intern, i l’obligació de comunicar al síndic general els eventuals canvis que s’hagin produït tant en la presidència com en el reglament intern d’acord amb la nova composició, en el termini de deu dies des de que s’hagi produït el canvi. Transcorregut aquest termini sense haver-se rebut la comunicació, seran d’aplicació les previsions recollides en l’apartat anterior.

4. Mentre el grup Mixt no procedeixi a la designació dels seus càrrecs representatius, els òrgans del Consell General dels què aquests formin part, en especial la Junta de Presidents, podran adoptar les decisions que resultin oportunes per garantir el funcionament normal del Consell General.

Article 27. La incorporació a grups parlamentaris ja constituïts

1. Els consellers generals que accedeixin al seu càrrec després de la sessió constitutiva poden incorporar-se a un grup parlamentari en els cinc dies posteriors al seu jurament o promesa, amb l'acceptació del seu president. En el cas que no es realitzi la incorporació, esdevé conseller general no adscrit o, en el seu cas, queda incorporat al grup Mixt.

2. El canvi d’un grup parlamentari a un altre, amb excepció del grup Mixt, només es pot efectuar en els cinc primers dies de cada període de sessions, i sempre amb l'acceptació del president del grup parlamentari on s’incorpora.

Article 28. Conseqüència de deixar de ser membre d’un grup parlamentari

La separació d'un conseller general d'un grup parlamentari comporta la pèrdua de la presència en les comissions de què formava part.

Article 29. La dissolució dels grups parlamentaris

Si, com a conseqüència de les baixes produïdes, un grup parlamentari arriba a tenir dos o menys de dos consellers generals, aquest queda automàticament dissolt i els seus integrants esdevenen consellers generals no adscrits o, en el seu cas, queden incorporats al grup Mixt, excepte si la baixa produïda és per defunció, malaltia greu acreditada o discapacitat judicialment declarada i un nou conseller general s’incorpora dins del termini d’un mes. En aquest cas, el grup parlamentari, independentment del número dels seus membres, es manté fins transcorreguts cinc dies del jurament o promesa del nou conseller general.

Secció segona. De la Junta de Presidents

Article 30. Composició de la Junta de Presidents

Els presidents dels grups parlamentaris formen la Junta de Presidents, que és presidida pel síndic general, assistit per un secretari de la Sindicatura, i hi poden assistir altres membres de la Sindicatura. El secretari general aixeca acta de les sessions. Els presidents dels grups parlamentaris poden ésser substituïts pel president suplent. Per tractar els assumptes definits a les lletres a), b), c) i d) de l’article 33 del Reglament del Consell General pot assistir-hi un representant del Govern i, en qualsevol cas, serà informat de les reunions. El síndic general pot convocar-hi, si s'escau, els presidents de les comissions.

Article 31. Convocatòria de la Junta de Presidents

La Junta de Presidents és convocada pel síndic general a petició de dos grups parlamentaris o a iniciativa pròpia. La Junta de Presidents es reunirà, com a mínim, una vegada al mes durant els períodes de sessions.

Article 32. Adopció d’acords per part de la Junta de Presidents

En cas de votació els vots es computaran pel sistema ponderat i, per tant, cada president de grup parlamentari tindrà tants vots com consellers generals integren el seu grup parlamentari.

Article 33. Funcions de la Junta de Presidents

Sens perjudici de les altres atribucions que li atorga aquest Reglament, les funcions de la Junta de Presidents són:

a) establir els criteris per ordenar i facilitar els debats i les tasques del Consell General;

b) determinar la comissió competent per a conèixer les iniciatives parlamentàries;

c) fixar el nombre de membres de cada grup parlamentari en les comissions;

d) assignar els escons que corresponen a cada grup parlamentari en la sala de sessions.

Capítol cinquè. Del Ple

Article 34. Convocatòria del Ple

El Ple és l'òrgan suprem del Consell General. És convocat pel síndic general per iniciativa pròpia o a sol·licitud del cap de Govern, de dos grups parlamentaris o d'una cinquena part dels consellers generals.

Article 35. Distribució i accés de la sala de sessions

1. Els consellers generals seuen sempre al mateix lloc en la sala de sessions. Els membres del Govern hi disposaran d'un lloc especialment destinat i podran intervenir d'acord amb el present Reglament.

2. Només tenen accés a la sala de sessions els consellers generals, els membres del Govern, el personal del Consell General en l'exercici de les seves funcions i les persones autoritzades de manera expressa pel síndic general.

Article 36. Constitució del Ple

El Consell General queda constituït quan els consellers generals es reuneixen a convocatòria del síndic general per tractar d'un ordre del dia d'acord amb la Constitució i el present Reglament. La llista dels consellers generals presents queda incorporada a l'acta de la sessió.

Capítol sisè. De la Comissió Permanent

Article 37. Funcions de la Comissió Permanent

1. El Consell General nomenarà una Comissió Permanent encarregada de vetllar pels poders de la Cambra quan aquesta estigui dissolta o en el període entre sessions. La Comissió Permanent està integrada pel síndic general, tres consellers generals elegits pels consellers generals electes en col·legi nacional i tres elegits pels consellers generals electes en col·legis parroquials.

2. La Comissió Permanent vetlla pel compliment de les normes sobre incompatibilitats dels consellers generals. Demanaran als consellers generals que declarin els càrrecs que ocupen i, si fos el cas, a quin dels càrrecs incompatibles renuncien, i a aquest efecte podran reclamar la documentació que sigui necessària.

3. La Comissió Permanent exercirà aquelles competències que li siguin atribuïdes per llei. La Comissió Permanent entén de tot el que fa referència a la inviolabilitat parlamentària.

4. La Comissió Permanent emetrà un informe, a petició de la Sindicatura o d’un conseller general, davant la possibilitat o el dubte d’incórrer o d’haver estat inclòs en una situació de conflicte d’interessos. La Comissió Permanent ha de formular, amb l’audiència prèvia del conseller general afectat, un informe amb una recomanació o una proposta que ha d’elevar a la Sindicatura si considera que s’ha pogut cometre una infracció del Codi de Conducta. Si el conseller general interessat és membre de la Comissió Permanent, no podrà participar en la deliberació de la situació de conflictes d’interessos que l’afecta.

5. La Comissió Permanent acompanyarà el síndic general en la recepció dels juraments i en les preses de possessió que hagin de realitzar-se davant d'ell.

6. La Comissió Permanent és convocada pel síndic general a iniciativa pròpia o a sol·licitud de tres consellers generals o del cap de Govern.

7. La Comissió Permanent donarà compte al Consell General dels afers tractats i de les decisions adoptades en la primera sessió en què aquest es reuneixi.

Capítol setè. De les comissions

Secció primera. Normes generals

Article 38. Composició de les comissions i vot ponderat

1. Les comissions del Consell General estaran formades pel nombre de consellers generals establert per la Sindicatura, d'acord amb la Junta de Presidents, proporcional al nombre de consellers generals de cada grup parlamentari. Els consellers generals seran designats pels grups parlamentaris.

2. En les comissions en què no hi ha una representació proporcional, perquè el nombre de membres no ho permet, s'hi ha d'aplicar el sistema de ponderació de vot per a la presa d'acords.

Article 39. Substitució i conflicte d’interès dels membres de les comissions

1. Els membres de les comissions poden ésser substituïts per consellers generals del mateix grup parlamentari, prèvia comunicació pel seu president al síndic general. Quan la substitució serà per una sola vegada és suficient la comunicació al president de la comissió a l'inici de la reunió, i els substituts seran admesos com a membres de la comissió.

2. Els consellers generals tenen el deure de notificar per escrit a la Sindicatura, així com davant de la comissió que analitza els treballs de la iniciativa legislativa en qüestió, abans d’intervenir en els debats o de votar, en el si de la comissió, qualsevol situació de conflicte d’interès existent o potencial relacionada amb l’assumpte que s’hagi d’examinar. El conseller general que es trobi en aquesta situació ha de fer-se substituir en la comissió durant la totalitat dels treballs del text. En tots els casos, la situació de conflicte d’interès comporta el deure d’abstenció del conseller general en els treballs i en les votacions en el si de la comissió legislativa competent.

3. Les disposicions anteriors no són un obstacle a la llibertat de vot i de criteri dels consellers generals.

Article 40. Presidència i vicepresidència de les comissions

Les comissions han d'elegir un president i un vicepresident. El vicepresident substitueix el president en cas d'absència, vacant o impossibilitat del president. Tots dos hauran d'ésser elegits en la primera reunió ordinària que celebri la comissió, després d'haver-se produït la vacant.

Les presidències i les vicepresidències de les comissions seran distribuïdes per la Sindicatura d'acord amb la Junta de Presidents entre els grups parlamentaris de manera proporcional en funció del nombre de consellers generals de cadascun.

Sempre que sigui possible, s’ha de procurar que les presidències de les comissions legislatives responguin a un criteri de paritat.

Els membres de la Sindicatura no poden presidir cap comissió, a excepció del síndic general que és president de dret de totes elles.

Article 41. Convocatòria i fixació de l’ordre del dia

El president convoca les reunions de la comissió a iniciativa pròpia, a petició de dos grups parlamentaris o de dues cinquenes parts dels seus membres, amb un ordre del dia. Les comissions no poden reunir-se al mateix temps que el Ple. Per tractar temes relatius al procediment legislatiu sotmès al tràmit d'urgència les comissions poden ésser convocades en els períodes entre sessions, sense que sigui necessari l’acord de la Comissió Permanent.

Article 42. Assistència d’altres membres

1. Les comissions poden convocar els membres i els alts càrrecs del Govern, així com els membres dels comuns, els alts càrrecs nomenats i els funcionaris públics a les seves reunions.

Els membres del Govern poden demanar l'assistència a les mateixes. En ambdós casos hi tindran veu, així com dret a obtenir una còpia de l'acta que reculli la seva assistència.

2. Les comissions també poden convidar als representants de les entitats, associacions, col·lectius o experts en relació als treballs que estigui tractant la comissió.

Article 43. Sol·licituds d’informació i compareixences

Les comissions, a través del síndic general poden:

a) demanar al Govern i a qualsevol altra autoritat o funcionari públic la informació i documentació que considerin necessària per a la realització de llur tasca, que els haurà d'ésser facilitada, d’acord amb les previsions de l’article 5 del present Reglament.

b) requerir la presència davant seu dels membres i dels alts càrrecs del Govern, dels membres dels comuns, dels alts càrrecs nomenats i dels funcionaris públics perquè informin d'aquelles qüestions que corresponen als temes que estan tractant d’acord amb l’article 45. Se n'exceptuen els membres del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional.

c) D'acord amb la llei, podran reclamar també la presència de qualsevol ciutadà. No obstant, aquesta presència no podrà ser reclamada quan les persones estiguin sotmeses a un procediment jurisdiccional vinculat directament amb la qüestió objecte per la qual ha estat reclamada la seva presència o es tracti de persones privades de llibertat.

Les compareixences d’autoritats, funcionaris o altres persones, relatives a matèries declarades per llei secretes o confidencials, només es duran a terme davant la comissió si, prèviament, se n’ha declarat el caràcter secret de la mateixa.

Article 44. Tipus de comissions

Les comissions del Consell General poden ésser permanents o no permanents.

Secció segona. De les comissions permanents

Article 45. Comissions legislatives permanents

1. Són comissions legislatives permanents:

1) Justícia, Interior i Afers institucionals.

2) Política Exterior.

3) Economia (Agricultura, Indústria, Comerç i Turisme).

4) Finances i Pressupost.

5) Política Territorial, Urbanisme i Medi Ambient.

6) Sanitat.

7)Afers Socials i Igualtat.

8) Ensenyament, Recerca, Cultura, Joventut i Esports.

9) Supervisió de la sostenibilitat de les pensions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

2. Cada comissió legislativa permanent comptarà amb un mínim de cinc consellers generals. Cada conseller general pot ésser membre de quatre comissions legislatives permanents com a màxim.

3. Les comissions legislatives permanents examinen totes les propostes i iniciatives legislatives que els hi corresponguin per raó de la matèria i que els encarregui i trameti la Sindicatura d'acord amb la Junta de Presidents. Han de realitzar el seu treball en el període màxim de tres mesos, excepte quan la Sindicatura els autoritzi a allargar aquest termini, atesa la singularitat de la tasca o el volum de l'activitat.

També intervenen en tots aquells projectes o propostes no legislatives, informacions o temes que per raó de la matèria els trameti el síndic general.

Article 46. Comissió del Reglament

La Comissió del Reglament té per objecte la revisió i, si escau, l’eventual reforma del Reglament del Consell General. Està formada pel síndic general, que la presideix, pels membres de la Sindicatura i pels consellers generals, designats pels grups parlamentaris, i pels consellers generals no adscrits, tenint en compte la proporcionalitat de la Cambra que estableix l’article 38. En cas de votació, els vots es computen pel sistema ponderat.

Secció tercera. De les comissions no permanents

Article 47. Comissions no permanents

1. Són comissions no permanents les que es constitueixen per a la realització d’un treball concret, les quals s’extingeixen al finalitzar el treball encomanat i, en tot cas, al concloure la legislatura.

Són comissions no permanents les de legislatura de caràcter legislatiu, les d’estudi, les de seguiment i les d’investigació.

2. El Ple del Consell General pot acordar en cada legislatura la constitució de comissions no permanents, a proposta de la Sindicatura, de dos grups parlamentaris o d'una cinquena part dels consellers generals.

Les propostes seran adreçades per escrit a la Sindicatura que, un cop admeses a tràmit, n'ordenarà la publicació i en trametrà còpia al Govern. Els grups parlamentaris podran presentar-hi esmenes fins a vint-i-quatre hores abans de l’hora fixada per a començar la sessió.

El debat de la proposta s'iniciarà amb una exposició d'un dels proposants per un màxim de deu minuts. A continuació s'obrirà un torn exclusivament per als grups parlamentaris i els consellers generals que han presentat esmenes i un altre per a aquells que no ho han fet. Un cop finalitzades aquestes intervencions, els consellers generals proposants indicaran les esmenes que accepten i el text final que sotmeten a votació.

3. Tant la proposta com l’acord de creació han de determinar com a mínim:

a) El tipus i la composició de la comissió que es crea.

b) L’objecte concret del treball que se li encarrega i la seva finalitat, i també les possibles directrius a les quals la comissió ha d’acomodar el seu treball. En qualsevol cas, l’objecte d’aquestes comissions no podrà versar sobre qüestions concretes que estiguin sotmeses a un procediment jurisdiccional.

c) Les normes específiques de funcionament i el règim general d’adopció d’acords, que en tot cas, han de respectar sempre els principis generals de funcionament de les comissions establerts per aquest Reglament.

d) El caràcter secret o públic de la comissió en aplicació del què disposa l’article 58.2. Dit caràcter podrà ser modificat en el decurs dels treballs de la comissió.

e) La possibilitat d’incorporar-hi especialistes o tècnics perquè participin en els treballs i assisteixin a les reunions amb veu però sense vot.

f) El termini per a cloure els treballs de la comissió.

4. Les comissions, a l’inici de les seves actuacions, han d’elaborar i aprovar un pla de treball i, si s’escau, el llistat de les compareixences previstes. Tanmateix, tant el pla de treball com el llistat de compareixences es podran modificar en la mesura que les noves necessitats sobrevingudes durant les seves actuacions així ho justifiquin.

Article 48. Comissions de legislatura de caràcter legislatiu

1. Les comissions de legislatura de caràcter legislatiu tenen per objecte la redacció i l’elaboració d’un nou text legislatiu, o la modificació de la normativa vigent, sobre una determinada matèria a fi que, en cas de ser aprovat pel Ple del Consell General, pugui tramitar-se posteriorment segons el procediment legislatiu comú.

2. El text i les conclusions d’aquestes comissions quedaran reflectides en un informe que ha de ser publicat en el Butlletí del Consell General i debatut pel Ple del Consell General.

Article 49. Comissions d’estudi

1. Les comissions d’estudi tenen per objecte l’anàlisi de qualsevol assumpte d’interès general que afecti la societat andorrana.

2. Les comissions d’estudi han d’elaborar un informe i unes conclusions, que s’han de publicar en el Butlletí del Consell General i s’han de lliurar a la Sindicatura, la qual, un cop escoltada la Junta de Presidents, ha de decidir si en pren nota o si cal donar-hi una tramitació específica.

Article 50. Comissions de seguiment

1. Les comissions de seguiment tenen per objecte el control específic de determinades actuacions i polítiques públiques del Govern.

2. Al final de cada període de sessions, les comissions de seguiment han de lliurar un informe a la Sindicatura, la qual, un cop escoltada la Junta de Presidents, ha de decidir si en pren nota o si cal donar-hi una tramitació específica.

Article 51. Comissions d’investigació

1. El Consell General pot acordar la creació d'una comissió d'investigació sobre qualsevol assumpte d'interès públic.

2. Les conclusions de les comissions d'investigació quedaran reflectides en un dictamen que ha de ser publicat en el Butlletí del Consell General i debatut pel Ple del Consell General.

3. Les conclusions aprovades pel Consell General han d'ésser comunicades al Govern, sens perjudici que el síndic general, per acord de la Sindicatura, les pugui posar en coneixement del Ministeri Fiscal.

Article 52. Requeriment de compareixença i d’informació davant les comissions d’investigació

1. Les comissions d’investigació poden requerir la compareixença d’autoritats, funcionaris públics i altres persones perquè informin sobre les qüestions que són objecte de la comissió, d’acord amb el que estableix l’article 43.

2. Els requeriments de compareixença s’han de fer per mitjà de citació fefaent del síndic general, amb una antelació mínima de deu dies abans de la data prevista per a la compareixença, llevat que la comissió n’acordi la urgència, supòsit en el qual el termini és de cinc dies.

3. En el requeriment de compareixença s’ha de fer constar, en qualsevol cas:

a) L’ acord adoptat per la comissió en virtut del qual es requereix per comparèixer.

b) Les dades d’identificació personal del requerit i el seu domicili.

c) El lloc, el dia i l’hora en què s’ha de tenir la compareixença.

d) El tema o qüestió sobre el que s’ha d’informar i donar testimoni davant la comissió, que s’ha d’indicar de manera suficientment precisa i concreta perquè el compareixent pugui conèixer el motiu que justifica el requeriment de compareixença.

4. La persona requerida per comparèixer ha de ser advertida, en la citació, dels seus drets, de les seves obligacions i de les eventuals responsabilitats en que pot incórrer, d’acord amb la llei, en el cas de no atendre el requeriment de compareixença o de faltar a la veritat en la seva declaració.

5. Si per causa justificada no pot tenir lloc la compareixença, s’ha de reiterar la citació per comparèixer en el termini de cinc dies o de tres dies, si se’n va acordar la urgència.

6. Els requeriments de compareixença de persones jurídiques s’entenen dirigits als que n’ostenten la representació legal, sens perjudici que puguin comparèixer acompanyats per les persones que designi l’òrgan d’administració.

7. Quan la persona requerida tingui la condició de funcionari públic, s’ha de donar compte al seu superior jeràrquic per al seu coneixement, amb trasllat de còpia de la citació.

8. Les comissions d’investigació poden demanar la compareixença d’especialistes o d’experts perquè aportin llur opinió tècnica sobre la qüestió objecte de la comissió sens perjudici, si escau, del que estableix la lletra e) de l’article 47.3 sobre la seva incorporació i participació en els treballs de la comissió. La compareixença d’aquestes persones és voluntària i es fa pels tràmits ordinaris de convocatòria, sense seguir el procediment establert en els apartats anteriors.

9. Les comissions d’investigació, per mitjà del síndic general, poden requerir del Govern i del qualsevol altra autoritat o funcionari públic la informació i documentació administrativa que sigui necessària per la realització dels seus treballs, la qual ha de ser tramesa en el termini que s’indiqui en el requeriment, que no podrà ser inferior a quinze dies. Quan la informació o documentació tingui la consideració de reservada o secreta d’acord amb la normativa aplicable, la seva tramesa ha de seguir el procediment establert en la referida normativa.

Article 53. Substanciació de les compareixences

1. En la compareixença per informar davant les comissions d’investigació s’han de tenir en compte les especificitats que estableixen els apartats següents.

2. Les persones requerides poden comparèixer acompanyades de qui designin per assistir-les.

3. Durant el desenvolupament de les compareixences s’ha de respectar la intimitat i l’honor dels compareixents, la presumpció d’innocència, el secret professional, els deures de reserva que legalment puguin existir, la clàusula de consciència i els altres drets constitucionals.

4. Els membres de les comissions d’investigació han d’ajustar la seva actuació al que estableix l’apartat anterior. El president de la comissió ha de vetllar, en qualsevol cas, per a la garantia efectiva dels drets dels compareixents.

Article 54. Regles especials aplicables a les comissions d’investigació

1. No es pot crear una comissió d’investigació quan la qüestió a investigar estigui sotmesa a una investigació o procediment judicial penal. Els treballs d’una comissió d’investigació creada s’han de suspendre tant bon punt el Consell General tingui coneixement de l’inici d’una investigació o un procediment judicial penal que versi sobre la mateixa qüestió que coneix la comissió.

2. En cap cas l’activitat de les comissions d’investigació pot tenir per finalitat directa verificar si determinades conductes són constitutives d’infracció penal o administrativa, ni imputar-ne autories, llevat que existeixi una declaració judicial ferma de culpabilitat. Aquesta limitació és aplicable al procediment indagatori i a les conclusions.

3. Si les persones requerides per comparèixer davant una comissió d’investigació desatenen voluntàriament el requeriment de compareixença, se n’ha de donar compte al Ministeri Fiscal per mitjà d’acord de la Sindicatura, als efectes de substanciar la responsabilitat penal que pugui correspondre.

4. De la mateixa manera, la Sindicatura també ha de donar compte al Ministeri Fiscal quan hi hagi indicis fonamentats que s’ha faltat a la veritat en una compareixença substanciada davant una comissió d’investigació i quan una autoritat o funcionari públic desatengui, sense causa legal que ho justifiqui, un requeriment d’informació i documentació demanat per una comissió d’investigació.

5. En tot cas, quan les situacions referides en els anteriors apartats 3 i 4 afectin a una autoritat o funcionari públic, el síndic general ho ha de comunicar al seu superior jeràrquic perquè en tingui coneixement i adopti, si escau, les mesures disciplinàries o d’altre naturalesa establertes legalment.

Títol II. Del funcionament del Consell General

Capítol primer. De les sessions

Article 55. Període ordinari de sessions

El Consell General es reuneix anualment durant dos períodes ordinaris de sessions compresos entre el primer de març i el 15 de juliol, i entre el primer de setembre i el 31 de gener.

Article 56. Convocatòria de les sessions

1. El síndic general convoca totes les sessions del Ple del Consell General, siguin tradicionals, ordinàries o extraordinàries. Les sessions de les comissions són convocades pel seu president.

2. Les sessions extraordinàries només poden ésser convocades per acord de la Comissió Permanent: per iniciativa pròpia, a petició del cap de Govern, de dos grups parlamentaris o d'una quarta part de consellers generals. En el cas de les sessions extraordinàries de les comissions, aquestes, a més, podran ésser convocades a petició de la pròpia comissió interessada. En l'acord o petició ha de constar l'ordre del dia, que no pot ésser ni reduït ni ampliat.

Article 57. Sessions

Una sessió comprèn totes les reunions necessàries per a tractar un ordre del dia. El síndic general obre i tanca les sessions i determina el contingut de les reunions.

Article 58. Publicitat de les sessions

1. Les sessions del Ple del Consell General i de les comissions són públiques. Les sessions de les Comissions no són públiques, únicament, quan elaboren informes per elevar al Ple o tracten qüestions relatives a l’organització dels seus treballs.

2. A iniciativa de la Sindicatura, de dos grups parlamentaris o d'una quarta part de consellers generals, el Ple del Consell General pot acordar per majoria absoluta dels seus membres celebrar sessions secretes del Ple del Consell General o d’una comissió.

3. En l'elaboració de l'ordre del dia, les convocatòries han de tenir en compte la conciliació de la vida familiar i laboral en la determinació de l'horari d'inici i final de les sessions.

Article 59. Acta de les sessions

1. De totes les sessions del Ple i de les comissions del Consell General se n'aixecarà una acta que contindrà una relació succinta de les matèries debatudes, de les persones que hi han intervingut, de les incidències esdevingudes i dels acords adoptats.

2. Les actes seran signades pel síndic general i un dels secretaris de la Sindicatura o, en el seu cas, pel president i el vice-president corresponent, per ésser dipositades en el Consell General i trameses als consellers generals. Si en els quinze dies posteriors al dipòsit no existís cap reclamació escrita, l'acta es donarà per aprovada. En cas de reclamació escrita, decidirà la Sindicatura que podrà sotmetre la decisió final a la primera sessió ordinària del Ple o de la comissió.

3. Quan una sessió hagi estat secreta, es realitzarà una única acta que serà custodiada pel síndic general o, en el seu cas, pel president de la comissió corresponent. Per a la seva aprovació se seguirà el mateix procediment de l'apartat anterior.

Article 60. Assistència de públic a les sessions

El públic assistent a les sessions del Consell General està obligat a mantenir silenci i ordre, i no li són permeses cap mena de manifestacions d'aprovació o de desaprovació.

La Sindicatura determinarà el procediment i condicions per gestionar l’assistència del públic a les sessions, en funció de la disponibilitat de places i de les circumstàncies de cada sessió o per raons de seguretat.

Capítol segon. De l'ordre del dia

Article 61. Ordre del dia

1. L'ordre del dia del Consell General és fixat pel síndic general, d'acord amb la Junta de Presidents. L'ordre del dia pot ser modificat o alterat per acord del Ple del Consell General a proposta del síndic general, de dos grups parlamentaris o d'una cinquena part dels consellers generals.

2. L'ordre del dia de les comissions és fixat pel seu president, el qual el comunicarà al síndic general. L'ordre del dia de les comissions pot ésser alterat o modificat per acord de la comissió a proposta del president o d'una cinquena part dels consellers generals.

3. Si hom vol introduir en l'ordre del dia del Ple o d'una comissió un nou tema, aquest haurà d'haver complert els tràmits reglamentaris.

Article 62. Modificació de l’ordre del dia per inclusió d’un assumpte amb caràcter prioritari

El Govern pot demanar que en una sessió s'inclogui un assumpte amb caràcter prioritari, sempre que aquest hagi complert els tràmits reglamentaris. En aquest sentit haurà de comunicar-ho al síndic general.

Capítol tercer. Dels debats

Article 63. Documentació prèvia

Llevat d'un acord en sentit contrari de la Sindicatura, no podrà començar cap deliberació o debat sobre una determinada qüestió si amb una antelació mínima de tres dies no ha estat distribuïda a cada conseller general la documentació relativa a la qüestió objecte de la deliberació o debat. Tanmateix, la Sindicatura pot reduir aquest termini si existeixen motius degudament justificats d’urgència o necessitat.

El mateix procediment regirà per a les deliberacions de les comissions.

Article 64. Ús de la paraula

1. D’acord amb l’establert en el present Reglament, els consellers generals han de sol·licitar del síndic general l’ús de la paraula. Si un conseller general cridat pel síndic general a intervenir no hi fos present, s’entendrà que renuncia a fer-ne ús.

2. Igualment, el cap de Govern i els ministres han de sol·licitar del síndic general l’ús de la paraula.

3. Com a norma general, els consellers generals parlaran des del seu escó i el cap de Govern i els ministres des del lloc que tenen destinat. La Junta de Presidents acorda en quins casos els consellers generals, el cap de Govern i els ministres parlaran des de la tribuna d’oradors.

Article 65. Intervencions orals

Els consellers generals, el cap de Govern i els ministres no poden ésser interromputs mentre realitzin les intervencions orals. Només el síndic general té la facultat de fer-ho per avisar l'intervinent que ha consumit el temps, per retirar la paraula o per cridar a l'ordre. Els consellers generals seran cridats a atenir-se a la qüestió, sempre que se n'apartin.

Article 66. Al·lusions

Si en una sessió del Consell General es fan al·lusions a la persona o a la conducta d'un conseller general o al cap de Govern o a un ministre, el síndic general podrà concedir la paraula a l’al·ludit per tal que, sense entrar en el fons de la qüestió i durant un breu espai de temps, pugui contestar les al·lusions. Només poden ser contestades les al·lusions dins la mateixa sessió.

Article 67. Finalització i tancament dels debats

El Consell General, a iniciativa del síndic general i sense debat, pot posar fi a una deliberació o debat, quan entengui que la qüestió ja ha estat degudament tractada. Si un grup parlamentari ho sol·licités, el síndic general pot concedir un torn a favor i un en contra de cinc minuts cadascun i ho sotmetrà tot seguit a votació.

Article 68. Torn i durada de les intervencions

1. Si el present Reglament no disposa altrament, en cada debat hi haurà un torn a favor i un torn en contra. El dret a consumir un torn en contra es manté si s'ha realitzat el torn a favor, encara que la proposta hagi estat retirada.

2. La durada de les intervencions dels grups parlamentaris i del Govern no pot sobrepassar els deu minuts. La durada de les intervencions dels consellers generals no adscrits no pot sobrepassar els tres minuts. Les intervencions del grup Mixt tenen la mateixa durada que les corresponents als altres grups parlamentaris i el temps es distribueix entre els seus membres de forma proporcional a la importància numèrica de les forces polítiques que l’integren, sense perjudici que el seu reglament intern pugui determinar altrament.

Article 69. Intervencions en els debats de totalitat

En els debats de totalitat les intervencions seran de quinze minuts per grup parlamentari. Els consellers generals no adscrits poden intervenir per cinc minuts.

Article 70. Dret de rèplica

En cada debat, tot conseller general o membre del Govern que sigui contradit per un o més oradors tindrà dret de replicar una sola vegada per un temps no superior a cinc minuts.

Article 71. Crida a observar el Reglament

En qualsevol moment del debat, un conseller general pot demanar al síndic general l'observança del Reglament i haurà d'invocar amb precisió l'article que reclama que s'apliqui. El síndic general resoldrà i la seva decisió haurà d'ésser acatada.

Article 72. Ordenació del debat

En qualsevol cas, el síndic general té plenes facultats per a l'ordenació del debat.

Article 73. Ordenació del debat en les comissions

El president de les comissions, en les sessions d'aquestes, té les mateixes facultats d'ordenació del debat que el síndic general.

Capítol quart. De les votacions

Article 74. Quòrum per a l’adopció d’acords

Si arribat el moment d'una votació o realitzada aquesta no hi fos present la meitat dels membres del Consell General, el síndic general posposarà la votació i anunciarà una hora dins la mateixa sessió per realitzar- la. Si arribats a aquesta hora, tampoc no hi hagués quòrum suficient per procedir a la votació, aquesta quedarà ajornada per a un proper Ple, però el debat no es reiterarà.

Article 75. Quòrum d’aprovació

1. Els acords seran vàlids quan hagin estat aprovats per la majoria simple dels consellers generals presents, sens perjudici de les majories especials determinades per la Constitució, les lleis o el present Reglament.

2. Hi ha majoria simple quan els vots positius superen els negatius. Hi ha majoria absoluta quan el nombre de vots a favor supera la meitat del total de membres efectius del Consell General.

Article 76. Votació presencial i no presencial

1. El vot és personal i indelegable. Cada conseller general té un sol vot. Ningú pot prendre part en les votacions que afectin al seu estatut personal com a conseller general.

2. En els casos d’embaràs, maternitat, malaltia greu, hospitalització o qualsevol altra circumstància excepcional que impedeixi el desplaçament del conseller general pel desenvolupament normal de la funció parlamentària, si les circumstàncies que concorren ho justifiquen suficientment, la Sindicatura pot autoritzar, mitjançant escrit motivat, la participació i l’emissió del vot per procediments no presencials en les sessions plenàries i, si escau, en altres òrgans del Consell General.

3. Aquesta participació telemàtica podrà incloure:

a) L’assistència a les sessions dels òrgans del Consell General de forma telemàtica, essent computat a efectes de quòrum.

b) La intervenció en els debats parlamentaris per via telemàtica.

c) La participació de manera telemàtica en les votacions que es convoquin.

4. El conseller general interessat haurà de cursar la sol·licitud corresponent per escrit adreçada a la Sindicatura, la qual resoldrà de forma motivada, especificant les sessions, votacions o actuacions parlamentàries per a les quals s'autoritza la participació telemàtica, així com el període de temps de validesa de l'autorització.

5. Aquesta autorització de participar de forma telemàtica es concedirà amb caràcter excepcional i per a cada sessió concreta en què hagi de tenir efecte. Es prioritzarà sempre la participació presencial en l’activitat parlamentària. No es considerarà causa excepcional el fet que un conseller general es trobi fora del país per motius personals o professionals.

Article 77. Tipologia de la votació

1. Les votacions públiques poden ésser: ordinària o bé oral per crida. D'acord amb el Reglament i a proposta del síndic general, es pot votar per assentiment. Les votacions secretes seran amb papereta.

2. Finalitzada una votació ordinària si un conseller general, de forma immediata i abans de passar a la següent qüestió, manifesta que s’ha produït un error en el sentit del seu vot podrà demanar la rectificació del mateix.

Article 78. Votació oral per crida

En la votació pública oral per crida, el síndic general cridarà els consellers generals que respondran sí, no o declararan que s'abstenen.

L'elecció de cap de Govern, la moció de censura i la qüestió de confiança són sempre votacions orals per crida.

Article 79. Votació ordinària

En la votació pública ordinària el síndic general demanarà als consellers generals presents els vots a favor, els vots en contra i les abstencions.

Article 80. Aprovació per assentiment

Es consideraran aprovades per assentiment les propostes del síndic general quan, després d'haver estat anunciades, no susciten cap objecció o oposició.

Article 81. Votació secreta

La votació secreta es farà sempre per crida nominal als consellers generals i mitjançant paperetes introduïdes dins d'una urna. La votació serà secreta quan ho exigeixi aquest Reglament o quan ho acordi el Consell General, a proposta de dos grups parlamentaris o d'una cinquena part dels consellers generals.

Article 82. Empat en les votacions

Si en una votació es produís un empat, aquella es repetirà i si encara persistís es considerarà desestimada la proposta.

Article 83. Explicació de vot

En el cas de les votacions públiques ordinària, per crida o per assentiment, una vegada realitzada la votació, anunciat el resultat i finalitzat el punt corresponent de l'ordre del dia, els grups parlamentaris podran explicar breument el seu vot. També podrà fer-ho el conseller general que ha votat de manera diferent al seu grup parlamentari i, en el cas que no hagin intervingut en el debat, els consellers generals no adscrits. El síndic general pot atorgar també aquesta possibilitat quan en un debat, subdividit en diverses parts diferenciades, s'hagi acabat una d'elles.

Capítol cinquè. Dels terminis

Article 84. Còmput dels terminis i dies hàbils

El còmput dels terminis no establerts en la Constitució i regulats per aquest Reglament es computaran amb els dies hàbils compresos en els períodes ordinaris de sessions, llevat que l’afer en qüestió hagi estat inclòs en l’ordre del dia d’una sessió extraordinària. La Sindicatura ha de fixar els dies que s’han d’habilitar perquè hi hagi temps de complir els tràmits que permetin dur a terme la referida sessió.

Als efectes del còmput dels terminis establerts per aquest Reglament, són dies hàbils de dilluns a divendres, llevat dels declarats festius anualment per la Sindicatura. Els terminis indicats en mesos, es computaran de data a data. De manera excepcional, la Sindicatura podrà habilitar com a hàbils a efectes determinats els dies dels períodes entre sessions, per raons d'urgència.

Article 85. Pròrroga o reducció dels terminis

La Sindicatura a iniciativa pròpia, d'un grup parlamentari o d'una cinquena part dels consellers generals pot acordar la pròrroga o reducció dels terminis establerts per aquest Reglament. Fora de casos excepcionals, les pròrrogues no han d’excedir un espai de temps igual al fixat inicialment.

Article 86. Presentació de documents

1. La presentació dels documents parlamentaris dirigits al Consell General o a qualsevol òrgan de la Cambra han de lliurar-se al Registre de la Secretaria General en els dies i hores que disposi el síndic general, de tal manera que puguin exhaurir-se els terminis dels dies i hores establerts.

2. Per a la presentació d’escrits o documents davant dels òrgans del Consell General, els consellers generals fan servir els instruments i les plataformes telemàtiques que el Consell General posa a la seva disposició a través de la seu electrònica del Consell General.

3. La presentació d’escrits o documents en un dia i hora inhàbil s’entén feta a la primera hora del primer dia hàbil següent.

4. En cas d’incidències tècniques que impedeixin el funcionament del registre electrònic, el Consell General ho ha d’anunciar amb la màxima antelació possible a través de la seu electrònica, la qual ha d’informar de la suspensió temporal del servei, de la previsió de la seva durada i, si escau, de l’adopció de mesures correctives.

5. Mentre duri aquesta situació, l’òrgan competent pot determinar, mitjançant resolució expressa, l’ampliació dels terminis afectats. Tret de causa justificada, tots els terminis que haguessin de vèncer mentre duri la incidència s’han d’ampliar com a mínim fins al dia hàbil posterior a la restitució del funcionament del registre electrònic.

Capítol sisè. De la declaració d'urgència

Article 87. Declaració d'urgència

1. A petició del Govern, de dos grups parlamentaris o d'una cinquena part dels consellers generals, la Sindicatura pot acordar que una qüestió sigui tramitada pel procediment d'urgència a partir del tràmit següent a aquell en curs.

2. La declaració d'urgència implica la reducció de tots els terminis i la prioritat en la tramitació. Si la Sindicatura no indica altrament, els terminis quedaran reduïts a la meitat.

Capítol setè. De la caducitat de les iniciatives i tràmits parlamentaris

Article 88. Caducitat de les iniciatives i tràmits parlamentaris

1. Totes les iniciatives i tràmits parlamentaris no conclosos caduquen en finalitzar la legislatura.

2. Els informes del Raonador del Ciutadà així com les memòries i els informes del Tribunal de Comptes s’han de traslladar a la legislatura següent. La comissió legislativa corresponent, per majoria absoluta, pot acordar de continuar el procediment en el tràmit on era quan el Consell General es va dissoldre.

3. En cas que una iniciativa legislativa, presentada d’acord amb la lletra d) de l’article 107, es trobi a tràmit parlamentari en el moment en què finalitzi la legislatura, aquesta no caducarà, però podrà retrotreure´s al tràmit que decideixi la Sindicatura, escoltada la Junta de Presidents, sense que sigui necessari, en cap cas, presentar una nova certificació acreditativa d’haver-se reunit el mínim de signatures exigides.

Capítol vuitè. De l'elecció de persones

Article 89. Elecció de persones

Per a les eleccions de persones que la Constitució o les lleis encomanin al Consell General i que no estiguin previstes de manera expressa en aquest Reglament, els grups parlamentaris podran presentar en el Registre de la Secretaria General, fins quatre dies abans del Ple en què s'hagi de procedir a la votació, les candidatures que reuneixin els requisits establerts en cada cas, juntament amb un currículum de les persones proposades. El síndic general n'informarà als consellers generals el dia següent, els quals podran formular-hi objeccions en les següents vint-i-quatre hores. El dia abans del Ple la Sindicatura proclamarà els candidats.

Capítol novè. De l'acord del Consell General per a la convocatòria de referèndum

Article 90. Acord del Consell General per a la convocatòria de referèndum

Quan el cap de Govern, fent ús de la facultat que li concedeix l'article 76 de la Constitució, pretengui convocar un referèndum sobre una qüestió d'ordre polític, sol·licitarà l'acord del Consell General. A aquest fi, s'adreçarà a la Sindicatura perquè convoqui el Ple per celebrar un debat, que serà de totalitat. Finit el debat, es procedirà a la votació de l'acord, que serà pública i oral per crida.

Capítol desè. De l'ordre parlamentari

Article 91. Ordre parlamentari

1. Dins totes les dependències del Consell General, els consellers generals, el cap de Govern, els ministres i el públic estan sotmesos als poders disciplinaris del síndic general, que els exerceix d'acord amb el present Reglament.

2. Tothom qui en les dependències del Consell General promogui desordres greus en serà expulsat de manera immediata. Si es tracta d'un conseller general, la Sindicatura el suspendrà temporalment com a tal fins a un termini màxim d'un mes, sens perjudici que el Consell General, a proposta de la Sindicatura, pugui ampliar la sanció.

3. A iniciativa de la Sindicatura, el Ple pot sancionar amb suspensió temporal del conseller general que incorri en els supòsits del paràgraf anterior o que de manera continuada i greu es negui a acatar una decisió ferma del síndic general o dels òrgans del Consell General.

4. Si un conseller general o un membre del Govern, després d’ésser cridat a l’ordre amb motiu d’adreçar paraules ofensives a les institucions públiques, a un altre membre del Consell General, del Govern, o a qualsevol altra persona, persisteix en la seva conducta, podrà ser expulsat de la cambra per a la resta de la sessió. Si hi ha hagut una rectificació, el conseller general o el membre de Govern pot retirar les expressions a què es refereix l’apartat anterior i demanar que no constin en acta.

Article 92. Suspensió de la sessió del Consell General

El síndic general pot suspendre la sessió del Consell General en cas d'aldarull o desobediència obstinada d'algun conseller general o membre del Govern, sens perjudici d'aplicar les sancions que en Dret hi hagi lloc, ja sigui en la mateixa sessió o en la subsegüent. Abans de la suspensió de la sessió, el síndic general advertirà de la possibilitat d'adoptar aquestes mesures.

Article 93. Poders disciplinaris del síndic general

El síndic general pot ordenar l'expulsió immediata de les persones que, entre el públic, no s'atinguin a allò que disposa l'article 60. Si una persona del públic comet una infracció serà conduïda davant l'Autoritat competent. En cas de desordre el síndic general pot ordenar el desallotjament del públic present a la sala del Consell General.

Capítol onzè. De les publicacions

Article 94. Diari Oficial del Consell General

El Diari Oficial del Consell General reproduirà totes les intervencions, incidències i acords adoptats en les sessions públiques del Consell General.

Article 95. Butlletí del Consell General

El Butlletí del Consell General publicarà tots els projectes i proposicions de llei, les esmenes ordenades pel ponent i l'informe de les comissions legislatives amb les esmenes i vots particulars que hagin de debatre's en el Ple, els acords de les comissions i del Ple, les propostes de resolució, les preguntes i les respostes, les comunicacions i els acords que el Govern trameti al Consell General, i qualsevol altre text o document que exigeixi aquest Reglament o que ordeni el síndic general, atès el seu interès en la tramitació parlamentària.

Article 96. Altres mitjans de publicació per raons d’urgència

Per raons d'urgència el síndic general pot ordenar que, per tal que siguin debatuts i votats els documents a què es refereix el paràgraf anterior, aquests puguin ser reproduïts per un altre mitjà mecànic i repartits als membres de l'òrgan del Consell General que els hagi de conèixer. En tot cas hauran d'ésser publicats en el Butlletí del Consell General.

Títol III. Del procediment legislatiu

Capítol primer. Del procediment legislatiu comú

Secció primera. Dels projectes de llei

Article 97. Projectes de llei

1. Els projectes de llei aprovats pel Govern, amb l’exposició de motius corresponent, seran tramesos pel cap de Govern al Consell General acompanyats d’una memòria justificativa i econòmica, d’una memòria justificativa de que la iniciativa legislativa contempla de manera adequada la perspectiva de gènere, així com de la documentació i antecedents necessaris perquè el Consell General s'hi pugui pronunciar.

2. La Sindicatura ordena la seva publicació en el Butlletí del Consell General, dona trasllat a la comissió corresponent i obre un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquestes poden ésser presentades pels consellers generals i pels grups parlamentaris mitjançant un escrit dirigit a la Sindicatura.

3. Mitjançant escrit presentat conjuntament per tots els grups parlamentaris i consellers generals no adscrits, manifestant expressament llur voluntat unànime, aquests poden renunciar al seu dret de presentar esmenes. En aquest cas, i una vegada certificada per la Sindicatura la referida renúncia, el projecte de llei estarà disponible per al seu debat i votació en el Ple.

Article 98. Tipologia de les esmenes

1. Les esmenes poden ésser a la totalitat o a l’articulat.

2. Són esmenes a la totalitat les que postulen el retorn del projecte de llei al Govern i aquelles en què es presenta un text articulat alternatiu. Les esmenes a la totalitat només poden ésser presentades pels grups parlamentaris o per un conseller general amb la signatura de dos més. Quan un grup parlamentari hagi presentat una esmena a la totalitat, el seus membres no podran donar suport a esmenes a la totalitat presentades per consellers generals a títol individual, en considerar-se que ja han exercit el seu dret a la iniciativa de forma col·lectiva.

3. Les esmenes a l’articulat poden ésser de supressió, d’addició o de modificació. En els dos darrers casos, contindran el text concret que es proposa com a addició o com a modificació, el qual ha d’ésser congruent amb l’objecte material de la iniciativa legislativa. En concret:

a) Són esmenes d’addició aquelles que proposen l’addició d’un nou article, apartat o rúbrica en el que s’ordena l’article o la iniciativa legislativa. En aquests casos s’ha d’indicar amb precisió el nou text que es pretén inserir i el lloc on ha de figurar.

b) Són esmenes de modificació aquelles que proposen la modificació d’un article, ja sia parcialment o en la seva totalitat. En aquests supòsits, s’ha de transcriure el text que en resultaria d’aprovar-se l’esmena, indicant amb precisió l’article, apartat o rúbrica afectat per l’esmena.

c) Són esmenes de supressió aquelles que tenen com a objecte eliminar un article, apartat o rúbrica del mateix. En aquests casos, s’ha d’indicar amb precisió el que es pretén eliminar.

4. Les disposicions addicionals, transitòries, derogatòries o finals tenen la consideració d’article als efectes de presentació d’esmenes. També tenen aquesta consideració el Títol de la Llei, l’Índex, l’Exposició de Motius, els Annexes i les rúbriques de les diferents parts en què es troba ordenat el text.

5. L’esmena no pot incloure altres escrits que el propi. La motivació en el seu cas figurarà clarament diferenciada.

6. Les esmenes formulades que no facin referència a un article, a un apartat o a una rúbrica en la qual es trobi estructurada la Llei, no seran admeses a tràmit.

7. Podran ser admeses a tràmit aquelles esmenes que facin referència a varis articles, apartats o rúbriques si pretenen la modificació, addició o supressió d’un text que es repeteixi al llarg de tota la iniciativa legislativa.

Article 99. Debat de les esmenes a la totalitat

Finalitzat el termini de presentació d’esmenes, en el cas que s'haguessin presentat esmenes a la totalitat, i una vegada aquestes hagin estat admeses a tràmit per la Sindicatura, el síndic general les inclourà en l'ordre del dia de la primera sessió plenària que es convoqui posteriorment. El debat serà de totalitat i es desenvoluparà d'acord amb allò que estableix aquest Reglament. Un cop finalitzat, el síndic general sotmetrà a votació les esmenes a la totalitat presentades, començant per aquelles que proposin la devolució al Govern.

Article 100. Resultat de la votació de les esmenes a la totalitat presentades

1. Si el Ple acordés la devolució del projecte, el síndic general ho comunicarà al Govern.

En cas contrari, remetrà les esmenes a l'articulat, si n’hi hagués, a la comissió corresponent per a la seva tramitació. En absència d’esmenes a l’articulat, el text serà sotmès a votació.

2. Si el Ple aprovés una esmena a la totalitat amb text alternatiu, el procediment legislatiu seguirà i el síndic general obrirà un període d'esmenes a aquest text, que només podran ésser a l'articulat.

Article 101. Tramesa de les esmenes a l’articulat a la comissió

Si les esmenes presentades només fossin a l'articulat, el síndic general les trametrà a la comissió corresponent.

Article 102. Nomenament i funcions del ponent

1. Rebudes les esmenes en comissió, aquesta procedeix a l'elecció d'un ponent que les ordena per tal que, dins un termini de quinze dies, siguin examinades per la comissió.

2. Correspon al ponent rebre les propostes de tècnica legislativa i d’adequació a les regles i als usos formals i lingüístics del Consell General respecte de totes les iniciatives legislatives, elaborades pels serveis jurídics de la Cambra, i elevar-los a la comissió.

Article 103. Debat i votació en comissió

1. Realitzat l'examen de les esmenes i del text del projecte de llei, el president convocarà novament la comissió i els esmenants per tal de debatre les esmenes presentades i votar aquestes i el text del projecte de llei.

2. La votació es farà article per article. Les esmenes corresponents a un article seran debatudes i votades prèviament a la votació de l'article. Per a cada esmena hi haurà un torn a favor i un torn en contra. Les esmenes que s’haguessin presentat als annexes, a l’exposició de motius, a l’índex i al títol seran debatudes i votades amb posterioritat a les presentades a l’articulat.

Article 104. Esmenes transaccionals

1. Durant el debat de la comissió, el president està habilitat per admetre a tràmit esmenes transaccionals adreçades a assolir un acord entre les ja formulades i el text de l'article. La seva presentació haurà de comportar la retirada de les esmenes respecte a les quals es transacciona.

2. Per a l’aprovació d’una esmena transaccional, a més de requerir la majoria de vots dels membres de la comissió, aquesta haurà de comptar amb el vot favorable del conseller general que retira l’esmena respecte a la qual es transacciona. L’esmena que es pretén transaccionar requerirà, en tots els casos, l’acceptació de la mateixa per part d’un conseller general que no pertanyi al grup parlamentari que presenta l’esmena.

3. Durant el debat de la comissió, el president també està habilitat per admetre a tràmit esmenes tècniques, les quals tinguin per finalitat llevar del text les incorreccions, incoherències i els errors de tècnica legislativa, terminològics o gramaticals.

Article 105. Informe de la comissió, reserves d’esmena i vots particulars

1. Els acords adoptats durant el debat de la comissió constitueixen l'informe de la comissió, que serà signat pel president i pel vicepresident de la comissió, dins de les vint-i-quatre hores següents a la finalització dels treballs de la comissió, per ser presentat al Ple pel ponent.

2. Mitjançant un escrit adreçat al síndic general, dins de les quaranta-vuit hores següents a la signatura de l'informe de la comissió, els consellers generals i els grups parlamentaris que dissenteixin dels acords de les comissions poden formular vots particulars per al Ple a fi de sostenir el text rebutjat o alterat com a conseqüència de l’acceptació d’una esmena. També hi podran reservar les esmenes presentades per a defensar-les davant el Ple quan aquestes hagin estat rebutjades per la comissió.

3. El síndic general ordenarà la publicació immediata en el Butlletí del Consell General de l'informe de la comissió, dels vots particulars, de les esmenes reservades i, en el seu cas, de la sol·licitud del Govern prevista a l'article 62 de la Constitució.

Article 106. Debat del projecte de llei en el Ple

1. El debat del projecte de llei en el Ple s'iniciarà amb la presentació, per part del ponent, de l'informe adoptat per la comissió. Aquesta intervenció no podrà excedir de quinze minuts.

2. La votació es realitzarà article per article. Abans de procedir a la votació de l'article, es debatrà cadascuna de les esmenes reservades i vots particulars que hagin estat mantinguts amb un torn a favor i un torn en contra, i després es votarà cadascuna d'elles pel mateix ordre. Finida la votació d'un article, es passarà al següent. Finida la votació de tots els articles, es votaran els Annexes, l'Exposició de Motius, l’Índex i el Títol de la llei.

3. Si les característiques del text ho permeten, el síndic general pot proposar l'ordenació de les votacions per grups d'articles o paràgrafs, o sotmetre el text sencer a votació.

4. Durant el debat en el Ple, el síndic general està habilitat per admetre a tràmit esmenes tècniques, les quals tenen per finalitat llevar del text les incorreccions i els errors de tècnica legislativa, de coherència, terminològics o gramaticals.

5. Si, un cop acabat el debat d’un projecte de llei o d’una proposició de llei, i a conseqüència de l’aprovació d’un vot particular, d’una esmena o de la votació dels articles, algun punt del text resultant fos incongruent o incoherent, la Sindicatura, a iniciativa pròpia o a petició de la comissió, pot trametre novament a la comissió el text aprovat pel Ple, amb l’única finalitat que aquesta, en el termini de quinze dies, en prepari una redacció harmònica que no contradigui els acords del Ple. L’informe així redactat s’ha de sotmetre a la decisió final del Ple, que ha d’aprovar-lo o de rebutjar-lo en conjunt, en una sola votació.

Secció segona. De les proposicions de llei

Article 107. Iniciativa de les proposicions de llei

Les proposicions de llei poden ésser tramitades a iniciativa de:

a) un grup parlamentari.

b) tres consellers generals.

c) tres comuns, de manera conjunta.

d) una desena part del cens electoral nacional, d'acord amb la llei.

Article 108. Proposicions de llei

1. Les proposicions de llei, amb l’exposició de motius corresponent, es presentaran per mitjà d'un escrit dirigit a la Sindicatura, acompanyades d’una memòria justificativa, i sempre que sigui possible, d’una memòria econòmica i d’una memòria justificativa de que la iniciativa legislativa contempla de manera adequada la perspectiva de gènere, així com dels antecedents necessaris per poder-s'hi pronunciar.

2. Exercida la iniciativa, la Sindicatura ordenarà la publicació de la proposició i la remetrà al Govern perquè, en el termini de quinze dies, manifesti el seu criteri.

El Govern, mitjançant escrit, pot renunciar de manera expressa a emetre el seu criteri. Si transcorreguts els quinze dies des de la publicació de la proposició, el Govern no ha emès cap criteri s’entén que hi ha renunciat de manera tàcita.

Article 109. Presa en consideració de les proposicions de llei

1. Transcorreguts quinze dies des de la seva publicació, la proposició de llei podrà ésser inclosa en l'ordre del dia del Ple perquè sigui presa en consideració pel Ple del Consell General.

En cas d’una proposició de llei presentada de manera conjunta per tots els grups parlamentaris i els consellers generals no adscrits, i havent presentat el Govern el seu criteri, o bé haver-hi renunciat expressament, abans de finalitzar el termini de quinze dies, la proposició de llei podrà ésser inclosa en l'ordre del dia del Ple perquè sigui presa en consideració pel Ple Consell General.

2. El debat serà de totalitat i s'iniciarà amb la lectura del criteri del Govern, si n'hi hagués. Acabat el debat, el síndic general preguntarà si el Consell General pren en consideració o no la proposició de llei.

3. En cas afirmatiu, s'obrirà un termini d'esmenes, que no podran ésser a la totalitat. La proposició seguirà el tràmit previst per als projectes de llei.

Si la proposició de llei es presa en consideració, i en cas que tots els grups parlamentaris i els consellers generals no adscrits haguessin manifestat prèviament la seva voluntat unànime de renunciar al seu dret de presentar esmenes, d’acord amb l’establert a l’article 108, aquesta serà sotmesa a votació en la mateixa sessió.

Secció tercera. De la sol·licitud del Govern prevista a l'article 62.2 de la Constitució

Article 110. Esmenes amb incidència pressupostària

El president de la Comissió legislativa encarregada d'examinar un projecte o una proposició de llei, a través del síndic general, trametrà les esmenes presentades al Govern, el qual disposarà de deu dies per sol·licitar, mitjançant escrit adreçat a la Sindicatura, que no siguin votades aquelles que comportin un increment de despeses o disminució d'ingressos en relació amb els previstos en la Llei del Pressupost General. Si el Govern fes ús de la sol·licitud prevista en l'article 62.2 de la Constitució, el síndic general ho comunicarà al president de la comissió i ordenarà la publicació de la sol·licitud al Butlletí del Consell General. En aquest cas, la comissió s'abstindrà de votar les esmenes afectades.

Article 111. Moció a la sol·licitud del Govern prevista a l'article 62.2 de la Constitució

Si el Govern hagués plantejat la sol·licitud esmentada en l'article anterior, un grup parlamentari o un conseller general amb la signatura de dos més podrà proposar, mitjançant escrit adreçat al síndic general fins dos dies abans del Ple, que aquest s'oposi a la sol·licitud amb una moció motivada acordada per majoria absoluta. Si la moció prosperés, l'esmena afectada serà debatuda en el Ple.

Article 112. Sol·licitud del Govern per no discutir una proposició de llei

Dins del mateix termini previst a l'article 108, el Govern podrà sol·licitar que no sigui discutida una proposició de llei en cas que comporti un increment de despeses o disminució d'ingressos en relació amb els previstos en la Llei del Pressupost General. Si el Govern hagués plantejat la sol·licitud, es podrà procedir igual que en l'article 111.

Secció quarta. De la retirada dels projectes i de les proposicions de llei

Article 113. Retirada dels projectes i de les proposicions de llei

1. El Govern pot retirar qualsevol projecte de llei del Consell General sempre que la discussió de l'informe no hagi estat inclosa en l'ordre del dia del Ple.

2. Les proposicions de llei podran ésser retirades a iniciativa del proposant abans de l'acord de la presa en consideració. Un cop produïda aquesta, la retirada només pot ésser efectiva si és acceptada pel Ple.

Capítol segon. Dels procediments especials

Secció primera. De la Llei del pressupost general

Article 114. Projecte de llei del pressupost general

1. En l'examen i aprovació del projecte de llei de pressupost general s'aplicarà el procediment legislatiu comú excepte en el que estableix aquesta secció.

2. El projecte de llei de pressupost general tindrà preferència en la tramitació respecte d'altres qüestions i treballs de la Cambra.

3. El projecte de Llei de Pressupost General no pot incloure disposicions complementàries de la part dispositiva les quals comportin modificacions del dret vigent que no es refereixen necessàriament al context que resulta del projecte de llei de pressupost general.

4. Admès a tràmit el projecte de llei del pressupost general, la Sindicatura obrirà dos períodes d’esmenes que s’inicien el mateix dia; un període improrrogable, d’una durada no inferior a deu dies, per presentar les esmenes a la totalitat, i un altre període, d’una durada no inferior als vint dies, per presentar les esmenes a l’articulat.

5. En la tramitació del projecte de llei del pressupost general només es poden admetre com a esmenes a la totalitat les que proposen el retorn del projecte de llei al Govern.

Article 115. Esmenes al projecte de llei del pressupost general

1. Les esmenes es poden presentar al text articulat i als estats de despeses del projecte de llei del pressupost general.

2. Les esmenes presentades als estats de despeses del projecte de llei del pressupost general que proposin augment de crèdit en algun concepte només seran admeses a tràmit si alhora proposen una baixa d'igual o superior quantia en un altre concepte de la mateixa secció pressupostària. S'entén per secció pressupostària cada un dels ministeris en els quals es pot dividir la direcció política i administrativa del Govern, així com cadascuna de les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades per l’Administració general. Així mateix, té la consideració de secció pressupostària el Consell General i els organismes adscrits que hi estan vinculats, el Consell Superior de la Justícia i el Tribunal Constitucional.

3. Els estats d’ingressos no poden ser objecte d’esmena.

Article 116. Debat de totalitat del projecte de llei del pressupost general

1. El debat de totalitat del projecte de llei del pressupost general podrà tenir lloc en el Ple abans de la finalització del termini d’esmenes a l’articulat i de l’eventual tramitació en comissió. El debat es celebrarà encara que no s’hagin formulat esmenes a la totalitat. Els torns seran de trenta minuts per grup parlamentari i de nou minuts pels consellers generals no adscrits.

2. Al finalitzar el debat, si no s’hagués aprovat cap esmena a la totalitat, quedaran definitivament fixades la previsió d’ingressos i la despesa global màxima en els termes consignats en el projecte de llei de pressupost general.

Secció segona. De les lleis qualificades

Article 117. Les lleis qualificades

1. Els projectes i proposicions de llei qualificades, un cop la Sindicatura els hagi atribuït aquest caràcter d'acord amb la Constitució, es tramitaran pel procediment legislatiu comú. Finalitzat aquest, es procedirà a una votació final en el Ple sobre el conjunt del text, que serà anunciada amb antelació pel síndic general. La seva aprovació requerirà el vot favorable de la majoria absoluta dels membres del Consell General, feta excepció de les lleis que, segons l'article 57.3 de la Constitució, requereixen la majoria absoluta dels consellers generals elegits en circumscripció parroquial i la majoria absoluta dels consellers generals elegits en circumscripció nacional. En aquest cas, la votació serà pública i oral per crida.

2. En cas d’iniciatives legislatives que siguin parcialment qualificades, la votació final prevista a l’apartat 1 es limita únicament a la part qualificada. Per a la resta de parts del text és suficient el vot favorable de la majoria simple dels membres del Consell General per a la seva aprovació.

3. Si a un projecte o proposició de llei ordinària li fossin presentades esmenes relatives a matèries reservades a llei qualificada, la Sindicatura no podrà admetre-les a tràmit si prèviament no hagués estat atribuït aquest caràcter al projecte o proposició de llei, sens perjudici que la Sindicatura, a iniciativa pròpia, o a demanda d’una comissió en cas d’esmenes transaccionals, pugui reconsiderar la qualificació inicial a la vista de les esmenes presentades.

Secció tercera. De la legislació d'extrema urgència i necessitat

Article 118. Procediment d'extrema urgència i necessitat

1. Quan el Govern presenti al Consell General un text articulat per ésser aprovat com a llei d'acord amb l'article 60.1 de la Constitució, n'indicarà el seu caràcter d'extrema urgència i necessitat, així com la seva justificació a fi i efecte que la Sindicatura es pugui pronunciar. Les matèries reservades a llei qualificada no poden ésser objecte d’aquest procediment. Qualificat el document per la Sindicatura, el síndic general convocarà directament el Ple en el termini de quaranta-vuit hores des de la seva recepció.

2. El debat s'iniciarà amb la presentació del text articulat per un membre del Govern i serà ordenat d'acord amb els debats de totalitat. El conjunt del text es sotmetrà a una única votació.

3. Si una cinquena part de consellers generals o un grup parlamentari discrepés del caràcter d'extrema urgència i necessitat del text proposat pel Govern, pot presentar una moció en aquest sentit abans de l'inici del Ple. En aquest cas, tindrà lloc un debat incidental amb torn a favor i torn en contra. Finit el debat, es votarà la moció presentada. Cas d'ésser aprovada, el text articulat serà tramitat pel procediment legislatiu comú, a menys que el Govern el retiri. Cas de no ésser aprovada, es procedirà al seu debat, d'acord amb el paràgraf segon.

4. Si la Sindicatura no li atorgués el caràcter d'extrema urgència i necessitat, una tercera part dels consellers generals pot demanar, dins els termini de quaranta-vuit hores, el debat incidental regulat en l'apartat 3 d'aquest article. En aquest supòsit, i exhaurit aquest termini, el síndic general convocarà el Ple de manera immediata.

Secció quarta. De les lleis de lectura única

Article 119. Tramitació de lleis en lectura única

Quan la naturalesa d'un projecte o proposició de llei ho aconselli, la seva simplicitat de formulació ho permeti, i no hagin estat presentades esmenes al text, el Consell General, a proposta del síndic general escoltada la Junta de Presidents, podrà acordar que la iniciativa es tramiti directament davant del Ple per a la seva deliberació i votació en lectura única. En aquest cas, es procedirà a un debat de totalitat i es sotmetrà el conjunt del text a una única votació.

Secció cinquena. De la reforma constitucional

Article 120. Procediment per a la reforma constitucional

1. Els coprínceps de forma conjunta, o una tercera part dels membres del Consell General podran presentar propostes de reforma constitucional. Aquestes s'adreçaran per escrit a la Sindicatura i, un cop admeses, es tramitaran com a proposicions de llei pel procediment comú.

2. Si el Consell General prengués en consideració la proposició, es constituirà una comissió especial, de la qual en formaran part, en tot cas, els presidents de grup parlamentari, per elaborar l'informe que es debatrà en el Ple. Finit el debat i la votació de les esmenes, dels vots particulars i del text de l'informe, el síndic general anunciarà amb antelació la votació sobre el conjunt de la reforma que serà pública i oral per crida. Es considerarà aprovada la reforma pel Consell General si obté el vot favorable de les dues terceres parts dels membres de la Cambra.

Secció sisena. Procediment per a la consolidació de la legislació vigent

Article 121. Procediment de consolidació legislativa

1. El procediment de consolidació de les lleis té per objecte elaborar un nou text legal que integri la legislació vigent sobre una matèria determinada, amb la finalitat de simplificar l’ordenament jurídic, millorar-ne la qualitat i contribuir a garantir la seguretat jurídica amb un millor coneixement del dret vigent.

2. El procediment de consolidació legislativa és aplicable sobre una matèria quan s’han produït modificacions legals parcials que, per la seva freqüència, diversitat o complexitat, fan aconsellable de consolidar en un únic text la legislació vigent.

3. El procediment de consolidació dona lloc a un nou text amb valor de llei que substitueix i deroga les lleis que consolida, no podent, en cap cas, modificar la regulació substantiva de la matèria afectada.

4. Els textos consolidats són promulgats i publicats com a lleis, d’acord amb el que estableix l’article 63 de la Constitució. En la publicació d’un text consolidat, se n’ha d’indicar la naturalesa en el títol.

5. La iniciativa del procediment de consolidació correspon únicament al Govern, a un grup parlamentari o a tres consellers generals.

6. El projecte i proposició de consolidació, a més dels requisits que estableixen els articles 97.1 i 108 respectivament, s’ha d’acompanyar, com a document annex, amb la llista de les lleis que consoliden i que han de quedar derogades amb l’aprovació del text consolidat. Una vegada admès a tràmit, el síndic general n’ordenarà la seva publicació al Butlletí del Consell General.

Si durant el mes següent cap conseller general ni cap grup parlamentari hi formulen objeccions, s'entendrà aprovat el projecte o proposició de consolidació. Si, per contra, un conseller general o un grup parlamentari formulés alguna objecció, s'adreçarà per escrit a la Sindicatura, que en donarà trasllat a la comissió legislativa competent d’acord amb el què disposa l’article 45.

7. Les objeccions només poden tenir com a objecte:

a) Eliminar incoherències;

b) Eliminar contradiccions;

c) Eliminar redundàncies;

d) Harmonitzar el llenguatge, les denominacions i l’estructura del text;

e) Revisar possibles errades gramaticals.

8. La comissió proposa, si escau, recomanacions de modificació del text en base a les objeccions presentades i sempre dins dels límits inherents a la naturalesa del procediment de consolidació.

9. El text consolidat, serà debatut i aprovat en el Ple pel procediment de lectura única.

Capítol tercer. Dels Tractats internacionals

Article 122. Procediment de tramitació de Tractats internacionals

Els Tractats internacionals que hagin de ser aprovats pel Consell General es tramitaran com a projectes de llei, amb les peculiaritats d'aquest capítol, i es consideraran aprovats d'acord amb allò que estableix la Constitució.

Article 123. Esmenes a la totalitat sobre Tractats internacionals

Les propostes presentades pels consellers generals i els grups parlamentaris tindran la consideració d'esmenes a la totalitat de devolució, quan refusin l'aprovació del Tractat o bé quan proposin reserves o declaracions no previstes en aquest.

Article 124. Denúncia de Tractats internacionals

En els casos de denúncia previstos en l'article 64.3 de la Constitució, s'utilitzarà el mateix procediment que en l'article 123.

Article 125. Suspensió de la discussió sobre Tractats internacionals

El Consell General suspendrà la discussió sobre l'aprovació d'un Tractat quan aquest hagi estat objecte del requeriment de dictamen previ d'inconstitucionalitat previst a l'article 101 de la Constitució, i el Tribunal Constitucional l'hagi admès a tràmit. La resolució estimatòria d'inconstitucionalitat farà decaure la seva tramitació.

Títol IV. De l'impuls i control de l'acció política del Govern

Capítol primer. De l'elecció del cap de Govern

Article 126. Procediment d'elecció del cap de Govern

Després de cada renovació del Consell General o en els supòsits en què quedi vacant el càrrec de cap de Govern, la seva elecció es realitzarà d'acord amb les previsions d'aquest capítol.

Article 127. Proposta de candidats

1. Les propostes de candidat a cap de Govern han d'ésser presentades, per una cinquena part dels membres del Consell General, davant la Sindicatura dins dels cinc dies següents a la sessió constitutiva. L'escrit de proposta ha de contenir el nom i l'acceptació del candidat, així com la signatura dels consellers generals que el presenten. Cada conseller general només pot avalar una candidatura. Admeses a tràmit aquelles propostes que compleixen els requisits exigits, la Sindicatura proclamarà els candidats a cap de Govern.

2. En el termini de vuit dies següents a la sessió constitutiva, es celebrarà la sessió plenària per a l'elecció del cap de Govern, a la qual seran convocats els candidats que no tinguin la condició de conseller general.

3. En el supòsit en què quedi vacant el càrrec de cap de Govern, els terminis anteriors es comptaran des del dia en què s'ha produït la vacança.

Article 128. Debat

1. La sessió s'iniciarà amb la lectura per un secretari de la Sindicatura dels candidats proclamats i dels consellers generals que els presenten.

2. A continuació, cada candidat presentarà, de manera successiva, el seu programa sense límit de temps. Les intervencions seran ordenades segons el nombre de consellers generals que el presentin, de major a menor. En cas d'igual nombre, s'ordenaran segons el moment de presentació de la candidatura. Un cop hauran finalitzat les presentacions dels candidats, els grups parlamentaris intervindran, per ordre de menor a major nombre de consellers generals, durant trenta minuts. A continuació, podran intervenir els consellers generals no adscrits per un temps màxim de nou minuts cadascun.

3. Els candidats, si ho sol·liciten, podran intervenir novament durant quinze minuts i, en aquest cas, s'obrirà un nou torn de deu minuts per a cada grup parlamentari, i de tres minuts per cadascun dels consellers generals no adscrits.

Article 129. Votació per a l'elecció del cap de Govern

1. La votació dels candidats a cap de Govern tindrà lloc dins les vint-i-quatre hores següents a la finalització del debat. El síndic general anunciarà en el Ple, després de la darrera intervenció, l'hora en què es realitzarà la votació.

2. La votació serà pública i oral per crida, i en ella cada conseller general expressarà el nom del candidat a qui vota o l'abstenció. Un cop celebrat l'escrutini, el candidat que hagi obtingut la majoria absoluta del Consell General serà proclamat cap de Govern pel síndic general, qui comunicarà als coprínceps el nom del candidat elegit.

Article 130. Segona votació

1. En cas que cap dels candidats hagués obtingut la majoria absoluta, el síndic general fixarà la data per celebrar una segona votació, que haurà de tenir lloc dins dels set dies següents. A aquest efecte, proclamarà com a candidats els dos que hagin obtingut els millors resultats en la primera votació.

2. Els dos candidats proclamats presentaran el seu programa davant el Ple sense límit de temps. A continuació, els grups parlamentaris i els consellers generals no adscrits fixaran la seva posició durant quinze i cinc minuts respectivament. Finalitzat el debat, es procedirà a la votació, que serà pública i oral per crida. El candidat que obtingui més vots serà proclamat cap de Govern. El síndic general comunicarà als coprínceps el nom del candidat elegit.

3. En cas que cap candidat assoleixi una majoria de vots s’iniciarà altre cop el procediment establert en els articles 127 i següents d’aquest Reglament.

Capítol segon. De la moció de censura

Article 131. Presentació

1. La moció de censura ha d'ésser presentada almenys per una cinquena part dels consellers generals en un escrit motivat dirigit a la Sindicatura en el qual es farà constar les causes de la moció.

2. La Sindicatura, un cop comprovat que la proposta reuneix els requisits exigits, l'admetrà a tràmit, ho comunicarà al cap de Govern i als grups parlamentaris i als consellers generals en un termini no superior a les vint-i-quatre hores, i convocarà, entre el tercer i el cinquè dia posterior a la seva presentació, una sessió del Consell General que tindrà com a únic punt de l'ordre del dia la deliberació i votació de la moció de censura.

Article 132. Debat i votació

1. El debat de la moció s'iniciarà amb la seva defensa per part d'un dels signataris en una exposició de trenta minuts, a la qual li seguirà una intervenció del cap de Govern també de trenta minuts. El síndic general podrà suspendre la sessió per un termini no superior a les vint-i-quatre hores abans de donar pas a les intervencions dels grups parlamentaris, que no podran excedir de quinze minuts. El síndic general concedirà la paraula als consellers generals no adscrits que ho sol·licitin per un màxim de cinc minuts.

2. Finalitzat el debat, es procedirà a la votació, que serà pública i oral per crida. Per tal que la moció de censura prosperi cal el vot favorable de la majoria absoluta del Consell General. Si la moció de censura és aprovada, el cap de Govern cessa.

3. No es pot presentar cap moció de censura abans que hagin transcorregut sis mesos des de la darrera elecció del cap de Govern. Els consellers generals que hagin presentat una moció de censura no en poden signar cap altra abans que hagi transcorregut un any.

Capítol tercer. De la qüestió de confiança

Article 133. Presentació

La qüestió de confiança ha d'ésser presentada pel cap de Govern mitjançant un escrit motivat adreçat a la Sindicatura acompanyat del programa, la declaració de política general o la decisió de transcendència especial que se sotmet al Consell General. Un cop admesa a tràmit, el síndic general ho comunicarà als grups parlamentaris i als consellers generals. El Ple per a la seva deliberació i votació tindrà lloc entre el tercer i el cinquè dia a partir de la comunicació.

Article 134. Debat i votació

1. El debat de la qüestió de confiança s'iniciarà amb una exposició del cap de Govern sense límit de temps, acabada la qual el síndic general podrà acordar la suspensió de la sessió per un termini no superior a les vint-i-quatre hores. El debat seguirà amb la intervenció dels grups parlamentaris, per un temps de quinze minuts. El síndic general concedirà la paraula als consellers generals no adscrits que ho sol·licitin per un màxim de cinc minuts.

2. Un cop finalitzat el debat, se sotmetrà a votació la qüestió de confiança. La votació ha d'ésser pública i oral per crida. La confiança s'entendrà atorgada quan obtingui la majoria simple. En cas de no obtenir aquesta majoria el cap de Govern ha de presentar la seva dimissió.

Capítol quart. De les preguntes

Article 135. Presentació de preguntes

1. Els consellers generals poden adreçar preguntes al Govern sobre temes de política general o bé relatives a un fet, situació o informació concreta, per tal de saber si aquell en té coneixement, i quina posició manté al respecte.

2. Les preguntes s'han de presentar mitjançant un escrit dirigit a la Sindicatura, tot indicant si se sol·licita una resposta oral o escrita. S'entén que la resposta ha d'ésser escrita llevat que es faci constar el contrari. El Govern ha de trametre la resposta escrita en el termini de trenta dies a partir de la seva publicació. El termini de trenta dies es computa en els dies hàbils que correspongui segons l’administració general. Si se sol·licita resposta oral s'entendrà que aquesta ha de tenir lloc davant del Ple.

3. En cap cas s'admetran les preguntes en interès exclusivament privat del formulant o de qualsevol persona.

4. Les preguntes seran admeses a tràmit per la Sindicatura que en manarà la seva publicació immediata.

Article 136. Preguntes amb resposta oral

1. En cada període ordinari de sessions es celebraran, com a mínim, quatre sessions específiques de preguntes amb resposta oral del Govern.

2. Les preguntes que sol·licitin una resposta oral, hauran d’ésser incloses en l'ordre del dia del Ple a partir del setè dia de la seva publicació. L'ordre de substanciació es farà d'acord amb l'ordre de prioritat en la presentació.

3. Per a la substanciació, el conseller general formularà la pregunta que serà contestada per un membre del Govern. El conseller general disposarà d'un torn de rèplica i en aquest cas el membre del Govern disposarà d'un torn de dúplica. En cap cas el temps total per substanciar una pregunta pot excedir de vuit minuts, dividits en parts iguals. Finida la resposta del membre del Govern, si el conseller general que ha formulat la pregunta ho sol·licita, el síndic general li concedirà la paraula per un minut per repregunta per tal que pugui formular fins un màxim de quatre repreguntes estrictament sobre la mateixa matèria. El síndic general concedirà la paraula per un minut a la resta de consellers generals que ho demanin, per tal que formulin fins a dues repreguntes estrictament sobre la mateixa matèria. El membre del Govern disposarà per a la resposta del mateix temps.

4. Acabada una intervenció, el síndic general donarà la paraula de manera immediata a qui haurà d'intervenir a continuació o bé passarà a la qüestió següent.

Article 137. Declaració d’urgència de les preguntes amb resposta oral

En cada període de sessions cadascun dels grups parlamentaris té dret a obtenir la declaració d'urgència de tantes preguntes de resposta oral en el Ple com consellers generals tinguin adscrits. El mateix dret correspon al conseller general no adscrit, si no existís grup Mixt. Les preguntes de les quals se sol·licita declaració d'urgència poden ésser presentades fins a vint-i-quatre hores abans de l'inici del Ple. La publicitat quedarà assegurada per la seva distribució a l'inici de la sessió, sens perjudici de la posterior publicació en el Butlletí del Consell General.

Article 138. Moció

1. Les preguntes amb resposta oral poden menar a una moció, congruent amb la pregunta formulada, en què el Consell General manifesti la seva posició. Aquesta moció en cap cas serà de censura al Govern.

2. La moció serà presentada davant la Sindicatura pel conseller general que ha formulat la pregunta i dos consellers generals més, o un grup parlamentari l'endemà de la substanciació de la pregunta, i s'inclourà en l'ordre del dia de la sessió següent.

3. Els consellers generals podran presentar-hi esmenes fins a vint-i-quatre hores abans de l’hora fixada per a començar la sessió següent.

4. El debat de la moció s'iniciarà amb una exposició d'un dels proposants per un màxim de deu minuts. A continuació s'obrirà un torn exclusivament per als grups parlamentaris i els consellers generals que han presentat esmenes i un altre per a aquells que no ho han fet. Un cop finalitzades aquestes intervencions, els consellers generals proposants indicaran les esmenes que accepten i el text final que sotmeten a votació.

Capítol cinquè. Dels debats sobre l'orientació política del Govern

Article 139. Debat anual sobre l'orientació política del Govern

1. Anualment, el Consell General celebrarà un debat sobre l'orientació política global del Govern. El debat s'iniciarà amb la intervenció del cap de Govern, sense limitació de temps.

2. Realitzada l'exposició del cap de Govern, el síndic general pot suspendre la sessió per un termini d’entre dotze a vint-i-quatre hores.

Tot seguit, s'obrirà un torn d'intervencions dels grups parlamentaris per un temps de trenta minuts per a cadascun. Els consellers generals no adscrits podran intervenir en el debat per un temps màxim de nou minuts cadascun. L’ordre de les intervencions serà de menor a major nombre de consellers generals per grup parlamentari. Els consellers generals no adscrits intervindran en primer lloc.

El cap de Govern i els ministres podran fer ús de la paraula tantes vegades com ho sol·licitin. Cada intervenció comportarà l'obertura d'un torn de rèplica per un temps proporcional.

3. Finalitzat el debat, el síndic general suspèn la sessió entre cinc i deu dies hàbils i, alhora, fixa un termini, d’entre vint-i-quatre a quaranta-vuit hores per tal que els grups parlamentaris o un conseller general amb la signatura de dos més puguin presentar propostes de resolució que han de ser congruents amb la matèria objecte del debat i que no poden incloure una moció de censura al Govern.

La Sindicatura analitzades les propostes de resolució comunica als consellers generals quines han estat admeses a tràmit i obre un nou termini, el qual no pot ésser superior a les quaranta-vuit hores, a fi que puguin ser estudiades pels consellers generals i, si escau, puguin presentar propostes de resolució transaccionals.

La presentació d’una proposta de resolució transaccional comporta la retirada de la proposta de resolució inicial respecte a la qual es transacciona, i requerirà, en tots els casos, l’acceptació de la mateixa per part d’un conseller general que no pertanyi al grup parlamentari que la presenta.

La Sindicatura analitzades les propostes de resolució transaccionals comunica als consellers generals quines han estat admeses a tràmit.

5. L’ordre de discussió i de votació de les propostes de resolució és l’ordre de presentació.

6. Els grups parlamentaris poden defensar, per un temps no superior a deu minuts, les propostes que han presentat. Els consellers generals no adscrits podran també defensar, per un temps no superior a tres minuts cadascun, les propostes de resolució presentades. Durant el debat de les propostes presentades, cada grup parlamentari, els consellers generals no adscrits i el Govern podran indicar la seva posició sobre aquestes.

7. Finalitzat el debat, es procedirà a la votació de les propostes de resolució presentades. Una vegada aprovada una proposta de resolució, totes les altres propostes es voten només en allò que faci referència als punts que no siguin idèntics o que no siguin contradictoris amb la proposta aprovada.

Article 140. Debats sobre l'Acció Política i de Govern

1. Prèvia sol·licitud del cap de Govern poden celebrar-se debats sobre l'acció política i de govern. També poden sol·licitar-los una cinquena part dels consellers generals, cadascun dels quals només en podrà instar un en cada període de sessions. El síndic general convocarà el Ple a aquests efectes en els quinze dies següents. Igualment podran tenir lloc aquests debats si així ho decideix la Sindicatura d'acord amb la Junta de Presidents, a iniciativa d'un grup parlamentari.

2. El debat s'iniciarà en tots els casos amb la intervenció d'un membre del Govern i es realitzarà d'acord amb allò que disposa l'article anterior. En el cas que el debat no sigui a sol·licitud del cap de Govern, els sol·licitants disposaran d’un torn previ d’intervenció de deu minuts.

Capítol sisè. Dels programes, plans i comunicats del Govern

Article 141. Programes, plans i comunicats del Govern

1. Si el Govern envia al Consell General un programa, un pla o una comunicació en relació amb els quals desitgés que el Consell General es pronunciés, la Sindicatura n'ordenarà la publicació o la distribució entre els consellers generals i l'inclourà en l'ordre del dia corresponent per ésser debatut en el Ple.

2. El debat s'iniciarà amb la intervenció d'un membre del Govern. Seguidament, podran fer ús de la paraula els grups parlamentaris per un temps de quinze minuts, així com els consellers generals no adscrits, que ho sol·licitin, per un temps de cinc minuts.

3. Finit el debat, els grups parlamentaris o un conseller general amb la signatura de dos membres de la Cambra, podran presentar propostes de resolució que seran tramitades d'acord amb les normes del Capítol desè d'aquest Títol.

4. Quan una llei estableix que un nomenament fet pel Govern està subjecte a ratificació per part del Consell General, la Sindicatura n’ordenarà la publicació o la distribució entre els consellers generals i l’inclourà en l’ordre del dia del Ple corresponent. La llista subjecta a ratificació es sotmetrà a una votació de totalitat.

5. Quan una llei estableix que una actuació administrativa del Govern està subjecte a un acord previ del Consell General, la proposta subsegüent es tramitarà davant del Ple d’acord amb les normes del procediment legislatiu comú.

Capítol setè. Dels estats d’alarma i d’emergència

Article 142. Estats d'alarma

1. Quan el Govern declari l'estat d'alarma, ha de trametre immediatament al síndic general una comunicació acompanyant el decret que hagi aprovat, a l'efecte de notificació. La Sindicatura en dona trasllat als consellers generals, que poden demanar la informació i la documentació que considerin procedents.

2. Per prorrogar l'estat d'alarma més enllà del termini de quinze dies que estableix l'article 42 de la Constitució, el Govern ha de sol·licitar autorització al Consell General. Aquesta sol·licitud l'ha d'adreçar al síndic general abans que finalitzi l'esmentat termini.

3. Els grups parlamentaris o un conseller general amb la signatura de dos membres de la Cambra poden presentar propostes sobre l'abast i les mesures vigents durant la pròrroga fins a dues hores abans de l'inici de la sessió en què s'hagi de debatre la concessió de l'autorització sol·licitada.

4. El debat del Ple s'ajusta a les normes del capítol tercer del Títol II per als debats de totalitat, i s'inicia amb l'exposició per un membre del Govern de les raons que justifiquen la sol·licitud de pròrroga de l'estat d'alarma. A continuació s'obrirà un torn exclusivament per als grups parlamentaris i els consellers generals que han presentat propostes i un altre per a aquells que no ho han fet.

5. Finalitzat el debat, se sotmeten a votació la sol·licitud i les propostes presentades. La decisió de la Cambra s'ha de notificar tot seguit al cap de Govern.

Article 143. Estats d'emergència

1. Quan el Govern vulgui declarar l'estat d'emergència o prorrogar el que ja estigui declarat, ha de sol·licitar la prèvia autorització al Consell General per mitjà d'una comunicació en la qual han de constar els aspectes regulats en la Llei. Aquesta sol·licitud es tramita d'acord amb el que estableix l’apartat 3 i següents de l'article precedent.

2. L'autorització per declarar o prorrogar l'estat d'emergència s'ha de pronunciar expressament sobre el termini, que no pot ser superior a trenta dies, sense perjudici de la possibilitat de pròrrogues, i sobre totes les mesures que proposi el Govern.

Article 144. Competències del Consell General en Estat d'alarma o emergència

1. En els supòsits previstos en els dos articles precedents, la petició d'autorització del Govern s'ha de sotmetre immediatament al Ple del Consell General, que s'ha de convocar a tal efecte, fins i tot en període entre sessions.

2. Quan el Consell General està dissolt o ha expirat el seu mandat, les competències que aquest capítol atribueix al Ple són exercides per la Comissió Permanent.

Capítol vuitè. De les sessions informatives

Article 145. Sessions informatives

1. A petició del Consell General o d'una comissió, o bé per iniciativa pròpia, el cap de Govern o qualsevol dels ministres compareixeran per tenir una sessió informativa davant del Consell General o d'una comissió, prèvia inclusió del tema en l'ordre del dia.

2. La sessió constarà d'una exposició oral del cap de Govern o d'un dels ministres. Els consellers generals podran formular preguntes o fer observacions. La sessió es clourà amb la resposta del cap de Govern o del ministre.

Capítol novè. Del control de la legislació delegada

Article 146. Control de la legislació delegada

1. Quan, d'acord amb allò establert a l'article 59 de la Constitució, el Govern aprovi un decret legislatiu, aquest serà tramès a la Sindicatura que n'ordenarà la seva publicació al Butlletí del Consell General.

2. Si durant el mes següent cap conseller general ni cap grup parlamentari hi formulen objeccions, s'entendrà que el Govern ha exercit correctament la funció legislativa que li havia delegat el Consell General. Si, per contra, un conseller general o un grup parlamentari formulés alguna objecció, s'adreçarà a la Sindicatura, que en donarà trasllat a la comissió legislativa competent per tal que emeti un informe. Aquest serà debatut i votat en el Ple.

3. Aquest procediment de control no s'aplicarà quan la llei de delegació prevegi un procediment propi.

Capítol desè. De les propostes d'acord

Article 147. Propostes d'acord

1. Un grup parlamentari o un conseller general amb la signatura de dos membres de la Cambra, poden presentar al Ple propostes d'acord sobre matèries no legislatives.

Les propostes seran adreçades per escrit a la Sindicatura que, un cop admeses a tràmit, n'ordenarà la publicació i en trametrà còpia al Govern. Publicada la proposta, s'obrirà un període de quinze dies durant el qual els grups parlamentaris i els consellers generals hi podran presentar esmenes. Exhaurit aquest període, s'inclourà en l'ordre del dia del Ple.

2. El debat de les propostes d'acord s'iniciarà amb una exposició d'un dels proposants per un màxim de deu minuts. A continuació s'obrirà un torn per als grups parlamentaris i els consellers generals que han presentat esmenes, un altre per a aquells que no ho han fet i un altre pel Govern. Un cop finalitzades les intervencions, el grup parlamentari o els consellers generals proposants indicaran les esmenes que accepten i el text final que sotmeten a votació.

Títol V. De la transparència en l’activitat parlamentària

Capítol primer. Principis generals

Article 148. Principis generals

El Consell General ha de fer pública la informació actualitzada relativa a la seva organització, el seu funcionament, les seves activitats i el seu règim econòmic de manera objectiva i fàcilment accessible i comprensible.

Article 149. Formats i reutilització de la informació

1. El Consell General ha de facilitar la informació en formats que permetin el tractament de les dades.

2. La informació pot ésser reutilitzada amb qualsevol objectiu lícit amb la condició de no alterar-ne o desnaturalitzar-ne el sentit i amb l’obligació de citar la font de les dades i la data de la darrera actualització.

Capítol segon. Informació i documentació subjecta a transparència

Article 150. Informació i documentació subjecta a transparència

El Consell General ha de fer pública, en aplicació del principi de transparència, la informació actualitzada sobre:

a) L’organització del Consell General.

b) Totes les iniciatives parlamentàries i l’estat de la seva tramitació.

c) El compliment de les obligacions pròpies dels consellers generals, d’acord amb el que estableix aquest reglament, i també les retribucions, per tots els conceptes, que perceben com a consellers generals.

d) Les dotacions econòmiques que reben els grups parlamentaris.

e) El currículum polític i professional dels consellers generals comprenent els càrrecs que ostentin en empreses privades, així com les seves activitats professionals.

f) El currículum de les persones proposades per a ocupar càrrecs públics el nomenament dels quals correspon al Consell General.

g) El pressupost del Consell General i la gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial.

h) Els contractes susceptibles d’ésser publicats d’acord amb la normativa vigent, les licitacions i els convenis signats pel Consell General.

i) En general, la documentació relacionada amb les activitats subjectes a dret administratiu.

Títol VI. De la reforma del Reglament

Article 151. Reforma del Reglament

1. La reforma d'aquest Reglament es dur a terme exclusivament per iniciativa del Consell General, a proposta de dos grups parlamentaris o d'una cinquena part dels consellers generals que hauran de presentar a la Sindicatura un text articulat amb les modificacions que es pretenen.

2. La reforma del Reglament es tramita d’acord amb el procediment corresponent a les proposicions de llei, sense possibilitat d'intervenció del Govern, i de conformitat a l’establert a l’article 46.

3. L'aprovació de la reforma requereix la majoria absoluta dels membres del Consell General en una votació de totalitat.

Disposició derogatòria. Reglament, del 7 de febrer del 2019, del Consell General

Queda derogat el Reglament, del 7 de febrer del 2019, del Consell General, així com totes les disposicions d’igual rang o inferior, que contradiguin el contingut del present Reglament.

Disposicions finals

Primera. Normativa aplicable

El Consell General es regirà exclusivament per les normes de la Constitució, les d'aquest Reglament i les contingudes en les lleis.

Segona. Principi d’autonomia parlamentària

L’autonomia parlamentària, reconeguda a l’article 54 de la Constitució, abasta un quàdruple àmbit d’actuació —normatiu, pressupostari, organitzatiu i administratiu— i confereix al Consell General plena capacitat per organitzar-se, decidir sobre el funcionament dels seus òrgans i gestionar els mitjans materials i personals necessaris per a l’exercici de les seves funcions.

En el marc de l’autonomia parlamentària, el Consell General pot establir acords de col·laboració o cooperació interparlamentària amb l’objectiu de promoure un espai de diàleg amb altres cambres parlamentàries sobre aspectes relacionats amb el funcionament polític, institucional, tècnic i administratiu. Aquests acords de col·laboració no tenen naturalesa ni efectes jurídics de Dret internacional, únicament obliguen a les institucions que els signen.

Tercera. Estatut del personal

Els drets, els deures, les situacions, les funcions i les competències dels funcionaris al servei del Consell General, seran els determinats en l’Estatut del personal del Consell General.

Quarta. Manual d’estil i tècniques de redacció del Consell General

Correspon a la Sindicatura, d’acord amb la Junta de Presidents, elaborar i sotmetre al Ple del Consell General un Manual d’estil i tècniques de redacció del Consell General, en un termini màxim 2 anys a comptar de l’entrada en vigor del present Reglament.

Cinquena. Entrada en vigor

Aquest Reglament entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

El Reglament del Consell General del 4 de juny del 2026 ha estat publicat al BOPA 72/2026 amb data del 26 de juny del 2026.

GRUPS PARLAMENTARIS