Discurs del M.I. Sr. Vicenç Mateu Zamora, síndic general en la sessió solemne del dia 12 de juny del 2014 amb motiu de la visita de S.E. François Hollande, Copríncep d’Andorra.

Discurs del M.I. Sr. Vicenç Mateu Zamora, síndic general

en la sessió solemne del dia 12 de juny del 2014

amb motiu de la visita de S.E. François Hollande, Copríncep d’Andorra

Excel·lentíssim Senyor Copríncep,

M.I. Senyor Cap de Govern,

M.I. Sra. Subsíndica,

Molt Il·lustres Senyores i Senyors Consellers,

M.I. Senyores i Senyors Ministres,

M. I. Representants dels Coprínceps,

Senyor President del Consell Superior de la Justícia,

Senyor President del Tribunal Constitucional,

Senyores i Senyors Cònsols Majors i Menors,

autoritats,

Sr. President del Sénat, distingits parlamentaris de la república francesa,

Senyores i senyors,

És un honor per a mi donar-vos la benvinguda a la Casa de la Vall, a casa vostra, a la casa dels homes i les dones d’Andorra. Us agraïm que hagueu pogut trobar, enmig dels vostres molts compromisos, el moment per compartir amb nosaltres les vostres inquietuds i el vostre sentiment, i per saber escoltar –n’estem convençuts- els neguits i les il•lusions dels andorrans.

Sentim a dir sovint Sr. Copríncep, que no vivim una època de canvis, sinó quelcom de més gran, que vivim un canvi d’època. Els reptes són nombrosos, les veritats d’ahir tendeixen a esvair-se, els nous camins apareixen encara incerts. Els ideals alliberadors de la modernitat o la mateixa idea de progrés semblen a voltes posar-se en entredit. Així s’esdevé al món, i també al vell continent, -on l’ombra del populisme amenaça el somni europeu-. Les Valls d’Andorra no en són l’excepció.

És clar que cada temps planteja els seus desafiaments, i la manera en què la història ens jutjarà, més enllà de la tirania del present, dependrà, sens dubte, del nostre compromís i de la nostra capacitat d’abordar-los amb encert i coratge.

Benvolgut Sr. copríncep,

Andorra viu un procés de transformació i d’obertura iniciat fa més de vint anys. Perquè la nova Andorra que s’obre al món sense renunciar a una identitat forjada durant més de set segles, despunta ja amb la Constitució de 1993. La feina d’actualització política, econòmica i social, no acabà però en aquell moment, ben al contrari. Podríem afirmar, de fet, que molts dels canvis abordats en aquesta legislatura es troben implícits en aquell text fundacional, si bé requerien d’un temps per ésser degudament païts, políticament assumits i avui conseqüentment aprovats.

Excel·lència,

La història d’Andorra és la centenària història dels nostres avantpassats i de llurs coprínceps, de l’Andorra de l’esforç i el sacrifici, de les arrels i la tradició. D’una Andorra de població escassa que vivia en condicions de gran duresa i noble austeritat.

La història d’Andorra és també la història de l’eclosió econòmica i demogràfica, de l’Andorra dels pioners que al llarg del segle XX van fer possible un creixement extraordinari. De l’Andorra que esdevé refugi i bressol d’oportunitats. És llavors quan el benestar augmenta, quan la població es multiplica, quan el lligam ancestral amb la terra es veu completat amb les aportacions diverses dels vinguts fronteres enllà.

Som hereus d’aquesta Andorra que mudà la seva pell, de l’Andorra que per a alguns, -vista des de fora- era el país de xauxa on tot semblava fàcil, el país on potser ens vàrem acomodar en excés sense valorar adequadament l’excepcionalitat del que disposàvem.

Comencem ara una nova etapa. Forçats per la crisi a la reinvenció, avui és el nostre deure de bastir els fonaments d’un futur pròsper mitjançant l’obertura i la projecció al món, perquè l’Andorra a venir ha d’ésser l’Andorra del talent, l’Andorra del mèrit i l’excel•lència, l’Andorra de la qualitat democràtica, l’Andorra del benestar i la sostenibilitat.

Benvolgut Sr. copríncep,

Andorra ha estat sempre país de diplomàcia i equilibri. Des de la signatura del primer Pariatge, el 8 de setembre de 1278, els andorrans hem fet d'aquest equilibri un dels nostres trets distintius. Absent el recurs a la força, coneixedors que els països petits han d’extremar la prudència per assegurar llur continuïtat, els andorrans hem sabut fer prova de sentit comú, d’autocontenció i de voluntària renúncia. Ens correspon ara, com li correspon a cada nova generació, de refer els nous equilibris, de renovar el pacte social.

Ens toca de resoldre de manera satisfactòria l’equació entre la voluntat instantània de l’opinió pública i la necessitat de mantenir un rumb que precisa de sacrificis; entre l’imperi del que passa i l’arrelament en la història; entre l’interès individual i l’interès general, que és, en definitiva, quelcom més i més important que la suma dels interessos particulars. També, i és bo de no oblidar-ho, entre la facilitat populista i la democràcia imperfecta, sempre susceptible de millora.

I sovint no és fàcil. La política diària no és lloc pels herois. És l’art del diàleg i el pacte, del compromís, de la responsabilitat, de la satisfacció incompleta, del possible, de la matisada gamma dels grisos. Difícilment la benaurada i avorrida normalitat democràtica podrà mai emular el divertiment narcisista o l’estètica rebel.

I malgrat tot, benvinguda sigui la imprescindible política. Vull confiar que un dia la perspectiva històrica substituirà l’hipercriticisme de l’immediat per poder valorar la ingent tasca de transformació política, econòmica i social que en l’Andorra d’avui, -uns i altres, tots plegats, cadascú des de la seva particular visió de les coses-, estem compromesos a endegar.

Excel·lència,

Els andorrans presumim dels nostres valors centenaris, de la nostra singularitat, de la nostra dignitat, en definitiva. Si avui ens podem obrir al món sense por de ser doblegats pel vent del desconcert, és perquè tenim unes arrels profundes que ens mantenen dempeus.

I les arrels són també les nostres institucions i llur estabilitat. És per això que en aquesta tarda del mes de juny, us agraïm ben sincerament la vostra visita.

Excel·lentíssim Senyor, de la mateixa manera que sabem que podem comptar amb el vostre suport, sapigueu que Andorra, humilment, es compromet a correspondre-us.

I ho farem a la manera de la gent de muntanya, amb generositat i entrega a l’acció del dia a dia, perquè com deia encertadament Albert Camus: “La vraie générosité envers l’avenir consiste à tout donner au présent”.

Moltes gràcies.