Sessió Tradicional de Sant Tomàs

 

Permetin-me, Sres. i Srs. consellers, digníssimes autoritats, que com ja és tradicional, els adreci unes paraules abans d’aixecar la sessió.

Avui toca fer balanç de la feina feta pel Consell General. No només d’aquest últim any, sinó del conjunt de la legislatura.

En aquests quatre anys:

-Hem aprovat 135 lleis: 119 a iniciativa del Govern i 16 procedents dels grups parlamentaris;

-Hem ratificat 27 tractats internacionals i 23 més han estat conclosos pel Govern, amb la posterior comunicació al Consell General;

-S’han presentat 2 propostes d’acord per adherir-se a convenis internacionals;

-S’han celebrat 41 compareixences públiques de ministres davant de les Comissions legislatives;

-S’han efectuat també 38 demandes d’informació, i 151 preguntes al Govern: 120 de les quals han estat contestades oralment i 31 per escrit.

D’altra banda, es troben encara actualment en tràmit parlamentari 2 tractats internacionals, 5 projectes i dues proposicions de llei –entre els quals la Proposició de llei per l’eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica- que espero puguin ser degudament aprovats en una darrera sessió del Consell i així fer net de la ingent tasca parlamentària que ens ha estat encomanada.

Com a indicadors indirectes, val a dir que la Sindicatura s’ha reunit enguany 75 vegades; per primer cop, el 2014, els butlletins del Consell han sobrepassat amb escreix el centenar.

Ningú pot discutir doncs que hem treballat de valent, d’acord amb la responsabilitat que vam assumir aquell ja llunyà 28 d’abril del 2011, quan es va constituir el Consell General de la Sisena Legislatura després de la Constitució.

Avui vull agrair-vos, a tots els consellers i les conselleres generals, el vostre esforç generós i la vostra dedicació. Malgrat la molta feina, de ben segur que la il·lusió amb què vau arribar –amb què vam arribar– a Casa de la Vall fa gairebé quatre anys, en algun moment o altre ha s’haurà vist en entredit. El treball legislatiu no dóna resultats immediats. Legislar en temps de crisi és especialment complicat: els ciutadans reclamen solucions als seus problemes i, tot sovint, es troben amb l’adopció de mesures que no donaran fruit fins a mitjà o llarg termini.

Però el que no ha trontollat en cap moment, i d’això en puc donar fe, és el compromís de tots i cadascun amb Andorra.

Sres. i Srs. consellers, digníssimes autoritats,

Aquest 2014 hem tingut l’honor de rebre la visita del Copríncep Mr. François Hollande. La seva presència aquí, juntament amb el Copríncep Arquebisbe, Mons. Joan-Enric Vives Sicília, ha estat l’ocasió idònia d’inaugurar la nova seu del Consell General.

L’edifici es va posar en funcionament coincidint amb l’inici de la present legislatura. El dia de la inauguració oficial, observava que el trasllat de l’activitat parlamentària ordinària a un espai modern i funcional, -mantenint la Casa de la Vall com a escenari de les sessions tradicionals i els actes de major solemnitat-, no deixa de ser, almenys fins a un cert punt, una metàfora del moment històric i polític que ens ha tocat de viure.

Andorra travessa un procés de reforma i obertura, possiblement una de les transformacions més importants de la seva història, i ho fa sense renunciar a les seves arrels, a la seva identitat.

Però la nova seu parlamentària no és només sinònim de modernitat. Amb la Sra. Mònica Bonell, subsíndica, -a qui he d’agrair el seu treball discret i constant- hem volgut que ho fos també de transparència, d’acolliment, d’aixopluc. Al Consell General s’han celebrat conferències, exposicions, jornades de treball, concerts de música i recitals de tota mena, oferint gustosament l’espai mantes vegades a entitats cíviques i culturals.

El dia de la Constitució s’ha convertit en motiu per organitzar un seguit d’activitats –entre elles, la jornada de portes obertes– als diferents indrets que ofereix el conjunt parlamentari: la Casa de la Vall, el nou edifici i la plaça del Consell General. El catorze de març esdevé cada cop més -i maldem perquè així sigui- una festa cívica i participativa, l’oportunitat de reconèixer-nos i de reivindicar-nos com a poble sobirà.

D’aquesta legislatura en recordarem, de ben segur, la commemoració del vintè aniversari de la Carta Magna. Efectivament, fa poc més de dues dècades, vam afirmar-nos en el pacte constitucional, segellat dins d’aquestes mateixes estances. L’efemèride va servir per fer memòria i, alhora, per proposar un moment de reflexió que esperem que tingui continuïtat en el temps.

L'obertura del Consell General, però, va més enllà del lloc físic. Aquest any hem renovat la pàgina web, convertint-la en realitat en dos portals diferents però vinculats, un del Consell General i l’altre de la Casa de la Vall, i incorporant-hi continguts multimèdia.

No és qüestió d’esperar, com a institució, que sigui la ciutadania qui vingui a nosaltres. Per això hem decidit prendre part en les principals xarxes socials, que ens serveixen per arribar de manera més directa als ciutadans. A través d’aquestes xarxes compartim, a més de la informació relativa a la tramitació parlamentària, els diferents esdeveniments que tenen lloc al Consell.

Aquest any –un any més- hem tingut l’oportunitat d’acollir els visitants més diversos, des d’autoritats estrangeres fins a persones del país, de tots els àmbits i professions. Una de les fites importants per Andorra, i per al Consell General com a institució, és haver-nos convertit en els amfitrions de la 9a Conferència de Presidents de Parlament dels Petits Estats Europeus, els proppassats 25 i 26 de setembre. D’aquesta trobada en va sortir una declaració conjunta on reiteràvem el compromís de cooperació i diàleg. Perquè és amb aquests petits estats europeus amb qui compartim tant l’entorn com una sèrie de particularitats que fan que l’intercanvi d’idees, de solucions polítiques, ens sigui especialment profitós. En aquest marc vam poder parlar de com els petits estats fem front a la crisi, i també dels mecanismes de participació ciutadana en països de dimensions reduïdes com el nostre.

Sres. i senyors Consellers, digníssimes autoritats,

M’he referit anteriorment a la dificultat de legislar en temps de crisi. Una dificultat que hem de saber superar, que els consellers generals tenim el deure de vèncer, perquè aquests són temps que requereixen, -justament- no de mirar cap a un altre costat, sinó de més i millor política. Hem de ser capaços d’alçar l’esguard i apuntar cap a l’horitzó més alt, el millor futur per Andorra, malgrat els obstacles i els entrebancs d’una crisi que s’arrossega de fa massa temps.

No podem defugir la nostra responsabilitat ni la voluntat de transcendència que ha de tenir tota generació, però tampoc hem d’oblidar que som només un breu episodi de la història, una nova baula. Ben aviat, tot just d’aquí a cinc anys, celebrarem els 600 anys del Consell de la Terra, una efemèride que caldrà commemorar com es mereix i de la qual ens podem sentir orgullosos: el nostre parlament és un dels més antics d’Europa.

Després de nosaltres, és clar, vindran altres homes i dones. És llei de vida. Hi haurà altre cop, com sempre, un nou Consell General, igual i diferent a cada nova legislatura. Per això és important que els infants i els joves d’avui coneguin la institució i el seu funcionament, que es vagin familiaritzant amb la dinàmica parlamentària i, sobretot, que prenguin consciència que ells són els polítics del futur d’Andorra. En aquest sentit, cal  donar continuïtat a iniciatives com les visites de les escoles o el Consell General dels Joves, que es fa cada any mercès a la implicació dels mateixos joves i també dels seus professors.

Srs. i Sres. consellers, digníssimes autoritats,

Aquest és l’últim discurs institucional de la present legislatura. No voldria deixar passar l’ocasió d’expressar uns mots de sincer reconeixement per la gran tasca duta a terme per la Sra. Sylvie Hubac, representant personal del copríncep Hollande, que ha sabut entendre els especials moments pels que passa el Principat. Malgrat avui no pugui ser amb nosaltres, ens plau d’agrair-li la seva amabilitat i el seu ajut constant.

En un altre ordre de coses, vull també agrair, d’una banda, la tasca de difusió de la feina parlamentària per part dels professionals dels mitjans de comunicació i, de l’altra, l’esforç abnegat dels treballadors de la nostra institució, un suport imprescindible a l’hora d’afrontar les funcions legislativa i de representació del Consell General.

Voldria finalment referir-me, de manera molt especial, a la confiança que la ciutadania ha dipositat en nosaltres. Ser aquí és possiblement l’honor més alt per a tot aquell qui estimi aquest país. Alguna cosa d’això és el que hem volgut transmetre en el vídeo de felicitació de Nadal del Consell General que es pot veure en la pàgina web. Som semblants i diversos, homes i dones, joves i no tan joves, de parròquies altes o baixes, amb unes o altres idees; però tots som, -per damunt de tot- ciutadans al servei de ciutadans, persones al servei de persones. Tinguem-ho sempre present; perquè amb independència de qualsevol origen, condició o càrrec, ningú és mai més que ningú.

Vaig concloent.

En el meu primer discurs com a síndic, vaig citar la sisena màxima del Manual Digest, que ens insta a “Escullir per las Empresas y Empeños los homens mes integros, discrets y Experimentats.” Fiter i Rossell afegeix, tot seguit, que per a escometre tals Empresas y Empeños el Consell ha de “llansar ma de aquellas personas que sapian tractar ab valor, y blandura los negocis, que degan tractar, que sapian donar facil eixida alas dificultats, que se ofereixen, y sobre tot, que sian Angels de pau, antes que atissadors de foch, que pot encendrerse de una petita Centella.”

Em consta, i ho dic ben sincerament, que hem provat de ser aquests homes -i dones- capaços de donar sortida a les dificultats, valents i, per damunt de tot, atents a les necessitats dels qui avui ho passen malament, servidors de l’interès general, del bé comú. Modestament confio que haguem estat dignes del càrrec per al qual vam ser elegits.

Permeteu que acabi per desitjar-vos a tots vosaltres i a les vostres famílies i amics, i a tots els ciutadans, un bon Nadal i una millor entrada a l’any 2015.

Que l’any nou ens porti pau, justícia i prosperitat.

Moltes gràcies a tots i bones festes.

Visca Andorra!