Cloenda de l'acte de presentació del número 6 de la revista Portella. 5 de juny de 2013
Presentació del número 6 de la revista Portella
Paraules de cloenda del síndic general
M.I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
Vestíbul del nou edifici del Consell General
5 de juny de 2013
Bona tarda, Senyores i Senyors,
Que una revista que tingui una perspectiva cultural, que s’ocupi de tot i de tot arreu, que burxi dins d’Andorra per fer aflorar allò que, potser ho sabem, però que no hem dit, ni vist ni escrit, que busqui més enllà altres idees, accions i tendències, que es pugui llegir ara i adés, que uneixi la ploma i la imatge en una presentació neta i acurada, que una revista amb aquestes i, sens dubte, altres qualitats arribi amb puntualitat i regularitat al seu sisè número, és tot un esdeveniment i també un motiu per d’un costat alegrar-nos-en, i també per afermar la confiança que el pensament es pot fer matèria en l’era cibernètica.
Per això he d’agrair al consell de redacció i la direcció de la revista haver-nos proposat la celebració d’aquest acte en aquest edifici, en una seu parlamentària que, insisteixo novament, una casa per a tothom.
I he de felicitar-los també per la seva idea i destacar la seva capacitat de dur-la a la pràctica.
Com a síndic felicito també l’Orquestra de Cambra de l’Institut de Música–l’any passat recordarem que músics molt, molt joves van actuar aquí per la Constitució-, i d’una manera particular, també Gerard Claret.
Gerard representa la seva família a la que va dedicada el dossier, i ens satisfà la seva presència, però la meva felicitació és per haver perseverat en la música i en els projectes de docència que han transfigurat totalment el panorama de la sensibilitat musical del país, tal com ho hauria fet també José Luis Sampedro en l’actitud política
Endavant doncs amb noves portelles amb el proper número, que serà bíblic i cosmològic alhora, el 7 i molts d’altres que ens segueixin obrint portes per anar a paisatges tan diversos.
I a tots vostès, els dono les gràcies per la seva assistència a aquesta casa que és la casa de tots.