Cloenda de l'acte de presentació de “L’Estat Mundial de la Infància”, d'UNICEF. 30 de maig de 2013

Presentació de “L’Estat Mundial de la Infància”
UNICEF

Paraules de cloenda de l'acte del síndic general
M.I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
Nou edifici del Consell General, 30 de maig de 2013

Moltes gràcies als participants en aquesta taula rodona i molt especialment al Sr. Albert Llovera per les seves paraules. Que el Consell General sigui el marc de presentació de l’informe de l’Estat Mundial de la Infància és una nova mostra no solament del compromís que volem adquirir amb la societat andorrana, sinó també de l’interès i responsabilitat que hem d’aportar en aquest aspecte.

Hem escoltat l’experiència dels professionals que treballen en el tema de l’informe d’enguany, els infants amb discapacitat. La nostra reacció és la d’estar d’acord amb tot el que pugui millorar la vida d’aquests infants, però entre les intencions i la pràctica la distància és encara és gran. Per això voldria aprofitar aquesta oportunitat per dues coses:

- la primera, expressar el nostre suport als professionals i a les famílies que tenen cura dels infants, i insistir en que hem de facilitar les eines per fer-ho millor i arribar a fer desaparèixer les barreres, les arquitectòniques i les socials. El nostre país hauria de fer-ne un objectiu,

- la segona, comentar que el Conveni de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat es podrà ratificar probablement dins d’aquest any 2013.

Sabem que tota societat es pot avaluar per la manera que tracta infants i gent gran, però afegiria que la mesura de com actua una societat, una comunitat, és la manera que tracta i organitza les persones amb discapacitat.

Només hi ha una via, la de la inclusió, la d’una societat oberta, menys estàndard, que integri en el seu imaginari tots els estats de la persona.

És una via que no ens ha de ser aliena. L’informe assenyala les dificultats que tenen les famílies per l’alt cost en temps, diners i dedicació que exigeix la cura dels infants amb discapacitat. Tots hem de ser-ne responsables d’acord amb les nostres possibilitats: facilitant accessos, afavorint la inserció laboral, desenvolupant projectes dinamitzadors, afavorint el repòs per a les famílies si és necessari.

També sabem, però, que el dia a dia segueix essent dur, difícil, exigent, amb més problemes dels que sentim o podem imaginar. Convido totes les persones a què en parlin, que s’identifiquin els obstacles per resoldre dificultats.

Acabaré amb la lectura d’una de les recomanacions fonamentals de l’informe:

“Incorporar els infants i els adolescents amb discapacitat en la presa de decisions que els afecten, no sols com a beneficiaris, sinó també com a agents del canvi.”

Pensem-hi. I en aquest sentit, voldria felicitar UNICEF i l BPA per haver presentat “L’Estat Mundial de la Infància”, i totes les persones que han compartit amb nosaltres les seves experiències i dedicació.

Moltes gràcies.