Visita del secretari general de les Nacions Unides, Sr. Ban Ki-moon, 2 d'abril de 2013

Paraules del benvinguda del síndic general, M.I. Sr. Vicenç Mateu Zamora

al secretari general de les Nacions Unides, Sr. Ban Ki-moon

en la seva visita al Consell General

Nou edifici del Consell General, 2 d'abril de 2013

Excel·lència, Senyor Secretari General de les Nacions Unides,
Molt Il·lustres Senyora Subsíndica, Senyores i Senyors consellers generals,
Senyores i Senyors,
Senyor Secretari General,

Molt em plau de donar-vos la benvinguda en nom del poble andorrà representat en aquesta sala per tots i cadascun dels consellers. Deixeu-me dir que aquest parlament es veu honorat amb la vostra presència.

Vull agrair-vos ben sincerament el vostre interès en visitar-nos juntament amb la vostra esposa, de venir fins al Principat i de voler adreçar-vos als andorrans des d’aquesta tribuna. L’anunci del vostre viatge ha estat per a nosaltres motiu de celebració, perquè aquesta jornada té un significat que no dubto en qualificar de transcendent.

Per a un estat com Andorra, enclavat al bell mig dels Pirineus, per a tots els que habitem aquestes valls, i també per als altres petits estats, -que són nombrosos en el món-, la vostra visita és un clar reconeixement.

És un reconeixement a la constància i a la voluntat d’existir, a la fermesa i l’esforç del poble andorrà per traçar un camí propi al llarg dels segles amb la paraula com a única eina.

Les nostres arrels són antiquíssimes, és cert, però no és menys veritat que el coprincipat s’ha obert i s’ha transformat fins a disposar de les normes jurídiques d’un modern estat de dret amb totes les seves conseqüències i responsabilitats.

Excel·lència,
Sabeu que la vostra visita té lloc en el marc del 20è aniversari de la Constitució, que fou aprovada en referèndum popular el 14 de març de 1993. Pocs mesos després, el 28 de juliol, Andorra ingressà formalment com a 184è estat membre de les Nacions Unides assolint el ple reconeixement internacional i segellant així el procés constituent.

En el discurs que pronuncià davant l’assemblea, el llavors cap de Govern, el Sr. Òscar Ribas, referia que “som un país petit però conscient del valor d'allò que és autèntic i que, en un món segons com desmesurat, la dimensió reduïda pot significar una aportació positiva d'equilibri i convivència”. I afegia que, “en un món que ha de lluitar per la pau, hi ha un espai per als que hem optat per conviure i no imposar”.

Permeteu-me, senyor Secretari General, que us digui que aquest és un fet comú que compartim el Principat d’Andorra i les Nacions Unides.

Permeteu-me que amb tota modèstia vulgui destacar ara i aquí la similitud dels trets fundacionals d’Andorra i de l’organització que amb tant d’encert serviu. Voldria remarcar que en els seus orígens medievals, Andorra neix d’un pacte que clou un conflicte armat entre dos senyors, d’un pacte que estableix un poder compartit i que vol evitar enfrontaments futurs, d’un pacte entre sobirans que fixa l’enraonar i el necessari acord com única via de govern i de resolució de les diferències.

Des d’aleshores, des del llunyà 1278, Andorra no ha conegut mai més la guerra en el seu territori.
Des d’aleshores, Andorra ha viscut més de set segles de concòrdia i pau.

Senyor Secretari General,
Els habitants de les Valls, en llur digna humilitat, han estat sempre conscients de la petitesa i la fragilitat del país. És clar que els estats de poca extensió, per ser i per perdurar, mai han pogut recórrer a la força. A banda de l’atzar de la història, llur supervivència és deutora únicament de la raó i de l’astúcia. És així en el cas del nostre Principat, on molts segles de prudència han acabat configurant una manera de ser pròpia, que Josep Pla dibuixa amb gràcia i encert.

L’escriptor català assenyala que l’andorrà és home caut, de gran ponderació, valent sense ésser temerari, silenciós, acostumat a tenir sempre l’enemic a quatre passes. Això li dóna molt de seny i una extrema discreció.

La seva característica política és la vella i sinuosa diplomàcia del pagès català de muntanya, més taujà que el del pla, aguditzada pel joc tripartit franco-eclesiàstic-andorrà que ha hagut de desenrotllar durant segles i que ha practicat amb rusticitat però amb una finesa excepcional. L’andorrà és un tipus d’un gran interès. És un diplomàtic rústic natiu, de primera categoria.

Andorra forma part dels països que tenen la constitució no a les butxaques dels seus habitants, en forma d’opuscle, sinó en la manera d’ésser dels homes i les dones que l’habiten. L’empirisme sistemàtic, la supeditació, en cada moment, de les il·lusions, les doctrines i el sentimentalisme als interessos concrets de la independència del país constitueixen un fenomen polític extraordinari, una escola exemplar.

Andorra és un país magnífic, -diu Pla- i ésser andorrà té molts més avantatges reals que ésser ciutadà de qualsevol altre país. Un viatge a Andorra fet amb una positiva curiositat pot ser molt útil perquè fa comprendre la relativitat de les coses humanes.

Excel·lència,
Els andorrans del s. XVIII volgueren recollir algunes màximes de saviesa política per a ús dels seus governants i que devien restar secretes pels forasters. Avui que el món s’ha empetitit i que tots tenim molta feina a fer, voldria, per acabar, revelar-vos dos d’aquests preceptes recollits en el Manual Digest:

Diu la màxima 12 que... a l’hora d’emprendre qualsevol acció o negoci és bo de Conèixer las inclinacions, y humors delas personas ab las quals se deu tractar, tentar lo vado, y lo pols als negocis, mirar, y atender las Circunstancias del temps.

D’altra banda, la màxima 30 recomana que... no s’ha d’apretar als Subdits, fins al ultim Extrem, ni curar ab foch, y ferro (com solem dir) lo que pot curarse ab remeis suaus, y unturas, ni tirar tant la Corda, que vinga a romprerse.

Tant de bo que aquests consells tan assenyats poguessin ser d’utilitat pels més poderosos.

Senyor Secretari General, Excel·lència,
Amb molt de gust us convido a prendre la paraula a la Tribuna d’Oradors.

Moltes gràcies, Senyor Secretari General, en nom de tota la cambra i del poble andorrà per aportar-nos amb les seves paraules encara més forces i més arguments per creure en la democràcia, per vigilar-la i per aprofundir-la. I també per continuar, incansables, la labor a les Nacions Unides.

Us reitero el nostre agraïment, Senyor Secretari General, per la vostra presència entre tots nosaltres.