20è aniversari de la Constitució. Commemoració de l’acord de la Comissió Tripartida sobre el text. Nou edifici del Consell General , 21 de desembre de 2012

Discurs del M.I. Sr. Vicenç Mateu Zamora, síndic general

20è aniversari de la Constitució

Commemoració de l’acord del text de la Constitució
Vestíbul del nou edifici del Consell General, 21 de desembre de 2012

Molt Il·lustres Consellers i Consellers generals
Molt Il·lustre Cap de Govern
Molt Il·lustres Ministres,
Molt Il·lustres representants dels coprínceps
Molt Il·lustre president del Consell Superior de la Justícia
Molt Il·lustre president del Tribunal Constitucional
Honorables Cònsols,
Senyores i Senyors,

Moltes gràcies per la seva presència avui, el dia de Sant Tomàs, en què tinc l’honor de presidir un acte que ha reunit les persones que van dirigir el procés constituent, el pas més important de la història recent d’Andorra, que van formar part de la Comissió Tripartida encarregada del Procés Constituent.

Un dia com avui, una sessió tradicional que manté la seva continuïtat de segles, ve a coincidir, dia més dia menys, amb l’acord assolit per aquesta comissió després de més d’un any i mig, gairebé dos, de negociacions sobre què havia de dir la Constitució, què havia de ser Andorra.

He d’agrair que els antics síndics generals hagin acceptat la nostra invitació. El Sr. Josep M. Beal, com a síndic, el 18 de juny de 1990, va presidir la sessió en què es va aprovar l’acord del Consell General per dotar-se d’una Constitució. No els he d’explicar que la reforma de les institucions andorranes fou objecte d’un debat intens, llarg i molt interessant.

El Sr. Albert Gelabert va presidir la primera Comissió Tripartida de 1991 a 1992, i Sr. Jordi Farràs, la segona part de la Comissió i va tancar, com tots vostès saben, el text final que compta amb la seva rúbrica, ja després del referèndum.

Saludem amb especial reconeixement el cap de la delegació del copríncep francès que va tancar el text de la Constitució, el Sr. Jean-Yves Caullet, avui diputat, membre del grup d’amistat de l’assemblea francesa amb Andorra i maire d’Avallon, i li agraïm el seu desplaçament.

El cap de la delegació del copríncep episcopal, Sr. Nemesi Marquès, va seguir tots els processos de canvi d’Andorra i va presidir la delegació episcopal al llarg de totes les reunions i trobades per negociar cadascun dels punts que havien de fer avançar Andorra pel camí dels estats de dret.

La Constitució, gosaria dir, va consolidar l’essència democràtica d’Andorra amb unes institucions modernes emanades d’una tradició secular preservada per generacions que van saber fer seva la virtut pública per excel·lència de l’antiga Grècia, la moderació, la temprança. Per al pensador Tzvetan Todorov Tzvetan Todorov. Los enemigos íntimos de la democracia. Galaxia Gutenberg. Círculo de Lectores. 2012 aquestes virtuts són vigents i han de contraposar-se al primer enemic de la democràcia, la simplificació que redueix el que és plural a únic i obre el camí a la desmesura.

Durant vint anys, ens està regint un text que indubtablement ens ha fet canviar. Hem volgut iniciar els actes commemoratius justament des d’aquest començament per obrir interrogants sobre el que som ara i sobre el que volem per al nostre futur. Aquest era també el punt de partida per elaborar la Constitució, un model de país que havia d’articular la nostra societat i obrir camins per a les decisions polítiques amb una obligació essencial, la del respecte dels nous drets assumits i dels nous deures contrets.

Esdevenir un estat membre dels organismes internacionals en el concert de les nacions, intentar fer front comú en la defensa de les llibertats, de la diversitat són fites que han estimulen la nostra societat. Tanmateix, és el nostre projecte intern el que orienta el país i respón a reptes tan complicats com subjectes a les tendències que fan gravitar el món i que tenen contrapesos febles.

Ho podríem fer sense la Constitució? Què hagués passat sense aquella voluntat expressada a mitjan anys 70 en favor d’una sobirania del poble? La imaginació ens mostraria diverses possibilitats. El que interessa, per sobre de tot, és valorar, ponderar i apreciar tot allò que tenim d’excel·lent i sobre el que la Constitució ens fa plenament responsables. Aquest aniversari pot ser un bon any per treballar-hi i saber fer aflorar noves perspectives per a Andorra.

Sense estendre’m més en aquest preàmbul, demanaré unes paraules a l’ex síndic general, al Sr. Josep M. Beal, al l’ex síndic general, Sr. Albert Gelabert, a l’ex síndic general, Sr. Jordi Farràs, i al cap de la delegació del copríncep francès, Sr. Jean-Yves Caullet.

Donaré la paraula al Sr. Nemesi Marquès, cap de la delegació del copríncep episcopal. Tanmateix, abans voldria fer palès que Sr. Nemesi Marquès, que s’ha jubilat fa uns mesos, ha fet d’Andorra i del servei a Andorra tota la seva vida. Al llarg de 40 anys de vida professional ha estat al costat del copríncep, ha estat amb Andorra i asseguraria que és una de les persones que coneix millor el nostre país. Però no és això el que voldria destacar, sinó aquesta trajectòria continuada, aquest procés paral·lel a la mateixa història d’Andorra. Voldria que les meves paraules fossin un reconeixement a aquesta dedicació i formulo vots perquè en l’exercici dels seus nous càrrecs obtingui sempre el millor.

Hem arribat al final d’aquest acte. Reitero l’agraïment als membres de la Comissió Tripartida que ens acompanyen, als caps de les delegacions que han intervingut i a totes les autoritats d’Andorra per voler ser testimonis d’aquest acte.

Moltes gràcies a tothom.