Benvinguda del Síndic General a la reunió de la Comissió Permanent de l'APCE. Andorra la Vella, 30 de novembre de 2012

Discurs de benvinguda del Síndic General, M.I. Sr. Vicenç Mateu Zamora

Reunió de la Comissió Permanent de l'APCE
Sala de sessions del nou edifici del Consell General, 30 de novembre de 2012

Distingit President de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa,
M.I. Sr. Ministre d’Afers Exteriors,
Excel·lentíssims senyors,
Benvolguts col·legues,

En nom del Consell General del Principat d’Andorra, institució que tinc l’alt honor de presidir, em plau donar-vos la benvinguda a les nostres valls, al nostre país i, especialment, al nostre parlament. Avui ens trobem reunits a la nova sala de sessions del Ple del Consell General, lloc de debat i de concertació, de diàleg i de respecte dels valors democràtics, de defensa de la pluralitat política i dels drets humans. Són valors fonamentals que compartim plenament amb el Consell d’Europa i que formen part de la nostra Constitució del 1993.

L’any vinent, el dia 14 de març celebrarem el 20è aniversari de la Constitució, llei màxima i fonamental que, tal com diu el seu preàmbul, és un acte suprem de sobirania popular. La Carta Magna proclama com a principis inspiradors de l’acció de l’Estat andorrà els drets universalment reconeguts. És la norma suprema de l’ordenament jurídic i vincula tots els poders públics i els ciutadans. D’acord amb el text, és el Consell General qui representa el poble andorrà i qui expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les set parròquies - que a Andorra són també circumscripcions civils i polítiques- En ésser el Consell General la llar primera i comuna de tots els andorrans, hem volgut escollir aquesta casa com el lloc més apropiat on puguin dur a terme les seves reunions i treballs.

La Constitució també estableix que el règim polític d’Andorra és el Coprincipat parlamentari. Hereus d’un llarg llegat, els Coprínceps són, a títol personal i exclusiu, el Bisbe d’Urgell i el President de la República Francesa. De nacionalitat andorrana, per a nosaltres són els primers ciutadans. Conjuntament i indivisa, els Coprínceps són el Cap de l’Estat i n’assumeixen la representació més alta.

Senyores i senyors diputats,

Avui és un dia molt important per Andorra. El proppassat dia 9 de novembre, Andorra va assumir la presidència del Comitè de Ministres del Consell d’Europa. És el primer cop que ho fem des que vam entrar a formar part d’aquesta organització el 10 de novembre del 1994. De fet, podríem dir que accedim a la presidència just quan hi hem assolit la majoria d’edat. D’aleshores ençà, hem treballat amb esforç i amb il·lusió per a què la societat andorrana pugui gaudir dels drets aconseguits durant els més de 60 anys d’existència d’aquesta institució i conegui els seus avenços i els seus reptes. Una tasca que tots els estats membres hauríem de dur a terme en els respectius territoris, i que demana de la col·laboració de tots plegats. Per això insisteixo en la necessitat de cooperar per a què els objectius que defensa el Consell d’Europa, com són la democràcia, el respecte dels drets humans i la primacia de l’Estat de dret siguin una realitat en els nostres països, d’acord amb el lema que figura al nostre escut, “la unió fa la força”, VIRTUS UNITA FORTIOR.

No voldria deixar de remarcar com aquesta divisa ha presidit el camí pacífic d’Andorra a través de més de set-cents anys d’història. I és que Andorra, al llarg del temps. ha conviscut amb els seus veïns sense violències, resguardada dels conflictes armats que assolaren Europa, sense ser-ne, però, mai aliena. El nostre país ha estat sovint refugi per a molts ciutadans de nacions devastades per la guerra. Molts decidiren quedar-s’hi i trobaren a Andorra una terra on refer la seva vida.

Andorra ha estat i és una terra d’acolliment i de prosperitat. Les seves dimensions són petites però ha sabut generar grans recursos malgrat les seves limitacions. Amb una immigració creixent al llarg de més de 60 anys, la convivència entre els habitants de les valls, d’origen i de nacionalitats molt diverses i amb creences religioses ben diferents, s’ha mantingut sempre de forma pacífica, perquè tots formem part de la societat andorrana, que és propera a les persones i ha procurat sempre per les llibertats. La modernitat, el dinamisme, l’obertura a l’exterior, la projecció internacional, la constant evolució, són trets que defineixen l’Andorra d’avui. A l’ensems, però, Andorra és també arrels, cultura i tradició. Amb una població al voltant dels 78.000 habitants, 88 nacionalitats, 12 religions i un territori d’uns 468 km², Andorra afronta amb entusiasme i confiança el repte de presidir el Comitè de Ministres del Consell d’Europa.

Durant sis mesos aquest Comitè treballarà per assolir les prioritats que defineixen el projecte europeu que hem elaborat conjuntament amb Armènia i Àustria. Un projecte compartit que tindrà continuïtat amb les presidències d’aquests països, i que pretén donar seguiment, entre altres, a les decisions contingudes en les declaracions i els plans d’acció d’Interlaken, d’Izmir i de Brighton, així com concloure les negociacions sobre l’adhesió de la Unió Europea al Conveni per a la salvaguarda dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals.

Tanmateix, la principal prioritat de la presidència d’Andorra és i vol ser l’educació, centrada en la democràcia i els drets humans, en la defensa de la diversitat lingüística i cultural, atribuint una preferència destacada a la promoció de la democràcia local i regional.

La relació entre el sistema polític i el sistema educatiu és un tema de gran rellevància. El sistema educatiu és un dels factors indispensables dels que disposa una societat per assolir la cohesió social, en la mesura en què aquest difon els coneixements i les actituds necessaris i fonamentals per a aconseguir la governabilitat democràtica, que mai és definitivament donada i que cal contínuament conrear. Per a què l’educació contribueixi a la consolidació i al bon funcionament de la democràcia cal que l’educació no es limiti únicament a la difusió de coneixements, i assenyali el camí del respecte per a la llibertat i la igualtat diversa dels ciutadans.

A Andorra, l’educació s’organitza en tres sistemes educatius que configuren la xarxa educativa pública del país: el sistema andorrà, el sistema francès i el sistema espanyol, que comprèn també les escoles congregacionals finançades pel Govern Andorrà. Tanmateix, les especificitats de la cultura andorrana són impartides en cada un d’ells, preservant, d’aquesta manera, la identitat nacional i contribuint a la formació i l'enriquiment dels elements culturals propis i específics de la societat andorrana. L'ensenyament és gratuït i obligatori des dels 6 fins als 16 anys, amb la llibertat per a les famílies d’escollir el sistema educatiu que prefereixin.

Aquesta estructura plural es basa en la defensa i en la promoció dels drets, de les llibertats fonamentals i dels principis que s'estableixen en la Constitució andorrana i en la Llei qualificada d’educació, i segueix les orientacions europees en matèria educacional. S’orienta al respecte de la diversitat, dels principis democràtics de convivència i pluralisme i cerca establir i potenciar les relacions de coordinació i de col·laboració amb els sistemes d'ensenyament dels estats veïns per tal d’assolir l'obertura a la cultura universal i la comunicació fluida amb els ciutadans d'altres països. La Declaració de Bolonya, signada el 19 de juny de 1999 pels ministres d’Educació europeus, manifesta aquesta necessitat de promoure la convergència entre els sistemes d’educació superior dels diferents estats europeus per tal de facilitar als titulats la integració en un mercat laboral sense fronteres i reforçar i homogeneïtzar criteris en l’àmbit intel·lectual, cultural, social, científic i tecnològic. Voldria recordar també que el Principat d’Andorra forma part de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior des del 2003.

Distingits col·legues,

Al llarg de 18 anys, des del 1994, Andorra ha volgut honorar la seva presència en el Consell d’Europa amb una activitat que, des del primer moment, va involucrar totes les institucions. Els parlamentaris andorrans es van estrenar a Estrasburg el 1994, i fins a la data d’avui han participat regularment a les reunions convocades.

No podria obviar, Sr. Ministre, el paper de lideratge del Ministeri d’Afers Exteriors, i la vostra presidència en el Comitè de Ministres per la que us vull felicitar.

Andorra és un país arrelat profundament a la terra, com el seu parlament. En aquest sentit, el Comitè de Poders Locals del Consell d’Europa emmarca perfectament el lloc on expressar el sentiment i la necessitat de relació en l’àmbit territorial que animen tots els pobles.

Sense voler fer-ne una relació exhaustiva, permetin que faci un agraïment públic als ciutadans andorrans que al llarg d’aquests divuit anys han participat en tots els àmbits de treball del Consell d’Europa: a les diverses instàncies del Govern, a l’ECRI, al GRECO, al Comitè de Prevenció de la Tortura, a la Comissió de Venècia; al Tribunal europeu dels DDHH en el qual ens honora que un jutge andorrà ocupi la vicepresidència i en el seu moment també a la Comissió, i molt especialment i més en aquesta casa, als 24 consellers generals –que fins avui han representat el nostre país a l’assemblea parlamentària-. Voldria fer també extensiu el meu agraïment a tots aquells ciutadans que des de la societat civil ens han esperonat per fer, entre tots, més Europa.

Senyores i Senyors,

Mai ha comptat el món amb tants instruments i recursos per salvaguardar la pau, la bona convivència i la recerca del bé comú i del benestar dels éssers humans. L’actualitat, però, persisteix en mostrar-nos conflictes i un in crescendo de la tensió a moltes regions. Europa no pot quedar a banda d’aquest estat de confusió, presonera d’un sistema que difícilment respon a les expectatives. Per això és tan important que, des d’organismes com el Consell d’Europa, perseverem en insistir, en treballar, en aprofundir, en consolidar i en estendre els principis que, constitueixen el fonament mateix del diàleg, el respecte i la convivència democràtica al servei de la llibertat, la igualtat i la fraternitat essencial de les persones.

Per tot això, els animo a continuar la seva tasca i els agraeixo ben sincerament la seva presència al nostre país, -a casa nostra que és també casa seva- tot i desitjant-los que tinguin una excel·lent estada i que puguin assolir tots els objectius que han estat fixats per aquesta reunió.

Moltes gràcies.