Sessió constitutiva i elecció del síndic general, 28 d'abril de 2011

Discurs del M.I. Sr. Vicenç Mateu Zamora en la sessió constitutiva i amb motiu de la seva elecció com a síndic general, 28 d'abril de 2011

Molt Il·lustres Senyores, Molt Il·lustres Senyors,

Voldria en primer lloc adreçar-me al M.I. Sr. Martí Salvans que com a conseller de més edat de la parròquia de Canillo ha presidit l’inici d’aquesta sessió, per agrair-vos en nom de la M.I. Sra. Mònica Bonell, subsíndica general, i en nom propi, les amables paraules amb les que heu sabut recordar-nos, amb sentiment i pertinença, la importància del moment que estem vivint.

Voldria felicitar igualment als M.I. Senyors Carles Enseñat i David Rios per llur elecció com a secretaris de la Sindicatura, amb els que de ben segur podrem treballar en equip i molt eficaçment.

No voldria tampoc deixar d’esmentar i agrair la plena col·laboració en el traspàs dels Srs. Josep Dallerès i Esteve López, síndic i subsíndic sortints, tot reconeixent llur gran tasca i dedicació al front del M.I. Consell General.

Voldria finalment, donar les gràcies, de tot cor, a tots els consellers generals que ens heu volgut fer confiança i heu permès la nostra elecció. Felicitats també a tots i a les vostres famílies, que hauran segur d’acompanyar-vos en l’exercici de tan elevada dignitat.

Iniciem en aquest acte un compromís de servei i col·laboració amb tots vosaltres, des del benentès que des d’ara mateix, volem ser els síndics de tots, amb independència de l’adscripció política i de l’aritmètica parlamentària, garants de la equanimitat i justícia que han de presidir els treballs d’aquesta Molt Il·lustre Assemblea. Esperem poder comptar també amb el vostre ajut i suport.

Abracem el repte amb il·lusió, honestedat i entrega, conscients de l’alta responsabilitat que avui ens ha estat encomanada, i ho fem amb el major respecte i ànim de col·laboració cap a les altres institucions de l’estat, el govern en funcions i el futur govern, -ben aviat emanat d’aquesta cambra-, els comuns, la justícia, el Tribunal Constitucional, i molt especialment els coprínceps, símbol i garantia de la permanència, la independència i la continuïtat d’Andorra, d’acord amb l’article 44 de la Constitució.

Molt Il·lustres Senyores, Molt Il·lustres Senyors,

592 anys desprès de la constitució del Consell de la Terra, comencem avui la sisena legislatura constitucional.

Molts són els Consells i els prohoms que ens han precedit i als qui devem d’estar a l’alçada com ells saberen fer-ho en preservar la sobirania, la neutralitat i la independència de les Valls. Recollim el seu testimoni amb humilitat i solemnitat alhora, sabedors que ho fem en un moment especialment difícil, un moment en el que possiblement calgui reinterpretar les claus històriques de l’andorranitat, i no pas per mudar-les, sinó precisament per poder continuar sent nosaltres mateixos.

Ho diem perquè potser avui no ens calen ja els camins bruts i pedregosos que ens preservin de l’exterior, tal com ens assenyalava el Manual Digest, ans al contrari; potser ens cal de tenir-los avui ben polits i arreglats, nets de pedres i entrebancs. Tots els camins, és clar; els camins de terra, però també els camins de la seguretat jurídica i els camins del cable, si se’m permet la llicència, car ara més que mai la nostra prosperitat, a banda del propi esforç i treball, depèn de l’exterior. Hi ha molta feina a fer i dies tindrem per parlar-ne.

Com és sabut, senyores i senyors, el Consell General és la seu de la sobirania popular. La seva composició és resultat de la voluntat democràtica del poble. Mai hem d’oblidar que en som els seus primers servidors.

Els ciutadans han escollit els que avui seiem en aquesta cambra perquè transitòriament i delegada, en el seu nom i interès, legislem, aprovem el pressupost, elegim un cap de Govern i exercim l’impuls i el control de l’executiu. I permeteu que us digui, Molt Il·lustres Senyores i Senyors, que al marge del color polític, el consell que avui tenim l’alt honor de presidir per primer cop, és un mirall especialment fidel de la societat andorrana.

Aquesta Molt Il·lustre Cambra és avui formada per persones variades i diferents, dones i homes indistintament, d’edats, orígens i condicions socials diverses, amb experiència política o sense, tots representants hores d’ara per igual del territori i la població andorranes. I per això tots, avui, vestim l’hàbit tradicional, l’hàbit que reservem per les cerimònies especials, un hàbit que contràriament al que es pugui pensar, lluny de remetre als vestigis del passat, fou concebut per assimilar en vestimenta rics i pobres. Vestim doncs un hàbit que ens honora i que era i és, avui encara, símbol de democràcia i igualtat.

Molt Il·lustres Senyores, Molt Il·lustres Senyors, recau damunt nostre una gran responsabilitat. Les passades eleccions del tres d’abril, així com les celebrades dos anys enrere, revelaren la inquietud i la preocupació de la societat andorrana davant el seu futur. A la gran crisi econòmica internacional possiblement s’afegeixi una crisi estructural d’ Andorra. L’escenari de prosperitat creixent al que ens havíem acostumat ja no ens acompanya en aquests dies. Queden lluny, i no fa pas tant, aquells anys en què la principal preocupació dels andorrans era el trànsit i les cues. Tant de bo les continuéssim tenint.

Al carrer es palpa el desconcert, el neguit de qui tem pel negoci o per la feina. És per això que ara més que mai, com saberen fer els nostres avantpassats en temps més adversos, hem de ser valents i decidits, hem de ser capaços d’unir esforços i treballar plegats per recuperar l’horitzó de riquesa i benestar que fins fa poc havíem conegut. I no em refereixo amb això, únicament a aquells ciutadans que avui ocupem un càrrec polític, -perquè a Andorra, de ciutadans i de polítics ho som tots-; em refereixo al conjunt de la població, a tots sense excepció, cadascú des del seu lloc i des de les seves responsabilitats, cal que ens esforcem al màxim per fer bé la feina, per oferir un bon tracte i un millor servei; treballant sempre sense perdre de vista el bé comú, amb austeritat i sacrifici, deixant de banda egoismes i privilegis i sabent situar, en aquests temps difícils, l’interès general per damunt de tot.

Els polítics, però, M.I. Sres. Conselleres i Srs. Consellers Generals, hi tenim una responsabilitat afegida, car hem de ser els primers en fer-ho, en voler-ho liderar, en donar l’exemple. No podem perdre més temps en estèrils baralles de campanar. Repeteixo, hem d’anar per feina. Hem de saber escoltar els neguits del carrer i atendre els problemes que afecten als ciutadans. Haurem de quadrar els números i fer economia; no hem d’oblidar però que, sobretot, hem d’estar al servei de les persones.

Més enllà de l’aritmètica de majories i minories, hem de saber sumar talent i energies per retrobar el camí del creixement i el progrés; hem de generar la confiança que permeti recuperar l’Andorra de les oportunitats per a tothom; hem de saber renovar la il·lusió col·lectiva que ens permeti a tots creure altre cop en el futur del país.

Diu la sisena màxima del Manual Digest que cal “Escullir per las Empresas y Empeños los homens mes integros, discrets y Experimentats.” Fiter i Rossell afegeix tot seguit que per a escometre tals Empresas y Empeños el Consell ha de “llansar ma de aquellas personas que sapian tractar ab valor, y blandura los negocis, que degan tractar, que sapian donar facil eixida alas dificultats, que se ofereixen, y sobre tot, que sian Angels de pau, antes que atissadors de foch, que pot encendrerse de una petita Centella.”

Em permeto de creure que això és el que en aquest moment s’espera també dels consellers, del Govern, dels polítics.

Divuit anys han passat ja des de l’aprovació de la Constitució. Divuit anys que conformen una majoria d’edat. Curiosament, avui som aquí de nou com a consellers alguns dels que compartírem aquella primera legislatura. Sis, en concret. Alguns de nosaltres érem llavors consellers per primer cop, membres d’una mateixa generació ara retrobada. Érem joves i novells. La majoria entrarem en política per ajudar a l’aprovació de la Carta Magna. En aquella legislatura, a redós de polítics veterans i més experimentats, -alguns avui presents en aquesta cambra- d’aquells polítics que saberen entendre’s per arribar al gran pacte primer i fonamental que és la Constitució, els més joves començarem a aprendre el laboriós ofici de la política com a art del possible.

D’aleshores ençà, divuit anys s’han escolat. Divuit anys de clars i ombres, amb importants èxits i grans acords però també amb malaurats desencerts i amargs desencontres; amb matèries ben aprovades i amb assignatures encara pendents. Avui, divuit anys després, diria que ens és donada la fortuna d’un nou començament. Els anys han passat per tots, i amb aquests, esperem que l’experiència del llarg viatge, com a Ulisses, ens hagi fet a tots una mica més savis i prudents. Alguns, ja no tan joves, convergint des d’horitzons diversos, assumim ara les més altes responsabilitats.

Espero i desitjo que sapiguem estar a l’alçada dels nostres predecessors i que sapiguem aportar a la política un nou tarannà de conciliació i menor confrontació, de major flexibilitat i voluntat de pacte, de major capacitat d’escoltar i d’acceptar que potser estem errats i que l’altre té raó, de més gran confiança mútua, d’una més gran capacitat de discutir en positiu d’idees i no de malmetre la dignitat de les persones. D’un major respecte, en definitiva.

Tenim la gran sort, M.I. Sres. i Srs. Consellers de ser ciutadans d’Andorra i sovint no ho valorem en la seva justa mesura. A voltes són els de fora, quan ens visiten, els qui ens fan adonar del valor de viure en un país la mida del qual permet que l’individu sigui de veritat ciutadà, i on la llibertat, la igualtat i la fraternitat són alguna cosa més que paraules o ideals benpensants.

Molt Il·lustres Sres. Conselleres i M.I. Srs. Consellers,

Sapiguem, com andorrans, fer front als reptes que tenim al davant, sapiguem merèixer el llegat dels nostres avantpassats, sapiguem, des de la il·lusió i la confiança, preparar un esdevenidor ple d’esperança per als nostres fills.

Molt Il·lustres Sres. Conselleres, Molt Il·lustres Srs. Consellers, Andorrans, ciutadans,
Moltes gràcies, i Visca Andorra!