Elecció del cap de Govern, M. I. Sr. Antoni Martí Petit, 12 de maig de 2011

Discurs del M.I. Sr. Vicenç Mateu Zamora, síndic general en ocasió de la sessió d'elecció del cap de Govern, M.I. Sr. Antoni Martí Petit, el 12 de maig de 2011

Molt Il·lustres Sres. conselleres,
Molt Il·lustres Srs. consellers,
Molt Il·lustres i
Molt Honorables autoritats,
Benvolguts conciutadans,
Molt Il·lustre Sr. Cap de Govern,
permeteu-me que us adreci uns breus mots.

Voldria en primer lloc felicitar-vos ben sincerament pel càrrec que acabeu de prometre. Crec que ho puc fer en nom de la subsíndica Mònica Bonell i en nom propi; en nom d’ambdós secretaris de la sindicatura i també en nom de tot el Consell sense atendre al color polític.

Sr. cap de Govern, deia el proppassat dia 28 d’abril davant aquesta Molt Il·lustre Assemblea, que sis dels aleshores consellers electes havíem coincidit ja en la primera legislatura constitucional. Fou llavors quan vós i jo entrarem per primer cop en aquesta Cambra. Vós i jo érem, si fa no fa, de la mateixa generació, mai perduda. Veníem de la mateixa parròquia: Escaldes-Engordany. Havíem estudiat però, en sistemes educatius diferents, acudíem a cafès diferents, érem de diferent colla. Vam ser fins i tot rivals esportius. Militàvem en diferents partits polítics, coincidíem això si, en l’arrel popular, en l’interès pel bé públic i en la defensa d’Andorra i la seva gent. Al llarg dels anys ens perdérem pels laberints de la política tot i anar forjant una sòlida amistat. Ens retrobem avui amb els aquí presents al servei del País i dels seus ciutadans.

Sr. Toni Martí, sabeu que en aquest acte assumiu una gran responsabilitat. Estic segur que, amb dedicació i esforç, amb prudència i coratge, sabreu afrontar els importants reptes que el país té plantejats. Sigueu fidel als vostres compromisos davant els qui us han votat i davant els qui no ho han fet, perquè tots ells mereixen el millor de tots nosaltres.

Arribeu a l’alta dignitat de cap de Govern en un moment especialment difícil i en sou conscient. Arribeu al Govern quan molts ciutadans pateixen per la feina, pel negoci. És temps de solidaritat. Teniu -tenim- molt per fer. No us mancaran maldecaps. Sou, tanmateix, dipositari d’una gran il·lusió, d’una fabulosa esperança. La vostra capacitat d’escoltar i d’estar al costat de les persones us ha de servir en tan alta missió.

Sr. Martí, malgrat la vostra joventut, sou vell soldat de la política. Al llarg dels anys n’heu conegut tots el fronts. Porteu en vós la saviesa que dóna la experiència però també les ferides que a tots ens humanitzen i ens fan tocar de peus a terra. Recordeu que, com diria el poeta, mai un home és més que un altre home, sigui quina sigui la seva condició o dignitat.

Gosaria dir-vos que desprès d’una llarga trajectòria i potser sense vós mateix saber-ho, lentament, poc a poc, us apropeu a casa. La casa del poble, humil i estimada alhora. A la llar que guarda l’herència dels que hi són i dels que no hi són, i molt especialment l’herència del vostre pare: Dot Martí, de qui tant heu après i que avui estaria tan orgullós de veure-us. Estic ben segur que en sabreu honorar la memòria, ara també com a cap de Govern

Apreciat Toni, Sr. cap de Govern, us desitgem,-us desitjo- que tingueu un bon encert.