Sou a: Inici / ca / Organització institucional / Síndic general i subsíndica general / Discursos del Síndic General / Discursos 2020 / Discurs de la síndica general, Roser Suñé, amb motiu del Dia de Meritxell

Discurs de la síndica general, Roser Suñé, amb motiu del Dia de Meritxell

 

Dia de Meritxell, festa nacional d’Andorra

8 de setembre de 2020

 

M.I. Sra. Subsíndica,

MM. II. Srs. Consellers i Sres. Conselleres Generals,

M.I. Cap de Govern,

MM. II Ministres,

MM. II. Representants dels Coprínceps,

Hbles. Cònsols,

Sr. President del Consell Superior de la Justícia,

Sr. President del Tribunal Constitucional,

Excel·lentíssims ambaixadors,

Distingides autoritats,

Benvolguts conciutadans,

Senyores i senyors.

El Dia de Meritxell és per a nosaltres, els andorrans, una data plena de significat. La fi del període estival ens aboca a un nou curs, un nou començament on tenim l’oportunitat de superar-nos, d’esmenar errors del passat, en definitiva de fer-ho millor aquesta vegada. Som conscients que aquest curs que estem a punt d’encetar serà atípic en més d’un sentit, ara que tot just albirem les conseqüències d’una pandèmia que ha alterat profundament les nostres vides i que ha provocat una crisi de la qual encara no en podem mesurar l’abast. És per aquest motiu que avui, des d’aquesta tribuna, em sento impel·lida a fer una crida a la responsabilitat, individual i col·lectiva, per tal d’actuar, per sobre de tot, pel bé comú. Que el sentiment patriòtic que va demostrar la població el mes de març passat, especialment pels volts del Dia de la Constitució que és quan es va iniciar el confinament, es transformi ara en un compromís real, valent i generós.

En nom del Consell General, voldria tenir un record ple de sentiment per les víctimes de la pandèmia i un pensament per a les famílies i persones properes que han patit la pèrdua d’un ésser estimat. De la mateixa manera, envio l’escalf de les institucions a tots aquells que en aquests moments estant passant la malaltia, amb manifestacions més o menys greus. Els efectes socials i econòmics de la Covid-19 ens fan córrer el perill d’oblidar que l’origen de tot plegat és un virus que ha provocat i provoca molt de dolor. És aquest dolor, el patiment humà que acompanya la malaltia, allò que hauria de despertar la nostra solidaritat i guiar el nostre capteniment. Sens dubte, la situació viscuda ens ha fet prendre consciència d’un dels debats més profunds que podem efectuar, aquest dilema, de dimensió ètica que afrontem com a societat i que puc sintetitzar amb totes les opinions escoltades sobre la prevalença del bé comú versus la defensa de la individualitat.

 

Distingides autoritats, benvolguts conciutadans,

No podria fer una crida a la responsabilitat de la ciutadania sense manifestar, al mateix temps, el compromís de la institució a la qual represento de treballar amb rigor per tal de dotar el Principat amb les millors eines per fer front, de manera exitosa, als reptes que se’ns plantegen. Hem de ser capaços de superar una crisi sobrevinguda, i que en cap cas no podem donar per conclosa, sense permetre que la gestió absorbent del present ens allunyi d’objectius futurs més ambiciosos: la construcció d’una societat més justa i igualitària, que proveeixi tots els ciutadans de les mateixes oportunitats i que es desenvolupi de manera harmoniosa amb l’entorn.

Aquest temps de confinament, d’aturada –m’atreviria a dir traumàtica– de tota l’activitat, ens ha posat a prova i ens ha obligat a desplegar recursos personals i socials que potser no érem ni conscients que teníem. Tant de bo no ens hi haguéssim hagut de trobar mai. Tanmateix, ara que per les circumstàncies hem hagut de descobrir febleses i fortaleses pròpies que en la major part dels casos desconeixíem, hauríem de ser capaços d’extreure una lliçó que ens ajudi a crear noves maneres de ser i estar en el món. I reivindico una vegada més tant la dimensió personal com col·lectiva d’aquesta reflexió. Hem estat reclosos uns mesos i la por i la incertesa que aquesta situació ha generat han fet que ens centréssim en nosaltres mateixos i en les nostres famílies i amics. És bo que ens cuidem i que tinguem una cura especial de les persones que ens estimem. Ara bé, això no ens hauria de servir d’excusa per desentendre’ns de les causes comunes, començant per aquelles que ens afecten com a país. Avui precisament, Dia de Meritxell, festa nacional d’Andorra, penso que és bo recordar-ho.

Des de les institucions del Principat, representades totes elles en aquesta sala, tenim el deure d’oferir solucions observant també una doble perspectiva. Perquè el nostre objectiu no pot ser cap altre que el bé comú, sense caure en abstraccions i tenint sempre present que, darrere de cada xifra, darrere de cada mesura, de cada acció, hi ha persones, conciutadans nostres, a qui ens hem compromès a servir des del moment en què vam accedir als càrrecs que avui tenim l’alt honor d’ocupar.

 

Distingides autoritats, senyores i senyors,

L’aïllament relatiu que vam viure la primavera passada hauria d’haver comportat, i possiblement ho ha fet en alguns casos, un silenci reflexiu. El diàleg, tan preuat com sempre i alhora més necessari que mai, requereix d’aportacions que siguin fruit d’una anàlisi reposada, de la valoració argumentada de propostes alternatives. Això que és vàlid en una institució com el Consell General ho és igualment a la resta d’institucions públiques i també en qualsevol àmbit de relació humana. El soroll, el fet de pontificar des de posicionaments absoluts i que manquen de l’empatia necessària en un món que és, afortunadament, plural i divers, ens distancia molt més els uns dels altres que una mascareta o el metre i mig preceptiu en tants espais públics.

És per això que voldria fer una crida a recuperar, en el nostre dia a dia, el valor de la paraula i, alhora, el valor del silenci. La paraula que es diu i la paraula que s’escolta. També la paraula que de vegades és més savi callar. I el temps. Quan la pandèmia ens va obligar a quedar-nos a casa, ens vam resistir a deixar de viure amb presses i el poc temps que ens quedava entre videoconferències i les obligacions de la vida domèstica el vam dedicar a múltiples activitats. Ha arribat el moment, potser, d’entendre que perdre el temps és una manera de guanyar-lo per a nosaltres i, de retruc, per a tot el nostre entorn, el personal i el social.

Voldria acabar aquesta intervenció agraint l’esforç de tota la ciutadania en uns moments tan difícils i animar-los a seguir amb la mateixa actitud positiva i enèrgica per tirar endavant malgrat les vicissituds. Vull agrair de manera especial, i estic convençuda que ho faig en nom dels vint-i-vuit consellers i conselleres generals, la implicació de tots els col·lectius que amb la seva tasca han garantit els serveis essencials a la població, fins i tot en les setmanes més crítiques de la pandèmia.

Que avui, Dia de Meritxell, el sentiment d’estima per Andorra esdevingui una actitud constructiva i empàtica envers els nostres conciutadans. Perquè els andorrans reconeixem la importància cabdal que representa la cohesió social –Virtus Unita Fortior, diu el nostre lema, estendard amb el qual hem travessat segles d’història. Estic convençuda que, amb valentia i generositat, serem capaços de superar, plegats, l’atzucac present i caminar de manera decidida cap a un futur ple d’esperança per a nosaltres i per a les generacions que vindran.

 

Distingides autoritats, benvolguts conciutadans,

Que tingueu un feliç Dia de Meritxell.

Visca Andorra!

 

Descarregueu el discurs