Paraules de la M.I. Sra. Mònica Bonell Tuset, Subsíndica General. 131 Assemblea de la UIP Ginebra, octubre del 2014

Paraules de la M.I. Sra. Mònica Bonell Tuset, Subsíndica General

131 Assemblea de la UIP

 UIP Ginebra, octubre del 2014

Débat général

 Instaurer l’égalité entre hommes et femmes 

et

mettre fin à la violence faite aux femmes

La desigualtat entre homes i dones és lamentablement una realitat en molts països, i Andorra, país europeu ubicat entre França i Espanya  no se n’escapa. Tots ho sabem: igualtat jurídica no implica per si mateixa igualtat real.

En l’àmbit laboral, polític, econòmic i social ens trobem encara amb estereotips que marquen diferències i afavoreixen la desigualtat entre sexes tot propiciant relacions de dominació i subordinació. A la dona encara se la vol relacionar amb submissió, bellesa i entreteniment. Els nens s’eduquen a través dels models que veuen; imiten de manera inconscient els patrons de conducta del seu voltant, i per tant, cada un de nosaltres, des de la nostra parcel·la, podem contribuir a aturar la reproducció de clixés masclistes.

Actualment el Parlament d’Andorra és el parlament d’Europa amb més representació femenina. I el segon del món. És un parlament paritari: integrat per 50% d’homes i 50% de dones. I aquesta paritat es va assolir en les passades eleccions generals, l’any 2011, de manera natural: sense llei de quotes; sense incentius als partits polítics; amb llistes completes, ordenades, tancades i bloquejades.

L’actual composició del Parlament andorrà és tota una fita. A Andorra les dones no van tenir dret a vot fins a principis dels anys 70: el dret a votar se’ls hi va reconèixer l’any 1970, i el dret a ser elegides l’any 1973.
El reconeixement dels seus drets va ser el resultat d’un procés iniciat i liderat per elles mateixes. A finals dels anys 60, en un entorn poc procliu a la participació femenina en política, les dones andorranes van lluitar per aconseguir canviar la normativa electoral, per canviar una realitat injusta.

Però, malgrat aquest reconeixement legal, les dones no van accedir al món de la política activa fins l’any 1984, 11 anys després. I hi van accedir a través d’una substitució! Així doncs, malgrat l’obertura legal, a Andorra la presència de dones en política va ser tímida i residual fins al segle XXI. Fins l’any 2001, el percentatge de dones al Parlament se situava al voltant del 6%. A partir del 2001, el percentatge va anar augmentant legislatura rere legislatura: 18%, 32%, 36%...fins al 50% actual. Per tant, per experiència, sabem que per a una efectiva igualtat de gènere tan important és treballar per eliminar els obstacles legals com treballar per superar, entre altres, els obstacles culturals.

Al meu país les dones han estat 40 anys treballant per fer-se un espai en la vida política. En aquesta legislatura hem assolit la paritat numèrica.

Som conscients que la presència de dones al parlament no és suficient per si mateixa per garantir la igualtat de gènere. Per això: intentem, amb el nostre exemple, contribuir a desmuntar determinats estereotips sexistes que encara perduren en la nostra societat; -treballem per incloure les qüestions de gènere a l’agenda parlamentària; -busquem millorar la sensibilitat de la Cambra envers el gènere...; en definitiva, -volem que el nostre parlament sigui alguna cosa més que un parlament paritari, alguna cosa més que un percentatge. Per aquesta raó tots els grups parlamentaris estem treballant junts en un projecte de llei integral per a la igualtat i la no discriminació, i per a la prevenció i eradicació de la violència envers les dones, que esperem poder debatre i aprovar abans d’acabar la legislatura.

Per aquesta raó, també hem creat un grup informal en el parlament on posem en comú informació rellevant sobre temes de gènere, on coordinem i fem el seguiment de la nostra participació en fòrums i reunions internacionals, i on debatem i acordem propostes de millora. Agraïm, malgrat no comptar amb la presència de cap parlamentari home, el suport rebut del president del parlament i dels presidents de grup parlamentari pels mitjans econòmics i humans que han posat a la nostra disposició per:

-organitzar un acte de sensibilització envers els estereotips de gènere;

-integrar una parlamentària en la delegació nacional que va presentar l’informe d’Andorra al Comitè del Conveni per a l’eliminació de la discriminació envers les dones;

-elaborar un Pla d’acció per a la sensibilització del parlament envers el gènere que es preveu sigui aprovat per unanimitat properament.

-visitar altres parlaments per conèixer in situ les seves comissions d’igualtat. Aprofito l’ocasió per agrair molt sincerament a la presidenta de la Comissió d’Igualtat del Congreso de los Diputados d’Espanya pel tracte rebut en el decurs de la nostra visita a aquesta Cambra parlamentària. I per informar que esperem molt pròximament poder conèixer de primera mà el funcionament de les delegacions parlamentàries encarregades dels drets de les dones a les Cambres parlamentàries franceses.

Els parlaments són un reflex de les societats. És important que les dones estiguem representades però també que hi puguem jugar un paper important. No ser encasellades en temes socials i familiars, accedir a llocs de responsabilitat per la nostra capacitat i aptituds...

Els polítics d’arreu tenim un paper a jugar. La lluita per a la igualtat no pot aturar-se. Hem de seguir promovent iniciatives que portin a la igualtat d’oportunitats, hem de seguir exhortant les dones a jugar un paper actiu en la vida pública (política, econòmica, social, esportiva o cultural), hem d’animar els homes a participar, encara més, en el canvi de les actituds socials envers els clixés i estereotips de gènere, i a assumir la seva responsabilitat.

No hem de treballar per afavorir la igualtat de gènere sinó per a garantir-la en tant que és un dret fonamental reconegut en la nostra Constitució.