Acte de cloenda de les XX Jornades d’Història de l’Educació. 9 de novembre de 2012

Acte de cloenda de les XX Jornades d’Història de l’Educació
Casa de la Vall, 9 de novembre de 2012

Paraules de la subsíndica general
M.I. Sra. Mònica Bonell Tuset

Bon dia a tothom.
Avui es clouen les vintenes jornades d’història de l’educació dedicades a l’educació i la cohesió social.

Enguany Casa de la Vall ha estat l’escenari d’aquestes jornades i ho ha estat en tant que ubicació d’una escola al país al 1917. El record d’aquella escola, petita i senzilla, però vital ara ja fa gairebé un segle, ha d’esdevenir un símbol per a aquells que tenim la responsabilitat de garantir la pervivència del nostre poble. Per assegurar el benestar de les nostres ciutadanes i els nostres ciutadans. No podem passar per alt la importància que en qualsevol societat té l’aprenentatge i la transmissió de coneixements.

L’escola i l’ensenyament han estat, són i seran eines que han de contribuir a assolir els reptes que es van plantejant. Instruments que s’adapten als temps i que ens possibiliten avançar.

Com s’ha dit: “L’educació és un bé social bàsic per a un futur esperançador”.

Educació com aprenentatge i transmissió de coneixements. Educació com a font de valors. Educació com a motor generador d’identitat. Educació com a eina d’inserció social i laboral. Educació com a mitjà per superar estereotips, obrir camins, tenir criteri,... Educació com a mitjà bàsic per assolir una igualtat real d’oportunitats i de drets.

Així doncs, l’educació, dret fonamental reconegut a l’article 20 de la Constitució andorrana, és un dret però també és una necessitat.

L’educació és un dels pilars sobre els quals es recolza la cohesió social a Andorra: d’altres són: la preuada cultura de l’esforç i el treball; la històrica defensa de la pau i la tolerància; i el marc normatiu temperadament evolutiu.

L’escola ha estat i segueix sent un dels principals espais on els membres de la societat interactuen, es relacionen i dialoguen. La barreja d’infants entre els sistemes educatius, la convivència, els coneixements i les experiències compartides,...fan de l’educació una ruta personal i col·lectiva que uneix. El sistema educatiu i les activitats que hi van associades cohesionen tant els nostres infants com els seus progenitors.

Els polítics andorrans som conscients del gran paper de l’educació, de la seva importància i influència tant en la societat del present com en la del futur. Estem compromesos amb l’educació. Com molt bé s’ha ressaltat en el decurs d’aquestes jornades, cap crisi no hauria de condicionar les polítiques educatives. Andorra ha estat sempre compromesa amb l’educació. Hem invertit, hi invertim i hi seguirem invertint.

Hem d’estar a l’alçada de les necessitats de la nostra societat.

Les Jornades que avui finalitzen han comptat amb comunicacions i intervencions de grans professionals: estudiosos reconeguts de la historiografia educativa, joves investigadors, joves pedagogs, ensenyants, estudiants i altres.

Gràcies per haver compartit els vostres coneixements i les vostres experiències.

Les aportacions, recerques i reflexions realitzades en el marc d’aquestes Jornades ens han ofert una excel·lent oportunitat per conèixer amb més profunditat què s’ha fet, què s’està fent així com també escoltar i debatre noves propostes educatives. I a nosaltres, els andorrans, a més a més, també ens han permès parar i reflexionar sobre l’evolució de l’educació al nostre país, reconèixer el treball fet i les fites aconseguides i recordar-nos la importància de seguir treballant per no fer passos endarrere.

En l’època del Twitter, el Tuenti o el Facebook, hi ha una xarxa social que no passa de moda. És l’escola i viatja en un meravellós vehicle anomenat educació. Gràcies a totes i a tots per les vostres aportacions. No deixin d’ensenyar. Es fonamental per seguir aprenent.

Moltes gràcies.