Ves al contingut. | Salta a la navegació

Sou a: Inici / ca / Documentació / Altres documents d'interès / CIHAPR / SPEECHES / Paraules de la síndica general, Sra. Roser Suñé, durant la sessió inaugural CIHAPR

Paraules de la síndica general, Sra. Roser Suñé, durant la sessió inaugural CIHAPR

M. I. Sra. Roser Suñé, síndica general

Andorra la Vella, 16 de juliol de 2019

 

Distingides autoritats,

Senyores i senyors,

Permeteu-me que, en primer lloc, com a síndica general, doni la benvinguda tant als membres de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les Assemblees Parlamentàries i Representatives com als ponents, vinguts d’arreu, que aquests dies ens presentaran el fruit de la seva recerca al tomb dels tres temes escollits per al Congrés d’enguany: l’evolució de les assemblees representatives cap als parlaments democràtics, les formes de representació a les assemblees representatives i parlamentàries i, finalment però no menys important, els parlaments dels petits estats i els microestats. 

Com podeu imaginar, la tria dels temes respon al mateix motiu pel qual el Consell General, que tinc l’honor de representar, es va oferir per organitzar el 71è Congrés que avui inaugurem. I és que l’any 2019 celebrem el 600 aniversari d’aquesta institució, anomenada antigament Consell de la Terra, que en el decurs dels segles ha evolucionat justament d’assemblea representativa a òrgan parlamentari en una democràcia plenament consolidada des de la Constitució de 1993.

L’11 de febrer passat és quan es van complir els 600 anys del privilegi del bisbe Francesc de Tovia, privilegi pel qual els prohoms de les valls d'Andorra podien escollir els seus representants per reunir-se periòdicament i tractar dels assumptes que els concernien. Sis segles d'història, amb les transformacions lògiques aparellades als canvis polítics i socials que hi ha hagut al llarg del temps, ens converteixen, doncs, en un dels parlaments més antics del món. Aprofito avui aquesta tribuna per reivindicar la nostra llarga tradició institucional, una llarga tradició de pau i entesa, de la qual ens hauríem de sentir orgullosos i defensar com a part de la nostra més genuïna identitat.

La celebració del 600 aniversari del Consell de la Terra ha tingut múltiples cares, des del concert del novembre passat dirigit per Jordi Savall, fins a la reedició del Manual digest de les Valls Neutres d'Andorra, amb introducció de Joan Massa –a qui agraeixo que hagi acceptat de pronunciar la ponència inaugural del Congrés- i transcripció, edició i recerca a cura d'Albert Villaró. En qualsevol cas, la major part de les accions dutes a terme pel Consell General al voltant d’aquesta efemèride han perseguit com a objectiu l’impuls de la recerca i la promoció del coneixement.

La voluntat que aquesta celebració transcendís la simple rememoració es va fer palesa ja quan vam signar un conveni amb l'Institut d'Estudis Andorrans per tal d'atorgar, conjuntament amb el seu Centre d'Estudis Històrics i Polítics, un ajut de tercer cicle, precisament amb el nom de “Consell de la Terra”. D'altra banda, guiats pel mateix Centre d'Estudis Històrics i Polítics, el Consell General va encarregar un estudi historiogràfic al medievalista Carles Gascón, que aquesta tarda participarà al Congrés amb una ponència sobre els antecedents medievals del parlamentarisme andorrà (segles XII-XV). I encara més: l’Institut d’Estudis Andorrans ha col·laborat des del primer dia en l’organització d’aquest Congrés i és present, a través del Centre d’Estudis Històrics i Polítics, tant al Comitè Científic com al Comitè Organitzador. Per tant, agraeixo a l’Institut d’Estudis Andorrans i a la mateixa Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les Assemblees Parlamentàries i Representatives que avui ens puguem donar cita en aquest espai, aquesta vegada per mirar la nostra història i les nostres institucions des de la perspectiva de la comparació i la posada en comú d’experiències diverses.

La línia de divulgació del coneixement amb motiu del 600 aniversari del Consell de la Terra s’ha materialitzat, així mateix, en el conveni que vam subscriure amb la Societat Andorrana de Ciències i que ha permès l’organització de dues conferències i la col·laboració en la publicació de part de l’activitat de la SAC d’aquest últim any. El nostre compromís des de la Sindicatura és que totes aquestes iniciatives, en una concreció o altra, puguin tenir continuïtat en el temps, de manera que a poc a poc anem engrandint el corpus teòric del qual disposem. Perquè el coneixement és l’eina més potent de la qual ens podem dotar per afrontar els reptes presents i futurs.     

Andorra ha recorregut un llarg camí a través de la història. Moltes de les incerteses a les quals ens enfrontem no són pas més complexes que aquelles que van haver de superar, des de temps immemorials, els homes i les dones que ens han precedit: gent valenta, nascuda en aquestes muntanyes o vinguda d'altres indrets amb il·lusió i esperança. Ells, que van saber créixer en l'adversitat i ser generosos quan els temps eren millors, s’erigeixen avui en el nostre exemple.

No voldria acabar sense agrair ben sincerament el Comú d’Andorra la Vella, que ens ha cedit el Centre de Congressos, i desitjar-vos a tots plegats unes jornades profitoses d’intercanvi, de diàleg, de reconeixement. Andorra us acull des del convenciment que la vostra feina és, per a nosaltres, una contribució preciosa.

 

Moltes gràcies, i declaro inaugurat el 71è Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les Assemblees Parlamentàries i Representatives.

Descarregueu el discurs