BCG 20/2018, 23 març 2018

Núm. 20/2018

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS

3.2.2 Proposicions de llei qualificada

Publicació del criteri del Govern relatiu a la Proposició de llei qualificada d'organització i funcionament dels comuns. 

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.2 Respostes escrites

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives al nombre d'inversions estrangeres que s'han autoritzat els darrers anys.  

La subsíndica general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar el criteri del Govern relatiu a la Proposició de llei qualificada d'organització i funcionament dels comuns.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 23 de març del 2018

Mònica Bonell Tuset                                                         
Subsíndica General

Consideracions

Al llarg de les dues últimes legislatures, el Govern ha liderat –conjuntament amb els Comuns i, posteriorment, amb la participació del Consell General- un conjunt de reformes encaminades a optimitzar l’estructura territorial de l’Estat.

L’Executiu considera que, transcorreguts 25 anys des de l’aprovació de la Constitució, calia dur a terme determinats ajustaments per posar al dia aquesta estructura territorial. És en aquest sentit que s’han dut a terme una sèrie de modificacions legislatives, encapçalades per la reforma de les lleis qualificades de competències i transferències dels Comuns.

Les modificacions legislatives dutes a terme al llarg dels últims anys en aquesta matèria han comptat amb la participació activa dels Comuns, ja que –en bona mesura- deriven de l’acord institucional que el Govern va subscriure amb els cònsols l’abril del 2014.

En aquest punt rau, a parer del Govern, la primera mancança de la proposició de llei que fa objecte d’aquest criteri: Perquè una qüestió com aquesta s’hauria d’haver abordat amb la participació activa dels Comuns en els treballs preparatoris.

A ulls del Govern, resulta evident que qüestions com la composició del consell de Comú, el funcionament de la junta de Govern o el règim de les comissions –entre d’altres- requereixen de la participació dels representants dels Comuns.

Aquesta mancança de la proposició de llei no es limita -a més- a una mera qüestió procedimental, ja que la matèria tractada pel text que se sotmet a criteri del Govern podria afectar el principi d’autogovern dels Comuns recollit al títol VI de la Constitució.

En efecte, la proposició de llei entra a regular aspectes del funcionament dels Comuns que –a parer del Govern- han de quedar reservades a la seva potestat normativa, per la via de les ordinacions. Queda clar que la potestat normativa dels Comuns –i així ho fixa la Constitució- està sotmesa a la llei; però el que no seria adequat és permetre que les matèries regulades a la llei s’expandissin fins al punt d’anul·lar la capacitat d’autogovern de les corporacions locals.

El Govern pot compartir alguns aspectes de la regulació material de la proposició de llei, així com la necessitat de clarificar i unificar alguns aspectes de funcionament dels Comuns, però entén que aquesta iniciativa legislativa no segueix els canals oportuns: En primer lloc, perquè una part d’aquestes matèries –pel seu grau de concreció i detall- s’haurien de reservar a la potestat normativa dels Comuns. I, en segon lloc, perquè els principis més generals d’aquesta regulació s’haurien de treballar en consens amb els Comuns o –fins i tot- deixar que fossin les mateixes corporacions locals les que presentessin una proposició de llei d’aquestes característiques; una proposició que també hauria de fer objecte d’un treball de consens amb el Govern i el Consell General.

D’altra banda, la proposició de llei que se sotmet a criteri del Govern incorpora alguns elements que, més enllà del funcionament o l’organització, suposen canvis profunds del sistema polític andorrà: L’abolició de la figura del cònsol menor i la reforma del sistema electoral per a l’elecció dels consells de Comú.

La primera qüestió requeriria –a parer del Govern- d’una justificació més aprofundida de la continguda a l’exposició de motius de la proposició de llei. La figura del cònsol menor no és només un llegat de la història, coherent amb l’esperit de paritat que inspira totes les institucions seculars andorranes, sinó que té també una rellevància pràctica en el funcionament dels Comuns, ja que compleix funcions d’assistència, representació i substitució del cònsol major. En d’altres ordenaments jurídics trobaríem institucions anàlogues a les del cònsol menor que compleixen funcions similars.

La segona qüestió –la de la modificació del règim electoral dels Comuns- és, des del punt de vista del Govern, encara més greu que la primera: Perquè pretendre modificar el sistema electoral de forma profunda i permanent mitjançant una disposició final no és la tècnica legislativa més adequada.

D’altra banda, més enllà d’aquest aspecte procedimental, el Govern tampoc no comparteix la voluntat de modificar el sistema electoral de les eleccions comunals. El sistema electoral vigent, que garanteix a la llista guanyadora dels comicis la majoria absoluta del consell de Comú, ha permès combinar estabilitat i alternança en el govern de les corporacions locals. Cal remarcar que els Comuns són institucions eminentment executives, que no tenen potestat legislativa; i, en aquest cas, sembla adequat sacrificar en part la proporcionalitat per afavorir l’estabilitat i l’eficàcia; en el benentès que tots els sistemes electorals estan subjectes a canvi i a reflexió i que –des del punt de vista polític- no hi ha cap sistema que maximitzi tots els objectius.

Segons el criteri del Govern, el sistema electoral vigent per als Comuns no representa un dèficit democràtic, perquè no hi ha millor prova de la bona salut democràtica de les institucions que l’alternança dels diferents partits o opcions polítiques. En aquest sentit, qualsevol anàlisi que es faci de l’evolució dels Comuns en els darrers 25 anys posa de manifest que l’alternança s’ha produït en totes i cadascuna de les corporacions locals andorranes.

Per tot l’exposat el criteri del Govern per a la proposició de llei qualificada d’organització i funcionament dels comuns és negatiu.

La subsíndica general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives al nombre d'inversions estrangeres que s'han autoritzat els darrers anys, publicades en el Butlletí del Consell General número 96/2017, de data 4 de desembre.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 23 de març del 2018

Mònica Bonell Tuset                                                         
Subsíndica General

Ministeri d’Economia, Competitivitat i Innovació      
Resposta escrita                           
(Reg. núm. 1481/17)

Molt Il·lustre Sr. Victor Naudi Zamora,

En relació a la primera pregunta formulada:

- Quantes autoritzacions per a l'exercici d'una professió liberal per part de persones físiques amb residència efectiva i permanent a Andorra que no disposin de nacionalitat andorrana s'han decretat durant els anys 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017?

Per a quins sectors d’activitat s’han lliurat?

La Llei 6/2008, del 15 de maig, d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals, va significar un primer apropament al marc europeu de reconeixement de titulacions. No obstant, la regulació era molt restrictiva pel que fa als requisits d’accés a l’exercici de la professió: es requeria la nacionalitat andorrana o vint anys de residència efectiva i ininterrompuda.

La única excepció prevista era que, en el supòsit que el Principat d’Andorra tingués necessitat temporal de determinats professionals titulats, el Govern podia atorgar autoritzacions temporals -per un període màxim de 10 anys- a professionals estrangers que no complissin el requisit de residència efectiva i ininterrompuda de vint anys.

Seguidament, la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra, va modificar els requisits d’accés a la professió regulats a l’article 5 de la Llei 6/2008, mencionada més amunt.

La modificació va substituir la necessitat d’acreditar la residència efectiva i ininterrompuda durant vint anys al Principat d’Andorra, per l’acreditació de la residència efectiva i permanent i, a més, la concurrència del tracte de reciprocitat que permeti l’exercici efectiu de la professió liberal als nacionals andorrans en l’estat d’origen del sol·licitant.

La modificació també va implicar regular la possibilitat d’atorgar autoritzacions per a l’exercici de professions liberals, mitjançant habilitació especial per decret, a les persones que no reunissin els requisits de residència i de reciprocitat, eliminant tota referència temporal i introduint la concurrència necessària de criteris d’experiència, qualificació, reputació professional i empresarial o de les necessitats sectorials del país.

Amb la Llei 26/2013, del 19 de desembre, de modificació de la Llei 6/2008 es van introduir aquelles modificacions que l’experiència i la pràctica aconsellaven:

- Resultava inadequat qualificar com a professió liberal la que s’exerceix no només per compte propi, sinó també per compte aliè i, per aquest motiu, es va substituir el terme “liberal” per “titulada”.

- Regular no només l’exercici, sinó també l’accés a les professions titulades, i s’ha precisat i limitat el concepte de “professió titulada” posant en relleu que el que caracteritza la professió titulada és la necessària aplicació de coneixements i tècniques propis d’una ciència o branca del saber en el seu exercici, i que per fer-ho cal estar en possessió d’un títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior.

- En relació amb les professions sanitàries, es va introduir el requisit previ d’haver obtingut la inscripció al Registre de Professionals Sanitaris ja existent prop del Ministeri de Salut.

- En relació al tracte de reciprocitat, la Llei 26/2013 inclou algunes excepcions puntuals per corregir greuges no justificats respecte al professional estranger que:

a) Està en possessió d’un títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior emès per l’Estat andorrà i exigit per a l’exercici de la professió;

b) Ha residit de forma efectiva i permanent a Andorra durant un període mínim de vint anys a la data de l’entrada en vigor de la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra.

 
c) El seu exercici de la professió titulada es realitza exclusivament per compte aliè.

- Es crea el Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades, com a òrgan consultiu que emet un informe, preceptiu i no vinculant, sobre la concurrència dels requisits per a l’obtenció de l’exercici de la professió titulada.

- Regula com una obligació la inscripció al Registre de Professions Titulades, Col·legis i Associacions Professionals.

- Regula, per primera vegada, l’exercici de curta durada d’una professió titulada per part d’un professional no resident, quan no supera els trenta dies per any natural.

- Modifica la Llei de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques del 20 de desembre del 1995 al preveure l’autorització d’exercici per compte aliè i l’eliminació de l’exempció de la taxa durant els 3 primers anys d’exercici.

En aquest nou marc normatiu s’han atorgat a comptar de l’any 2014 un total de 741 autoritzacions amb el detall que s’annexa a continuació:

En el registre es detallen les dades per professió, com segueix:

 En relació a la segona pregunta formulada:

- Quantes autoritzacions d’inversió estrangera s'han decretat dins el règim d’inversions directes durant els anys 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017? Per a quins sectors d’activitat s'han lliurat?

Existeix una estimació del volum de negoci generat per a cada any?

A comptar de l’entrada en vigor de la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra s’han rebut un total de 3.647 sol·licituds d’autorització d’inversió directa, segons el detall següent:

Les autoritzacions atorgades entre els anys 2013 i 2017 s’eleven a 3.362 i representarien un import d’inversió estimat de 505.381.967 euros.

D’aquestes autoritzacions se n’han formalitzat, també en el període de referència 2.754, per un import estimat que s’elevaria a 354.156.490 euros.

El detall de les inversions estrangeres directes formalitzades per any és el següent:

Per sector d’activitat, en nombre:

Per sector d’activitat, en import:

Actualment no es disposa d’una estimació del volum de negoci generat.

En relació a la tercera pregunta:

- Quantes autoritzacions d’inversió estrangera s'han decretat dins el règim d’inversions en cartera durant els anys 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017? Per a quins sectors d’activitat s’han lliurat?

Existeix una estimació del volum de negoci generat per a cada any?

La Llei 10/2012, del 21 de juny, d'inversió estrangera al Principat d'Andorra defineix en el seu article 11 les inversions en cartera com les inversions que es vulguin efectuar mitjançant la subscripció de valors representatius d’emprèstits, excepte els que es consideren inversions directes, emesos per persones físiques residents o persones jurídiques, privades o públiques, andorranes, d’accions o participacions preferents que no incloguin el dret de vot i de participacions o accions en organismes d’inversió regulats en la normativa del sistema financer.

En els articles següents preveu que l’autorització és necessària per subscriure participacions en un organisme d’inversió col·lectiva de dret andorrà quan es compleixin acumulativament els següents requisits:

- que almenys el 50 per cent del seu actiu estigui compost per participacions en societats andorranes i/o per immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests, exclosos els de garantia;

- que el percentatge de participació estrangera en l’organisme d’inversió col·lectiva sigui igual o superior al 50 per cent.

Igualment la participació en l’organisme d’inversió col·lectiva es qualificarà d’inversió estrangera si, després de ser adquirida, s’assoleixen els esmentats percentatges.

Per aquest motiu, i en qualsevol cas, les entitats gestores dels organismes d’inversió col·lectiva que possibilitin l’assoliment dels anteriors percentatges, han d’obtenir sempre l’autorització del ministeri competent per constituir-los.

La transmissió per causa de mort de les inversions en cartera que no són lliures, requereixen la declaració posterior al Registre d’Inversions Estrangeres.

Des de l’entrada en vigor de la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra no s’ha rebut cap sol·licitud d’inversió estrangera en cartera.

En relació a la quarta pregunta formulada:

- Quantes autoritzacions d’inversió estrangera s'han decretat dins el règim d’inversions en immobles durant els anys 2013, 2014, 2015, 2016 2017? Per a quins sectors d’activitat s'han lliurat?

Existeix una estimació del volum de negoci generat per a cada any?

En el període de referència (2013-2017) s’han autoritzat un total de 2.163 inversions estrangeres en immobles.

El detall per anys és el següent:

No es disposa de cap estimació del volum de negoci generat per aquestes inversions.

En relació a la cinquena pregunta:

- Quantes autoritzacions d’inversió estrangera s'han decretat dins el règim d’altres formes d’inversió durant els anys 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017? Per a quins sectors d’activitat s'han lliurat?

Existeix una estimació del volum de negoci generat per a cada any?

La Llei 10/2012, del 21 de juny, d'inversió estrangera al Principat d'Andorra preveu en els seus articles 15 i 16 la possibilitat de materialitzar inversions estrangeres sota altres formes que les inversions directes, en immobles o en cartera. En concret s’obra la possibilitat que inversors estrangers puguin canalitzar inversions a través per exemple de la participació en contractes de comptes en participació, fundacions, cooperatives o comunitats de béns.

A la pràctica no s’ha sol·licitat cap inversió estrangera sota la modalitat d’altres formes.

En relació a la sisena pregunta formulada:

- Quins són els ingressos tributaris percebuts per les declaracions de les empreses, professionals i inversions estrangeres del 2013 al 2016 i quina és l’estimació pel 2017?

A data d’avui no es disposa de les dades sol·licitades. Estem treballant en col·laboració amb el Departament de Tributs i Fronteres en el creuament de les dades per poder analitzar la informació en detall.

Atentament,

Andorra la Vella, 22 de març del 2018

Gilbert Saboya Sunyé                                                       
Ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació