Butlletí
del
Consell General
Núm. 113/2014
Casa de la Vall, 24 de desembre del 2014
SUMARI
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Publicació de l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior en relació al Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.1 Projectes de llei qualificada
Publicació de l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior en relació al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993.
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar l'informe de la Ponènciai l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior en relació al Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa dela Vall, 24 de desembre del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Informe de la Ponència de la Comissió Legislativa d’Interior
El M. I. Sr. Carles Enseñat Reig, del Grup Parlamentari Demòcrata, nomenat ponent per la Comissió Legislativa d’Interior el dia 5 de desembre del 2014, a la vista del Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:
Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000
Exposició de motius
L’informe d’avaluació del Principat d’Andorra aprovat pel Moneyval en la seva sessió plenària del 8 de març del 2012 evidencia l’evolució i la intensificació permanent de les mesures de prevenció i repressió adoptades.
En aquest context, es fa palesa la necessitat d’adaptar la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000 (modificada per la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, per la Llei 4/2011, del 25 de maig, per la Llei 20/2013, del 10 d’octubre i per la Llei 4/2014, del 27 de març) als estàndards essencials fixats a l’antiga recomanació 26 del Grup d’Acció Financera (GAFI) -nova recomanació 29-, i establir així mesures i disposicions legals específiques relatives a la configuració jurídica de la UIF (ara UIFAND).
A l’esmentat informe d’avaluació, el Moneyval manifestà les seves reserves en relació a l’autonomia funcional i independència de la UIFAND i, en particular, al marc normatiu regulador del nomenament i de la destitució del personal de la UIFAND.
A la llum d’aquestes consideracions, la Llei regula, principalment, les competències i funcions de la UIFAND, la seva composició i estableix normes específiques i particulars de nomenament i destitució del cap de la UIFAND, regulant-se igualment el règim d’incompatibilitats.
Així mateix, es canvia l’acrònim pel qual es fa referència la unitat d’intel·ligència financera del Principat d’Andorra, que passaria a denominar-se UIFAND, a fi d’una correcta identificació d’aquest organisme andorrà en l’àmbit internacional, equiparant-se en aquest sentit amb els seus homòlegs.
Addicionalment, mitjançant aquesta Llei es modifica, també, l’article 47 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, segons el qual els expedients tramitats per la UIFAND s’envien a Justícia a través de la Batllia.
Així mateix, es realitzen diverses millores tècniques de la regulació anterior.
En conclusió, amb aquesta reforma legislativa, Andorra reforça el seu compromís en el compliment dels estàndards internacionals, en aquest cas de l’antiga recomanació 26 del GAFI (nova recomanació 29), mitjançant un procés d’adaptació constant de l’ordenament jurídic andorrà.
Article 1. Modificació de l’article 47
Es modifica l’article 47 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:
“1. L’obligació de declarar s’ha de complir, amb independència de quin sigui el país on s’hagi comès o es pugui cometre el presumpte delicte de blanqueig o de finançament del terrorisme, o d’on procedeixin o vagin destinats els fons.
La declaració ha de ser efectuada abans que el subjecte obligat hagi executat l’operació financera o econòmica sospitosa.
2. Si la UIFAND, a la llum de les investigacions realitzades en l’exercici de les seves funcions, estima que hi ha indicis suficients, ordena provisionalment el bloqueig de l’operació o les operacions que estimi oportunes.
El bloqueig no pot excedir els cinc dies, termini màxim en el qual la UIFAND ha d’aixecar-lo si aquests indicis s’han desvirtuat o, en cas contrari, ha de trametre les actuacions a la Batllia de guàrdia competent, lliurant còpia al Ministeri Fiscal.
3. Quan abstenir-se d’executar l’operació financera o econòmica sospitosa resulti impossible o pugui comprometre la persecució dels beneficiaris de la presumpta operació de blanqueig o finançament del terrorisme, els subjectes obligats podran executar l’operació, i efectuar immediatament després una declaració a la UIFAND. La declaració ha d’exposar, a més de la informació a què es refereix l’article 46, els motius que van justificar l’execució de l’operació.
4. En tot cas, la UIFAND no té responsabilitat pels danys causats per bloqueig de capitals realitzats dintre de l’àmbit de les seves funcions.
5. L’emissió de la declaració de sospita i de qualsevol altra informació complementària no comporta cap responsabilitat per a l’emissor ni tan sols si es fa sense saber exactament quin tipus de delicte o activitat il·legal ha estat presumptament comesa.
6. La UIFAND i qualsevol altra autoritat administrativa o judicial adopta totes les mesures adequades per protegir els subjectes obligats envers qualsevol amenaça o acció hostil derivada del compliment de les obligacions que imposa aquesta Llei. En particular, es manté la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita i en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses.
A aquests efectes, la UIFAND analitza la declaració de sospita i, en el cas d’apreciar indicis o l’existència de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme, remet informe a la Batllia, lliurant còpia al Ministeri Fiscal. L’informe de la UIFAND no incorpora les declaracions de sospita dels subjectes obligats ni la seva identificació ni la dels funcionaris o membres de la UIFAND que han intervingut en la instrucció.
L’informe de la UIFAND té el valor probatori que les autoritats judicials li atorguin i pot ser incorporat a les diligències judicials o administratives que se’n derivin.
7. Excepte en cas de prejudicialitat penal, si la UIFAND, en l’exercici de les seves funcions, adverteix irregularitats que són competència d’un altre òrgan administratiu, ha d’enviar a aquest el corresponent informe mantenint la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita i en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses.”
Article 2. Modificació de l’article 53
Es modifica l’article 53 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:
“Article 53. Competències i funcions de la UIFAND
1. La UIFAND és l’òrgan competent per impulsar i coordinar les mesures de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva.
El seu pressupost va a càrrec del pressupost de l’Estat.
2. La UIFAND exerceix les funcions següents:
a) Dirigir i impulsar les activitats de prevenció i de lluita contra la utilització de les entitats del sistema financer o d’una altra naturalesa del país per al blanqueig de diners o valors, el finançament del terrorisme i la proliferació d’armes de destrucció massiva. A aquest efecte, la UIFAND pot emetre comunicats tècnics a fi de desenvolupar aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa, que són de compliment obligatori, i les recomanacions i orientacions que consideri oportunes.
b) Sol·licitar qualsevol informació o documents als subjectes obligats en l’exercici de les seves funcions, així com per verificar el compliment d’aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa.
c) Realitzar inspeccions in situ per verificar el compliment d’aquesta Llei i de la normativa que la desenvolupa i, en particular, per a l’anàlisi dels dossiers i expedients concrets que la UIFAND determini.
d) Demanar i enviar a les autoritats judicials, el Departament de Policia, el Servei de Duana, o qualsevol ens de l’Administració, qualsevulla informació que sigui transcendent per l’exercici de llur funcions.
e) Recollir, reunir i analitzar les declaracions dels subjectes obligats, així com totes les comunicacions escrites o verbals rebudes i fer una valoració dels fets.
f) Ordenar el bloqueig de les operacions que estimi oportunes per considerar que, a la llum de les investigacions realitzades en l’exercici de les seves funcions, hi ha indicis d’un acte de blanqueig o de finançament de terrorisme.
g) Cooperar amb altres organismes estrangers equivalents.
h) Sancionar les infraccions administratives lleus establertes per aquesta Llei.
i) Trametre a Govern els dossiers instruïts en què apareixen fets que poden ser constitutius d’una infracció administrativa greu i molt greu, acompanyats d’una proposta de sanció.
j) Trametre i rebre qualsevulla informació de l’Institut Nacional Andorrà de Finances i d’altres ens de l’Administració, en el marc d’una relació de cooperació mútua, que sigui transcendent per l’exercici de les seves funcions.
k) Sotmetre al president de la Batllia els casos en què apareixen sospites raonables de la comissió d’una infracció penal, lliurant còpia al Ministeri Fiscal.
l) Arxivar els casos restants i conservar-ne els dossiers durant un període mínim de deu anys.
m) Sotmetre al Govern propostes legislatives o reglamentàries relatives a la prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva, així com prestar-li assessorament en la matèria.
n) Elaborar i publicar informes i estadístiques anuals per tal d’avaluar l’eficàcia de la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva.
o) Designar l’organisme autoregulador o el col·legi professional de l’activitat de què es tracti com l’organisme a qui els subjectes obligats no financers han d’informar en primera instància.
p) Exercir qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per l’ordenament jurídic.
Esmena 1 De modificació
Grup Mixt (1)
Es proposa modificar l’apartat 1 de l’Article 2 de Modificació de l’article 53, amb la qual cosa, el text quedaria així:
“1. La UIFAND és l’òrgan competent per impulsar i coordinar les mesures de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva.
La UIFAND és un òrgan dependent orgànicament de l’Institut Nacional de Finances (INAF).
El pressupost de la UIFAND va a càrrec del pressupost de l’Estat. El cap de la UIFAND és el responsable d’elaborar la proposta de pressupost de funcionament i inversions de la UIFAND, que traslladarà a la Direcció General i al Consell d’Administració de l’INAF per a la seva aprovació. La proposta de pressupost de la UIFAND aprovada per la Direcció General i el Consell d’Administració de l’INAF s’integra en una secció específica en la proposta de pressupost que l’INAF trametrà al ministeri encarregat de les finances perquè aquest pugui ser integrat en una secció específica del Projecte de llei del pressupost general.”
(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)
Motivació
Els tres primers paràgrafs de l’exposició de motius del Projecte de llei que esmenem afirmen que:
“L’informe d’avaluació del Principat d’Andorra aprovat pel Moneyval en la seva sessió plenària del 8 de març del 2012 evidencia l’evolució i la intensificació permanent de les mesures de prevenció i repressió adoptades.
En aquest context, es fa palesa la necessitat d’adaptar la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000 (modificada per la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, per la Llei 4/2011, del 25 de maig, per la Llei 20/2013, del 10 d’octubre i per la Llei 4/2014, del 27 de març) als estàndards essencials fixats a l’antiga recomanació 26 del Grup d’Acció Financera (GAFI) -nova recomanació 29-, i establir així mesures i disposicions legals específiques relatives a la configuració jurídica de la UIF (ara UIFAND).
A l’esmentat informe d’avaluació, el Moneyval manifestà les seves reserves en relació a l’autonomia funcional i independència de la UIFAND i, en particular, al marc normatiu regulador del nomenament i de la destitució del personal de la UIFAND.”
En conseqüència és ben evident que, per tant, un objecte principal d’aquesta nova llei és establir mesures i obligacions específiques relatives a la configuració jurídica de la UIFAND que tinguin com a finalitat prioritària augmentar el grau d’autonomia i independència d’aquest ens.
En conseqüència, el tràmit d’aquest nou projecte de Llei de Modificació de la Cooperació Penal Internacional i de Lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000”, ofereix una oportunitat idònia per introduir canvis en la configuració jurídica de la UIF (ara UIFAND) que contribueixin a augmentar i consolidar la seva independència.
Per assolir aquest objectiu una mesura adequada seria la de substituir la dependència actual de la Unitat respecte el govern per la vinculació directa amb una institució que ja tingués estatus d’independència com l’INAF, institució que per a Andorra representa l’equivalent als bancs centrals nacionals d’altres països.
L’experiència internacional d’UIF’s dependents de bancs centrals nacionals, mostra alguns avantatges que també ho serien per al cas andorrà. Els més significatius d’aquests avantatges són:
- La cooperació entre les entitats financeres i les UIF es pot beneficiar del fet que la UIF sigui dependent del Banc Central, que habitualment és l’interlocutor “natural” dels bancs dins del sistema financer d’un país i ja té un protocol d’intercanvi d’informació amb els bancs del país.
- Les UIF dependents del govern tenen com a principal feblesa la manca d’independència. Des del punt de vista de la independència política, les UIF administratives que depenen del Banc Central (particularment en els casos en el que el Banc Central és independent del Govern) presenten avantatges enfront de les que estan integrades dins un ministeri d’economia o hisenda.
A més d’aquestes consideracions generals, en el cas particular d’Andorra hi ha factors que apunten cap a que si la UIFAND depengués orgànicament de l’INAF, això podria impulsar notablement l’eficàcia del sistema andorrà de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme.
Prova dels beneficis que podria tenir en termes d’eficàcia i d’eficiència del funcionament una UIFAND dependent de l’INAF la tenim en els bons resultats que ha tingut el reforçament de la cooperació entre ambdós organismes els darrers anys.
Per valorar aquesta qüestió amb perspectiva, cal fer referència a l’informe d’avaluació del Principat d’Andorra aprovat pel Moneyval en la seva sessió plenària del 8 de març del 2012, el qual incidia en la necessitat de reforçar el rol supervisor i de control de la UIFAND sobre els subjectes obligats en general, i sobre les entitats financeres en particular. En aquest sentit, aquest informe destacava el fet que, a la pràctica, l’INAF—com a responsable de supervisar les institucions del sistema financer i el compliment de la regulació aplicable a les mateixes— i la UIF compartien la responsabilitat de vetllar pel compliment de l’LCPI per part de les entitats financeres.
Tot i aquesta responsabilitat compartida, Moneyval assenyalava a l’informe esmentat que un dels punts febles del sistema andorrà de lluita contra el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme era la manca de coordinació entre els diferents organismes nacionals amb responsabilitat en aquesta matèria, fent menció concreta al nivell de cooperació i coordinació insuficient entre la UIF i l’INAF.
Aquesta diagnosi va ser compartida per la mateixa Unitat d’Intel·ligència Financera andorrana, que reconeixia a les seves memòries anuals tant les febleses de la seva activitat de supervisió i control com la necessitat de fer més efectiva la cooperació amb l’INAF. Per il·lustrar aquests aspectes, es mencionen a continuació dos extractes de la Memòria d’Activitats de la UIF del 2011:
“Pel que respecta a la supervisió i control del sistema al Principat, aquesta continua sent el segon important dèficit de treball de la Unitat. Sens dubte que el control del sistema financer no se’ns escapa, sigui per la revisió de les auditories que ens són presentades, sigui pels contactes que es mantenen amb l’INAF en cas de detecció d’algun afer dubtós, però amb això, ni fem prou ni ens conformem.”(Unitat d’Intel·ligència Financera, Memòria d’Activitats 2011, pàgina 9)
“Respecte d’altres òrgans com l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), cal millorar les pràctiques, especialment en matèria de supervisió i control dels subjectes obligats financers.”(Unitat d’Intel·ligència Financera, Memòria d’Activitats 2011, pàgina 13)
Per tal de superar aquests problemes, el novembre del 2012 l’INAF i la UIF van signar un protocol de cooperació per a un millor control i supervisió del sistema financer. Aquest protocol ha permès avanços significatius en la coordinació d’ambdós organismes i una millora de l’eficàcia en la prevenció i lluita contra el blanqueig de capital i el finançament del terrorisme.
De fet, les dades aportades per la UIF confirmen els bons resultats de la cooperació reforçada entre ambdós organismes i de la major implicació de l’INAF en el sistema de prevenció. Així, l’any 2013, la UIF va dur a terme tres investigacions d’operacions sospitoses procedents de denúncies de l’INAF, sent el primer any en què la col·laboració amb l’INAF va donar com a resultat nous expedients investigats per la UIF.
A la seva Memòria Anual 2013, la UIF va establir una relació directa entre l’acord signat amb l’INAF i el fet que finalment la col·laboració entre ambdós organismes hagi fructificat en la investigació d’operacions sospitoses, tal com es recull a l’extracte reproduït a continuació:
“Es pot veure que l’any 2013 l’increment en la cooperació ha augmentat d’un 350%, i vull destacar en aquest sentit, a tall d’exemple, que amb l’Institut Andorrà Nacional de Finances (INAF) s’ha passat de cap cas a tres casos de col·laboració. Segurament té a veure amb l’acord signat entre ambdós entitats el 30 de novembre del 2012, i la seva aplicació consegüent.” (Unitat d’Intel·ligència Financera, Memòria d’Activitats 2013, pàgina 22)
Un altre avanç observat els anys 2012 i 2013, i que molt probablement ha estat resultat de la cooperació reforçada entre la UIF i l’INAF, ha estat el visible increment de les declaracions d’operacions sospitoses realitzades pels bancs andorrans el 2012 i el 2013. Després d’uns anys en els que les declaracions dels bancs s’havien reduït/estancat—fet que també va ser destacat pel Moneyval al seu informe del 2012 com a símptoma d’una deficient supervisió i control de les entitats financeres per part de la UIF—els anys 2012 i 2013 hi ha hagut un notable repunt d’aquestes declaracions, passant de les 13 declaracions dels anys 2009, 2010 i 2011 a les 20 del 2012 i a les 28 del 2013. Com a resultat, els bancs— que van passar de realitzar el 89% de les denuncies dels subjectes obligats el 2007 al 59% el 2010 i el 62% el 2011— han tornat a recuperar el 2012 i el 2013 el protagonisme que els correspon, per la seva dimensió i la naturalesa de les seves activitats, en el sistema andorrà de prevenció i lluita contra el blanqueig de capital i el finançament del terrorisme. Així, la participació dels bancs en les denuncies realitzades pels subjectes obligats va ser del 80% el 2012 i del 90% el 2013.
Els bons resultats obtinguts per la col·laboració més estreta entre la UIF i l’INAF indiquen que aquest és el camí que cal seguir per assolir un sistema de prevenció més eficaç i respondre als reptes futurs de la lluita contra el blanqueig de capitals.
La nostra proposta va així en la línia de buscar la màxima eficàcia amb els recursos disponibles, la ubicació de la UIFAND com a ens dependent de l’INAF pot contribuir a superar alguns dels problemes identificats pel Moneyval en el funcionament de la UIFAND, i en particular al dèficit de personal especialista en finances i la formació dels membres de la Unitat en qüestions financeres. Tot i els esforços realitzats els darrers anys per la Unitat per incorporar tècnics especialistes en la matèria i millorar la seva estructura, aquest aspecte de la necessitat d’una formació i especialització financera elevades continua essent particularment rellevant a la vista de la rapidesa amb la qual es produeixen innovacions en el sector financer i davant l’evidència que és en aquest àmbit on se li plantegen els reptes més significatius al sistema de lluita i prevenció contra el blanqueig de capitals.
Article 3. Modificació de l’article 54
Es modifica l’article 54 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:
“Article 54. Composició de la UIFAND
1. La UIFAND es composa de:
a) Els membres de la UIFAND, integrats per:
- El cap de la UIFAND;
- un mínim d’una persona de competència tècnica reconeguda en l’àmbit jurídic;
- un mínim de dos persones de competència tècnica reconeguda en l’àmbit financer;
- un mínim de dos persones de competència tècnica reconeguda del Departament de Policia.
b) El personal administratiu de la UIFAND.
2. El Govern determina per reglament les modalitats relatives a l’organització i al funcionament de la UIFAND.”
Esmena 2 De modificació
Grup Mixt (2)
Es proposa modificar l’apartat 2 de l’Article 3 de Modificació de l’article 54, amb la qual cosa, el text quedaria així:
“2. El Govern determina per reglament, prèvia consulta a l’INAF, les modalitats relatives a l’organització i al funcionament de la UIFAND.”
(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)
Motivació
En coherència amb els arguments exposats en la motivació de l’esmena primera.
Article 4. Creació de l’article 54 bis
Es crea l’article 54 bis a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:
“Article 54 bis. Nomenaments
1. El cap de la UIFAND és nomenat conjuntament pels ministres titulars de justícia, d’interior i de finances per un període de 6 anys renovables indefinidament.
Els requisits necessaris per poder optar al càrrec de cap de la UIFAND són els següents:
a) Possessió d’un títol de nivell 2 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, de l’economia o en matèria bancària, lliurat o reconegut pel Govern.
b) Amplis coneixements acreditats de la normativa en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
c) Experiència acreditada en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, ja sigui dins l’àmbit jurídic, financer o d’investigació penal.
d) No incórrer en cap causa d’incompatibilitat de les establertes en aquesta Llei.
2. Les persones de competència tècnica reconeguda en l’àmbit jurídic i en l’àmbit financer, són nomenades pel ministre titular de finances, d’acord amb els procediments de selecció establerts ala Lleide la funció pública. El cap de la UIFAND forma part del procés de selecció.
3. En cas d’absència temporal sobrevinguda o de conflicte d’interessos del cap de la UIFAND, aquest delega les seves funcions, o la funció generadora del conflicte, en un altre membre de la UIFAND. Aquesta delegació es fa en forma escrita i signada per ambdues parts i pren efecte a partir de la mateixa.
Si, en l’exercici de les seves funcions, qualsevol altre membre de la UIFAND es troba davant d’un possible conflicte d’interessos, ho comunica immediatament al cap de la UIFAND, que el substitueix en la tasca encomanada i delega la funció en concret en un altre membre de la UIFAND.
4. Les persones de competència tècnica reconeguda del Departament de Policia són nomenades pel ministre titular d’interior a proposta del director de la Policia i amb l’informe no vinculant del cap de la UIFAND.
5. El personal administratiu de la UIFAND es designa d’acord amb els procediments de selecció establerts a la Llei de la funció pública. El cap de la UIFAND forma part del procés de selecció.
6. La composició de la UIFAND es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”
Esmena 3 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata (1)
Es proposa modificar l’article 4, en relació amb l’apartat 1 de l’article 54 bis, substituint el text del projecte de llei pel redactat següent:
“1. El cap de la UIFAND és nomenat conjuntament pels ministres titulars de justícia, d’interior i de finances per un període de 6 anys renovables indefinidament.
Els requisits necessaris per poder optar al càrrec de cap de la UIFAND són els següents:
- Possessió d’un títol de nivell 4 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, de l’economia o en matèria bancària, lliurat o reconegut pel Govern.
- Amplis coneixements acreditats de la normativa en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
- Experiència acreditada en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, ja sigui dins l’àmbit jurídic, financer o d’investigació penal.
- No incórrer en cap causa d’incompatibilitat de les establertes en aquesta Llei.”
Esmena 4 De modificació
Grup Mixt (3)
Es proposa modificar l’apartat 1 de l’Article 4 de Creació de l’article 54 bis, amb la qual cosa, el text quedaria així:
“1. El cap de la UIFAND és nomenat conjuntament pels ministres titulars de justícia, d’interior i de finances, prèvia consulta a l’INAF, per un període de 6 anys renovables indefinidament.
Els requisits necessaris per poder optar al càrrec de cap de la UIFAND són els següents:
- Possessió d’un títol de nivell 2 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, de l’economia o en matèria bancària, lliurat o reconegut pel Govern.
- Amplis coneixements acreditats de la normativa en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
- Experiència acreditada en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, ja sigui dins l’àmbit jurídic, financer o d’investigació penal.
- No incórrer en cap causa d’incompatibilitat de les establertes en aquesta Llei.”
(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)
Motivació
Coherència amb els arguments exposats en la motivació de l’esmena primera.
Esmena 5 De modificació
Grup Mixt (4)
Es proposa modificar l’apartat 2 de l’Article 4 de Creació de l’article 54 bis, amb la qual cosa, el text quedaria així:
“2. Les persones de competència tècnica reconeguda en l’àmbit jurídic i en l’àmbit financer, són nomenades pel ministre titular de finances, d’acord amb els procediments de selecció establerts a la Llei de la funció pública. El cap de la UIFAND i el director general de l’INAF formen part del procés de selecció.”
Motivació
Coherència amb els arguments exposats en la motivació de l’esmena primera.
Esmena 6 De modificació
Grup Mixt (5)
Es proposa modificar l’apartat 4 de l’Article 4 de Creació de l’article 54 bis, amb la qual cosa, el text quedaria així:
“4. Les persones de competència tècnica reconeguda del Departament de Policia són nomenades pel ministre titular d’interior a proposta del director de la Policia, prèvia consulta al director general de l’INAF, i amb l’informe no vinculant del cap de la UIFAND.”
Motivació
Coherència amb els arguments exposats en la motivació de l’esmena primera.
Article 5. Creació de l’article 54 ter
Es crea l’article 54 ter ala Lleide cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:
“Article 54 ter. Funcions dels membres de la UIFAND
1. El cap de la UIFAND és el màxim responsable d’aquest òrgan administratiu i té atribuïdes les següents funcions:
a) Gestionar i coordinar administrativament i tècnica la UIFAND.
b) Vetllar per la seguretat de la documentació i de les dependències de la UIFAND, així com per l’observança dels procediments i el compliment de la normativa per part dels membres de la UIFAND i el seu personal administratiu.
c) Actuar com a màxim representant de la UIFAND davant els subjectes obligats, organismes estrangers equivalents i organismes nacionals i internacionals que requereixin la seva presència.
d) Exercir qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per aquesta Llei, per la normativa que la desenvolupi i per la resta de l’ordenament jurídic.
2. Els membres de la UIFAND actuen sota la direcció del cap de la UIFAND i exerceixen les funcions que aquest els hi atribueixi, així com les determinades per aquesta Llei i per via reglamentària.”
Esmena 7 De modificació
Grup Mixt (6)
Es proposa modificar l’apartat 1 de l’Article 5 de Creació de l’article 54 ter, amb la qual cosa, el text quedaria així:
“1. El cap de la UIFAND és el màxim responsable d’aquest òrgan administratiu i té atribuïdes les següents funcions:
a) Gestionar i coordinar administrativament i tècnica la UIFAND.
b) Elaborar la proposta anual de pressupost de la UIFAND
c) Vetllar per la seguretat de la documentació i de les dependències de la UIFAND, així com per l’observança dels procediments i el compliment de la normativa per part dels membres de la UIFAND i el seu personal administratiu.
d) Actuar com a màxim representant de la UIFAND davant els subjectes obligats, organismes estrangers equivalents i organismes nacionals i internacionals que requereixin la seva presència.
e) Exercir qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per aquesta Llei, per la normativa que la desenvolupi i per la resta de l’ordenament jurídic.”
(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)
Motivació
Recollir el canvi introduït en l’esmena primera
Article 6. Creació de l’article 54 quater
Es crea l’article 54 quater a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:
"Article 54 quater. Cessament
1. El cap de la UIFAND cessa en el seu càrrec, exclusivament, per una o més de les següents causes:
a) Per finalització del període per al qual ha estat nomenat.
b) Per renúncia, presentada per escrit davant del titular o titulars dels òrgans administratius que l’han nomenat.
c) Per defunció.
d) Per incapacitat declarada per resolució judicial ferma.
e) Per inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics declarada per resolució judicial ferma.
f) Per condemna per la comissió d’un delicte dolós.
g) Per incompliment greu de les obligacions del seu càrrec.
h) Per incompatibilitat sobrevinguda per exercir el seu càrrec.
Els ministres titulars de justícia, d’interior i de finances seran els competents per, conjuntament i de manera motivada, acordar el cessament del cap de la UIFAND.
2. El cessament dels membres de la UIFAND pertanyents al Departament de Policia és competència del ministre titular d’Interior. La decisió de destitució ha d’expressar els motius que la justifiquin.
3. El cessament dels altres membres de la UIFAND i del seu personal administratiu s’ha de dur a terme de conformitat amb les disposicions de la Llei de la funció pública. La decisió de destitució ha d’expressar els motius que la justifiquin.”
Esmena 8 De modificació
Grup Mixt (7)
Es proposa modificar l’apartat 1 de l’Article 6 de Creació de l’article 54 quarter, amb la qual cosa, el text quedaria així:
“1. El cap de la UIFAND cessa en el seu càrrec, exclusivament, per una o més de les següents causes:
a) Per finalització del període per al qual ha estat nomenat.
b) Per renúncia, presentada per escrit davant del titular o titulars dels òrgans administratius que l’han nomenat.
c) Per defunció.
d) Per incapacitat declarada per resolució judicial ferma.
e) Per inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics declarada per resolució judicial ferma.
f) Per condemna per la comissió d’un delicte dolós.
g) Per incompliment greu de les obligacions del seu càrrec.
h) Per incompatibilitat sobrevinguda per exercir el seu càrrec.
Els ministres titulars de justícia, d’interior i de finances seran els competents per, conjuntament i de manera motivada, acordar el cessament del cap de la UIFAND, prèvia consulta al director general de l’INAF.”
(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)
Motivació
Coherència amb els arguments exposats en la motivació de l’esmena primera.
Esmena 9 De modificació
Grup Mixt (8)
Es proposa modificar l’apartat 2 de l’Article 6 de Creació de l’article 54 quarter, amb la qual cosa, el text quedaria així:
“2. El cessament dels membres de la UIFAND pertanyents al Departament de Policia és competència del ministre titular d’Interior. La decisió de destitució ha d’expressar els motius que la justifiquin, ha de ser consultada al director general de l’INAF, i ha d’incloure l’informe vinculant del cap de la UIFAND.”
(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)
Motivació
Per reforçar tant l’autonomia funcional de la UIFAND com la independència dels membres pertanyents al departament de Policia i fer explícita la seva dependència orgànica de l’INAF.
Esmena 10 De modificació
Grup Mixt (9)
Es proposa modificar l’apartat 3 de l’Article 6 de Creació de l’article 54 quarter, amb la qual cosa, el text quedaria així:
“3. El cessament de les persones de competència tècnica reconeguda en l’àmbit jurídic i en l’àmbit financer és competència del ministre titular de finances. La decisió de destitució ha d’expressar els motius que la justifiquin, ha de ser consultada al director general de l’INAF, i ha d’incloure l’informe vinculant del cap de la UIFAND.”
(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)
Motivació
Reforçar tant l’autonomia funcional de la UIFAND com la independència del seu personal i fer explícita la seva dependència orgànica de l’INAF.
Esmena 11 D'addició
Grup Mixt (10)
Es proposa crear l’apartat 4 de l’Article 6 de Creació de l’article 54 quarter, amb la qual cosa, el text quedaria així:
“4. El cessament del personal administratiu de la UIFAND és competència del cap de la UIFAND i s’ha de dur a terme de conformitat amb les disposicions de la Llei de la funció pública. La decisió de destitució ha d’expressar els motius que la justifiquin.”
(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)
Motivació
Reforçar l’autonomia funcional de la UIFAND.
Article 7. Creació de l’article 54 quinquies
Es crea l’article 54 quinquies a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:
"Article 54 quinquies. Deure de secret
Els membres de la UIFAND i el seu personal administratiu estan sotmesos al secret en l’àmbit laboral i al secret professional, tant durant la vigència de la relació amb la UIFAND com un cop acabada aquesta relació.”
Article 8. Creació de l’article 54 sixties
Es crea l’article 54 sixties a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:
“Article 54 sixties. Règim d’incompatibilitats
1. El cap de la UIFAND ha de dedicar-se a ple temps a les funcions encomanades i no pot exercir cap altra activitat professional ni en el sector públic ni en el sector privat, llevat de les expressament permeses en el règim d’incompatibilitats de la normativa en matèria de funció pública.
En particular, l’esmentat càrrec és incompatible:
a) Amb l’exercici de qualsevol altre càrrec públic adscrit a alguna de les institucions de l’Administració pública, sigui per elecció, per nomenament, funcionarial o contractual, llevat dels càrrecs que fossin conseqüència directa de la seva condició de cap de la UIFAND.
b) Amb qualsevol funció o càrrec directiu o executiu en partits polítics.
c) En general, amb qualsevulla activitat que pugui posar en perill la seva independència, autonomia i imparcialitat en el compliment de les seves funcions.
L’incompliment d’aquest règim d’incompatibilitats suposarà la destitució del cap de la UIFAND del seu càrrec.
2. Els membres de la UIFAND pertanyents al Departament de Policia estan sotmesos al règim d’incompatibilitats que els resulti aplicable de conformitat amb la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Departament de Policia.
3. La resta de membres de la UIFAND estan sotmesos al règim d’incompatibilitats que els resulti aplicable, segons el seu tipus d’ocupació, de conformitat amb la Llei de la funció pública.”
Esmena 12 D'addició
Grup Mixt (11)
Es proposa la modificació del primer paràgraf de l’article 76 de la Llei 4/2014 del 27 de març, amb la inclusió d’un representant de l’INAF en la Comissió Permanent, amb el que quedaria redactat així:
“Article 9. Modificació del primer paràgraf de l’article 76
Es modifica el primer paràgraf de l’article 76 de la Llei 4/2014, del 27 de març, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:
“Article 76. Composició
La Comissió Permanent es compon de set membres: dos representants de la UIF, un de l’INAF i quatre dels ministeris encarregats de finances, justícia, interior i afers exteriors, a raó d’un membre per departament.””
(La negreta és només a efectes de facilitar la visualització de la modificació)
Motivació
El canvi proposat té la seva raó de ser en que l’eix central del projecte de llei té a veure amb qüestions de finançament d’activitats terroristes i que, en conseqüència, el paper i la implicació del sector financer esdevenen clau. En aquest sentit, l’INAF és l’interlocutor “natural” amb els bancs i ja té un protocol d’intercanvi d’informació establert amb els bancs del país, cosa que pot ajudar a fer més fluïda la comunicació.
Addicionalment el Quart Informe d’Avaluació Mútua del Principat d’Andorra realitzat per Moneyval, publicat l’any 2012, va assenyalar com a un dels punts febles del sistema andorrà de lluita contra el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme la manca de coordinació entre els diferents organismes nacionals amb responsabilitat en aquesta matèria, fent menció concreta a l’insuficient nivell de cooperació i coordinació entre la UIF i l’INAF. Malgrat que la signatura d’un protocol de cooperació entre l’INAF i la UIF el novembre del 2012 per a un millor control i supervisió del sistema financer va significar avanços en la coordinació d’ambdós organismes, no hi ha dubte que la inclusió de manera explícita d’un membre de l’INAF en la Comissió Permanent representaria una notable millora en la comunicació entre organismes i repercutiria favorablement en el funcionament del sistema andorrà de lluita contra el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.
Esmena 13 D'addició
Grup Mixt (12)
Es proposa la modificació del punt 1 de l’article 77 de la Llei 4/2014 del 27 de març, que quedaria redactat així:
“Article 10. Modificació de l’apartat 1 de l’article 77
Es modifica l’apartat 1 de l’article 77 de la Llei 4/2014, del 27 de març, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:
“1. Els representants dels organismes que integren la Comissió Permanent són nomenats, respectivament, pel màxim responsable de la UIFAND, pel màxim responsable de l’INAF i pels ministres corresponents.””
(La negreta és només a efectes de facilitar la visualització de la modificació)
Motivació
Per coherència amb la proposta presentada en l’esmena anterior.
Esmena 14 D'addició
Grup Mixt (13)
Es proposa la introducció d’una disposició addicional, amb el redactat següent:
“Disposició addicional
La Comissió Permanent per a la prevenció i la lluita contra el terrorisme i el seu finançament, que és l’òrgan del Govern d’Andorra encarregat d’aplicar el règim substantiu establert en la secció segona del capítol sisè d’aquesta Llei, assumirà les funcions de l’anterior Comissió Permanent de Prevenció del Blanqueig i el Finançament del Terrorisme, creada pel Decret 13/02/2008, de creació i funcionament de la Comissió Permanent de Prevenció del Blanqueig i el Finançament del Terrorisme, la qual es dissoldrà.”
Motivació
Per la coincidència d’algunes de les finalitats de la nova Comissió Permanent creada per la Llei 4/2014 del 27 de març de modificació de la Llei de Cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme del 29 de setembre del 2000, amb les de la creada pel Decret 13/02/2008 i per evitar duplicitats i costos innecessaris.
Esmena 15 D'addició
Grup Parlamentari Demòcrata (2)
Es proposa afegir una disposició transitòria, amb el redactat següent:
“Disposició transitòria primera
En el cas que la persona que opta al càrrec de cap de la UIFAND hagi obtingut la titulació amb anterioritat al 31 de desembre del 2015, és suficient que estigui en possessió d’un títol de nivell 3 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior, lliurat o reconegut pel Govern.”
Disposició final primera
Les referències realitzades per la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, de 29 de desembre del2000, ala UIF s’han d’entendre realitzades a la UIFAND.
Esmena 16 D'addició
Grup Mixt (14)
Es proposa introduir una nova disposició final segona, amb la qual cosa l’actual disposició final segona del projecte passaria a ser la tercera, amb el redactat següent:
“Disposició final segona
S’encomana el Govern que, en el termini màxim de sis mesos a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei aprovi i trameti al Consell General un projecte de llei de modificació de la llei de l’INAF per adequar-la en el que calgui a les modificacions introduïdes en la present llei.”
Disposició final segona
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Carles Enseñat Reig
Informe de la Comissió Legislativa d’Interior relatiu al Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000
La Comissió Legislativa d’Interior ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 17, 22 i 23 de desembre del 2014, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:
Esmenes aprovades per unanimitat:
Esmena 3 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 4.
Esmena 7 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 5.
Esmena 15 (Grup Parlamentari Demòcrata) d’addició d’una disposició transitòria.
Esmenes no aprovades:
Esmena 1 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 2.
Esmena 2 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 3.
Esmena 4 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 4.
Esmena 5 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 4.
Esmena 6 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 4.
Esmena 8 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 6.
Esmena 9 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 6.
Esmena 10 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 6.
Esmena 16 (Grup Parlamentari Mixt) d’addició d’una disposició final segona.
Esmenes retirades per transacció i aprovades per unanimitat:
Esmena 11 (Grup Parlamentari Mixt) d’addició a l’article 6.
Esmena 12 (Grup Parlamentari Mixt) d’addició després de l’article 8.
Esmena 13 (Grup Parlamentari Mixt) d’addició després de l’article 8.
Esmena 14 (Grup Parlamentari Mixt) d’addició d’una disposició addicional.
Nota de la comissió: Els membres de la Comissió han acordat, per unanimitat, adequar els aspectes gràfics i de presentació del Projecte de llei a l’Acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis, del 18 d’abril del 2002.
Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000
Exposició de motius
L’informe d’avaluació del Principat d’Andorra aprovat pel Moneyval en la seva sessió plenària del 8 de març del 2012 evidencia l’evolució i la intensificació permanent de les mesures de prevenció i repressió adoptades.
En aquest context, es fa palesa la necessitat d’adaptar la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000 (modificada per la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, per la Llei 4/2011, del 25 de maig, per la Llei 20/2013, del 10 d’octubre i per la Llei 4/2014, del 27 de març) als estàndards essencials fixats a l’antiga recomanació 26 del Grup d’Acció Financera (GAFI) -nova recomanació 29-, i establir així mesures i disposicions legals específiques relatives a la configuració jurídica de la UIF (ara UIFAND).
A l’esmentat informe d’avaluació, el Moneyval manifestà les seves reserves en relació a l’autonomia funcional i independència de la UIFAND i, en particular, al marc normatiu regulador del nomenament i de la destitució del personal de la UIFAND.
A la llum d’aquestes consideracions, la Llei regula, principalment, les competències i funcions de la UIFAND, la seva composició i estableix normes específiques i particulars de nomenament i destitució del cap de la UIFAND, regulant-se igualment el règim d’incompatibilitats.
Així mateix, es canvia l’acrònim pel qual es fa referència la unitat d’intel·ligència financera del Principat d’Andorra, que passaria a denominar-se UIFAND, a fi d’una correcta identificació d’aquest organisme andorrà en l’àmbit internacional, equiparant-se en aquest sentit amb els seus homòlegs.
Addicionalment, mitjançant aquesta Llei es modifica, també, l’article 47 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, segons el qual els expedients tramitats per la UIFAND s’envien a Justícia a través de la Batllia.
Així mateix, es realitzen diverses millores tècniques de la regulació anterior.
En conclusió, amb aquesta reforma legislativa, Andorra reforça el seu compromís en el compliment dels estàndards internacionals, en aquest cas de l’antiga recomanació 26 del GAFI (nova recomanació 29), mitjançant un procés d’adaptació constant de l’ordenament jurídic andorrà.
Article 1. Modificació de l’article 47
Es modifica l’article 47 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:
“1. L’obligació de declarar s’ha de complir, amb independència de quin sigui el país on s’hagi comès o es pugui cometre el presumpte delicte de blanqueig o de finançament del terrorisme, o d’on procedeixin o vagin destinats els fons.
La declaració ha de ser efectuada abans que el subjecte obligat hagi executat l’operació financera o econòmica sospitosa.
2. Si la UIFAND, a la llum de les investigacions realitzades en l’exercici de les seves funcions, estima que hi ha indicis suficients, ordena provisionalment el bloqueig de l’operació o les operacions que estimi oportunes.
El bloqueig no pot excedir els cinc dies, termini màxim en el qual la UIFAND ha d’aixecar-lo si aquests indicis s’han desvirtuat o, en cas contrari, ha de trametre les actuacions a la Batllia de guàrdia competent, lliurant còpia al Ministeri Fiscal.
3. Quan abstenir-se d’executar l’operació financera o econòmica sospitosa resulti impossible o pugui comprometre la persecució dels beneficiaris de la presumpta operació de blanqueig o finançament del terrorisme, els subjectes obligats podran executar l’operació, i efectuar immediatament després una declaració a la UIFAND. La declaració ha d’exposar, a més de la informació a què es refereix l’article 46, els motius que van justificar l’execució de l’operació.
4. En tot cas, la UIFAND no té responsabilitat pels danys causats per bloqueig de capitals realitzats dintre de l’àmbit de les seves funcions.
5. L’emissió de la declaració de sospita i de qualsevol altra informació complementària no comporta cap responsabilitat per a l’emissor ni tan sols si es fa sense saber exactament quin tipus de delicte o activitat il·legal ha estat presumptament comesa.
6. La UIFAND i qualsevol altra autoritat administrativa o judicial adopta totes les mesures adequades per protegir els subjectes obligats envers qualsevol amenaça o acció hostil derivada del compliment de les obligacions que imposa aquesta Llei. En particular, es manté la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita i en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses.
A aquests efectes, la UIFAND analitza la declaració de sospita i, en el cas d’apreciar indicis o l’existència de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme, remet informe a la Batllia, lliurant còpia al Ministeri Fiscal. L’informe de la UIFAND no incorpora les declaracions de sospita dels subjectes obligats ni la seva identificació ni la dels funcionaris o membres de la UIFAND que han intervingut en la instrucció.
L’informe de la UIFAND té el valor probatori que les autoritats judicials li atorguin i pot ser incorporat a les diligències judicials o administratives que se’n derivin.
7. Excepte en cas de prejudicialitat penal, si la UIFAND, en l’exercici de les seves funcions, adverteix irregularitats que són competència d’un altre òrgan administratiu, ha d’enviar a aquest el corresponent informe mantenint la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita i en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses.”
Article 2. Modificació de l’article 53
Es modifica l’article 53 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:
“Article 53. Competències i funcions de la UIFAND
1. La UIFAND és l’òrgan competent per impulsar i coordinar les mesures de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva.
El seu pressupost va a càrrec del pressupost de l’Estat.
2. La UIFAND exerceix les funcions següents:
a) Dirigir i impulsar les activitats de prevenció i de lluita contra la utilització de les entitats del sistema financer o d’una altra naturalesa del país per al blanqueig de diners o valors, el finançament del terrorisme i la proliferació d’armes de destrucció massiva. A aquest efecte, la UIFAND pot emetre comunicats tècnics a fi de desenvolupar aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa, que són de compliment obligatori, i les recomanacions i orientacions que consideri oportunes.
b) Sol·licitar qualsevol informació o documents als subjectes obligats en l’exercici de les seves funcions, així com per verificar el compliment d’aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa.
c) Realitzar inspeccions in situ per verificar el compliment d’aquesta Llei i de la normativa que la desenvolupa i, en particular, per a l’anàlisi dels dossiers i expedients concrets que la UIFAND determini.
d) Demanar i enviar a les autoritats judicials, el Departament de Policia, el Servei de Duana, o qualsevol ens de l’Administració, qualsevulla informació que sigui transcendent per l’exercici de llur funcions.
e) Recollir, reunir i analitzar les declaracions dels subjectes obligats, així com totes les comunicacions escrites o verbals rebudes i fer una valoració dels fets.
f) Ordenar el bloqueig de les operacions que estimi oportunes per considerar que, a la llum de les investigacions realitzades en l’exercici de les seves funcions, hi ha indicis d’un acte de blanqueig o de finançament de terrorisme.
g) Cooperar amb altres organismes estrangers equivalents.
h) Sancionar les infraccions administratives lleus establertes per aquesta Llei.
i) Trametre a Govern els dossiers instruïts en què apareixen fets que poden ser constitutius d’una infracció administrativa greu i molt greu, acompanyats d’una proposta de sanció.
j) Trametre i rebre qualsevulla informació de l’Institut Nacional Andorrà de Finances i d’altres ens de l’Administració, en el marc d’una relació de cooperació mútua, que sigui transcendent per l’exercici de les seves funcions.
k) Sotmetre al president de la Batllia els casos en què apareixen sospites raonables de la comissió d’una infracció penal, lliurant còpia al Ministeri Fiscal.
l) Arxivar els casos restants i conservar-ne els dossiers durant un període mínim de deu anys.
m) Sotmetre al Govern propostes legislatives o reglamentàries relatives a la prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva, així com prestar-li assessorament en la matèria.
n) Elaborar i publicar informes i estadístiques anuals per tal d’avaluar l’eficàcia de la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva.
o) Designar l’organisme autoregulador o el col·legi professional de l’activitat de què es tracti com l’organisme a qui els subjectes obligats no financers han d’informar en primera instància.
p) Exercir qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per l’ordenament jurídic.
Article 3. Modificació de l’article 54
Es modifica l’article 54 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:
“Article 54. Composició de la UIFAND
1. La UIFAND es composa de:
a) Els membres de la UIFAND, integrats per:
- El cap de la UIFAND;
- un mínim d’una persona de competència tècnica reconeguda en l’àmbit jurídic;
- un mínim de dos persones de competència tècnica reconeguda en l’àmbit financer;
- un mínim de dos persones de competència tècnica reconeguda del Departament de Policia.
b) El personal administratiu de la UIFAND.
2. El Govern determina per reglament les modalitats relatives a l’organització i al funcionament de la UIFAND.”
Article 4. Creació de l’article 54 bis
Es crea l’article 54 bis a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:
“Article 54 bis. Nomenaments
1. El cap de la UIFAND és nomenat conjuntament pels ministres titulars de justícia, d’interior i de finances per un període de 6 anys renovables indefinidament.
Els requisits necessaris per poder optar al càrrec de cap de la UIFAND són els següents:
a) Possessió d’un títol de nivell 4 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, de l’economia o en matèria bancària, lliurat o reconegut pel Govern.
b) Amplis coneixements acreditats de la normativa en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
c) Experiència acreditada en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, ja sigui dins l’àmbit jurídic, financer o d’investigació penal.
d) No incórrer en cap causa d’incompatibilitat de les establertes en aquesta Llei.
2. Les persones de competència tècnica reconeguda en l’àmbit jurídic i en l’àmbit financer, són nomenades pel ministre titular de finances, d’acord amb els procediments de selecció establerts ala Lleide la funció pública. El cap de la UIFAND forma part del procés de selecció.
3. En cas d’absència temporal sobrevinguda o de conflicte d’interessos del cap de la UIFAND, aquest delega les seves funcions, o la funció generadora del conflicte, en un altre membre de la UIFAND. Aquesta delegació es fa en forma escrita i signada per ambdues parts i pren efecte a partir de la mateixa.
Si, en l’exercici de les seves funcions, qualsevol altre membre de la UIFAND es troba davant d’un possible conflicte d’interessos, ho comunica immediatament al cap de la UIFAND, que el substitueix en la tasca encomanada i delega la funció en concret en un altre membre de la UIFAND.
4. Les persones de competència tècnica reconeguda del Departament de Policia són nomenades pel ministre titular d’interior a proposta del director de la Policia i amb l’informe no vinculant del cap de la UIFAND.
5. El personal administratiu de la UIFAND es designa d’acord amb els procediments de selecció establerts a la Llei de la funció pública. El cap de la UIFAND forma part del procés de selecció.
6. La composició de la UIFAND es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”
Article 5. Creació de l’article 54 ter
Es crea l’article 54 ter ala Lleide cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:
“Article 54 ter. Funcions dels membres de la UIFAND
1. El cap de la UIFAND és el màxim responsable d’aquest òrgan administratiu i té atribuïdes les següents funcions:
a) Gestionar i coordinar administrativament i tècnica la UIFAND.
b) Elaborar la proposta anual de pressupost de la UIFAND.
c) Vetllar per la seguretat de la documentació i de les dependències de la UIFAND, així com per l’observança dels procediments i el compliment de la normativa per part dels membres de la UIFAND i el seu personal administratiu.
d) Actuar com a màxim representant de la UIFAND davant els subjectes obligats, organismes estrangers equivalents i organismes nacionals i internacionals que requereixin la seva presència.
e) Exercir qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per aquesta Llei, per la normativa que la desenvolupi i per la resta de l’ordenament jurídic.
2. Els membres de la UIFAND actuen sota la direcció del cap de la UIFAND i exerceixen les funcions que aquest els hi atribueixi, així com les determinades per aquesta Llei i per via reglamentària.”
Article 6. Creació de l’article 54 quater
Es crea l’article 54 quater a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:
"Article 54 quater. Cessament
1. El cap de la UIFAND cessa en el seu càrrec, exclusivament, per una o més de les següents causes:
a) Per finalització del període per al qual ha estat nomenat.
b) Per renúncia, presentada per escrit davant del titular o titulars dels òrgans administratius que l’han nomenat.
c) Per defunció.
d) Per incapacitat declarada per resolució judicial ferma.
e) Per inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics declarada per resolució judicial ferma.
f) Per condemna per la comissió d’un delicte dolós.
g) Per incompliment greu de les obligacions del seu càrrec.
h) Per incompatibilitat sobrevinguda per exercir el seu càrrec.
Els ministres titulars de justícia, d’interior i de finances seran els competents per, conjuntament i de manera motivada, acordar el cessament del cap de la UIFAND.
2. El cessament dels membres de la UIFAND pertanyents al Departament de Policia és competència del ministre titular d’Interior. La decisió de destitució ha d’expressar els motius que la justifiquin.
3. El cessament del personal administratiu de la UIFAND és competència del cap de la UIFAND i s’ha de dur a terme de conformitat amb les disposicions de la Llei de la funció pública. La decisió de destitució ha d’expressar els motius que la justifiquin.
Article 7. Creació de l’article 54 quinquies
Es crea l’article 54 quinquies a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:
"Article 54 quinquies. Deure de secret
Els membres de la UIFAND i el seu personal administratiu estan sotmesos al secret en l’àmbit laboral i al secret professional, tant durant la vigència de la relació amb la UIFAND com un cop acabada aquesta relació.”
Article 8. Creació de l’article 54 sixties
Es crea l’article 54 sixties a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:
“Article 54 sixties. Règim d’incompatibilitats
1. El cap de la UIFAND ha de dedicar-se a ple temps a les funcions encomanades i no pot exercir cap altra activitat professional ni en el sector públic ni en el sector privat, llevat de les expressament permeses en el règim d’incompatibilitats de la normativa en matèria de funció pública.
En particular, l’esmentat càrrec és incompatible:
a) Amb l’exercici de qualsevol altre càrrec públic adscrit a alguna de les institucions de l’Administració pública, sigui per elecció, per nomenament, funcionarial o contractual, llevat dels càrrecs que fossin conseqüència directa de la seva condició de cap de la UIFAND.
b) Amb qualsevol funció o càrrec directiu o executiu en partits polítics.
c) En general, amb qualsevulla activitat que pugui posar en perill la seva independència, autonomia i imparcialitat en el compliment de les seves funcions.
L’incompliment d’aquest règim d’incompatibilitats suposarà la destitució del cap de la UIFAND del seu càrrec.
2. Els membres de la UIFAND pertanyents al Departament de Policia estan sotmesos al règim d’incompatibilitats que els resulti aplicable de conformitat amb la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Departament de Policia.
3. La resta de membres de la UIFAND estan sotmesos al règim d’incompatibilitats que els resulti aplicable, segons el seu tipus d’ocupació, de conformitat amb la Llei de la funció pública.”
Article 9. Addició d’una secció vuitena bis
S’afegeix una secció vuitena bis a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, amb el següent redactat:
“Secció vuitena bis. Comissió Permanent de Prevenció del Blanqueig i el Finançament del Terrorisme
Article 56 bis. Naturalesa
La Comissió Permanent de Prevenció del Blanqueig i el Finançament del Terrorisme, en endavant la Comissió, és un òrgan tècnic i consultiu del Govern en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.
Article 56 ter. Composició
La Comissió es compon de representants dels ministeris titulars de Presidència, Finances, Justícia, Interior, Economia, Afers Exteriors, i de la UIFAND. A manca d’un dels ministeris anteriors, els referits representants són proposats pel cap de Govern.
Quan es tractin temes que afectin el sistema financer andorrà ha d’assistir a les reunions un representant de l’INAF.
Ocasionalment es pot demanar l’assistència a la Comissió de representants d’altres organismes, departaments, serveis o àrees.
Article 56 quater. Nomenament i durada
1. Els representants dels organismes que integren la Comissió són nomenats pel Govern a proposta dels ministres responsables de les àrees esmentades, del cap de Govern, del cap de la UIFAND o de l’INAF.
2. Cada organisme assigna dos membres a la Comissió, un de titular i un de suplent.
3. El nomenament és vàlid fins que es nomeni un nou representant.
Article 56 quinquies. Objecte i funcions
1. La Comissió té per objecte la coordinació dels diversos ministeris, la UIFAND i l’INAF en matèria de lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme.
2. En particular, la Comissió, a través dels seus membres, desenvolupa les funcions següents:
a) Participar en l’anàlisi de la situació del blanqueig al Principat d’Andorra, facilitant la informació disponible tant estadística com observable en el desenvolupament de les seves funcions.
b) Participar en l’avaluació de les mesures i actuacions dutes a terme en l’àmbit de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.
c) Oferir assessorament en els canvis legislatius.
d) Assistir a reunions internacionals.
e) Facilitar assessorament en la redacció d’informes adreçats a organismes internacionals.
Article 56 sixties. Funcionament
1. La Comissió és presidida pel cap de la UIFAND, el qual convoca oportunament les reunions, mitjançant una carta als representants, fixa l’ordre del dia i estén l’acta corresponent.
2. La Comissió es reuneix com a mínim un cop cada tres mesos. A més, es poden convocar reunions extraordinàries sempre que sigui necessari a criteri de la presidència o a petició d’un o diversos membres de la Comissió.
3. Per formalitzar la petició de convocar una reunió extraordinària s’ha de comunicar per escrit a la presidència amb la proposta de l’ordre del dia. Un cop rebuda la petició la presidència convoca oportunament la reunió.”
Disposició transitòria primera
En el cas que la persona que opta al càrrec de cap de la UIFAND hagi obtingut la titulació amb anterioritat al 31 de desembre del 2015, és suficient que estigui en possessió d’un títol de nivell 3 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior, lliurat o reconegut pel Govern.
Disposició final primera
Les referències realitzades per la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, de 29 de desembre del2000, ala UIF s’han d’entendre realitzades a la UIFAND.
Disposició final segona
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M. I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.
Sofia Garrallà Tomàs
Vicepresidenta de la Comissió Legislativa d’Interior
Sílvia Riva González
Presidenta de la Comissió Legislativa d’Interior
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.1 Projectes de llei qualificada
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar l'informe de la Ponènciai l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior en relació al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa dela Vall, 24 de desembre del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Informe de la Ponència de la Comissió Legislativa d’Interior
La M. I. Sra. Mariona González Reolit, del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, nomenada ponent per la Comissió Legislativa d’Interior el dia 10 de desembre del 2014, a la vista del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:
Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993
Exposició de motius
La Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, regula de manera detallada l’accés a la carrera judicial, sigui en la categoria de batlle, sigui en la de magistrat, i, per remissió normativa, també regula l’accés a la carrera fiscal, d’acord amb el compliment previ d’unes condicions i a través de processos de selecció regits pels principis d’aptitud tècnica, mèrits propis i igualtat entre tots els andorrans, que han de respondre als principis d’objectivitat, publicitat i transparència. En aquest sentit, en el cas de l’accés a la categoria de batlle, un cop finalitzat el procés de selecció, l’article 46 de la Llei 28/2014, que addiciona un article 66 bis a la Llei qualificada de la Justícia, disposa com s’articulen les pràctiques inicials, que es fixen en un termini mínim d’un any, o de sis mesos si la persona ha exercit com a secretari judicial o advocat durant almenys tres anys, per garantir una formació i una experiència suficients amb vista a l’assumpció per primera vegada de les funcions jurisdiccionals.
D’altra banda, la Llei 28/2014 suposa una millora de l’estatus dels membres de les carreres judicial i fiscal, que es concreta, per exemple, en la regulació d’aspectes que no s’havien establert fins ara, com ara les diverses situacions en què es poden trobar els batlles, els magistrats i els fiscals adjunts, a banda del servei actiu i la jubilació. Per tant, l’article 53 de la Llei 28/2014, que addiciona una article 68 quater a la Llei qualificada de la Justícia, no només precisa el contingut i les conseqüències de la situació de suspensió ja prevista, sinó que també incorpora i desenvolupa les situacions d’excedència forçosa per al nomenament per a un altre càrrec en principi vinculat de forma directa o mediata a la funció jurisdiccional o fiscal, i també les situacions d’excedència voluntària, en supòsits relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral o amb l’ampliació de la formació acadèmica o professional.
En qualsevol cas, aquestes pràctiques inicials prolongades en el temps i les noves situacions d’excedència forçosa i d’excedència voluntària suposaran una demora més gran en la provisió de les places vacants de batlle, i també l’augment del nombre i el període de les absències temporals dels batlles i els magistrats. És per aquest motiu que, a banda de les noves figures del batlle i el magistrat suplent o de reforç, integrades en la carrera judicial, l’article 48 de la Llei 28/2014, que addicionava un article 66 quater a la Llei qualificada de la Justícia, creava també les figures del batlle i el magistrat substitut, i del magistrat emèrit. El batlle i el magistrat substituts es configuraven com un recurs urgent, excepcional i residual, sense vocació peremptòria, quan una plaça vacant o una absència prolongada no pogués ser coberta per un jutge integrat en la carrera judicial, entre persones que formessin part d’una llista rotatòria i complissin unes condicions mínimes als efectes d’exercir les funcions jurisdiccionals, i el seu nomenament romania condicionat a la cobertura definitiva de la plaça vacant o a la finalització de l’absència prolongada. Tot plegat atès que per motius pressupostaris és impossible disposar d’un nombre suficient de batlles o magistrats suplents o de reforç que doni resposta a aquestes contingències, mentre que, d’altra banda, esdevé essencial garantir el dret a la jurisdicció que reconeix l’article 10 de la Constitució, i evitar per tant retards i dilacions indegudes a l’hora d’impartir justícia.
No obstant això, arran d’un requeriment de dictamen previ d’adequació a la Constitució, el Tribunal Constitucional, mitjançant un aute del 17 d’octubre del 2014, ha conclòs que la regulació feta en virtut de l’article 48 de la Llei 28/2014 no és conforme a la Constitució. En concret, el Tribunal Constitucional evidencia que la Constitució no impedeix regular mitjançant una llei qualificada l’existència de batlles i magistrats substituts dins la carrera judicial, ni tampoc crear dins l’organització judicial procediments de substitució dins de la carrera judicial i, en el supòsit de necessitat urgent, fora de la carrera judicial. En aquest sentit, també palesa que l’article 48 no altera l’existència ni el funcionament de la carrera judicial, ni el seu caràcter de fonament de l’organització judicial andorrana, puix que estableix un nou mecanisme d’integració temporal de jutges externs a la carrera judicial que exerceixen amb plenitud la potestat jurisdiccional d’una manera temporal, i amb les mateixes garanties d’aptitud tècnica que la Constitució exigeix per als membres de la carrera judicial. Tanmateix, també fa saber que la creació dels jutges substituts i la regulació del seu estatut mitjançant una llei qualificada s’ha de fer dins els límits constitucionals i, en aquest ordre d’idees, cal que més enllà de la prelació per categories que preveu l’article 48, hi hagi un ordre intern dins de cadascuna de les categories, i que s’estableixin els criteris de l’ordre de la llista inicial, si una incorporació genera una nova ordenació, o si cal instar-la, i si cal l’acceptació prèvia per formar part de la llista. Així mateix, si bé el Tribunal Constitucional conclou que l’article 48 garanteix la inamobilitat del jutge substitut durant el nomenament, i té tots els drets i les atribucions dels jutges de carrera, com també les obligacions i les garanties exigibles, i que el període del nomenament és cert, el temps de duració, però, és indeterminat, i la voluntat de la Constitució és establir nomenaments per un temps determinat, malgrat que el mandat de sis anys només sigui aplicable als batlles i els magistrats integrats en la carrera judicial.
Així, d’acord amb les indicacions fetes pel Tribunal Constitucional, l’article 1 d’aquesta Llei addiciona novament un article 66 quater a la Llei qualificada de la Justícia, amb una regulació més detallada, que té com a finalitat acomplir les exigències constitucionals establertes com a garantia de l’exercici de les funcions jurisdiccionals. Per tant, tot i mantenir la redacció originària en relació amb les casuístiques i els supòsits que motiven el nomenament d’un batlle o un magistrat substitut, com també el sistema de llistes anyals i de nomenament rotatori, i sense alterar els grups de persones que poden formar part d’aquestes llistes, s’estableix una primera prelació per a la inscripció en les llistes pel que fa a cadascun d’aquests grups i, tot seguit, una segona prelació per a la inscripció de cadascuna de les persones que formen part dels grups assenyalats, d’acord amb criteris vinculats a l’aptitud tècnica i l’experiència jurisdiccional en primer lloc, a l’antiguitat en segon lloc, i a l’edat en tercer lloc. Aquestes precisions afegides, i l’addició d’un apartat que regula el funcionament del torn rotatori en virtut del qual s’ha de fer el nomenament dels batlles i els magistrats substituts, reforcen les garanties inherents al principi constitucional del jutge predeterminat per la Llei.
D’altra banda, el nou article 66 quater palesa que el nomenament dels batlles i els magistrats substituts s’ha de fer de forma motivada, per un període mínim i determinat d’un any, ampliable per períodes successius de sis mesos. A l’ensems, disposa que la inscripció en les llistes de batlles i magistrats substituts ho és per un període de sis anys, renovable successivament per períodes iguals, tot inspirant-se en el període del mandat dels batlles i els magistrats de carrera que estableix la Constitució. I també regula el procediment per a la incorporació i la renovació, a instància de la persona interessada, i la baixa, a instància d’aquesta persona o arran de la concurrència de circumstàncies taxades, en aquestes llistes, que s’articula en tots els casos en virtut d’un acord del Consell Superior de la Justícia susceptible de ser recorregut. Tot plegat permet acomplir l’exigència constitucional del jutge independent, vinculada a la determinació del temps del nomenament i de la pertinença a les llistes corresponents.
També s’especifiquen les conseqüències en relació amb la pertinença a les llistes anyals, derivades de la renúncia a exercir les funcions jurisdiccionals com a batlle o magistrat substitut quan per torn de crida li correspon a una persona que en forma part, o com a conseqüència de l’assoliment de l’edat de la jubilació obligatòria. Així mateix, es regula el mecanisme d’actualització anyal i de publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra de les llistes de batlles i de magistrats substituts.
Pel que fa als magistrats emèrits, malgrat que el Tribunal Constitucional no hi ha incidit, se n’ha volgut perfeccionar la regulació tot indicant que l’ordre de la crida per a l’exercici de les funcions jurisdiccionals sigui el mateix que s’estableix per als magistrats substituts, i que aquesta crida s’ha de fer d’acord amb una llista actualitzada i publicada anyalment.
Finalment, l’article reprèn la regulació establerta inicialment sobre l’equiparació de l’estatus dels batlles i els magistrats substituts, i dels magistrats emèrits, als dels jutges de carrera, mentre exerceixen funcions jurisdiccionals, i sobre la inamobilitat temporal de què gaudeixen durant aquest període.
Per un altre costat, en virtut de l’article 2 d’aquesta Llei es promou una modificació de la disposició final desena de la Llei 28/2014. En efecte, aquesta Llei va ser aprovada pel Consell General el dia 24 de juliol del 2014, el mateix dia que ho van ser la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i la Llei 17/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998. Les disposicions finals d’aquestes tres lleis estableixen que determinades normes que s’hi contenen i que estan absolutament relacionades entre elles entrin en vigor al cap de sis mesos des de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i, per tant, de forma simultània en el temps. En concret, es tracta de les normes que reformen les competències atribuïdes als batlles i els tribunals en l’àmbit jurisdiccional penal. No obstant això, la interposició del dictamen previ d’adequació a la Constitució de l’article 48 de la Llei 28/2014 ha comportat que, a diferència de les dos altres lleis, la sanció, la promulgació i la publicació d’aquesta Llei s’hagi demorat i, en conseqüència, que hagi esdevingut impossible l’entrada en vigor concomitant de les normes esmentades. I això malgrat que aquestes normes contingudes a la Llei 16/2014 i la Llei 17/2014 no puguin desplegar-se adequadament sense que siguin vigents les normes que hi són vinculades, de les quals porten causa i que es troben a la Llei 28/2014. És per aquest motiu que es modifica puntualment la disposició final desena de la Llei esmentada, a l’únic efecte de fer coincidir la data de l’entrada en vigor de les normes que eren objecte d’una vacatio legis de sis mesos amb la data de l’entrada en vigor de les normes relacionades i contingudes a la Llei 16/2014 i la Llei 17/2014, a saber el dia 3 de març del 2015.
En darrera instància, aquesta Llei clou amb una disposició final que en determina la data de l’entrada en vigor.
Esmena 1 De modificació
Grup Mixt (4)
Es proposa adequar en l'exposició de motius les referències a les regulacions establertes en els apartat 1 i 3 de l'article 1 si les anteriors esmenes 1, 2 i 3 són aprovades o objecte d'una transacció que modifiqui el redactat inicial del projecte.
Article 1. Addició d’un article 66 quater a la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993
S’introdueix un nou article 66 quater a la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, dins el capítol primer del títol V, que queda redactat en els termes següents:
“Article 66 quater
1. En cas de necessitat urgent de cobrir una plaça de batlle, quan no es pugui cobrir ordinàriament per un batlle integrat en la carrera judicial, el Consell Superior de la Justícia pot nomenar de forma motivada un batlle substitut per un període mínim d’un any, ampliable per períodes successius de sis mesos, fins que es pugui proveir la plaça o fins al reintegrament del seu titular.
2. El Consell Superior de la Justícia nomena de forma rotatòria els batlles substituts entre les persones inscrites en una llista establerta anyalment a aquest efecte. No obstant això, la inscripció dels batlles substituts en aquesta llista es fa per un període de sis anys, renovable successivament per període iguals.
Poden formar part d’aquesta llista els magistrats emèrits, els antics magistrats, els antics batlles i les persones que hagin superat el procés de selecció de batlles però que no hagin obtingut plaça, en els termes que estableix l’apartat 5 d’aquest article.
El Consell Superior de la Justícia inscriu a la llista als magistrats emèrits en primer lloc; als antics magistrats en segon lloc; als antics batlles en tercer lloc, i a les persones que hagin superat el procés de selecció de batlles però no hagin obtingut plaça en darrer lloc. Dins dels tres primers grups, inscriu i ordena cadascun dels magistrats emèrits, dels antics magistrats i dels antics batlles, respectivament, segons el major temps durant el qual han format part de la carrera judicial; subsidiàriament i en cas d’igualtat, segons el major temps que consten inscrits a la llista, i més subsidiàriament i en cas d’igualtat, segons tinguin més edat. Dins del quart grup, inscriu i ordena cadascuna de les persones concernides segons la puntuació més alta obtinguda en les proves; subsidiàriament i en cas d’igualtat, segons el major temps transcorregut des de la superació del procés de selecció, i més subsidiàriament i en cas d’igualtat, segons tinguin més edat.
3. En cas de necessitat urgent de cobrir una plaça de magistrat, quan no es pugui cobrir ordinàriament per un magistrat integrat en la carrera judicial, el Consell Superior de la Justícia pot encarregar la funció a un magistrat emèrit o nomenar de forma motivada un magistrat substitut a aquest efecte, per un període mínim d’un any, ampliable per períodes successius de sis mesos, fins que es pugui proveir la plaça o fins al reintegrament del seu titular.
4. El Consell Superior de la Justícia nomena de forma rotatòria els magistrats substituts entre les persones inscrites en una llista establerta anyalment a aquest efecte. No obstant això, la inscripció dels magistrats substituts en aquesta llista es fa per un període de sis anys, renovable successivament per període iguals.
Poden formar part d’aquesta llista els magistrats emèrits i els antics magistrats, en els termes que estableix l’apartat 5 d’aquest article.
El Consell Superior de la Justícia inscriu a la llista als magistrats emèrits en primer lloc, i als antics magistrats en segon lloc. Dins d’aquests dos grups, inscriu i ordena cadascun dels magistrats emèrits i dels antics magistrats, respectivament, segons el major temps durant el qual han format part de la carrera judicial; subsidiàriament i en cas d’igualtat, segons el major temps que consten inscrits a la llista, i més subsidiàriament i en cas d’igualtat, segons tinguin més edat.
5. Sense perjudici que les llistes s’hagin d’establir anyalment, la inscripció en aquestes llistes de les persones assenyalades als apartats 2 i 4 d’aquest article, pels períodes renovables que s’hi assenyalen, té lloc si així ho sol·liciten al Consell Superior de la Justícia i compleixen les condicions generals establertes a les lletres a) a d) i f) de l’article 66.3, en allò que els siguin aplicables. En cas contrari, el Consell Superior de la Justícia dicta un acord en virtut del qual deixa sense efecte la inscripció de les persones que no compleixen les condicions requerides a les llistes que corresponguin dels anys següents. Contra aquest acord es pot presentar recurs en els termes que estableix l’article 25.
Les sol·licituds d’inscripció, de renovació de la inscripció i de baixa de les llistes s’adrecen al Consell Superior de la Justícia, amb una antelació mínima de tres mesos abans de l’inici de l’any en què hagin de tenir vigència les llistes anyals següents. En tots els casos, el Consell Superior de la Justícia dicta un acord que és susceptible de recurs, en els termes que estableix l’article 25.
6. Si una persona és nomenada com a batlle o magistrat substitut quan per torn li correspon, tant si ha cessat en l’exercici de les funcions jurisdiccionals com si no ho ha fet, els nomenaments posteriors recauen en les persones que constin inscrites en les llistes anyals corresponents i que siguin les següents en el torn.
7. Si una persona renuncia a exercir les funcions jurisdiccionals com a batlle o magistrat substitut quan per torn li correspongui, el Consell Superior de la Justícia dicta un acord en virtut del qual deixa sense efecte la inscripció d’aquesta persona a les llistes que corresponguin dels anys següents, sense perjudici que pugui tornar a sol·licitar la inscripció d’acord amb el que estableix l’apartat 5.
8. Amb anterioritat a la data en què es publiquin les llistes de l’any en què una persona que en formava part hagi de complir setanta-cinc anys, el Consell Superior de la Justícia dicta un acord en virtut del qual deixa sense efecte la inscripció d’aquesta persona a les llistes que corresponguin dels anys següents.
9. El Consell Superior de la Justícia actualitza cada any les llistes de batlles i magistrats substituts, amb les inscripcions i les baixes que s’hagin produït durant l’any anterior, i les publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, ordenades segons els criteris que estableixen els apartats 2 i 4 d’aquest article, com a mínim un mes abans de l’inici de l’any en què hagin de tenir vigència.
10. Sempre que compleixin les condicions generals establertes a l’article 66.3, els magistrats jubilats poden sol·licitar al Consell Superior de la Justícia el seu nomenament com a magistrats emèrits fins que compleixin setanta-cinc anys. Els magistrats emèrits són cridats amb preferència de forma rotatòria per completar la composició dels tribunals, quan escaigui, i per cobrir en règim de substitució les vacants o les absències que es produeixin.
L’ordre de crida es regeix pels criteris que estableix l’apartat 4 d’aquest article, d’acord amb una llista establerta anyalment a aquest efecte que s’actualitza i publica en els termes que disposa l’apartat 9 d’aquest article.
11. L’estatus dels batlles i els magistrats substituts i dels magistrats emèrits és igual, durant l’exercici de les seves funcions jurisdiccionals, al dels batlles i els magistrats, i són remunerats pel període que exerceixen la funció jurisdiccional. No obstant això, els batlles i els magistrats substituts i els magistrats emèrits no pertanyen a la carrera judicial i exerceixen la funció jurisdiccional amb inamobilitat temporal.”
Esmena 2 De modificació
Grup Mixt (1)
Es proposa modificar el redactat de l'apartat 1 de l’article 1 del Projecte amb el text següent:
“Article 66 quater
1. En el cas de necessitat urgent de cobrir una plaça de batlle, quan no es pugui cobrir ordinàriament per un batlle integrat en la carrera judicial, el Consell Superior de la Justícia pot nomenar de forma motivada un batlle substitut per un període mínim de dos anys ampliable per períodes successius de sis mesos, fins que es pugui proveir la plaça o fins al reintegrament del seu titular.
En qualsevol cas el nomenament inicial i les ampliacions per períodes successius no poden superar el període global de sis anys.
(La negreta permet visualitzar les modificacions)
Motivació
L'aute del Tribunal Constitucional del 17 d'octubre del 2014 assenyala clarament (pàg. 33) que és un "... requisit indispensable l'establiment d'un període de mandat temporal clarament determinat en el temps." Un mandat que no estigui "... subjecte a un final indeterminat..."
Amb la nostra esmena es pot solventar l'error en la interpretació de la decisió del Tribunal Constitucional que fa el projecte de llei.
Esmena 3 De modificació
Grup Mixt (2)
Es proposa modificar el redactat de l'apartat 3 de l'article 1 del Projecte amb el text següent:
“En el cas de necessitat urgent de cobrir una plaça de magistrat, quan no es pugui cobrir ordinàriament per un magistrat integrat en la carrera judicial, el Consell Superior de la Justícia pot nomenar de forma motivada un magistrat substitut a aquest efecte, per un període mínim de dos anys, ampliable per períodes successius de sis mesos, fins que es pugui proveir la plaça o fins al reintegrament del seu titular.
En qualsevol cas el nomenament inicial i les ampliacions per períodes successius de sis mesos no poden superar un període global de sis anys.
(La negreta s'adreça a facilitar la visualització de les modificacions i addicions proposades)
Motivació
No hi ha cap justificació perquè el Consell Superior de Justícia pugui "... encarregar la funció a un magistrat emèrit..." o, alternativament "... nomenar de forma motivada un magistrat substitut..."
Hem de recordar la necessitat absoluta de respectar el torn rotatori, al qual paradoxalment només es fa menció en l'apartat 4 següent, en relació al nomenament dels jutges substituts pel cas que, abans, el Consell Superior de la Justícia ho hagués decidit designar, a dit, un magistrat emèrit. Senzillament inadmissible i, alhora, inconstitucional.
Si, com és el cas en el següent apartat 4, hi ha una llista de candidats a magistrat substitut que s'integra en primer lloc pels magistrats emèrits i els antics magistrats, no té cap sentit deixar al Consell Superior de la Justícia la discrecionalitat entre nomenar un magistrat emèrit o acudir a la llista de substituts. No té cap sentit i és inconstitucional.
La llista és única i rigorosament rotatòria per molt que l'encapçalin els magistrats emèrits i els antics magistrats, si volen ser-hi. I si és així no té cap sentit saltar-se la llista ni, menys encara, deixar competències discrecionals al Consell Superior de la Justícia.
L'aute del Tribunal Constitucional del 17 d'octubre del 2014 (apartat 8. Sobre l'estatut jurídic de jutge substitut, pàg. 29) deixa clarament assentat que cal que la llei qualificada deixi "... establert un criteri sobre l'ordre intern dins cadascuna de les categories o nivells... perquè la preordinació és un element fonamental per tal de nomenar el jutge predeterminat.”
L'Aute esmentat també indica (pàg. 30) que els "... actes previs al nomenament han de ser regulats i garantits per llei qualificada per tal d'assegurar la jerarquia normativa de la llei sobre els actes d'aplicació, així com l'atribució automàtica de la substitució a través d'unes normes generals qualificades preexistents que contenen un ordre predeterminat i públic des del moment inicial.”
L'apartat que esmenem, en pretendre poder nomenar discrecionalment un magistrat emèrit, no respecta l'Aute del Tribunal Constitucional.
Esmena 4 De modificació
Grup Mixt (3)
Es proposa modificar el redactat de l'apartat 7 de l'article 1 del Projecte amb el redactat següent:
“7. Si una persona renuncia a exercir les funcions jurisdiccionals com a batlle o magistrat substitut quan per torn li correspongui, el Consell Superior de la Justícia dicta un acord en virtut del qual deixa sense efecte la inscripció d'aquesta persona a les llistes que corresponguin dels anys següents, sense perjudici que pugui tornar a sol·licitar la inscripció d'acord amb el que estableix l'apartat 5.
La renúncia només s'accepta en el cas d'aparició d'un deure d'abstenció. No s'admet la renúncia injustificada."
(La negreta s'adreça a facilitar la visualització de les modificacions i addicions proposades)
Motivació
El torn rotatori ha de ser obligatori i només es pot saltar el número de la persona que correspongui en cas d'aparició d'un deure d'abstenció, sense que es pugui admetre una abstenció injustificada ja que d'acceptar-se s'estaria facilitant l'entrada de la següent persona en el torn.
Article 2. Modificació de la disposició final desena de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993
Es modifica la disposició final desena de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que queda redactada en els termes següents:
“Disposició final desena
Aquesta Llei qualificada entrarà en vigor l’endemà de de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció dels articles 31, 32, 33 -únicament pel que fa als apartats 2 i 3 del nou article 50 de la Llei qualificada de la Justícia-, 35, 39 i 42 i de la disposició final segona, que entrarà en vigor el dia 3 de març del 2015; i de l’article 19 -únicament pel que fa a l’apartat 9 del nou article 36 de la Llei qualificada de la Justícia-, que entrarà en vigor el mateix dia en què ho faci la Llei del pressupost per a l’exercici 2015.”
Disposició final
Aquesta Llei qualificada entrarà en vigor l’endemà de de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Mariona González Reolit
Informe de la Comissió Legislativa d’Interior relatiu al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993
La Comissió Legislativa d’Interior ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 17, 22 i 23 de desembre del 2014, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:
Esmenes no aprovades:
Esmena 4 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 1.
Esmenes retirades per transacció i aprovades per unanimitat:
Esmena 1 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’exposició de motius.
Esmena 2 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 1.
Esmena 3 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 1.
Nota de la comissió: Els membres de la Comissió han acordat, per unanimitat, adequar els aspectes gràfics i de presentació del Projecte de llei a l’Acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis, del 18 d’abril del 2002.
Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993
Exposició de motius
La Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, regula de manera detallada l’accés a la carrera judicial, sigui en la categoria de batlle, sigui en la de magistrat, i, per remissió normativa, també regula l’accés a la carrera fiscal, d’acord amb el compliment previ d’unes condicions i a través de processos de selecció regits pels principis d’aptitud tècnica, mèrits propis i igualtat entre tots els andorrans, que han de respondre als principis d’objectivitat, publicitat i transparència. En aquest sentit, en el cas de l’accés a la categoria de batlle, un cop finalitzat el procés de selecció, l’article 46 de la Llei 28/2014, que addiciona un article 66 bis a la Llei qualificada de la Justícia, disposa com s’articulen les pràctiques inicials, que es fixen en un termini mínim d’un any, o de sis mesos si la persona ha exercit com a secretari judicial o advocat durant almenys tres anys, per garantir una formació i una experiència suficients amb vista a l’assumpció per primera vegada de les funcions jurisdiccionals.
D’altra banda, la Llei 28/2014 suposa una millora de l’estatus dels membres de les carreres judicial i fiscal, que es concreta, per exemple, en la regulació d’aspectes que no s’havien establert fins ara, com ara les diverses situacions en què es poden trobar els batlles, els magistrats i els fiscals adjunts, a banda del servei actiu i la jubilació. Per tant, l’article 53 de la Llei 28/2014, que addiciona una article 68 quater a la Llei qualificada de la Justícia, no només precisa el contingut i les conseqüències de la situació de suspensió ja prevista, sinó que també incorpora i desenvolupa les situacions d’excedència forçosa per al nomenament per a un altre càrrec en principi vinculat de forma directa o mediata a la funció jurisdiccional o fiscal, i també les situacions d’excedència voluntària, en supòsits relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral o amb l’ampliació de la formació acadèmica o professional.
En qualsevol cas, aquestes pràctiques inicials prolongades en el temps i les noves situacions d’excedència forçosa i d’excedència voluntària suposaran una demora més gran en la provisió de les places vacants de batlle, i també l’augment del nombre i el període de les absències temporals dels batlles i els magistrats. És per aquest motiu que, a banda de les noves figures del batlle i el magistrat suplent o de reforç, integrades en la carrera judicial, l’article 48 de la Llei 28/2014, que addicionava un article 66 quater a la Llei qualificada de la Justícia, creava també les figures del batlle i el magistrat substitut, i del magistrat emèrit. El batlle i el magistrat substituts es configuraven com un recurs urgent, excepcional i residual, sense vocació peremptòria, quan una plaça vacant o una absència prolongada no pogués ser coberta per un jutge integrat en la carrera judicial, entre persones que formessin part d’una llista rotatòria i complissin unes condicions mínimes als efectes d’exercir les funcions jurisdiccionals, i el seu nomenament romania condicionat a la cobertura definitiva de la plaça vacant o a la finalització de l’absència prolongada. Tot plegat atès que per motius pressupostaris és impossible disposar d’un nombre suficient de batlles o magistrats suplents o de reforç que doni resposta a aquestes contingències, mentre que, d’altra banda, esdevé essencial garantir el dret a la jurisdicció que reconeix l’article 10 de la Constitució, i evitar per tant retards i dilacions indegudes a l’hora d’impartir justícia.
No obstant això, arran d’un requeriment de dictamen previ d’adequació a la Constitució, el Tribunal Constitucional, mitjançant un aute del 17 d’octubre del 2014, ha conclòs que la regulació feta en virtut de l’article 48 de la Llei 28/2014 no és conforme a la Constitució. En concret, el Tribunal Constitucional evidencia que la Constitució no impedeix regular mitjançant una llei qualificada l’existència de batlles i magistrats substituts dins la carrera judicial, ni tampoc crear dins l’organització judicial procediments de substitució dins de la carrera judicial i, en el supòsit de necessitat urgent, fora de la carrera judicial. En aquest sentit, també palesa que l’article 48 no altera l’existència ni el funcionament de la carrera judicial, ni el seu caràcter de fonament de l’organització judicial andorrana, puix que estableix un nou mecanisme d’integració temporal de jutges externs a la carrera judicial que exerceixen amb plenitud la potestat jurisdiccional d’una manera temporal, i amb les mateixes garanties d’aptitud tècnica que la Constitució exigeix per als membres de la carrera judicial. Tanmateix, també fa saber que la creació dels jutges substituts i la regulació del seu estatut mitjançant una llei qualificada s’ha de fer dins els límits constitucionals i, en aquest ordre d’idees, cal que més enllà de la prelació per categories que preveu l’article 48, hi hagi un ordre intern dins de cadascuna de les categories, i que s’estableixin els criteris de l’ordre de la llista inicial, si una incorporació genera una nova ordenació, o si cal instar-la, i si cal l’acceptació prèvia per formar part de la llista. Així mateix, si bé el Tribunal Constitucional conclou que l’article 48 garanteix la inamobilitat del jutge substitut durant el nomenament, i té tots els drets i les atribucions dels jutges de carrera, com també les obligacions i les garanties exigibles, i que el període del nomenament és cert, el temps de duració, però, és indeterminat, i la voluntat de la Constitució és establir nomenaments per un temps determinat, malgrat que el mandat de sis anys només sigui aplicable als batlles i els magistrats integrats en la carrera judicial.
Així, d’acord amb les indicacions fetes pel Tribunal Constitucional, l’article 1 d’aquesta Llei addiciona novament un article 66 quater a la Llei qualificada de la Justícia, amb una regulació més detallada, que té com a finalitat acomplir les exigències constitucionals establertes com a garantia de l’exercici de les funcions jurisdiccionals. Per tant, tot i mantenir la redacció originària en relació amb les casuístiques i els supòsits que motiven el nomenament d’un batlle o un magistrat substitut, com també el sistema de llistes anyals i de nomenament rotatori, i sense alterar els grups de persones que poden formar part d’aquestes llistes, s’estableix una primera prelació per a la inscripció en les llistes pel que fa a cadascun d’aquests grups i, tot seguit, una segona prelació per a la inscripció de cadascuna de les persones que formen part dels grups assenyalats, d’acord amb criteris vinculats a l’aptitud tècnica i l’experiència jurisdiccional en primer lloc, a l’antiguitat en segon lloc, i a l’edat en tercer lloc. Aquestes precisions afegides, i l’addició d’un apartat que regula el funcionament del torn rotatori en virtut del qual s’ha de fer el nomenament dels batlles i els magistrats substituts, reforcen les garanties inherents al principi constitucional del jutge predeterminat per la Llei.
D’altra banda, el nou article 66 quater palesa que el nomenament dels batlles i els magistrats substituts s’ha de fer de forma motivada, per un període mínim i determinat d’un any, ampliable per períodes successius de sis mesos, fins a un màxim de sis anys. Ensems, disposa que la inscripció en les llistes de batlles i magistrats substituts ho és per un període de sis anys, renovable successivament per períodes iguals, tot inspirant-se en el període del mandat dels batlles i els magistrats de carrera que estableix la Constitució. I també regula el procediment per a la incorporació i la renovació, a instància de la persona interessada, i la baixa, a instància d’aquesta persona o arran de la concurrència de circumstàncies taxades, en aquestes llistes, que s’articula en tots els casos en virtut d’un acord del Consell Superior de la Justícia susceptible de ser recorregut. Tot plegat permet acomplir l’exigència constitucional del jutge independent, vinculada a la determinació del temps del nomenament i de la pertinença a les llistes corresponents.
També s’especifiquen les conseqüències en relació amb la pertinença a les llistes anyals, derivades de la renúncia a exercir les funcions jurisdiccionals com a batlle o magistrat substitut quan per torn de crida li correspon a una persona que en forma part, o com a conseqüència de l’assoliment de l’edat de la jubilació obligatòria. Així mateix, es regula el mecanisme d’actualització anyal i de publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra de les llistes de batlles i de magistrats substituts.
Pel que fa als magistrats emèrits, malgrat que el Tribunal Constitucional no hi ha incidit, se n’ha volgut perfeccionar la regulació tot indicant que l’ordre de la crida per a l’exercici de les funcions jurisdiccionals sigui el mateix que s’estableix per als magistrats substituts, i que aquesta crida s’ha de fer d’acord amb una llista actualitzada i publicada anyalment.
Finalment, l’article reprèn la regulació establerta inicialment sobre l’equiparació de l’estatus dels batlles i els magistrats substituts, i dels magistrats emèrits, als dels jutges de carrera, mentre exerceixen funcions jurisdiccionals, i sobre la inamobilitat temporal de què gaudeixen durant aquest període.
Per un altre costat, en virtut de l’article 2 d’aquesta Llei es promou una modificació de la disposició final desena de la Llei 28/2014. En efecte, aquesta Llei va ser aprovada pel Consell General el dia 24 de juliol del 2014, el mateix dia que ho van ser la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i la Llei 17/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998. Les disposicions finals d’aquestes tres lleis estableixen que determinades normes que s’hi contenen i que estan absolutament relacionades entre elles entrin en vigor al cap de sis mesos des de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i, per tant, de forma simultània en el temps. En concret, es tracta de les normes que reformen les competències atribuïdes als batlles i els tribunals en l’àmbit jurisdiccional penal. No obstant això, la interposició del dictamen previ d’adequació a la Constitució de l’article 48 de la Llei 28/2014 ha comportat que, a diferència de les dos altres lleis, la sanció, la promulgació i la publicació d’aquesta Llei s’hagi demorat i, en conseqüència, que hagi esdevingut impossible l’entrada en vigor concomitant de les normes esmentades. I això malgrat que aquestes normes contingudes a la Llei 16/2014 i la Llei 17/2014 no puguin desplegar-se adequadament sense que siguin vigents les normes que hi són vinculades, de les quals porten causa i que es troben a la Llei 28/2014. És per aquest motiu que es modifica puntualment la disposició final desena de la Llei esmentada, a l’únic efecte de fer coincidir la data de l’entrada en vigor de les normes que eren objecte d’una vacatio legis de sis mesos amb la data de l’entrada en vigor de les normes relacionades i contingudes a la Llei 16/2014 i la Llei 17/2014, a saber el dia 3 de març del 2015.
En darrera instància, aquesta Llei clou amb una disposició final que en determina la data de l’entrada en vigor.
Article 1. Addició d’un article 66 quater a la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993
S’introdueix un nou article 66 quater a la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, dins el capítol primer del títol V, que queda redactat en els termes següents:
“Article 66 quater
1. En cas de necessitat urgent de cobrir una plaça de batlle, quan no es pugui cobrir ordinàriament per un batlle integrat en la carrera judicial, el Consell Superior de la Justícia pot nomenar de forma motivada un batlle substitut a aquest efecte, fins que es pugui proveir la plaça o fins al reintegrament del seu titular. Tanmateix, aquest nomenament ha de ser per un període mínim d'un any, ampliable per períodes successius de sis mesos, i no pot superar un període total de sis anys.
2. El Consell Superior de la Justícia nomena de forma rotatòria els batlles substituts entre les persones inscrites en una llista establerta anyalment a aquest efecte. No obstant això, la inscripció dels batlles substituts en aquesta llista es fa per un període de sis anys, renovable successivament per períodes iguals.
Poden formar part d’aquesta llista els magistrats emèrits, els antics magistrats, els antics batlles i les persones que hagin superat el procés de selecció de batlles però que no hagin obtingut plaça, en els termes que estableix l’apartat 5.
El Consell Superior de la Justícia inscriu a la llista als magistrats emèrits en primer lloc; als antics magistrats en segon lloc; als antics batlles en tercer lloc, i a les persones que hagin superat el procés de selecció de batlles però no hagin obtingut plaça en darrer lloc. Dins dels tres primers grups, inscriu i ordena cadascun dels magistrats emèrits, dels antics magistrats i dels antics batlles, respectivament, segons el major temps durant el qual han format part de la carrera judicial; subsidiàriament i en cas d’igualtat, segons el major temps que consten inscrits a la llista, i més subsidiàriament i en cas d’igualtat, segons tinguin més edat. Dins del quart grup, inscriu i ordena cadascuna de les persones concernides segons la puntuació més alta obtinguda en les proves; subsidiàriament i en cas d’igualtat, segons el major temps transcorregut des de la superació del procés de selecció, i més subsidiàriament i en cas d’igualtat, segons tinguin més edat.
3. En cas de necessitat urgent de cobrir una plaça de magistrat, quan no es pugui cobrir ordinàriament per un magistrat integrat en la carrera judicial, el Consell Superior de la Justícia pot nomenar de forma motivada un magistrat substitut a aquest efecte, fins que es pugui proveir la plaça o fins al reintegrament del seu titular. Tanmateix, aquest nomenament ha de ser per un període mínim d'un any, ampliable per períodes successius de sis mesos, i no pot superar un període total de sis anys.
4. El Consell Superior de la Justícia nomena de forma rotatòria els magistrats substituts entre les persones inscrites en una llista establerta anyalment a aquest efecte. No obstant això, la inscripció dels magistrats substituts en aquesta llista es fa per un període de sis anys, renovable successivament per períodes iguals.
Poden formar part d’aquesta llista els magistrats emèrits i els antics magistrats, en els termes que estableix l’apartat 5.
El Consell Superior de la Justícia inscriu a la llista als magistrats emèrits en primer lloc, i als antics magistrats en segon lloc. Dins d’aquests dos grups, inscriu i ordena cadascun dels magistrats emèrits i dels antics magistrats, respectivament, segons el major temps durant el qual han format part de la carrera judicial; subsidiàriament i en cas d’igualtat, segons el major temps que consten inscrits a la llista, i més subsidiàriament i en cas d’igualtat, segons tinguin més edat.
5. Sense perjudici que les llistes s’hagin d’establir anyalment, la inscripció en aquestes llistes de les persones assenyalades als apartats 2 i 4, pels períodes renovables que s’hi assenyalen, té lloc si així ho sol·liciten al Consell Superior de la Justícia i compleixen les condicions generals establertes a les lletres a) a d) i f) de l’article 66.3, en allò que els siguin aplicables. En cas contrari, el Consell Superior de la Justícia dicta un acord en virtut del qual deixa sense efecte la inscripció de les persones que no compleixen les condicions requerides a les llistes que corresponguin dels anys següents. Contra aquest acord es pot presentar recurs en els termes que estableix l’article 25.
Les sol·licituds d’inscripció, de renovació de la inscripció i de baixa de les llistes s’adrecen al Consell Superior de la Justícia, amb una antelació mínima de tres mesos abans de l’inici de l’any en què hagin de tenir vigència les llistes anyals següents. En tots els casos, el Consell Superior de la Justícia dicta un acord que és susceptible de recurs, en els termes que estableix l’article 25.
6. Si una persona és nomenada com a batlle o magistrat substitut quan per torn li correspon, tant si ha cessat en l’exercici de les funcions jurisdiccionals com si no ho ha fet, els nomenaments posteriors recauen en les persones que constin inscrites en les llistes anyals corresponents i que siguin les següents en el torn.
7. Si una persona renuncia a exercir les funcions jurisdiccionals com a batlle o magistrat substitut quan per torn li correspongui, el Consell Superior de la Justícia dicta un acord en virtut del qual deixa sense efecte la inscripció d’aquesta persona a les llistes que corresponguin dels anys següents, sense perjudici que pugui tornar a sol·licitar la inscripció d’acord amb el que estableix l’apartat 5.
8. Amb anterioritat a la data en què es publiquin les llistes de l’any en què una persona que en formava part hagi de complir setanta-cinc anys, el Consell Superior de la Justícia dicta un acord en virtut del qual deixa sense efecte la inscripció d’aquesta persona a les llistes que corresponguin dels anys següents.
9. El Consell Superior de la Justícia actualitza cada any les llistes de batlles i magistrats substituts, amb les inscripcions i les baixes que s’hagin produït durant l’any anterior, i les publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, ordenades segons els criteris que estableixen els apartats 2 i 4, com a mínim un mes abans de l’inici de l’any en què hagin de tenir vigència.
10. Sempre que compleixin les condicions generals establertes a l’article 66.3, els magistrats jubilats poden sol·licitar al Consell Superior de la Justícia el seu nomenament com a magistrats emèrits fins que compleixin setanta-cinc anys. Els magistrats emèrits són cridats amb preferència de forma rotatòria per completar la composició dels tribunals, quan escaigui, i per cobrir en règim de substitució les vacants o les absències que es produeixin.
L’ordre de crida es regeix pels criteris que estableix l’apartat 4, d’acord amb una llista establerta anyalment a aquest efecte que s’actualitza i publica en els termes que disposa l’apartat 9.
11. L’estatus dels batlles i els magistrats substituts i dels magistrats emèrits és igual, durant l’exercici de les seves funcions jurisdiccionals, al dels batlles i els magistrats, i són remunerats pel període que exerceixen la funció jurisdiccional. No obstant això, els batlles i els magistrats substituts i els magistrats emèrits no pertanyen a la carrera judicial i exerceixen la funció jurisdiccional amb inamobilitat temporal.”
Article 2. Modificació de la disposició final desena de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993
Es modifica la disposició final desena de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que queda redactada en els termes següents:
“Disposició final desena
Aquesta Llei qualificada entrarà en vigor l’endemà de de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció dels articles 31, 32, 33 -únicament pel que fa als apartats 2 i 3 del nou article 50 de la Llei qualificada de la Justícia-, 35, 39 i 42 i de la disposició final segona, que entrarà en vigor el dia 3 de març del 2015; i de l’article 19 -únicament pel que fa a l’apartat 9 del nou article 36 de la Llei qualificada de la Justícia-, que entrarà en vigor el mateix dia en què ho faci la Llei del pressupost per a l’exercici 2015.”
Disposició final
Aquesta Llei qualificada entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M. I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.
Sofia Garrallà Tomàs
Vicepresidenta de la Comissió Legislativa d’Interior
Sílvia Riva González
Presidenta de la Comissió Legislativa d’Interior
|
Butlletí del Consell General Dipòsit legal: And. 262/94 |
