L’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA) estrenarà temporada amb una nova producció: El classicisme simfònic. El concert, organitzat pel Govern d’Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà, tindrà lloc al vestíbul del Consell General el dissabte 17 de gener, a les 12 h, dirigit per Gerard Claret i amb la presència de Daniel Ligorio, solista de piano. La mateixa producció es podrà escoltar en el concert inaugural de l’onzè Cicle ONCA al Palau, el dijous 22 de gener, a les 20 h.

El programa versarà al voltant de dos dels compositors més reconeguts de la tradició musical simfònica: Mozart i Beethoven.  

En paraules de Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música, mai no sabrem del cert si Mozart i Beethoven es van conèixer quan aquest va viatjar a Viena per un breu període de temps la primavera de 1787. Sí que sabem, però, que Beethoven admirava Mozart i que coneixia bé la seva Simfonia número 40 (1788), de la qual va copiar vint-i-nou compassos en una llibreta d'esbossos que va fer servir d'inspiració per compondre el tercer moviment de la cèlebre Cinquena simfonia. La complicitat entre els dos compositors planeja en aquest concert, en el qual s’escoltarà la més popular de les simfonies de Mozart, la número 40, de clara sensibilitat preromàntica, i el Concert per a piano i orquestra número 1 (1795), que Beethoven va escriure amb un peu al passat, Haydn i Mozart, i un altre al futur.

Mozart va escriure la Simfonia número 40 durant un període d'inestabilitat econòmica i professional, amb les número 39 i 41, les últimes del seu catàleg. És la més dramàtica de les tres, "plena d'una alegria sinistra", segons el musicòleg Juan Pedro Franze, que sobreposa "el Mozart angèlic" al "demoníac", en opinió de Pau Casals. S’escoltarà la simfonia en una versió de càmera del compositor, metge i musicògraf hongarès Peter Lichtenthal, un admirador de Mozart que va transcriure en peces de cambra moltes de les seves obres. Lichtenthal creia en les virtuts guaridores de la música i en el seu llibre de 1807 Der musikalische Arzt (El metge musical) parla de "dosis de música".

El número 1 no és el primer concert per a piano escrit per Beethoven. De fet, el que porta el número 2 és anterior, d'entre 1787 i 1789, però el compositor no en va quedar satisfet i el va retocar i publicar posteriorment. La carrera de Beethoven està lligada al piano, instrument del qual era un virtuós. Com Mozart i d'altres compositors intèrprets, sempre necessitava obres noves per a les seves actuacions i aquest concert va nodrir el seu repertori. D'acord amb el diccionari The New Grove, Beethoven el va interpretar per primer cop el 18 de desembre de 1795 a Viena i el va anar tocant fins que va deixar de ser una novetat, aleshores n'escrivia un de nou i publicava el vell. La versió final és de 1800 i es va publicar el 1801. El concert comença amb una extensa i refinada introducció, un primer moviment llarg, un largo vehement en el qual el piano és el protagonista absolut i el clou un brillant moviment.