Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993
SINOPSI
El Projecte de llei pretén donar compliment a la disposició final setena de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, on s’encomana al Govern que aprovi el projecte de llei de regulació del règim retributiu dels batlles i els magistrats, i també del règim retributiu i de gratificació del fiscal general i dels fiscals adjunts dels membre del Consell Superior de la Justícia.
- 03/03/2016, a les 17.30 h: a demanda del Sr. Josep Pintat, president del GPL
- 06/04/2016, a les 13.30 h: a demanda del Sr. Josep Pintat, president del GPL
- 6 esmenes del Grup Parlamentari Mixt (SDP)
- 13 esmenes del Grup Parlamentari Liberal
A la M. I. Sindicatura
El sotasignat, Josep Pintat Forné, en representació del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposa l’article 100.1 del Reglament del Consell General, mitjançant aquest escrit presento les següents reserves d’esmena al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, publicat al Butlletí del Consell General núm. 51 de l’any 2015.
Reserva d’esmena núm. 1 - Recurs al Tribunal Constitucional
Reserva de l’esmena 3 de l’informe del ponent (esmena 3 del Grup Parlamentari Liberal) que proposa l’addició d’un nou article consistent en la modificació de l’article 5.3 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993. Es tracta de modificar dit article, per incloure que no solament té l’obligació de formular escrit el Tribunal, quan tingui dubtes raonables de la Constitucionalitat d’una Llei, sinó també ho farà quan sigui instat el Tribunal per una de les parts.
On diu,
“3. Si en la tramitació d’un procés un tribunal té dubtes raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat d’una llei, un decret legislatiu o una norma amb força de llei que s’hagi d’aplicar de manera imprescindible per a la resolució de la causa, formula escrit davant el Tribunal Constitucional demanant el seu pronunciament sobre la validesa de la norma afectada. Presentada la qüestió de constitucionalitat, se suspèn la tramitació del procés i el Tribunal Constitucional dicta sentència dins el termini fixat a l’article 100.2 de la Constitució”.
Hauria de dir
“3. Si en la tramitació d’un procés un tribunal té dubtes raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat d’una llei, un decret legislatiu o una norma amb força de llei que s’hagi d’aplicar de manera imprescindible per a la resolució de la causa, formula escrit davant el Tribunal Constitucional demanant el seu pronunciament sobre la validesa de la norma afectada. Presentada la qüestió de constitucionalitat, se suspèn la tramitació dels procés i el Tribunal Constitucional dicta sentència dins el termini fixat a l’article 100.2 de la Constitució.
Igualment, el Tribunal haurà de sotmetre la qüestió al Tribunal Constitucional, quan hagi estat instat en aquest sentit, i degudament raonat, per una de les parts.”
MOTIVACIÓ
Avui no existeix cap recurs directe o indirecte pels quals els ciutadans puguin acudir al Constitucional. Aquesta modificació oferiria aquesta possibilitat.
Reserva d’esmena núm. 2 – Consell Superior de Justícia
Reserva de l’esmena 7 de l’informe del ponent (esmena 5 del Grup Parlamentari Liberal) que proposa l’addició d’un nou article, de modificació de l’article 20 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993.
L’article 20 diu,
“El Consell Superior de la Justícia es compon de cinc membres designats entre andorrans majors de vint-i-cinc anys i coneixedors de l’Administració de Justícia, un per cada copríncep, un pel síndic general, un pel cap de Govern i un pels magistrats i batlles.”
Hauria de dir,
“1- El Consell Superior de la Justícia es compon de cinc membres designats entre andorrans majors de vint-i-cinc anys i coneixedors de l’Administració de Justícia, un per cada copríncep, un pel síndic general, un pel cap de Govern i un pels magistrats i batlles.
2- S’entén per coneixedors de l’Administració de la Justícia, els que siguin o hagin estat, advocats, batlles, magistrats, secretaris judicials o fiscals”.
MOTIVACIÓ
Entenem que és necessari definir el significat de “coneixedors de l’Administració de la Justícia” per tal de professionalitzar la gestió.
Reserva d’esmena núm. 3 – Batlle de família
Reserva de l’esmena 10 de l’informe del ponent (esmena 7 del Grup Parlamentari Liberal) que proposa l’addició d’un nou article de modificació, de l’article 50.2 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993.
Caldria redactar de nou el paràgraf 2 de l’article 50 per tal de ser més coherents amb la situació actual,
L’article diu,
“2. La Batllia queda estructurada en les seccions Civil, Administrativa i de Menors, i en dues seccions d’Instrucció, una de les quals és competent per conèixer de les infraccions penals:
a) Relatives a la genètica i la reproducció humanes.
b) Contra la llibertat de moviments de les persones.
c) Relatives a la prostitució.
d) Contra l’ordre socioeconòmic, a excepció del delicte d’ús fraudulent de targeta de crèdit i dels delictes contra la seguretat social.
e) Contra la seguretat col·lectiva, a excepció dels delictes de tinença i port il·legal d’armes i contra la seguretat del trànsit.
f) Relatives al tràfic il·legal de drogues tòxiques que tinguin assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos.
g) Contra la Constitució.
h) Contra l’ordre públic.
i) Contra la pau i la independència del Principat.
j)Contra la funció pública, a excepció dels delictes de celebració de matrimoni il·legal i d’atemptats contra els funcionaris i usurpació de funcions públiques.
k) Relatives al blanqueig de diners o valors.
l) Relatives a la falsedat de moneda i efectes timbrats.
m) Contra la comunitat internacional.
n) Comeses en forma de criminalitat organitzada.
La mateixa secció és competent pel que fa a la cooperació judicial internacional resultant de les infraccions referides anteriorment”.
Hauria de dir,
2. La Batllia queda estructurada en les seccions Civil, Administrativa, Menors, Família, Instrucció i Instrucció Especialitzada. Les seccions d’Instrucció Especialitzada són competents per conèixer les infraccions penals:
a) Relatives a la genètica i la reproducció humanes.
b) Contra la llibertat de moviments de les persones.
c) Relatives a la prostitució.
d) Contra l’ordre socioeconòmic, a excepció del delicte d’ús fraudulent de targeta de crèdit i dels delictes contra la seguretat social.
e) Contra la seguretat col·lectiva, a excepció dels delictes de tinença i port il·legal d’armes i contra la seguretat del trànsit.
f) Relatives al tràfic il·legal de drogues tòxiques que tinguin assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos.
g) Contra la Constitució.
h) Contra l’ordre públic.
i) Contra la pau i la independència del Principat.
j) Contra la funció pública, a excepció dels delictes de celebració de matrimoni il·legal i d’atemptats contra els funcionaris i usurpació de funcions públiques.
k) Relatives al blanqueig de diners o valors.
l) Relatives a la falsedat de moneda i efectes timbrats.
m) Contra la comunitat internacional.
n) Comeses en forma de criminalitat organitzada.
Les seccions d’Instrucció Especialitzada són competents pel que fa a la cooperació judicial internacional resultant de les infraccions referides anteriorment.
MOTIVACIÓ
L’estructura organitzativa de la Batllia d’Andorra està actualment estructurada en les seccions Civil, Administrativa, Menors, Instrucció i Instrucció Especialitzada. Les seccions d’Instrucció Especialitzada són competents per conèixer les infraccions penals enumerades en el paràgraf 2 de l’article 50 de la Llei.
El 10 de maig de 2016
Josep Pintat Forné
President Grup Parlamentari Liberal
Reserva d'esmena número 1: desestimada per 7 vots a favor, 17 vots en contra i 2 abstencions
Reserva d'esmena número 2: desestimada per 7 vots a favor, 18 vots en contra
Reserva d'esmena número 3: desestimada per 11 vots a favor, 15 vots en contra
- Aprovat per majoria en la sessió ordinària del Consell General del dia 26 de maig del 2016
17 vots a favor, 2 vots en contra i 7 abstencions