Ms. Ester Vilarrubla Escales, Director, Department of Andorran Schools
SESSION 3: Human Dimension: Promoting Education as a Guarantee of Stability and Development
Ms. Ester Vilarrubla Escales, Director, Department of Andorran Schools, Government of Andorra
Thursday, 5 October 2017
Bon dia a tothom,
Abans de començar l’exposició sobre l’educació com a garantia de l’estabilitat i el desenvolupament, vull agrair molt sincerament a l’organització l’oportunitat que tinc avui de poder parlar de l’Escola Andorrana i del seu model d’ensenyament en un fòrum tan important i tan internacional alhora.
L’escola andorrana neix el 1982 amb la clara voluntat de conviure a Andorra amb els altres dos sistemes educatius existents, el francès i l’espanyol, i a la vegada vol ampliar l’oferta per a aquelles famílies que demanaven un sistema educatiu nacional i innovador , que havia de ser una oportunitat davant els reptes educatius del país.
La missió que té l’escola andorrana des de l’inici i que està recollida a la Llei de l’escola Andorrana del 1989, és “donar a tots els infants d’Andorra la formació que els permeti integrar-se a la nostra comunitat com a adults lliures, ciutadans responsables i professionals qualificats.”
El plantejament educatiu dels centres de l’escola Andorrana es basa en una concepció constructivista dels processos de desenvolupament i aprenentatge. En aquest sentit es vol una organització de l’ensenyament de manera que els alumnes siguin capaços d’aprendre a aprendre.
És un plantejament que parteix de l’infant i que volia tenir com a base la innovació, la creativitat, una escola oberta al món, integradora, participativa i amb un plantejament lingüístic molt ambiciós on els alumnes aprenen en primer lloc el català però de seguida, a partir del 4 anys aprenen el francès i a partir dels 10 anys el castellà que són llengües de vehiculació dels aprenentatges i a partir dels 8 anys l’anglès com a llengua estrangera. El plantejament lingüístic és un dels signes d’identitat més importants de l’Escola Andorrana. Es veu el coneixement de les llengües com a una eina indispensable per ser una escola oberta a la cultura universal.
L’escola es va presentar, com diu Teresa Cairat en el seu treball sobre l’Escola Andorrana, com a nacional i universal. Nacional, perquè̀ els seus programes estan basats en el fet diferencial andorrà̀, i universal, perquè̀ es tracta alhora d’un ensenyament integrat en el món global en què vivim.
Es tracta d’una escola pública, per al conjunt d’infants i joves del país, gratuïta i oberta a tothom, que integra alumnes de diferents llengües, orígens, races i creences, i així́ mateix alumnes que tenen diferents nivells d’aprenentatge. Es volia que la maternal andorrana esdevingués així́ una escola integradora i plural en tota l’amplitud que aquestes paraules tenen.
D’aquell inici, amb un sol nivell educatiu, 38 alumnes i un grup molt reduït de mestres, hem passat després de poc més de tres dècades de la seva existència a situar-nos com l’opció majoritària en quant a nombre d’alumnes, 4300 sobre els 11.000 escolars del país.
S’han creat els quatre nivells educatius: maternal, primera ensenyança, segona ensenyança i batxillerat. A més el sistema educatiu andorrà també compta amb la formació professional,
Existeixen 12 centres, 1 de maternal i primera ensenyança a cada parròquia i també una al Pas de la Casa, tres de segona ensenyança repartits a cada vall del país i un únic centre de batxillerat a Andorra la Vella.
Tot i ser un sistema jove, després d’aquests 35 anys d’existència, cal fer canvis. “Aprendre més i millor” és el que pretenem tots i és el que sempre ha justificat els canvis o les reformes educatives. Constatem que una bona part dels sistemes educatius que ens serveixen de referent ( França, Espanya, Finlàndia, Quebec.. ) proposen millores dels seus sistemes educatius passant d’un plantejament de l’educació per objectius a un enfocament per competències. El sistema educatiu andorrà s’alinia a aquest plantejament i a partir del curs 2009-2010 inicia un procés de canvi complex i profund.
No hi ha dubte que des de l’inici i també ara amb la reforma que estem implementant l’escola té en compte els dos plantejaments recollits en el títol de la xerrada: estabilitat i desenvolupament, dos plantejaments que semblen antagònics però que són complementaris per garantir la dimensió humana.
Ens hem de desenvolupar per donar resposta als canvis del futur i a les incògnites que no tenim resoltes sense oblidar que hem d’assegurar l’estabilitat.
Els alumnes d’avui , que ja són ciutadans, seran adults en un món de demà, un mon diferent, amb una sèrie de normes diferents, amb diferents límits i diferents oportunitats.
Hem d’educar els nens d’avui per a un món que encara no existeix, que podem intentar imaginar-nos però que resulta impredictible i desconegut. No sabem què passarà al futur però hauran de tenir els recursos necessaris per a adaptar-se a allò que vingui.
Els nostres alumnes assumiran feines que avui no existeixen, resoldran problemes que ara no tenim, amb eines que no s’han creat. Es relacionaran de manera diferent, utilitzaran codis o circuits desconeguts.
L’escola continua pensant que els coneixements acadèmics tradicionals són els més importants, però potser necessiten aspectes menys intel·lectuals com són les relacions interpersonals, la comunicació, la introspecció, el pensament crític, la innovació o la imaginació, les emocions o les intel·ligències múltiples.
L’escola ha d’aconseguir que els alumnes tinguin ganes d’aprendre. Els hem de motivar i dotar d’habilitats de compromís.
Cal fomentar que es formulin preguntes, promoure que s’equivoquin, que assumeixin reptes.
El món de demà ( també el d’avui) necessita persones segures de si mateixes, respectuoses, resistents i resilents, indagadores, dotades d’habilitats necessàries per adaptar-se al constant canvi del món on vivim. És per aquests motius que renovem i millorem el sistema educatiu andorrà amb actuacions basades en l’enfocament competencial.
L’enfocament per competències requereix actuacions dels aprenents que cada cop han de ser mes complexes , en contextos diversificats i que generen la necessitat d’adquirir recursos i coneixements.
Per aconseguir-ho es creen uns espais on els alumnes han de resoldre situacions problema properes a la realitat. Aquests espais els anomenem situacions globals.
Han de ser situacions properes a la realitat i significatives per tal que l’alumne tingui davant un context motivador. Han de ser globals evitant el tancament en els contextos “ficticis” de les àrees d’aprenentatge, que garanteixin un treball transversal. A la vida real no es trobaran amb problemàtiques etiquetades ( matemàtiques, anglès, física, socials) sinó que hauran de resoldre problemes globals, que requeriran coneixements de diferents ciències i hauran de saber decidir quins coneixements fan servir i com.
Aquest nou futur també ha de tenir en compte el canvi de l’accés a la informació: internet ( aquesta finestra oberta al món) revoluciona l’accés a la informació i ens obliga a replantejar la pertinença de la transmissió de sabers mitjançant experts o especialistes. Cal fer conviure diferents canals de transmissió de la informació per tal d’evitar limitar el coneixement i alhora han de garantir la seva exactitud i actualització.
La invenció de les noves tecnologies ha creat un món mes petit que fa unes dècades i que d’aquí 10 anys encara serà mes petit. Hem d’utilitzar la tecnologia per mostrar als alumnes el mon exterior per a què aprenguin dels millors, per a què perfeccionin els aprenentatges
Les tecnologies han arribat per quedar-se. Han canviat radicalment la nostra societat i també el concepte d’infància. Ens fa reinterpretar l’educació a la llum dels canvis socials i culturals que la societat del coneixement pot portar de la mà de les TIC.
Aprendre utilitzant les TIC requereix un plantejament metodològic diferent al de l’adquisició de continguts. Avaluar aquests aprenentatges no s’ha de centrar, per tant, en determinar l’adquisició dels continguts sinó el domini de les competències del segle XXI.
Les noves tecnologies poden ser un bon pretext per innovar a l’aula, per provocar canvis organitzatius i per obrir més l’escola a la comunitat.
Aquest escenari imparable necessita un cert coneixement i determinades condicions per constituir un veritable benefici per a l’educació i la formació dels nostres infants i joves. El desenvolupament de competències digitals no ha de ser confós amb la proliferació acrítica de dispositius ni d’aplicacions.
A l’escola s’hi va a aprendre de la tecnologia i amb la tecnologia. La tecnologia ha d’estar al servei de l’aprenentatge.
No son eines exemptes de perills i per tant, més que mai, hem d’educar per a un bon ús d’aquestes eines. La competència digital és una de les competències del currículum i es considera com a transversal. És una competència metodològica i compren 5 dimensions: la de l’aprenentatge que abasta la transformació de la informació en coneixement i la seva adquisició, la informacional, la comunicativa, la cultura digital, o ciutadania digital i finalment la dimensió tecnològica.
I en aquesta reflexió és on juga un rol importantíssim l’estabilitat. La importància de garantir l’estabilitat perquè són els fonaments per desenvolupar-nos amb seguretat.
Aquests fonaments ens porten a definir el perfil del ciutadà d’Andorra que volem en acabar l’ensenyament obligatori. S’hi detallen les competències que han d’assolir i se’n desprenen un conjunt de competències que no tenen un suport directe de les disciplines que configuren les diferents àrees, o que són comunes a totes les àrees perquè son pròpies del desenvolupament de la persona i constitueixen l’àrea transversal.
Les competències transversals son el nucli del nou currículum de l’Escola Andorrana i s’organitzen en quatre eixos: l’intel·lectual, el metodològic, el personal i social, i el comunicatiu.
El nostre món és cada cop més multicultural i divers i per tant cal educar en el respecte cap a les diferencies. La finalitat principal de l’educació és que cada subjecte pugui aconseguir un grau òptim de benestar social i emocional, per tant l’educació emocional ha d’ocupar un lloc privilegiat a l’escola.
Els centres escolars son els millors llocs per promoure la confiança recíproca, desmuntar estereotips, explicar la vàlua de la diversitat i ampliar els coneixements en matèria de drets humans. L’educació de la ciutadania democratica s’aconsegueix incloent continguts al currículum però també amb metodologies d’ensenyament-aprenentatge. Cal desenvolupar la cultura democràtica a les escoles i la participació dels alumnes en particular.
Aquesta multiculturalitat només la podem viure bé si els nostres alumnes saben cooperar. Els hem d’ensenyar que la nostra única possibilitat de sobreviure és cooperar entre nosaltres. Som aquí perquè els nostres avantpassats van cooperar.
La cooperació dona sentit a l’aprenentatge. Si t’integres a un grup de treball augmenta la teva atenció i dedicació perquè el que mes interessa a les persones son les altres persones. En una societat cada cop més complexa per poder sobreviure-hi depèn cada cop més d’una intel·ligència col·lectiva.
El treball cooperatiu contribueix a desenvolupar les competències transversals interpersonals i interpersonals i afavoreix la millora de l’aprenentatge de les competències específiques de les àrees.
En aquest sentit, l’aspecte clau es concreta en el fet que l’alumne no només aprèn a cooperar sinó que aprèn a fer ús de la cooperació per millorar en els seus aprenentatges.
L’aprenentatge cooperatiu incideix sobre el desenvolupament de la solidaritat i el respecte a la diferència a l’aula i parteix del principi que tots els alumnes són diferents i necessiten ser atesos de maneres diferents. Alhora, aquestes diferències són generadores de noves oportunitats que afavoreixen el creixement de l’alumne des de totes les seves dimensions.
Aquest treball de cooperació està directament relacionat amb la inclusió d’alumnes que presenten característiques personals diferents, amb o sense discapacitat, amb una cultura o una altra i requereix d’aquesta diversitat per assolir nivells
Més concretament, aquest plantejament permet desenvolupar , en un context real, significatiu i de manera efectiva, competències socials –com ara practicar el diàleg i la negociació per resoldre conflictes; treballar en equip aportant cadascú el que sap per resoldre junts problemes comuns; posar-se en el lloc de l’altre de manera empàtica...així com competències comunicatives – com, per exemple, expressar, argumentar i interpretar pensaments, sentiments i fets; escoltar les idees dels altres; acceptar i realitzar crítiques constructives; respectar opinions diferents a les pròpies amb sensibilitat i sentit crític...
Per la seva banda, la UNESCO, considera les escoles ordinàries amb orientació inclusiva i amb una pedagogia centrada en els infants i basada en la cooperació –tant entre els mestres a l’hora d’ensenyar, com entre els alumnes a l’hora d’aprendre– són el mitjà més eficaç per aconseguir una educació integral per a tots.
L’aprenentatge cooperatiu és una metodologia que s’alinea plenament amb un dels principis generals de l’Escola Andorrana: la concepció d’escola inclusiva.
Aquesta metodologia estructura les activitats formatives dels diferents espais d’aprenentatge per tal de propiciar una interacció entre els participants. Aquest canvi de perspectiva suposa avançar, en tota intervenció educativa, en tres direccions paral·leles i complementàries:
- L’àmbit d’intervenció A: inclou totes les actuacions relatives a la cohesió del grup. L’objectiu és aconseguir que, poc a poc, els alumnes d’una classe es conscienciïn com a grup i es converteixen cada vegada més en una petita comunitat d’aprenentatge, tot respectant les diferències de cada individu i promovent la solidaritat entre els membres del grup.
- L’àmbit d’intervenció B: fa referència a totes les actuacions caracteritzades per l’ús del treball en equip com a recurs per ensenyar, per tal que els alumnes, treballant d’aquesta manera, aprenguin millor els continguts escolars, ja que s’ajuden els uns als altres. Perquè el treball en equip ho sigui de veritat s’han de donar dues condicions: la participació equitativa de tots els seus membres, i la interacció simultània entre tots ells.
- L’àmbit d’intervenció C: parteix de la base que, a més d’un recurs per ensenyar, el treball en equip és un contingut a ensenyar. Inclou les actuacions encaminades a ensenyar els alumnes, d’una forma explícita i sistemàtica, a treballar en equip, a més d’utilitzar, de forma regular, aquesta manera d’organitzar l’activitat a l’aula.
Els contextos d’aprenentatge que ens porten per una banda a un desenvolupament continuat i alhora a la consolidació d’uns principis i valors, necessiten, especialment per als alumnes de més edat, confrontar-se a la realitat que ens envolta.
En aquest sentit, al nivell de batxillerat hem inclòs en el pla d’estudis el projecte de participació, actuació i servei.
El projecte de participació, actuació i servei constitueix un marc d’experiències que permet als alumnes plantejar-se reptes i desafiaments que els poden portar a fer canvis profunds en la seva vida. Els alumnes presenten interessos, coneixements i motivacions diverses i per tant, objectius i necessitats d’aprenentatge diferents, per la qual cosa, el projecte pot abordar qualsevol servei que aporti un creixement personal a l’alumne.
El projecte està constituït per un conjunt d'activitats reals que l’alumne desenvolupa individualment o en grups reduïts, amb un propòsit clarament definit a l’entorn de les arts, les ciències, el pensament creatiu, l’activitat física, el servei a la comunitat... i on els resultats han de tenir un valor per a les persones implicades, les organitzacions o la societat en general.
El projecte de participació, actuació i servei permet als alumnes implicar-se en un entorn proper, social o laboral. Aquest projecte condueix l’alumne en el desenvolupament de competències transversals lligades al desenvolupament personal i interpersonal així com a la iniciativa i l’emprenedoria.
Poden triar entre:
- Només servei o accions directes (l’alumne es relaciona directament amb persones, el medi ambient o els animals).
- Serveis o accions indirectes (els alumnes no interaccionen amb cap destinatari en concret però han comprovat que les seves accions tenen un benefici directe per a la comunitat, el medi ambient o els animals).
- Promoció d’una causa: els alumnes promouen una qüestió d’interès públic per fomentar la presa de consciència i difondre informació precisa que porti a altres persones a actuar.
El projecte té cinc fases molt definides:
1. Elecció de l’acció o servei a realitzar.
2. Planificació: disseny diferent en funció de l’acció o servei a realitzar.
3. Realització: implementació mitjançant l’acció o servei directes.
4. Comunicació: presentació oral escrita del projecte mitjançant una memòria. Cal descriure cadascuna de les sessions d’actuació directa.
5. Reflexió: autoavaluació i metacognició.
Per acabar voldria esmentar que tota estructura organitzativa que articula l’estabilitat i el desenvolupament ha de replantejar-se en la base els rols del docent i de l’alumne.
- El rol del docent es caracteritza principalment per orientar el procés d’aprenentatge de l’alumne. Les seves tasques estan adreçades a facilitar les situacions d’aprenentatge als alumnes segons els referents metodològics establerts pel sistema educatiu andorrà i adaptar els contextos d’aprenentatge a les capacitats, necessitats i possibilitats de cada alumne. El docent ha de crear una relació de confiança amb els seus alumnes. Ell els acompanyarà durant l’aprenentatge i els ha de conèixer molt bé individualment per poder-ho fer de manera diferent en funció de les seves necessitats.
- El rol de l’alumne recau sobretot a implicar-se en el procés d’aprenentatge i prendre consciència dels seus objectius i com s’assoleixen. Per tant, les seves tasques estan orientades a planificar, executar i reflexionar el desenvolupament de competències. Aquesta reflexió és in element essencial perquè creixi en la seva formació.
L’alumne esdevé el protagonista del seu aprenentatge quan treball individualment, però quan ho fa en equip cal sumar-hi que també esdevé un gestor del grup, assumint rols i responsabilitats diferents i adaptant-se a les característiques dels altres.
Aquest nou currículum així com el plantejament metodològic presentat pretenen avançar cap a una educació més inclusiva i cap a la formació integral de les persones. Una formació basada en el desenvolupament i l’estabilitat com a conceptes claus i indissociables des del punt de vista de la formació integral de les persones.