Taula rodona sobre l’impacte de l’Escola Andorrana en la identitat i la societat andorranes
D'esquera a dreta Albert Roig, Roser Bastida, Olga Moreno i Anna Riberaygua.
El vestíbul del Consell General ha acollit, aquest dimecres a la tarda, una taula rodona organitzada per la GESCO (Grup d’exsíndics i d’exconsellers generals) entorn de l’impacte de l’escola andorrana en la identitat i la societat andorrana.
L’acte ha comptat amb la participació de Roser Bastida, exconsellera general i exministra d’educació; Olga Moreno, directora de l’Escola Andorrana; i Anna Riberaygua, mare impulsora de l’Escola Andorrana als anys vuitanta del segle passat. El debat ha estat moderat pel periodista Albert Roig.
En la retrospectiva sobre els inicis de l’Escola Andorrana, Roser Bastida ha exposat que cal entendre el context econòmic i social en el qual neix l’escola amb una evolució demogràfica important a Andorra, passant de 20.000 habitant als anys setanta a més de 40.000 habitants durant la dècada dels vuitanta, amb uns canvis també institucionals que coincideixen amb la creació del Consell Executiu (l’embrió que donaria pas més tard al Govern d’Andorra). Va ser en aquell context, que es va creure oportú incloure un programa de formació andorrana per ensenyar la llengua i el país que s’aplicava des de l’any 1974. Aquest primer programa va ser el precursor que acabaria desembocant en la creació de l’escola maternal andorrana l’any 1982.
Per la seva banda, Anna Riberaygua, una de les mares impulsores del sistema educatiu andorrà, ha relatat com moltes persones anònimes van lluitar en aquell moment per tirar endavant el projecte d’escola maternal andorrana. Riberaygua ha recordat que en el primer curs es van matricular 38 nens i la il·lusió de les famílies i els mestres d’aquells inicis. També ha relatat com es va pressionar al Govern perquè el projecte continués més enllà de l’any 1984 amb una recollida de firmes i negant-se a inscriure els fills en l’educació primària dels sistemes educatius espanyol o francès. La pressió popular va donar els seus efectes i l’any 1985 es va aprovar la creació de l’Escola Andorrana més enllà de maternal, concretament per a primària. Riberaygua ha remarcat que “el que es va fer, va ser un miracle” ja per iniciativa popular i no per voluntat política, es va assolir una gran fita, la creació i continuïtat de l’escola pública nacional.
Finalment, Olga Moreno, l’actual directora de l’Escola Andorrana, ha fet valdre el sistema educatiu andorrà i els passos que s’han fet en només quaranta-dos anys. Detallant que si bé l’escola va començar amb només 38 alumnes, avui en té més de 4.400 i 600 docents. A més, ha ressaltat el gran creixement que va patir durant la dècada dels noranta que va tensionar el sistema, sobretot perquè impedia disposar de prou temps per poder formar als nous docents. Moreno també ha enumerat alguns dels reptes que l’Escola Andorrana té al davant, sobretot per millorar els indicadors educatius, i que s’està treballant per reorganitzar un sistema que només té quaranta-dos anys, i que, per tant, es pot considerar que encara és sistema educatiu jove.