Sou a: Inici / ca / Notícies / Taula rodona "25 anys de Constitució. La mirada dels síndics"

Taula rodona "25 anys de Constitució. La mirada dels síndics"

El vestíbul del Consell General ha acollit una taula rodona que ha aplegat els síndics generals d'abans i de després de la Constitució.

El programa oficial d’actes de celebració del 25è aniversari de la Constitució s'ha iniciat amb una taula rodona que ha aplega, per primer cop, els síndics d’abans i de després de l’aprovació de la Carta Magna: Estanislau Sangrà, Francesc Cerqueda, Josep Maria Beal, Albert Gelabert, Jordi Farràs, Josep Dallerès, Francesc Areny i Joan Gabriel. El síndic general actual, Vicenç Mateu, ha estat l'encarregat d'obrir l'acte, emès per ATV, amb unes paraules de benvinguda.

Benvinguda taula rodona ’25 anys de Constitució. La mirada dels síndics’

Bona tarda.

Per al Consell General és un honor iniciar el programa oficial d’actes de celebració del 25è aniversari de la Constitució amb una taula rodona que aplega, per primer cop, els síndics d’abans i de després de l’aprovació d’un text que, sense cap mena de dubte, va obrir un nou horitzó per Andorra.

L’aprovació de la Constitució l’any 1993 és la culminació d’un procés de reforma de les institucions que s’havia iniciat molt abans. Els grans canvis econòmics i socials que viu Andorra a partir de la dècada de 1930 es consoliden a la segona meitat del segle i empenyen cap a la modernització d’una estructura institucional que poc havia variat en la història: dos Coprínceps sobirans i un Consell General que ostentava la representació popular, amb unes funcions diverses i no sempre ben delimitades.

La voluntat de reforma es fa palesa ja durant els anys 70 del segle XX, amb el síndic Julià Reig i el subsíndic Marc Vila. Aprofito per saludar el Sr. Estanislau Sangrà Font, síndic general des de finals de 1978 fins al 1982, que avui ens acompanya, però que no prendrà part del debat per problemes d’audició. Va ser aquells anys que es va crear el Consell Executiu, el primer govern d’Andorra. La separació del poder legislatiu i el poder executiu és, possiblement, el primer pas cap a la redacció d’una Constitució del Principat, que dotés Andorra d’una identitat jurídica clara.

La Constitució reconeix la sobirania del poble andorrà que, des de 1993, pren les regnes del seu futur. Efectivament, sobirania és, per damunt de tot, responsabilitat. Això és vàlid per als poders públics, ben definits per la Carta Magna tal com pertoca en un Estat modern, democràtic i de Dret. Però ho és sobretot per als ciutadans que, des dels àmbits respectius, contribueixen a dibuixar l’Andorra d’avui i del demà.

Una Andorra que, gràcies a la Constitució, s’obre al món i decideix participar, d’igual a igual, tot i que lògicament en la mesura de les seves possibilitats, en les causes comunes de la humanitat.

La Constitució del Principat d’Andorra és una Constitució contemporània que, a més de recollir els drets i llibertats dels ciutadans, es preocupa per les generacions futures i manifesta el compromís amb el medi ambient.

Vivim en un país que és un miracle de saviesa històrica i un petit tresor entre muntanyes. Possiblement, un dels reptes més importants que encarem en el present és la gestió sostenible dels nostres recursos, -recursos naturals, però també socials i de convivència- amb la voluntat de preservar un benestar que no es mesura només amb xifres. Per això és necessari que siguem capaços, tots plegats, d’alçar la mirada i projectar-la més enllà de la immediatesa, per construir una Andorra que no deixi ningú enrere, una Andorra per a tothom.

Moltes gràcies a Andorra Televisió per la seva col·laboració en la realització i difusió d’aquest acte. Moltes gràcies a tots els que avui heu volgut acompanyar-nos. Moltes gràcies, Senyors Sangrà, Cerqueda, Beal, Gelabert, Farràs, Dallerès, Areny i Gabriel, per voler compartir amb nosaltres el vostre testimoni. Moltes gràcies perquè a través vostre volem agrair l’esforç, la dedicació i la prudència de tantes generacions de bons andorrans. Moltes gràcies, Senyors Síndics.

Galeria d'imatges