Resultat de les votacions de la sessió ordinària del Consell General del 22 de desembre del 2022.

El Ple ha començat aquest dijous amb el debat de la Petició de prorrogar la facultat del Govern d’establir les restriccions i mesures previstes en els articles 4.3 de la Llei 31/2021, del 22 de novembre, de text consolidat qualificada de seguretat pública i 59.1 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, amb la finalitat de protegir la salut pública, segons acord del 14 de desembre del 2022. La petició ha estat aprovada per 27 vots a favor (GPD, GPI, GPCC, GPS, GP Terceravia +UL +I), 1 vot en contra (consellera no adscrita) i cap abstenció. En aquest sentit, es prorroguen dos mesos (2) més per poder aplicar les mesures per evitar la propagació del SARS-CoV-2.

La Proposta de reforma del Reglament del Consell General relativa a la modificació de l’article 46 ha estat presa en consideració per la Cambra. Amb la reforma de l’article 46 del Reglament del Consell General es crea la novena Comissió Legislativa. Aquesta serà una Comissió de seguiment i sostenibilitat de les pensions de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social. Així també s’habilita que els consellers generals puguin estar presents en quatre (4) Comissions i no en tres (3) Comissions com succeeix actualment.

El següent punt tractat relatiu a l’examen i votació de les Bases reguladores de l’Administració electrònica del Consell General ha estat presentat davant del Ple per la subsíndica general, Meritxell Palmitjavila. L'aprovació d'aquestes Bases permet al Consell General consolidar el seu model d’Administració electrònica, tot reforçant els drets de la ciutadania en un context de seguretat jurídica, eficiència administrativa i innovació pública i garantint especialment la protecció de dades i l’accessibilitat de les persones amb especials necessitats. El fonament jurídic d’aquestes Bases cal trobar-lo, en primer lloc, en els principis definits en el Codi de l’Administració i, en segon lloc, en la pròpia autonomia del Consell General per a regular el seu funcionament, amb l’objectiu d’oferir un millor servei a la ciutadania i als seus representants. La plena incorporació dels mitjans electrònics a l’activitat administrativa es duu a terme mitjançant la disposició dels continguts d’aquestes bases reguladores en els quatre títols seguits d’una disposició addicional i una disposició final.

La subsíndica general ha exposat davant del Ple el Codi de conducta dels consellers generals. El Codi de conducta ha estat aprovat per  24 vots a favor (GPD, GPI, GPCC, GPS), cap vot en contra i 4 abstencions (GP Terceravia + UL +I i la consellera no adscrita). El codi de conducta neix de la voluntat explícita dels consellers generals en el moment de l’elaboració i de l’aprovació -per unanimitat- el vigent Reglament del Consell, el mes de febrer del 2019. El codi de conducta s’ha treballat de manera representativa i participativa. Els consellers generals, representants de tots els grups parlamentaris, que han treballat en aquest document, han tingut l’oportunitat d’aportar noves propostes al text de treball inicial i de debatre-les totes, amb l’objectiu que aquest document fos acceptat i aprovat amb el consens de tots els grups parlamentaris. Aquest Codi de conducta defineix els principis bàsics als quals els consellers generals han d’ajustar sempre la seva actuació, com la integritat, honestedat, transparència, responsabilitat i austeritat. Altament estableix les regles bàsiques de conducta dels càrrecs electes envers els ciutadans, els treballadors públics, les altres institucions i els mitjans de comunicació. Finalment, afina el règim d’incompatibilitats per raó del càrrec definit per llei, regula les situacions de conflicte d’interessos i estableix les conseqüències d’un eventual incompliment.

L’Estatut del personal del Consell General ha estat aprovat per l’assentiment de la Cambra. Dit Estatut, recull en un sol document tot allò que els treballadors han tingut decretat en termes de funcionament laboral i, alhora el completa amb noves consideracions amb la finalitat de ser un instrument que fixa els drets i deures dels treballadors i que pretén professionalitzar, estructurar, ordenar i facilitar la gestió dels seus recursos humans, al servei de les necessitats del Consell General. Aquest document dona seguretat jurídica a totes les decisions que es puguin prendre d’aquí en endavant i respecta el principi d’equitat i d’igualtat. S’articula en 14 capítols, similars als que  concreta la Llei de la Funció pública.

El cinquè punt de l'ordre del dia ha estat el relatiu al Projecte de llei de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. Al text s’hi ha presentat 39 esmenes a l’articulat: 8 esmenes per part del grup parlamentari Demòcrata -conjuntament amb el grup parlamentari independent-, 1 esmena presentada únicament pel grup parlamentari Demòcrata, 2 esmenes presentades pel grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, 9 esmenes presentades pel grup parlamentari Socialdemòcrata, i 19 per part del grup parlamentari de Terceravia + UL + I. La Llei ha estat aprovada per majoria 27 vots a favor (GPD, GPI, GPCC, GPS, GP Terceravia +UL +I), cap vot en contra  i una abstenció (consellera no adscrita).

El conseller general, Oliver Alis (GP Terceravia + UL + I) nomenat ponent per la Comissió Legislativa d'Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports ha exposat en relació a la Proposició de llei de l’Estatut de l’Artista del Principat d’Andorra s’hi ha presentat 11 esmenes a l’articulat de manera conjunta per part dels grups parlamentaris Demòcrata, Independent, Ciutadans Compromesos, Socialdemòcrata, Terceravia + UL + I, i de la consellera general no adscrita, Carine Montaner. L’objecte de la Llei és establir un seguit de mesures per compensar la precarietat amb què es troben els artistes degut a la temporalitat i intermitència de la seva activitat professional, i la irregularitat dels ingressos que això comporta. Dites mesures es alhora amb altres mesures ja establertes o que es puguin establir en el futur en altres lleis o altra normativa aplicable, com ara en matèria de fiscalitat. La Proposició de llei de l’Estatut de l’Artista del Principat d’Andorra ha estat aprovada per assentiment.

L’últim punt de la sessió ordinària d’aquest dijous ha estat el relatiu a l’examen i votació de la Proposta d’adhesió d’Andorra al Tercer Protocol addicional de l’Acord general sobre els privilegis i les immunitats del Consell d’Europa, adoptat a Estrasburg, el 6 de novembre de 1959. La Proposta ha estat aprovada amb el suport de tota la Cambra.