Visita S.E. Emmanuel Macron, copríncep d'Andorra
El copríncep francès, Emmanuel Macron ha estat rebut per la síndica general, Roser Suñé a l’entrada de Casa de la Vall.
Davant del monument dels Pariatges és on ha tingut lloc la trobada amb el seu homòleg, el copríncep episcopal, Joan Enric Vives. Els dos coprínceps s’han saludat tot evidenciant la continuïtat històrica de la institució que representen, justament l’any que se celebra el 600 aniversari del reconeixement del Consell de la Terra.
Els Coprínceps han saludat a totes les autoritats en exercici situades a la plaça del Consell General. A continuació ha tingut lloc una reunió a porta tancada entre els dos Coprínceps al despatx oficial de la Síndica General a la Casa de la Vall. A la reunió només hi han assistit els 2 caps d’Estat i els seus representants personals a Andorra: Patrick STRZODA, representant personal del Copríncep francès i Josep M. Mauri Prior, representant personal del Copríncep Episcopal.
Seguidament s’ha fet la foto de família amb els abillaments tradicionals. Després de la foto oficial s’ha iniciat la Sessió solemne a Casa de la Vall amb els parlaments de la síndica general, Roser Suñé i del copríncep, Emmanuel Macron.
Emmanuel Macron és el setè Copríncep i president de la República francesa que visita el Consell General. El primer en fer-ho fou Charles de Gaulle, el 23 d’octubre de l’any 1967.
La primera trobada entre els dos Coprínceps d’Andorra va tenir lloc, l’any 1973 a la localitat francesa de Cahors entre el bisbe d'Urgell, Joan Martí Alanis, i el president de la República Francesa, Georges Pompidou. Des d'aleshores, tots els presidents de la República Francesa, coprínceps d'Andorra, han vingut al Principat i han mantingut contactes freqüents amb el seu homòleg episcopal.
Discurs de la M. I. Sra. Roser Suñé, síndica general amb motiu de la visita de S.E. Emmanuel Macron, copríncep d’Andorra
Excel·lentíssim Senyor Copríncep,
M.I. Senyor Cap de Govern,
M.I. Sra. Subsíndica,
Molt Il·lustres Senyores i Senyors Consellers,
M.I. Senyores i Senyors Ministres,
M.I. Representants dels Coprínceps,
Hbles. Cònsols,
Sr. President del Consell Superior de la Justícia,
Sr. President del Tribunal Constitucional,
Digníssimes autoritats,
Senyores i senyors,
És un honor per a mi donar-vos, en nom del Consell General, la benvinguda a la Casa de la Vall, la casa de tots els andorrans. I no només perquè aquesta sala és, encara avui, una de les dues seus de la institució parlamentària, reservada als actes més solemnes i tradicionals, sinó pel fet que aquest és un lloc estimat i respectat per tothom -petits, joves i grans, andorrans de generacions i nous andorrans-, part de la nostra ànima com a poble, símbol de l’Andorra que hem estat i l’Andorra que volem ser.
Perquè Andorra s’arrela en la història, orgullosa d’haver heretat una llarga tradició d’esforç i perseverança, i alhora mira amb esperança cap al futur, abraçant els grans reptes que atenyen el conjunt de la humanitat. Aquest 2019 estem celebrant el 600 aniversari del reconeixement del Consell de la Terra per part dels dos senyors d’Andorra, aleshores el bisbe d’Urgell i el comte de Foix, que mitjançant els respectius privilegis li van atorgar el seu caràcter representatiu i periòdic. Aquest òrgan medieval és l’antecessor directe i ininterromput del Consell General i, per tant, podem afirmar que el nostre és un dels parlaments més antics del món.
Voldria reivindicar avui, Excel·lència, els valors del parlamentarisme, que van més enllà de l’ostentació del poder legislatiu. Parlamentar és dialogar, manifestar opinions i punts de vista per assolir acords en pro del bé comú i l’interès general. En català tenim una paraula molt bonica, “enraonar”, que en altres idiomes es tradueix com a “parlar” però que incorpora el matís de cercar la raó a partir de la paraula i, sobretot, de l’escolta. En una època en què la política es veu desprestigiada, som els polítics i molt especialment els parlamentaris els responsables de reivindicar aquests valors, indestriables avui de qualsevol societat que vulgui considerar-se plenament democràtica.
El coneixement i el reconeixement de la pròpia història, a més de constituir un dels nostres signes d’identitat, té un valor exemplaritzant. D’aquesta manera, assumim els reptes del present sabedors que hem estat capaços de mantenir-nos units com a poble a través dels segles, vèncer les dificultats i apuntar cap a les més altes aspiracions.
Avui dia el principal repte d’Andorra és el seu encaix tant amb l’entorn més proper, que és l’europeu, com en relació amb la resta del món, acceptant que, tot i ser un país petit, compartim la nostra dosi de responsabilitat en aquells assumptes que són globals, com ara la lluita contra el canvi climàtic o les grans migracions fruit de les desigualtats i els conflictes oberts en diferents indrets del planeta. Andorra, per exemple, no pot ser aliena al patiment que estem veient al mar Mediterrani i per aquest motiu també hem obert la porta, d’acord amb les nostres possibilitats, a persones refugiades que cerquen una oportunitat i que tenen dret a una vida més digna.
Als ulls del món, la nostra dimensió pot semblar molt reduïda, però al cap i a la fi Andorra ha viscut un creixement enorme els darrers cent anys, tant a nivell econòmic com demogràfic. Persones que tenen les arrels aquí, al cor dels Pirineus, però també persones vingudes d’arreu, han contribuït a fer d’Andorra, amb el seu treball i molt d’esforç, el país pròsper que tots coneixem. Hem estat terra d’acollida i ho volem seguir sent en la mesura de les nostres possibilitats, que no són altres que aquelles que ens permetin garantir un nivell de benestar adient per a tots els ciutadans, també els nouvinguts, i mantenir la nostra preuada cohesió social.
Pel que fa a la relació amb la Unió Europea, sou sabedor que Andorra ha iniciat les negociacions, juntament amb Mònaco i San Marino, per tal d’assolir un acord d’associació que, tot i preservant algunes de les especificitats dels petits Estats europeus, ens permeti participar en el mercat interior amb igualtat de condicions respecte als països-membre. Fa anys que Andorra ha volgut deixar de ser una excepció al cor d’Europa. Efectivament, Andorra ha emprès el camí de la cooperació i la transparència, un camí que no ha estat exempt de dificultats. El procés de transformació és lent, mentre el món avança molt ràpid. És per això que us volem agrair, des d’aquesta Cambra, el suport que ens brindeu com a Copríncep.
Excel·lència,
Els canvis que viu Andorra són profunds i no només afecten el model econòmic, sinó molt especialment la societat. Des del punt de vista ambiental, hi ha d’altres qüestions a banda del canvi climàtic que ens hem de plantejar, com ara el significat de la sostenibilitat en un territori com el nostre, relativament petit i de muntanya. Aquí hem de tenir molt presents les perspectives global i local si, a més de contribuir a lluites d’escala mundial, volem preservar aquest tresor natural del qual tenim la sort de gaudir.
Altres transformacions socials afloren avui, però en realitat vénen de lluny: si tinc l’honor de ser la primera dona síndica general és perquè, fa més de cinquanta anys, un grup de dones valentes es va atrevir a trencar amb l’statu quo i va reivindicar el dret de vot i el dret de ser elegides. Primer va arribar una cosa, després l’altra. Finalment, el 2011 s’aconseguiria, sense llei de quotes, el primer Consell General paritari i aquest 2019 l’hem reeditat.
No ens volem quedar aquí. La societat ens demana cada dia tenir més control sobre l’activitat política i, des de les institucions, hem d’oferir les eines per tal que la ciutadania prengui part en la gestió de la cosa pública. És per aquest motiu que apostem decididament per ampliar els mecanismes de participació i millorar els canals de comunicació amb la ciutadania. La participació directa i contínua és, avui, un pilar més de la democràcia.
Benvolgut i Excel·lentíssim Sr. Copríncep,
No voldria acabar aquestes paraules sense agrair-vos ben sincerament la visita a Andorra. Esperem que el coneixement de primera mà del país us permeti copsar l’estima dels andorrans envers les seves institucions, entre les quals el Coprincipat ocupa un lloc destacat. Els Pareatges -un tipus d’acord relativament freqüent a l’Edat Mitjana- van instaurar aquí un sistema que, d’acord amb la lògica dels temps, ha anat evolucionant fins a esdevenir una forma d’Estat constitucional i plenament democràtica. El Coprincipat ha estat, al llarg de la història, clau en el manteniment de la sobirania i de la nostra identitat.
Per tant, sou dipositari d’una institució més de set cops centenària i, a la vegada, una institució moderna que ens confereix estabilitat i la necessària seguretat per encarar, amb garanties d’èxit, els reptes que tenim damunt la taula i dels quals us n’he fet una pinzellada. Desitjo, doncs, que us endugueu un bon record de la vostra estada al Principat i que continueu tenint present Andorra, tant com Andorra té presents els seus Coprínceps.
Moltes gràcies.