Olivier Codina estudia la gènesi del Consell General des de l’any 1289
El doctor Olivier Codina ha presentat, aquest dimecres al vespre al vestíbul del Consell General, el seu estudi sobre l’evolució del parlament andorrà al llarg de la seva història i com la institució s’ha anat adaptant als temps i la societat andorrana de cada època. L’acte ha estat organitzat en col·laboració amb la GESCO i presentat pel rector de la Universitat d’Andorra, Juli Minoves.
L’autor analitza com el conegut com a Consell de la Terra, Consell de les Valls i finalment Consell General, presentava clares analogies amb els parlaments tradicionals europeus de l’Àntic Règim gestionant edictes, ordinacions i apel·lacions i actuava com a instància superior en un sistema jurídic plural. El més rellevant de la història del Consell General és l’evolució progressiva, el formar-se amb el temps i la capacitat d’adaptació, tot dotant-se d’estructures i funcions pròpies que avui dia desenvolupa el poder executiu. En aquest sentit, el president de la GESCO, Jordi Mas, ha afirmat que “tendim a pensar que les nostres institucions no es mouen, però han demostrat que són institucions vives i fermes i que ens han portat l'experiència i la prosperitat al nostre país”.
Codina també remarca en el seu treball que no es pot determinar en quin moment exacte s’inicien les reunions periòdiques d’òrgan assambleari que acabaria desembocant en el Consell General. En tot cas, marca com a punt d’inflexió el Primer Pariatge d’Andorra (1278) perquè a partir de llavors les accions dels andorrans medievals ja no eren vàlides amb les noves regles de joc: la doble tutela institucional i l’obligació de pagar la quèstia. És a partir de llavors, l’any 1289, que els documents situen l’inici d’un òrgan o una periodicitat de les reunions que recorden molt al funcionament d’un parlament amb representants de totes les parròquies.
Codina ha fet un estudi exhaustiu de les temàtiques, de les reunions i de la història del Consell General, tot detallant com una cambra inicialmentment integrada pels representants dels comuns acaba esdevenint el parlament modern i democràtic actual. En una evolució política diferenciada de la resta de països europeus, que senta les bases d’una consciència col·lectiva molt abans de l’aparició dels símbols nacionals contemporanis (bandera i himne).