Oliver Vergés reviu, 160 anys després, ‘La Nova Reforma de 1866’
Oliver Vergés durant la presentació del llibre 'La Nova Reforma de 1866' al vestíbul del Consell General.
El vestíbul del Consell General ha acollit aquest dijous al vespre, la presentació del llibre ‘La Nova Reforma de 1866’ d’Oliver Vergés Pons amb Albert Villaró com a mestre de cerimònies i encarregat de fer preguntes a l’autor. La data no és casual, ja que just avui es celebren els 160 anys, d’ençà que el 28 de maig de 1866 el Consell General aprovés la Nova Reforma.
Tal com exposa l’historiador i investigador, Oliver Vergés, després de la Nova Reforma neix el Consell General contemporani amb representants elegits des del punt de vista de tota la vall i no només des del punt de vista parroquial. A més, a partir d’aquell moment, el Consell General queda deslligat de les autoritats parroquials i passa a ser l’ens representatiu de la sobirania de tot el Principat d’Andorra.
Durant l’exposició, Vergés ha remarcat “la importància de voler ser de les comunitats andorranes des de l’època de Bragafolls”. I aquest aspecte es repeteix durant la Nova Reforma, “són les comunitats les que impulsen la recollida de signatures per impulsar la Nova Reforma i porten la proposta al copríncep Caixal”, confirmant, de nou, el pes específic i destacat de les comunitats en l’esdevenir del país.
Vergés també ha dedicat una part important del seu estudi a analitzar els protagonistes dels bàndols reformista i conservador. També se centra en els moviments previs que desemboquen en la presentació de la proposta de reforma al copríncep Caixal acompanyada de 523 signatures i l’aprovació per part del copríncep del decret el 22 d’abril fins que el Consell General aprova la Nova Reforma el 28 de maig de 1866.
El llibre és un recorregut per l’Andorra del segle XIX i com la crisi de sectors tradicionals acaben impulsant un moviment ciutadà que acaba implicant un canvi estructural en la principal institució del país, i de retruc, en la modernització del Principat.