La periodista i escriptora Nuria Varela reflexiona sobre la presència de les dones en l’àmbit polític

El vestíbul del Consell General ha acollit, aquest dijous al vespre, la ponència “Dones, poder i política. Reflexions actuals”, de la mà de la periodista i escriptora, Nuria Varela. L’acte ha estat organitzat per la Xarxa de Dones Parlamentàries del Consell General, i ha permès reflexionar sobre l’evolució i la realitat de la presència de les dones en l’àmbit públic i en càrrecs de responsabilitat. 

Varela ha fet un recorregut per la lluita de les dones fins a aconseguir tenir representació en càrrecs públics. Així, ha posat en perspectiva algunes dades, com que la primera dona va ser elegida com a presidenta d’un país fa únicament 46 anys. En aquest sentit, ha assenyalat que existeix el que es coneix com a “cultura del simulacre”, que ha exposat com a què “el patriarcat dissimula el poder que té, perquè no el vol evidenciar, i simula que la igualtat és un objectiu conquerit”. Aquest fet s’ha exemplificat amb les dades de dones caps d’estat o de govern, que han passat de trenta-sis a vint-i-nou des del 2023 fins a l’actualitat. Varela, a més, ha puntualitzat que, segons les Nacions Unides, la igualtat efectiva a les més altes esferes de decisió política no serà factible fins d’aquí a 130 anys.

En aquest sentit, Varela ha explicat diferents conceptes com el sostre de vidre, que consisteix en “mecanismes invisibles que impedeixen que les dones continuïn ascendint”. De fet, ha remarcat que és en la política on més presència tenen actualment les dones, mentre que en altres àmbits ni tan sols apareixen. D’altra banda, ha parlat de la violència política que “té per objectiu dissuadir a les dones de participar en la política, i s’ha incrementat pel moment social complex actual”. En aquest sentit, ha aprofundit en els costos que té encara, avui dia, per a una dona ostentar un càrrec polític, així com les renúncies i els judicis a les que s’exposen.

Sobre Nuria Varela

Núria Varela és periodista, llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense i doctora cum laude en Dret Autonòmic i Local. És reportera especialitzada en conflictes bèl·lics i crisis de refugiats i ha treballat en fenòmens com els feminicidis de Ciudad Juárez (2005-2007) o la guerra en Irak (2003). Com a escriptora ha publicat llibres com Feminismo para principiantes o El síndrome Borgen. En l’àmbit institucional, ha estat la primera directora de Gabinet del primer Ministeri d’Igualtat del Govern d’Espanya i directora general d’Igualtat del Govern del Principat d’Astúries.