Inauguració de l’exposició ‘Casa de la Vall, domus concilii’
El cap de casa de la Casa de la Vall acull des d’aquest dilluns, 11 de març, l’exposició ‘Casa de la Vall, domus concilii’ que fa un repàs a tot el que ha significat i significa aquest edifici pel parlamentarisme andorrà i, en general, per a tot el país.
L’exposició que es podrà visitar al llarg dels pròxims mesos és temporal, ja que la permanent s’instal·larà després de la reforma de la Casa de la Vall que s’iniciarà a finals d’aquest any.
‘Casa de la Vall, domus concilii’ il·lustra el paper central que ha tingut l’edifici i el Consell General en la societat i la història del país. De fet, el Consell General es muda a la Casa de la Vall l’any 1702 i al llarg de més tres segles aquest edifici és la seu del parlament, però també ha compartit molts altres usos. Precisament, amb l’exposició es vol mostrar el fet que la Casa de la Vall ha servit per tot, “i tot és tot, des d’un espai de recepció d’autoritats que visiten al país, passant per una aula de l’escola francesa, i fins i tot, una habitació per al Bisbe d’Urgell” ha detallat Xavier Llovera, comissari de la mostra.
Aquest paper d'edifici que acull multitud d’activitats, esdeveniments i fets històrics es mostra en el recull d’una trentena de fotografies que es poden veure a l’exposició, entre les quals destaca la primera fotografia dels consellers generals, feta per José Claverol, el 15 de novembre del 1902, amb ocasió de la visita del bisbe Joan Josep Laguarda per prendre possessió del càrrec de Copríncep.
Reforma de la cuina de Casa de la Vall
Des d’aquest dilluns també es pot visitar la cuina de la Casa de la Vall que després de dos mesos de treballs ofereix l’aspecte d’una cuina típica d’entre mitjans i finals del segle XIX, sense els afegits decoratius que s’hi van posar en la reforma dels anys seixanta del segle passat. A més, s’ha recuperat l’esperit de l’espai deixant-hi només els utensilis que hi hauria d’haver en una cuina de fa 150 anys, com ara una vaixella d’estany provinent de la Casa Rossell d’Ordino dipositada als arxius de Patrimoni Cultural i que “és la vaixella típica d’aquella època” ha explicat Eudald Guillamet.