Inauguració de la restauració i reforma de la Casa de la Vall
El síndic general, Carles Ensenyat, acompanyat dels darrers exsíndics
Aquest dilluns al matí s’ha dut a terme la inauguració oficial de la restauració de la Casa de la Vall, que reobrirà al públic demà, dimarts 23 de desembre. L’acte ha començat amb una presentació de l’evolució de l’edifici amb els treballs duts a terme de la mà de l’arquitecte encarregat del projecte, Enric Dilmé, i del supervisor de la restauració, Eudald Guillamet.
La presentació s’ha fet al vestíbul del Consell General, i han estat presents autoritats de tot el país. Dilmé i Guillamet han detallat les actuacions que s’han dut a terme en cadascuna de les plantes de la Casa de la Vall, i han mostrat els principals canvis des de la darrera intervenció als anys seixanta. S’ha parlat, sobretot, de la recuperació de la identitat i dels elements més patrimonials de la Casa de la Vall. Posteriorment, s’ha fet una visita a la Casa de la Vall per a les autoritats.
La inauguració ha comptat, a més, amb la presència dels vuit exsíndics des de la dècada de 1980: Francesc Cerqueda, Albert Gelabert, Jordi Farràs, Josep Dallerès, Francesc Areny, Joan Gabriel, Vicenç Mateu i Roser Suñé. A més, s’ha fet memòria de Josep-Maria Beal. La presència dels exsíndics ha estat un element clau i significatiu per la reobertura de la Casa de la Vall. Tal com ha indicat el síndic general, Carles Ensenyat, en el discurs de reobertura de la Casa de la Vall són tots aquells que van formar part del Consell General des que la figura de síndic va convertir en el que és avui: “el cap i el representant del poder legislatiu i de la institució que emana directament de la sobirania popular”.
Tots ells representen l’actualitat andorrana i, també, són els representants de moltes de les persones que han contribuït a donar forma a l’Andorra actual. El síndic general ha explicat la simbologia de la seva presència com una exemplificació que “la Casa de la Vall no pertany a ningú i que som nosaltres els qui, d’alguna manera, formem part de la Casa de la Vall: d’aquest edifici antic, noble, auster -fins i tot una mica aspre-. Que sense necessitat de paraules diu tantíssimes coses sobre la nostra identitat i la nostra història”.