Enric Fossas reflexiona sobre els reptes del constitucionalisme en el segle XXI

El Consell General i el Tribunal Constitucional han organitzat, aquest dimarts al vespre, la ponència d’Enric Fossas sobre les perspectives del constitucionalisme en el segle XXI. La conferència s’emmarca en els actes que el Consell General ha programat per a la commemoració del 33è aniversari de la Constitució.

Fossas, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma d’Andorra des de l’any 2007, va participar els anys 1991 i 1992 com a assessor jurídic del Copríncep Episcopal durant la redacció de la Constitució del Principat d’Andorra. A més, conjuntament amb Isidre Molas, també ha elaborat el Reglament del Consell General.

Durant la seva ponència, ha detallat alguns dels reptes als quals s’enfronta el constitucionalisme en el segle XXI. En concret, s’ha centrat en la globalització, els populismes, la diversitat cultural i les noves tecnologies.

Pel que fa a la globalització, ha remarcat que ha fet que actors que “juguen en lligues diferents” afecten les constitucions nacionals, com és el cas d’organismes supranacionals. Ha posat l’exemple d’Europa on ja es pot parlar de “pluralisme constitucional”, en haver de combinar normes i organismes juridiccionals de diferents àmbits territorials, i en el qual entren en joc diversos tribunals, des dels tribunals constitucionals nacionals al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Els populismes, que en el cas d’arribar al poder tendeixen a ser democràcies il·liberals, busquen la limitació del poder polític, centrant-ho tot en la persona escollida i el seu grau de popularitat, i acaben col·lidint amb els poders de l’estat que garanteixen les llibertats com són els tribunals constitucionals. Ha alertat que els populismes tracten de desactivar aquestes institucions amb reformes legals que limiten el seu poder i també intentant aconseguir el seu control.

Referent a la diversitat cultural, ha incidit en el fet que les constitucions europees, tenen un perfil etnocèntric europeu, el que requerirà que s’acabin adaptant a unes societats multiculturals i plurinacionals. En aquest aspecte ha avançat que caldrà buscar fórmules que permetin traslladar aquesta nova realitat als textos constitucionals.

Per acabar, i sobres les noves tecnologies, en especial la intel·ligència artificial (IA), ha alertat que és un canvi radical, no és només una tecnologia i tampoc és neutral. “És una eina que clarament beneficia al poder” ha subratllat. El constitucionalisme modern té la missió d’assegurar la llibertat de l’ésser humà per sobre dels algorismes i que la IA compleixi amb les normes democràtiques i constitucionals dels estats.