El Consell General acull l'exposició sobre les Festes de Foc als Pirineus

Paraules de benvinguda del síndic general, Vicenç Mateu, amb motiu de la inauguració de l'exposició 'Festes de Foc als Pirineus'

Distingides autoritats,

Senyores i senyors,

Fallaires i amics de les festes del foc,

Bona tarda i benvinguts al Consell General. Inaugurem avui l’exposició sobre les Festes del Foc del Pirineu, i ho fem quan encara tenim ben present la declaració per part de la Unesco de les Falles del Pirineu com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Un reconeixement que arribava el mes de desembre passat, després de l’esforç que suposa presentar una candidatura conjunta que abasta pobles que pertanyen a Estats diferents, malgrat compartir tots plegats un territori comú: el Pirineu, forjador de caràcter i d’una cultura pròpia.

Fa gairebé trenta anys, Andorra la Vella va recuperar la festa de la cremada de falles de Sant Joan al nostre país. Una tradició que ens ve dels nostres avantpassats, homes i dones que vivien seguint els cicles de la terra i que, coincidint amb el solstici d’estiu, encenien el foc per donar força al sol. I és que la nit més curta de l’any marca també el moment a partir del qual, i durant sis mesos, el dia es va escurçant, a poc a poc però de manera inexorable, fins al nou començament del mes de desembre.

Tradicionalment, les falles es cremaven també pel solstici d’hivern, amb el mateix propòsit d’ajudar el sol –font d’escalfor, font de vida– a triomfar sobre les tenebres. De fet, entre les festes del foc al Pirineu, hi ha la Fia Faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola, al Berguedà, que se celebra cada any el 24 de desembre, el capvespre de la nit de Nadal.

El foc, que ens fascina i ens sedueix, és a l’origen del món. Per Heràclit, el foc és el principi de totes les coses, agent de destrucció i de renovació contínua, metàfora del canvi constant. La nit de Sant Joan fem precisament això: cremem allò que és vell amb l’esperança de renéixer del foc.

Com a síndic general he estat convidat en diverses ocasions a participar en la rebuda de la Flama del Canigó a la plaça del Consell General, la tarda del 23 de juny, i també a fer rodar el foc com un fallaire més. Contribuïm així a donar continuïtat a aquesta tradició que ens uneix, per damunt de les fronteres polítiques, i que ens arrela a la nostra terra.

Moltes gràcies i felicitats de tot cor als fallaires d’Arties i Les, de Vilaller, Senet, el Pont de Suert, Llesp, Casós, Boí, Taüll, Erill la Vall, Barruera i Durro, de la Pobla de Segur, d’Alins i Isil, de Montanui, Castanesa, Aneto, Bonansa, les Paüls, Vilarrué i Saünc, de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, de Bagnères-de-Luchon i la Barousse, d’Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany –i disculpeu si m’he descuidat d’anomenar algun dels pobles que saluden el solstici amb la celebració ancestral del foc.

I moltes gràcies també a tots vosaltres per la vostra assistència. Espero que gaudiu de l’exposició.