Discurs de Vicenç Mateu Zamora a la sessió constitutiva i amb motiu de la seva elecció com a síndic general

Molt Il·lustres Senyores, Molt Il·lustres Senyors,

Voldria en primer lloc felicitar a tots els consellers i les conselleres generals, en aquest moment de solemnitat i també d’emoció, en assumir un càrrec que exigeix la màxima responsabilitat i compromís.

Permeteu-me igualment que, en nom de la M.I. Sra. Mònica Bonell, subsíndica general, i en nom propi, us agraeixi a tots els consellers l’honor d’escollir-nos per representar el Consell General i ordenar-ne el funcionament. Ens comprometem a fer-ho amb rigor, dignitat i l’equanimitat que s’espera de nosaltres.

Voldria felicitar també a la M. I. Sra. Maria Martisella i al M. I. Sr. Joan Carles Camp per llur elecció com a secretaris de la Sindicatura, amb qui de ben segur col·laborarem de manera eficaç per assegurar el millor desenvolupament de la tasca parlamentària.

Molt Il·lustres Senyores, Molt Il·lustres Senyors,

Iniciem avui la setena legislatura constitucional. Amb aquest acte de constitució del Consell General prenem el relleu d’aquells que ens han precedit. Som només baules d’una llarga cadena. Ens escau la sort d’arrelar-nos en la història i en unes institucions centenàries, que ens permeten resistir l’embat de temps desfavorables.

Els consellers generals tenim l’alt honor de representar el poble andorrà. Hem estat escollits per defensar el seu interès, per treballar, al costat de les altres institucions de l’Estat, amb l’objectiu de retrobar el camí de la prosperitat i fer-ho sense deixar ningú enrere.

L’Andorra de demà, i l’Andorra dels propers anys, la construïm des d’ara mateix. Siguem valents, decidits i constants. Fem-nos mereixedors de la confiança que els ciutadans han dipositat en nosaltres. Siguem, ara i sempre, humils servidors del bé públic.

Molt Il·lustres Sres. Conselleres, M.I. Srs. Consellers,

Les circumstàncies excepcionals que marquen l’inici d’aquesta legislatura fan evident que la idea que la fortalesa d’Andorra rau en la unió dels seus ciutadans és molt més que la divisa que orgullosament llueix l’escut. En moments de dificultat com l’actual, els andorrans sabem palesar la capacitat de fer-nos costat els uns als altres, de ser solidaris amb aquells que viuen aquests dies en l’angoixa i la incertesa.

Son temps d’entesa i concertació, de deixar de costat el càlcul polític en benefici de l’interès general. Sapiguem estar a l’alçada de les circumstàncies; hem de ser capaços de posar Andorra per davant de tot. És això, i no una altra cosa, el que s’espera de nosaltres. Avui més que mai, l’actuació dels polítics –la nostra actuació com a consellers i conselleres generals– ha de ser exemplar. Perquè hi ha moments especials que condicionen tota la legislatura, i potser més enllà. És el destí de tota una generació el que hi ha en joc. Aquests són els moments en que no podem fallar.

Tan bon punt abandonem aquesta sala, ens toca canviar l’abillament tradicional per la roba habitual, la roba de feina, i posar-nos a treballar de seguida perquè hi ha tot un país que ens reclama celeritat i perícia a l’hora de tractar els importants assumptes que són damunt la taula.

És temps per a l’acció i no per a discursos.

Iniciem amb prudència i encert la legislatura, i que els fets acompanyin la paraula donada per mitjà del jurament que acabem de pronunciar.

Molt Il·lustres Sres. Conselleres, Molt Il·lustres Srs. Consellers, Andorrans, ciutadans,

No ens entretinguem més, tenim molta feina per endavant. I ens en sortirem, més units, més forts encara.

Visca Andorra!