Discurs de la síndica general, Sra. Roser Suñé, amb motiu del Dia de Meritxell

M.I. Sra. Subsíndica,

M.M. II. Srs. Consellers i Sres. Conselleres Generals,

M.I. Cap de Govern,

M.M. II Ministres,

M.M. II. Representants dels Coprínceps,

Sr. President del Consell Superior de la Justícia,

Sr. President del Tribunal Constitucional,

Hbles. Cònsols,

Excel·lentíssims ambaixadors,

Distingides autoritats,

Benvolguts conciutadans i benvolgudes conciutadanes,

Senyores i senyors.

Avui, com cada any en aquesta data, ens reunim per celebrar la festa de Meritxell, la nostra patrona i una de les dates més arrelades en l’imaginari andorrà com a tret de sortida del període de tardor, inici del curs escolar i també del curs polític.

Enguany, és la quarta festivitat de  Meritxell que tinc l’honor de commemorar des del lloc de Síndica general, etapa que he compartit amb una part dels que sou aquí presents i que arriba al seu tram final quant a l’activitat legislativa.

Aquest és un dia propici per compartir reflexions serenes i ponderades sobre en quin moment estem i cap on volem treballar per orientar el futur del nostre país. Hem passat un període complex, ja n’he parlat en altres ocasions, la COVID ha marcat les tasques d’aquests darrers anys i ha deixat un empremta profunda en la nostra societat, encara per avaluar a fons i, penso, amb conseqüències que anirem descobrint.

Però hem pogut fer-hi front, hem pogut crear els mecanismes de suport necessaris per permetre que les persones que viuen al nostre país puguin seguir endavant i es refacin del que va implicar la pandèmia. Cert, la pèrdua de vides humanes va ser-hi i des d’aquí reitero el nostre pesar per tots aquells i aquelles que ens van deixar i també vull fer arribar el nostre suport a les seves famílies.

L'any vinent s'iniciarà una nova legislatura. Amb independència del que ens depari el futur, el sentit de responsabilitat per continuar la feina encetada imperarà en tots nosaltres aquests darrers mesos. Tancarem un període i n’obrirem un altre que, com tots, tindrà reptes bàsics per continuar el camí d’Andorra en aquest segle XXI ple d’exigències.

Andorra es troba, com la resta del món, en una cruïlla de camins que segons la tria que es faci definiran el seu futur. La dinàmica entre creixement i sostenibilitat és possiblement un dels debats més apassionants i determinants que hem de fer. Moltes veus n’han parlat aquests dies, moltes veus en posicions divergents que ens interroguen a tots sobre quina Andorra volem continuar bastint.

Hem dit moltes vegades que som un petit miracle de la història, hereus i hereves d’un model polític i de la feina ingent de  moltes persones abans de nosaltres, que ens permet estabilitat i desenvolupament social. Des dels Pariatges a la Constitució, el camí ha estat llarg i ple d’esdeveniments que han configurat la nostra manera de ser. Coprincipat i entorn geogràfic són els nostres trets identitaris, aquells que ens han dibuixat en el mapa mundi i aquells que hem de saber analitzar de manera serena quan intuïm que  vivim una època d’acceleració on la tranquil·litat d’esperit és difícil de trobar.

A aquesta reflexió s’hi ha d’afegir totes les exigències d’un canvi climàtic cada cop més present -aquest estiu n’ha estat una bona mostra- que ha de ser el paraigua de qualsevol política de futur. Per a mi l’emergència climàtica ha de determinar qualsevol presa de decisió que afecti el territori i com nosaltres, les persones, hi interaccionem. No tot s’hi val, perquè les decisions que es prenguin aquests propers anys determinaran quina Andorra física tindran les futures generacions.

Siguin benvingudes totes les veus que demanen reflexió i anàlisi, totes les veus que volen aportar el seu gra de sorra a construir, entre tots, aquesta societat sostenible i resilient que ha d’estar a punt per fer front a crisis inesperades o ser capaç de preveure accions que evitin situacions que sabem de manera fefaent que no aportaran millores a les vides dels ciutadans.

A l’emergència climàtica s’hi ha sumat un factor distorsionador aquests darrers  mesos, una crisi energètica deguda a factors externs, sobre els quals poca capacitat de control tenim. La malaurada invasió d’Ucraïna per part de Rússia, que tantes víctimes ha ocasionat i que no podem deixar de sancionar i de lamentar, ha estat un accelerador de la problemàtica energètica amb repercussions dramàtiques en territoris que ja patien problemes greus de subsistència com el continent africà, però amb impactes igualment directes sobre les nostres economies.

Hem de ser conscients, i la classe política, encara més, que els recursos són finits, que aquesta campana de vidre que ha protegit durant anys el  mon occidental s’esquerda i que calen preses de consciència importants per a fer-hi front. L’estalvi d’energia ha de formar part del nostre dia a dia, perquè si cal ser exigents amb les decisions de les institucions, també cal incorporar aquests gestos al nostre quotidià.

Celebro la feina pedagògica de diferents ministeris, especialment des de l’àmbit de Medi Ambient així com dels propis grups parlamentaris,  per crear aquests marcs mentals que han de facilitar la transició cap a noves maneres de fer. Andorra per la seva realitat física i la capacitat d’acció global sobre el territori pot aconseguir resultats excel·lents i tots, des del nostre espai, podem aportar-hi més del que som capaços d’imaginar.

Un altre element que no podem defugir en aquesta reflexió és la situació que crea la inflació creixent que estem vivint. Tothom ho ha notat en el seu quefer diari,  veus diverses han aportat elements de coneixement aprofundit a allò que està succeint. La por per la pèrdua de poder adquisitiu transforma les societats i si les polítiques públiques no acompanyen aquesta situació, els canvis no són per a bé. Hem viscut un context on l’habitatge ha ocupat un lloc preeminent per mostrar les dificultats diàries dels nostre ciutadans, els preus han augmentat i els mecanismes usats no han pogut fer-hi front. Tots sabem, si volem ser sincers, que no hi ha solucions  màgiques, però la complexitat actual de moltes famílies ens obliga a ser més àgils i contundents.

Permeteu-me que des d’aquí sumi la meva veu a aquelles altres que parlen, amb matisos diversos, de pacte social. Si l’any 1993 vam poder trobar un encaix a totes les sensibilitats per dotar-nos d’una constitució, també avui dia hem de ser capaços de sumar capacitats per trobar les estratègies que facin front a aquesta situació. Aquí no hi ha guanyadors ni perdedors del debat, hi ha una població que mira amb resignació vers la  classe política amb l’esperança de creure que serà capaç d’esforçar-se per evitar caure en les discussions estèrils a curt termini i mostrarà alçada de mires per proposar solucions debatudes en un marc més ampli que permeti dibuixar estratègies a mig i llarg termini. Els agents socials han d’ocupar el lloc que els correspon i  han de poder transmetre les inquietuds i les propostes de la societat civil des d’una anàlisi seriosa i compartida amb el màxim de persones possible.

Aquest país l´hem de seguir fent entre tots, perquè una societat sòlida ha de ser cohesionada i conscient del seus drets i dels seus deures. Aquesta és l’Andorra del futur que el dia de Meritxell em permeto imaginar, un país que sap prendre decisions situant la persona al centre de tot i que sap combinar la reflexió serena amb l’acció ferma.

Senyores i senyors,

Si he parlat de medi ambient i de crisi energètica, deixeu-me ara que parli de persones i democràcia. Aquests darrers anys m’he demanat moltes vegades com apropar la societat a la presa de decisió, com dotar-me d’arguments per defensar aquest model de democràcia parlamentària que, malgrat tot, tants èxits ha tingut en el segle XX, entre ells una educació i una sanitat públiques i de qualitat per a tota la població.

Des de la pandèmia, en canvi, s’han accentuat els dubtes sobre aquest model , el desprestigi de la política forma part de les consideracions habituals de tertulians de tot color i la complexitat de molts temes exerceix una pressió, a vegades difícil de suportar, sobre l’anomenada classe política.

Avui i aquí, advoco per una anàlisi més aprofundida sobre els models de participació ciutadana, una assignatura que considero pendent, no sé si fruit de les dificultats de reunió física que va crear la pròpia malaltia, o de la incapacitat per entendre quins canvis caldria efectuar per enfortir el sistema democràtic.  Si la participació electoral continua afeblint-se, haurem d’acceptar que tenim un problema i tots plegats haurem d’esmerçar esforços per trobar-hi solucions.

La llei de transparència crearà un cabdal d’informació que ha d’ajudar a canviar percepcions sobre la gestió pública, i el compromís de crear indicadors d’avaluació de projectes públics, siguin lleis, programes o altres ha de ser un compromís de tots nosaltres.

No podem permetre que des de simplificacions o acceleracions extremes provocades sovint per les xarxes es prenguin decisions poc aprofundides o analitzades. Les noves tecnologies han d’ocupar el lloc que els pertoca en aquest món, però no poden suplir capacitats bàsiques de l’ésser humà.

La democràcia, anhel de moltes societats, és un bé major que entre tots hem de preservar i la seva bona salut ens ha d’interpel·lar de manera constant. Si acceptem que som éssers socials, que la suma de tots nosaltres és la que defineix el tot que esdevé la humanitat, cal que les nostres accions en tots els moments de la nostra vida aportin valors al conjunt.

Senyores i senyors,

D’aquell Meritxell de la meva infància, que ara em sembla quasi irreal per la seva simplicitat aparent, en recullo l’art de compartir, la comunió amb la natura i el seu contingut identitari. Enguany hi afegim els cinquanta anys de l’incendi, d’un foc destructor que va commocionar la societat andorrana de 1972. D’aquella situació traumàtica en podem extreure lliçons de renovació, perquè vam poder refer el santuari tot i guardant els elements bàsics que l’han configurat com un lloc d’encontre per a tots nosaltres.

Per això en aquestes paraules d’avui reitero el meu compromís i, sens dubte el de tots vosaltres, amb la societat andorrana, perquè pugui continuar el seu camí en les properes dècades per esdevenir un marc de vida per a tots aquells que ara hi habiten i que volen fer-ne l’espai del seus somnis i il·lusions.

Molt bona festa de Meritxell per a tothom i visca Andorra!