Claudine Pailhès i Carles Gascón posen en valor 'Les Cosenyores d’Andorra'
El vestíbul del Consell General ha acollit, aquest dijous al vespre, la presentació del llibre “Les Cosenyores d’Andorra”, escrit a quatre mans per Claudine Pailhès i Carles Gascón. Tots dos han investigat i posat en la línia temporal d’Andorra la figura d’aquestes dones que han quedat oblidades, amb l’objectiu de retornar-los el seu lloc a la història.
Van ser únicament tres les dones que van ostentar el títol de cosenyores, totes elles per part del costat francès, tenint en compte la condició episcopal de l’altre cosenyor. Aquest estudi, per tant, fa un apropament a la vida i governança d’Isabel de Foix-Castellbó, Caterina I de Navarra i Joana d’Albret. Així mateix, els autors també han tingut en compte la figura de Germana de Foix, tot i que no va ser cosenyora, va ser pretenent.
Aquests noms no han estat escollits a l’atzar, tal com indiquen els autors, per determinar aquelles titulars que havien de formar part del recull s’han tingut en compte totes les dones que van heretar dels seus predecessors el títol a la cosenyoria d’Andorra. Concretament, el títol del comtat de Foix, tenint en compte que, a causa de la llei sàlica no hi ha hagut cap reina francesa ni tampoc, posteriorment, cap presidenta de la República.
Tots dos han estat d’acord a afirmar que la seva condició femenina va suposar comptar també amb límits a l’hora d’actuar lliurement al llarg de la seva vida, però no va tenir una incidència destacada pel que fa a les seves funcions com a cosenyores d’Andorra.