ATIDA posa el focus en la importància de l’acompanyament en les donacions i els trasplantaments d’òrgans
El vestíbul del Consell General ha acollit aquest dijous l’acte amb motiu del Dia Mundial de les Persones Trasplantades organitzada per l’Associació de trasplantats i donants d’Andorra (ATIDA). La jornada ha servit per posar el focus en la importància de la donació i l’acompanyament psicològic en els casos de trasplantament des de dos punts de vista clau: el professional i el personal.
L’acte ha començat amb unes paraules de Núria Gras, d’ATIDA, que ha dedicat unes paraules en memòria de Toni Gamero, qui va ser president de l’associació i que va morir fa uns dies a causa de la leucèmia que patia.
La taula rodona s’ha centrat en la importància de la donació, l’ètica, l’empatia i els valors darrere de la donació i com Andorra i els països veïns col·laboren en la xarxa de trasplantaments. En primer lloc, ha intervingut la doctora Chloë Ballesté, que forma part de l’equip de DTI Foundation, una organització sense ànim de lucre que té l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones a través de la donació i els trasplantaments. Ballesté ha exposat que sols s’estan cobrint el 10% de les necessitats reals de trasplantaments al món i que, tot i que les tècniques i la consciència respecte a aquesta pràctica està canviant, no arriba a tothom qui ho necessita. Ballesté ha remarcat que “la nova missió no és únicament salvar vides, sinó que darrere de la mort encara tenim molt a fer, d’una mort poden salvar-se moltes vides”.
Des de l’altre vessant, el més personal, Elena Baez ha explicat la seva experiència amb molta sensibilitat i destacant la feina dels equips mèdics que la van acompanyar i, sobretot, de la seva família. Baez s’ha sotmès en un període de dos anys a un trasplantament de cor i a un de ronyó que, segons ha assegurat, li ha permès tenir una vida normal. “Les paraules d’agraïment es queden curtes, que algú que ha perdut un ésser estimat doni perquè jo estigui aquí, ni gràcies ni moltes gràcies, tot es queda curt”, ha afirmat.
Així mateix, des d’un punt de vista personal, però des del costat de la donació, s’ha expressat Loli Barrera, familiar d’una donant. Barrera ha assegurat que la decisió de donar els òrgans de la seva germana va ser immediata, “no vam dubtar i ho tornaríem a fer”. Fent referència al procés de dol després d’haver perdut a un ésser estimat i passar, posteriorment, per una donació, Barrera ha assegurat que existeix un consol en saber que “el cor de la meva germana batega en una altra persona”.
Tot i això, el doctor David Paredes, coordinador de trasplantaments de l’Hospital Clínic de Barcelona, ha fet èmfasi en la importància d’oferir suport permanent i acompanyament per a les famílies dels donants que han perdut un familiar. Així mateix, ha remarcat que l’estructura mèdica ben coordinada és clau perquè tot el procés sigui més fàcil, “som el sistema de contacte, el pont entre qui espera i qui pateix el dolor de la pèrdua”.
Durant la taula rodona s’ha parlat de donació d’òrgans, malgrat que la doctora Ballesté ha assenyalat que el percentatge de persones que poden ser-ho és molt inferior als qui poden donar teixits. Concretament, Mari Martínez, secretària d’ATIDA, ha assenyalat que a Andorra ja treballa la donació d’òrgans i està en marxa la creació de protocols per ampliar els tipus de donacions que es fan al país.