Sou a: Inici / ca / Notícies / ‘Tocoy-se gausos’, l’obra de Pere Moles que se suma al fons d’art del Consell General

‘Tocoy-se gausos’, l’obra de Pere Moles que se suma al fons d’art del Consell General

Casa de la Vall, 9 de setembre del 2025
L'obra de Pere Moles, a les escales d'accés a l'hemicicle.

L'obra de Pere Moles, a les escales d'accés a l'hemicicle.

Descarrega l'imatge (mida original)

El Consell General suma al seu fons d’art l’obra ‘Tocoy-se gausos’, de l’artista andorrà Pere Moles, que s’ha presentat públicament, aquest dimarts al migdia, a la nova seu del Consell General. Concretament, s’exposarà a l’escala d’accés a l’hemicicle, des d’on es podrà veure també des del vestíbul de l’edifici.

L’obra es compon de cinc panells de molsa que formen una bandera d’Andorra amb unes mides d’1,90 metres d’ample i 7 metres d’alçada. El principal material que s’ha utilitzat ha estat la Molsa de Ren collida a mà i cultivada a Suècia i Noruega, tal com ha explicat l’autor. Després d’un tractament de conservació s’aconsegueix que el liquen, que ja no es viu, mantingui la seva forma, color i textura de forma permanent. Es tracta, a més, d’un material hipoal·lergogen, respectuós amb el medi ambient, resistent al foc, que absorbeix el soroll i que no requereix manteniment.

Moles ha remarcat les característiques de la molsa com a “delicada i resistent, que s’adapta a les condicions més dures”, com a paral·lelisme amb el país i la seva resil·liència. A més, ha destacat que la localització de l’obra no ha estat casual, “cal recordar que la cultura i els símbols formen part també de la política”. En aquest sentit, el síndic general, Carles Ensenyat, ha explicat que es tracta d’un simbolisme clau i que es replicarà també a Casa de la Vall. Aquesta bandera de molsa, “la més nova”, es troba a l’entrada del nou hemicicle del Consell General i, a Casa de la Vall, es recuperarà la bandera més antiga per accedir a l’antiga sala del Consell.

El títol escollit per l’obra, ‘Tocoy-se gausos’, fa referència a una divisa històrica i un dels lemes més arrelats a Andorra, que ha esdevingut patrimoni cultural, tot i la manca de reconeixement oficial. És fruit de la relació històrica del país amb els comtes de Foix i del treball dels primers historiadors nacionals. Es tracta d’una expressió que forma part de l’imaginari simbòlic que forma la identitat andorrana i el llegat comú amb altres territoris pirinencs que van compartir sobirania.