Diari Oficial
del
Consell General
Núm. 9/2014 - 23 pàgines
Sessió ordinària del dia 3 de juny del 2014
El dia 3 de juny del 2014, dimarts, es reuneix a la Casa de la Vall, (nou hemicicle), el M. I. Consell General, en sessió ordinària convocada d'acord amb allò que estableix el Reglament de l'Assemblea i amb l'ordre del dia que figura en el Butlletí del Consell General núm. 37/2014, que és el següent:
1. Preguntes al Govern amb resposta oral, (segons llistat annex).
2. Examen i votació del Projecte de llei d’ajuts a l’estudi.
3. Examen i votació del Projecte de llei de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, modificada per la Llei 29/2012, del 18 d’octubre, i per la Llei 11/2013, del 23 de maig.
Un cop oberta la sessió, sota la presidència dels
M. I. Srs. Vicenç Mateu Zamora i Mònica Bonell Tuset, Síndic General i Subsíndica General, respectivament, s'ha procedit a comprovar la presència dels membres, que ha quedat registrada d'acord amb la relació següent:
M. I. Sra. Olga Adellach Coma
M. I. Sr. Miquel Aleix Areny
M. I. Sr. Pere Altimir Pintat
M. I. Sr. Daniel Armengol Bosch
M. I. Sr. Ladislau Baró Solà
M. I. Sr. Jaume Bartumeu Cassany
M. I. Sra. Roser Bastida Areny
M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset
M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot
M. I. Sra. Sílvia Calvó Armengol
M. I. Sr. Carles Enseñat Reig
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
M. I. Sra. Olga Gelabert Fàbrega
M. I. Sra. Rosa Gili Casals
M. I. Sra. Mariona González Reolit
M. I. Sra. Celine Mandicó Garcia
M. I. Sra. Meritxell Mateu Pi
M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
M. I. Sr. Xavier Montané Atero
M. I. Sr. Pere Obiols Mogio
M. I. Sra. Patrícia Riberaygua Marme
M. I. Sr. David Rios Rius
M. I. Sra. Sílvia Riva González
M. I. Sr. Martí Salvans Abetlla
El M. I. Sr. Síndic General ha excusat l’absència dels M. I. Srs. Josep Anton Bardina Pau i Gerard Barcia Duedra.
També hi és present el M. I. Sr. Antoni Martí Petit, Cap de Govern, acompanyat dels M. I. Srs. Jordi Cinca Mateos, Ministre de Finances i Funció Pública; Xavier Espot Zamora, Ministre de Justícia i Interior; Roser Suñé Pascuet, Ministra d’Educació i Joventut; Francesc Camp Torres, Ministre de Turisme i Medi Ambient i Albert Esteve García, Ministre de Cultura.
Assisteix també a la sessió el Sr. Josep Hinojosa Besolí, secretari general del Consell General.
(El M. I. Sr. Carles Enseñat Reig, secretari de la Sindicatura, llegeix l'ordre del dia)
(Són les 16.03h)
El Sr. síndic general:
Passem doncs al primer punt de l’orde del dia.
1- Preguntes a Govern amb resposta oral.
Passem a la primera pregunta:
1- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per M. I. Sr. David Rios Rius, president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, per escrit de data 23 de maig del 2014, relativa a la demanda d’informació presentada per Mariona González el 24 de setembre del 2013 i que a hores d’ara no ha estat lliurada per part del Govern.
Fou registrada amb el número 459 i s’ha publicat en el Butlletí número 37/2014 del 23 de maig.
Exposa la pregunta el Sr. David Rios Rius.
El Sr. David Rios:
Gràcies Sr. síndic.
El 24 de setembre del 2013, la consellera del nostre grup parlamentari, Mariona González va sol·licitar “una relació de totes les persones físiques o jurídiques que han prestat serveis d’assessorament o de relació especial a l’Administració general, -que no hagin estat contractades mitjançant edicte-, amb especificació de la periodicitat, de l’import de la retribució, de la imputació pressupostària dels imports pagats i, si es dóna el cas, dels avantatges en espècie de què han pogut gaudir”. També va demanar “l'especificació del servei, departament o autoritat al qual han estat o estan encara adscrits de forma habitual, o al que s’ha imputat la despesa, i això des del mes de febrer del 2012 fins el mes de setembre del 2013 ambdós inclosos”.
El darrer dia del termini reglamentari, el 12 de novembre del 2013, Mariona González va rebre del cap de Govern una comunicació del síndic general mitjançant la qual se li transmetia la documentació en qüestió “com a una pretesa resposta” a la demanda de documentació. Tenint en compte que en la informació rebuda “es va obviar part de la informació sol·licitada”, es va tramitar una nova demanda el 13 de novembre del 2013 on es requeria “la mateixa documentació amb l’especificació dels noms i cognoms tant de les persones físiques com de les persones jurídiques”, que no constava a la resposta. Malauradament, després de quatre mesos d’espera, el Grup Socialdemòcrata encara no havia rebut resposta per part del cap de Govern com tampoc s’havia assignat cap data de termini d’entrega de la documentació sol·licitada. És per això que el 25 de març del 2014, Mariona González va demanar l'empara del síndic general, per tal que el Govern li entregués “de forma immediata” la documentació relativa als noms i cognoms tant de les persones físiques com de les persones jurídiques que han prestat serveis d’assessorament o de relació especial a l’Administració general.
A dia d’avui, quatre mesos després de sol·licitar l’empara del síndic, el cap de Govern continua sense lliurar la documentació sol·licitada.
Atesa aquesta informació es pregunta:
Quan pensa el Govern respectar el Reglament del Consell General així com respectar l’empara del síndic i lliurar la documentació sol·licitada?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Respon pel Govern, el Sr. cap de Govern. Teniu la paraula.
El Sr. cap de Govern:
Gràcies Sr. síndic.
Malgrat haver lliurat la documentació però no en els termes que sol·licitava la Molt Il·lustre Consellera, el Govern no té cap inconvenient perquè la senyora González tingui accés a la totalitat de la informació sol·licitada.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. David Rios, pel torn de rèplica.
El Sr. David Rios:
Bé lamentem avui estar parlant d’aquesta qüestió, només volia comentar això. Vist que nosaltres exercint una de les funcions que ens encomana la Constitució i el Reglament del Consell General, tenim la potestat de fer control al Govern i el control al Govern es pot desenvolupar fent preguntes orals com les d’avui, es pot desenvolupar mitjançant preguntes que Govern ha de contestar per escrit, i es pot desenvolupar lliurant informació mitjançant l’article 5.
És de lamentar que vuit mesos més tard de la demanda original, avui el Grup Parlamentari Socialdemòcrata hagi hagut de fer una pregunta oral en el Ple, una pregunta oral que no correspon al format de la demanda d’informació i no correspon al format de control al Govern que s’hauria de tenir perquè el Govern no ha respectat el Reglament del Consell General ni tampoc ha respectat l’empara del síndic.
Lamentem que encara el Govern no hagi contestat a la pregunta perquè es demana que la concreció a quan pensa el Govern respectar el Reglament del Consell General i per tant, lliurar la documentació sol·licitada, i per tant encara no hem tingut cap resposta, cosa que fa pensar que potser el Govern està amagant alguna cosa. Si el Govern no està amagant cap qüestió, no entenem per què no s’ha lliurat aquesta informació des del primer dia en què es va demanar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. Rios, el Govern no està amagant res, i ja entendrà i parlaré de forma molt clara que no és qüestió d’això. Però a mi em sembla que és rellevant que fem alguns aclariments de tot el succeït.
Com ja he dit anteriorment, el Govern no s’oposa, i no s’hi ha oposat mai a què la senyora González tingui accés a la informació sol·licitada. Ara bé, del que tenim seriosos dubtes, -em permetrà-, és sobre lliurar la informació de la mateixa manera, i en el mateix format, que es va fer l’any 2012. I m’explicaré:
Tots estarem d’acord en aquesta Cambra que la informació sol·licitada conté elements especialment sensibles, com són noms i cognoms de persones concretes i del salari que cobren. I no hem de pensar en noms d’assessors únicament; no, no es tracta d’això, sinó que també hi ha salaris de persones que estan desenvolupant tasques administratives i que no tenen per què fer part, de cap de les maneres del debat polític.
Precisament el 2009, quan governava el Partit Socialdemòcrata, o governaven els Socialdemòcrates, aquell cop tots junts, el Govern va sol·licitar un informe a l’Agència de Protecció de Dades, -baixant les escales, suposo que ho pot dir, en parlava de forma distesa amb el Sr. Bartumeu, el Sr. Bartumeu se’n recordarà. L’informe 6/2009, el qual,
-si vol, Sr. Rios-, no tinc cap inconvenient a l’acabar la sessió de fer-li còpia. En aquell informe, l’Agència de Protecció de Dades deia, -i em sembla que és molt rellevant, deia, i cito textualment: “No sembla necessari... (és un informe demanat pel govern anterior, que vostè sostenia entenc jo-, i cito textualment: .”No sembla necessari que algunes dades hagin de conèixer-se amb la identificació de les persones concretes afectades, sinó que sembla suficient oferir aquesta informació, per exemple, vinculant-la únicament al lloc de treball”. Qual cosa hem fet.
I això és el que vam fer quan vam donar resposta a la segona demanda d’informació de la Sra. consellera, Mariona González.
És veritat, en honor a la veritat, és veritat però, que l’Agència de Protecció de Dades no és en aquest apartat taxativa a l’hora d’establir en quins casos es poden o no es poden donar aquestes dades, que són totes elles de caràcter personal. De fet, ens diu, -i torno a citar textualment-, “caldrà valorar-ho en cada cas” la situació.
Ara bé, el mateix informe, l’Agència de Protecció de Dades sí que es mostra concloent quan adverteix que aquesta informació en cap cas pot ser objecte de publicitat. Torno a citar textualment l’informe 6/2009, diu: “S’ha de recordar que els consellers,
-que és l’objecte doncs de la pregunta-, que reben la informació només podran utilitzar les dades en l’àmbit de les seves competències de control i vigilància, -no faltaria més-, sense que sigui possible, -sense que sigui possible-, que els consellers donin cap tipus de publicitat a les dades personals obtingudes ni les cedeixin a un tercer”.
No ho diu el cap de Govern, ho diu l’informe de l’Agència de Protecció de Dades encomanat pel seu govern.
Doncs bé, quan el 2012, quan el 2012 que a més a més amb la tramesa, -i se’n recordaran vostès-, hi posava referència explícita al que acabo d’especificar de l’Agència de Protecció de Dades els deia... vam demanar el 2012... vostès van demanar aquesta mateixa informació, i al cap d’unes setmanes, -d’uns dies-, que el Govern la lliurés, va aparèixer publicada, de dalt a baix fotocopiada, informació fotocopiada, en un mitjà de comunicació. Que quedi clar, -això sí, eh?-, que quedi clar, no estic acusant a ningú dels consellers d’haver filtrat la informació; però el cas és que la informació va acabar sortint publicada a la premsa, amb dades de caràcter personal. Coneixedors com vostès saben, perquè han tingut la responsabilitat de Govern i suposo que eren coneixedors, perquè hi havia una gran complicitat de l’informe de l’Agència de Protecció de Dades.
Suposo i ja amb tot jo penso més positiu, suposo que estarem d’acord que entre tots hem d’aconseguir que el risc de filtracions, que de cap de les maneres és amagar res, és simplement una qüestió d’apropiació de dades personals que el risc de filtracions d’aquest tipus d’informació com a menys sigui el més baix possible. Entenc que la senyora González vol exercir la funció de control que té constitucionalment encomanada i, per tant, crec que haurem de trobar la manera de satisfer la seva demanda. Jo no em tanco a buscar una fórmula. I ho dic sincerament, no em tanco a buscar una forma, i m’alegro també de poder parlar, així ho aclarim davant de l’opinió pública que no hi ha res a amagar. No em tanco i me n’alegro poder-ne parlar aquí i que busquem totes les implicacions i totes les associacions possibles.
Ja sé que podíem haver donat també aquesta mateixa resposta abans. Però jo entenia, entenia que vostès eren coneixedors de l’informe que van encomanar vostès mateixos, no? Però ara del que es tracta és de trobar una solució...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant ...
El Sr. cap de Govern:
Estic acabant Sr. síndic.
... que permeti a la senyora González complir amb les seves funcions de control al Govern; i que també sigui una solució respectuosa amb les dades sensibles de caràcter personal.
I acabant Sr. síndic en aquest sentit, el Govern fa la següent proposta: Estaríem disposats a permetre que la senyora González, -potser el terme permetre no és el més adequat-, pugui visualitzar la informació sol·licitada a les dependències del Govern per tal d’aclarir dubtes de qualsevol mena i que quedi clar que no hi ha res a amagar que pugui tenir sobre la qüestió. També estem disposats a estudiar,
-fixi’s bé-, altres solucions, però sempre sent, -i vostès ho tenen de compartir segur-, estrictament respectuosos amb la línia vermella que no marca Govern, sinó que va marcar l’informe que feia referència a l’Agència de Protecció de Dades encomanat per vostès: la informació de caràcter personal no es pot cedir ni a tercers ni es pot acabar fent-se pública ni fent-ne política.
Per la qual cosa, tota predisposició del Govern d’Andorra però evidentment si s’ha donat les dades com es van donar és perquè a més a més a la primera vegada, al 2012 quan vostès en la mateixa informació, se’ls dóna tota la informació amb els noms per curiositats que jo avui no vull analitzar, resulta que coneixedors de l’Agència de Protecció de Dades com a mínim algú, no sé si té la gosadia de dir que són vostès, no va tardar ni una setmana gairebé a fer-ho públic a l’opinió pública ...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant...
El Sr. cap de Govern:
...no penso que sigui el camí.
Moltes gràcies Sr. síndic. No penso que sigui el camí.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Entrem en el temps de les repreguntes, Sr. David Rios.
El Sr. David Rios:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, jo lamento que el cap de Govern a aquestes alçades ara busqui fórmules per tal de respondre a una pregunta que és molt senzilla i que de fet una vegada ja la va respondre el 2012 i per tant no crec que ara s’hagi de buscar complicacions, ja dic, a menys que hagi d’amagar alguna cosa que esperem que no estigui amagant res i que per tant, aquest retard i aquests impediments i aquestes dilacions no siguin perquè realment el Govern ha intentat en un moment donat que ens oblidéssim de la qüestió.
Miri Sr. cap de Govern, l’informe del que vostè parla, l’informe del que vostè parla, i si vaig errat ja m’ho dirà, ve donat perquè en aquella legislatura anterior, el Grup Parlamentari Andorra pel Canvi, va fer una sol·licitud al Govern demanant el llistat de tots els funcionaris de l’Administració pública amb els seus salaris i llavors es va fer aquest informe perquè evidentment una cosa és demanar informació sobre la política d’assessoraments del Govern que hauria de ser pública, i hauria de ser transparent i el Govern no hauria de posar traves. I una altra cosa és donar la informació de tots els funcionaris que hi ha a l’Administració amb els salaris que cobren.
Per tant, l’informe que vostè està llegint si no vaig errat ja m’ho dirà vostè és en relació amb una altra qüestió que res té a veure amb la política d’assessorament i de contractació d’assessors del Govern. Per tant jo li demano que aquest informe no l’utilitzi en aquesta qüestió, que vostè ens faci el que ha de fer que és la seva obligació, ens doni aquesta informació i nosaltres respectarem la legislació vigent però necessitem tenir aquesta informació perquè ja fa vuit mesos que l’estem sol·licitant i la pregunta que faig sobre aquest tema és a banda de què pugui tenir informes o no:
considera Govern que la política de contractació directa en aquest cas assessors, ja siguin persones físiques o jurídiques és una política que ha d’estar amagada, que no es pot publicitar, que no es pot anunciar, que no es pot... vist que són diners públics els ciutadans no la poden conèixer?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, gràcies Sr. síndic.
No, no és que el Govern ja no sé com explicar-li, és que el Govern amb tota la seva bona predisposició perquè vostè demà al matí pugui consultar-ho si fa falta. I a més a més, li diré una altra cosa Sr. Rios. Miri aquest informe diu el que diu, i és genèric i val per allò que vostè feia referència, que jo no ho citaré, doncs qui ho va demanar o que ho va deixar de demanar fa molts anys, però diu: “Informe en relació amb la consulta plantejada pel Govern respecte a l’accés del president d’un grup parlamentari a determinades dades personals”. Dades personals són dades personals, d’assessors o no assessors. Dades personals són dades personals. El que li he explicat Sr. Rios i em sembla que no el deu tenir massa fresc aquest informe, per tant serà per a mi un plaer de donar-li al final d’aquesta sessió parlamentària, i veurà que de la mateixa manera que li dic que aquest informe existeix, i ara sembla que vostè n’agafa coneixement pel que acabo de veure, però en tot cas, aquest informe és molt aclaridor. Jo en la meva intervenció ja li he dit. Estem disposats a buscar fórmules, i per tant, estem disposats a buscar fórmules perquè tinguin la totalitat de la informació. Per tant, jo no puc ser més clar, però vostè entendrà que de cap de les maneres puc deixar pensar l’opinió pública que el Govern vol amagar qualsevol cosa. Darrera hi ha persones. La informació vostès la tindran amb la discreció que es mereixen aquestes persones, i no ho diu el cap de Govern, és una qüestió moral però més enllà de moral, que voldria entendre que tots ho entenem així, també és una qüestió que està regulada a més per un organisme que no està sota la tutela del Govern d’Andorra sinó del Consell General, que és el tribunal de dades, no, l’Agència perdó, Andorrana de Protecció de Dades.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. David Rios.
El Sr. David Rios:
Bé una darrera pregunta. Jo crec que ja ha quedat clar la situació i crec que la voluntat del Govern hi és, lamentem que sigui amb aquesta forma i amb una complexitat que no hauria de ser o considerem que no hauria de ser així vist que nosaltres som consellers generals i estem fent acció de control al Govern i per tant, s’haurien de respectar terminis i etc.
Bé la darrera pregunta és que si el Govern coneix que la mateixa inquietud que tenim nosaltres, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata sobre la política d’assessoraments que està seguint el Govern, si Govern coneix que el seu grup parlamentari també té aquesta sensibilitat, i si el Govern coneix de què hi ha un article al pressupost 2014 que és una incorporació del Grup Parlamentari Demòcrata, és una esmena que va ser aprovada en la qual es diu que qualsevol contractació d’assessors pel Govern, han de publicitar-se al BOPA, amb totes les dades que això requereixi. Per tant, demano si el Govern està assabentat d’aquesta qüestió perquè si és el cas està clar que tota aquesta Cambra o la majoria d’aquesta Cambra compartim la preocupació envers la política de contractació dels assessors de Govern.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern teniu la paraula.
El Sr. cap de Govern:
El Govern el que comparteix és que no s’ha de fer un ús indegut dels assessoraments, la qual cosa aquest Govern no fa. Això és el que comparteix Govern i el seu grup parlamentari. I el que també el que estic convençut que comparteix, però no puc pas parlar per ells, -per això hi ha la separació de poders-, en tot cas el que sí que estic segur jo és que vostè tindrà la informació que sol·liciti mitjançant els mecanismes escaients, que bàsicament són que vostè, en aquest cas la Sra. consellera, la Sra. Mariona González, tingui la totalitat de la informació i que se’n faci un ús degut. I això va molt més enllà de la pregunta que ens ocupa, de si hi ha assessors o no. Vostè em demana per què no té encara la informació la seva companya i jo li he explicat el perquè i també li he dit que estic disposat a complementar tota la informació, fent-li l’ús degut, la qual cosa evidentment no seré tan atrevit de pensar que en el seu moment no es va fer del tot així, Sr. Rios.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Mariona González.
Sra. Mariona González:
Gràcies Sr. síndic.
Jo voldria saber si no té cap inconvenient com ha dit amb què jo que vaig fer la demanda, la demanda d’informació, tingui accés a aquesta informació sol·licitada perquè no he tingut cap resposta en aquests nou mesos, i hem hagut d’arribar a l’extrem de tenir de fer una pregunta oral. Què li costava a Govern el que vostè està dient avui, enviar-me una carta o fer-me una trucada. És que no ho entenc perquè si no tenia cap inconvenient en què jo pugui rebre aquesta informació, per què hem estat esperant nou mesos? Per què cada vegada que jo he fet una carta, la segona carta, l’empara al síndic no he obtingut resposta?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
Sr. cap de Govern:
Gràcies Sr. síndic.
Potser no seria gaire educat que li contesti de la mateixa manera que un pot agafar el telèfon i l’altre també el pot despenjar o inversament. I vostè més que fer una pregunta aquí sobre un assumpte que a més ha demanat l’empara del síndic, cosa que no s’ha vist mai en vint anys en aquesta Cambra, però de totes maneres li diré. Nosaltres podíem haver fet simplement el que hem fet, donar-li les dades. Ja he llegit abans que en un apartat molt clar de l’Agència de Protecció de Dades es diu de forma molt diàfana que no cal donar les dades personals. També he dit que no era del tot taxatiu, i de la mateixa manera li he dit que estic disposat a buscar una solució. Per tant, des d’un punt de vista de complimentar la demanda, el Govern d’Andorra ja pensava i encara podria pensar que ja ho ha fet, però amb bona voluntat està disposat a buscar d’altres mecanismes, sí verdaderament Sra. Mariona González, i això val per la Sra. Rosa Gili i pel Sr. David Rios i evidentment no faig cap acusació, una vegada més es fan d’aquestes dades l’ús degut. Una cosa és controlar el Govern a nivell d’assessorament, una altra és, i no dic que ho faci vostè, voler-ne fer d’aquest control sobre assessoraments un escarni públic que malmet la imatge de moltes persones que treballen de forma molt honesta pel Govern d’Andorra i per Andorra.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Mariona González.
Sra. Mariona González:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs tornant, deixant de les formes i deixant que no és ni la primera vegada ni serà l’última que en aquest Consell s’ha fet una empara. N’havíem fet en la legislatura passada, no l’anterior, n’havíem fet de demandes d’empara perquè tampoc se’ns donava la informació. No és el primer cop ni serà l’últim, espero que sigui l’últim. Tornant a les dades sensibles, vostè creu que són dades sensibles d’informació de caràcter personal els noms de les persones jurídiques que fan assessoraments per Govern? Realment creu que són dades sensibles el nom de les persones jurídiques, que ni tan sols aquestes em van passar de les persones de les empreses que fan assessoraments pel Govern? Això és una dada sensible segons vostè que la ciutadania no té dret a conèixer?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí gràcies. Sí s’ha de fer la diferència entre persones jurídiques i altres persones o persones, noms i cognoms que no siguin persones jurídiques. Per tant, per això l’informe de l’agència ho diu de forma molt clara, cas per cas. Però jo li recordaré una cosa que em sembla rellevant. Quan vostès ho demanen al 2012, no únicament els hi donem des del Govern tot, tot, tot, però a més a més, a la carta que acompanyem al Sr. síndic en la tramesa d’informació sol·licitada, se li diu molt clarament i es fa referència al que en el seu moment ja sabíem a nivell de l’Agència de Protecció de Dades. Per tant, en aquell moment, també hauríem pogut solament donar les persones jurídiques ja que vostè en fa referència i no les altres, i ho vam donar tot. I repeteixo, anava acompanyada aquesta tramesa, no d’un advertiment sinó d’un document que vostès coneixen, i que a més, no sé ben bé si el tenen, i li donaré Sr. Rios, en el qual es deia molt clarament que no se’n podia fer un ús com vostès o no van fer. A partir d’aquí, ja li dic, amb el mateix informe que acabo de llegir, en la meva segona intervenció en la dúplica li he fet referència que cas per cas. Però vostè mateixa la invito a venir a Govern, i en podem parlar amb tota tranquil·litat. I li puc assegurar ja acabant, o d’altres preguntes que vulguin formular, amb tota tranquil·litat com és costum en aquest Govern perquè no tenim res a amagar, i en tot cas són evidentment diners públics i per tant, vostès han de saber de la informació però també n’han de fer un bon ús. La qual cosa permeti’m que li digui almenys per la tramesa del 2012, evidentment per l’altra com que faltaven els noms, segurament no ha estat possible però pel que és la tramesa del 2012, i no dic pas que sigui vostè però algú en va fer un ús indegut.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé si no hi ha més repreguntes, passem a la segona de les preguntes presentades:
2- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, per escrit de data 23 de maig del 2014, relativa a la dotació i constitució del fons de reserva del sistema de seguretat social, els criteris de la seva gestió financera i la composició dels òrgans encarregats de la seva administració i seguiment.
Fou registrada amb el número 460 i s’ha publicat en el Butlletí número 37/2014 del 23 de maig. Exposa la pregunta la Sra. Rosa Gili Casals.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
El passat 21 de juny de 2013, durant el debat d’orientació política del Govern, es va aprovar una proposta de resolució presentada pel Grup Parlamentari Demòcrata que encomanava a Govern que, abans de què finalitzés l’any 2013, entrés a tràmit parlamentari un projecte de llei que reguli la dotació i la constitució del fons de reserva del sistema de seguretat social, els criteris de la seva gestió financera i la composició dels òrgans encarregats de la seva administració i seguiment.
Atesa aquesta informació es pregunta:
Ens pot explicar Govern quan té previst entrar aquest projecte de llei?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per Govern respon el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic i també gràcies a la Sra. consellera perquè en tot cas entenc que és una qüestió d’interès general i que efectivament ja va ser debatuda en el transcurs del debat d’orientació política d’ara fa un any, però no només això sinó que cal recordar que de fet el que en aquell acord pres per unanimitat es demanava al Govern que ja no només té l’origen en aquell debat sinó que té l’origen en la pròpia llei, per tant, aquest és un mandat que ja ve des de la Llei del 2008 i que certament fins a la data no s’ha complert. El Govern ja ho va dir en aquell debat, té la intenció de presentar a tràmit parlamentari aquest projecte de llei. De fet, ja li puc dir que si no hi ha res que ho impedeixi, això estarà fet durant aquest mateix període de sessions és a dir en el transcurs dels propers dies. El projecte està elaborat, i en aquests moments, senzillament està sent també estudiat, en aquest cas tant pels membres de la CASS com per membres de l’INAF. Dos organismes que tindran un protagonisme essencial en el que regularà aquest projecte de llei que entrarem, com li deia, de manera imminent. Insisteixo, un projecte de llei que donarà compliment al mandat que es va rebre des d’aquest Consell General en el debat d’orientació política però sobretot donarà compliment al que deia la llei aprovada l’any 2008 i que fins a la data no s’havia complert i que durant aquesta legislatura quedarà fet.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí gràcies Sr. síndic.
La Llei 17/2008 va ser publicada al BOPA el 27 d’octubre del 2008. Segons la seva disposició final tercera entrada en vigor el primer dia del mes següent al termini d’un any de ser publicada, és a dir l’1 de novembre del 2009. En la seva disposició final segona, la mateixa Llei instava el Govern que en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor de la Llei sotmetés al Consell General un projecte de llei que regulés la dotació i la constitució del fons de reserva del sistema de seguretat social, els criteris de la seva gestió financera i la composició dels òrgans encarregats de la seva administració i seguiment. Així doncs aquesta tasca havia d’haver estat efectuada l’1 de maig del 2010. És cert, i abans que ens ho recordin vostès, que en aquell moment hi havia el govern socialdemòcrata i que no va presentar el decret de llei en els set mesos i poc que li va quedar de mandat ja que la dissolució de la legislatura va ser al febrer 2011. Però des de llavors han passat més de tres anys i el seu govern amb ample marge de maniobra no ha complert la llei. Durant el darrer debat d’orientació política, el mateix grup parlamentari majoritari va presentar una proposta de resolució, que tal i com ha dit el Sr. ministre va ser aprovada per unanimitat, en què DA encomanava al Govern que presentés el Projecte de llei del fons de reserva abans de què finalitzés l’any 2013. Però avui, a les portes d’un nou debat d’orientació política, gairebé sis mesos després del mandat del Consell, encara no hem tingut, a part ara, cap notícia d’aquest Projecte de llei.
Vostès estan incomplint la Llei i, a més, regular la dotació i la constitució del fons de reserva del sistema de seguretat social, els criteris de la seva gestió financera i la composició dels òrgans encarregats de la seva administració i seguiment és essencial. I és vital especialment per la tranquil·litat de milers de cotitzants que contribueixen amb el seu esforç a garantir uns fons de reserva que representen prop de 1.000 milions d’euros.
A la vegada, resulta d’extrema necessitat que tothom sàpiga com es gestionen i qui gestiona aquest fons. És un exercici de transparència i de seguretat jurídica que vostès, senyors del Govern, han estat ignorant.
Sobta, decep i fins i tot enfada la poca eficiència d’un govern i d’un equip que ha disposat de la més gran majoria dels últims temps i que havia de ser el millor d’Andorra i per Andorra i així ho van voler creure molts ciutadans en les darreres eleccions.
També lamentem que el Govern hagi tingut moltes presses a l’hora de portar la retallada de drets i prestacions de la CASS a aquesta Cambra però, en canvi, aquesta celeritat ha desaparegut quan s’ha tractat de proveir els ciutadans d’una eina que reguli de forma transparent els milions d’euros del fons de reserva del nostre sistema de seguretat social.
Sí senyors de DA, vostès van prometre molt. Havien de fer miracles per tirar endavant el nostre país, però gairebé a les acaballes d’aquesta legislatura, gairebé al moment de començar a fer els balanços, ens costa veure en què ha avançat el nostre país des de què vostès van arribar al poder.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre, per la dúplica.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Li he de reconèixer que imagino que tota aquesta escenificació tenia com a únic objectiu el tram final de la seva intervenció i, en tot cas, des d’aquesta perspectiva ben legítima i absolutament respectable però si anem al fons de la qüestió del que vostè em pregunta que és sobre el fons de pensió de la CASS, i sobre la gestió dels mateixos, i de com estan administrats doncs, deixi’m en primer lloc i sobretot deixi’m que ho faci adreçant-me a l’opinió pública, al ciutadà, que li digui que, -i no és mèrit especialment d’aquest Govern-, estan, jo diria, molt ben gestionats. I estan molt ben gestionats perquè a l’any 2007 es van introduir uns canvis en els criteris de gestió molt importants; uns canvis que els va introduir el Consell d’Administració d’aquell moment encapçalat, si no vaig errat, pel Sr. Francesc Gran amb el suport del govern d’aquell moment que van estar continuats i millorats en el posterior Consell d’Administració presidit pel Sr. Beal i amb el suport, en aquest cas, del Grup Socialdemòcrata i que han seguit en la mateixa línia amb l’actual Consell d’Administració presidit pel Sr. Delgado.
La culminació de tota aquesta feina és que avui en dia es tenen uns fons de pensió molt ben gestionats amb una rigorositat, amb un nivell de diversificació en els actius, un nivell de seguretat i uns criteris conservadors a l’hora de gestionar, molt adients, molt apropiats pel que és la naturalesa d’aquest fons de gestió.
I com que evidentment, i en això estem absolutament d’acord, el que convé no és només que això es pugui dir sinó que es pugui demostrar i es pugui explicar, també li puc dir que ara, no abans, ara en aquest mandat de l’actual Consell d’Administració i també en els propers dies, -en tot cas, quan parlo de dies estic parlant d’aquesta setmana o la setmana vinent-, es farà pública una nova web de la Caixa Andorrana de Seguretat Social única i exclusivament dedicada als fons de jubilació on s’explicarà amb tot luxe de detalls com es gestionen, què el componen, quins són els seus rendiments, -no només d’aquest any sinó dels anys passats, comparatives amb altres fons de la mateixa naturalesa... és a dir, tot un nivell de detalls que entenem que en bades d’aquesta transparència han d’estar a disposició dels que al final en són propietaris en darrera instància, els partícips en darrera instància d’aquest fons que són tots els ciutadans que ja han cotitzat.
Per tant, estigui ben tranquil·la en aquest sentit, però deixi que acabi manifestant-li la meva sorpresa que al final tot el retret que se li hagi de fer a aquest Govern, que ja li està dient que farà allò que diu la Llei, és que en tot cas no havia fet el que tampoc havien fet governs anteriors, i en tot cas també deixi’m que li digui que no deixa de generar-me sorpresa que acabi tenint més confiança en el que anàvem a fer nosaltres que no pas en allò que vostè mateixa havia fet.
Per tant, tingui la tranquil·litat i sobretot els ciutadans, els fons estan ben gestionats, es podrà veure de manera pública a través d’una web que serà presentada els propers dies i al final, aquest Projecte de llei reclamat, l’únic que farà és portar a l’àmbit d’aquest Projecte de llei allò que ja s’està fent, i això és un gran pas, és cert, perquè al final ja no estarà depenent de la bona voluntat i de la bona capacitat de gestió que puguin tenir els gestors, en cada moment, de la CASS sinó que estarà emparat i estarà ben fixat el marc d’actuació dins d’aquesta pròpia Llei. Però, en tot cas, no suposarà un canvi substancial amb el que ja s’està fent que és el més important i és el que entenc que va fer el Govern anterior, l’anterior a l’anterior, que és canviar els criteris perquè no hi haguessin ensurts com sí n’hi havien hagut en el passat i, per tant, marcar una línia de conservació i creixement d’aquest fons que és el que ens convé a tots.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
Bé, puc entendre que no li hagi agradat el tram final de la meva intervenció però això, evidentment, és una qüestió que crec que tota la ciutadania es planteja, eh? És un debat obert i és normal que a aquestes alçades ens comencem a pensar què és el que ha pogut aportar DA a aquest país.
A veure, vostè em diu que tots aquests fons estan ben gestionats, que hi ha hagut una bona gestió... A veure, jo a priori no en tinc cap dubte però el que volem és transparència i sobretot que es respecti el que ens demana la Llei.
Llavors, jo el que voldria saber és que ens expliqui, ja que la Llei s’estava incomplint des de fa moltíssim temps, que fa un any se li va fer aquest mandat exprés perquè tot això s’activés una miqueta, voldria que ens expliqui, si us plau, quins són els motius d’aquest retard. I si ho lligo amb la gestió global de DA és essencialment perquè anem constatant que hi ha moltíssimes coses que no acaben de veure la llum, i per això li lligava tot plegat.
Per tant, si us plau, expliqui’ns els motius del per què aquest retard tan important amb aquest compliment de la Llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Miri, pel que fa al retard de l’any 2010 i del 2011 no li puc respondre. En tot cas, segurament vostè me’l podrà explicar.
I pel que fa a la resta, insisteixo, la legislatura té la durada que té i no tingui cap dubte que durant aquesta legislatura aquesta Llei estarà presentada a tràmit i no en tinc cap dubte que també estarà aprovada.
El per què no abans? Senzillament al final la gestió del Govern el que vol és tenir de prioritzar i li insisteixo amb el que li deia abans. Analitzada la situació del fons de vellesa de la CASS, vist com s’està gestionant, vist els criteris que s’utilitzen per fer-ho, vist el nivell de professionalització al que ja s’ha arribat mercès a la comissió delegada que el propi Consell d’Administració de la CASS va nomenar ja des de l’any 2007, doncs, enteníem que aquí no hi havia un factor de risc per al qual tinguéssim d’accelerar en detriment d’altres projectes perquè, efectivament doncs, els projectes i les mancances del país són moltes i al final has de prioritzar on fiques els teus esforços.
En qualsevol cas, el que també és cert és que si ens centrem en el fons de pensió de la CASS no deixa de ser una part d’un tot, que en aquest cas és la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que està sent en aquest moment doncs, modificada a través d’una profunda modificació de la Llei de la mateixa CASS i que està a tràmit parlamentari.
La idea inicial era que una anés darrera de l’altra perquè al final una de les qüestions que cal dilucidar en aquest Projecte de llei és quins seran els òrgans gestors, quins seran els òrgans rectors d’aquest fons de pensions. I, és important saber com acaba quedant dibuixat la gestió de la pròpia Caixa Andorrana de Seguretat Social amb la seva globalitat per poder entrar en el detall de com s’ha de gestionar el fons de pensió.
En qualsevol cas, en aquest moment amb el Projecte de llei a tràmit, vistes les esmenes que hi ha, el dibuix de com quedarà la Caixa Andorrana de Seguretat Social ja és molt més clar i, per tant, permet avançar en com ha de ser el Projecte de llei que emana de la disposició final segona a la que vostè feia referència, sense que amb aquesta modificació tinguem d’entrar en contradicció amb el que preveurà la futura Llei de la CASS un cop modificada i aprovada per aquesta Cambra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Bé, si no hi ha més repreguntes passem al segon punt de l’ordre del dia.
2. Examen i votació del Projecte de llei d’ajuts a l’estudi.
L’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports ha estat publicat en el Butlletí número 39/2014, del 27 de maig.
Intervé per exposar l’informe de la Comissió, la Sra. Roser Bastida Areny, nomenada ponent per part de la Comissió.
Teniu la paraula.
La Sra. Roser Bastida:
Gràcies Sr. síndic.
El passat dia 19 de maig, la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports em va nomenar ponent del Projecte de llei d’ajuts a l’estudi i com a tal exposo avui davant del Consell General l’informe de la Comissió.
La Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports va examinar, en les reunions mantingudes els dies 19 i 21 de maig, el Projecte de llei d’ajuts a l’estudi i les 34 esmenes que s’hi havia presentat: 9 per part del Grup Parlamentari Socialdemòcrata i 25 per part del Grup Parlamentari Mixt. Del total d’esmenes presentades, 4 van ser aprovades per unanimitat, 2 van ser aprovades per majoria, 22 no van ser aprovades, 2 van ser retirades per ser transaccionades i aprovades per unanimitat, 1 va ser retirada per ser transaccionada i aprovada per majoria i finalment 3 foren retirades. La Comissió va acordar també adequar el text a l’acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis, del 18 d’abril del 2002.
Del resultat de la votació de les esmenes se’n desprèn l’informe de la Comissió, el text del qual es sotmet avui a consideració d’aquesta Cambra.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Passem a les intervencions per part dels grups.
Per part del Grup Parlamentari Mixt, té la paraula la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
Avui es sotmet a anàlisi i votació el Projecte de llei d’ajuts a l’estudi.
El nostre grup parlamentari va presentar 25 esmenes de les quals una es va aprovar per unanimitat, una es va transaccionar, una es va retirar i les altres han estat rebutjades.
Només puc que expressar tristesa, ja que nosaltres entenem els ajuts a l’estudi com un dret que han de poder gaudir totes les persones que formen part de la nostra societat. Representen una eina fonamental per l’acompliment de l’article 20 de la nostra Constitució que reconeix el dret a l’educació com un dret per a tothom. És per això que aquests ajuts han de ser accessibles per a tothom, també els que tot i ser andorrans, per circumstàncies es troben temporalment residint fora d’Andorra, ja que la nostra esmena 5 volia deixar assentat que els nacionals andorrans havien de poder accedir a una beca encara que no resideixin efectivament al Principat, i ara els trèiem la possibilitat de què el seu país els ajudi a poder completar els seus estudis amb algun tipus d’ajut. Sobretot en un moment en què molts dels nostres nacionals han de marxar fora del país i no sempre tenen accés a ajuts d’aquesta mena en els països on resideixen temporalment per raó de la seva nacionalitat.
El nostre objectiu era augmentar la transparència en la convocatòria d'ajuts, ja que aquests han d’estar garantits i han de deixar clar quines són les condicions i requisits mínims de l’atribució. La Llei anterior, del 2002, ja era certament esquiva en aquest aspecte, deixant els requisits, fórmules de càlcul, inclús els essencials, regulats via reglament, i al nostre entendre la Llei ha d’establir aquest criteris. I és clar, el fet de treballar una llei que deriva pràcticament totes les garanties i mínims al reglament, sense un esborrany d’aquest, resulta complicat per poder fer un treball efectiu i rigorós. Ens sembla, que el que fem, es deixar supeditat totes les condicions i requisits a la bona voluntat del Govern. Però el que més ens preocupa, és que d’aquesta manera es puguin introduir retallades que podrien buidar de contingut l’objecte de la Llei o bé dificultar l’accés als ajuts en unes condicions d’igualtat per a tothom, i sense que el legislador hi pugui incidir de cap manera.
Ja estem d’acord en els programes o promocions de diferents carreres acadèmiques, el que no trobem bé, és que es trobin dintre de la Llei d’ajuts, ja que no tenen res a veure, ja que no són uns ajuts personalitzat sinó que són uns ajuts a un col·lectiu per afavorir una branca de l’ensenyament poc desenvolupada al nostre territori, a més que per desenvolupar-los cal una discussió més àmplia i amb les garanties suficients de què són fruit d’una reflexió real i efectiva.
En quant al batxillerat professional de grau mitjà, aquest capacita a l’alumne per a l'exercici qualificat de diverses professions i proporciona la formació necessària per adquirir la competència professional i el coneixement propis de cada sector, tot i que de vegades els alumnes trien un batxillerat professional de grau mitjà perquè volen accedir a un cicle superior concret i la manera coherent de fer-ho és mitjançant aquest mòdul. Però el seu gran sentit és poder accedir al món laboral amb una revalorització de la professió que s’estudia, i amb unes capacitats i competències específiques de gran qualitat.
I nosaltres creiem en aquests estudis, tant que fins i tot, vàrem proposar un reconeixement específic al seu itinerari de la mateixa manera que en el batxillerat clàssic, que era el Premi Nacional a l’Estudi Professional, tal i com ja es fa en altres països, amb uns incentius que es trobessin més acords amb la finalitat de l’ensenyament que s’ha desenvolupat que sempre ha estat la preparació d’alt nivell a una professió. Amb això es buscava estimular la iniciativa de l'alumnat, promovent l'esperit emprenedor a través de projectes d'innovació i investigació que suposin un increment en la qualitat del procés educatiu i de l'orientació professional i de la incorporació al món laboral, i no que el premi només els obligués a continuar els estudis superiors, quan potser no és la seva voluntat. I com a exemple vull posar el cas d’Àustria, que és tant l’interès que té el batxillerat professional, que aquest país és un dels països europeus amb una taxa d’atur més baixa entre els joves de 15 a 24 anys, parlem d’un 9,5% mentrestant que a la resta d’Europa és del 18%.
Finalment, amb la nostra voluntat de millora hem votat a favor de l’esmena del PS sobre la reincorporació de la beca salari, ja que a la Llei de serveis socials i sociosanitaris aquesta no quedava inclosa i en moments de dificultats no es poden eliminar ajuts que ajuden a poder desenvolupar el dret a l’educació recollit, com he dit abans, a la nostra Constitució. En vista a no haver pogut aconseguir a arribar a cap acord i que la Llei proposada no aporta millores substancials a la Llei del 2012 en la promoció d’un procés transparent i publicitat a tots els ciutadans, el nostre grup parlamentari s’abstindrà en la votació de la Llei d’ajuts a l’estudi.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És ara el torn del Grup Parlamentari Socialdemòcrata.
Té la paraula la Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
El Projecte de llei d’ajuts a l’estudi té per objectiu principal incloure els ajuts a l’ensenyament superior de segon cicle que fins ara no existien. Considerem evidentment com a positiu poder ampliar els ajuts a tots els nivells i millorar el que era una mancança pels nostres joves amb menys recursos econòmics.
El Projecte inicial no permetia poder-se beneficiar d’una beca en cap cas fora d’Andorra, havent-hi la possibilitat de cursar els mateixos estudis a Andorra. Ens felicitem d’haver contribuït, gràcies a les nostres esmenes, a permetre que els estudiants becats de l’ensenyament superior puguin marxar a l’estranger malgrat els mateixos estudis existeixin a Andorra. Estem convençuts que estudiar una temporada a l’estranger, fora de l’àmbit familiar, és també una bona vivència pels nostres joves i ens congratulen que ara també ho puguin fer tots aquells que ho vulguin independentment de la seva capacitat econòmica i dels estudis que escullen.
El nostre grup parlamentari també va proposar, via esmena, la reintroducció de la beca salari. Aquesta és un figura present en la Llei d’ajuts a l’estudi del 2002. Consisteix en un ajut econòmic d’un import màxim equivalent al salari mínim oficial anual. És una beca amb caràcter extraordinari i només s’atorga a estudiants el possible sou dels quals sigui imprescindible per al manteniment de la seva família. Per a obtenir aquest ajut s’ha d’acreditar la necessitat de l’aportació salarial de l’estudiant que cal corroborar amb un informe del Ministeri competent de Benestar Social. En el Projecte de llei presentat per Govern es proposava suprimir la beca salari argumentant que un ajut d’aquestes característiques és competència del Ministeri encarregat de la Salut i del Benestar. Podríem coincidir en aquest punt de vista si no fos que al comprovar-ho el nostre grup parlamentari va constatar la no existència figura en la nova Llei social i sociosanitària. Considerant que no era el millor moment per fer desaparèixer cap tipus d’ajuda vista la situació de crisi que està vivint el nostre país, agraïm, doncs, el suport a la nostra esmena dels 2 altres grups parlamentaris que ha permès conservar la beca salari en la Llei que votarem a continuació.
Així doncs, per tot l’exposat, el nostre grup parlamentari donarà avui suport a l’aprovació de la nova Llei d’ajuts a l’estudi.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És ara el moment del Grup Parlamentari Demòcrata.
Té la paraula, la Sra. Roser Bastida.
La Sra. Roser Bastida:
Gràcies Sr. síndic.
Les societats amb un major nivell de benestar i de progrés, han estat, al llarg de la història, les societats que han potenciat l’ensenyament i han invertit en educació.
En el decurs dels anys, el Consell General ha estat sempre atent a la instrucció dels infants i joves del país, garantint-los la millor educació possible, sigui a través de les pròpies administracions, sigui a través dels coprínceps, sigui, -en l’etapa post constitucional-, mitjançant Convenis Internacionals amb els Estats veïns.
El que és ben cert també, és que el Consell General
- i així es pot veure en les seves actes-, ha adoptat sempre els acords necessaris que han permès a Andorra assegurar el dret a l’educació i posseir, endemés, una estructura educativa plural, pública i gratuïta, donant les mateixes oportunitats a tots els infants i joves, i, contribuint així, a garantir la cohesió social.
El Projecte de llei d’ajuts a l’estudi que avui se sotmet a aquesta Cambra és la quarta llei de beques que es presenta al Consell General, prenent com a primera configuració legislativa la Llei de l’any 1988, que va ser modificada el 1992, i deu anys després, el 2002, es votava la Llei d’ajuts a l’estudi que ha estat vigent fins ara i de la qual avui se’n proposa un nou text.
Totes aquestes lleis han significat, cada vegada, un pas endavant cap a la igualtat d’oportunitats, des dels nivells obligatoris fins a l’ensenyament superior. I, el Projecte de llei que avui debatem representa un avenç encara més important envers el principi d’equitat i envers el dret a l’educació, especialment en l’ensenyament universitari ja que fa extensiu el sistema d’ajuts al segon cicle d’ensenyament superior i l’amplia també en els ensenyaments a distància.
El nou text incorpora l’evolució i els canvis socioeconòmics de la nostra societat, les millores i adequacions necessàries, -fruit de l’aplicació del text actual els darrers dotze anys-, els reptes plantejats per l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i sobretot el fet de garantir al màxim que els nostres joves puguin progressar en els més alts nivells formatius, tant a Andorra com a l’estranger, sense que l’aspecte econòmic els sigui cap obstacle.
Un fet que vull remarcar també és que partint de la concepció inclusiva de l’educació, la Llei amplia les prestacions destinades a l’educació especial.
D’altra banda, pel que fa a la Formació Professional, incorpora el batxillerat professional en el Premi Nacional a l’Estudi. Aquest darrer aspecte, d’incloure el batxillerat professional en un premi d’excel·lència, corrobora la importància, el reconeixement i el prestigi que atorguem a la Formació Professional, eina fonamental per a la inserció dels joves al mercat laboral, que concebem com a cíclica i com un camí complementari als itineraris universitaris, en el sentit que un estudiant de Formació Professional, si ho desitja i en té les capacitats, ha de poder prosseguir el seu recorregut acadèmic amb estudis superiors.
No entraré en l’estructura ni m’allargaré en d’altres aspectes de la Llei, perquè crec que això ho deurà fer pròximament la ministra, però sí que vull remarcar que el nou text, -sense obviar les eines de control i rigor necessàries-, és menys reglamentista i persegueix la simplificació dels tràmits, la qual cosa segurament agrairà la persona que sol·licita els ajuts.
En l’anàlisi d’aquesta Llei el nostre grup parlamentari ha tingut en compte altres lleis pel que fa a la coherència jurídica, així com també ha valorat, de manera més transversal, criteris com els emprats en la Llei de serveis socials, que fa poc es va aprovar en aquesta mateixa Cambra.
La Llei és clara, justa, precisa i fomenta la transparència i la igualtat d’oportunitats tal com ja he esmentat.
Crec, Sra. Bonet, que no parlàvem de la mateixa llei quan vostè parlava de manca de transparència.
Ens hagués agradat, també, poder compartir més aspectes amb vostè, però aquesta vegada no va ser possible, en canvi sí que ho vam poder fer amb el Grup Socialdemòcrata. Amb vostès vam divergir a nivell de criteris, alguns de forma, relatius a aspectes que vostès potser volien figurar en el text legislatiu, i nosaltres pensàvem que eren més aspectes que havien de figurar en el reglament, d’altres potser revestien més un caràcter de fons lligats al contingut i a la concepció de la pròpia llei.
De totes maneres, també en vull citar uns quants, perquè no és un gust per a nosaltres rebutjar esmenes, cregui’m .
Alguns potser, també, desconeixement del funcionament, com per exemple introduir una disposició transitòria que “assegurés als beneficiaris que no es veiessin canviades les seves situacions d’ajuts obtinguts amb anterioritat”. Això no és possible si es coneix el funcionament, perquè les beques se sol·liciten i s’atorguen d’any en any, per tant no hi ha possible retroactivitat.
En aquest mateix sentit, la Llei tampoc no pot obligar a què es doni la totalitat de l’import de l’ajut abans que finalitzi el curs perquè l’estudiant ha de poder acreditar que l’ha cursat i que l’ha aprovat.
Després l’educació especial situar-la en una disposició addicional, pensem que no, pensem que ha de formar part de l’articulat a l’igual que la resta d’ensenyaments.
Pel que fa als aspectes més de fons, s’ha optat per incloure la possibilitat de becar l’alumne ho requereix-hi de segona ensenyança a l’estranger, cosa que vostès no hi estaven d’acord. I això és important perquè en aquells casos que el país no disposa de l’itinerari acadèmic corresponent, i això ens passa per exemple, actualment, amb els alumnes de la 4ème i 3ème tecnològiques del Lycée Comte de Foix, i també cada dia més amb les tendències que se segueix d’especialització del segon cicle de segona ensenyança, i és important poder oferir les mateixes oportunitats a tots els alumnes de segona ensenyança. I estem parlant d’alumnes, per exemple, el curs 2012-2013, hi havia 66 alumnes que es trobaven en aquest supòsit a nivell de la segona ensenyança a l’estranger.
Per tant, és important incloure aquesta etapa a nivell d’igualtat d’oportunitats.
Pel que fa al batxillerat professional també ja li he citat quina és la nostra concepció de la formació professional. I pensem que és important incloure’l en el mateix nivell que el batxillerat general en l’àmbit dels premis d’excel·lència i no fer-ne un d’específic. Però són criteris, ni més ni menys, i ben legítims.
I pel que fa als nacionals andorrans, a veure, nosaltres pensem que és important que els alumnes de nacionalitat andorrana que tinguin oportunitat d’optar a la beca resideixin al país, perquè si són residències temporals per fi d’estudis ja poden, llavors són residències específiques i ja opten a la beca.
I per la resta si són residències permanents, normalment aquests alumnes també poden acollir-se a les beques dels països on resideixen com els residents actuals aquí a Andorra.
Bé, no citaré més exemples, però sí també volia deixar constància que per nosaltres tampoc va ser un gust no poder acceptar les esmenes del Grup Mixt.
Ja per acabar, només manifestar que d’acord amb tot l’exposat, el nostre grup parlamentari dóna, evidentment, suport i votarà favorablement el Projecte de llei d’ajuts a l’estudi que avui presentem en aquesta Cambra. Demanem també al Govern la màxima celeritat amb la reglamentació a fi que aquesta nova Llei d’ajuts a l’estudi, que, a més a més, és molt millor i molt més generosa que l’existent, pugui ser vigent en la convocatòria del propvinent mes de setembre.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Alguna intervenció per part del Govern...
Sra. ministra, Sra. Roser Suñé, teniu la paraula.
La Sra. Roser Suñé:
Gràcies Sr. síndic.
La Constitució del poble andorrà estableix en el seu article 20 que tota persona té dret a l’educació, la qual s’ha d’orientar vers el desenvolupament ple de la personalitat humana i de la dignitat, tot enfortint el respecte a la llibertat i als drets fonamentals. Aquest dret es desenvolupa en la Llei qualificada d’educació que diu i cito textualment: “Tothom té dret a rebre una educació bàsica que li permeti desenvolupar la pròpia personalitat, formar-se com a ciutadà i participar en el desenvolupament del país, igualment, -continua la citació-, tothom té dret a accedir als nivells superiors de l’ensenyament en funció de les seves aptituds, aprofitament i vocació”.
Al llarg dels anys, com havia citat la consellera Bastida, els diferents governs han treballat per garantir aquest dret, i la Llei d’ajusts de l’any 2002, així ho feia donant resposta a una realitat educativa i unes necessitats socials que han anat evolucionant com moltes altres coses en aquesta època.
El Projecte de llei que votem avui vol ser el marc legislatiu que doni resposta a una estructura educativa que s’ha anat renovant i vol també reflectir els canvis socials i econòmics dels darrers anys.
El procés de Bolonya ha suposat una revolució en l’estructura de l’ensenyament superior i concretament en l’ensenyament superior europeu. La nova estructura fa que cada cop sigui més important completar la formació universitària inicial amb un segon cicle universitari. El treball que ens ha portat avui aquí es va iniciar amb la voluntat d’incloure el segon cicle universitari dins dels nivells educatius susceptibles de percebre ajuts a l’estudi. El Projecte de llei d’ajuts a l’estudi 2014 presenta per tant aquest canvi en relació a la Llei del 2002, en incloure els ajuts a l’estudi per estudiants que vulguin cursar aquestes formacions. Són aquells que en la nostra estructura i en l’estructura internacional s’anomenen com a Master. És amb l’esperit d’ampliar drets i possibilitar que els nostres estudiants amb menys recursos econòmics puguin ampliar el seu horitzó formatiu que incorporem els ajuts al segon cicle universitari.
Aquesta proposta de llei s’estructura en tres capítols. El primer, estableix els principis generals comuns i els nivells educatius susceptibles de percebre ajuts a l’estudi. Són els de maternal, primera i segona ensenyança, batxillerat en totes les seves modalitats, ensenyament professional no superior, ensenyament superior, primer i segon cicle i formació professional superior. També especifica els requisits per sol·licitar un ajuda, els òrgans competents que han de gestionar-les, les incompatibilitats, les vies de recurs i la disponibilitat de l’import.
El segon capítol homogeneïtza les definicions del tipus de beca. Hi ha les següents beques: beca material, beca de transport escolar, beca de desplaçament, beca de menjador escolar, beca de manutenció, beca d’esquí extra escolar, beca matrícula, beca residència i sense cap problema, beca salari.
Alhora en aquest capítol es relaciona cada ajut amb el nivell educatiu corresponent. Aquest segon capítol amplia les prestacions destinades a l’educació i a l’educació especial, i manté el premi nacional a l’estudi com a premi a l’excel·lència, fent-lo extensiu als ensenyaments de batxillerat professional de cadascun dels sistemes educatius presents a Andorra. També s’hi defineix l’import i el procediment d’atribució.
Aquest nou marc legislatiu vol fer èmfasi en la igualtat d’accés als ajuts. Vol aportar el reconeixement acadèmic i social de la formació professional i vol ser un marc legislatiu prou àgil perquè s’adapti fàcilment a les futures estructures educatives, econòmiques i socials però prou estable per protegir els estudiants que per raó de les seves circumstàncies així ho requereixen. Hem volgut mantenir una protecció addicional a aquells estudiants que tenen una situació personal específica en ser orfes de pare i mare, i els estudiants declarats persones amb discapacitat.
La Llei d’ajuts a l’estudi 2014, en aquest projecte, integra els ajuts a l’estudi per a estudiants amb necessitats educatives especials. Aquests estudiants són part del nostre sistema educatiu i com a tals han de ser tractats tant a l’hora de cursar els ensenyaments des del nivell pre obligatori fins a l’ensenyament superior com per poder accedir als ajuts a l’estudi.
Pel que fa referència a la modulació de la Llei, establim quins són els criteris que avaluaran la situació socioeconòmica de la llar, però establim que l’aplicabilitat dels criteris sigui feta mitjançant reglament atorgant així a la Llei una major possibilitat d’adequació en la realitat de cada convocatòria.
Els criteris socioeconòmics que es desenvoluparan reglamentàriament són els següents:
- El nombre de membres de la unitat familiar en edat laboral.
- Les rendes del treball.
- Les rendes de les activitats econòmiques.
- Les rendes d’actius financers i similars.
- Les rendes d’assegurances de vida, d’invalidesa i similars.
- Les pensions d’aliments.
- La propietat i les rendes dels béns immobles.
- La tinença d’accions o participacions en societats mercantils.
- La tinença de vehicles.
- Els estalvis, els ingressos provinents d’activitats econòmiques i d’altres ajuts.
El tercer capítol i darrer tracta del procediment de presentació i tramitació de la sol·licitud d’ajuts i dels procediments de revisió, resolució i comprovació de les dades vinculades. A més, el text clou amb dues disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, una de derogatòria i dues disposicions finals que possibiliten la seva aplicació.
El Projecte de llei d’ajuts a l’estudi 2014 vol ser una eina per avançar en la construcció d’un sistema educatiu eficient i efectiu, capaç de donar resposta a les demandes de la societat actual, tot assegurant l’equitat i l’excel·lència perquè tots els alumnes d’Andorra adquireixin les competències necessàries per actuar en tots els àmbits de la vida personal, social i professional. Els alumnes i ciutadans del segle XXI han de fer front a una realitat que reclama una alta capacitat d’interacció, professionalitat i especialització. Amb aquesta llei, almenys és la nostra voluntat, mantenim tots els ajuts existents en l’actualitat, ampliem alguns aspectes relacionats amb la formació professional i l’educació especial i sobretot obrin la porta als joves a fi que puguin comptar també amb un ajut per al segon cicle universitari que complementa amb especialització la formació inicial. I obra les portes a la recerca.
Convindran amb mi, espero, que el futur dels països depèn de l’educació. Crear ocupació i defensar una estructura social justa són també objectius importants per no dir essencials per al món educatiu. Aconseguir-ho depèn de la capacitat dels nostres joves per contribuir a la societat i la millor forma de tenir ciutadans formats i compromesos és l’educació.
Per cloure la meva intervenció, vull agrair públicament el treball dels tècnics del Ministeri d’Educació que han desenvolupat una tasca eficient i constant. En aquest agraïment incloc també les persones d’altres departaments de l’Administració que hi han col·laborat. I un mot final també de gràcies a la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports pel tractament àgil que ha donat a la Llei, fet que ha de permetre la seva aplicació el proper curs si compta amb el vot afirmatiu de la Cambra.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció per part dels grups...
Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
La Sra. Sílvia Eloïsa:
Sí només una petita apreciació. Evidentment durant la comissió ja es va destacar que no coincidíem en certs criteris en els treballs en comissió, de com s’havia de regular aquest tema tan important per tots. El que sí que voldria destacar només una puntualització perquè més que res ho ha comentat la Sra. Bastida, que és el tema del pagament de les beques, que nosaltres creiem que no calia les notes. En cap lloc de la Llei diu que calguin les notes finals per obtenir la part restant de la beca perquè en definitiva aquestes beques es donen a priori i si no aproves el que passa és que l’any següent no se’t torna a donar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció....
Bé, si no hi ha més intervencions, obrim ara mateix un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari si voleu procedir a donar lectura del resultat si us plau.
El Sr. Carles Enseñat:
Gràcies Sr. síndic.
22 vots a favor, 2 abstencions.
El Sr. síndic general:
Bé a la vista del resultat, declaro aprovat el Projecte de llei.
Passem ara al tercer punt de l’ordre del dia:
3- Examen i votació del Projecte de llei de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, modificada per la Llei 29/2012, del 18 d’octubre, i per la Llei 11/2013, del 23 de maig.
L’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost ha estat publicat en el Butlletí número 38/2014 del 26 de maig.
Intervé per exposar l’informe de la Comissió el Sr. Per Altimir Pintat, nomenat ponent per part de la Comissió.
Teniu la paraula.
El Sr. Pere Altimir:
Gràcies Sr. síndic.
En la reunió del dia 13 de maig del 2014, la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost em va nomenar ponent del Projecte de llei de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, modificada per la Llei 29/2012, del 18 d’octubre i per la Llei 11/2013 del 23 de maig. Em correspon avui presentar una síntesi de l’informe de la Comissió.
La Comissió Legislativa de Finances i Pressupost en el decurs de les reunions celebrades els dies 20 i 22 de maig del 2014 ha analitzat el Projecte de llei i les esmenes que li han estat presentades.
El Projecte de llei va rebre un total de 24 esmenes, de les quals 13 foren presentades pel Grup Parlamentari Socialdemòcrata i 11 foren presentades pel Grup Parlamentari Demòcrata.
De les esmenes presentades: quatre esmenes s’han aprovat per unanimitat; una esmena s’ha aprovat per majoria; sis esmenes no s’han aprovat; cinc esmenes han estat retirades, i vuit esmenes han estat retirades per obrir el pas a establir unes transaccions que han estat aprovades per majoria.
D’altra banda, la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost ha acordat per unanimitat fer les correccions que escaiguin perquè el redactat final de la Llei s’adeqüi, pel que fa als aspectes gràfics i de presentació, a l’Acord sobre criteris de concepte i de forma per a l’elaboració de les proposicions i dels projectes de llei, del 18 d’abril del 2002. També s’ha acordat fer una correcció ortogràfica de tot el text.
Del resultat de la votació de les esmenes i de l’acord final que acabo d’esmentar se’n desprèn l’informe de la Comissió aprovat per unanimitat, el text del qual es sotmet avui a consideració d’aquesta Cambra.
Gràcies, Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Passem doncs a les intervencions dels grups.
Per part del Grup Mixt, té la paraula el Sr. Jaume Bartumeu.
El Sr. Jaume Bartumeu:
Sí gràcies, és per anunciar que el nostre grup parlamentari no votarà aquest Projecte de llei i m’explicaré per què? Nosaltres entenem que d’ençà que les estacions d’esquí van començar la seva pressió sobre el Consell General pretenent un IGI reduït, la seva argumentació era que estaven perdent competitivitat, si havien de repercutir com era lògic que ho fessin l’IGI sobre el preu venut al client final, és dir al client esquiador. La tramitació d’aquest projecte, que com es diu en l’exposició de motius inclou diversos aspectes que efectivament requerien ser ajustats i adaptats, de fet té una altra motivació essencial, que és situar el tipus impositiu del 2,5% al transport per cable, és a dir les estacions d’esquí.
Es tracta al nostre entendre d’una operació de maquillatge després que s’alcessin moltes veus indignades pel tracte absolutament de favor que s’havia fet anteriorment, seguint el dictat de les estacions d’esquí, amb un tipus de l’1%.
Els treballs en Comissió i la transacció d’una esmena van permetre introduir altres activitats en el tipus reduït del 2,5%.
Nosaltres no vam votar en Comissió aquella transacció. Estàvem convençuts que aquella operació de maquillatge perjudicaria els ingressos de l’Estat, -no cal ser un expert en finances per veure-ho, ingressos que es veuen amputats de dos punts en el tipus de l’IGI corresponent-, i a més a més estàvem convençuts que no es repercutiria com s’havia anunciat la deducció en una baixada de tarifes per afavorir la competitivitat que es demanava o que se’ns deia que s’estava perjudicant amb el tipus normal en les activitats i, per tant, el consumidor final no es veuria afavorit amb aquesta deducció.
Doncs bé, ja ens hauria agradat no tenir raó.
El dilluns 26 de maig el director de Caldea anunciava ben tranquil que l’aplicació de l’IGI reduït del 2,5% a les entrades del centre termolúdic no es repercutiria en el preu. Es mantindran els preus i la diferència es farà servir, el director d’aquesta societat dixit, es farà servir per millorar el marge en el compte d’explotació de l’empresa. Així de clar. Els transports de viatgers han declarat el mateix.
Sí senyor!
Pel que hem pogut saber les estacions d’esquí tampoc es plantegen baixar pas el preu dels forfaits.
Dit altrament, el tipus reduït de l’IGI al final anirà a parar a les caixes de les empreses afectades o a les butxaques dels seus accionistes. Tant se val!
Aquí tenim un motiu suplementari, -si mai en calia un altre-, per defensar que és molt més útil, transparent i just un tipus únic d’IGI, com el que es va establir inicialment, que ja és un tipus molt baix, del 4,5%, i no pas aquestes modulacions interessades que només s’està veient ben clar, serveixen i serviran per desvirtuar el caràcter general de l’impost i per crear greuges comparatius amb l’hoteleria, la restauració i el comerç que es veuen clarament perjudicats per aquesta operació de maquillatge legislatiu en la qual evidentment no volem participar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, té la paraula el conseller David Rios, des de l’escó.
(El Sr. David Rios es desplaça amb crosses)
El Sr. David Rios:
Gràcies Sr. síndic.
Bé nosaltres vam presentar tretze esmenes al Projecte de llei de modificació de l’IGI amb un esperit totalment constructiu i bé el nostre treball s’havia recompensat amb el treball en comissió vist que moltes de les esmenes han estat transaccionades i per tant entenem que el text resultant és un text molt millor del que s’havia proposat inicialment.
Bé nosaltres, aniré per parts, començaré que estem satisfets amb la creació del tipus especial del 2,5. Nosaltres defensàvem aquesta creació del tipus en el debat del pressupost quan es va proposar que es creés un tipus, no que es creés un tipus sinó que en les estacions d’esquí, el transport per cable s’incorporés el tipus de l’1%. Nosaltres entenem que equiparar el transport per cable al gravamen dels productes alimentaris o l’aigua o productes tan bàsics doncs no s’ajusta a la justícia i a l’equitat de l’impost, i per tant, vam proposar un tipus del gravamen del 2,5. La idea bàsicament estava inspirada amb la TVA, la TVA, l’IVA francès ja té tipus reduïts en els quals s’incorpora el transport de passatgers, s’incorpora el transport per cable, s’incorpora el transport de passatgers rodat podríem dir i després tot un seguit d’IVA’S, de TVA’S culturals també rebaixats. Amb aquesta idea nosaltres vam proposar un paquet del qual passaré a detallar, de serveis que estarien gravats al tipus especial del 2,5, que gràcies al consens amb el Grup Demòcrata hem acabat aprovant. Val a dir que per nosaltres aquesta proposta no està basada en un criteri estratègic, és a dir els sectors que estan aquí anunciats no són sectors incorporats en aquest tipus per un tema estratègic perquè entenem que el comerç, l’hoteleria, la restauració també són sectors estratègics sinó que nosaltres el nostre criteri és un criteri de competitivitat. Per tant, comparant els impostos dels països veïns el que intentem és intentar que augmenti la competitivitat en aquest sentit.
Com ja he dit, el transport per cable passa a gravar-se de l’1 com estava fins ara passa a gravar-se al 2,5. Després un altre tema que vam incorporar és el transport de persones. Nosaltres entenem que no només és un tema de promocionar el transport públic sinó que també és un tema social. Hi ha molta gent que utilitza el transport públic perquè no pot disposar de cotxe, per tant, s’hauria de veure compensat amb aquesta reducció de l’IGI.
Després evidentment, vist que el transport per cable està gravat al 2,5 també hem incorporat els parcs temàtics, com podrien ser Naturlàndia o Caldea.
I després finalment serveis quan no estan efectuats per les administracions públiques que llavors estan gravats a l’1% sinó que estan efectuats per empreses privades com podrien ser fires, museus, teatres, cines, exposicions etc., que nosaltres considerem un gran paquet d’IVA cultural per promocionar la cultura i fer-la més accessible al ciutadà.
I finalment, la proposta del Govern de què els béns d’objecte d’art estiguessin gravats a l’1%, nosaltres entenem que podria ser un objecte de consum cultural més i per tant, s’incorporaria també en aquest 2,5.
L’objectiu de la nostra proposta era el que ha comentat ara fa un moment el president del Grup Parlamentari Mixt, és a dir l’objectiu de la nostra proposta era que aquesta reducció afectés o com a mínim els ciutadans, els consumidors ho veiessin reflectit en els preus dels seus serveis. Per tant, lamentem que la iniciativa que en un principi anava a promocionar la cultura, a rebaixar el cost dels serveis públics, del transport públic, etc., ara per ara no es vegi afectada en quant al preu. De totes maneres tenim l’esperança de què com a mínim aquests serveis no pujaran més del que pugen en un termini llarg de temps.
Per altra banda, hem donat suport a la Proposta del Govern quant a minimitzar l’impacte que suposa les farmacèutiques o el comerç de productes farmacèutics. Entenem que aquest era un greuge que patia el sector, el Govern ha fet una proposta i li hem donat suport. També hem donat suport a la incorporació de l’or d’inversió del 0%. Aquest és un tema que primerament podria sobtar però s’ha de reconèixer que a Europa l’or d’inversió està gravat al 0% i està determinat per la directiva 2006/112/CE del Consell d’Europa, del 28 de novembre del 2006.
Per tant, és un tema que a nivell europeu està regulat. No podíem deixar de no donar-li suport per evitar que Andorra patís un greuge comparatiu amb tots els països europeus, el que sí que hem incorporat és que és un registre de transaccions d’or d’inversió que el text original no ho contemplava i en canvi, la directiva sí que ho contemplava i ha estat aprovada.
Sobre el tema de l’IGI bancari, el famós IGI bancari. Bé, nosaltres hem defensat la nostra proposta, la proposta que ja vam defensar a nivell de proposició d’IGI bancari ara farà un mes i escaig. És evident que els ingressos previstos, segons la nostra proposta i la proposta de Govern, no són les mateixes però tot i així hem de considerar que en el fons la proposta del Govern pateix del mateix que va explicar el ministre que patia la nostra proposta, és a dir, es podria suposar que també pateix d’una doble tributació, es podria suposar de què es trenca el principi de neutralitat, i es podria suposar, que així serà perquè serà així, que augmentaran els preus dels serveis bancaris.
El que sí que no hem pogut donar suport és a l’acord del Govern amb els comuns que de manera bilateral, sense tenir en compte el Consell, sense tenir en compte l’opinió ni de les oposicions als comuns, doncs, han determinat que l’ITP es repartirà d’una altra manera i, per tant, deixarà de repartir-se com fins ara i només s’incorporarà a l’Estat un 1% mentre que els comuns rebran un 3% d’ITP. Bé, nosaltres considerem que fer aquesta modificació dins d’una modificació dins de la Llei de l’IGI no té res a veure, entenem que aquesta és una modificació específica de la Llei de les transmissions patrimonials i que, de totes maneres, el nostre grup parlamentari entén que cal delimitar clarament els impostos d’àmbit estatal i els previstos pel finançament dels comuns amb una altra llei que és la Llei de les finances comunals i que la fórmula que s’empra en aquest cas no generarà res més que confusió i complicació administrativa i que respon al fracàs de les negociacions al més alt nivell quant a transferències i competències amb els comuns.
Bé, també hem de constatar que també ens plau de què s’han aportat millores de procediment que clarifiquen i faran més fàcil la vida als obligats tributaris. També s’han aclarit dubtes que podien haver-hi quant a la redacció i l’aplicació de determinats paràgrafs de la Llei i nosaltres considerem posant en una balança els elements positius i els elements negatius doncs, que els elements positius pesen més que els punts en contra en els quals hi podríem estar i per tant donarem suport i votarem a favor de la modificació de la Llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern...
Perdó, per part del Grup Demòcrata, té la paraula la consellera Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
Avui, tal com s’ha apuntat en les intervencions anteriors, es sotmet davant d’aquesta Cambra, l’aprovació del Projecte de llei de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.
Ja vaig comentar, aquest darrer mes d’abril, durant el debat relatiu a la Proposició de llei de modificació de l’IGI bancari del Grup Socialdemòcrata, que l’IGI ha de ser tractat com l’IGI. Un impost sobre el valor afegit. Un impost neutre.
Argumentava que és un impost que té com a única fita gravar el consumidor final, pel que tant els empresaris com els professionals, a l’hora de liquidar l’impost, es poden deduir les quotes suportades.
I quina va ser la meva sorpresa, fa uns dies, llegir en un mitjà de comunicació, -que un altre conseller també ha citat-, que el director de Caldea afirmava que la rebaixa de 2 punts de l’IGI, del 4,5% al 2,5%, que si tot va bé aprovarem avui, no significaria cap rebaixa del preu de l’entrada pel consumidor final, sinó que serviria per augmentar els seus marges del compte d’explotació. Vaig quedar perplexa en llegir tals afirmacions... Fins i tot, Sr. Bartumeu, vaig pensar amb vós i el seu “agnosticisme” davant d’aquest nou tipus especial d’IGI que vam treballar i discutir en comissió. Agnosticisme que ens heu confirmat avui.
I l’única explicació que he trobat, tot i que de ben segur n’hi deuen haver d’altres, és que al nostre país, encara no s’ha entès que l’IGI és un impost sobre el valor afegit, com l’IVA espanyol o la TVA francesa. I que en tots els països quan els sectors reclamen un IGI /IVA/ TVA reduït, no és per augmentar els seus marges de negoci, sinó per abaratir el preu i incentivar a la població a consumir.
I aquesta ha estat la voluntat del legislador per crear un tipus especial del 2,5% per les activitats d’oci i culturals, seguint, com ja ha començat el conseller Rios, l’exemple del tipus reduït a França que és del 10% o del 5,5%, en comptes del 20% pel transport de passatgers o per les entrades a museus o a espectacles. O el del Luxemburg que és del 6% o del súper reduït de Luxemburg reduït del 3% en comptes del 15%, per la cultura, l’edició de llibres o el transport de passatgers.
En aquest sentit i per reforçar el que ha mogut, entre altres gràcies a una esmena que hem pogut transaccionar amb el Grup Socialdemòcrata, d’incloure al legislador alguns sectors concrets en aquest nou tipus especial, comentaré, que ens consta una demanda formal i ferma per part de la nostra joventut relativa a la rebaixa del preu del transport públic.
Aquesta es va fer, en el decurs del 12è Consell General dels Joves d’aquest darrer mes de març, on els joves consellers van aprovar per una àmplia majoria de 21 vots una Proposició de llei reguladora del transport públic d’autobusos, que insta a les administracions públiques a abaratir el preu dels trajectes amb el que alguns encara anomenem els “clípols”.
Així doncs, la nostra proposta de rebaixa de 2 punts de l’IGI pels forfets d’esquí, pel transport públic, per les entrades a Caldea, a Naturlàndia, als museus, al cinema, al teatre, als parcs naturals, etc., com ja ha comentat el conseller del Grup Socialdemòcrata, hauria de suposar o bé una rebaixa del preu o, com a mínim, el manteniment d’aquest pel 2015, però en cap cas hauria de ser un benefici per l’operador. L’únic beneficiari d’una rebaixa del tipus d’aquest impost és i ha de ser el consumidor final.
Sr. Bartumeu, jo tal com també ha comentat el conseller Rios, roman optimista i espero que la cultura fiscal del nostre país poc a poc es vagi assentant seguint, diguéssim, en el bon sentit.
A part d’això, a més, el nostre grup parlamentari mercès al treball constructiu en comissió, que ja ha estat destacat pel conseller socialdemòcrata, també ha equiparat al tipus súper reduït del 0% a les classes impartides a títol particular per persones físiques sobre matèries incloses en els plans d’estudis, i ho ha fet igual que ja està a la Llei vigent l’educació de la infància i de la joventut, la guàrdia i la custòdia d’infants, l’ensenyament escolar, universitari o de postgrau.
Ho hem fet, convençuts, pensant en l’equitat del servei, alhora que ens felicitem i donem plenament suport a la proposta de Govern de traslladar al 0% els medicaments reemborsables per la CASS.
Paral·lelament, un altre dels canvis substancials, que també s’ha comentat, d’aquest Projecte de llei, és el que introdueix el règim especial pels serveis financers.
Per això, tornaré a referir-me al que vam explicar el darrer mes d’abril, on posava en relleu que tenint en compte les liquidacions pressupostàries del 2013, l’IGI bancari va suposar un ingrés net per a l’Estat de 16,6 Milions d’euros, el que significa un menyscapte de 5 Milions d’euros respecte a les previsions fetes en el debat en comissió i pel propi Govern. Reitero 5 Milions d’Euros perquè estem parlant del que s’esperava recaptar en concepte d’IGI, i no d’IGI més IS.
Així, durant aquell debat, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va remarcar que justament havia entrat a tràmit un Projecte de llei per corregir el menyscapte esperat, però sense desnaturalitzar l’impost. Va afegir que en el Projecte de llei que avui examinem, es creava un règim especial pels serveis financers, on només es podrà deduir l’IGI suportat de l’activitat concernida, és a dir subjecta. I aquest model que introdueix un règim especial de deducció de les quotes suportades, fixa un import màxim anual de deducció equivalent al 10% de les quotes repercutides dins de l’activitat subjecta. Entenem que amb aquesta modificació el menyscapte dels aproximadament 5 Milions d’euros previstos pel Govern quedarà resolt.
A banda, i tenint en compte els canvis fiscals i normatius dels darrers anys i coneixedors de la particularitat del nostre model d’Estat entre Comuns i Govern que confirma la Constitució, compartim el fet que dit Projecte de llei introdueixi també elements per garantir la seguretat jurídica d’acord amb la normativa vigent pel que fa a l’impost sobre les transmissions patrimonials.
Per acabar, senyores i senyors consellers, el Projecte de llei modifica i millora d’altres aspectes de l’IGI que el ministre ens detallarà amb molta més precisió, però sabent que per tot l’exposat, el Grup Parlamentari Demòcrata votarà a favor, com no pot ser d’altra manera, del Projecte de llei de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Per part del Govern té la paraula el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Senyores i senyors consellers, si no vaig errat, avui és la sisena vegada que debatem sobre l’impost general indirecte en aquesta Cambra en el transcurs d’aquesta legislatura. Era un fet previsible, i que de fet ja vaig anunciar, quan el 21 de juny de l’any 2012 es va aprovar la Llei. Estem davant de l’impost més lligat possiblement a l’activitat econòmica productiva i que per tant més necessita adaptar-se a l’evolució de l’economia i dels diferents sectors d’activitat. Una realitat que no és exclusiva de casa nostra i any rere any es repeteix a la pròpia Unió Europea amb modificacions de la directiva de la Unió 2006/112 CE o a tots els països on tenen un impost de la mateixa naturalesa. Així hem d’entendre aquesta modificació, així com les dues ja aprovades anteriorment i les que s’aniran, a ben segur, produint en el futur des de la normalitat. En el cas d’Andorra, tractant-se d’un impost nou, les modificacions són encara més freqüents i poc a poc hem de preveure que s’aniran espaiant en el temps, tot i que continuaran sent necessàries.
En aquest projecte ja veiem com a mesura que l’Administració i els propis administrats van adquirint experiència en la gestió de l’impost i s’incrementa la seva casuística, moltes de les modificacions promogudes es refereixen a qüestions molt concretes, més de detall. En molts casos amb poca o nul·la incidència econòmica a nivell de recaptació però que al mateix temps són molt importants per la viabilitat del sector afectat.
Si desgranem el projecte que avui debatem el podem desglossar, podem desglossar el conjunt de quatre de les seves modificacions o de les modificacions proposades en 2 grans grups. Les primeres s’encabirien en aquesta situació que els hi acabo de descriure, modificacions impulsades des de l’experiència de l’aplicació i que volen corregir una sèrie d’aspectes de funcionament que la Llei requereix, que en la Llei requereix que siguin ajustats i adaptats. Un segon grup que el composarien algunes modificacions de més calat econòmic i polític. En tot cas totes les modificacions tenen uns denominadors comuns: Primer, no apartar-se a la voluntat de mantenir un model dins dels paràmetres d’harmonització definits en la directiva de la Unió Europea;
Segon, i conseqüentment amb el primer, no trencar un dels principis de l’impost com és la seva neutralitat;
I tercer, que les modificacions tinguin com a mínim un dels tres objectius principals definits pel Govern: reforçar la seguretat jurídica, simplificar la gestió de l’impost i contribuir en la competitivitat d’activitats que clarament o no la tenien o l’havien perdut.
Fent un breu repàs de les modificacions que formarien part del primer bloc voldria destacar que clarifica les condicions sota les quals certes persones amb xifres de negocis reduïdes poden optar per tenir la consideració d’empresaris o professionals. Regula la prestació de serveis i els lliuraments de bens accessoris efectuats pels serveis públics postals i els enquadra dins dels actes no subjectes. S’incorpora a l’article 18 de la Llei de l’impost general indirecte les importacions de segells i efectes timbrats sense que es faci, sense que ho facin pel seu valor o per un valor diferent al seu valor facial. Es concreta què s’entén per impresos de caràcter publicitari i quan s’apliquen les exempcions per les seves importacions. S’introdueix exempcions com les referides als taüts amb cossos a l’interior i els seus complements. També s’introdueixen 3 regles especials de localització per regular serveis que tot i ser venuts fora d’Andorra són prestat dins del país: el lloguer de material esportiu, l’accés i ús d’instal·lacions o recintes situats a Andorra i les classes destinades a ensenyar la pràctica d’un esport, amb la finalitat també de ratificar un dels principis garants com és la neutralitat de l’impost i en consonància amb la doctrina administrativa, emesa ja fins ara pel Govern, es modifica l’article 63 de la Llei de l’impost general indirecte que estableix que només poden ser objecte de deducció les quotes suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns o serveis efectuats de manera exclusiva en una activitat empresarial subjecta o per una activitat empresarial que se n’hagi permès la deducció si no fossin aplicables les normes de localització. Així mateix es simplifiquen les actuacions davant de l’administració tributària en cas de finalització de l’activitat empresarial, ja sigui per poder liquidar els impostos pendents de pagament o bé per poder demanar la devolució del saldo existent a favor de l’obligat tributari en el moment de la finalització de la seva activitat empresarial. El Projecte de llei també donarà pas a formalitzar l’aplicació de l’IGI en la comercialització dels medicaments reemborsables per la Caixa Andorrana de Seguretat Social de manera que els farmacèutics no hauran d’abonar un tipus general per a productes que es beneficien d’un tipus súper reduït. I a fi de garantir la seguretat jurídica i la homogeneïtzació de determinats procediments d’elevació a públic de les operacions relaciones amb béns immobles el projecte estableix una sèrie d’obligacions, tant pels obligats tributaris com pels fedataris públics, que es concreten en el fet de què els obligats tributaris han d’ingressar l’impost repercutit de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública. També s’introdueixen modificacions amb la finalitat de concretar millor quan és aplicable la legislació duanera en matèria de sancions i infraccions, i com també ja ha quedat explicat, s’ha introduït un règim especial per a l’or d’inversió i les seves transaccions i importacions.
Fins aquí algunes o alguns dels aspectes més destacats d’aquesta modificació pel que fa a aquest primer bloc al que em referia, un bloc més de tall tècnic. Però els hi deia fa un moment que hi havia algunes modificacions d’un calat polític i econòmic més important:
El primer, la creació d’un nou tipus especial del 2,5 per a algunes activitats molt puntuals. Una, com és el cas del transport públic de persones, per afavorir i potenciar l’ús d’aquest servei. Altres per reforçar la competitivitat i l’atractiu d’una oferta diferenciada, genuïna d’Andorra, de la qual en veu el conjunt de l’economia andorrana: les estacions d’esquí, Naturlàndia o Caldea són un reclam de país que no té per vocació competir amb la resta de l’oferta turística d’Andorra, ben al contrari tenen per vocació ser-ne un complement. Aquesta condició és el que ens ha permès aplicar aquest tipus especial a activitats com aquestes que acabo d’esmentar. És clar que, i vist el que ja s’ha comentat prèviament amb les intervencions dels 3 consellers, aquest objectiu que el Govern manté i creu que justifica plenament la creació d’aquest fet diferencial ha de veure’s acompanyat per una repercussió en una rebaixa en els preus de venda al públic. Compartim plenament el que acaba de dir el Sr. Bartumeu i han reiterat també el Sr. Rios i la Sra. Mateu. És evident que la voluntat política expressada a través de les lleis en aquesta Cambra ha de tenir un seguiment desprès en la seva aplicació per part dels agents econòmics i per tant també és evident que n’haurem d’estar atents, i també és evident que haurem d’actuar en conseqüència en el cas que això no sigui així.
És clar que en tot cas, quan el Govern va prendre aquesta mesura va obrir la porta al debat sobre si caldria estendre els tipus d’aquestes activitats que acabo d’esmentar a les altres dues grans activitats bàsiques pilars de l’economia andorrana com són el comerç i l’hoteleria.
El Govern entén que avui per avui no és possible. Certament no ho és perquè l’impacte en els ingressos de l’Estat seria massa gran i no seria suportable. Però el que ens hem de preguntar és si amb els actuals tipus... amb l’actual tipus general al 4,5%, el nostre comerç, la nostra hoteleria mantenen la seva competitivitat. I per respondre de forma genèrica hem de veure d’on venim, i sobretot quin és el diferencial en relació a altres places turístiques, i també en relació als països d’origen de la immensa majoria de les persones que ens visiten. I si ho fem, veurem que la quota de competitivitat que ha de venir del diferencial fiscal està més que garantida, més que garantida.
I si parlo de quota és perquè entenem que aquesta competitivitat no pot estar únicament centrada en el diferencial de preu. I en darrera instància aquest diferencial depèn de la suma de molts costos que es van agregant en el preu final d’un producte o d’un servei. I no únicament i especialment a Andorra on tenim uns tipus molt baixos, no únicament deia en els costos fiscals.
A banda del diferencial de preu, la competitivitat s’ha de basar en altres valors, en altres aspectes, com poden ser la qualitat del servei o la diversificació de l’oferta, aspectes que acaben sent tant o més decisius que el primer, i aspectes on Andorra també està avançant a passos agegantats gràcies als esforços dels operadors, dels empresaris i també, els impulsos que des d’aquesta Cambra s’han fet aprovant la Llei del comerç o la Llei de la competència.
Un segon element destacat de la modificació és el nou règim especial per a les empreses del sector bancari. Un nou règim que ja va estar àmpliament debatut en el transcurs del debat de la Proposició de llei presentada pel Grup Parlamentari Socialdemòcrata. No m’hi estendré per tant. Només recordar que consisteix en limitar la quantitat que poden deduir-se els bancs com a IGI suportat a un màxim del 10% de l’IGI repercutit.
Un format que està basat en la voluntat de mantenir l’essència de l’impost, la seva neutralitat, una neutralitat que ho hem de recordar, la trencava la Proposició presentada pel Grup Parlamentari Socialdemòcrata. I té un altre objectiu, incrementar la recaptació sense afectar als usuaris finals. Un fet que també s’hauria derivat de la proposició tal qual havia estat presentada pel Grup Parlamentari Socialdemòcrata. Es tracta d’incrementar la recaptació afectant, única i exclusivament, a les entitats que presten el servei, en aquest cas, doncs, els bancs.
No és cert, Sr. Rios, com vostè ens ha reiterat avui, que aquesta proposició acabi, com feia també la seva, generant dubtes sobre si hi ha o no una doble imposició. En aquest cas no és així, perquè aquí només es graven les comissions, no es grava tot el que és el marge financer, que és el que sí passava amb la seva proposició. I per tant, no és cert tampoc que hagi de produir-se un increment de preus, perquè es continua gravant el que ja es gravava i el mateix tipus que ja es gravava. Per tant, entenem que podrà tenir potser altres deficiències. Veurem com respon, quin és el resultat d’aquesta modificació, però en tot cas no tenia o no té les mateixes mancances que tenia la Proposició de llei.
Finalment, hi ha una tercera qüestió d’aquestes que qualificava de calat polític que també tracta la modificació que avui presentem. Es tracta de la modificació que a través de la Llei de l’IGI quedarà reflectida en l’impost sobre les transmissions patrimonials. La voluntat del canvi és compensar, cal dir-ho clarament, és compensar els comuns per la pèrdua d’ingressos que ha suposat el fet que les transmissions on el transmitent és un empresari, han deixat de gravar, han deixat de pagar per ITP, i han passat a fer-ho per l’IGI. Es tracta d’una modificació que no fa variar la situació actual dels obligats tributaris, però que permet als comuns recuperar un nivell d’ingressos per aquestes operacions el que tenien abans de l’entrada en vigor de l’IGI.
Una modificació, en tot cas, que posa de relleu la necessitat d’abordar el debat sobre el repartiment dels ingressos de l’Estat. I la seva adaptació a l’actual model econòmic i fiscal. I per sobre de tot, a les reals necessitats dels comuns i a les reals possibilitats de l’Estat. L’acord tancat entre el Govern i els comuns fa unes setmanes és un primer pas. Un reconeixement de les parts que el model actual ha quedat obsolet, però òbviament només dóna peu a un trànsit que s’ha d’aprofitar per negociar un nou model.
Dijous passat en el transcurs del debat que va cloure amb l’aprovació dels informes del Tribunal de Comptes sobre les liquidacions de comptes de l’any 2012, el Sr. Bartumeu i el Sr. Armengol coincidien en ressaltar que no es podia continuar eternitzant una situació d’incompliment permanent de la Llei de transferències. Hi estem d’acord. Una situació enquistada des de fa més de deu anys, i que només posa de relleu que la Llei ja fa temps que no respon el que pretenia. No té sentit que uns generin deute per facilitar que altres generin superàvits. Ni té sentit fer superàvits a base de no complir la Llei. Però no ens equivoquem, el problema no és d’uns o d’altres, el problema el tenim tots. El problema el té Andorra.
Per acabar, senyores i senyors consellers, voldria destacar que després d’un any i cinc mesos d’aplicació de l’IGI, i després d’aquesta ja, la tercera modificació de la Llei, hem de veure amb optimisme que s’ha superat amb normalitat la implementació de l’impost. No sense esforços de la pròpia Administració i sobretot dels administrats, però hem superat aquest primer tram amb destacable normalitat. L’impost està força rodat, i integrat en l’activitat econòmica del país. Caldrà seguir millorant, però, en la gestió de l’impost per part de l’Administració, sense demora s’hauran d’anar introduint les millores que reclami l’evolució de l’economia, haurem de seguir acompanyant, especialment als empresaris més petits, en la comprensió i aplicació de l’impost, i caldrà seguir fent el necessari per evitar que uns pocs no compleixin amb les seves obligacions.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Bartumeu teniu la paraula.
El Sr. Jaume Bartumeu:
Sí gràcies.
Bé de l’agnosticisme a l’optimisme hauríem de mirar quins són els resultats finals de la qüestió. Jo crec que hi ha dos resultats. El primer, es baixa en dos punts, dos punts, que és gairebé el 50% del volum de l’impost, amb un menyscapte evident a la caixa de l’Estat. Aquí sí que podem parlar de menyscapte, no en la qüestió que es va debatre l’altre dia i que ara s’hi ha fet referència en vàries intervencions de l’IGI bancari. Allí havíem de parlar en propietat de desviació en la previsió pressupostària. Aquí és evident que és un menyscapte. S’hauria recaptat el 4,5% i s’accepta de només recaptar el 2,5%.
Això és un menyscapte quantificable. No hi ha desviació, hi ha voluntat d’ingressar menys a la caixa de l’Estat.
El segon resultat és que el que es pretenia amb un optimisme que, sense ànim d’ofendre qualificaré de naïf, perquè em sembla que l’adjectiu és menys dur que si busqués la traducció al català, doncs, amb aquest optimisme naïf es volia aconseguir que s’augmentés la competitivitat, com es deia fa un moment en la intervenció del ministre, i que per altra banda, doncs, se’n beneficiessin els joves que ens havien portar aquesta Proposició de llei en el transport de persones, i altres consumidors finals.
El resultat és que no es baixaran els preus, i a més ens ho diuen, i ho diuen i es queden tan amples, no? Perquè de fet ja han aconseguit el que volien. Han aconseguit un privilegi, han aconseguit trencar la neutralitat de l’impost i han aconseguit introduir la desigualtat en la recaptació d’un impost que hauria d’haver estat neutra per essència mateixa del seu concepte de l’impost general indirecte.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sra. Meritxell Mateu, teniu la paraula.
La Sra. Meritxell Mateu:
Moltes gràcies Sr. síndic.
No, només a títol informatiu. És veritat que potser hi ha un menyscapte, però per exemple el fet d’haver pujat de l’1% al 2,5% el transport per cable, doncs, hi haurà un increment més del 100% de la recaptació.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
El Govern desitja intervenir...
Alguna altra intervenció...
Bé, si no hi ha més intervencions obrim, també ara mateix un breu termini de temps per votar.
Sr. secretari si voleu procedir a donar lectura del resultat.
El Sr. Carles Enseñat:
Gràcies Sr. síndic.
22 vots a favor, 2 en contra.
El Sr. síndic general:
Bé, a la vista del resultat declaro aprovat el Projecte de llei.
No havent-hi més assumptes a l’ordre del dia, s’aixeca la sessió.
(Són les 17.53h)
Llistat de preguntes al Govern amb resposta oral disponibles per a la sessió del dia 3 de juny del 2014
1. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. David Rios Rius, president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, per escrit de data 23 de maig del 2014, relativa a la demanda d’informació presentada per Mariona González el 24 de setembre del 2013 i que a hores d’ara no ha estat lliurada per part de Govern, (Reg. Núm. 459).
2. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, per escrit de data 23 de maig del 2014, relativa a la dotació i constitució del fons de reserva del sistema de seguretat social, els criteris de la seva gestió financera i la composició dels òrgans encarregats de la seva administració i seguiment, (Reg. Núm. 460).
|
Diari de Sessions del Consell General Dipòsit legal: And. 275/94
|
