Diari Oficial
del
Consell General
El dia 27 de març del 2014, dijous, es reuneix a la Casa de la Vall, (nou hemicicle), el M. I. Consell General, en sessió ordinària convocada d'acord amb allò que estableix el Reglament de l'Assemblea i amb l'ordre del dia que figura en el Butlletí del Consell General núm. 14/2014, que és el següent:
1- Examen i aprovació, si escau, del Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.
2- Preguntes al Govern amb resposta oral, (segons llistat annex).
Un cop oberta la sessió, sota la presidència dels M. I. Srs. Vicenç Mateu Zamora i Mònica Bonell Tuset, Síndic General i Subsíndica General, respectivament, s'ha procedit a comprovar la presència dels membres, que ha quedat registrada d'acord amb la relació següent:
M. I. Sra. Olga Adellach Coma
M. I. Sr. Miquel Aleix Areny
M. I. Sr. Pere Altimir Pintat
M. I. Sr. Daniel Armengol Bosch
M. I. Sr. Gerard Barcia Duedra
M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
M. I. Sr. Ladislau Baró Solà
M. I. Sr. Jaume Bartumeu Cassany
M. I. Sra. Roser Bastida Areny
M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset
M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot
M. I. Sra. Sílvia Calvó Armengol
M. I. Sr. Carles Enseñat Reig
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
M. I. Sra. Olga Gelabert Fàbrega
M. I. Sra. Rosa Gili Casals
M. I. Sra. Mariona González Reolit
M. I. Sra. Celine Mandicó Garcia
M. I. Sra. Meritxell Mateu Pi
M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
M. I. Sr. Pere Obiols Mogio
M. I. Sra. Patrícia Riberaygua Marme
M. I. Sr. David Rios Rius
M. I. Sra. Sílvia Riva González
M. I. Sr. Martí Salvans Abetlla
M. I. Sr. Aleix Varela González
M. I. Sra. Meritxell Verdú Marquilló
El M. I. Sr. Síndic General ha excusat l’absència del M. I. Sr. Xavier Montané Atero.
També hi és present el M. I. Sr. Antoni Martí Petit, Cap de Govern, acompanyat dels M. I. Srs. Jordi Cinca Mateos, Ministre de Finances i Funció Pública; Jordi Alcobé Font, Ministre d’Economia i Territori; Gilbert Saboya Sunyé, Ministre d’Afers Exteriors; Cristina Rodríguez Galan, Ministra de Salut i Benestar; Roser Suñé Pascuet, Ministra d’Educació i Joventut; Francesc Camp Torres, Ministre de Turisme i Medi Ambient i Albert Esteve García, Ministre de Cultura.
Assisteix també a la sessió el Sr. Josep Hinojosa Besolí, secretari general del Consell General.
(El M. I. Sr. Carles Enseñat Reig, secretari de la Sindicatura, llegeix l'ordre del dia)
(Són les 16.00h)
El Sr. síndic general:
Passem, doncs, al primer punt de l’ordre del dia.
1. Examen i aprovació, si escau, del Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.
L’informe de la Comissió Legislativa d’Interior ha estat publicat en el Butlletí número 8/2014, del 13 de febrer.
Intervé per exposar l’informe de la Comissió la Sra. Sílvia Riva González, nomenada ponent per part de la Comissió.
És potestatiu.
La Sra. Sílvia Riva:
Gràcies, Sr. síndic.
El passat dia 5 de febrer, la Comissió Legislativa d’Interior em va nomenar ponent del Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000 i, com a tal, exposo avui davant del Consell General l’informe de la Comissió.
La Comissió Legislativa d’Interior va examinar, en les reunions mantingudes els passats dies 5 i 11 de febrer, el Projecte de llei i les 21 esmenes que s’hi havien presentat, totes per part del Grup Parlamentari Mixt.
Del total d’esmenes presentades, 14 van ser aprovades per unanimitat i quatre van ser retirades per ser transaccionades i aprovades per unanimitat. D’altra banda, tres esmenes no van ser aprovades.
La Comissió va acordar també adequar el text a l’Acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis, del 18 d’abril del 2002.
Del resultat de la votació de les esmenes se’n desprèn l’informe de la Comissió, el text del qual es sotmet avui a consideració d’aquesta Cambra.
Gràcies, Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Passem a les intervencions per part dels grups.
Per part del Grup Mixt té la paraula el Sr. Gerard Barcia.
El Sr. Gerard Barcia:
Gràcies Sr. síndic.
El Grup Parlamentari Mixt, conscient de la necessitat d’adequar la situació actual, la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000 ha col·laborat activament en el si de la Comissió Legislativa d’Interior formulant tot un seguit d’esmenes, 21, al Projecte de llei de modificació de la Llei esmentada.
De fet hem estat l’únic grup parlamentari que ha presentat esmenes al Projecte. Han prosperat gairebé totes les esmenes presentades pel nostre grup parlamentari i existeix el ferm compromís de Demòcrates per Andorra d’incloure en una propera refosa de la referida Llei aquelles que no s’han pres en consideració aquesta vegada i en particular l’esmena setzena de modificació de l’article 1 del primer paràgraf de l’article 76, la qual textualment diu: “La Comissió Permanent es compon de set membres: dos representants de la UIF, un de l’INAF i quatre dels ministeris encarregats de finances, justícia, interior i afers exteriors, a raó d’un membre per departament.”
La motivació és que el canvi que hem proposat de 6 a 7 membres té la seva raó de ser que l’eix central del Projecte de llei té a veure amb qüestions de finançament d’activitats terroristes o d’armes i que, en conseqüència, el paper i la implicació del sector financer esdevenen clau. En aquest sentit, l’INAF és l’interlocutor “natural” amb els bancs i ja té un protocol d’intercanvi d’informació establert amb els bancs del país, cosa que pot ajudar a fer més fluïda la comunicació en relació amb els aspectes que contempla el Projecte de llei.
Addicionalment el Quart Informe d’Avaluació Mútua del Principat d’Andorra realitzat per Moneyval, publicat l’any 2012, va assenyalar com a un dels punts febles del sistema andorrà de lluita contra el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme la manca de coordinació entre els diferents organismes nacionals amb responsabilitat en aquesta matèria, fent menció concreta a l’insuficient nivell de cooperació i coordinació entre la UIF i l’INAF.
Constatant que la presa en consideració de les esmenes del nostre grup ha completat i millorat la redacció inicial proposada per part de DA, donarem suport al Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.
Considerem que no hi poden haver distàncies entre les tendències polítiques quan es tracta de cooperar i de lluitar contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, i valora com és d’important la fermesa de l’Estat Andorrà per combatre des de la unió aquests aspectes tan nocius per les nostres societats.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És el torn del Grup Parlamentari Socialdemòcrata.
Té la paraula la Sra. Mariona González.
La Sra. Mariona González:
Moltes gràcies Sr. síndic.
El blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i el finançament del terrorisme són activitats il·lícites que requereixen d'un compromís polític per posar-ne fi. El Grup Socialdemòcrata és molt sensible a aquestes problemàtiques i per aquest motiu, entenem que cal fer un esforç constant d'adaptació de la normativa andorrana a les recomanacions internacionals sobre la matèria.
I avui precisament se sotmet a consideració d’aquesta Cambra parlamentària un altre Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.
L’informe d’avaluació del Principat d’Andorra aprovat pel Moneyval en la seva sessió plenària del 8 de març del 2012 va considerar que les mesures establertes en l’ordenament jurídic andorrà en matèria de bloqueig i confiscació dels fons relacionats amb el terrorisme eren a bastament insuficients. En aquest sentit, es va considerar que el sistema andorrà en aquesta matèria no complia amb els estàndards essencials fixats a la Recomanació especial III del Grup d’Acció Financera (GAFI).
En aquest sentit particular, el Moneyval, mitjançant l’informe d’avaluació esmentat, va recomanar dur a terme diverses actuacions.
Calia doncs, adaptar la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, als estàndards essencials fixats a les noves Recomanacions 6 i 7 del Grup d’Acció Financera (GAFI).
En base a aquestes recomanacions i tal com diu l’exposició de motius, s'incorporen mesures i disposicions legals específiques de prevenció i lluita contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva, harmonitzades amb l’entorn internacional, que siguin fàcilment identificables pels organismes revisors i adaptades a les particularitats de l’ordenament jurídic andorrà.
Entre les mesures i disposicions establertes al Projecte de llei, m'agradaria destacar la creació d’una Comissió Permanent d’àmbit estatal. Aquesta es crea per a la prevenció i lluita contra el terrorisme i el seu finançament, i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament. És l’òrgan del Govern d’Andorra encarregat d’aplicar el règim substantiu establert en la secció primera del nou capítol sisè del Projecte de llei que avui se sotmet a consideració d’aquesta Cambra.
A aquest fi, el Projecte de llei atribueix a la Comissió esmentada les funcions següents:
D'una banda, recollir o sol·licitar de qualsevol administració o subjecte obligat, directament o per mitjà de la UIF o del Servei de Policia, tota informació pertinent per identificar sobre la base d’indicis raonables les persones que reuneixen els criteris de designació de les resolucions del Consell de Seguretat competents de les Nacions Unides i per identificar les persones i entitats sobre les quals existeixi una base raonable per sospitar o creure que són terroristes, que financen el terrorisme o que pertanyen a organitzacions dedicades a aquestes finalitats.
I de l'altra, confeccionar i modificar la llista de persones vinculades amb les activitats descrites i adoptar les mesures restrictives corresponents.
A banda d’aquestes funcions, aquesta Comissió Permanent també té per objecte la coordinació dels diversos ministeris en matèria de prevenció, lluita i supressió del terrorisme i el seu finançament i en la prevenció i la desorganització de la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament.
Aquesta Comissió Permanent es composa de sis membres:
dos representants de la UIF i quatre dels ministeris encarregats de finances, justícia, interior i afers exteriors, a raó d’un membre per departament.
Al nostre grup parlamentari, veient les funcions i l’objecte d’aquesta Comissió Permanent li va semblar bé la seva composició i, per tant, no va fer cap esmena, -com ha dit el Sr. Gerard Barcia-, al Projecte de llei.
Durant la tramitació de les esmenes del Grup Mixt en el si de la Comissió d’Interior hi va haver un exhaustiu debat sobre si aquesta Comissió Permanent ha de tenir un membre de l’INAF i, sobre si ha d’assumir les funcions de l’actual Comissió Permanent de prevenció del Blanqueig i el Finançament del Terrorisme, creada per Decret 13/02/2008 de creació d’aquesta Comissió, la qual evidentment s’hauria de dissoldre.
Els socialdemòcrates estem d’acord amb què es fusionin les dues Comissions i que hi hagi un membre de l’INAF en la nova Comissió Permanent.
En aquest sentit, compartim la motivació de l'esmena formulada pel Grup Mixt perquè no hi ha dubte que la inclusió de manera explícita d’un membre de l’INAF en la Comissió Permanent representaria una notable millora en la comunicació entre organismes i repercutiria favorablement en el funcionament del sistema andorrà de lluita contra el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme i per la coincidència d’algunes de les finalitats de la nova Comissió Permanent creada per aquesta Llei amb les de la creada pel Decret i per evitar duplicitats i costos innecessaris.
Davant d'aquesta petició, els consellers de Demòcrates per Andorra de la Comissió d’Interior van explicar que abans de sis mesos entraria a tràmit parlamentari una nova modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000. Més concretament, el Govern hauria comunicat al Grup Demòcrata que tindrien en compte aquesta voluntat d’incorporar un membre de l’INAF en la nova Comissió Permanent que alhora, assumiria les funcions de les dues comissions i que, aquesta modificació la farien ben reflexionada, a través dels articles escaients i mencionant-ho a l’exposició de motius en lloc de fer-ho a través d’una disposició addicional tal i com proposava el Grup Mixt.
Als socialdemòcrates ens va semblar bé aquest compromís si, evidentment no es retarda més de sis mesos des de la data anunciada.
Per tant, vàrem creure oportú afegir el membre de l’INAF i la fusió de les dues Comissions Permanents en la propera modificació de la Llei.
Amb l’aprovació d’aquest Projecte de llei, Andorra farà un pas més per disposar d’una legislació robusta per prevenir i lluitar contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva i donarà de nou una imatge de país responsable amb els seus compromisos i cooperant contra la lluita del delicte internacional.
És per l’exposat que el Grup Parlamentari Socialdemòcrata, com no pot ser d’una altra manera en casos de lluita contra el delicte que provoca sofriment a les persones més indefenses, votarà a favor del Projecte de llei.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És el torn del Grup Parlamentari Demòcrata. Té la paraula la consellera Sílvia Riva.
La Sra. Sílvia Riva:
Gràcies Sr. síndic.
De conformitat amb la seva exposició de motius, el text que ens ocupa avui té com a objectiu principal implementar mesures específiques per la lluita contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament.
En un segon ordre de coses també, introdueix ajustaments tècnics en el règim sancionador. Aquestes modificacions segueixen un cop més l’evolució dels estàndards internacionals i no fan més que seguir possibilitant al principat al respecte de les recomanacions establertes pel Grup d’Acció Financera (GAFI) que al seu torn atenen les observacions fetes pel Moneyval.
Mantenir aquest compromís és l’objectiu d’aquesta nova modificació.
En el treball en comissió en ressurt una notable millora del text gràcies a les aportacions del Grup Mixt. Més enllà de precisions que aporten exactituds en els termes i algunes correccions ortogràfiques, les aportacions se centren en dotar major seguretat jurídica a la norma i la seva aplicació.
A destacar: la inclusió de les entitats que gestionen assegurances de vida i les institucions de gir postal com a destinataris als quals la UIF els hi comunicarà la llista de mesures restrictives adoptades.
El matís que en l’article 69 s’hagin de referenciar els països inclosos en les llistes emeses pel comitè competent en les Nacions Unides.
En altres quatre propostes el Grup Mixt en treball en comissió, ha fet possible també una transacció que els tres grups hem votat favorablement. La definició del concepte de fons, el fet que l’existència d’un procediment penal contra la persona inclosa no sigui requisit del tot necessari i sí indici raonable, la inclusió de les entitats juntament amb les persones amb la prohibició de l’article 71, i la precisió dels termes en els quals pot tenir lloc el recurs administratiu sobre les resolucions de la comissió permanent.
No obstant això, no ha estat possible com ja ha estat anunciat pels dos consellers que m’han precedit en la paraula, assolir la unanimitat en tots els punts esmentats.
Els Grups Socialdemòcrata i Demòcrata no creiem que via esmena i així també ho ha explicat la consellera Mariona González es poguessin fusionar les dues comissions, la permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme, que es va crear l’any 2008 amb la que es crea en el text que ens ocupa avui, i que addiciona també la lluita contra la proliferació de les armes de destrucció massiva i el seu finançament, però sí que podem estar d’acord en el fons de la proposta. Ara bé, el text que es debat avui tenia només per objecte i té per objecte la segona de les comissions i és en la primera, sobretot la creada el 2008 on caldria veure si és necessari incloure aquest representant de l’INAF.
En tot cas, i sense ànim d’encetar el debat en aquest tema el Grup Demòcrata, i així ho hem expressat en les comissions els consellers que sí que pensem que és aquesta mesura d’utilitat, cal implementar-la en el moment de la redacció de la llei. Les noves directrius en la matèria ens obligaran, com també ha anunciat la companya Mariona González a modificar novament aquesta Llei.
I ja des d’ara convidem a Govern a recollir aquest testimoni sorgit del debat en comissió als efectes que si escau, valori la seva inclusió en la propera modificació.
És per aquest motiu que des del Grup Parlamentari Demòcrata es votarà positivament a l’aprovació del Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme del 29 de desembre del 2000.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna intervenció per part de Govern...
Sr. ministre, Sr. Jordi Cinca teniu la paraula.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Es presenta avui per la seva aprovació una nova modificació de la Llei de cooperació penal internacional i lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme.
Quan a meitats de l’any 2013 vam presentar una altra modificació del mateix text, -que ja van aprovar vostres molt il·lustres senyories el passat 10 d’octubre-, ja anunciàvem que era la primera de tres modificacions de la Llei que caldria aprovar en el curt termini d’un any i mig.
La primera, ja aprovada com deia, per introduir a la legislació andorrana els canvis necessaris per adaptar-la a les diferents directives, reglaments, i decisions de la Unió Europea i així complir amb els compromisos i calendaris previstos a l’Acord Monetari signat per Andorra.
La segona, la que es sotmet avui a aquesta Cambra, recull modificacions vinculades a les recomanacions del Moneyval, especialment encaminades a complir amb els estàndards essencials fixats en la recomanació especial tercera del grup d’acció financera GAFI.
I la tercera prevista pel segon semestre d’aquest any encaminada, o estarà encaminada a introduir modificacions generals necessàries per adaptar les funcions i l’organització de la UIF a les creixents responsabilitats que té.
Centrant-nos ja en el projecte que avui discutim, com els deia fa un moment, bàsicament reprèn les recomanacions que recull l’informe d’avaluació del Principat d’Andorra aprovat pel Moneyval en la sessió plenària del mes de març de l’any 2012. Concretament aquest informe posava de relleu que les mesures establertes en l’ordenament jurídic andorrà en matèria de bloqueig i confiscació de fons relacionats amb el terrorisme eren insuficients.
Així, el projecte corregeix aquesta mancança mitjançant tres articles on s’estableixen diverses mesures per a la prevenció, la lluita i la supressió del terrorisme i el seu finançament i per a la prevenció i la desorganització de la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament. I d’altra banda, es realitzen determinats ajustaments tècnics en el règim sancionador.
Ja ha estat suficientment desglossat el contingut del projecte en les intervencions que m’han precedit.
Només voldria destacar, de fet com també ho han fet els que m’han precedit, la creació de la Comissió Permanent de prevenció i lluita contra el terrorisme, el seu finançament i la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament. Un òrgan de Govern amb funcions de coordinació de diversos ministeris implicats en la matèria que ha de recollir i sol·licitar informació per identificar persones o entitats sobre les quals hi hagi una base raonable per sospitar o creure que són terroristes o pertanyen a organitzacions d’aquesta naturalesa, i que hagin d’incloure’s en les llistes de les resolucions del consell de seguretat competents de les Nacions Unides. Un òrgan que novament posa de relleu que a mesura que ens endinsem en els compromisos internacionals s’incrementa la necessitat de treball transversal i l’exigència en àmbits on l’Administració té mancances de recursos. En aquest sentit, i en relació a una referència que han fet les tres persones que han intervingut davant meu, confirmar-los-hi que evidentment el Govern comparteix el neguit que hi hagi una excel·lent coordinació entre l’INAF i la UIF, i en aquest sentit puc dir-los-hi que l’any 2013 es va signar un protocol de col·laboració entre les dues institucions per fixar precisament de quina forma s’ha d’assegurar aquesta coordinació i que evidentment l’esperit d’aquest protocol també quedarà recollit amb la modificació que efectivament presentarem al segon semestre d’aquest any per reforçar aquesta institució que és la Unitat d’Intel·ligència Financera.
En qualsevol cas, crec que el més important avui, a banda d’aprovar el text és destacar que amb la seva aprovació Andorra fa un pas més per refermar el seu compromís amb la comunitat internacional en l’àmbit de la lluita contra el blanqueig, la delinqüència internacional i el terrorisme i el seu finançament. Un compromís que com ha quedat palès cada cop que hem tractat qüestions d’aquesta naturalesa és compartit pel conjunt de les forces polítiques representades en el Consell General.
Finalment, vull agrair a la Sindicatura i a tots els grups parlamentaris que s’hagi acceptat la inclusió d’aquest punt a l’ordre del dia de la sessió prevista, la sessió de preguntes prevista per avui. Aprovar el Projecte de llei avui permetrà a la delegació andorrana que participarà en el plenari del Moneyval, que tindrà lloc la setmana vinent, presentar un informe d’avenç molt positiu amb un nivell elevat de compliment de les recomanacions que aquest organisme va fer a Andorra en la darrera avaluació. Permetrà en definitiva, mostrar als avaluadors i a tots els membres del Moneyval el compromís del qual els hi parlava fa un moment, amb fets reals, i igualment important, consolidarà la credibilitat d’un estat que té la capacitat de complir allò que es compromet i que a més a més, té la capacitat de fer-ho en els terminis que diu.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Demanaria si algú altre desitja intervenir....
Bé, acabades les intervencions i si no hi ha objeccions, proposo l’aprovació del Projecte de llei per assentiment.
Declaro aprovat el Projecte de llei.
Passem ara al segon punt de l’ordre del dia:
2- Preguntes al Govern amb resposta oral.
Els informo que s’han presentat dos preguntes amb caràcter urgent, que van ser admeses a tràmit ahir per la Sindicatura i que figuren en primer lloc del llistat.
Procedirem doncs amb aquestes primeres preguntes i amb la primera d’elles.
1- Pregunta amb declaració d’urgència al Govern presentada pel M. I. Sr. Daniel Armengol Bosch, president suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, per escrit de data 26 de març del 2014, relativa a la recaptació en l’IGI bancari.
Fou registrada amb el número 244 i s’ha publicat en el Butlletí número 17/2014 del 26 de març. Exposa la pregunta el Sr. Daniel Armengol Bosch.
El Sr. Daniel Armengol:
Sí moltes gràcies Sr. síndic.
Durant el decurs del 2013, el ministre de Finances va alertar d’un possible menyscapte detectat en les primeres liquidacions de l’IGI bancari. El cap de Govern també s’hi ha referit en diverses ocasions i tant un com l’altre han manifestat la voluntat de corregir-ho. Des d’aleshores i fins ara, des de les files de l’oposició han transcendit als mitjans de comunicació balls de xifres al respecte que ens semblen força inversemblants vistes les liquidacions que hem anat rebent al Consell General. Ara que el Govern ja deu disposar de totes les liquidacions del 2013, donem per suposat que sap exactament el que s’ha deixat de recaptar amb relació a les estimacions inicials, on rau el problema i com pensa solucionar-lo.
Així doncs, i d’acord amb l’exposat, pregunto al Govern:
Quina és la magnitud del suposat problema amb l’IGI bancari?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern respon el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Efectivament Sr. conseller, aquests darrers mesos hem sentit tot un seguit de xifres en relació a la diferència entre la previsió d’ingressos per l’IGI bancari i el que finalment s’estava ingressant que difícilment jo li podré donar resposta en relació a aquestes xifres que s’han donat. Sóc incapaç de veure amb base a què estaven calculades i de fet se’m fa bastant inversemblant que si es poguessin fer referències a aquestes xifres, que fins i tot he arribat a sentir que eren de 20 milions d’euros, sabent que qui les estava pronunciant no tenia les dades de liquidació certa que hi havia fins a aquell moment, i em temo que tampoc devia tenir les previsions d’ingrés que s’havien fet a l’hora de fer el pressupost. En qualsevol cas una senzilla lectura de la Llei de l’IGI, i una anàlisis no massa aprofundida senzillament, una anàlisis dels comptes d’explotació de les entitats bancàries dels darrers deu anys permeten veure que és materialment impossible que hi hagués un menyscapte de 20 milions d’euros perquè no caçaria mai l’activitat d’aquestes empreses i el volum de negoci que gestionaven, més les obligacions o els conceptes que estan subjectes a l’IGI per poder arribar a tenir nivells de recaptació com els que s’ha arribat a dir.
En tot cas sí que és cert, i això com molt bé diu vostè vaig ser el primer en posar-ho de relleu, que entre la previsió que havíem fet a l’hora de fer el pressupost i el que anàvem observant què passava al llarg de l’any doncs hi havia un desfasament. Un desfasament que acabat l’any podem quantificar entre 4 i 6 milions d’euros, entre el que havíem previst recaptar per l’activitat bancària, pels serveis prestats des de l’activitat bancària subjectes en l’impost i el que realment s’ha acabat ingressant. És a dir estàvem al tomb dels 22 milions d’euros de previsió, -entre 21 i 22 milions d’euros de previsió-, i l’ingrés net, és a dir inclús un cop ja descomptades les deduccions, -perdó les devolucions-, que s’hauran de fer a la vista de les liquidacions que s’han presentat, doncs ens dóna un ingrés net al voltant dels 16,5 milions d’euros. Per tant, una xifra significativa, i més amb un pressupost doncs com tots sabem el de l’Estat andorrà, que està al tomb dels 400 milions d’euros, doncs cinc milions d’euros són una xifra significativa i per això vam fer aquest crit d’atenció de dir: “aquí ens estem desviant i per tant, caldrà analitzar un cop acabat l’any, un cop tenim totes les dades on està aquesta desviació.”
Fet aquesta anàlisis, un cop acabat l’any com li deia, el que hem pogut observar és que les previsions pel que fèiem a l’IGI repercutit per l’activitat bancària, han estat molt ajustades del que havíem previst. Preveiem que el repercutit per l’IGI bancari estaria entre els 24 i els 26 milions d’euros, i finalment ha estat, sempre en xifres rodones, de 25,5 milions d’euros. Per tant, estàvem dins de la forquilla que havíem previst en quant a IGI repercutit. Per contra, estem lluny de la xifra que havíem previst en quant a IGI suportat. Havíem previst que estaríem amb una forquilla d’IGI suportat d’entre 2 i 3 milions d’euros, és a dir aquell IGI que les entitats financeres es poden deduir del que acaben liquidant a l’Estat, i per contra, quan analitzem les liquidacions el que veiem és que estem amb 8.800.000 euros d’IGI suportat. I per tant, el que acabem concloent és que s’ha deduït d’aquestes entitats molta més quantitat de la que nosaltres havíem previst.
Què és el que hem fet immediatament?
Doncs intentar entendre el per què ha succeït això i de fet, ja li puc dir que s’ha obert un procés de comprovació de totes les liquidacions de l’IGI bancari per veure si hi ha algun nivell d’incongruència entre el que preveu el text legal i el que s’ha acabat aplicant i també veure i observar si totes les entitats han aplicat els criteris, els mateixos criteris, i si aquests són per tant homogenis. Aquest és un procés com es pot imaginar doncs llarg, i que estem en curs de fer però tot i així detectat on està el problema, sí que hem ja preparat mesures, i seran immediatament presentades al Consell General a través d’un Projecte de llei per identificat on hi ha el problema, acotar les possibilitats de què això es tornés a reproduir.
Com fer-ho?
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant Sr. ministre....
El Sr. Jordi Cinca:
.....doncs senzillament a partir de crear un topall al nivell de deducció que es podran aplicar les entitats bancàries a l’hora de deduir-se l’IGI que han suportat per la seva activitat. En qualsevol cas amb les preguntes que pugui vostè fer-me més endavant, puc anar abundant més si ho creu oportú en com es detallarà aquest Projecte de llei. Però en tot cas, el que farem és limitar la capacitat de deducció de les entitats bancàries per corregir aquest “desfase” que s’ha produït, insisteixo no en el repercutit sinó en el suportat.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel torn de replica Sr. conseller.
El Sr. Daniel Armengol:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, els hi seré franc, després de la publicació ahir la tarda del criteri del Govern sobre la Proposició de llei del Partit Socialista, i sobretot després de l’extensa roda de premsa que vostè va encapçalar ahir, Sr. Cinca, després del consell de ministres, aquest matí hem valorat si retiràvem o no aquesta pregunta de la qual ja havíem quedat aclarits varis conceptes, no?
Però després d’escoltar-lo i després d’escoltar la seva contesta, crec que ha estat encertat mantenir-la, perquè ens ha permès, o almenys a aquest servidor li ha permès aprofundir en tot allò que vostè havia exposat, i ara aprofito, doncs, aquest torn de rèplica per ressaltar dues coses després de contrastar amb els número dels que disposo de quan teníem la iniciativa legislativa en Comissió.
M’ha quedat clar que no ha sigut un problema de repercussió en l’IGI bancari, vàrem preveure en comissió uns 21 milions, vostè en va preveure uns 24 al pressupost. I al final la banca n’ha acabat repercutint a l’usuari prop de 26.
I sí que m’ha quedat clar també, que sí que ha sigut un problema amb les deduccions o amb l’IGI suportat. Nosaltres vam preveure en Comissió que se’n suportarien 1 milió i mig o 2, vostès al pressupost uns 4, i finalment això ens porta a un problema que hem recaptat 3 o 4 milions menys dels que estàvem previstos i no els 20 com ha anat sortint en la premsa.
També crec recordar que ahir vaig llegir mentre repassava la Llei que està en vigor, mentre l’escoltava, i prengui’s la llibertat Sr. ministre de rectificar-me si m’enganyo, que la banca només es podia deduir l’IGI que suportava si aquest estava directament relacionat al servei per al qual repercutia aquest mateix IGI. Si això és així tal com li dic, el que no em queda clar és com vàrem patinar els uns i els altres en el moment de fer les estimacions sobre el que la banca suportaria.
I així m’ho pot aclarir en la seva dúplica. O ja no té torn de dúplica?
(Se sent riure)
El Sr. síndic general:
Ha acabat la seva intervenció Sr. conseller?
El Sr. Daniel Armengol:
...no, vaig acabant.
Agrair-li de passada, doncs, l’aprovació en el Consell de Ministres d’ahir de la reforma, que s’ha fet esperar, però ja sabem ara el per què, de la Llei de l’IGI que entenem que permetrà solventar aquest menyscapte així com multitud d’altres petits problemes tècnics que han anat sorgint d’aquesta iniciativa parlamentària, i que vostè ja va avisar al seu dia que es va aprovar que seria o hauria de ser evolutiva.
Així doncs, gràcies Sr. síndic, em dono per contestat i faré les repreguntes que se’m donin.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel torn de dúplica li demanaria que fos breu.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
I en tot cas, com bé diu el conseller, en posteriors preguntes intentaré aprofundir allò que no pugui ara per manca de temps.
Efectivament no és que el sector bancari tingui aquesta limitació en les seves deduccions. La Llei és clara i diria que és en el seu article 63, quan diu que qualsevol empresa només es pot deduir aquell IGI suportat que sigui afecte en exclusiva a activitats subjectes al propi impost. La banca igual que algun altre sector és un exemple d’activitat on una part substancial de la seva activitat no està subjecta i una altra part també substancial, sí que està subjecta.
Per tant això complica de forma important a l’hora de calcular quan de l’IGI que suporten està afecte en exclusiva allò en l’activitat subjecta, i quan de l’IGI que suporten no està afecte a l’activitat... a l’IGI tal qual està definit en la nostra Llei.
Permeti’m que li digui intuïtivament que en la delimitació del que està i no afecte a aquesta activitat exclusiva, radica la problemàtica. Possiblement no totes les entitats han aplicat aquests termes amb la mateixa dimensió, i d’aquí ve la necessitat de fer aquesta comprovació de totes les liquidacions que ja hem iniciat.
Hi ha també un aspecte molt puntual que jo crec que era impossible que ni vostès en Comissió ni el propi Govern anticipéssim. I és la distorsió que també ens ha generat amb les liquidacions de l’any 2013, el fet que algunes entitats bancàries, doncs, fruit possiblement de la situació de crisi econòmica han acabat liquidant operacions de crèdit a través de quedar-se béns immobles que suposo tenien en garantia de l’operació de préstec que havien efectuat.
Això acaba generant un IGI per la transmissió patrimonial i aquests IGIs normalment són de quantitats molt significatives i han acabat generant un IGI suportat a les entitats bancàries que s’han deduït i que ha acabat generant també un increment de l’IGI deduït molt important.
Crec que...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau...
El Sr. Jordi Cinca:
... bé d’aquesta banda.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Entrem al torn de les repreguntes.
Sr. conseller.
El Sr. Daniel Armengol:
Sí, gràcies Sr. síndic.
M’ha quedat, doncs, clar que el Govern està comprovant si s’ha liquidat bé l’IGI bancari del 2013 sobre els serveis bancaris.
I la meva pregunta vist que hi ha un problema sobre el suportat o sobre les deduccions, si el Projecte de llei de modificació de l’IGI respecta en tots els sentits el principi de neutralitat establert en la Llei inicial, i li demano perquè llegint el criteri que vostès van emetre ahir i que es va publicar al Butlletí del Consell sobre la Proposició de llei del PS, diuen que aquesta Proposició de llei no respecta la neutralitat per a l’empresari. I això, al nostre entendre, i traduït al meu llenguatge, és fer pagar més a l’usuari.
També voldria saber i si el ministre em pogués confirmar que el Projecte de llei que van aprovar ahir per Govern per solucionar, entre d’altres, el problema de l’IGI bancari, serà completament neutre tal com a precepte bàsic de la Llei de l’IGI.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Efectivament, si vostè li sembla bé, eludiré ara fer comentaris sobre la Proposició de llei, entenc que hi haurà un debat a la totalitat de la mateixa. El Govern efectivament va emetre el seu criteri. Allà, doncs, queda reflectida la nostre opinió sobre el mateix, i tindrem ocasió de debatre i per tant em centro amb la solució que el Govern ha trobat.
Aquesta solució vol respectar bàsicament dos grans principis. I és preservar la filosofia del marc fiscal que ens hem dotat i dins d’aquesta filosofia del marc fiscal respectar els principis elementals essencials del que és un impost general indirecte. Per tant un impost que el que pretén és gravar el consum final, i per tant, el que fa és anar gravant les diferents etapes en la producció, en la prestació de serveis només pel seu valor afegit, i acaba tenint com a pagador final, doncs, aquest consumidor final, vol respectar, doncs, aquests principis elementals de l’impost general indirecte. Vol respectar un altre principi, i és que sigui neutre per a l’empresari, per l’empresari que presta el servei i per l’empresari que rep el servei.
I finalment volia... jo diria que per sobre de tot, evitar que qualsevol modificació que proposéssim de la Llei que anés encaminada a portar el nivell d’ingrés allà on l’havíem previst, és a dir en aquells 21 o 22 milions, fos a costa d’incrementar el cost final dels serveis bancaris per l’usuari final. Ja no només per a l’empresari, perquè diguem-ho clar, inclús si haguéssim aplicat mesures que acabessin afectat el cost de l’empresari, aquest empresari en tant que empresari, finalment hauria suportat un IGI que després hauria repercutit. Per tant, per a ell
hauria estat neutre.
Però els serveis bancaria no només el reben els empresaris, el reben el conjunt de la ciutadania, i aquest conjunt de la ciutadania hauria vist clarament incrementat el seu cost pels serveis bancaris si haguéssim anat per la línia de la Proposició de llei o altres possibilitats que hi havia, com pujar el tipus, per exemple, del 9,5 a més alt, o ampliar la base de tributació que era una altra possibilitat.
Aquest era un principi que volíem per sobre de tot neutralitzar...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau...
El Sr. Jordi Cinca:
...no podia ser que el cost o que la voluntat d’increment l’ingrés a través de l’IGI bancari o portar-lo allà on l’havíem previst anés a càrrec del ciutadà. I penso que la mesura que hem proposat aconsegueix aquest efecte i a més a més manté la neutralitat de l’impost tant pels empresaris que reben els serveis bancaris com a través d’un sistema de determinació objectiva per les entitats que presten el servei.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. Daniel Armengol.
El Sr. Daniel Armengol:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Aquest problema amb les deduccions o amb l’IGI suportat que vostè ens ha comentat en la seva primera rèplica, m’ha fet obrir un altre horitzó. Aquest problema de deduccions que s’apliquen a les empreses a diverses, les recaptacions previstes, i potser m’equivoco però potser Sr. ministre que sigui generalitzat amb la resta d’impostos directes, i m’explico. Varen introduir tota una sèrie deduccions tant amb l’IS, com l’IAE, com l’IRPF que hem tancat avui en comissió i aquestes deduccions són per noves inversions, deduccions per noves contractacions i ara que el Govern té les liquidacions a punt o tancades deu saber ja el que ha deixat de recaptar gràcies a aquestes deduccions que han aplicat totes les empreses i empresaris als seus balanços, no? I suposem que un cop acabada la situació conjuntural econòmica que ens envolta, aquestes deduccions s’hauran de revisar algun dia.
Té previst el Govern fer alguna revisió al respecte? No em voldria deixar, perdó, de preguntar per les reduccions per doble imposició interna.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
El debat que vostè introdueix ara és un debat molt interessant, tècnicament molt interessant i no em faci dir-li les xifres exactes del tancament. Ara no les porto aquí, -no tenia previst que això derivés cap a aquest aspecte-, però en tot cas, efectivament, l’efecte de les deduccions acaba tenint un impacte important i que en els impostos directes pot estar al tomb dels 10 milions d’euros. Però deixi’m que li faci una prèvia. En les deduccions, com les entenem en l’impost indirecte, al final el que pretenen és justament garantir la neutralitat de l’impost, per tant, aquestes no ens haurien de preocupar i no haurien de tenir una incidència en el nivell de recaptació de l’Estat i sobretot no haurien de ser invasives en l’activitat econòmica del país i dels empresaris. Per contra, les deduccions en l’àmbit dels impostos directe sí que tenen vocació diferents, precisament tenen la vocació d’incidir en l’economia per reactivar-la o per incentivar qualsevol tipus d’activitat en un moment determinat. Per a mi el més important és que entenguem que la immensa majoria de les deduccions han de tenir aquesta vocació gairebé diria conjuntural i, de fet, sota aquest paràmetre en el seu moment, quan es van fer les modificacions de l’impost de societats i l’impost de les activitats econòmiques a finals de l’any 2011,
-per entrar en vigor l’any 2012-, es van introduir dues noves deduccions que tenien aquesta vocació conjuntural, estàvem en un moment, -encara hi
som-, de crisi econòmica i s’interpretava que era bo incentivar que les empreses tinguessin un guany fiscal pel fet d’invertir i d’altra banda, estaven patint una degradació del mercat laboral perdent-se llocs de treball i, per tant, també ens va semblar que teníem d’incentivar que les empreses tinguessin un guany fiscal si contractaven a persones. Eren dos mesures de conjuntura econòmica i han de tenir tots clar que no seria normal mantenir aquestes mesures en el temps si la conjuntura canvia. Per tant, a mesura que es recuperi l’economia i el mercat laboral s’estabilitza, haurem de pensar què fem amb aquestes deduccions, possiblement derogar-les i potser treure’n d’altres que s’emmotllaran a la situació econòmica i conjuntural que hi hagi en aquell moment.
I vostè, finalment, introduïa una tercera deducció...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau...
El Sr. Jordi Cinca:
... aquesta més genèrica potser més estable en el temps, -vaig acabant Sr. síndic-, que és la no doble imposició interna, evitar que per un mateix fet si ja s’està pagant en el comú no es pagui al Govern. Aquest és un fet, -penso-, que des del Govern hi estem sens dubte d’acord conceptualment. Altra cosa és l’impacte que té en el repartiment dels ingressos a l’Estat i per tant és un element que haurem de posar al damunt de la taula i, -ara sembla que està d’actualitat justament perquè s’ha obert aquest debat de les competències de les transferències i s’haurà de posar damunt de la taula. Aquest ingrés, aquest evitar que hi hagi una doble imposició interna és de totes les tres deduccions que hem parlat, la que acaba generant un impacte més gran als ingressos de l’Estat i, per tant, això ho hem de tenir en compte a l’hora de repartir els ingressos de l’Estat entre les institucions.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. Daniel Armengol...
Sr. Daniel Armengol, primer.
El Sr. Daniel Armengol:
Sí, gràcies per la seva resposta i només per acabar volia demanar si la recaptació global de l’IGI havia estat més o menys la pressupostada o bé havia quedat per sobre o per sota.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
En la línia del que ja li he dit abans, no tinc aquí les xifres exactes però sí que ja l’hi avanço que la recaptació de l’IGI estarà en la línia del pressupostat malgrat, puntualment, que en un IGI molt particular que és de l’IGI bancari estem per sota del que havíem previst, globalment la recaptació per l’IGI estarà en la línia del que vam preveure i en la línia que vam preveure un cop ja aplicades les deduccions, en aquest cas, insisteixo, d’efecte neutre pel que fa a l’impost i a l’activitat econòmica.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. David Rios.
El Sr. David Rios:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, em podria confirmar el Govern que l’error d’estimació pressupostària entre el previst i el liquidat realment és del voltant de 4, 5 o 6 milions d’euros? Que si no ho he anotat malament és el que acaba de comentar el ministre i que això pot suposar un error d’un 20% i d’un 30% depèn de la xifra que s’esculli.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Li puc confirmar que estem en aquesta forquilla d’error i no cal que li confirmi quin és el percentatge perquè és una qüestió matemàtica. Doncs sí, efectivament, deu ser un 24 o 25%. Si ho calculem sabrem quin és el percentatge però vam preveure, insisteixo, una recaptació d’entre 21 i 22 milions d’euros. Ha sigut la recaptació neta, l’ingrés net de 16 milions i mig, per tant, la diferencia està entre aquesta forquilla dels 4-6 milions d’euros.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Salvans teniu la paraula.
El Sr. Martí Salvans:
Gràcies Sr. síndic.
Vostè, Sr. ministre, en relació amb l’IGI suportat per les entitats financeres ha fet esment de què en bona part es podria explicar o en una part es podria explicar aquesta xifra de 18 i pocs milions en l’IGI suportat per una sèrie d’operacions d’origen immobiliari, és a dir, de cancel·lació d’operacions creditícies que feien que el sector financer havia hagut de suportar un IGI que en part estaria dins d’aquests 8 milions. Em sembla que si hi ha hagut aquest IGI suportat també vol dir de què ha estat entre transaccions entre empreses i entitats financeres, per tant, en el mateix moment en què es va produir aquest IGI suportat per part de les entitats financeres hi ha hagut forçosament un IGI repercutit per part d’aquelles empreses que han resolt aquestes operacions creditícies amb les entitats financeres i potser la dificultat ve una mica de casar aquestes operacions, és a dir, aquelles operacions que han donat com a resultat un IGI repercutit per part d’empreses i les mateixes operacions amb IGI suportat per part de les entitats financeres, és correcta aquesta interpretació?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. conseller.
Efectivament, crec que fa una anàlisi perfecta com és habitual en vostè i, efectivament, deixi’m només que li faci un matís. No es corregeix simultàniament perquè en el moment de fer la transacció, l’empresa en aquest cas, en aquest cas perquè estem parlant d’entitats bancàries però qualsevol empresa en el moment que adquireix el bé immoble ja liquida perquè va implícit en el preu que està pagant per aquell bé immoble. I, per tant, ell ja ha pagat. Per contra qui està venent qui està fent la transmissió del bé immoble no liquidarà l’impost fins el moment que li toqui liquidar ja sigui mensual, trimestral o semestralment, per tant, pot haver-hi un desfàs entre les dues qüestions. Per altra banda, és evident que això obre una possibilitat de què entre que es produeix l’operació de compra-venda i que aquesta empresa hagi de fer la liquidació, doncs, es perdi la pista d’aquella operació i sigui més difícil caçar les dues operacions per fer les operacions fiscals que toca fer, podria també passar no? De fet, en aquest sentit, una de les modificacions que proposàvem en el Projecte de llei que ahir va aprovar el Govern va encaminat a limitar que hi hagi aquesta possibilitat, de manera que les operacions immobiliàries igual que s’està fent avui en dia ja en la liquidació de l’ITP es liquidaran en el mateix moment de fer, d’elevar a públic la transacció immobiliària davant dels notaris i, per tant, això ens permetrà fer un seguiment molt més acurat d’unes operacions molt específiques que acaben tenint un pes molt important en l’IGI a liquidar per part de les empreses que les fan. Normalment són operacions extraordinàries que acaben tenint molt més pes que la pròpia activitat corrent d’aquella empresa, per tant, d’aquesta manera evitarem també ensurts i limitarem el risc de no cobrar per part de l’Administració.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. David Rios.
El Sr. David Rios:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Vostè admetia fa uns dies en una roda de premsa a Govern que vostès, a l’estiu del 2013, havien detectat un desquadrament entre el pressupostat i el que s’estava liquidant. De fet, l’informe, l’execució pressupostària del segon trimestre del 2013 així ho detectava.
La meva pregunta seria: com és que s’ha trigat tant en actuar? I, si s’ha actuat en reacció a la Proposició de llei que hem entrat el Grup Socialdemòcrata? No Socialista, Sr. Armengol.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies. Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Miri, jo diria que... és que vostè ho acaba de dir en la seva pregunta. La successió dels fets és una altra.
En tot cas, el Govern anuncia de manera transparent que detecta que hi ha un desfasament entre el que ha previst i el que està ingressant i, a continuació fruit d’aquest anunci del Govern, vostès presenten la Proposició de llei... En cap cas el contrari! Però bé, en tot cas, també ho he explicat em sembla en la meva primera resposta al Sr. Armengol.
Andorra està endinsant-se en el món de la fiscalitat. És un món complex, un món doncs que a més a més genera molt recel a tothom i, el que no podem fer és actuar per impulsos a la primera que detectem que alguna qüestió s’aparta d’allò que havíem previst.
El que hem de fer és entendre, veure que és el que està passant i intentar que les solucions que aportem puguin ser duradores en el temps. És la millor manera de donar confiança als ciutadans i als administrats.
Com que estem parlant del primer exercici d’aplicació de l’IGI, el que hauria estat absolutament erroni és a la meitat d’exercici intentar corregir una desviació en els ingressos quan estem parlant d’una activitat que aquelles prestacions de serveis que estan subjectes a l’IGI no tenen ingressos recurrents i exactes a cada mes. Per tant, era prudent esperar a veure què passava a final d’any. De fet, si mirem aquestes liquidacions a les que vostè fa referència, el que veurem és que a meitat d’any el que ens hauríem trobat si haguéssim projectat el que havíem ingressat pels primers sis mesos és una desviació més gran que la que hem acabat tenint. Per tant, vol dir que al llarg de l’any aquesta desviació es va anant corregint, no tant com hauríem desitjat però es va anant corregint. Per tant, el que era més prudent és acabar tot un exercici, veure quin és l’impacte d’aquests problemes que hem anunciat abans i que hem explicat abans que es radiquen bàsicament en l’IGI suportat i un cop quantificat el problema, -que insisteixo està com vostè em preguntava entre els 4 i 6 milions d’euros, en cap cas els 20 que el president del seu partit va esmentar en una roda de premsa-, doncs ara que sabem la quantitat i l’origen, buscar una solució. Ens sembla que és el més raonable. Hauríem pogut, efectivament, al juliol o al setembre ja actuar però amb un risc molt més gran que ara d’equivocar-nos en la solució.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sr. Rios.
El Sr. David Rios:
Bé, en certa manera compartim l’argument de què la prudència en aquests casos és una bona companya. De tota manera, l’excessiva prudència que han tingut vostès en aquest tema ens ha suposat, segons vostès, entre 4 i 6 milions d’euros. És una pèrdua molt important per les arques de l’Estat... molt important! I, com a mínim, haguessin pogut aprovar una modificació l’1 de gener del 2014 i no una modificació de llei que entrarà en vigor a meitat de l’exercici.
Entenem que aquí hi ha hagut algun altre tema que aquí se’ns escapa però, el lògic hagués estat fer la correcció que entrés en vigor l’1 de gener del 2014.
Vist que vostè fa referència als nostres càlculs potser ara ve el moment de comprovar realment si els nostres càlculs són bons o no. Nosaltres hem manifestat vàries vegades que hi ha un “desfase” de 20 milions d’euros amb la imposició indirecta relacionada amb l’activitat financera i, jo li voldria preguntar si: vostè coneix quina va ser la quota de liquidació de l’ISI bancari del 2012? És a dir, què es pagava o què es recaptava a través de l’ISI bancari al 2012?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Miri, com que normalment els arguments que acostumen a sortir de la seva part de la bancada parlamentària, són bastant previsibles i, per tant, això ja ho vaig comentar també en una roda de premsa. En aquella roda de premsa recordo que vaig dir: “Intueixo que quan algú es refereix als 20 milions el que vol fer és comparar l’IGI amb l’ISI”. És clar, és que no estem comparant el mateix... No estem comparant el mateix. La pròpia pregunta que vostè em fa ens porta cap aquí. No podem comparar l’ISI amb l’IGI perquè l’ISI era un impost en un moment en què no tenia de conviure amb altres impostos. Tots sabem que en aquell moment hi havia un conveni, -diguem-ho així-, no escrit en el que a mesura que es normalitzés el marc fiscal d’Andorra es normalitzaria també tot el que vinculava o que estava lligat a l’ISI, -no només bancari sinó a tot l’ISI, però especialment al bancari-, i ara que tenim impostos directes i indirectes el que hem de fer és que cada impost aguanti i recapti allò que ha de recaptar.
Per tant, si volem entrar en aquesta comparació, el que hauríem de comparar és quan s’ha recaptat per impost de societats més IGI, versus quan s’ha recaptat vers ISI. En tot cas si es vol fer aquesta comparació, que també seria discutible, s’hauria de fer aquesta. No podem comparar l’IGI vers l’ISI perquè són dos impostos de naturalesa diferent, en moments diferents i que conviuen amb impostos diferents.
En tot cas, només cal anar a buscar les liquidacions, la liquidació de l’ISI del 2012, -parlo de memòria i si m’equivoco doncs ja em perdonarà-, un cop aplicades les deduccions vostè sap que l’ISI era un impost bastant complex perquè es calculava sobre l’any anterior i es liquidava... l’any posterior sobre els resultats de l’any anterior, doncs la liquidació, al tomb de l’ISI del 2012 és de 44 milions d’euros. diria... i em perdonarà si m’equivoco de mig milió amunt o mig milió avall.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sr. David Rios.
El Sr. David Rios:
Bé doncs, ens anem aproximant a la xifra en la que nosaltres ens estem movent. Si vostè em diu que al 2012 en concepte d’impost indirecte es van recaptar 44,3 milions d’euros, i aquest any estem parlant d’una recaptació de 16,5... no estem en 20 milions, estem en 27,8 milions d’euros.
Però és cert que certament aquesta no és una comparació que és adequada i que s’hauria de fer sumant, estem d’acord, amb l’impost de societats i si em permet podem fer aquest exercici, és a dir, si al 2012 d’imposició directa es van recaptar 44,3 milions d’euros i al 2012 se’n van recaptar 4,9 d’impost de societats, ens faltaria saber l’impost de societats recaptats al 2013. I és la pregunta que li formulo per poder ja calcular definitivament el número total de milions que falten a la caixa de Govern i poder valorar si són 20 milions d’euros o són 4 milions com vostè diu.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Miri, estem a punt de presentar la liquidació i, per tant, aquesta pregunta ja li faré. No porto les dades de l’impost de societats avui perquè no estava a l’ordre del dia però, en tot cas, insisteixo no em vulgui fer dir el que no he dit.
Jo li dic a la pregunta que vostè em fa: quan falta d’impost general indirecte per l’activitat bancària? I li dic: entre 4 i 6 milions d’euros. I això és una realitat com un temple perquè és el que preveu la Llei aplicant el text de la Llei, -el text que va aprovar aquesta Cambra-, el que prevèiem ingressar i ens hem quedat per sota del que prevèiem ingressar. Amb absoluta transparència li dic, entre 4 i 6 milions d’euros i li identifico on està el problema. No em vulgui fer estirar més aquesta xifra vinculada a l’IGI perquè no hi ha res a fer. No es podia recaptar més amb l’IGI que va aprovar aquesta Cambra. Fins i tot hem fet el càlcul de quant s’hauria recaptat amb la Proposició de llei, amb el text inicial de la Llei perquè, recordem, aquí estem parlant d’una llei que emana d’una Proposició de llei del Grup Parlamentari Socialdemòcrata i, per tant, cabia la possibilitat i l’honest era calcular què hauria passat si s’hagués mantingut el text original, -i si s’hagués mantingut el text original, també ho vaig explicar ahir- doncs, s’hauria recaptat avui, al 2013,
-al tancament del 2013-, doncs, aproximadament 3 milions d’euros més.
Recordem que allà la base de tributació era més àmplia i el tipus era una mica més baix, des del 9,5 era el 8%.
Doncs, l’aplicació d’aquell impost aproximadament ens hauria donat aquesta diferència amb una salvedat, molt importat que l’IGI suportat llavors hauria estat sobre “tota l’activitat bancària”, perquè es gravava tota l’activitat bancària i, per tant, atenent a allò que li explicava que diu a l’article 63, que només et pots deduir la part que exclusivament està afecta a activitat subjecta a l’impost, com que hauria estat subjecte tota l’activitat bancària, llavors, possiblement, l’IGI suportat dels 8 milions hauria estat correcte.
I això ho dic amb tota la prudència perquè, insisteixo, hem obert, doncs, procediments de comprovació, perquè ens sobta aquesta diferència entre el que vam preveure de comprovat i el que ha acabat havent-hi.
Però, tot i així, amb un IGI suportat de 8 milions d’euros, el que s’hauria recaptat amb el text inicial, amb el text inicial, tal qual el van presentar vostès, doncs, a entendre nostre, hauria estat uns 3 milions més dels que hem acabat ingressant nets en aquest moment...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau...
El Sr. Jordi Cinca:
Això és el que donava l’IGI. No donava per més l’IGI, no dóna per aquests 44 o 40 milions, digui-li com vostè vulgui, que pretén, comparant, com vostè molt bé reconeix, peres i pomes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. David Rios.
El Sr. David Rios:
Bé, està clar que jugant el pressupostat amb el liquidat, a vostès els hi surten 4 milions. Nosaltres comparem números absoluts d’ingrés al 2012 i al 2013, i ja li he demostrat que ens surten 20,7. El que sí que és molt previsible és que vostè comentés el fet dels nostres càlculs en el moment de fer la Proposició de llei. Però aquest no és el problema, perquè si vostè a sobre diu que haguéssim recaptat 3 milions més, doncs, benvinguts siguin. Jo em sembla que no estem en situació com per dir que 3 milions no siguin adequats.
En tot cas, el que sí que acabaria per demanar-li, jo crec que avui s’ha demostrat que els 20 milions d’euros, en quant a ingrés en caixa de Govern hi són. Hi ha una diferència. Vostès van presentar una esmena que va aprovar aquest Consell, amb la majoria de DA, que fa que aquesta recaptació baixi, i afavoreixi una recaptació menor.
I jo, finalment, el que li volia comentar o voldria demanar, és que en referència a la seva Proposició de llei o Projecte de llei que ja comentarem més endavant, vostè posaria la mà al foc que la seva fórmula no pujarà el preu dels serveis bancaris o financers? Que és de fet un dels punts forts que vostès al·leguen en el seu projecte.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Miri, el que jo poso la mà al foc és que la seva fórmula els puja. Això segur que poso la mà al foc. I també li puc assegurar que si les entitats bancàries fan el que han de fer, la fórmula que nosaltres presentem no hauria de tenir cap incidència en els preus. I no em sap gens de greu dir-li, el fer-li èmfasi amb el sí fan el que han de fer. No és cap secret i també ho he denunciat jo mateix en roda de premsa que el traspàs del món ISI al món IGI per part de les entitats bancàries, sota el meu punt de vista, sota el punt de vista de Govern, no ha estat el més correcte. Perquè en molts casos no es va produir el que hauria hagut de produir-se. I és un descens primer del preu en base a l’IGI que es deixava d’aplicar, per després produir-se un increment en aquell preu base de l’IGI que s’ha d’aplicar.
Això és que hauria hagut de fer-se. I crec que està a la vista de tothom que en alguns casos això no va succeir. I està clar que ni el presentar-se la Proposició de llei, ni el fer-se les modificacions posteriors a través de les esmenes, hi havia cap voluntat que hi hagués aquesta mala praxis, que sota el meu punt de vista és una mala praxis.
Però això no té res a veure amb el que vostè m’està plantejant. La fórmula, si s’aplica correctament no ha de produir cap mena d’impacte. I per contra la seva sens dubte l’ha de produir. Això no hi ha cap mena de dubte, i ho discutirem si vol vostè el dia que es debati el debat a la totalitat de la Proposició de llei. Això és així.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Si no hi ha cap més repregunta, passaríem a la segona de les preguntes presentades.
2. Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, per escrit de data 26 de març del 2014, relativa al retard en l’aprovació dels projectes de delimitació dels entorns de protecció d’onze béns d’interès cultural.
Fou registrada amb el número 245, i s’ha publicat en el butlletí número 17/2014, del 26 de març.
Exposa la pregunta la Sra. Rosa Gili Casals.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
Des del setembre de 2012 s’han adjudicat els treballs pels estudis i la redacció dels projectes de delimitació de l’entorn de protecció dels béns següents: Sant Romà i la Torre dels Moros (castell de les Bons) i els santuaris nou i vell de Meritxell: el 19 de setembre del 2012; Sant Serni de Nagol, el 28 de novembre del 2012, Sant Marc i Santa Maria d’Encamp, el 28 de desembre del 2012; Sant Serni de Llorts, Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana, casa Rossell, casa Areny-Plandolit i Sant Corneli d’Ordino, l’11 de desembre del 2013. Un total d’onze béns d’interès cultural. Els terminis d’execució dels treballs eren de 90 dies a partir de la notificació als adjudicataris. De les primeres adjudicacions han passat 17 mesos i dels darrers, a la redacció d’aquesta nota, 103 dies i no se n’ha aprovat cap ni un.
Per tot l’exposat, pregunto:
Pot explicar el Govern les raons del retard en l’aprovació de tots aquests projectes de delimitació d’entorns de protecció?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern respon el ministre Sr. Albert Esteve.
El Sr. Albert Esteve:
Gràcies Sr. síndic.
El procediment de delimitació i establiment dels criteris dels entorns de protecció es desenvolupa en el marc de la guia de recomanacions publicada el 2009.
El treball es divideix en 4 grans fases que li detallaré en la rèplica, perquè crec que és important per aclarir la seva demanda. Però en primer lloc li informaré de la situació als entorns dels 11 béns d’interès cultural demanats.
De fet, són 13, casa Rossell són 3 béns, la casa, la capella i el colomer, però és un detall sense importància.
En referència als 7 entorns adjudicats l’11 de desembre del 2013, malgrat el que pugui semblar estem encara dintre del termini, no s’ha esgotat. De fet el termini als 90 dies de què disposen els arquitectes s’inicia a partir de la signatura del contracte, segons la Llei de contractació pública disposen de 30 dies per signar-lo. El fet que hi haguessin les vacances de Nadal pel mig suposo... es van signar un cop passat Reis. I a més a més es fan diverses fases, una cinquena, i cada cop vénen a consultar dubtes a Patrimoni Cultural. Durant aquestes consultes s’interromp el període de còmput ja que no depèn de les empreses adjudicatàries. 3 dies hàbils per 5 vegades més o menys, ens n’anem a 20 dies més.
El termini d’execució fixat per aquestes empreses tenint en compte aquests condicionants farà que a finals d’abril disposarem dels dossiers complint amb el termini exigit. I tot seguit, val a dir, que s’iniciaran les següents fases ja que no es tracta d’un document definitiu sinó d’una part solament de l’expedient.
Pel que fa als entorns de 6 monuments adjudicats durant el 2012, la tasca tècnica dels arquitectes contractats s’ha conclòs, i es va concloure dins els terminis. A posteriori l’equip de Patrimoni Cultural ha treballat en la confecció final de tota la documentació, s’han redactat els textos legals corresponents i és una feina que requereix mesos. Actualment, s’ha lliurat als comuns corresponents l’entorn de quatre monuments, d’aquests 6, i dos estan a l’espera de ser lliurats ja que d’altres entorns de la mateixa parròquia s’estan treballant per via interna i els lliurarem conjuntament.
Si em permet li faré el punt de la situació actual pel que concerneix els entorns.
L’annex de la Llei, com vostè sap, compta amb 68 béns, més 3 declarats a posteriori, tenim un total de 72 béns d’interès cultural. 10 estan definitivament publicats, solament 10, cap d’ells, val a dir, durant els 2 anys que preveia la mateixa Llei. La programació que hem establert actualment, i que hem complert fins al moment, preveu que a finals d’aquest any s’hauran tancat tècnicament 25 entorns més sense comptar que al pressupost del 2014 s’ha previst el concurs de dos altres monuments. Però probablement ja ens n’anirien a la propera legislatura. Referent al ritme de les aprovacions d’entorns des de l’aprovació de la Llei, i que segons les seves declaracions que apareixen en els mitjans d’avui, en qüestió “d’inoperativitat i deixadesa”, no cal que establim un “ranking”, crec que tots els governs fins a la data podem compartir la part més alta del podi malauradament.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies. Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, gràcies Sr. síndic.
L’exposició de motius que acompanya la Llei de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra entrada al Consell General el passat mes de gener de manera conjunta pels comuns, explica les motivacions que han portat a la presentació d’aquesta Llei.
Una de les finalitats perseguides pels comuns és la d’alleugerir els diferents procediments previstos a la Llei del patrimoni del 2003 i, de la mateixa manera, una altra motivació és la de reduir els entorns de protecció provisionals contemplats a la disposició transitòria de la Llei per als monuments declarats en virtut de la disposició addicional primera atès que actualment hi ha, segons ells, edificis afectats que es troben en pèssim estat de conservació i requereixen actuacions urgents.
Aquesta queixa, que els comuns busquen solucionar via aquesta modificació de la Llei del patrimoni, és una conseqüència directa de la lentitud del Govern a l’hora de redactar els entorns. I potser sí que tots els governs han sigut lents però, els hi recordo que vostès són els millors.
Així doncs, aquests... tal com ha dit el Sr. ministre, tots aquests entorns havien d’estar tots aprovats en els dos primers anys de la vigència de la Llei i en deu anys, -tal i com també ens ha recordat-, ben pocs n’hi ha de tancats.
Podem veure que no és tant un problema de procediment lent i carregós sinó que la Llei s’està implementant d’una manera molt més lenta del que hauria d’haver estat, i això essencialment per la inacció del Govern en prendre decisions i probablement la lentitud dels comuns també en aquesta causa.
Així doncs, s’han donat arguments a aquells que pensen que la Llei del patrimoni cultural és un mal text que cal canviar perquè perjudica, i molt, als propietaris titulars de béns immobiliaris que es troben dins dels entorns cautelars i també als comuns per la manca d’entrades econòmiques al no haver-hi construcció en els entorns.
Crec que és important no oblidar que el patrimoni cultural constitueix un dels testimonis principals de la història, la identitat i la creativitat del país i que tenim la responsabilitat i el deure de preservar aquesta riquesa col·lectiva i transmetre-la en les millors condicions a les generacions futures.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Albert Esteve:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Crec que compartim totalment, tots els membres que estem presents en aquesta sala, el que vol i pretén la Llei de patrimoni cultural.
No obstant, com li esmentava, a l’inici és important explicar les quatre grans fases d’elaboració dels entorns per entendre la problemàtica amb la que,
-siguem sincers-, ens hem trobat tots els governs com deia vostè. És una feina llarga i complexa. La primera fase d’elaboració és dirigida pels historiadors i arqueòlegs en coordinació amb la resta de tècnics de patrimoni cultural, i inclou diversos apartats. Si vol després hi entrarem en més detall.
La segona fase coordinada pels arquitectes correspon a l’elaboració d’un inventari detallat de cada element patrimonial existent a l’entorn del bé.
I la tercera fase es particularitza en cada entorn de protecció en relació al pic, és a dir és cartografia la delimitació corresponent, s’estableixen les normes i criteris particulars necessaris per preservar l’espai que dóna suport ambiental al bé, i aquest Corpus fonamenta el text legal definitiu que ha de ser validat per un jurista i que regularà la gestió de l’entorn.
Finalment i d’una darrera fase correspon a la coordinació amb els comuns i documentació administrativa, en acord amb la llei, el comú ha d’adaptar el planejament urbanístic vigent a la delimitació i als criteris del Govern. Cal recordar que el ministeri només redacta uns criteris i que no s’ha de confondre amb uns paràmetres normatius d’edificació els quals no són competència de Govern, almenys pel Ministeri de Cultura. Un cop aprovats aquests criteris el planificador els ha de traduir en paràmetres normatius.
Aquesta darrera fase s’ha establert en vista de l’experiència d’entorns anteriors pels quals les discrepàncies o diferències entre les diferents administracions s’han traduït en un seguit de demandes judicials que han aturat els dossiers durant mesos. En aquest cas, hem privilegiat una metodologia fonamentada sobre el diàleg amb les institucions locals ja que la normativa patrimonial ha de determinar els criteris que fixen un marge acceptable entre la normativa de protecció patrimonial i l’urbanisme ha de fixar, a posteriori, els paràmetres i, si escau, completar les prescripcions.
D’altra banda, cal recordar que la publicació d’un entorn s’acompanya d’una suspensió de la tramitació de les llicències de parcel·lació, d’obra, d’edificació etc... que afecten els béns inclosos dins del perímetre de l’entorn de protecció fins que no s’estableixin definitivament els criteris. En alguns casos, això s’ha traduït per un allargament desmesurat d’aquesta mesura cautelar, en algun cas que és del 2001 al final del 2005, hem estat quatre anys amb totes les llicències parades.
Per aquesta raó segueixo i seguiré intentant coordinar amb els comuns un compromís abans de publicar qualsevol decret. Val més invertir un període, negociant que no perdre’l entre cometes, en judicis que costen més temps i diners. A més d’obligar a modificar o adaptar tots els dossiers en curs a la sentència, duplicant la feina i els recursos públics, i perjudicant a tothom.
Pel que fa al que deia, jo crec que aquesta proposició de modificació....
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau...
El Sr. Albert Esteve:
...doncs si per cas ho farem a les repreguntes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sra. consellera....
La Sra. Rosa Gili:
Sí bé, moltes gràcies.
A veure, jo el que voldria demanar al Sr. ministre havent sentit els arguments que ens diu i el procediment que hi ha, voldria saber si hi havia algun problema de manca de personal en el seu departament o de recursos? Si m’ho pot contestar si us plau.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Albert Esteve:
Sí gracies Sr. síndic.
A veure és evident que amb més recursos, amb més personal es podria anar més de pressa en aquest sentit, però no són només arquitectes. Vull dir, el que fem ara, externalitzem una part que són els criteris arquitectònics. Però llavors s’haurien també d’externalitzar juristes, externalitzar arqueòlegs, d’externalitzar historiadors. Vull dir, amb més recursos es podria avançar més ràpidament evidentment.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Bé, si no hi ha més repreguntes passaríem a la tercera de les preguntes presentades.
3. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, per escrit de data 18 de març del 2014, relativa als terminis previstos per a l’acabament de les obres del projecte de rotonda i pont sobre el riu Valira del Nord a la sortida d’Escaldes-Engordany.
Fou registrada amb el núm. 198 i s’ha publicat en el Butlletí 14/2014 del 18 de març, exposa la pregunta la Sra. Rosa Gili Casals.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
Al maig del 2009 el Govern en funcions adjudicava per 3,5 milions d’euros mitjançant edicte els treballs de la rotonda i ponts sobre el riu Valira del Nord a la sortida d’Escaldes-Engordany. Gairebé cinc anys després, l’obra en qüestió encara està aturada, pendent d’acabament i amb un pas alternatiu regulat per semàfors.
Atesa aquesta informació es pregunta:
Ens pot explicar Govern quina era la data inicial prevista d’acabament d’aquestes obres en el moment de l’adjudicació i quan es preveu que finalment es concloguin els treballs?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre, Sr. Jordi Alcobé teniu la paraula.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Efectivament la resposta és molt curta a la pregunta, suposo que més endavant podrem debatre sobre els incompliments o les causes d’aquest endarreriment. En qualsevol cas, com dieu, el 20 de maig del 2009 el Govern va adjudicar els treballs del projecte rotonda de la carretera general 3 a la sortida d’Escaldes-Engordany a la zona PK2 + 200 metres.
El termini per l’obra era d’uns vint mesos, també s’ha de dir que el 20 de juny del 2009, un mes més tard de l’adjudicació es formalitza el conveni del contracte d’obres i el 24 d’agost del 2009 s’efectua l’acta de replanteig de les obres i aquest és el termini a partir del qual, la data a partir de la qual es comença a computar el termini per fer l’obra. Per tant, l’obra hauria hagut d’iniciar el 24 d’agost del 2009 i així és. Per tant, això ens dóna un termini màxim d’abril 2011, vint mesos més tard del 24 d’agost del 2009. També s’ha de dir que el 6 d’abril del 2011, el Govern, fent cas al govern anterior aprova una ampliació del termini d’onze mesos i mig. Termini justificat de l’obra, si escau també li puc explicar els motius per què en aquell moment es va acceptar aquell termini justificat de l’obra. Per tant, ens n’anem amb un termini justificat de l’obra a dia d’avui d’abril del 2012, data en la qual hauria hagut de finalitzar aquesta important obra.
Posteriorment, degut a altres complicacions i imprevistos en aquesta obra, doncs l’obra ha pogut re emprendre aquest 17 de març del 2014, i el termini previst, recordo amb el planning actual que ens ha facilitat el contractista, és d’acabament d’aquesta obra el setembre del 2014, a mitjans de setembre del 2014, moment en el qual el Govern procedirà a fer la pavimentació d’aquesta rotonda i també de la senyalització horitzontal. Per tant, puc concloure aquesta primera pregunta dient que l’obra previsiblement acabaria a finals de setembre 2014.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí gràcies Sr. síndic.
L’acta del 17 d’abril del 2009 de consell ordinari del Comú d’Escaldes recollia en el punt 6 la Proposta de ratificació del Conveni entre el Govern, els comuns d’Andorra la Vella i Escaldes i la societat Promocions 3 MA, SA per a la cessió de terrenys destinats a la construcció de la rotonda carretera general 3 a la sortida d’Escaldes-Engordany. Citaré la mateixa acta: “Avaluar en el que suposarà la construcció d’aquesta rotonda el Sr. cònsol major, -i recordo que en aquell moment el cònsol d’Escaldes era el nostre cap de Govern actual, Sr. Toni Martí-, per tant, el Sr. cònsol major diu: “que es tracta d’una infraestructura d’indiscutible interès nacional, que d’altra banda, dóna resposta a una vella reclamació del comú d’Escaldes-Engordany, ja que aquesta era l’única parròquia que en una de les seves sortides per la xarxa viària nacional no disposava d’un punt on poder fer el gir per retornar a la parròquia”. L’edicte de Govern per a la construcció de la rotonda s’havia publicat l’1 d’abril i s’acabava adjudicant l’obra el 20 de maig del 2009. Tot plegat signat per un cap de Govern en funcions, l’endemà mateix del jurament del nou Consell General de la cinquena legislatura.
El preu d’adjudicació va ser de 3.554.10,17 euros per una macro rotonda que si bé és cert que permetia ser un punt de gir per la parròquia es feia en un lloc on no hi havia cap tipus d’encreuament conflictiu. Així doncs, tal i com ens ha dit el Sr. ministre la dita rotonda que s’havia d’acabar en vint mesos, cinc anys després encara està inacabada. Malgrat haver estat qualificada pel mateix Toni Martí com una infraestructura d’indiscutible interès general, el Govern de Demòcrates per Andorra l’ha mantingut parada durant dos anys, i això amb un pas alternatiu obligat per les obres que ha representat i continua representant anys i anys de molèsties per tots aquells usuaris que es dirigeixen a la Massana. I per resumir, crec que amb això hem donat una imatge bastant lamentable d’una obra parada.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Bé de la vostra intervenció no he acabat d’entendre si esteu a favor d’aquesta rotonda o no. Previsiblement em sembla que no. Si fos el cas que no esteu d’acord amb aquesta rotonda com es va plantejar, deixi’m dir-li d’entrada que el govern anterior podia, si així ho hagués volgut, doncs aturar aquesta obra. I per tant, no efectuar-la atès que quan es va adjudicar era just a les acaballes del govern del Sr. Pintat, i per la qual cosa el govern anterior podia, si així ho hagués volgut no dur a terme aquesta important obra com esteu dient. Per tant, també entenc que el Govern anterior va avaluar aquesta rotonda si esqueia o no executar-la, i va optar per continuar l’adjudicació i els treballs per dur-la a terme. Dit això, deixi’m fer-li un petit encís del model de rotondes entre altres en aquest país. De fet el pla sectorial viari, fet al 2000, preveu que cada entrada i sortida de cada poble o de cada capital de parròquia hi hagi unes rotondes per facilitar el gir a l’esquerra pels ciutadans de cada parròquia, o per la població que es mou per les carreteres andorranes, i per tant, aquest és el model que es va iniciar al 2000 i que poc a poc es va duent a terme, i per tant aquesta rotonda en qualsevol cas, dóna un servei important a la població del cap d’amunt d’Escaldes per facilitar el gir en aquest punt de la carretera.
També deixi’m dir-li per anar contestant algunes de les argumentacions que heu dit o afirmacions, que el preu és cert, és un preu important de 3.554.000 euros, un preu també inferior a un 15% al preu base que el Govern va licitar de 4.157.000 euros, i que també es tracte d’una de les obres més complexes que s’han fet mai a Andorra. Una obra en definitiva no és una rotonda, és un pont amb avançaments successius i amb dobles creuades o corbades, i a més també a sobre d’un barranc, per tant una obra certament complexa d’executar.
El retràs no és de cinc anys, el retràs actualment acceptat fins a l’actualitat és de dos anys. I si vol també li puc introduir les causes d’aquest retràs durant dos anys. I per tant, no és cert que el Govern no ha fet res en aquests dos anys perquè durant aquests dos anys hem analitzat alternatives, hem analitzat inclús el Govern actual una forma de reduir el cost d’aquesta obra, fent-la menys important del que estava previst i finalment això no ha sigut possible, ho podem discutir posteriorment, i per tant jo penso que el que s’ha de fer avui és celebrar finalment que aquesta obra es podrà acabar, es podrà acabar en un termini raonable en l’actualitat, que és el setembre d’aquest 2014.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí moltes gràcies Sr. síndic.
A veure, jo només el que deia quan parlava de la rotonda era, és veritat que destacava el preu elevat i les circumstàncies en les quals es va adjudicar, però bé això era una mica de presentació del projecte.
No pensem que sigui una mala idea que hi hagi un gir a la sortida d’Escaldes. En això hi estem d’acord, només era valorar el projecte que es va fer en aquell moment.
El que més ens preocupa a nosaltres essencialment és el fet que ha estat parada durant molt temps. Essencialment és això.
Bé, la meva repregunta aniria dirigida a saber si tot aquest retard que hi ha hagut, si implicarà algun tipus de sobre cost final? I si és així voldria que el ministre ens digués si us plau quin és aquest sobre cost?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Bé el retràs no implica un sobre cost més enllà de la molèstia que causa als usuaris d’aquesta via. El que hi hagi un retràs no justificat de l’obra, la Llei preveu, -l’article 26.2 de la Llei de contractació pública-, preveu expressament dues fórmules de seguir endavant. Una, rescindir o resoldre el contracte amb el contractista, i l’altra, aplicar una sanció ja prevista en el plec de condicions per retràs que es consideri no justificat d’aquesta obra. Per tant en qualsevol cas en la resposta concreta a la vostra pregunta és que no hi ha un sobre cost. Al contrari, econòmicament si hi ha un retràs no justificat s’aplicaria una sanció que es valorarà a l’acabament d’aquesta obra al setembre 2014, previsiblement.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta....
Bé, si no hi ha més repreguntes passaríem a la darrera de les preguntes presentades:
4- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. David Rios Rius, president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, per escrit de data 18 de març del 2014, relativa al full de ruta del Govern fins a final de legislatura.
Fou registrada amb el número 199 i s’ha publicat en el Butlletí número 14/2014 del 18 de març. Exposa la pregunta el Sr. David Rios Rius.
El Sr. David Rios:
Gràcies Sr. síndic.
A poc més d’any pel final de l’actual legislatura, moltes de les reformes anunciades pel Govern resten incomplertes per la manca d’un full de ruta clar.
Atesa aquesta informació es pregunta:
Ens pot explicar Govern quines lleis preveu tramitar i quines són les prioritats d’aquí a final de legislatura així com el calendari d’aprovació i implantació de les mateixes?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern té la paraula el Sr. Toni Martí, cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí gràcies Sr. síndic.
El Sr. Rios formula aquesta pregunta partint d’una base falsa. Diu que les reformes resten incomplertes perquè no hi ha un full de ruta clar.
Em sorprèn Sr. Rios que vostè digui que no hi ha un full de ruta clar i que al mateix temps el primer secretari del seu partit ofereixi suport al Govern en tres qüestions claus d’aquesta legislatura. Com a mínim una part, reconeixerà vostè, una part del full de ruta la deuen tenir clara vostès i nosaltres. Ho és i ho dic amb tot el respecte, ho és que vostè i el Sr. López no tenen la mateixa opinió sobre el full de ruta del Govern. És possible també, qual cosa no desitjo vist l’històric recent del Partit Socialdemòcrata.
Miri, se’ns pot, i se’ns pot acusar de moltes coses. Se’ns pot dir que no anem prou ràpid a fer les reformes. Diu al contrari que fem massa reformes, que molta gent també ho diu, que fem massa reformes, i que potser també toquem massa coses. Però el que no se’ns pot dir és que no m’he explicat clarament del què faríem durant aquesta legislatura. I em remeto a la meva compareixença a la televisió pública del setembre del 2011. Allà, allà, i ja fa uns quants anys, -fa dos anys-, allà el Govern va dibuixar un full de ruta clar del que havien de ser les grans reformes dels propers anys, independentment de calendari, dins de la continuïtat si s’hi creu amb aquestes reformes. Quines eren? Eren, completar i són, completar el marc fiscal amb la introducció de l’IGI i de l’IRPF. L’IGI està aprovat, l’IRPF està en tràmit, i la Llei de bases de l’ordenament tributari també.
Segon, signar convenis per evitar la doble imposició, començant ho vam dir de forma molt clara pels nostres socis tradicionals, a saber França i Espanya. El Conveni amb França, ho saben vostès està signat i pendent de ratificació, pendent de ratificació, i aprofito perquè la seva pregunta és molt genèrica sense cap classe de canvi.
I les negociacions també amb Espanya, avancen amb bon ritme, és el desig d’aquest Govern i és el seu full de ruta. Suposo que compartit amb vostès que abans que acabi aquesta legislatura el puguem doncs també signar amb el Regne d’Espanya.
Tercer, obrir que no és poc. Obrir l’economia a la inversió estrangera. Aquesta Cambra va votar una llei valenta, va votar una llei valenta, i sense dobles discursos. Una llei que ho recordo no va rebre el suport de tothom, una llei bàsica amb aquest pacte que ofereix el vostre primer secretari a nivell de l’encaix europeu. I vostès no la van votar.
Quart, avançar en l’accés d’Andorra en el mercat interior de la Unió Europea. Precisament, vostè ho sap, el mes que ve està previst que el Consell Europeu doni a la comissió el mandat de negociar un acord d’associació vital als que creiem en això per Andorra. En aquesta qüestió també hem estat,
-penso jo i ho puc dir alt i clar-, hem estat extremadament diligents. Complint els calendaris marcats en acord monetari, que tothom deia que no, i els complim. I hem estat felicitats a nivell internacional. I molt més important que això, i això és un full de ruta de continuïtat i de concòrdia. I mantenir un diàleg indispensable, no fan falta qüestions de pacte d’Estat. És una qüestió de responsabilitat política fruit i constant evidentment, amb el grup que ens dóna suport però també amb l’oposició.
Aquestes són les reformes molt importants del model econòmic que marquen la direcció cap a la qual s’encamina Andorra. No amb el que queda d’aquesta legislatura, que vostè em vol fer calendaritzar. En els propers anys ens hi juguem molt més que el que queda d’aquesta legislatura.
També hi ha qüestions, tant o més importants, Sr. Rios, que són la de la bona gestió, del bon Govern. I també aquí, penso que hem avançat i tenim de seguir avançant. Esmentaré algunes de les línies polítiques de la millora de la gestió del Govern i també doncs dels serveis públics.
Reduir, reduir el dèficit i anant recuperant la inversió, que estava sota mínims per arribar a l’equilibri pressupostari sense posar en risc l’activitat econòmica del nostre país. Això no és una qüestió de calendaris, això ha de ser una prioritat al llarg del temps.
Agafar també decisions quan els governs han d’agafar decisions. I s’ha de decidir, agafar també decisions impopulars, com reduir els salaris més elevats de l’Administració i revisar els complements de jubilació dels funcionaris.
Evidentment que això és un full de ruta complicat, però és un full de ruta valent i ben traçat, i a més, marcat sense enganyar ningú des de fa més de dos anys quan vaig comparèixer amb aquest full de ruta, que no he variat, a la televisió pública andorrana.
Posar també......
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau....
El Sr. cap de Govern:
Acabo Sr. síndic.
Posar també les bases al nostre model de seguretat, de seguretat social. No enganyar ningú. Tenim un gran problema. No fer alarmisme perquè els fulls de ruta no són únicament decisions polítiques. Els fulls de ruta també són un compromís de responsabilitat de defugir o de calendaritzar, com fan alguns alarmistes innecessaris. Tenim un problema en la seguretat social i s’ha de solucionar.
En fi, per acabar perquè el Sr. síndic diu que jo no tinc massa temps....
I la Justícia andorrana. Totes les reformes que s’han fet al tomb de fer possible que la Justícia andorrana sigui molt més àgil. A mi em sembla que en tot cas, se’ns pot dir moltes coses però en tot cas, es pot o no compartir aquest full de ruta. Però en tot cas, de full de ruta sí que en tenim un, i l’hem explicat de forma molt clara aquí, contestant. Avui no puc fer el debat d’orientació política perquè sembla una pregunta de debat d’orientació política, però en tot cas, amb el temps que se’m permet en el Reglament, he mirat de contestar-li i no és una qüestió de calendaritzar, és una qüestió de creure en un projecte que és sòlid perquè està pensat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel torn de rèplica, Sr. David Rios.
El Sr. David Rios:
Gràcies Sr. síndic.
Gràcies cap de Govern per l’explicació però en cap cas m’ha contestat el que demanava. Precisament perquè avui no és un debat d’orientació política no calia que mirés al passat per veure què és el que ha aprovat sinó que nosaltres el què demanem és precisament quin calendari té vostè i el seu Govern per l’any de legislatura que queda. Aquesta és la pregunta. No m’ha contestat. Ha mirat endarrere i bé, ha esgotat el seu temps. Jo intentaria demanar al síndic o al Sr. cap de Govern que respongués precisament el què demanem.
Sobre el tema del full de ruta, és cert, és que no ho tenim gens clar. Si vol que fem un petit comentari sobre el que vostè m’ha dit, encara que no és motiu de la pregunta, és que vostès han estat governant amb un ritme d’improvisació total. Però bé, això és un tema que haurem de valorar al final de la legislatura i que potser ara no toca.
Sobre el que comenta de la proposta del primer secretari del Partit Socialdemòcrata que el va venir a veure i li va fer una proposta de triple acord, no global pacte d’Estat sinó triple acord amb competències comunals, amb Europa i amb fiscalitat, és perquè realment ens preocupa i per això fem avui aquesta pregunta. Ens preocupa el ritme de treball que té el Govern en aquests temes i per tant, la proposta del Partit Socialdemòcrata equival a la del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, li donem plenament suport, tal com li vaig manifestar al president del Grup Parlamentari Demòcrata, és que intentem avançar tant com puguem en aquests temes abans que s’acabi la legislatura i quedi en un pou buit.
Bàsicament jo també he recuperat el seu discurs del 19 de setembre del 2011, el discurs popularment anomenat del patriotisme en el qual tothom havíem de ser patriotes i tirar el país endavant amb aquest sentiment. I bé, sí que hi ha temes que vostès tenen parats i els tenen penjats i temes que no veiem quin serà el futur final vist que la legislatura s’acaba.
El tema de la CASS ens preocupa, ens preocupa el tema de l’heliport, cosa que després d’un temps compartim la idea que Andorra necessita un heliport. Interessaria saber si aquest heliport es farà abans de la legislatura.
Sobre l’estructura dels comptes de l’Estat. Vostè va prometre uns grans canvis en el pressupost. Els únics canvis que deuen haver anotat deuen haver sigut els assessors que se’ls ha apujat el salari mentre que a la resta de funcionaris se’ls hi baixava.
Després la profunda transformació de l’estructura administrativa de l’Estat, que són les transferències i competències dels comuns, ens preocupa molt, i per això hem ofert la nostra col·laboració.
La participació dels representants dels funcionaris per elaborar una llei de la funció pública. Vostè no me n’ha parlat. Estem preocupats que acabi la legislatura i que aquesta llei no estigui. Va comprometre’s a presentar una aprovació de la llei del joc i per tant, un casino. Tampoc sabem què ha passat amb aquest gran projecte. I sobretot de mesures de reactivació econòmica, que trobem a faltar. Bé espero que em pugui respondre a la pregunta i potser ens pugui donar la sorpresa de què tenen un paquet de mesures de reactivació econòmica que tota la legislatura l’estem demanant.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí gràcies Sr. síndic.
És evident que la pregunta que ha formulat el Sr. Rios és tan genèrica que fins i tot la dúplica l’ha fet encara més genèrica.
Miri jo ja puc entendre moltes coses. El mes de juny, vostè ho sap perquè fa part doncs com és president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, la Junta de Presidents decidirà com és de costum, fer un debat d’orientació política. Serà un gust contestar-li a tot això.
A mi el que em sap greu d’aquesta manera de fer Sr. Rios, i vist que tinc molt poc temps, és que jo puc entendre que vostè llegeix i a més, té el manual jo diria, del bon opositor, que el deu tenir a la tauleta de nit, no! I dir claríssimament que nosaltres no tenim cap classe de full de ruta. Això li diuen que ho digui fins a l’extenuat. A mi em sembla fabulós, però la veritat és que hi ha realitats. I les realitats, si té molt poc temps, si vostè vol ser honest sap que aquest Govern, amb el suport del grup parlamentari, no és fàcil, ha fet les reformes més importants que ha encarat mai cap govern des de què es va votar la Constitució.
Vostè ho sap. Per tant, el que no pot dir és el contrari. I a més a més, ho sap i a més, l’invito, i acabo així Sr. síndic, ho sap també. I sap que tampoc hi ha tants camins, que el primer secretari del seu partit vol un pacte d’Estat doncs amb el Govern en tres temes. Doncs jo simplement li dic això Sr. Rios, benvinguts al consens, però escolti un consens en tot cas que aquest Govern, i ho sap, -el Sr. Jaume Bartumeu, que ja n’havíem parlat quan vostès estaven units-, amb temes des del començament d’aquesta legislatura, aquest tema, els temes de relacions amb Europa, el pacte està establert, i s’ha honorat. Per tant, no faci un pacte quan el Govern ja l’està honorant.
El tema sobre la fiscalitat, podem tenir moltes diferències o matisacions, però en definitiva, em sembla que no hi ha tantes divergències.
Miri, li explicaré una cosa, i acabo Sr. síndic, és molt més important que el full de ruta que vostè em demana.
Tinc la gran sort com a cap de Govern que quan em desplaço a nivell internacional puc dir també alt i clar, i és una satisfacció i penso que ha de ser una satisfacció per la societat andorrana, independentment dels pactes, que en temes de resolucions europees o en temes de la fiscalitat, independentment del que passi en les pròximes eleccions, en aquests temes amb algunes matisacions, estem tots d’acord. Això sí que és un gran full de ruta per la credibilitat d’Andorra a l’exterior. Simplement com una dúplica dins del temps que em quedava i sobretot dins d’una pregunta tan genèrica com la que vostè em formula.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Entrem en el temps de les repreguntes.
Alguna repregunta...
Sr. David Rios...
El Sr. David Rios:
Bé, lamento que no m’hagi respost a la pregunta inicial, per tant, la torno a formular.
Quines lleis preveu tramitar el Govern i quines són les prioritats d’aquí a final de legislatura, així com el calendari d’aprovació i d’implantació de les mateixes?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern...
El Sr. cap de Govern:
Miri Sr. Rios, si vol..., -i no sé si fins i tot això és massa normal-, jo li puc dic algunes lleis si és que li fa tanta il·lusió: la Llei de l’espai digital, la Llei de modificació de la Llei de patents... Estem mirant si fem una reforma, o no, -encara està per discutir-, sobre els estatuts d’Andorra Telecom, la Llei del transport, la Llei del medicament...
Miri, Sr. Rios... ja en parlarem en el Debat d’orientació política!
Jo entenc la seva pregunta, és una pregunta de manual de l’oposició sistemàtica. És aquell llibre que deu tenir a la seva tauleta de nit.
Però jo també li vull recordar una cosa, una cosa important, -i vull saludar la gran feina que fa el Consell General en aquesta Sala i en les comissions-, serà que no hi ha un full de ruta quan en aquests moments en el Parlament andorrà hi ha: el Projecte de llei de l’IRPF, la Llei de bases de l’ordenament tributari, -i ja no li explico però si vol li explicaré més lleis que tenim previstes, però també li explico les que hi ha en curs, qual cosa algun full de ruta deu haver-hi-, la reforma de la Llei de la seguretat social, la modificació de l’IGI bancari, -que demà
l’entrarem-, la Proposició de llei de serveis socials i sociosanitaris, la reforma de la Llei qualificada de la justícia, la de la carrera judicial, -tampoc hi ha full de ruta-, la reforma del Codi de procediment penal, la reforma de la Llei de procediments judicials, la Llei qualificada dels partits polítics, la reforma de la Llei electoral...
Escolti Sr. Rios, aquí s’ha fet una gran feina i, a més a més, tindrem la gran sort, tindrem la gran sort perquè a més és de costum fer-ho i de tradició democràtica fer-ho, de parlar amb molt més detall quan parlem que és allà on pertoca sense voler-ho menysprear i sense no voler contestar a la seva pregunta quan sembla de calaix quan es faci el Debat d’orientació política.
Ara, si vostè amb tot el que li acabo de mencionar, jo li podria donar la llista de les lleis però escolti, una cosa és dir-les, calendaritzar-les, i una altra cosa és tenir la capacitat també legislativa amb totes les lleis que avui en dia hi ha al Consell General de poder-les tramitar. I això vostè ho sap, i a més és molt fàcil perquè segurament això que és la realitat en el manual d’un gran opositor, això no ho té contemplat.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. David Rios.
El Sr. David Rios:
Gràcies Sr. síndic.
Miri, lamento que el cap de Govern s’alteri per una qüestió tan senzilla com aquesta.
No és qüestió d’il·lusió, no és qüestió de voler fer res que no ens pertoca i és la nostra responsabilitat. Els consellers generals pregunten i el Govern respon. I aquesta hauria de ser la resposta que vostè m’hagués hagut de donar quan jo li he preguntat quines són les prioritats del Govern de finals de legislatura? No és tan difícil. No estem parlant de fulls de ruta ni res de tot plegat. És la introducció. Vostè es centra en la introducció i jo li demano Sr. cap de Govern, i no se m’alteri, quines són les prioritats del Govern d’aquí a final de legislatura?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Hauria de posar una pregunta.
El Sr. David Rios:
Quines són les prioritats del Govern d’aquí fins a final de legislatura? Digui’m això i ja em donaré per satisfet.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Pensava que la pregunta... “S’alterarà quan li contesti”, “quan faci la pregunta el cap de Govern s’alterarà”... Doncs, no m’alteraré. Miri, ara vaig a baixar dos decibels, si a vostè li ha molestat en alguna cosa.
Miri, fixi’s bé, ja en vam parlar en el Debat d’orientació política. Independentment de les lleis que jo les puc anunciar i calendaritzar, hi ha temes molt interessants.
Vol que parlem seriosament de política?
Hi ha la fiscalitat de l’estalvi, també major per Andorra, de portar-lo amb molta responsabilitat. Hi ha properament un mandat de negociació amb la Unió Europea, tema transcendent! No és una qüestió de calendari d’aquesta legislatura. Transcendent independentment que l’acabem, o no, en aquesta legislatura.
Jo li parlo d’això perquè si vol entrem en temes com aquest però és al Debat d’orientació política que hem de parlar d’aquestes coses.
Miri, i després li diré, vostè pensa que seria seriós -i gens ni mica d’alteració-, seria serio d’un cap de Govern que se li comencés a dir totes les lleis que m’agradaria portar al Consell General? Sabedor, i vostè també, que hi ha lleis majors en aquests moments i que moltes comissions estan bloquejades i que vertaderament també ens hem de centrar, que és un tema major, en temes cabdals com el pròxim mandat de negociació amb la Unió Europea, o la fiscalitat de l’estalvi?
Miri, jo li puc contestar amb tots els respectes perquè sempre l’he tingut amb tots els consellers generals i amb el to més conciliador possible. No em puc alterar Sr. Rios, vostè pot fer moltes preguntes però jo tinc una responsabilitat i aquí hi ha temes majors. No és una qüestió d’un full de ruta. Ja el vam marcar el full de ruta.
Ara és una qüestió també de continuar amb els anys amb aquest full de ruta i, per tant, miri i acabo així, perquè la pregunta és tan genèrica.
El seu oferiment, el seu oferiment com si l’hagués fet el Grup Mixt, en aquests moments tothom pot sumar per Andorra, m’entén? I en temes majors sobretot, en temes que hi hagi estabilitat al tomb del model fiscal, en temes majors, molt majors sobre el mandat de negociació. Però, no cal que l’ofereixi aquest pacte, perquè aquest pacte fa dies que vostè sap que hi ha el compromís del Govern, i ho sap vostè i també ho sap el Grup Mixt, per tant a mi em sembla molt bé de fer pactes que, a més, ja estan assolits.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Si no hi ha més repreguntes i no havent-hi més punts a l’ordre del dia, s’aixeca la sessió.
(Són les 17.48h)
Llistat de preguntes al Govern amb resposta oral disponibles per a la sessió del dia 27 de març del 2014
1- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Daniel Armengol Bosch, conseller general del Grup Parlamentari Demòcrata, per escrit de data 26 de març del 2014, relativa a la recaptació en l’IGI bancari, (Reg. Núm. 244).
2- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, per escrit de data 26 de març del 2014, relativa al retard en l’aprovació dels projectes de delimitació dels entorns de protecció d’onze béns d’interès cultural, (Reg. Núm. 245).
3- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, per escrit de data 18 de març del 2014, relativa als terminis previstos per a l’acabament de les obres del projecte de rotonda i pont sobre el riu Valira del Nord a la sortida d’Escaldes-Engordany, (Reg. Núm. 198).
4- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. David Rios Rius, president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, per escrit de data 18 de març del 2014, relativa al full de ruta del Govern fins a final de legislatura, (Reg. Núm. 199).
|
Diari de Sessions del Consell General Dipòsit legal: And. 275/94 |
