Diari Oficial
del
Consell General
Núm. 8/2017
Sessió ordinària del dia 29 de març del 2017
El dia 29 de març del 2017, dimecres, es reuneix a la Casa de la Vall, (nou hemicicle), el M. I. Consell General, en sessió ordinària convocada d'acord amb allò que estableix el Reglament de l'Assemblea i amb l'ordre del dia que figura en el Butlletí del Consell General núm. 22/2017, que és el següent:
1- Examen i votació de la presa en consideració de la Proposició de llei de creació del Grup d’Ex Síndics i Ex Consellers Generals (GESCO).
2- Examen i votació de la presa en consideració de la Proposició de llei de suport als emprenedors, la seva internacionalització i el seu finançament.
3- Examen i votació de la Proposta d’aprovació de la ratificació del Protocol addicional del Conveni contra el dopatge.
Un cop oberta la sessió, sota la presidència dels M. I. Srs. Vicenç Mateu Zamora i Mònica Bonell Tuset, Síndic General i Subsíndica General, respectivament, s'ha procedit a comprovar la presència dels membres, que ha quedat registrada d'acord amb la relació següent:
M. I. Sr. Miquel Aleix Areny
M. I. Sr. Gerard Alís Eroles
M. I. Sr. Marc Ballestà Alias
M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
M. I. Sr. Ladislau Baró Solà
M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset
M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot
M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny
M. I. Sr. Ferran Costa Marimon
M. I. Sr. Carles Enseñat Reig
M. I. Sr. Antoni Fillet Adellach
M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
M. I. Sra. Rosa Gili Casals
M. I. Sr. Carles Jordana Madero
M. I. Sr. Pere López Agràs
M. I. Sr. Josep Majoral Obiols
M. I. Sra. Maria Martisella González
M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
M. I. Sr. Antoni Missé Montserrat
M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud
M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells
M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora
M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés
M. I. Sra. Meritxell Palmitjavila Naudí
M. I. Sr. Josep Pintat Forné
M. I. Sra. Patrícia Riberaygua Marme
M. I. Sr. Justo Ruiz González
També hi és present el M. I. Sr. Antoni Martí Petit, Cap de Govern, acompanyat dels M. I. Srs. Jordi Cinca Mateos, Ministre de Finances; Gilbert Saboya Sunyé, Ministre d’Afers Exteriors; Xavier Espot Zamora, Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior; Francesc Camp Torres, Ministre de Turisme i Comerç; Jordi Torres Falcó, Ministre d’Ordenament Territorial; Sílvia Calvó Armengol, Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat; Èric Jover Comas, Ministre d’Educació i Ensenyament Superior; Olga Gelabert Fàbrega, Ministra de Cultura, Joventut i Esports, Carles Àlvarez Marfany, ministre de Salut i Eva Descarrega García, ministra de Funció Pública i Reforma Administrativa.
Assisteix també a la sessió el Sr. Josep Hinojosa Besolí, secretari general del Consell General.
(El M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, secretari de la Sindicatura, llegeix l'ordre del dia)
(Són les 16.02h)
El Sr. síndic general:
Passem doncs al primer punt de l’ordre del dia.
1- Examen i votació de la presa en consideració de la Proposició de llei de creació del Grup d’Ex Síndics i Ex Consellers Generals (GESCO).
La Proposició de llei fou publicada en el Butlletí número 92/2016 del 29 de desembre. El criteri del Govern ha estat publicat en el Butlletí número 21/2017 del 22 de març.
Intervé per part del Govern per llegir el criteri, el Sr. cap de Govern.
Teniu la paraula.
El Sr. cap de Govern:
Motes gràcies Sr. síndic.
En la mateixa línia del que s’esmenta en l’exposició de motius de la proposició de llei en qüestió, el Govern considera que l’Associació d’Ex Síndics i Ex Consellers Generals (AESCO) ha desenvolupat, des de la seva creació el març del 2003, una tasca notable en la promoció dels valors democràtics i culturals íntimament lligats al poble andorrà, a la seva trajectòria col·lectiva i a les seves institucions.
En aquest sentit, el Govern comparteix amb els impulsors de la proposició de llei la necessitat de dotar l’AESCO d’un marc legal clar i estable. Sens dubte, l’especificitat de l’AESCO, fa que aquesta associació no pugui encabir-se al 100% en els pressupòsits de la Llei qualificada d’associacions i que, per tant, precisi d’un règim legal propi. La transformació de l’AESCO en el Grup d’Ex Síndics i Ex Consellers Generals (GESCO) és, per tant, un pas adequat i pertinent.
Més enllà de les regulacions concretes sobre el funcionament, la composició i els òrgans legals del GESCO, -regulacions que el Govern comparteix plenament i que, per tant, no és necessari entrar a valorar en el seu detall-, el rellevant d’aquesta proposició de llei és que atorga un estatut definit a les persones que han format part del Consell General, representant màxim de la sobirania popular.
Ha estat una pràctica habitual en els règims democràtics, ja des de l’antigor, la de preveure un paper institucional concret i fins i tot unes competències definides a les persones que han exercit les més altes responsabilitats públiques; perquè les societats d’arreu han tingut consciència de l’actiu que representa per a un sistema polític poder comptar amb l’experiència d’aquestes persones. En el cas concret que ens ocupa, el fet de posar en valor la trajectòria i els coneixements d’aquelles persones que han format part del poder legislatiu en temps pretèrits està en consonància amb el respecte per la tradició i la identitat que la societat andorrana ha demostrat al llarg dels temps.
Quant a les competències concretes previstes a la proposició de llei, el Govern valora positivament que es tracti de funcions consultives i que aquestes es desenvolupin a requeriment d’una majoria qualificada del Consell General. Segons el punt de vista de l’Executiu, un dels punts claus del text presentat ha de ser trobar un equilibri entre les funcions consultives del GESCO i la potestat legislativa del Consell General que, en cap cas, no s’hauria de veure disminuïda per aquestes funcions consultives. El Govern entén que el redactat de la proposició de llei ha sabut trobar aquest equilibri, deixant, -a més-, la porta oberta a què els estatuts del GESCO puguin definir altres funcions per servir l’alta missió de promocionar i defensar els valors democràtics, la cultura andorrana i la llengua catalana.
Per tot l’exposat, el criteri del Govern a la Proposició de llei de creació del Grup d’Ex Síndics i Ex Consellers Generals (GESCO) és favorable.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Seguidament procedirem amb les intervencions dels grups parlamentaris.
Pel Grup Parlamentari Mixt, per SDP, Sra. Sílvia Eloïsa Bonet teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
Cal començar recordant que aquesta ha estat una iniciativa legislativa presentada de forma consensuada per tots els grups parlamentaris, fet que ens demostra que aquest és un projecte comú al qual calia donar-li resposta.
I calia donar-li resposta ja que ha estat una reivindicació que ja ve de temps, i que ara, un cop passat el procediment legislatiu, podrà veure la llum.
Avui, i penso que no m’avanço en les prediccions, s’acceptarà a tràmit parlamentari.
Aquesta proposició de llei té com a objectiu dotar d’un marc legal a l’antiga Associació d’Ex Síndics i Ex Consellers Generals que passa a ser el grup d’Ex Síndics i Ex Consellers Generals.
No entraré a descriure els aspectes concrets que regularà la norma sinó em centraré en la seva importància.
Comparteixo amb el criteri del Govern que es podrà dotar als càrrecs electes fruit de la sobirania popular d’un estatus futur, tal i com han desenvolupat les democràcies arreu, en el qual la seva experiència passa a ser considerada un valor.
Vull recordar que el Consell General exerceix el poder legislatiu i els síndics i consellers generals durant la seva trajectòria adquireixen unes competències i capacitats per continuar amb tasques consultives i de promoció i defensa dels valors democràtics, la cultura andorrana i la llengua catalana.
Hem de dir que tenim un deure amb la societat que ens ha portar amb els seus vots a ocupar-nos de les seves necessitats, de les seves aspiracions i del seu futur.
I hem de tenir la voluntat de què la nostra experiència ha de ser, necessàriament, posada al servei dels aspectes públics, de la societat, en la mesura que ha estat la societat qui ens ha permès servir-la a través dels principis d’idees, honradesa i compromís ètic.
Per aquest motiu qui ha estat al servei de la societat, hagi ocupat el lloc que hagi ocupat, necessàriament ha de posar la seva experiència al servei de qui li va permetre adquirir-la.
Gràcies Sr síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
També pel Grup Mixt, pel PS, Sr. Gerard Alís teniu la paraula.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
La Llei de creació del GESCO té per objecte dotar de més entitat a l’existent Associació d’Ex Síndics i Ex Consellers Generals, per quant l’àmbit d’actuació d’aquesta entitat no s’encabeix del tot en el marc de la Llei d’associacions.
Així mateix, i com es fa en altres democràcies europees i mundials, sembla convenient reconèixer per via de llei el caràcter específic de tal entitat.
En aquest sentit, el conjunt de grups parlamentaris varen consensuar el text que es sotmet a consideració d’aquesta Cambra, per donar la legitimitat i entitat que mereixen les tasques que l’AESCO desenvolupa.
Per aquests motius, considerant que la llei respon a les necessitats que regula, els socialdemòcrates votarem l’aprovació de la mateixa.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Parlamentari Liberal, té la paraula la consellera, Sra. Carine Montaner.
La Sra. Carine Montaner:
Gràcies Sr. síndic.
És pel Grup Parlamentari Liberal, una gran satisfacció veure la Proposició de llei del GESCO, treballada pels tots els grups parlamentaris, sotmesa a votació davant d’aquesta Cambra.
Voldria recordar que aquesta proposició de llei té com a objectiu donar un reconeixement merescut a tots els ex consellers i ex síndics que van dedicar temps i energia en aixecar Andorra.
Permeteu-me fer un salt endarrere i parlar de l’Andorra d’abans, del passat. L’Andorra que tenia una economia de subsistència, una Andorra solidària que malgrat tenir poca cosa la gent s’ajudava.
Una Andorra molt diferent de la que coneixem on les famílies intentaven sobreviure com podien, treballant la terra i guardant el bestiar, una Andorra que no podia fer viure tots els andorrans i que veia marxar molts d’ells cap als països veïns. A l’època, molts andorrans havien de marxar a contra cor per trobar feina i fer viure les seves famílies. Des de llavors quin canvi!
Tenim una Andorra com la que tenim avui gràcies a tots aquests consellers i síndics que van treballar de valent sense perdre de vista l’interès general, amb un objectiu ben clar, aconseguir els reptes que llavors semblaven impossibles. Voldria agrair públicament la tasca de tots aquests consellers i síndics que van servir Andorra i el poble andorrà, a ells que van donar tot per Andorra. Un exemple a seguir per tots nosaltres aquí en aquesta Cambra.
Per acabar, felicitar-nos tots plegats, companys polítics de tots els grups parlamentaris per la bona entesa i el consens trobat a l’hora d’elaborar el text final d’aquesta proposició de llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
És el torn del Grup Parlamentari Demòcrata. Té la paraula la consellera, Sra. Maria Martisella.
La Sra. Maria Martisella:
Gràcies Sr. síndic.
El Grup Parlamentari Demòcrata entén que no es tracta d’una proposició de llei amb un contingut habitual que regula normes jurídiques estrictament parlant sinó que va més enllà.
Aquesta proposició de llei posa en valor la feina feta per l’Associació d’ex síndics i ex consellers, creada l’any 2003.
Es tracta d’un reconeixement a una tasca desinteressada que fa aquesta entitat, amb una voluntat de mantenir, tal i com han esmentat els consellers, vius els valors democràtics i culturals andorrans.
La proposició de llei, mitjançant la qual es dota l’entitat de personalitat jurídica pròpia, introdueix la possibilitat de sol·licitar, a petició d’una majoria qualificada del Consell General, un informe no vinculant sobre qüestions que es trobin a tràmit parlamentari. Entenem que la llei manté, d’aquesta manera, tal i com ho ha esmentat el Sr. cap de Govern llegint el seu criteri, l’equilibri entre les funcions consultives del GESCO i la potestat legislativa que correspon al Consell General.
En definitiva, es tracta d’una llei que permetrà sumar l’experiència al debat parlamentari i que en qualsevol cas posa de relleu una tasca lloable, exercida amb moderació i prudència, per tal de contribuir, i cito l’exposició de motius de la llei, al bé comú dins del noble art de fer política.
Noblesa sobre la qual crec que caldria avui que reflexionéssim tots plegats a l’hora de fer política.
Per tot l’exposat, el Grup Parlamentari Demòcrata votarà a favor de la presa en consideració.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
El Govern desitja intervenir de nou...
Alguna altra intervenció per part dels Srs. consellers...
Bé, si no hi ha més intervencions i vist el manifestat, proposo la presa en consideració per assentiment.
Es pren en consideració la proposició de llei i vist que per carta del 20 de març del 2017, tots els grups parlamentaris varen manifestar la renúncia a la presentació d’esmenes a l’articulat, declaro aprovada la proposició de llei.
Passem al segon punt de l’ordre del dia.
2- Examen i votació de la presa en consideració de la Proposició de llei de suport als emprenedors, la seva internacionalització i el seu finançament.
La proposició de llei fou publicada en el Butlletí número 14/2017 del 28 de febrer. El criteri del Govern ha estat publicat en el Butlletí número 22/2017 del 23 de març.
Intervé pel Govern per llegir el criteri, el Sr. Francesc Camp.
Teniu la paraula.
El Sr. Francesc Camp:
Gràcies Sr. síndic.
El Govern ha examinat la Proposició de llei de suport als emprenedors, la seva internacionalització i el seu finançament presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, publicada al Butlletí del Consell General el 28 de febrer del 2017 i, d’acord amb el que disposa l’article 103.2 del Reglament del Consell General, manifesta el seu criteri sobre la proposició de llei esmentada basant-se en les següents:
Consideracions:
La Proposició de llei que se sotmet a criteri del Govern té per objecte regular i fomentar l’activitat emprenedora en l’àmbit tecnològic, el biotecnològic, el medi ambient i l’economia verda, les energies renovables i l’I+D, amb l’objectiu de potenciar els sectors de l’economia andorrana relacionats amb aquests àmbits. Així, estableix un seguit de mesures en aspectes tan diversos com l’educació, el finançament de les empreses, els impostos o la seguretat social. També preveu mesures de simplificació de tràmits administratius i crea noves figures jurídiques relacionades amb l’emprenedoria.
Els consellers socialdemòcrates del Grup Parlamentari Mixt justifiquen la necessitat d’aquesta llei partint del context en el que bona part dels països desenvolupats del món es troben immersos en una crisi econòmica i financera sense precedents, i el Principat d’Andorra, malauradament no n’ha estat l’excepció. La recessió econòmica generalitzada, les elevades taxes d’atur i la inestabilitat laboral, entre altres factors, han comportat per a moltes persones la necessitat de reinventar-se i dotar l’economia de nous productes i serveis amb l’objectiu d’obrir mercats fins ara inexistents. Tot plegat, també segons els consellers socialdemòcrates, ha constituït el marc idoni per al sorgiment de l’activitat emprenedora, la qual en els darrers anys ha experimentat un creixement exponencial a nivell global. Aquesta eclosió de l’emprenedoria ha contribuït substancialment a dinamitzar economies estancades. I en aquest sentit, diverses jurisdiccions ja han optat per regular l’activitat emprenedora en benefici d’aquells que la duen a terme, amb l’objectiu de fomentar-la i convertir-la en motor econòmic de cada territori en concret.
Si bé el Govern no discuteix els beneficis que comporta per a una economia en crisi el foment de polítiques públiques a favor de l’emprenedoria, l’exposició de motius que justifiquen aquesta llei dóna a entendre que Andorra no ha fet els deures en matèria d’emprenedoria quan altres països del nostre entorn si ho han fet. El Govern no pot compartir de cap manera el diagnòstic tan negatiu de la situació econòmica actual del nostre país que ha portat els consellers socialdemòcrates a redactar aquesta llei, i no ho pot fer perquè la majoria d’indicadors econòmics, al capdavant dels quals el creixement del PIB, presenten variacions positives com a mínim pels darrers 3 anys, evidenciant l’inici de la recuperació econòmica a la que sense dubte també han contribuït els emprenedors del nostre país.
La política econòmica i fiscal del Govern des del 2011 ha tingut com a principal objectiu situar Andorra en posició de competir internacionalment, i totes les reformes dutes a terme han anat en aquest sentit, essent les més destacables els canvis legislatius per atreure inversió estrangera i la implementació d’un model fiscal moderat, competitiu i homologable que dóna seguretat jurídica i facilita la conclusió de convenis per evitar la doble imposició. El nou marc creat des del 2011 sense dubte ha ofert i està oferint oportunitats també als emprenedors d’aquí i de fora: un marc on la diversificació de l’economia ha estat clau per crear aquestes noves oportunitats tant en els sectors tradicionals que ha calgut rellançar com en la creació de nous sectors d’activitat cabdals per a l’atracció de talent, innovació i inversions productives.
Els emprenedors han estat, i són, pel Govern un dels principals col·lectius als quals s’ha dirigit la política econòmica dels darrers anys amb accions i reformes que han contribuït a donar-los l’empenta necessària per fer el pas.
No obstant, el Govern comparteix la motivació principal de la proposició de llei, el foment de l’emprenedoria, però en un sentit més ampli, sense les limitacions sectorials que imposa la proposició de llei. Per impulsar el desenvolupament de determinats sectors es poden dissenyar accions concretes però el foment de l’emprenedoria no es pot restringir només a certes activitats. Aquesta ha sigut la premissa que s’ha seguit des de Govern en els darrers 6 anys. I és que cal recordar que el Govern ha impulsat diverses mesures de caràcter general que contribueixen al foment de l’emprenedoria, en els àmbits de l’acompanyament als emprenedors a l’inici del seu projecte empresarial, en la seva formació i en la simplificació dels tràmits administratius per facilitar-los la gestió dels seus negocis.
En l’àmbit de l’acompanyament als emprenedors cal destacar:
- El llançament de la iniciativa Actua per impulsar la diversificació de l’economia i que ha permès posar en marxa diversos clústers amb l’objectiu, entre d’altres, de donar suport als emprenedors pel desenvolupament de noves iniciatives empresarials, a través de la col·laboració entre els sectors públic i privat. Els clústers d’innovació, de salut i benestar, educació i més recentment d’esports han posat a treballar conjuntament més de 400 empreses i de 550 persones.
- La creació, juntament amb la Cambra de Comerç Indústria i Serveis i la societat pública Andorra Desenvolupament i Inversió, d’un servei d’atenció a la petita empresa, que des de la seva posada en funcionament ha atès gairebé 11.000 consultes en matèries tan diverses com la creació d’empreses, els impostos, els règims de cotització a la CASS i les obligacions comptables, entre d’altres. Un servei que es va complementar l’any 2014 amb l’Actua Corner per acompanyar els emprenedors estrangers a l’inici de la seva etapa professional al nostre país.
- El llançament, molt recentment, per part d’Andorra Telecom, de la incubadora d’empreses El Niu, amb l’objectiu de potenciar projectes d’emprenedoria, amb accés a una sèrie de serveis i programes de “mentoring”.
- La continuïtat del Taller d'Emprenedors (enguany s’està desenvolupant la 17a edició), que és una iniciativa del Govern que es va posar en marxa l’any 1999 amb els objectius de crear la dinàmica d’emprenedoria i d’afavorir la capacitat de crear noves empreses al país. Des dels seus inicis s’hi han inscrit uns 250 emprenedors, dels quals aproximadament un terç han creat la seva pròpia empresa.
- I finalment, l’aprovació de la llei d’inversions estrangeres, que més enllà de permetre la creació de societats amb el 100% de capital estranger en qualsevol sector d’activitat, condició sine qua non per atreure emprenedors forans, va donar drets econòmics a tots els residents des del primer dia de residència, facilitant així l’activitat dels emprenedors que no tenien i que no tenen la nacionalitat andorrana.
Pel que fa a la simplificació dels tràmits administratius, cal destacar: el tràmit simplificat d’obertura de comerç, -règim al qual s’acullen tres de cada quatre noves empreses basat en la declaració jurada sobre el compliment de la normativa vigent i que permet el mateix dia que es presenta la sol·licitud d’obertura.
La reducció de terminis en la constitució d’una societat abans de la modificació de la normativa de societats per crear una societat calia autorització prèvia de l’Administració que es podia obtenir en un termini de dos mesos... que es podia obtenir en un termini de dos mesos. La modificació aprovada a finals de l’any 2013 elimina el tràmit d’autorització prèvia el que a la pràctica permet realitzar el tràmit de reserva de denominació social en un màxim de cinc dies hàbils i ja poder comparèixer davant un notari per a constituir la societat. Alhora, s’escurcen els terminis d’inscripció al Registre de societats mercantils. Abans de la modificació el registre disposava de dos mesos per inscriure i actualment ho ha de fer en un termini màxim de quinze dies naturals.
La simplificació del dipòsit de comptes per a determinades tipologies d’empreses i empresaris, així s’ha simplificat el règim simplificat... així s’ha ampliat, perdó, el règim simplificat pels empresaris que tinguin una xifra total d’ingressos anuals inferior a 600.000 euros, quan el llindar anterior per acollir-se al règim simplificat estava fixat en 250.000 euros.
També suprimeix obligació de lliurar la declaració jurada de la xifra total anual d’ingressos pels empresaris persones físiques quan aquesta xifra és inferior a 150.000 euros, atès que en aquest cas aquesta informació ja es troba disponible mitjançant la declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques, d’aquesta manera s’aconsegueix simplificar les obligacions dels empresaris persones físiques evitant la duplicitat en la tramitació de la informació.
Finalment cal destacar també la creació l’any 2013 de diversos règims de cotització dels autònoms a la CASS en funció dels seus ingressos, així les persones que realitzin una activitat, perdó, per compte propi poden sol·licitar reduccions del 25 fins el 75% de la cotització a la CASS, sempre i quant es compleixin uns requisits tant de caràcter econòmic com personal.
Aquest conjunt de reglamentacions i iniciatives han contribuït, sense cap mena de dubte, a què el nombre de nous negocis oberts tornin a créixer des del 2013 i siguin els dos darrers anys el més alt des de la creació del Registre de comerç amb més de 800 nous negocis donats d’alta tant al 2015 com al 2016 i un saldo net de creació de negocis de 414 al 2015 i de 452 el 2016. De la mateixa manera, el nombre de noves societats inscrites al Registre de societats mercantils és el més alt dels darrers deu anys amb més de 800 societats noves inscrites al 2015 i gairebé 900 el 2016.
Tot i les mesures adoptades fins a la data d’avui el Govern parteix de la base que les mesures pel foment de l’emprenedoria s’han d’anar adaptant a les necessitats que sorgeixin fruit del canviant entorn econòmic.
Per tant l’executiu continua immers en la millora i simplificació dels tràmits administratius i en la recerca de mesures de foment de l’emprenedoria. Actualment s’està treballant en la digitalització a través de la plataforma e-tràmits i la simplificació dels tràmits d’obertura de comerços amb l’objectiu de reduir els terminis i els procediments d’obertura sota la premissa de reduir la intervenció de l’Administració en aquests procediments, i que la mateixa es centri més en el control posterior del compliment de les normatives reguladores pròpies de les activitats econòmiques i de prestació de serveis que es volen dur a terme.
D’altra banda es preveu desplegar en el decurs de l’any vinent la normativa vinculada a la Llei del comerç i que regularà, entre d’altres, el centres de negocis (els Business Centers).
Si bé s’ha posat de manifest amb tot l’exposat anteriorment l’aposta decidida d’aquest Govern per l’emprenedoria, el Govern no defuig a les seves responsabilitats i per tenir la premissa que qualsevol iniciativa a favor de l’emprenedoria mereix ser analitzada a continuació exposa la seva valoració de la proposta de llei.
Prèviament a l’anàlisi de fons de l’articulat de la Proposició de llei, el Govern considera necessari realitzar uns comentaris de caràcter general. En primer lloc, tot i compartir la motivació principal de la Proposició de llei que no és altra que el foment de l’emprenedoria, el Govern considera que no es pot limitar l’emprenedoria a determinats sectors d’activitat que a la pràctica generen un nombre limitat d’obertura de nous negocis. El Govern tampoc pot compartir que no es defineixi clarament un àmbit d’aplicació; cal recordar en aquest sentit que l’àmbit d’aplicació és un dels elements essencials d’una norma, el seu eix vertebrador i el punt de partida fonamental de la mateixa, per tant, qualsevol tipus d’indefinició o indeterminació en l’àmbit d’aplicació genera inseguretat jurídica.
Concretament la Proposició de llei és incongruent en la definició del seu àmbit d’aplicació, així en l’exposició de motius de la Proposició de llei es fa referència a un àmbit d’aplicació general mentre que en l’article 2 s’estableix que la norma és aplicable a totes les activitats econòmiques i de foment de la internacionalització i per contra, en l’article 3, es fa una limitació sectorial circumscrita a activitats relacionades amb aspectes tant diversos com la tecnologia, l’energia verda, l’I+D i els sectors tradicionals que apliquen noves tecnologies.
No queda clar qui pot, finalment, acollir-se als preceptes d’aquesta norma. Endemés de la naturalesa de les activitats descrites a l’article 3 és per si mateixa tant evolutiva que pot comportar una obsolescència de la norma en un futur proper. Alhora, en aquest sentit, tampoc queda clar si se’n podrien beneficiar empresaris existents o només nous emprenedors, com tampoc queden clars els criteris que haurien de diferenciar un autònom -perfil empresarial ja regulat en la nostra regulació, en la nostra legislació- d’un emprenedor. És el parer del Govern que l’emprenedoria no va solament lligada a uns sectors concrets sinó que amb independència de l’activitat que es desenvolupa, tota persona que decideixi iniciar una activitat empresarial ha de ser considerada emprenedor. Així es considera que si es decideix potenciar determinats sectors d’activitat, ha de ser dins del marc d’una Llei general d’emprenedoria on s’especifiquin les accions concretes que els fomentin.
D’altra banda i en termes generals el Govern considera que la Proposició de llei presenta incoherències en el marc jurídic institucional d’Andorra. D’una banda, es fa esment a organismes que no existeixen al Principat, com ara el Registre de la propietat o el Registre mercantil del domicili de l’emprenedor.
D’altra banda, es proposen mesures no adaptades a la realitat jurídica i econòmica del Principat i que en realitat són pròpies d’un Estat de dimensions notablement més grans que Andorra.
També es detecten mancances en la tècnica jurídica emprada en la redacció de la Proposició de llei com ara remissions errònies al propi articulat, modificar mitjançant llei ordinària continguts d’una llei qualificada, entre d’altres.
Tal com s’exposarà de forma recorrent en base a les mesures concretes, es detecta que aquesta Proposició de llei sovint reprèn preceptes de la norma anàloga vigent en l’Estat espanyol. És per aquest motiu que es produeixen els efectes entorn a l’esmena anunciats.
Finalment, per concloure aquestes consideracions prèvies, en la Proposició de llei es preveuen una sèrie de mesures que a la pràctica modifiquen lleis actualment en vigor, tot i que formalment no comporten la introducció de nous articles o la modificació dels ja existents en les lleis vigents afectades. Això pot provocar que la legislació específica de diferents àmbits es trobi dispersa en diferents textos normatius impossibilitant la refosa de la norma específica, el que va en contra de la tendència que s’ha perseguit en els darrers anys de compilar les normes d’un àmbit concret en un mateix text legislatiu a fi de facilitar-ne la comprensió i aplicació al ciutadà. Així és el parer d’aquest Govern que la forma de la Proposició de llei no és correcta: les mesures previstes s’haurien d’articular com a modificació de determinats articles de les lleis que regulen, entre altres, el sistema educatiu, el finançament de les empreses, els règims societaris i de comerç, i les figures tributàries o la seguretat social. Ja entrant en les mesures concretes, a continuació el Govern fa la valoració d’aquestes seguint l’estructura de capítols de la Proposició de llei que fa l’objecte d’aquest criteri. Pel que fa a les mesures previstes en matèria d’educació recollides en la secció primera del capítol II de la Proposició de llei cal remarcar que existeix un error de fons important ja que en la Proposició de llei es considera que el Govern té potestat pedagògica en tots els sistemes educatius presents al Principat. En aquest sentit les proposicions realitzades en l’àmbit de l’educació no estan adequades a la realitat de l’estructura educativa del país, així doncs si la Cambra té en consideració la Proposició de llei caldrà adaptar-les a Andorra.
Pel que respecta a la Proposició de crear un punt d’informació a l’emprenedor continguda a la secció segona del capítol II, cal recordar que a dia d’avui ja existeix aquest servei. Tanmateix és criteri d’aquest Govern que si aquesta Proposició de llei es pren en consideració seria convenient regular-ne degudament les funcions a fi de donar-li un major impuls.
Respecte a les funcions que la Proposició de llei atorga a aquest servei públic i gratuït d’atenció a l’emprenedor, cal palesar que algunes de les tasques d’assessorament que se li encomanen poden entrar en conflicte amb les activitats que duen a terme professionals en el sector privat com ara les gestories administratives i els assessors empresarials. Així mateix la Proposició de llei estableix que el punt d’informació a l’emprenedor ha de fer un seguiment a les tramitacions en base a un document únic de tramitació inspirat en la norma espanyola. Si bé a l’estat veí està regulat i implementat de forma general, a Andorra implicaria un canvi de model substancial. Si endemés, tenint en compte l’àmbit d’aplicació sectorial que preveu la Proposició de llei ens trobem que acabarien existint diversos règims de tramitació administrativa en funció de l’activitat que l’emprenedor vol dur a terme.
En el capítol III, la Proposició de llei introdueix una regulació específica per l’emprenedor “persona física”, basada en la limitació de la seva responsabilitat patrimonial. La proposta de regulació s’inspira en la norma espanyola que introdueix legislativament una limitació en principi de responsabilitat universal dels deutes als emprenedors “persona física” salvaguardant l’habitatge habitual de la responsabilitat patrimonial, sempre que aquell no tingui un valor superior a 300.000 euros.
En aquesta mateixa línia la introducció de noves figures per fomentar l’emprenedoria al capítol IV de la Proposició de llei es proposa la regulació de la societat limitada d’emprenedoria el règim de la qual novament està inspirat en la societat limitada de formació successiva que preveu l’ordenament jurídic espanyol. La diferència substancial entre ambdues és que la Proposició de llei permetria crear una societat de responsabilitat limitada amb un capital social inferior a 3.000 euros, mentre que la norma espanyola preveu que el capital sigui el mínim exigit per la Llei de societats però que el seu desemborsament sigui successiu d’acord amb unes regles específiques. Així doncs, el criteri del Govern és que la regulació proposada és incomplerta i pot comportar inseguretat jurídica en el tràfic mercantil. Per tant, pel que respecta als capítols III i IV és opinió d’aquest Govern que conceptualment es tracta de mesures que poden contribuir al foment de l’emprenedoria però que formalment no estan ajustades al marc jurídic vigent i a la realitat socioeconòmica dels emprenedors. Per tant, en el cas que aquesta Proposició de llei prosperi caldria fer els ajustaments d’adaptació oportuns. Alhora, i respecte als terminis de resolució previstos en els referits capítols, el Govern entén que s’han de valorar d’acord amb els mitjans dels que és capaç de disposar l’Administració, i en tot cas, es tracta de disposicions que s’han de regular per via reglamentària.
Quant a les mesures de simplificació administrativa previstes en el capítol V de la Proposició de llei, cal posar de manifest que respecte a les obligacions comptables dels emprenedors existeix una incongruència consistent en què l’article 23 d’aquesta Proposició de llei elimina a la pràctica l’obligació de sotmetre a auditoria els comptes de tota societat mercantil, mentre que en l’article 12.5 preveu que l’emprenedor “persona física” pugui arribar a sotmetre a auditoria els comptes anuals que hagi de formular sense definir en quins casos. Al respecte, cal tenir en compte igualment que a dia d’avui no és obligatori que una societat mercantil amb excepció del que previngui la normativa sectorial sotmeti a auditoria els seus comptes anuals fins que no entri en vigor una llei que reguli l’auditoria al Principat.
D’altra banda, el Govern considera que cal tenir igualment en compte que eliminar els llindars patrimonials de volum de negoci o de capacitat productiva que la norma vigent preveu com a generadors d’una necessitat d’auditar els comptes formulats per una societat mercantil, pot anar en contra dels principis internacionalment reconeguts de transparència, informació financera fidedigna que han de permetre els comptes anuals.
En relació a les mesures proposades en matèria tributària, i en relació a la forma de la Proposició de llei, regulades en les seccions primera i segona del capítol VI, i reprenent el que ja s’ha exposat de forma general, els beneficis fiscals s’haurien d’articular com a modificació de determinats articles de la Llei 95/2010, del 29 de desembre de l’impost sobre societats i de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, mitjançant les corresponents disposicions addicionals o finals a la Llei de suport als emprenedors, en lloc de crear un règim fiscal específic en aquesta norma, atès que d’aquesta manera el ciutadà trobarà les normes fiscals en un sol cos jurídic.
Alhora, cal apuntar que la Proposició de llei només preveu beneficis fiscals per a les societats, ja siguin Societats Limitades d’Emprenedoria, o bé a la resta d’entitats que desenvolupin activitats de recerca, desenvolupament i innovació tecnològica, però enlloc es parla de beneficis fiscals per als empresaris “persona física” que realitzin aquestes mateixes activitats. Això trenca el principi d’homogeneïtat de la tributació de les activitats econòmiques amb independència de si l’empresari tributa per l’impost de societats o per l’IRPF.
Destacar també que tot i que el Govern considera que els incentius fiscals previstos en la Proposició de llei poden ser adequats (amb algunes modificacions a introduir des del punt de vista tècnic) per obtenir el resultat perseguit per la norma, hem d’alertar del fet de què incidiran directament de manera negativa en la recaptació de l’Estat per aquests dos impostos. Cal tenir en compte que les deduccions previstes actualment en l’impost de societats són de l’ordre d’uns 20 milions d’euros, quan la recaptació neta efectiva d’aquest impost es situa al voltant dels 38 milions d’euros. Per tant, afegir més deduccions en l’impost de societats sense valorar els efectes i la vigència de les deduccions previstes actualment pot suposar a la pràctica buidar de contingut recaptador del mateix. Així, cal tenir en compte també que les deduccions no aplicades en un exercici per insuficiència de quota es poden acumular per ser aplicades en exercicis posteriors, amb el que també es posa en risc la recaptació dels exercicis posteriors. En aquest sentit, abans d’aprovar noves deduccions generalitzades, caldria valorar la idoneïtat de mantenir les deduccions actuals de l’impost de societats, ja sigui eliminant-ne algunes o limitant-ne tant l’abast en un exercici o bé la capacitat d’aplicar-les en un futur. Per tant, el Govern entén que si el Consell General decideix finalment debatre la Proposició de llei que ens ocupa, caldrà abordar una revisió profunda de les mesures proposades per tal d’adaptar-les a la realitat i l’ordenament públic andorrans.
Respecte a les mesures previstes en la secció tercera del capítol VI, en matèria de les cotitzacions a la seguretat social, el Govern vol fer constar que a Andorra actualment no existeix base mínima de cotització (és una terminologia de la norma espanyola). Per contra, el sistema de cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi, s’estructura en una única base de cotització que, com ja s’ha palesat en aquest criteri, en determinats casos la normativa vigent ja hi preveu reduccions. En aquest sentit, cal posar de manifest que actualment el Govern ja està treballant en una possible modificació de les cotitzacions de les persones que realitzen una activitat per compte propi. S’ha de facilitar reduccions en la base de cotització dels emprenedors, però també s’han de tenir en compte els ingressos i beneficis que generin aquestes empreses per determinar quina ha de ser la base de cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi.
En relació a la mesura prevista en l’article 31 de la Proposició de llei, cal remarcar que actualment ja existeix una Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat que tracta del finançament de les cotitzacions dels treballadors discapacitats, i en aquests casos no es fan reduccions i bonificacions de quotes, sinó que és el Govern qui finança les cotitzacions d’acord amb el que disposa la llei.
Finalment, i pel que es refereix a l’aplicació de reduccions i bonificacions de quotes de la CASS per a la contractació de treballadors, previstes en l’article 32 de la Proposició de llei, les mesures proposades podrien contribuir a agreujar els problemes de sostenibilitat del sistema de seguretat social.
En relació a les mesures previstes en la secció primera del capítol VII de la proposició de llei, relatives al foment de la internacionalització de l’emprenedoria andorrana, el Govern manifesta que en el decurs dels darrers anys, el Ministeri d’Afers Exteriors, amb la col·laboració de l’ADI, SAU, ha afavorit que les ambaixades participin activament en la tasca d’internacionalització de les empreses andorranes. Així, s’està treballant activament en el desenvolupament de la figura dels agregats econòmics. Fins ara, s’han realitzar diverses formacions en ambaixades com les de Madrid i Brussel·les -més recentment la darrera setmana a París-, amb l’objectiu de donar suport a les empreses andorranes que volen desenvolupar la seva activitat empresarial fora d’Andorra. Endemés, es preveu que aquesta figura, que properament estarà present a les ambaixades andorranes, exerceixi també la funció d’interlocutor amb els possibles inversors estrangers.
En aquest mateix sentit cal remarcar que el Ministeri d’Afers Exteriors, amb la col·laboració d’ACTUA i del Ministeri de Turisme i Comerç, ha dut a terme més de 20 missions econòmiques i presentacions del nou marc econòmic i fiscal andorrà en les que han participat més de 400 empresaris tant d’Andorra com de l’estranger.
És per tot l’exposat que el Govern considera que ja s’està duent a terme la mesura proposada, i que no fa l’objecte d’ésser introduïda en un text legislatiu.
En relació a les mesures, en matèria d’immigració, previstes en la secció segona del capítol VII de la Proposició de llei, el Govern posa de manifest que, a dia d’avui, Andorra no expedeix visats. En aquest sentit, es considera que no escau preveure l’establiment de visats ja que la Llei qualificada d’immigració ja preveu que una persona pot estar a Andorra en règim turístic fins a 3 mesos, essent aquest termini suficient per fer tots els tràmits a què fa referència l’article sense que calgui atorgar visats ni cap altra documentació immigratòria.
Així mateix, i pel que fa a l’article 36, el Govern considera que introdueix confusió i trenca la coherència de les diferents autoritzacions d’immigració que regula la Llei qualificada d’immigració. En aquest sentit, cal manifestar que la normativa vigent regula una modalitat d’autorització d’immigració que s’ajusta a les necessitats de les persones que volen crear una societat limitada d’emprenedoria. Concretament, la vigent modalitat d’autorització de treball per compte propi requereix l’obtenció d’una autorització d’inversió estrangera per constituir una societat andorrana amb una participació superior al 10%, haver constituït aquesta societat, exercir un càrrec en l’òrgan d’administració de la societat, i que la societat tingui registrat un comerç en activitat per obtenir-la i renovar-la.
En relació al capítol VIII cal destacar que l’articulat de la Proposició de llei és similar al títol V, Règim Jurídic de les plataformes de finançament participativa de la Llei espanyola (“Llei 5/2015, del 27 d’abril, de fomento del financiamiento empresarial”).
No obstant això, la llei espanyola incorpora molts altres aspectes com el règim jurídic dels establiments financers de crèdit i de les titulacions. El fet de només transposar una part de la Llei provoca que es produeixin certes inconsistències en l’articulat, el que fa necessari l’adequació de la mateixa a la terminologia i al marc legal vigent a Andorra i s’han de revisar les referències creuades entre articles.
Addicionalment, aquest tipus de plataformes s’han d’encabir també dins de la Llei de prevenció de blanqueig i finançament del terrorisme.
Així, considerem que el model espanyol replicat en aquesta Proposició de llei es basa en un model que sembla que està sent contrastat amb la indústria espanyola per fer-lo més flexible i adaptat a les necessitats d’un nou sector emergent. A més, s’ha demostrat que a la pràctica ha donat molts problemes a l’hora de la seva implementació i podria ser objecte de futures modificacions per donar cabuda a aquestes noves modalitats de “crowdfunding”.
També és parer del Govern que s’ha de fer una reflexió més estratègica per tal de tenir en compte quins models de negoci sobre aquestes plataformes interessen al Principat, i quines implicacions tenen en relació amb els actuals models de negoci de les entitats operatives del sistema financer.
Per tant, el Govern considera que caldria regular aquest tipus de plataformes de finançament participatiu en una norma pròpia, separada de la proposició de llei que ens ocupa, donar-li a la normativa andorrana una dimensió més àmplia que l’actual normativa espanyola, i més semblant al model anglosaxó que encabeix diferents models de “crowdfunding”.
En relació al capítol 9, concretament respecte de l’article 84 sobre l’emissió de deute de les societats anònimes i de responsabilitat limitada, la proposta no preveu la protecció dels inversors atès que no es defineix cap mecanisme que els informa de la solvència de les referides emissions de deute. Alhora, la proposta d’emissió de deute sembla que és més apropiada per a grans empreses que per a emprenedors novells, ja que en cas de voler recórrer aquest tipus de finançament s’ha de fer front a costos elevats.
Finalment, pel que fa a les millores en l’accés al finançament bancari, a priori, el Govern considera molt limitat centrar la millora pel finançament bancari a una qüestió de períodes de notificació en el cas de no prorrogar o extingir el finançament.
Tot i així, si la Proposició de llei prospera, caldrà contrastar la viabilitat de les mesures proposades en aquest capítol amb els operadors del sector financer.
Per tot l’exposat, el Govern entén que l’actual Proposició de llei no ha tingut prou en compte l’impacte de la reglamentació proposada sobre la realitat empresarial i sobre l’ordenament jurídic actual, ambdós fruit de les reformes dutes a terme els darrers anys, ni tampoc s’ha redactat sobre la base d’una valoració acurada de l’impacte econòmic que suposarien les mesures proposades sobre els pressupostos tant del Govern com de la CASS.
El Govern comparteix l’esperit d’aquesta Proposició de llei, que no és altre que el foment de l’emprenedoria. No obstant, el Govern entén que, si el Consell General decideix finalment debatre la Proposició de llei que ens ocupa, caldrà abordar una revisió profunda de l’articulat proposat per tal d’adaptar-lo a la realitat econòmica i jurídica andorrana, tal com ja s’ha manifestat en diverses ocasions en aquest criteri.
Aquest és el criteri del Govern a la Proposició de llei de suport als emprenedors, la seva internacionalització i el seu finançament.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Intervé ara per presentar la Proposició de llei en representació dels tres consellers socialdemòcrates del Grup Parlamentari Mixt, el Sr. Gerard Alís Eroles.
Teniu la paraula.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
La llei de suport als emprenedors, la seva internacionalització i el seu finançament, que els socialdemòcrates hem presentat pretén ser una eina fonamental per l’impuls de l’emprenedoria a Andorra.
La crisi econòmica iniciada l’any 2008 a la major part de països desenvolupats, ha comportat per moltes persones la necessitat de reinventar-se, de convertir-se en empresaris, i això ja sigui per desenvolupar de forma autònoma allò que venien fent de forma assalariada, ja sigui per explotar una idea o un invent propis, en resposta als canvis de la nostra societat.
Partint d’aquest context, els socialdemòcrates ens semblava molt escaient i necessari pel Principat d’Andorra la possibilitat d’establir una normativa que reguli l’activitat emprenedora amb l’objectiu de fomentar-la i crear un substrat empresarial que contribueixi a la dinamització de l’econòmica del país. De fet, durant el debat d’orientació política de l’octubre de 2015 el company Pere López ja va avançar aquesta iniciativa legislativa, i avui honorem aquell comprimís presentant davant d’aquesta Cambra aquesta Proposició de llei.
Vull recordar que aquesta nova iniciativa legislativa s’emmarca dins del tarannà dels socialdemòcrates per lluitar contra l’atur mitjançant la reactivació econòmica i donar suport a la nostra economia, i juntament amb altres iniciatives legislatives (com per exemple, la llei de rehabilitació d’habitatges, la llei del comerç, la llei de cooperatives, que van ser presentades en el seu dia pels socialdemòcrates), pretén dotar el nostre país d’eines legals per assolir aquells objectius.
Centrant-me ja més en el text que proposem, aquest es divideix en tres grans àmbits. El primer, el suport a l’emprenedoria, el segon la internacionalització dels emprenedors i el darrer en el finançament dels emprenedors.
Abans d’entrar a desglossar cadascun dels àmbits, vull manifestar que aquests estan extremament entrelligats entre ells, i és que per iniciar una empresa cal poder dotar d’estructures jurídiques que permetin l’activitat empresarial dins del marc legal establert, però també cal poder començar a treballar des del moment zero en què neix una iniciativa, i alhora cal disposar de finançament, clau pel desenvolupament i creixement de tota empresa. Això justifica el fet que en un sol text hem volgut encabir els tres àmbits.
Entrant ja a exposar el contingut de la Proposició de llei, com a punt general, aquesta regula l’objecte, l’àmbit d’aplicació territorial i sectorial de la llei així com el concepte d’emprenedor. En relació a l’àmbit sectorial hem acotat la llei a activitats relacionades al sector tecnològic, biotecnològic, investigació i desenvolupament, medi ambient i economia verda, però també a qualsevol altre sector que potencia aquells sectors. La idea era mantenir fora de l’àmbit de la llei els sectors més consolidats en l’economia andorrana, i afavorir el desenvolupament dels sectors que tradicionalment han comptat amb una menor presència al país. De fet això es feia en línia amb les recomanacions que la Unió Europea ja fa en el pla estratègic 2020, que recomana que els països adoptin mesures per desenvolupar aquests nous sectors. Però òbviament, els beneficis i avantatges que es proposa en la llei, poden ésser estesos en el futur o ara, si escau, a altres sectors i si així es considera.
En relació al primer àmbit que la llei desenvolupa, de l’emprenedoria, la Proposició de llei preveu una sèrie de mesures destinades a fomentar-la en el nostre país.
Primer, per tal d’inculcar als nostres joves la importància de l’esperit emprenedor i crear una veritable cultura emprenedora com a principal motor del desenvolupament econòmic, s’incideix en la vessant educativa. D’una banda, es promou la inclusió en els currículums educatius de secundària, batxillerat, formació professional i universitari, de matèries que comportin objectius i competències per consolidar l’esperit emprenedor. D’altra banda, s’estableix la formació contínua del personal docent en matèries, competències i habilitats vinculades a la emprenedoria.
Segon, es procedeix a la creació del Punt d’Informació a l’Emprenedor, que com a organisme destinat a facilitar, fomentar, i estimular l’esperit de l’emprenedor, proporciona tota la informació que pugui ésser d’interès, oferint totes aquelles mesures que s’adeqüin a les dimensions de l’empresa i a l’etapa en què es trobi de desenvolupament.
Tercer, es preveu la creació de programes de subvenció destinats a fomentar el desenvolupament de l’activitat d’emprenedoria mitjançant la posada a disposició de recursos financers a l’emprenedor. Aquests programes són a criteri del Govern, perquè el que fa la llei és fixar la necessitat que es facin plans sobre els mateixos perquè siguin desenvolupats.
Quart, es regulen dues noves figures
jurídiques, -“l’emprenedor persona física de responsabilitat limitada” i la “Societat Limitada d’Emprenedoria”-, que es beneficien d’avantatges específics. La primera, més vinculada a l’emprenedor persona física inclou una limitació quant a l’afectació del seu patrimoni personal per responsabilitat per deutes generats en l’exercici de la seva activitat econòmica o professional. La segona, deriva de la tradicional societat limitada, però amb certes especificitats respecte a l’objecte, el domicili, el capital social i amb uns estatuts socials estandarditzats.
Cinquè, es regula una sèrie de mesures amb l’objectiu de contribuir a una millora de les relacions de l’emprenedor amb les diverses administracions públiques simplificant els tràmits per a l’exercici de l’activitat.
L’objectiu és, d’una banda, simplificar i agilitzar els tràmits tant per iniciar l’activitat, de manera que, des del primer moment zero que una persona vol ésser emprenedora pugui començar a treballar i pugui efectuar la seva activitat, tot això, òbviament, sense perjudici d’un control a posteriori relatiu als compliments legislatius requerits, i d’altra banda, també es vol reduir encara més i facilitar les obligacions de compliment que s’han de dur a terme durant l’exercici de l’activitat econòmica.
Finalment, en relació a l’emprenedoria, es preveuen importants beneficis fiscals durant els primers anys d’activitat i noves deduccions per incentivar la reinversió dels benèfics. També, s’amplien les reduccions en les cotitzacions avui existents a la seguretat social per als treballadors per compte propi, pels primers anys d’activitat.
En relació segon àmbit, la internacionalització dels emprenedors andorrans i també per la captació de talent estranger, la Proposició de llei busca a completar la normativa existent al principat en matèria d’obertura econòmica, fomentant estratègies públiques d’internacionalització de l’economia, i regulant l’entrada d’estrangers que siguin emprenedors d’acord amb la pròpia llei.
En relació al finançament dels emprenedors, la Llei introdueix noves mesures per facilitar-lo.
Com ja he dit, tota iniciativa empresarial està vinculada a l’obtenció d’un finançament per dur-la a terme. Per això, vam considerar necessari i oportú incloure en aquesta Llei un apartat d’aquestes característiques. Tot i això, aquest apartat va més enllà de l’estricte àmbit de la Llei dels emprenedors, dirigint-se també a PIMES i empresaris de tots els sectors d’activitats.
Les mesures previstes poden ser agrupades en dos grups.
Primer per millorar el finançament, es regula la possibilitat d’emetre de deute per part de les societats anònimes i de les societats limitades, regulació no existent avui en dia al Principat, i també, es dota de més garanties a les PIMES per tal d’assegurar la continuació de les línies de finançament que tinguin atorgades, tot per evitar una problemàtica que succeeix sovint, que d’un dia per l’altre puguin trobar-se tallades les seves necessitats de circular.
Segon, s’introdueix en el nostre ordenament jurídic les plataformes de finançament participatiu, més conegudes com a “crowfunding”. Així es preveu una regulació àmplia d’aquest finançament alternatiu, tant des de la vessant de regulació de les entitats que es dediquin a fer de plataformes, com dels promotors de projectes que operin a través de dites plataformes, com dels promotors de projectes que operin a través de dites plataformes, i també des de la vessant de protecció dels inversors.
Fins aquí la presentació en grans línies de la Proposició de llei que sotmetem a consideració d’aquesta Cambra. Estem convençuts que es tracta d’un text innovador i ambiciós que pot aportar molt a la nostra economia.
De fet hem presentat al text a diversos agents econòmics del país, que han vist amb bons ulls la iniciativa, considerant que pot afavorir l’esperit i les iniciatives emprenedores al nostre país.
Acabaré, com no pot ser d’altra manera, fent una breu referència al criteri del Govern emès en relació al text de la Proposició de llei sense perjudici del major detall en el torn de rèpliques. La veritat és que ens ha sobtat el mateix, per quan aquest tendeix a fer un llarg repàs de les iniciatives efectuades pel Govern en matèria econòmica, iniciatives que de fet el text en res qüestiona, buscant a veure dificultats en el text, -que creiem que no hi són-, sense però valorar cap dels aspectes positius que la incitava presenta en relació a l’emprenedoria i al foment de la mateixa. Tot i això, cal destacar-ho, acaba concloent que comparteix plenament l’esperit de la Proposició de llei.
Podem entendre alguns dels neguits expressats en el criteri, però pensem fermament que no ha de ser un impediment per avançar cap al futur i permetre als nostres ciutadans, als nostres emprenedors d’iniciar i continuar una activitat econòmica, procurant des del sector públic acompanyar a aquells emprenedors en aquella aventura, ja dura de per si, dotant-nos de normes que fomentin l’activitat empresarial i la facin extensiva per tots els ciutadans que vulguin llançar-se a emprendre.
I acabo demanant a tots els consellers i conselleres d’aquesta Cambra, vulguin acceptar avui la presa en consideració de la Proposició de llei, de manera que puguem debatre el text en comissió rebent i incorporant al mateix totes les millores que de ben segur la resta de grups acabaran fent.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Grup Parlamentari Mixt, per SDP, Sr. Víctor Naudi teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
La Proposició de llei que avui és objecte de debat per a la seva presa en consideració a l’entendre dels consellers generals d’SDP, queda limitada a un sector concret de l’emprenedoria -com bé ens acaba d’explicar el ponent-, enfocada únicament per a aquells nous sectors que vulguin obrir mercats fins ara inexistents, bàsicament en l’àmbit tecnològic, el biotecnològic, les energies renovables, el medi ambient i també l’I+D.
És una proposta pensada exclusivament per als joves emprenedors, i pràcticament no té en compte aquells emprenedors amb anys d’experiència que simplement voldrien renovar, ampliar o diversificar el seu negoci creant així nous llocs de treball.
S’oblida d’aquells sectors més tradicionals formats per petites i mitjanes empreses o aquelles persones que actuant per compte propi decideixen endegar un projecte empresarial en l’àmbit del comerç o de la indústria artesanal. En aquest sentit pensem que és una llei poc ambiciosa.
Trobem a faltar en aquesta Proposició de llei un seguit de mesures que acompanyen, que van més enllà d’una simple agilització dels tràmits administratius i que requereixen, de fet, tot un seguit de modificacions legislatives i reglamentàries i, fins i tot, de l’eliminació d’aquelles dualitats recurrents entre l’Administració central i els comuns per tal de contribuir a facilitar un rellançament de l’economia.
Una llei exclusiva de l’emprenedoria pot generar un impuls en la creació de noves empreses, però si no va acompanyada d’una acció més àmplia i ben delimitada pot acabar tenint uns magres resultats.
En un primer anàlisi de la Proposició de llei constatem algunes disfuncions que poden presentar un incompliment de la legislació vigent en matèria fiscal, però també i més concretament en relació amb la llei d’immigració pel que fa a la creació d’un visat d’un any per treballadors estrangers.
Per altra banda, en la qüestió del finançament de les empreses, la Proposició de llei té el mèrit d’introduir la figura del “crowdfunding” o similar, figura que entenem que tard o d’hora caldrà legislar, però això hauria de formar part d’una llei específica.
En relació al criteri de Govern em sobta que en la llarga exposició de l’anàlisi publicat, pràcticament la meitat del relat es dedica a vanagloriar l’acció del Govern com si es tractés de fer balanç de la legislatura, aprofitant l’ocasió per contrastar les mesures econòmiques amb els objectius que, en un altre àmbit de coses, pretén assolir la Proposició de llei.
Així es publiciten les accions fetes per l’ADI, la societat ACTUA, i el NIU d’Andorra Telecom, quan per altra banda i a data d’avui i després de 6 anys de Govern de DA per formalitzar una societat els terminis de temps generalment no baixen del mes i mig.
Senyors de Govern, si bé en alguns sectors sembla que existeix una recuperació incipient, existeixen altres sectors com el comerç o el sector financer que encara passen per moments delicats ja que, a més d’una crisi econòmica continua persistint una crisi estructural, tot que en àmbits diferents d’adaptació als nous temps. Per altra banda, el gran nombre d’obertures de noves activitats esmentat, no fa massa pel Sr. ministre, no es tradueix en valor econòmic en la mateixa proporció en un augment de la massa salarial declarada a la CASS, fet que podria denotar en part la instal·lació d’empreses tipus offshore o bé de treball temporal o treball precari.
Tampoc i de moment aquesta incipient recuperació no s’acaba de traslladar a la butxaca de les famílies més humils, ben al contrari, i amb l’agreujant que en molts casos aquestes famílies conviuen amb la por que moltes de les empreses en les quines treballen pateixen una situació de precarietat propera a la fallida.
En aquest context i malgrat que al nostre entendre la Proposició de llei presentada necessitarà un llarg treball per a ser esmenada i poder arreglar algunes mancances, si més no, pensem que té el mèrit per petit que sigui, de contribuir a la millora del teixit econòmic i, per tant, el nostre vot, el d’SDP, serà de suport de presa en consideració
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Parlamentari Liberal, té la paraula el conseller, Sr. Joan Carles Camp.
El Sr. Joan Carles Camp:
Moltes gràcies Sr. síndic.
En primer lloc, felicitar al Grup Mixt, Partit Socialista, per la iniciativa legislativa presentada. Avui, gràcies a vostès, se sotmet al Consell General la Proposició de llei de suport als emprenedors, la internacionalització i el seu finançament.
El nostre grup parlamentari considera que aquesta Proposició de llei no és un tema menor, ja ho reflectíem en el nostre programa electoral. Per tant, és un plaer que avui se sotmeti al ple del Consell General propostes a l’entorn de l’emprenedoria. Algunes de les propostes presentades en la present Proposició de llei, ja les presentàvem els liberals al seu dia. Per tant, serà més fàcil i fructífer el treball en la comissió en cas que aquesta Cambra ho consideri oportú.
De totes maneres, el Grup Parlamentari Liberal, pensa que aquesta Proposició de llei és millorable, i en aquest sentit, com a elements a destacar, el nostre grup parlamentari creu fermament en una llei d’emprenedoria, sobretot com aquesta Proposició de llei, la qual va enfocada principalment en l’àmbit tecnològic d’utilització de noves tecnologies, i perquè sigui una realitat cal que condició sine qua non al nostre entendre, que Andorra tingui tancats els acords d’utilització i comercialització de plataformes o canals com Paypal, Google Play i Apple Store.
També hem trobat que és una Proposició de llei feixuga, complexa, considerem que caldrà efectuar un gir en aquest sentit perquè sigui més simple, perquè sigui més entenedora i que faciliti la seva aplicació a tots els emprenedors.
També s’ha trobat en aquesta Proposició de llei que és discrecional, tal com es presenta avui serà el Govern qui decidirà en funció del projecte que es presenta si s’apliquen o no els avantatges, depenent de quina proposta de l’emprenedoria.
Una Proposició de llei, al nostre entendre, que segueix una tònica ja massa estesa en aquesta casa, d’un copiar i pegar dels nostres veïns del sud. A tall d’exemple, parla del registre de la propietat, parla del NIF, etc. No ha estat una Proposició de llei feta a la nostra mida.
Una Proposició de llei que no resolt la problemàtica als treballadors per compte propi pel que respecta als afiliats a la CASS. Ja es pot deduir que molts d’aquests emprenedors seran d’aquesta categoria.
Els liberals considerem que l’emprenedoria i els ajuts a l’emprenedoria, no es poden limitar solament als emprenedors tecnològics o aquells que utilitzin la tecnologia com vostès mateixos reconeixen. La recessió econòmica del 2008, com vostès diuen, ha portat molts mals de cap a empreses i a persones que han hagut de reinventar-se. Per tant, considerem que els ajuts han de ser per a totes i tots els emprenedors, siguin del sector que siguin.
Pel que respecta al “crowdfunding” és l’apartat que veiem de més difícil aplicació, es toparà amb les limitacions legals de la llei d’inversió estrangera, amb la llei del blanqueig i finançament del terrorisme.
Els liberals som sabedors que no és el moment de fer les esmenes avui, aquí, al ple del Consell General. Però sí que hem volgut posar sobre de la taula algunes propostes que al nostre entendre són i seran de rellevant importància per l’èxit de la futura llei d’emprenedoria, pel futur dels emprenedors del nostre país, tecnològics o no i conseqüentment per al futur del país.
Bé, gràcies a la proposició de llei que avui ens presenteu, ha sortit publicat el criteri de Govern relatiu a aquesta Proposició de llei de suport als emprenedors, a la seva internacionalització i al seu finançament.
El Govern, en el criteri publicat en el Butlletí del Consell fa una declaració d’intencions i ens explica tot el que ha fet en els darrers sis anys, que no són pocs, són sis anys que fa que governen.
El Govern ens recorda els avenços i les mesures de caràcter general que han implementat en l’àmbit del foment, de l’acompanyament de l’emprenedoria i de llançament de la iniciativa ACTUA, de l’ADI, del taller d’emprenedors, de la llei d’inversió estrangera que més enllà de la creació de societats amb 100% de capital estranger en qualsevol sector d’activitat per atreure emprenedors forans dóna els drets econòmics a partir del primer dia.
No analitzarem el que heu fet però sí que ens ha estranyat que en la publicació d’aquest criteri no s’aportin mesures noves per incentivar més l’emprenedoria o que s’hagin deixat en el tinter moltes d’aquestes.
Com vostès diuen els clústers d’innovació que s’han creat han posat a treballar conjuntament més de quatre-centes empreses i més de cinc-centes cinquanta persones, com deia el ministre. A través de l’ADI han atès gairebé 11.000 consultes, que des del 2013 els negocis no paren de créixer. Que al 2015 o al 2016 les altes han esta de més de 800 nous negocis per any. Que al 2015 s’han creat 800 noves societats mercantils, que al 2016, 900. Que al 2013 s’han creat diversos règims de cotització pels autònoms, etc., etc.
Carai, ara sí que anem bé senyores i senyors! Ara pla que tenim criteri!
Senyors del Govern, els felicito pels èxits, només faltaria! Però bé, analitzant totes aquestes bones dates que suposa que conjuntament les han analitzat entre diferents ministeris, ACTUA i l’ADI, deu ser gairebé segur que ningú els ha comentat entre totes aquestes consultes i totes aquestes persones que en les noves tecnologies és de vital importància tenir tancats els acords per la utilització i la comercialització com he comentat abans del Paypal, del Google i de l’Apple Store.
Bé, segur que no els hi ha comentat ningú. Com que no els hi ha comentat ningú, nosaltres els hi proposem.
Com vostès saben, Andorra podem adquirir productes i serveis pagant-los via Paypal. Ara bé, si un empresari andorrà vol vendre els seus productes de serveis no ho pot fer a través d’aquesta plataforma.
Em disculparan, he tingut un lapsus i he de firmar que sí que ho saben i de manera fefaent perquè el seu programa electoral ho portava i explicaven que ho estaven integrant, i dit sigui de passada com el que ja hem fet, -a la pàgina 14, Sr. Toni Martí-, com si estigués tot al sac i ben lligat. Així ho relatava en el seu programa electoral, al considerar que és d’un estàndard internacional el que fa les transaccions electròniques i obra la porta al desenvolupament del comerç electrònic per empreses andorranes que vulguin oferir els seus productes i serveis a través de la xarxa.
I ja que parlem d’oferir productes i serveis, hauríem de saber també que per oferir aquests productes i serveis a la xarxa, entre altres hi ha dos plataformes importants, dos grans canals que són Google Play i Apple Store. També haurien de saber que les empreses d’Andorra no poden oferir aquests serveis, aquests productes a través d’aquestes plataformes perquè a Andorra no tenim tancat cap acord amb cap d’aquestes plataformes. Per tant, si no ens preocupem de tenir tancats aquests acords amb aquestes plataformes o canals, els nostres emprenedors tecnològics i el comerç electrònic està a la deriva senyores i senyors. No vull ser reincident, però miri si ho saben que en el debat d’orientació política, el cap de Govern, que si mal no recordo va ser al mes d’octubre, ho va tornar a enumerar, però avui el més probable és que el més calent encara o tinguem a l’aigüera sinó ja ho haurien comunicat a bombo i plateret. Per tant, si volen que l’economia evolucioni senyors del Govern actuïn en conseqüència, si us plau.
Suposo que tampoc s’hauran fixat que com és que tenim entre 800 i 900 negocis donats d’alta al 2015 i al 2016 i unes baixes de 414 i 452? La xifra és positiva, és cert, però cal un toc d’atenció important. Hi ha moltes baixes. El perquè d’aquests tancaments? Cal qüestionar-se de totes aquestes baixes: les societats han tingut un increment segons vostès espectacular, tant al 2015 com al 2016 i no voldria mal pensar que la creació de moltes d’aquestes fos producte del que s’ha legislat darrerament, i aporti ben poc en un futur a l’economia del país.
Darrera d’aquesta reflexió va lligada amb la seguretat jurídica, que dit sigui de passada tampoc és un plat fort del govern dels Demòcrates per Andorra.
El criteri emès pel Govern ja ho apunta, que s’ha d’anar adaptant a les necessitats que sorgeixen fruit d’un entorn canviant. Sí senyors, els liberals sabem que cal evolucionar, sabem que cal adaptar-se, sabem que cal explorar noves vies, el que calgui, només faltaria, però en cap cas ho hem de fer amb actitud submises o servils.
En definitiva, cal saber quines oportunitats dóna el país per poder desenvolupar nous projectes, noves iniciatives i mentre no disposem de nous projectes o de noves iniciatives o de nous mercats, mantenir el que tenim, tot i respectant la seguretat jurídica de les mateixes, cosa que a voltes no fem.
Pel que respecta als emprenedors, els treballadors per compte propi a la CASS, a part de regular les cotitzacions a la mitja del salari del sector en què es troba cada sector econòmic, cal d’una vegada per totes regular les prestacions per la baixa de malaltia o accident. No pot ser que un emprenedor o un treballador per compte propi si està de baixa, s’hagi de seguir pagant la seva cotització a la CASS. Amb aquesta fórmula la CASS és menys solidària amb els afiliats per compte propi que amb la resta dels afiliats. És una manca de consideració i diria que és una presa de pèl.
Per tant, el Grup Parlamentari Liberal participarà activament en aquesta proposició de llei si el Consell així ho ratifica.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Parlamentari Demòcrata, té la paraula el conseller, Sr. Carles Jordana.
El Sr. Carles Jordana:
Gràcies Sr. síndic.
Des del Grup Demòcrata considerem molt necessari impulsar i fonamentar les empreses del nostre país.
Quan des del Partit Socialdemòcrata els consellers, Srs. López i Alís, van comparèixer el passat 13 de febrer en roda de premsa per presentar i explicar als mitjans de comunicació que entraven a tràmit parlamentari una proposició de llei d’emprenedoria, no els hi negaré que va ser molt ben rebuda per part nostra i va crear una expectativa positiva, considerant que es tractava d’una iniciativa productiva.
Efectivament, defensem sempre que si caminem pel camí correcte i si tothom està disposat a caminar-hi, només podem que progressar.
Ara bé Sr. Alís, quan he pogut llegir la proposició de llei, i després de rebre i escoltar les explicacions dels seus assessors que ens vàreu presentar, no li negaré ni amagaré la meva decepció pel contingut de la mateixa.
Decepció per l’expectativa generada de trobar-me amb una eina de treball per impulsar l’emprenedoria del nostre país mitjançant un text innovador que reflectís la realitat socioeconòmica del país però, desgraciadament m’he trobat amb una barreja de legislació espanyola, amanida amb una salsa andorrana. Concretament es tracta d’una barreja ni més ni menys, que de la Ley 14/2013, de 27 de septiembre, de apoyo a los emprendedores y su internacionalización i de la Ley 5/2015, del 27 de abril de fomento de financiación y empresarial.
Heu fet ni més ni menys que una transposició d’aquestes normatives sense ni tant sols adaptar-les a les especificitats i realitats andorranes. Ja ho han dit els meus companys anteriorment, feu remissions errònies al propi articulat pretenent modificar mitjançant llei ordinària continguts de llei qualificada. No heu considerat que Govern no té potestat pedagògica en tots els sistemes educatius presents al Principat. No existeix una base mínima de cotització que és una terminologia i referència purament i estrictament espanyola, com tampoc no heu contemplat que Andorra no expedeix visats. I moltes més altres rèpliques del model espanyol que no cal que ho recordi i que l’exposició del criteri que ha fet el ministre per part del Govern han quedat perfectament plasmats.
Sr. López, heu manifestat als mitjans de comunicació, -i cito textualment- que: “El desig del conjunt d’agents econòmics és que es prengui en consideració la Llei d’emprenedoria” i això no és cert. El conjunt d’agents econòmics volen una llei d’emprenedoria. No s’hi val legislar únicament per fer titulars als diaris, Sr. López.
Nogensmenys a Demòcrates per Andorra som conscients que la conformitat és l’enemiga del creixement, i justament perquè no som conformistes compartim l’esperit d’aquesta Proposició de llei de fonamentar l’emprenedoria.
Des de DA potser, potser de vegades caminem lentament, però mai caminem cap enrere.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
El Govern desitja intervenir...
Sr. ministre teniu la paraula. És potestatiu de desplaçar-se a la tribuna o no.
El Sr. Francesc Camp:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, no m’estendré massa però sí que voldria respondre a alguns comentaris o afirmacions que s’han fet per part dels diferents grups parlamentaris.
Comencem pel Grup Mixt, pel Partit Socialdemòcrata. Aquesta Llei, nosaltres tenim la sensació que si bé ja ens ha dit que al darrer Discurs d’orientació política del cap de Govern es va informar de què es tiraria endavant i de què s’elabori aquesta Llei, tenim la sensació que segurament no es va començar a treballar en aquell moment, Sr. Alís. Quan et llegeixes la Llei i després, evidentment, el criteri que hem fet força extens es posa de manifest que és una llei que sembla que no s’hi ha dedicat el temps que requereix per l’àmbit que s’està regulant, que és l’emprenedoria -i els comentaris i els arguments del nostre criteri em refereixo. És a dir que, només per un sol fet potser il·lustrar el que estic dient, és clar, vostès diuen que l’han presentat als sectors econòmics però és que una llei no s’ha de presentar, s’ha de treballar amb els sectors econòmics i amb els agents econòmics, i tenim la sensació des del Govern que no s’hi ha treballat prou... Bé, potser sí que han treballat, no dic pas que no, però veient una mica el resultat, tens la sensació que no s’hi ha treballat prou perquè algunes afirmacions que fem o alguns arguments que donem potser haurien sortit si s’hagués parlat amb el Col·legi d’Advocats, Col·legi d’Economistes, amb la Cambra de Comerç, la CEA, etc., etc., perquè s’haurien vist potser algunes de les mancances que té la Llei i que potser llavors ja no s’haurien presentat a aquesta Proposició de llei.
No ens hem de capficar amb l’emprenedoria, també és el que volíem en certa forma transmetre amb el nostre criteri. No ens hi hem de capficar primer de tot perquè al final l’important són unes regles generals de joc de l’economia del país -que les he esmentat també, i no m’hi tornaré a referir, al nostre criteri-; i també voldria dir que no ens hem de capficar perquè de vegades no és perquè s’ha regulat d’una forma concreta en un país concret, en aquest cas a Espanya d’alguna forma concreta, que això pot ser aplicable en un altre país. I també hem de vigilar perquè en el cas d’Espanya concretament, i són dades publicades per l’Estat espanyol, les dos figures que vostè esmenta d’emprenedors físics amb responsabilitat limitada o les societats limitades de forma successiva malauradament... malauradament amb les noves creacions de societats anònimes i societats limitades dels darrers tres anys, aquestes dos figures noves no representen més que el 0,3% de les noves societats, Sr. Alís, el 0,3% al 2014, el 0,4% al 2015, el 0,2%... És a dir, que va a la baixa al 2016 aquestes dos noves figures que vostès introdueixen. Per exemple, al 2016 a Espanya es van crear 102.000 societats i emprenedors físics de responsabilitat limitada només se’n va... n’hi van haver 12... 12, i societats limitades de formació successiva només n’hi van haver 239.
Llavors, és només per il·lustrar el que deia, que és important tenir una base sòlida diríem de lleis, de regulacions econòmiques i potser no cal anar a buscar tant, tan prim a un perfil concret d’empresari o d’emprenedor perquè de vegades aquestes fórmules poden quedar molt bé sobre el paper però a la pràctica no són garanties d’èxit.
Els sectors que volen impulsar també és una nova, diguem... un nou exemple de què en un país gran està clar que pot afectar a un sector important quan parlem de noves tecnologies, de temes de sostenibilitat, d’empreses dedicades al medi ambient, etc, etc. A Andorra malauradament som petits i si ens centrem en aquest tipus d’empreses lligades al sector de la innovació creiem que al final, val, es pot fomentar no diguem pas que no, però estem parlant potser de desenes d’empreses i potser ni de desenes d’empreses. Llavors, per això diem nosaltres que és important si es fa una Llei d’emprenedoria ampliar l’espectre... ampliar l’espectre i que tots els emprenedors en sortim beneficiats perquè per això se li diu Llei d’emprenedoria.
L’altra reflexió que li volia fer és que amb aquesta Llei tenim la sensació que vostès... està clar que hem pensat en l’emprenedor, en l’emprenedor hi hem pensat i sobretot pels temes de finançament però després hi ha una contrapartida, en l’economia hi ha l’oferta i la demanda, s’ha de pensar en els dos àmbits, vostès han pensat en l’emprenedor però, en l’inversor han pensat? Creiem que no. En l’inversor no hi hem pensat perquè tant per la part de “crowdfunding” com per la part d’emissió de deute no hi ha unes garanties a la Llei perquè l’inversor es senti còmode a l’hora d’invertir a través del “crowdfunding” o a través de deute més. Jo crec que és una mancança important de la Llei. Una mancança important. Per això li deia que, tornant al principi, s’ha corregut molt en aquesta Llei, creiem, perquè totes aquestes reflexions s’haurien pogut fer tranquil·lament. Potser també hi pot haver interessos de part del Partit Socialdemòcrata de què s’hagi entrat en aquest moment i no esperar una mica més. Ja sabem que el context polític dels propers mesos hi ha altres lleis sobre la taula, algunes força importants, algunes qualificades i dóna la sensació que s’ha hagut de córrer una mica per entrar-la justament perquè així podem tenir eines per negociar altres coses. Ho dic com a argument o com a interpretació que faig jo personalment de perquè s’ha entrat en aquest moment i no potser una mica més tard. Però li fem un flac favor a l’emprenedor. Li fem un flac favor a l’emprenedor, cregui’m fent-ho així, perquè al final ara que haurem de fer tots plegats? Ens haurem d’arremangar... ens haurem d’arremangar, i molt! Perquè hi ha feina amb aquesta Llei. Ja ens podem calçar! Caldrà canviar bastantes coses. I sempre pensant en l’emprenedor, no per posar-nos medalles els uns i els altres perquè al final en comissió hi som tots els grups parlamentaris representants i tots hi hauran de treballar, i molt!
Sí que hi ha punts positius a la Llei, Sr. Alís, evidentment el que passa és que, és clar, també entendrà que potser havíem primer de fer aflorar les mancances i hi ha punts positius, només faltaria! Tot el tema d’aportacions, de subvencions que es puguin fer als emprenedors, la part de simplificació de tràmits, si s’ha de fer alguna bonificació tot i que critiquem que no s’hagi fet una valoració econòmica de les bonificacions, sobretot per la CASS, per la seguretat social perquè evidentment si es fessin bonificacions poden tenir un impacte important sobre els resultats de la CASS i ja sabem que bé, el deute... el dèficit anual és important, llavors caldria comptar tot això amb una mica d’estudi, que això no s’ha fet. També creiem que la internacionalització també es pot millorar, tot i que s’ha fet molt evidentment, i les plataformes de finançament sempre a part, això sí que és un punt molt important, sempre a part no dins d’aquesta Llei pot ser una eina útil de finançament, no diem pas que no, però pensem que novament nosaltres som petits com a país i justament el fet de ser petits podem ser àgils; no ens posem portes al camp a l’hora de definir el “crowdfunding”, senyors i senyores del Partit Socialdemòcrata... No ens posem portes al camp! Mirem altres legislacions. Hi ha un informe de l’IOSCO, que no sé si l’han tingut en compte o se l’han mirat, que s’han fet unes enquestes a diferents països a nivell mundial per saber com legislen el “crowdfunding”. Hi ha quinze pàgines comparatives de com aquests països, membres del IOSCO, estan fent el “crowdfunding”. Hi ha molta varietat, llavors com deia el criteri: marquem una estratègia de “crowdfunding”, -pot ser “crowdfunding” o “crowdlending”, és a dir, més microcrèdits o més finançament a través de la participació de societats-, llavors, mirem-ho bé tot això abans de posar-ho en una llei. Novament, no corre, que és el que s’ha fet. No ens centrem en el que s’ha fet a Espanya, que també ens pot servir de referència ja ho tenim això, però mirem altres països i acabem de prendre una decisió, i és molt important extreure-ho de la llei i fer-ho a part perquè per si sol requereix un anàlisi profund previ i perquè també s’ha dit, ho ha dit el Sr. Camp, pot topar amb altres lleis del país: inversió estrangera, llei de prevenció i blanqueig del diner, el mateix sector financer... Estem parlant de deixar diners aquí. Poca broma! Llavors, tot això cal pensar-s’ho bé abans de fer-ho i no diem pas que no s’hagi de fer però s’ha de fer bé... s’ha de fer bé.
Pel que fa al Sr. Naudi, vostè diu: “És que una part important del criteri, el Govern diu el que fa”. Bé, són quatre pàgines de catorze, no és la meitat ni és una bona part, són quatre de catorze. Si no ho diem nosaltres no ho dirà ningú, Sr. Naudi... ho hem de dir. En un moment o altre ho hem de recordar. Vostès no ho diran, segur, doncs permeti’ns el luxe... bé, el luxe no però com a mínim les ganes de poder fer aquest criteri perquè justament, quan llegeixes les motivacions de la Llei sembla que comencen des de zero, comptadors des de zero, aquí no ha passat res durant sis anys! I n’han passat moltes de coses, i positives i ara tenim els resultats, i això evidentment, crec que al criteri era bo posar-ho de manifest.
De fet, jo crec que aquest criteri és més com un full de ruta a partir d’ara. Tots vostès, a partir d’ara, podran remetre’s al criteri per saber realment els punts febles i per fer les esmenes pertinents a aquesta llei. Ens hi hem esmerçat molt a fer aquest criteri. I per què? Perquè entenem que posa realment els punts o diu les mancances que, repeteixo, per millorar la llei.
Ha parlat Sr. Naudi de la reducció del termini de societats. Sempre és pot reduir, sempre. Ja s’ha reduït, ja li he explicat abans els canvis que hi havia en la Llei de societats per dur els terminis. (1.20’.25’’)
També vull recordar aquí, i ho va comentar la ministra Descarrega l’altre dia en una entrevista a la ràdio, s’està treballant en una millora substancial de la reducció del registre de comerç amb els comuns a través del departament de sistemes d’informació que lidera la ministra, també hi participem nosaltres com a dirigents o líders del registre de comerç. Jo crec que quan tot això estigui sobre la pràctica, i el que es vol amb això és reduir el procediment, mirar el procediment, però a demés bolcar-lo a plataforma e-tràmits, com altres procediments que ja hi són.
Llavors jo crec que aquí es notarà un canvi substancial amb els procediments i sobretot amb el del registre de comerç. El de societats, nosaltres estem treballant amb una auditoria del registre de societats, i entenem que també a través d’aquesta auditoria, per veure quines són les mancances, podrem potser també millorar alguns procediments.
I sí que, ja sé que vostès també sempre estan entossudits en què no hem sortit de la crisi, que encara hi ha gent que està patint. Ja ho vaig dir l’altre dia amb la pregunta que se’m va fer en la sessió de control. Sí, malauradament sempre n’hi haurà, encara que estiguem en moment de màxima expansió econòmica. Però li donaré una dada que se n’ha parlat poc, parlant justament de repartiment dels diners i com afecta al sortir de la crisi la recuperació econòmica... perdó... no sortir de la crisi, la recuperació econòmica, com afecta als assalariats, al 2016, un 5,3% més de massa salarial, no de nombre d’assalariats, de massa salarial. És a dir, hi ha més diners a l’economia que circulen. Alguns estalviaran, d’altres s’utilitzaran pel consum, però a veure, ja portem tres anys, més o menys amb indicadors positius, llavors crec que això d’entossudir-se en dir que encara ho passem malament, a nivell global al país, no va en relació amb les dades que nosaltres tenim.
I a part Sr. Camp, jo em pensava que venia aquí o que veníem aquí a discutir la llei, sembla que al final potser, per la seva part o per la seva intervenció, venim aquí a discutir el criteri del Govern i no la llei. Bé, perquè ha centrat una part molt important del seu discurs amb el nostre criteri. I no pateixi Sr. Camp, ja en farem de propostes i moltes que en farem a aquesta llei a través del nostre grup parlamentari. Diu, no, aquí no s’han vist propostes a aquest criteri. De les 14 pàgines, 10 han anat buscant problemàtiques que hem trobat que s’han de millorar. Això suposo que també es traduirà amb propostes. No pateixi que ja en farem de propostes.
No s’acaba la legislatura Sr. Camp. Diu, no tenim Paypal, tenim problemes amb alguna plataforma com Google Play o Apple Store. Bé, el Govern està treballant amb algunes d’aquestes plataformes. Està conversant regularment amb Paypal, amb Google. No ha acabat la legislatura, temps al temps. Sí que està en el nostre programa. Ja farem balanç d’aquí dos anys. No ara. Ja el farem. Esperem! Si d’aquí dos anys no el tenim, llavors sí que ens podran criticar i encara més del que fan ara.
Jo també li recordaria passant, parla de temes crítics pel país a nivell tecnològic. Jo li diria un altre, per exemple el sistema de pagament que tenen els xinesos, el China UnionPay, tampoc el tenim i l’haurem d’implantar, més aviat que tard, perquè cada vegada vénen més xinesos a Andorra. Llavors també som conscients que a nivell tecnològic ens falten sistemes diríem de pagament, sistemes de venda i hi estem treballant Sr. Camp.
I finalment acabaria dient que ha posat, semblaria el dit a la llaga dient, és que hi ha 400 baixes de societats. El 2016 ha sigut l’any que hi ha hagut menys baixes des del 2001 en comerços. L’any que n’hi ha hagut menys el 2016 des del 2001 de baixes. Encara n’hi ha, però és l’any que n’hi ha hagut menys des del 2001. Vull dir que també la tendència de les baixes, en aquest cas va a la baixa. Llavors, això també és un símptoma clar que només tenim números positius en altes sinó que també tenim números positius en baixes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna intervenció per part dels grups...
Sr. Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Primer de tot volia agrair el suport manifestat explícitament pels grups parlamentaris Liberal i per membres d’SDP. Entenc un suport que també he de fer extensiu al Grup Parlamentari Demòcrata, malgrat no hagi estat expressament manifestat, però entenc que s’entén, però bé, ja ens ho confirmaran.
En segon lloc, una mica per entrar a parlar de tots els punts que han estat molts, intentaré ser organitzat. Primer vull recordar, ja ho he dit, aquest és un text ampli, que hem volgut fer, ambiciós, estic d’acord, però que té la bona cosa que es regula en un sol text l’emprenedoria, i no hi havia cap text igual en el nostre ordenament jurídic. Per tant, crec que l’actitud a rebre malgrat aquest text seria més la que han expressat els grups parlamentaris de l’oposició de veureu com a positiu que es reguli això, sense perjudici que, òbviament, totes aquestes millores i correccions que vulguin aportar s’hi puguin incorporar.
Vostès poden jutjar el treball que hem fet nosaltres, jo us diria el treball i el temps que portem treballant aquest text, i no crec que totes aquestes crítiques que estan fora del retrat econòmic i jurídic del país siguin justificades. Tot i això és cert que el text s’inspira de textos de països veïns i està treballat amb el que és comunament acceptat a la Unió Europea i, per tant, hi poden haver petits canvis, petites incoherències de tecnologia que han de ser revisades. I això hi vaig, estic d’acord que podem millorar. Nosaltres també en una segona lectura hem vist alguna petita incoherència de la tecnologia que ha de ser retocada. I sempre hem dit que nosaltres mateixos intentaríem fer esmenes un cop haguem parlat amb els agents econòmics i un cop haguem escoltat, per corregir aquestes coses.
En tot cas això no ha de ser un impediment per continuar i per tirar endavant aquest text.
Pel que fa a la sistemàtica de la llei, jo puc compartir amb tots i crec que la proposició va en el mateix sentit de sistemàtica de la llei, llavors hem volgut englobar en un sol text d’emprenedoria totes aquelles coses que afecten temes fiscals, temes de seguretat social, temes d’immigració. Vostès ens diuen que per sistemàtica legislativa hagués sigut millor aquestes coses per tenir en un sol text englobades.
Ho puc compartir, crec que ho podem compartir. És una decisió. Per tant, estem d’acord, si cal esmenar això que aquelles coses que afecten a impostos o a immigració estiguin en els texts que corresponen com pot ser i com es fa en altres països, estiguin en aquest text. De fet, miri, tinc com a exemple la llei que Itàlia va crear en relació a les Startups. Va ser un text únic dedicat a les Startups que tenia tota una sèrie de mesures de caire fiscal, de caire de seguretat social, de caire d’agilització de tràmits administratius i anava en un sol text. Perquè la decisió era tenir un sol text que englobés aquests continguts. Bé, això és el que hem volgut fer. Crec que és criticable com ho fan, però també és criticable l’altra versió. Per tant, podem arribar a un consens, si això és una problemàtica real per resoldre-ho d’una altra manera.
Però allò important és que volíem fer que en un sol text hi haguessin totes les mesures.
Dit això, vull entrar als diferents punts que han estat criticats i als diferents punts que el criteri de Govern posa de manifest i que de fet, des dels altres grups s’han manifestat, per mostrar les discrepàncies, però en tot cas obert a què en puguem parlar en tràmit d’esmenes, que esperem que siguin moltes, que puguem debatre i millorar aquest text i fer-lo útil pel que necessita el nostre país.
Començaré pel tema educatiu. Bé, jo crec que la mesura educativa és una mesura innovadora, inaudita al nostre país i mai vista. Es tracta de procurar que tots els nostres estudiants tinguin l’esperit emprenedor. A partir d’aquí, crec que de ben segur el Govern, ens podem trobar mesures per fer extensiu a tots els sistemes educatius aquests foments. De fet, ja existeixen projectes conjunts dintre d’Andorra entre els diferents sistemes educatius per fomentar mesures concretes. Per exemple el català a les escoles franceses i espanyoles, entre altres. Per tant, si hi ha voluntat es pot fer. En tot cas, la idea és que des de la base els nostres joves puguin adquirir l’esperit formatiu i se’ls hi doni. I això és el que fomenta la llei, després ja ho adaptarem a la situació concreta d’Andorra.
El punt d’informació a l’emprenedor. Entenc que actualment no existeix cap equivalent al Principat. Ens diuen en el criteri que el Govern ja té un servei dedicat a això, però vostès mateixos diuen que cal reforçar-lo i dotar-lo de més competències. Doncs, bé, això és el que es fa, és un punt d’informació que va en aquesta línia per atendre a l’empresari, a l’emprenedor en tots els moments de l’activitat des de l’inici fins al final i que, sense entrar en l’àmbit sectorial, que en parlaré al final, i que ha d’ajudar a aquests empresaris al desenvolupament de la seguretat econòmica.
Vostès diuen que a través d’aquest punt el nou sistema de creació d’empresa telemàtica pot suposar un canvi substancial en el model. Mirin, a mi em sobta aquest argument. Si alguna cosa no funciona bé, doncs, ho hem de canviar i ho hem d’agilitzar. Vostès són plenament conscients, de fet és una de les principals crítiques dels agents que treballen en els sectors i que afecten, per exemple, la inversió estrangera, és la gran burocràcia i la dificultat a tenir una empresa des del moment en què un presenta una idea fins que aquesta es pot dur a terme. Crec que tothom aquí sap la llargada que ha pogut suposar en un moment donat, obrir una empresa o obrir un comerç. Això no treu que no s’hagin fet mesures per agilitzar-ho, que vostès sí tenen en el criteri, però si no les poso en dubte, simplement volem establir un sistema més ràpid, i més àgil i amb una base comuna que, pel que va comentar l’altre dia la ministra de Funció Pública a la ràdio compartim, és que hi hagi uns controls a posteriori. És que creiem que aquest ha de ser l’objectiu. Des d’un moment que un empresari vulgui iniciar una activitat econòmica presentant, evidentment, un mínim de documentació, que és el que proposem en el document únic telemàtic, pugui començar a operar, a treballar, sense perjudici que després es facin els controls necessaris perquè es compleixi la legalitat. Evidentment, l’Administració ha de continuar controlant i regulant aquesta legalitat de la realitat concreta. I això és el que es posa en marxa. Si vostès els hi sembla que s’ha de compatibilitzar amb el que existeix, doncs podem buscar que es comptabilitzi, però és que potser la idea no ha de ser de compatibilitzar, ha de ser substituït el que existeix per alguna cosa més àgil que permeti no només si és el cas que diuen els emprenedors dins l’àmbit que han previst a la llei, sinó a tot emprenedor que volia iniciar una activitat econòmica que des del dia 1 que s’hi volia posar, pugui començar a treballar. Perquè l’important per un emprenedor que vol iniciar un negoci, és que el dia 1 pugui facturar i pugui començar a cobrar i pugui fer els seus serveis i que tot s’acabi complint i que evidentment sostenint que ha de complir, no sigui un impediment ni un fre a aquest inici d’activitat.
Vostès diuen que això crearia duplicitat de sistemes. Bé, jo crec que és lògic que hi hagi duplicitat de sistemes. No es pot exigir el mateix a un empresari que la seva feina es fa amb un mòbil i un ordenador, a un altre empresari que tingui una gran estructura, una gran fàbrica i que ha de complir aquesta exigència.
Per tant, sembla lògic i en tots els països hi ha diferents procediments d’obertura de negocis adaptats segons les especificitats.
Però en tot cas, creiem que això no és incompatible amb el que estem proposant. Es pot anar cap al model que proposem, però en tot cas la idea és com els hi dic, que un empresari des del primer moment que vol treballar pugui començar a treballar sense perjudici de complir la burocràcia i el control que hi hagi a posteriori.
En relació a les noves figures jurídiques. Vostès les critiquen perquè són incompatibles amb el nostre ordenament jurídic. Jo crec que no són incompatibles, simplement no existeixen. En els països veïns fa temps que aquestes s’han utilitzat. Potser, ens ha donat unes estadístiques, no tenen una gran repercussió però la tenen, existeixen. Hi pot haver persones físiques que vulguin iniciar una activitat econòmica i que es vegin limitats pel risc que això pot comportar si això va malament, acabant arruïnats i per tant, els benfets d’aquesta figura creiem que poden ser positius per al nostre país.
Lligat aquí, parlaré una mica de la menció del risc de la propietat que ha estat objecte de crítica. Bé, jo comparteixo amb vostès que llegit tal qual amb la llei, parlar de registre de propietat pugui sobtar perquè efectivament en el nostre país avui en dia no n’hi ha. Però és que això va una mica en coherència amb el que nosaltres diem, nosaltres els socialdemòcrates pensem que per qüestions de transparència però sobretot de seguretat jurídica ha d’existir un registre de la propietat a Andorra i és un pas que hem de fer. De fet, la llei sobre la LOGTU que es troba a tràmit parlamentari, hem fet una esmena en aquest sentit i és una cosa que està a l’ordre del dia. Per tant, no és incoherent que ho haguem mantingut aquí. De fet, ho vam mantenir aquí perquè havent presentat prèviament aquella esmena crèiem que això, que ha de ser positiu pel nostre país i per la seguretat jurídica, ha de mantenir la coherència. Evidentment si l’esmena ja m’estan anunciant que no serà aprovada, no serà tinguda en consideració en el marc de la tramitació de la LOGTU, doncs òbviament acceptarem tota esmena que retiri la menció de registre de propietat en aquesta llei.
Segueixo. M’ha sobtat la menció que fan de la incongruència en el tema d’auditoria. Sí, sóc coneixedor que avui l’auditoria no és obligatòria perquè la llei d’auditoria no ha estat desenvolupada. Però això és una cosa que se’ns pugui atribuir a nosaltres. Ja fa temps que la llei d’auditoria hauria d’estar en marxa tal i com ho preveia la llei de la comptabilitat i de les societats, però en tot cas, crec que la incongruència entre articles no hi és. L’article 12.5 parla de la menció si escau, i aquest si escau queda definit en l’article 26, que defineix en quins casos cal o no auditoria. Però també és una cosa que podem millorar si no s’acaba d’entendre.
Pel que fa a la tributació, jo crec i ho han reconegut, hem previst una sèrie de bonificacions i deduccions favorables a fomentar l’emprenedoria. Ens han donat i ho han reconegut que aquestes poden ser bones. Però el que ens critiquen és que això podia afectar els ingressos de l’Estat tenint en compte que existeixen altres deduccions.
Miri, jo si les deduccions i bonificacions que existeixen avui en dia perjudiquen els ingressos com vostès diuen, doncs podria ser. Doncs plantegin-ho i modifiquin-ho. De fet, vull recordar, el cap de Govern en el darrer discurs d’orientació va parlar expressament d’aquest tema dient que es faria una revisió d’aquestes bonificacions i tal pel greuge que causa als ingressos de l’Estat.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Gerard Alís:
Jo no sé on està aquest treball, vull creure que s’està fent però en tot cas no ens podem culpar nosaltres d’una cosa que vostès no han fet, quan el que fem és crear unes modificacions que el que tenen per objecte és fomentar l’emprenedoria i de retruc l’activitat econòmica i la creació de treball i de riquesa.
En relació als temes de la CASS. Bé, el tema de la CASS, el que es buscava simplement és allargar els terminis de deduccions que actualment existeixen en la reducció de quota, molt limitada el primer any d’activitat i el segon determinar-ne els criteris perquè de manera més àmplia aquests emprenedors i empresaris puguin tenir una garantia de tres anys perquè precisament a l’inici de l’activitat és en els primers anys quan més costa arrencar i més costa facturar, de tenir un cost més baix en aquesta tributació. I això és el que pretén la llei, i no cal anar a buscar traves i dificultats que no hi són per temes de terminologia. Tot això es pot arreglar, però la voluntat és allargar la deducció em la quota de cotització d’autònoms que avui ja està prevista a un més llarg termini per cobrir els tres anys d’inici d’activitat dels empresaris, i això és el que diu el text.
Pel que fa a immigració....
El Sr. síndic general:
Sr. conseller, hauríeu d’acabar.
El Sr. Gerard Alís:
Acabo ja, dues qüestions més.
Pel que fa a immigració, la voluntat era ampliar i sobretot permetre a empresaris individuals que es puguin instal·lar directament al principat, cosa que actualment la legislació no preveu. De fet, el propi criteri de Govern diu expressament que per beneficiar-se del permís d’immigració previst cal tenir almenys un 10% en la societat andorrana. Per tant, la voluntat és agilitzar això i que un empresari individual pugui instal·lar-se al principat. Podem discutir-ho també.
Finalment, en relació al finançament.
Miri’n jo torno a pensar que la proposta que fem és innovadora. La proposta buscava a limitar, a reduir l’excessiva dependència dels nostres empresaris del sistema bancari per finançar els seus projectes. I això és el que busca aquesta proposta. Ens hem inspirat de les normes veïnes, espanyola, anglesa, francesa per crear i desenvolupar a Andorra el “crowdfunding”.
Vostès diuen que no hi ha prou garanties. Escolti’n, hi ha tot un apartat dedicat a la protecció de l’inversor. Hi ha un apartat dedicat als requisits de capital mínim que han de tenir les plataformes. Tot això són garanties i a més a més estar sotmès al control de l’INAF. Però crec que hi ha prou garanties perquè aquestes plataformes es puguin posar en marxa i permetre als nostres empresaris, als nostres emprenedors tenir altres fonts de finançament. Però insisteixo, també és millorable i...
El Sr. síndic general:
Sr. conseller, moltes gràcies.
El Sr. Gerard Alís:
Acabo. L’última cosa...
El Sr. síndic general:
No, no acaba, ha acabat.
El Sr. Gerard Alís:
Doncs ho guardo per si hi ha un torn de paraula.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Simplement per contestar una mica a la intervenció del Sr. ministre d’abans.
Bé, jo crec que aquest debat és interessant en el sentit de més enllà d’aquesta proposició de llei presentada pel Partit Socialdemòcrata, doncs també es veu aquí, es reflecteix una mica la voluntat especialment del grup de la majoria.
Bé, en aquest sentit, doncs parlava abans el Sr. ministre del balanç fet, de la feina de Govern durant sis anys ja de legislatura. Bé, és innegable que hi ha uns resultats però jo entenc que no n’hi ha prou i aquí la sensació que dóna doncs és que el Govern es dóna per satisfet en aquests resultats. El Sr. ministre ens té acostumats a fer balanç de xifres quan realment en aquests moments doncs el sistema estadístic està en plena transformació i construcció i per tant, doncs més enllà d’aquestes xifres quan jo parlava en la meva intervenció de què la situació econòmica del país és cert que ha millorat en part, però no per tothom igual. No sóc jo que ho dic, ho diuen altres indicadors que vostè té per costum d’ometre, com el darrer informe de la Cambra de Comerç reflectia clarament que el sector del comerç i el sector bancari doncs encara estaven patint conseqüències de la crisi o d’aquesta reforma estructural que s’està duent a terme. Però l’informe del CRES també posava de manifest que algunes famílies o famílies més humils pateixen a la seva cistella de la compra dels efectes d’aquesta crisi, i tenint en compte doncs que segurament els efectes de recuperació seran a llarg termini, ens cal esperar. Però l’acció de Govern entenem que és de governar i no s’hi val a dir que la feina feta és suficient. I per tant, en el sentit d’aquesta proposició de llei que s’està comentant avui, veiem que hi ha una part de positiu i Govern quasi bé s’ho fa seu, i no accepta quan hi ha propostes en el sentit positiu. Jo entenc doncs, i ja ho hem dit els diferents grups i fins i tot podem compartir el criteri del Govern en aquells aspectes de les mancances però si ho mirem d’una forma positiva doncs és una feina feta que ens pot servir, cas de ser recollida aquesta proposició, doncs facilitaria aquest treball amb esmenes.
Res més. Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Joan Carles Camp, pel Grup Parlamentari Liberal.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Només volia respondre al ministre i al company Alís.
Començaré pel final amb el Sr. ministre. Jo he dit que vostès han fet coses bé, evidentment. Al 2015 han fet 800 societats noves, 800 altes de comerç noves, perdó. I al 2016, 900. Però les baixes han estat de 414 i 452. Si fem una anàlisi ràpida i simplista veurem que una de cada dues societats es dóna de baixa. Per això jo li he comentat a vostè doncs si això no era un motiu de reflexió o de preocupació de què alguna cosa no estem fent bé. No estem dient de què no estiguem creixent, estem dient que una de cada dos es dóna de baixa Sr. ministre. Anava per aquí...
Després, doncs m’ha fet una altra resposta en el tema del “crowdfunding”... Ai, perdó! amb el tema del Paypal, i tot plegat. Si jo he dit tot això, és perquè vostès ho porten a la pàgina 14 del seu programa electoral com aquelles coses que ja havien fet i, una vegada més, vostès primer venen la pell de l’ós abans de matar-lo, i això és el que fan, ho van vendre per les eleccions, ho van vendre en el Debat d’orientació política i encara ens ho volen vendre avui, per tant, siguin seriosos! Si ho tenen fet ho diuen i si no ho tenen fet no ho diguin i no ho publicitin perquè ja fa massa vegades que ens volen vendre la moto, i ho fan així vostès. Per tant doncs, permeti que sigui incisiu amb això.
Un altre tema. Vostès diuen que jo he mirat molt el criteri del Govern... És veritat, he mirat el criteri del Govern, també he mirat la Proposició de llei que han fet els companys socialistes però és que vostès doncs, a cada paràgraf que no estan d’acord amb el que diuen els companys socialistes diuen aquells avantatges que han fet i segurament doncs, gairebé a cada full vostès intervenen. Per això, també he volgut intervenir en aquelles coses que no he considerat prou justes en la seva intervenció.
I el company Alís... Hi ha una cosa aquí en la que no ens ficarem mai d’acord que és amb el registre de la propietat i suposo que molts consellers de la sala hi seran presents. Si volem ser tan transparents i volem crear un registre de la propietat, podem ser-ho però, he fet referència a la seguretat jurídica i si volem treure-ho tot al públic i tot a la llum, doncs segurament totes aquelles persones que han invertit des de temps immemorial fins a la data... ja sabem que fins ara s’han de fer les coses com Déu mana, però si ho traiem tot a la llum serem tan transparents que ens quedarem sense cap inversor en aquest país. És en aquest sentit que nosaltres no estem d’acord en crear un registre de la propietat en aquesta època.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Carles Jordana, pel Grup Demòcrata.
El Sr. Carles Jordana:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. Alís, no sé... Una mica em sembla que tots els grups coincidim en què: “La copie est à revoir ou peut améliorer”, però d’això ens queixem, justament heu presentat per fer un titular, un projecte, una proposta de llei però que té moltes llacunes. Vostè ara ha tret un exemple sense voler entrar a debatre el fons de la mateixa, parla de què es crea una nova figura d’empresari limitant la seva responsabilitat patrimonial, això fonamentarà l’empresa. Doncs escolti, jo li puc dir i afirmar que desconeix molt o poc el món empresarial perquè aquest empresari haurà de necessitar un finançament -ara mateix ha de ser a través d’un banc- i el banc no li acceptarà la seva responsabilitat limitada aportació a un capital sinó que li demanarà un aval personal, sigui personal seu, de la seva família o de qui sigui. Per tant, aquesta responsabilitat limitada a nivell empresarial de cara als creditors no servirà de res, perquè el finançament i a qui deurà els diners serà el mateix. Aquesta és la problemàtica que ens trobem amb molts empresaris i molts advocats que els assessorem, que la realitat és aquesta, és que els bancs sí que presten diners en diverses ocasions però amb uns avals que desvirtuen completament la finalitat d’una responsabilitat capitalista, és a dir, una responsabilitat limitada a l’aportació en capital. Per tant, cap aquí va en el sentit de les intervencions.
I una altra cosa, vostè diu que hi han hagut errors que es poden corregir però, escolti, jo m’he pres la molèstia de llegir aquestes dues lleis que he nomenat abans espanyoles i he trobat paràgrafs sencers copiats, des de l’exposició de motius, des de l’articulat concretament la primera llei compta amb setanta-sis articles, la segona amb noranta-quatre, fa un total de cent-setanta articles; vostès han fet aquest sandwich amb vuitanta-vuit articles. Per tant, reitero la voluntat de dir és que he volgut sortir a fer aquest titular per dir: “És que nosaltres som capdavanters”. He pres la molèstia a través de la web del Consell d’escoltar la vostra roda de premsa, i la introducció que fa el Sr. López, primer, ben al ventall del Partit Socialdemòcrata recordar-nos totes les instàncies que han fet en aquest sentit, no? Per tant bé, si esteu de mercadeig em sembla molt bé, però no pretenguin dir que vosaltres sou els impulsors.
Això no treu, com li he dit bé al final de la meva intervenció, que ho valorem positivament en el sentit de què cal una llei d’emprenedoria, però no aquesta Llei.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
El Govern vol intervenir...
Sr. Jover teniu la paraula.
El Sr. Eric Jover:
Sí, gràcies Sr. síndic.
És tant sols per fer referència a la part d’educació.
Comentar-vos que el Consell General ha fet una comparació amb els continguts que sí que s’estan donant als tres sistemes educatius com és el català. Això està regulat en els convenis internacionals i l’emprenedoria evidentment no hi forma part. Llavors, desenvolupar això des d’un punt de vista pedagògic, fer-ho introduir als currículums doncs, els convenis internacionals que actualment tenim doncs, no es podria fer.
També comentar-vos que tot és millorable i jo crec que segurament això també ens permetrà treballar per millorar les competències que donem a l’emprenedoria però, l’emprenedoria es treballa i de fet li podria dir pel que fa referència al sistema educatiu andorrà. El fet de què no hi hagi una assignatura que es digui “emprenedoria” no vol dir que els conceptes, les competències necessàries per formar emprenedors no s’estiguin treballant i no es considerin com a molt importants i, de fet, pel sistema que nosaltres tenim potestat pedagògica que és el sistema educatiu andorrà li puc dir que aquestes competències que normalment anomenem “competències transversals” doncs, hi donem molta i molta importància.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Camp, també dins del torn del Govern.
El Sr. Francesc Camp:
Sí. Només per respondre a algunes de les respostes o a les intervencions, en relació sobretot a la intervenció del Sr. Alís.
És clar, a veure, puc anar a alguns temes concrets de la Llei perquè vostè ens diu que algunes coses que hem proposat o que hem manifestat que no estàvem d’acord, doncs no eren del tot certes o no era ben bé l’esperit de la Llei.
En relació al Punt de servei, al Punt d’informació a l’emprenedor... A veure, nosaltres aquí el que diem sobretot... Diu: “No, diem que és un canvi de modal substancial i com a tal no ens hi volem posar”. Sí que ens hi volem posar si és per una millora però sí que ha de comprendre o ha d’entendre que hi ha punts que són delicats. Per exemple, avui en dia aquí a Andorra, l’acompanyament a les empreses, els empresaris o els emprenedors també forma part dels serveis dels assessors financers, comptables, etc., etc., privats. De fet, és un dels sectors de l’economia andorrana, el sector serveis -serveis empresarials i serveis immobiliaris- que més creix en nombre de llocs de treball des del 2014, és el sector amb un percentatge de creixement més alt. L’obertura econòmica, la reforma fiscal ha fet que s’ha donat molta feina a aquest sector d’assessors, comptables, etc., etc. És clar, si al Punt d’informació agafen alguna d’aquestes competències fem un flac favor a l’economia, per això que ull, amb compte! A voler anar més enllà del que ja fa actualment l’Actua Corner o el Servei d’atenció al petit empresari.
Li posaré un exemple. És clar, vostès per exemple si el Punt d’informació a l’emprenedor gestiona l’expedient o la tramitació d’un emprenedor, si ho fa aquest Punt de servei l’article 18 per exemple diu que automàticament el Servei aquest de l’emprenedor accedirà a l’agenda del notari directament per marcar un dia i hora per anar al notari... A veure, aquí hem de vigilar amb tot això, Llei qualificada de protecció de dades, secret notarial que proclama la Llei del notari, vull dir que ho poso a tall d’exemple però perquè es vegi que vostès han anat molt enllà a l’hora de donar-li competències a aquest Punt d’informació, i que aquí hi ha un sector privat i després hi ha un notari, i hi ha unes lleis... Vigilem tot això, perquè potser aquí ens hi farem mal!
Després diu: “La persona física de responsabilitat limitada no hi creuen, la critiquen, no la veuen. No és perquè hagi tingut poc èxit a Espanya que no és per això que no s’hagi de fer”. Bé, suposem que la tirem endavant. Aquí bàsicament jo crec que és un dels punts més claus d’aquesta Llei. És definir molt bé el que és l’emprenedor a nivell legal, a nivell reglamentari perquè actualment no està definit, ja l’ha definit per part de la CASS la figura de l’autònom, i l’autònom avui en dia si té uns ingressos inferiors a 12.000 euros ja té unes bonificacions sobre la seva quota de cotització, i si té uns ingressos... un resultat entre 12.000 i 24.000 euros només paga un 75% del que li tocaria pagar; si té menys de 12.000 euros de resultat, un 50% del que li tocaria pagar.
És aquí novament on diem que hem de vigilar, és a dir, no es pot fer una llei sense tenir en compte les implicacions d’aquesta Llei, i és el que ha passat amb aquesta Llei, Sr. Alís, no heu tingut en compte les implicacions dins d’un model ja molt madur de l’economia andorrana amb tota la seva reglamentació, i això quan et poses a legislar sobre un sector madur o uns sectors madurs de l’economia andorrana vigilem perquè hi poden haver implicacions en les que no s’hi pensen però després, ara haurem de pensar en tot això i hi haurà una feina important a les comissions per parlar-ne.
Registre de la propietat. Bé, d’acord, diu: “Voldria que hi fos”, però de moment no hi és Sr. Alís, si no hi és en el redactat de la Llei no pot ser el que és, en tot cas posi-ho en condicional però no ens parli del Registre de la propietat quan no existeix. Una cosa són els desitjos i l’altra són les realitats. Llavors, pot posar un article al condicional. Però de moment no hi és, i aquí no em pot pas dir que s’ha agafat la llei espanyola i bé, s’ha copiat sense massa miraments i s’ha de tenir en compte això. Llavors, s’hauria hagut potser de posar al condicional.
I pel que fa a les bonificacions, exempcions fiscals de la CASS, a veure, la memòria justificativa també és memòria econòmica en qualsevol llei, i no costava res fer quatre números. Al final estem parlant, segurament, del que deia vostè, potser no seran centenars d’empresaris que es beneficiaran d’aquesta llei, o milers d’empresaris, però siguin els que siguin, alguna cosa de previsió i d’impacte, encara que sigui petit, s’hauria hagut de posar a la llei.
I acabant amb el “crowdfunding”, per exemple, no sé per què, no permeten la promoció dels projectes. Promoció entenem com a promoció d’explicar els projectes perquè els inversors s’adhereixin a aquests projectes, als projectes que es financen a través del “crowdfunding”, no ho permeten. Bé, no entenc el perquè. (1.51’.05’’)
Després es posen uns límits d’inversió, tant pel que fa al límit pel global de la inversió a través de “crowdfunding” com per inversor, amb uns límits concrets. Bé, també per què s’han posat aquests límits i no uns altres? Vull dir, tot això s’ha de mirar molt bé.
No hi ha ajudes fiscals, per exemple, pels que entren amb “crowdfunding”. Miri, Sr. Camp, aquí és una proposta que podrien fer, ajudes fiscals pels que entren en plataformes de “crowdfunding” a finançar projectes.
Llavors el que deia al principi, que és que el tema “crowdfunding” s’ha de mirar molt bé com s’acota, mirar molt, comparar, fer molta anàlisi comparada legislativa de la que es fa aquí a Europa, i a partir d’aquí, doncs, evidentment, legislar o fer una llei que pot ser beneficiosa però, realment, després de veure les millors pràctiques i cap on va un sector que encara és molt emergent. Per aquest motiu, també, al ser emergent, hem de vigilar molt bé com es regula.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part dels grups, Sr. Alís teniu la paraula.
El Sr. Gerard Alís:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, intentaré ser ordenat.
En relació a la intervenció del Sr. Jordana, escolti’m, ja li he reconegut, la nostra llei s’inspira en textos de països veïns i el que tenia per objecte és aplicar a Andorra una base que ja existeix adaptant-la, que és el que s’ha intentat fer.
Però bé, la importància no té a veure amb què s’inspiri o no s’inspiri, si això és beneficiós pel país i si ho podem tirar endavant -que sembla que sí-, en tot cas, aportant totes les millores que hi puguin haver.
Pel que fa al tema de l’emprenedor individual, vostè precisament ha tret el moll de l’os. La problemàtica que avui trobem és que els empresaris, l’única font de finançament que tenen és la font bancària. Aquesta requereix sovint de garanties que no poden aportar, i frena de cop l’inici d’aquesta activitat. Per això el que busca la llei és introduir noves mesures, noves propostes de finançament alternatives, com pot ser el “crowdfunding”. El “crowdfunding”, els diferents tipus de “crowdfunding”, de fet en regulem dos, aquell que és amb equity i aquell que és amb lending, i per tant, a l’equity, la garantia és que el que participa a l’inversor, el que rep és una participació d’una societat. Per tant, ja no requereix que el qui demani finançament aporti garanties, sinó que algú aposti pel seu negoci. Això ja són facilitats que han de permetre el desenvolupament, i aquesta és la iniciativa.
Aprofitant que estic parlant del “crowdfunding”, i aquí m’adreço al Sr. ministre, bé, sí, s’han posat limitacions a l’inversor, precisament per mesures de protecció a l’inversor. I això ve de l’emulació de la normativa en països veïns que ha donat lloc que persones que han invertit en això acaba per, desconeixement o per no conèixer, com també passa en matèria bancària, on hi ha regulacions de control del client bancari en inversions, doncs, per això hi ha limitacions perquè hi ha inversors majoristes i inversors minoristes i per fer una mena de protecció.
Els límits que hem posat, escolti, estic plenament obert a què les discutim. És un tema simplement de protecció i que la gent menys coneixedora de les coses estigui limitada en allò que inverteix en “crowdfunding”.
Finalment i lligat amb el “crowdfunding” voldria dir, perquè també és una crítica, que no es té en compte la legislació de blanqueig quan parlem del “crowdfunding”. Escolti, el “crowdfunding” està regulat en els països veïns i no hi ha cap problemàtica en què això sigui compatible amb les proteccions de blanqueigs. Però, evidentment, estem oberts si cal introduir mencions específiques en la llei al moment de regular el “crowdfunding” per tenir referència a la legislació de blanqueig, ho podrem fer.
Finalment acabaré fent una referència al registre de la propietat. Bé, no crec que sigui el tema de debat que hi hagi. Ja he dit que per coherència vam mantenir al moment de redactar el text la menció expressa al registre de la propietat perquè havíem proposat en un text a tràmit parlamentari la creació d’aquest registre, ja ho veurem. Li agafo, el que diu que haguéssim pogut condicionar. Potser sí, nosaltres potser donàvem per fet que s’aprovaria i que hi seria, i que per timings legislatius aquesta llei quan entrés en vigor ja estaria en vigor l’altra, però li agafo i entrant les esmenes ja ho arreglarem.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
A veure, jo el que voldria, aquí s’ha parlat del tema de l’educació, i el que voldria dir al Sr. ministre Jover, que jo estava preocupada perquè pensava que el ministre Camp no ho sabia, però que no sàpiga el ministre Jover, ja començo a estar encara més preocupada. És a dir, de projectes conjunts que es fan als tres sistemes n’hi ha moltíssims. N’hi ha sobre la salut, el pla de prevenció de l’obesitat, projectes sobre la higiene, l’educació viària, hi ha projectes de cultura a través dels espectacles, n’hi ha d’esports a través de l’esquí escolar, el foment de la pràctica de l’esport, els projectes d’escoles verdes, prevenció de riscos a domicili, etc.
És a dir, que l’excusa que han donat em sembla una mica pobra.
I després només el que voldria afegir, que de totes maneres, si realment fos un problema treballar conjuntament amb els tres sistemes, entenem que el Govern té totalment autonomia amb l’escola andorrana, escolaritzem un terç dels alumnes d’Andorra i, per tant, no veig on hi hauria el problema en tirar aquests tipus d’iniciatives que proposem.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció per part dels Srs. consellers...
Per part del Govern...
Sr. Eric Jover teniu la paraula.
El Sr. Eric Jover:
Sí, em pensava que la Sra. Rosa...
Gràcies Sr. síndic, perdoni.
Em pensava que la Sra. Rosa Gili venia del món de l’educació. Sap que una cosa són els tallers i les activitats puntuals que poden fer i les altres són les modificacions a currículum, que són de fet les que tenen un impacte pedagògic major.
Organitzar activitats, evidentment, que en fem als tres sistemes educatius. De fet avui mateix fem l’activitat d’humanitats, l’onzena. Però crec que les reformes que tenen més pes són aquelles que són transversals en el seu currículum.
I pel que fa referència al sistema educatiu andorrà, tranquil.la que sí que tenim en consideració l’interès de l’emprenedoria. Nosaltres hi treballem a través de les competències transversals, i li puc dir que estem obtenint, doncs, pensem uns molt bons resultats, i que a més a més estem intentant desenvolupar projectes per poder-nos donar reconeixement a aquestes competències transversals que estem desenvolupant. Que si vostè les mira en el detall, i segur que ja ho ha fet, estan molt relacionades amb aquelles característiques, amb aquelles competències que nosaltres volem donar als nostres emprenedors.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Si, molt breument Sr. síndic.
A veure Sr. Jover, doncs, sí provinc del món de l’educació i probablement m’hi he dedicat molts més anys que vostè. Però igualment penso que no és això el que interessa.
A veure, jo el que voldria dir és que poc importa de la manera que es faci, és a dir mecanismes per treballar conjuntament els tres sistemes hi són, i si no em sembla que hi ha diàleg prou fluid amb els diferents governs, amb els representants d’aquests governs per tirar endavant altres coses. És a dir, de quina manera s’ha de fer? Jo ara mateix no tinc la solució. Justament això és feina de Govern, i entenc que vostès tenen les possibilitats de tirar-ho endavant i me n’alegro que ja estiguin fent coses a dins dels currículums de l’escola andorrana, però penso que es pot anar molt més enllà.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Jover.
El Sr. Eric Jover:
Sí, és veritat que té més experiència que jo, de fet no som de la mateixa generació.
(Se sent riure)
El Sr. síndic general:
Silenci, si us plau.
El Sr. Eric Jover:
Evidentment, els sistemes educatius, doncs, treballem i tenim molt bona relació en els tres sistemes.
Anem fomentant tot allò que és possible per donar més potència, però vostè ara amb la seva resposta m’ha reconegut que no sabia exactament quina era la manera de poder-ho desenvolupar. Ja que ens presenten una proposició de llei, doncs, potser hagués estat bé incloure els matisos necessaris perquè fos aplicable.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Camp teniu la paraula.
El Sr. Francesc Camp:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Breument, però per part meva com a tall potser de conclusió, voldria dir també, que ACTUA al llarg d’aquests anys, ha fet molts focus grups amb empresaris, tant d’Andorra com de fora d’Andorra, i se’n desprenen tres conclusions que crec que ens hauria de servir a tots plegats per acotar molt bé l’abast d’aquesta llei.
La primera és que un empresari, un emprenedor, difícilment genera beneficis els primers anys, amb la qual cosa, els incentius fiscals, i això dit per ells mateixos, no és la seva principal preocupació a l’hora de muntar un negoci. Això el primer punt, tinguem-ho clar.
Segon punt, què és el que més motiva un emprenedor a l’hora d’instal·lar-se en un lloc determinat? Doncs, predomina que hi hagi altres emprenedors com ell que estiguin treballant en el mateix sector que està treballant aquest emprenedor. És a dir, en definitiva generar un ecosistema de petites empreses que puguin intercanviar idees, procediments, mercats, clients que és el que ha fet Actua aquests darrers anys, que són aquests clústers, clústers de noves tecnologies, clústers de salut, ara darrerament clústers d’esports que aquí si comencem a pensar una mica podem veure que hi ha moltes empreses en diferents àmbits, tant comerços, empreses d’esdeveniments, esportistes d’alt nivell, hi ha realment un ecosistema que ja està creat, el que faltarà és interconnectar-lo, el tema d’innovació tota la feina que s’està fent amb l’Email TypeApp generar un Piktochart que permeti tenir una matèria primera a les empreses d’innovació d’aquest país, petites empreses o grans, per poder tenir informació per dur a terme els seus programes informàtics, els seus showbox, etc., etc. Un altre ecosistema que s’ha creat.
I el darrer punt que ens ha de servir, jo crec, per acotar bé aquesta Llei és que el que fan aquests empresaris és arriscar el seu capital; no demanen tants préstecs, el que volen és gent que cregui en aquest projecte i que inverteixin en aquest projecte, com ells han invertit. D’aquí té molt sentit realment el que vostès han proposat del “crowfunding” però, insisteixo, no mirem només Espanya mirem jo diria al món per fer aquesta Llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Breument en relació a la darrera intervenció.
Miri, comparteixo amb vostè el que ha comentat en relació de què els primers anys els empresaris no fan beneficis però, són vostès els que posen traves al fet de què hi hagi deduccions que afecten els imports sobre els resultats, és a dir, els beneficis amb una reducció del 50%, quan realment a la pràctica, com vostè diu, no tindrà cap incidència econòmica perquè precisament aquests empresaris no fan benefici durant els primers anys.
El segon punt, escolti, no hem posat en dubte en cap moment el que s’està fent des d’Actua, ni els clústers ni les activitats que es desenvolupen, el que sí que passa és que buscant només activitats, buscant nous nexes d’activitats tenen amb la burocràcia actual frens al moment de desinstal.lar-se, i això és una de les coses que busquem millorar i que hi hagi agilitació en els tràmits perquè l’empresari i aquell que ha apostat per una nova activitat es pugui instal·lar i treballar des del primer dia.
I finalment, i vostè mateix ho ha dit que és el que em diu, el que busquen els nous empresaris són inversors, gent que vulgui compartir el seu projecte i creiem que la plataforma del “crowfunding”, ho acaba de reconèixer, és l’eina bàsica per fer això i a partir d’aquí estem oberts a introduir totes les millores que siguin necessàries per regular aquesta plataforma, aquest sistema de finançament que és necessari pel nostre país.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, si no hi ha intervencions, acabades les intervencions, s’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sra. secretària si voleu procedir a donar lectura del resultat, si us plau.
La Sra. Maria Martisella:
Sí. 28 vots a favor.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, a la vista del resultat, es pren en consideració la Proposició de llei i, segons disposa l’article 104 del Reglament del Consell General, s’obre un termini de quinze dies per a poder presentar esmenes que no poden ser de totalitat.
Passem tot seguit al tercer punt de l’ordre del dia.
3- Examen i votació de la Proposta d’aprovació de la ratificació del Protocol addicional del Conveni contra el dopatge.
La Proposta de ratificació fou publicada en el Butlletí número 14/2017, del 28 de febrer, i no s’hi ha formulat cap esmena.
Alguna intervenció per part del Govern...
Sra. Olga Gelabert, teniu la paraula.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
Un esport de qualitat és sinònim d’igualtat de condicions entre tots els esportistes, per això l’ètica i la integritat en l’àmbit de l’esport juntament amb el sacrifici, la constància i l’esforç són essencials i imprescindibles per avaluar l’èxit i el rendiment dels esportistes.
La pràctica del dopatge en l’esport tant en l’esfera professional com l’amateur i els perills que en deriven són un problema tristament familiar des de fa diversos decennis i atempten greument contra el concepte i les implicacions del joc net.
Els casos de fort impacte mediàtic en el món de l’esport d’alt nivell han sensibilitzat el gran públic. El Consell d’Europa va prendre consciència de la gravetat del fenomen i va començar a actuar en l’adopció del Conveni contra el dopatge el 16 de novembre de 1989 per l’adopció, per harmonitzar els mitjans de lluita contra el dopatge i el tràfic de substàncies de dopatge en l’àmbit internacional. Actualment són part d’aquest Conveni cinquanta-dos estats inclosos estats que no són membres del Consell d’Europa com Austràlia, el Canadà, el Marroc o Tunísia. El Conveni contra el dopatge vigent a Andorra des de l’1 de novembre del 2006 estableix el Marc on els estats es comprometen a adoptar una sèrie de mesures de caire legislatiu, financer, tècnic i educatiu perquè la col·laboració entre els diferents òrgans dels estats i les institucions esportives privades sigui la més eficaç possible. El contingut d’aquestes mesures queda al lliure criteri dels estats i governs que decideixin quines prioritats estableixen en l’àmbit nacional segons l’estructura del seu món esportiu i de les seves línies estratègiques en matèria d’esport per acceptar uns estàndards i uns valors comuns a tots ells.
En els anys que han seguit a l’entrada en vigor del Conveni contra el dopatge els estats membres del Consell d’Europa han continuat reflexionant sobre com reforçar l’eficàcia per continuar seguint l’evolució de les tècniques per controlar el dopatge i les noves substàncies.
L’any 2000 a Bratislava, durant la Conferència europea dels ministres de l’esport, els estats membres del Consell d’Europa van decidir adoptar un protocol addicional del Conveni del 1989 que es va adoptar el 12 de setembre del 2002 a Varsòvia i que va entrar en vigor l’1 d’abril del 2004. Actualment són part del Protocol vint-i-sis estats entre els quals destaquen Liechtenstein, Luxemburg, Mònaco i Suïssa. El Protocol addicional persegueix el doble objectiu de crear un mecanisme de seguiment de les obligacions així com un sistema de reconeixement mutu de control antidopatge per harmonitzar més fàcilment la qüestió dels controls antidopatge fora de competició.
En paral·lel a l’adopció del Conveni contra el dopatge Andorra també fa part de l’acord parcial ampliat sobre l’esport des del maig del 2007, Marc de cooperació internacional per promoure els valors positius de l’esport i defendre l’ètica que ha de prevaler en el terreny de joc i en la lluita contra el dopatge.
Des de l’aprovació de la Llei de l’esport del 1998, l’evolució a Andorra del desplegament legislatiu normatiu de la lluita contra el dopatge s’ha anat desenvolupant amb l’adopció l’any 2005 del Reglament sobre el control del dopatge esportiu primer, la posterior rectificació del Conveni del Consell d’Europa contra el dopatge a l’any 2006 i l’adhesió del Conveni internacional contra el dopatge en l’esport de la UNESCO el 2009. Al seu torn la Comissió estatal antidopatge i el Comitè Olímpic Andorrà van signar el Codi mundial antidopatge i van reconèixer així els estàndards internacionals a seguir.
L’actualització periòdica que s’ha estat realitzant al Codi mundial antidopatge com a document que harmonitza les polítiques, les regles i els reglaments antidopatge de les organitzacions esportives i de les autoritats públiques de tot el món ha obligat a fer un pas endavant amb la recent creació de l’Agència Andorrana Antidopatge com a òrgan nacional i independent de lluita contra el dopatge i interlocutor de l’Agència Mundial Antidopatge i que permetrà adequar i actualitzar la normativa nacional a les exigències internacionals.
La ratificació del Protocol addicional és compatible amb l’ordenament jurídic vigent ja que el Codi penal respon actualment a les principals preocupacions paleses al Conveni i al seu Protocol. L’adopció d’aquest instrument consolida els esforços a nivell internacional per harmonitzar la lluita contra el dopatge per totes les manifestacions esportistes i completa el dispositiu nacional així com la voluntat de cooperació internacional del Principat.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Algun grup desitja intervenir...
Bé, interpreto que si no hi ha intervenció dels grups, hi ha una aprovació per assentiment...
Declaro aprovada la Proposta de ratificació.
No havent-hi més punts a l’ordre del dia, s’aixeca la sessió.
(Són les 18.11h)
|
Diari de Sessions del Consell General Dipòsit legal: And. 275/94
|
