Diari Oficial
del
Consell General
Núm. 7/2016
Sessió ordinària del dia 16 de març del 2017
El dia 16 de març del 2017, dijous, es reuneix a la Casa de la Vall, (nou hemicicle), el M. I. Consell General, en sessió ordinària convocada d'acord amb allò que estableix el Reglament de l'Assemblea i amb l'ordre del dia que figura en el Butlletí del Consell General núm. 17/2017, que és el següent:
1- Examen i votació de la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral.
2- Examen i votació de la Moció instant al Govern a què destini l’edifici de Ràdio Andorra a allotjar-hi definitivament les instal·lacions de la ràdio i televisió públiques, presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon i per les M. I. Sres. Judith Pallarés Cortés i Carine Montaner Raynaud, consellers generals del Grup Parlamentari Liberal.
Un cop oberta la sessió, sota la presidència dels M. I. Srs. Vicenç Mateu Zamora i Mònica Bonell Tuset, Síndic General i Subsíndica General, respectivament, s'ha procedit a comprovar la presència dels membres, que ha quedat registrada d'acord amb la relació següent:
M. I. Sr. Miquel Aleix Areny
M. I. Sr. Gerard Alís Eroles
M. I. Sr. Marc Ballestà Alias
M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
M. I. Sr. Ladislau Baró Solà
M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset
M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny
M. I. Sr. Ferran Costa Marimon
M. I. Sr. Carles Enseñat Reig
M. I. Sr. Antoni Fillet Adellach
M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
M. I. Sra. Rosa Gili Casals
M. I. Sr. Carles Jordana Madero
M. I. Sr. Pere López Agràs
M. I. Sr. Josep Majoral Obiols
M. I. Sra. Maria Martisella González
M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
M. I. Sr. Antoni Missé Montserrat
M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud
M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells
M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora
M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés
M. I. Sra. Meritxell Palmitjavila Naudí
M. I. Sr. Josep Pintat Forné
M. I. Sra. Patrícia Riberaygua Marme
M. I. Sr. Justo Ruiz González
S’ha excusat l’absència de la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot.
També hi és present el M. I. Sr. Antoni Martí Petit, Cap de Govern, acompanyat dels M. I. Srs. Jordi Cinca Mateos, Ministre de Finances; Gilbert Saboya Sunyé, Ministre d’Afers Exteriors; Xavier Espot Zamora, Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior; Francesc Camp Torres, Ministre de Turisme i Comerç; Jordi Torres Falcó, Ministre d’Ordenament Territorial; Sílvia Calvó Armengol, Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat; Èric Jover Comas, Ministre d’Educació i Ensenyament Superior; Olga Gelabert Fàbrega, Ministra de Cultura, Joventut i Esports, Carles Àlvarez Marfany, ministre de Salut i Eva Descarrega García, ministra de Funció Pública i Reforma Administrativa.
Assisteix també a la sessió el Sr. Josep Hinojosa Besolí, secretari general del Consell General.
(El M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, secretari de la Sindicatura, llegeix l'ordre del dia)
(Són les 15.33h)
El Sr. síndic general:
S’obre la sessió.
Bona tarda a tothom.
Passem doncs, al primer punt de l’ordre del dia.
1- Examen i votació de la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral.
L’informe de la Comissió Legislativa d’Interior ha estat publicat en el Butlletí número 17/2017, del 13 de març.
Intervé per exposar l’informe de la comissió el M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, nomenat ponent per part de la comissió. Teniu la paraula.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
En la reunió del dia 6 de març del 2017, la Comissió Legislativa d’Interior em va nomenar ponent de la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral.
Em correspon avui presentar una síntesi de l’informe de la comissió.
La Comissió Legislativa d’Interior en el decurs de la reunió celebrada el 8 de març del 2017, va analitzar el Projecte de llei i les esmenes que li han estat presentades. El Projecte de llei va rebre un total de 15 esmenes, de les quals: 4 foren presentades pel Grup Parlamentari Liberal i 11 foren presentades pel Grup Parlamentari Mixt-PS, de les quals 1 fou retirada abans de l’inici dels treballs de la Ponència.
De les esmenes presentades, 1 esmena s’ha aprovat per unanimitat, 6 esmenes no s’han aprovat i 7 esmenes han estat retirades per obrir el pas a establir unes transaccions que han estat aprovades per unanimitat.
Del resultat de la votació de les esmenes se’n desprèn l’informe de la comissió., el text del qual es sotmet avui a consideració d’aquesta Cambra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Obrim un primer torn d’intervencions per part dels grups. Pel Grup Mixt, per SDP, té la paraula el Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé doncs, jo ja avanço que votaré favorablement la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral.
Avui farem un pas més en el compromís contret amb el Consell d’Europa i més concretament amb les Recomanacions del GRECO.
Així, el treball realitzat en comissió legislativa en surt un text que reforçarà bàsicament els criteris de transparència i els mecanismes de control en matèria de donacions i del finançament dels partits polítics.
Per altra banda, i en base a les esmenes presentades pels grups parlamentaris liberal i socialdemòcrata es millora i clarifica el finançament dels propis partits, fet que s’acabarà traduint en una millora substancial de la seva funció i que hauria de facilitar una major comunicació i implicació amb la ciutadania en uns moments de desafecció política creixent per part d’aquesta.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel PS, Sr. Gerard Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
La Proposició de llei de modificació de la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral tenia per objecte introduir en la referida norma les recomanacions del GRECO encaminades a clarificar alguns aspectes de la norma que no s’adeien als estàndards. Alhora s’incorporava canvis destinats a millorar la redacció del text en el seu dia adoptat.
En fase d’esmenes s’han introduït altres modificacions, encaminades també a clarificar els redactats i especialment a crear un real finançament públic de partits polítics a Andorra. Així, el treball en comissió ha permès millorar el text inicialment proposat, consensuant posicions, de manera que es compleix la premissa de donar compliment a les recomanacions internacionals en matèria de finançament de partits polítics i alhora establint un sistema de finançament públic dels partits polítics diferenciat del finançament de campanyes electorals.
Considerant doncs que, la Llei estableix uns mínims necessaris al nostre país i s’adapta a les recomanacions internacionals, en matèria de finançament de partits polítics, els socialdemòcrates hi donarem suport.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Grup Parlamentari Liberal, té la paraula la consellera, Sra. Judith Pallarés.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Primerament voldria agrair el treball en comissió a tots els companys perquè penso que és una llei molt important. Les modificacions que s’havien d’introduir en aquesta Llei de finançament electoral i partits polítics.
Penso que la comissió ha treballat ràpid perquè era necessari, però també penso que hem treballat bé i que ens hem posat d’acord d’una forma molt cohesionada, i bé, segurament estaria bé arribar al mateix en molts altres àmbits encara que no sempre sigui tan fàcil.
Nosaltres pensem que la Llei necessitava adequar-se millor a la situació dels partits polítics, no únicament per les Recomanacions que havia fet el GRECO sinó també perquè al ser una llei de l’any 2014 i ficar-se a prova durant les eleccions del 2015, doncs el mateix Tribunal de Comptes havia fet algunes observacions sobre el fet que feia falta donar-li més aclariment.
Nosaltres estem contents ara mateix amb el resultat; pensem que és una bona eina per la transparència del finançament dels partits polítics i també dels períodes de les campanyes electorals, i pensem que s’ha avançat en aquesta diferenciació que es farà en relació a les aportacions en relació al funcionament i també les despeses electorals, i també estem contents pel fet de poder obrir una porta o com a mínim un aclariment en relació al que són donacions o possibles subvencions d’ajuda per programes específics.
Pensem que aquí els partits, ara mateix, tindrem una oportunitat en el futur també i segurament haurem de treballar conjuntament per establir un programa o com a mínim un ordre de projectes democràtics que ens ajudin a establir certs paràmetres a l’hora de poder incidir més en el que és la ciutadania, arribar a totes les persones no únicament en període electoral sinó fent una feina continuada sobretot sabent que tenim un gran repte que és l’abstencionisme electoral i, per tant, penso que a partir d’aquesta situació ara també els partits podrem treballar d’una forma més còmoda per fer projectes entre períodes electorals.
Per aquesta mateixa raó i les que ara mateix hem exposat, el nostre grup parlamentari donarem suport a aquesta Llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És ara el torn del Grup Demòcrata. Té la paraula la Sra. Maria Martisella.
La Sra. Maria Martisella:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Primer de tot agrair a tots els grups parlamentaris el suport que ens donen en aquesta Proposició de llei.
Tal i com es va exposar en el debat de l’admissió a tràmit de la Proposició de llei la seva finalitat era, en primer lloc, la de complir amb el segon informe relatiu al tercer cicle d’avaluacions del GRECO; en segon lloc també es va aprofitar aquesta modificació per clarificar el text i adequar-lo a les recomanacions del Tribunal de Comptes d’Andorra; d’altra banda, i després dels treballs en comissió arrel de l’anàlisi de les esmenes presentades pels grups parlamentaris Liberal i Socialdemòcrata, s’han introduït modificacions i clarificacions que precisen encara més al text.
El resultat dels treballs en comissió i per tant, el text final que avui es sotmet a votació reflecteix perfectament l’objectiu d’aquesta modificació: és a dir la de regular d’una manera més específica i precisa els partits polítics, com a organitzacions bàsiques pel funcionament del sistema del Govern democràtic i representatiu que estableix la Constitució.
El Grup Parlamentari Demòcrata, com no pot ser d’una altra manera atès que es tracta d’una proposició de llei per ell impulsada, hi votarà favorablement.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
La Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, que ha promogut el Grup Parlamentari Demòcrata, ha estat una molt bona iniciativa des de la perspectiva del govern que represento.
En efecte, aquest text permet, en primer lloc, acomplir íntegrament algunes recomanacions de l’informe d’avaluació del tercer cicle del GRECO, les quals mitjançant la llei inicial només s’havien pogut acomplir parcialment. És en aquest sentit, per exemple, que la Proposició de llei permet fer constar expressament als grups parlamentaris com a ens que no poden realitzar donacions als partits polítics ni a les candidatures, a fi que no existeixi cap dubte sobre el fet que aquestes entitats no poden fer aquest tipus de donacions. Igualment seguint aquest objectiu, la Proposició de llei també modifica el règim de publicació de les donacions als partits polítics i a les candidatures a fi d’escurçar els terminis per fer-ho.
En segon lloc, aquesta iniciativa legislativa ha permès clarificar i simplificar alguns punts de la Llei 19/2014, però sobretot ha servit per millorar alguns dels mecanismes establerts en el text inicial.
Cal dir que per tal de garantir la independència de les candidatures, tal com preveu la Recomanació (2003)4 del Comitè de Ministres del Consell d’Europa sobre les regles comunes contra la corrupció en el finançament dels partits polítics i campanyes electorals, es manté la prohibició per part de les persones jurídiques de fer donacions a les candidatures prevista inicialment a la Llei 19/2014. No obstant això, la Proposició de llei afegeix una excepció no prevista inicialment: a partir de l’adopció del nou text, els partits polítics podran fer aportacions a les candidatures per cobrir el dèficit dels comptes electorals, seguint uns criteris i uns límits determinats. La introducció d’aquesta excepció no és contrària als principis del GRECO, i constitueix una millora innegable del text inicial, atès que la prohibició absoluta de que els partits polítics fessin aportacions a les candidatures provocava problemes pràctics per finançar les despeses electorals de candidatures presentades per partits polítics.
Finalment, convé posar de manifest que s’han retirat per transacció quatre esmenes del Grup Parlamentari Liberal i tres esmenes del Grup Parlamentari Mixt-PS, el que significa que s’ha arribat a un consens amb els grups parlamentaris esmentats, en les matèries objecte de les esmenes, i aquest consens ha conduit, de nou, una millora del text inicial.
Concretament i a tall d’exemple, per aquesta via s’ha fet un afegit a l’apartat 11 de l’article 26 de la Llei 19/2014, a fi d’establir una excepció a la prohibició per part dels partits polítics de rebre donacions de fonts estrangeres i permetre les subvencions de les federacions o organismes internacionals dels quals els partits polítics en siguin membres, per a projectes democràtics a favor de l’interès general, sempre i quant se segueixin unes pautes determinades. Aquesta addició constitueix una millora significativa. També per via de la transacció s’ha donat un nou redactat a l’article 32 de la Llei 19/2014 relatiu a la subvenció per representació, el qual estableix una periodicitat anual per la subvenció destinada a sufragar les despeses de funcionament dels partits polítics, i modifica les normes reguladores d’aquesta subvenció per establir un sistema de finançament de partits polítics més coherent i efectiu amb la finalitat que puguin contribuir de forma eficaç al funcionament de la democràcia.
Per tot l’esmentat i en conclusió, el Govern valora favorablement la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció per part dels grups...
Bé, si no hi ha intervencions i si ho hi ha objeccions tampoc, i vist el manifestat, proposo l’aprovació de la Proposició de llei per assentiment.
Declaro aprovada la Proposició de llei.
Passem al segon punt de l’ordre del dia.
2- Examen i votació de la Moció instant al Govern a què destini l’edifici de Ràdio Andorra a allotjar-hi definitivament les instal·lacions de la ràdio i televisió públiques.
La moció fou publicada en el Butlletí número 17/2017, del 13 de març, i s’hi han presentat dues esmenes.
Per defensar la moció presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, juntament amb les M. I. Sres. Judith Pallarés Cortés i Carine Montaner Raynaud, consellers generals del Grup Parlamentari Liberal intervé el Sr. Ferran Costa.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Abans de començar, Sr. Camp el seu lapsus linguae li he de dir que no és ni original i inèdit. En etapes escolars se n’hi havia fet cert ús d’ell, per tant, queda més que disculpat.
Dit això, entrem en matèria.
El principal projecte cultural dels propers temps estarà lligat amb la identitat i la memòria. La restauració de l’edifici de Ràdio Andorra a Encamp i la seva conversió en un museu de la ràdio, en un museu de la ràdio i més específicament de la ràdio andorrana, perquè no podem oblidar ara que volem rellançar la marca “Andorra” que Ràdio Andorra va aportar un dels eslògans sobre el nostre país que han tingut més èxit. Això no ho dic jo, això ho va dir el Sr. cap de Govern en el seu Debat d’orientació política el dia 7 de juny de l’any 2012, fa gairebé cinc anys.
De fet, seria bo mirar quins són els antecedents que avui ens ocupen. L’anterior ministre de Cultura en la legislatura anterior a l’actual, el Sr. Albert Esteve, va esmerçar tots els esforços dient-nos que aquest equipament, l’edifici de Ràdio Andorra, havia de servir per repassar la història de la ràdio i difusió aprofitant tot el llegat que s’ha conservat al Roc del Pui d’Encamp. Aleshores, l’obertura prevista d’aquest equipament es va anunciar per l’any 2015.
Va ser aleshores quan es va fer un concurs d’idees, un concurs d’idees que ja ens va costar 6.000 euros d’entrada per als dos projectes guanyadors i també ja es va encarregar aleshores un concepte museològic i un concepte museogràfic que ambdós sumats ens van costar 136.000 euros.
Arriben les eleccions del 2015, i ja ho vaig anunciar fa tot just set dies en aquesta mateixa Cambra, el programa electoral de DA amb el qual vostès van concórrer a les eleccions especificava de manera clara que era allò que s’havia assolit durant la legislatura anterior, i recordo, van dir vostès: “Hem posat en valor dos edificis emblemàtics de Patrimoni Cultural: Ràdio Andorra i l’Hotel Rosaleda buscant-los un ús”. Vostès guanyen les eleccions per majoria absoluta i la qui s’encarrega d’ocupar la cartera de Cultura, la ministra Olga Gelabert, tal i com ens va explicar també la setmana passada va aclarir que l’ús hi era però que ella va decidir que volia re direccionar aquesta proposta.
De fet, si anem a les eleccions generals de l’any 2015 i també a les comunals hem de dir que la nostra formació política, Liberals d’Andorra i també els Independents que li donaven suport, apostaven clarament per l’opció de què fos Ràdio i Televisió d’Andorra les instal·lacions que havien d’ocupar l’edifici de Ràdio Andorra, això sí, compatibilitzant-lo amb el patrimoni material i immaterial que aquell edifici havíem tingut la sort de preservar fins aleshores.
La millor opció per l’edifici de Ràdio Andorra és instal·lar-hi RTVA, això no ho diem nosaltres això ho va dir també durant la campanya electoral la consellera general de Demòcrates per Andorra, la Sra. Maria Martisella, en el debat que es va fer justament a les instal·lacions de la televisió pública.
És quan... -com ens explicava la Sra. Gelabert-, quan ella accedeix al ministeri que decideix per motius diversos, tampoc no ve al cas, deixar en suspens el projecte del museu de la ràdio.
Fins aquí doncs, convindran tots vostès que la política de DA en aquesta matèria és del tot erràtica, és divagant i és d’una indefinició total i absoluta i d’aquesta història ja en portem cinc anys parlant-ne... cinc anys! Vostès fa sis anys que governen.
També la Sra. Gelabert va explicar quines van ser les intervencions amb caràcter d’urgència que es va fer l’edifici i que benvinguda sigui perquè sinó segurament el patrimoni del mateix avui dia estaria molt malmès però es van fer tres intervencions d’urgència, en tres fases: dos d’elles per filtracions en la coberta, una d’elles per estancaments exteriors. Tots aquests treballs van costar 360.000 euros per preservar l’edifici, per tant, benvinguts siguin! I aleshores s’adjudica la Fase 1, la Fase 1 que només l’adjudicació de l’obra va ser de 10.994.000 euros aproximadament però cal sumar-hi també aquí doncs, el control de qualitat d’obra i els emoluments que havia de rebre l’arquitecte, per tant, una pila de diners. També sabem tots que la Fase 2 a dia d’avui està pendent encara d’adjudicar.
Discrepem amb la Sra. Gelabert quan ens diu que aquesta Fase 1 no determina de cap manera l’ús final que tindrà l’edifici. Discrepem Sra. Gelabert perquè vostè ens deia literalment que: “Aquestes obres que ja s’han adjudicat i que estan gairebé a punt de concloure són compatibles amb totes les destinacions que Govern es troba en curs d’analitzar”. De fet, aquestes paraules textuals les hi va proporcionar en forma de resposta escrita a la consellera general la Sra. Rosa Gili. Dijous passat vostè tornava a incidir que les obres de rehabilitació no condicionen el seu ús futur.
En aquesta primera fase, si no vaig equivocat, s’emportarà el terme el sistema de climatització, la instal·lació elèctrica, la seguretat contra incendis, l’accessibilitat de minusvàlids, entre d’altres... doncs, tots i cadascun d’aquests usos, i ja us ho explicaré breument, determinen en gran mesura que volem fer-hi dintre, o no, i per tant quan determinarem de manera definitiva què és el que s’hi vol fer a dintre haurem de tornar a incidir en aquestes obres que ja s’han pagat i que, una altra vegada, mostra cert malbaratament dels cabals públics. La climatització poc té a veure, el disseny d’una xarxa de climatització, així com les necessitats ambientals per exemple entre un museu de la ràdio o un museu com el que inaugurarem aquesta tarda, o entre una sala diàfana per exposicions o una zona de despatxos. Per tant, el disseny i el dimensionament de la instal·lació es fa en funció de l’espai arquitectònic i de l’ús que se’n farà.
També la instal·lació elèctrica. És evident, si tenim una instal·lació dissenyada en funció d’un projecte museístic, és a dir, amb uns punts de llum, amb uns projectors, amb uns endolls, amb unes pantalles informatives, sí que el projecte varia, la instal·lació haurà de variar. Per tant, també el disseny i el dimensionament d’aquesta instal·lació es fa en funció de l’espai arquitectònic i l’ús del mateix així com l’emplaçament dels elements que es volen il·luminar de forma especial.
La seguretat contra incendis... tres quarts del mateix! El dimensionament de les evacuacions i les sortides de seguretat contra incendis es dimensionen en funció de l’ús al que es vol donar l’edifici. No requereix dels mateixos sistemes d’evacuació contra incendis un museu, que una discoteca, que un restaurant amb la seva cuina... Penso que també és evident.
I així també el que afecta a l’accessibilitat dels minusvàlids depenent de si és un ús públic, un ús limitat, unes persones que hi treballen canviarà molt tota aquesta accessibilitat.
Per tant, aquesta Fase 1 que s’ha fet sobretot amb aquest projecte que ja teníem i que ens havien aportat quan vam fer els estudis previs, s’ha fet tenint en compte aquests paràmetres, i aquests paràmetres en funció de quin serà l’ús final de l’edifici en certa mesura hauran de canviar, per tant també, cert malbaratament de diners públics.
Vaig mencionar la setmana passada aquesta reunió que va tenir lloc a Encamp, una reunió que no era sota pany i forrellat, era una reunió en la qual totes les autoritats de la parròquia i tots vàrem accedir tranquil·lament per la plaça del poble i, per tant, penso que no era cap secret, un secret a veus, i tampoc que el que es va desvetllar no era res que no s’hagués parlat públicament, com ja havia dit en debats electorals i quines eren les voluntats polítiques dels grups d’aquesta Cambra. Per tant, penso que en cap moment s’ha desvetllat cap mena de confidencialitat.
En aquesta reunió, que va tenir lloc en el comú, es va presentar una possible ocupació en forma d’equipament de creació cultural i artístic-dinàmic, i és una... com ja vam dir, un ús que no va convèncer als allà presents de manera majoritària diria, de manera gairebé de consens. Per què? Doncs, perquè hi hauria una baixa ocupació de l’edifici del Roc del Pui, perquè es faria una ocupació amb hores intempestives i, el que és més important, no seria un dinamitzador que com a mínim hauríem de provar que fos també un dinamitzador de la parròquia. De fet, que ha de ser un dinamitzador de la parròquia no només ho diem els Liberals, també ho va dir la Sra. Martisella, literalment, a l’esmena que avui presenta, parla que ha de ser un impuls important per la parròquia... Coincidim plenament Sra. Martisella! I també amb el que contestava la Sra. Gelabert a la Sra. Gili, usos que portin avantatges rellevants en forma d’equipaments i serveis públics útils i eficients pels habitants d’Encamp en particular i d’Andorra en general... També coincidim Sra. Gelabert! Però, recordem quin és l’estat de la parròquia d’Encamp; la població d’Encamp... -Sr. Camp, si m’equivoco m’ho fa saber-, per exemple... sí, avui no, però m’ho pot fer arribar, m’ho pot fer arribar! Balanç de comerços oberts durant el 2016: en aquest saldo positiu i negatiu dels vuitanta-un saldo positiu total de comerços creats al país l’any 2016, Encamp té l’honor de tenir un... Estem a la cua... Estem a la cua! Mirem els fluxos de població també en termes percentuals som els que menys creixem.
La Parròquia d’Encamp té un problema i penso que hi estem tots d’acord, aquells que som de la Parròquia d’Encamp, que necessitem mesures revitalitzadores que dinamitzin la nostra parròquia. Em sembla que les evidències podrien ser gairebé infinites.
La motivació de la moció d’avui és justament aquesta: desencallar una situació que vostès, senyors de DA, no han sabut desencallar des de fa cinc anys perquè a dia d’avui estem amb la mateixa cançó. El problema està enquistat, el ministre d’Ordenament Territorial demanava un cert temps de marge, penso que el temps de marge després de cinc anys és més que suficient, o el temps de marge que hi ha hagut des de la reunió que va tenir l’any passat fins el dia d’avui i que ara per ara no s’ha fet res encara, era més que suficient per finalment posar el debat damunt de la taula, posar el fil a l’agulla i començar a prendre accions sobre quin ús definitiu volem donar a les instal·lacions d’aquest edifici.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Ferran Costa:
Vaig acabant Sr. síndic.
Volem desencallar aquesta situació. La Sra. Gelabert ho deia, que el Govern estava en un procés... -ho deia fa un any-, que: “Es troba en un procés intern d’anàlisi acurat de les diferents opcions que poden ser plantejades en relació amb l’ús al qual l’edifici de Ràdio Andorra serà destinat”. Un any més tard vostès reconeixen que encara no han fet res; també ho reconeixia així en el text de l’esmena a la moció que presenta la Sra. Martisella que, a dia d’avui, no s’han fet els estudis perquè diuen que ara instem a fer-los.
També cal aturar aquesta indefinició, aquesta política erràtica pel que fa a l’ús d’aquest edifici. Es va demanar aquest marge de temps, el marge de temps penso que l’hem donat més que suficient, estem a l’equador de la legislatura i el que ens agradaria a nosaltres és veure que s’hi fa alguna cosa. Per tant, avui posem aquest debat damunt de la taula per, d’aquesta manera tots plegats, a veure si així podem desencallar-lo.
També perquè no podem permetre que es vagin malbaratant més diners públics. Ho vam veure amb aquests projectes museístics, museogràfics amb una Fase 1 que està condicionada als usos futurs, no volem que es malbaratin més recursos públics, definim què és el que volem i actuem en conseqüència, per tant, fem una inversió de diners acurada amb l’ús final que se li vol donar.
I òbviament hem de fer, hem d’obligar que s’analitzi de manera acurada una opció que genera consens gairebé absolut entre totes les formacions polítiques de la parròquia.
Dit això, nosaltres pensem que l’opció de què Ràdio i Televisió d’Andorra arribi a l’edifici de Ràdio Andorra és una opció que engresca, que té cert consens, que és fidel al Conveni transaccional entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per l’ús que se li ha de donar a l’edifici, que ajudaria a dinamitzar la parròquia, que suposaria un estalvi a mig termini important -sempre que s’hagin de fer els estudis pertinents... ja en parlarem més tard-, i a més a més sobretot i el més important és que seria compatible amb la preservació del patrimoni únic i excepcional, tan moble com immoble, que representa conjuntament amb Sud Ràdio el patrimoni del llegat que tenim en aquell edifici. De fet, com diuen certs experts, res comparable...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Ferran Costa:
...enlloc més d’Europa.
Dit això, per tant els convido a què votin a favor de la moció que avui presentem.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, vist que s’han presentat dues esmenes a la moció publicades en el Butlletí número 18/2017, del 15 de març, anem a continuació a procedir a l’exposició de les mateixes.
Intervé en primer lloc per exposar l’esmena presentada pel Grup Parlamentari Mixt el Sr. Pere López. Teniu la paraula. Des de la tribuna si us plau.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Els consellers del PS hem presentat una esmena a la moció presentada pels consellers del Grup Parlamentari Liberal per mirar de trobar un redactat que ens pugui fer sentir més còmodes per tal de poder-hi donar votació positiva. Evidentment amb el format específic d’aquestes mocions i amb la voluntat també de debatre-ho, si és el cas, i de poder arribar a un consens més enllà del redactat que proposem.
Quant al redactat que proposem, tal qual vostès en tenen còpia però que si em permet el Sr. síndic doncs passaré a llegir i després faré una breu explicació de les motivacions que ens han portat a presentar aquesta esmena.
L’esmena presentada diu: “Vist que el Govern encara no ha determinat de forma definitiva quin serà l’ús de les instal·lacions de l’edifici de Ràdio Andorra a la Parròquia d’Encamp;
Atesa la voluntat majoritària de les forces polítiques amb representació al Comú d'Encamp de què l’edifici de Ràdio Andorra allotgi permanentment les instal·lacions de la ràdio i televisió públiques en la línia dels treballs realitzats per diferents governs anteriors amb aquest mateix objectiu.
Es proposa el següent Acord:
S’insta el Govern que, en el termini més breu possible, finalitzi els estudis i els treballs previs que consideri necessaris per al trasllat de les instal·lacions de la ràdio i la televisió públiques a l’edifici de Ràdio Andorra o zones adjacents, tot reservant un espai dins de l’edifici per a la preservació de la memòria històrica atesa la rellevància emblemàtica d’aquest edifici i els materials i instal·lacions que s’hi contenen.”
Bé, són quatre els diferents arguments que ens han portat a fer aquesta proposta que, com deia abans, amb la intenció de trobar-nos més còmodes amb el redactat final i de poder-hi donar suport. La primera és recollir de forma clara que hi ha una voluntat política general, si més no això és el que havíem entès per part dels diferents grups polítics a efectuar aquest traçat que, per tant com a mínim les forces que avui en dia estan representades al Comú d’Encamp (Demòcrates per Andorra, Liberals i PS i també les forces que van concórrer a les eleccions generals) hi havia aquesta voluntat, així si més no ens ho han manifestat els nostres consellers comunals i també qui va ser candidat a la nostra territorial el Sr. David Rios a les passades eleccions generals.
El segon punt que es recollia en aquesta proposta... i aquesta no és una iniciativa nova que aquí hi ha hagut diferents governs que han treballat en aquesta línia en part preocupats per la bona conservació d’aquest edifici i d’aquest equipament, entre ells el Govern del PS i la feina i el treball que en aquest mateix sentit va fer la que llavors va ser la ministra de Cultura, la Sra. Susana Vela.
Després també ens agradaria recollir en la proposta el fet, amb la informació de què disposem, de què potser l’actual edifici de Ràdio Andorra no permet encabir la totalitat de les instal·lacions de l’actual Ràdio i Televisió pública i que, per tant, s’ha de preveure potser que en hores adjacents s’hagi de fer algun tipus de construcció o d’equipament.
I el darrer dels punts, que també és un punt molt important per nosaltres ja que hi ha aquesta votació avui al Consell General en cas que sigui aprovada, que es reculli de manera clara que una part de l’edifici ha de quedar destinat -no sé si amb una finalitat museística, o no; no entrarem nosaltres a determinar si dóna per aquest abast museístic-, però sí que una part de l’edifici ha de quedar per preservació històrica tant del que va ser aquell edifici -la seva rellevància històrica- com dels materials i les instal·lacions que aquest edifici conté.
Per tant, com deia abans, amb la voluntat de poder-ne parlar i transaccionar aquestes són les motivacions que ens han portat a presentar aquesta esmena.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, a continuació, per exposar l’esmena presentada pel Grup Parlamentari Demòcrata, intervé el Sr. Carles Enseñat. Teniu la paraula.
El Sr. Carles Enseñat:
Gràcies Sr. síndic.
Quan redactava la defensa de l’esmena del nostre grup parlamentari a la moció presentada pel Sr. Ferran Costa, conseller del Grup Liberal, i sabedor que el conseller és amant de les llengües i en especial de la nostra no vaig trobar millor forma d’encapçalar la meva intervenció que llegir alguna definició del diccionari Pompeu Fabra que em va suggerir la lectura de la moció que acaba de presentar.
La primera paraula va ser “veritat”, definició de la qual és: “Conformitat amb allò que és, ha estat o serà”, “Coneixença, idea, d’una cosa conforme al que ella és”, “Allò que realment és, realitat”, “Proposició que no es pot negar racionalment”.
La segona paraula va ser “fals”, definida com: “Que no és ver per error o per engany”, “Que no és real, que no té d’una cosa sinó l’aparença, no autèntic”, “Que pren l’aparença d’una cosa per tal d’enganyar”, “Que no és exacte, que no té la direcció volguda”.
Com deia, aquestes dues paraules “veritat” i “fals” van ser les primeres que em van venir al cap quan llegia la moció del Sr. Costa i, per aquest motiu, vam presentar l’esmena que ara m’agradaria tenir l’oportunitat de llegir.
L’esmena comença amb una concreció, amb una correcció. Així, al primer paràgraf suggerim el canvi del mot “determinat” pel d’“anunciat” quedant la frase con segueix: “Vist que el Govern encara no ha anunciat quin serà l’ús definitiu de les instal·lacions de l’edifici de Ràdio Andorra de la Parròquia d’Encamp”. A partir d’aquí, i sabent que mai a la vida l’esmena presentada pel Grup Liberal voldria faltar a la veritat, i per tant falsejar els fets, un segon i tercer paràgraf havien de ser incorporats. Els hi llegeixo: “Atès que en una reunió convocada pel ministre d’Ordenament Territorial i organitzada per la majoria comunal d’Encamp UPDA, juntament amb els consellers generals territorials de la Parròquia d’Encamp UPDA i on van ser convidats tots els representants tant comunals com del Consell General de la parròquia: Liberals, PS i Independents, i on es van plantejar les possibles opcions d’ús per l’edifici de Ràdio Andorra amb l’objectiu que el destí definitiu fos un impuls important per la parròquia vist que entre totes les opcions la que tenia el més ampli suport era la de destinar les instal·lacions d’RTVA com ja havien anunciat els consellers territorials d’UPDA durant la campanya electoral.
En aquest punt prego em permetin agrair personalment les idees aportades per alguns consellers tant de la majoria com de l’oposició comunal, especialment les propostes fetes per part del Sr. Joan Sans i del Sr. Pere Marsenyach, consellers comunals del PS + Independents sense que això vulgui dir que l’absència total i absoluta de cap proposta positiva o negativa, o neutra si molt m’apuren, per part de la resta de l’oposició sigui ni molt menys negatiu, ans al contrari, però ens sorprèn que d’aquella realitat viscuda i compartida per tots ara uns quants, aquells mateixos que citava, siguin els que vulguin fer bandera d’un projecte que, sí hi donen suport, però que mai han impulsat.
Si aquests paràgrafs proposats no fossin afegits, no seria oportunista?
Dir que s’impulsa quelcom que mai s’ha impulsat per percebre no seria parasitar les idees dels altres, els esforços dels altres per tal de treure rèdit del que fan els altres sense el més mínim esforç? I dic “paràsit” Sr. Costa, doncs la seva definició és: “El qui viu a costa de l’altre”.
Entengui’m Sr. Costa, mai a la vida he pensat al llegir la seva moció que aquesta fos la seva voluntat, segurament és un error. Estic segur que el que vostè volia expressar és que el seu grup parlamentari li agrada la idea que van proposar i que vol que s’impulsi i que aquest impuls es faci ràpidament. Estem totalment d’acord. És així com vam quedar en aquesta reunió que citava a l’esmena, però no cal oblidar que d’aquella reunió també en va sortir la necessitat d’un estudi tècnic i el compromís de confidencialitat i no politització fins tenir els resultats d’aquests estudis. Per això incorporem un altre paràgraf que diu: “Vist que es va demanar un marge de temps per estudiar i negociar dita proposta, entenem que la confidencialitat és essencial per avançar i que dit procés, sent pel bé de la Parròquia d’Encamp, no havia de ser polititzat”. I també un cinquè paràgraf per agrair els esforços del Sr. Costa per tal que el contingut d’aquella reunió, l’acord que es va prendre i la voluntat de totes les parts fou reconeguda en forma de moció i votada aquí, al Consell General, aquí diem: “Vist que durant la sessió ordinària del Consell General celebrada el proppassat dia 9 el M. I. Sr. Ferran Costa va fer públic part del contingut de dita reunió, però també vist que el cost de traslladar les instal·lacions d’RTVA a l’edifici de Ràdio Andorra no ha estat encara calculat i que així mateix estan pendents els estudis de viabilitat i idoneïtat ja sigui quant a infraestructura i maquinària, i vist que finalment és competència del Govern definir l’ús dels béns patrimonials de la seva propietat... -atenció! perquè és el Govern l’únic competent per determinar l’ús dels edificis de la seva propietat, no el Consell, el Consell pot suggerir però és sempre el Govern el qui té aquesta potestat. Per tot això proposem que el Consell General adopti el següent acord: S’insta al Govern a realitzar els estudis pertinents per avaluar el cost i la viabilitat d’ubicar RTVA a Ràdio Andorra i anunciar quin serà l’ús definitiu de les instal·lacions durant el 2017”.
Perquè, i ja acabant Sr. síndic, deixin-me preguntar al proposant de la moció si disposa d’una informació que potser nosaltres no tenim i que llegint la moció que presenta pensem que sí que té. Segurament voldrà a bé contestar aquestes preguntes que li formulo per tal d’entendre quin grau d’esmena o de transacció estarien disposats a fer sobre l’última part d’aquesta moció.
Sr. Costa, vostè sap la inversió que cal fer? Sap realment el cost total un cop feta la definició del projecte? Sap si la inversió és únicament en infraestructura o bé en maquinària? Vostè sap com encabir les noves instal·lacions i fer alhora un museu per exposar la maquinària que s’ha conservat i que s’ha de conservar? Sr. Costa, m’agradaria molt tenir resposta a aquestes preguntes i si em volgués concretar una per una la resposta li agrairia enormement.
En aquest punt, i per acabar, recupero els dos conceptes que citava al principi de la meva intervenció: veritat i fals. Aprovant l’esmena presentada, la moció s’ajustarà a la veritat. Si per contra la rebutja, el text que sotmetrà a votació serà fals i, per tant, no comptarà amb el nostre suport. Veritat o fals! Què triarà?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, serà ara el torn del conseller Víctor Naudi per SDP, si desitja manifestar-se.
Bé, no hi ha manifestació...
Doncs, obrim un segon torn d’intervencions.
Pel Grup Liberal, és potestatiu fer-ho des de baix o des de la Tribuna.
Pel Grup Liberal, teniu la paraula Sr. Costa.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
He de confessar-li Sr. Enseñat que aquest començament de la seva intervenció amb la semiòtica del llenguatge, sí, em plau especialment. El que passa és que és clar, vostè es basa simplement amb definicions de diccionari, veritat o fals, i amb unes visions molt absolutes del que signifiquen cadascuna d’elles. Tots sabem que la realitat cadascú se la pot mirar des del seu prisma i les interpretacions de les quals un en pot fer, poden diferir molt en tots i en cadascun dels casos.
Intentaré en la mesura del possible, contestar-li a totes les preguntes. Això li asseguro. De ben segur, però, segurament quedaran moltes incògnites a l’aire.
Primer de tot, molt sincerament vull agrair als dos grups, tant PS com DA, que han presentat esmenes a la moció, perquè com a mínim, des del nostre punt de vista, demostra un primer pas i una certa voluntat de voler desencallar aquesta situació.
No m’ha agradat. Sr. Enseñat, quan vostè parlava de parasitisme, el camp de la biologia no el domino. Per tant, jo pensaria, jo em voldria quedar en una simbiosi i no amb un parasitisme.
Però abanderà certa opció o certa convicció política, i voler-se-la apoderar en forma de monopoli, penso que fa de mal fer. Podríem repassar els programes electorals de les diferents formacions i veuríem que, amb gran consens, com jo deia, molts de nosaltres dèiem el mateix. Això sí, és evident, com també queda clar i no feia falta potser recordar-ho, que qui ha d’impulsar l’acció política del Govern és l’executiu, és Govern. Per tant, fa sis anys -sis anys- li ho recordo, estava a les seves d’impulsar aquesta acció pel que es refereix a l’edifici de Ràdio Andorra, que sembla que estigui gairebé mort d’inanició el projecte.
Amb la qual cosa ens alegra que estiguem en un punt per poder començar a desencallar aquest projecte. I penso que entre tots ho podrem fer. Però ja li dic, aquest monopoli que vostès en volen fer d’abanderar el projecte, en cap moment nosaltres pretenem monopolitzar-lo. Jo en tot moment he mencionat que hi havia molt consens al respecte. Vostès ara els agafa les presses i diuen, “ostres, que no ens passin al davant i no fos cas que el monopolitzi algú altre”. No, nosaltres ja vam dir-ho, vostès també. Nosaltres no estem governant, vostès sí. Vostès no ho han fet.
Aquest és el punt on ens trobem. Des del meu punt de vista, aquest és el punt de la veritat.
Òbviament, jo no tinc totes les respostes. No les he de tenir! L’executiu les ha de tenir. Són vostès, vostè i el grup que li dóna la majoria les pot tenir també de primera mà, en via directa, com en molts altres casos ha estat el cas, i tenir aquesta informació a la resposta a les preguntes que vostè em formula. I entenc perfectament, i no faci dobles lectures, no tinc cap informació ni privilegiada ni especial que em faci pensar d’aquesta idoneïtat. Però avui forçarem el debat sobre que calen fer aquests estudis de costos-beneficis. Cal fer aquest anàlisi que nosaltres no l’hem fet i s’ha de fer. I s’ha de fer de manera acurada, assenyada, neutre, i arribar a unes conclusions que siguin les millors, perquè estem gestionant -vostès en aquest cas-, en aquests casos estan gestionant els recursos públics, que són escassos, entenc jo. Per tant, s’ha de mirar de fer-ho de la millor manera possible. Però això no és feina que ens pertoca a nosaltres, és feina de l’executiu.
Primer de tot, a l’hora d’analitzar aquest estudi dels costos i beneficis, mirar quin és el cost d’oportunitat. Un concepte que els economistes coneixeran perfectament, quin és el cost de construir l’alternativa millor a considerar que descartaríem. S’ha de tenir en compte que això segurament és l’exercici que molt bé, al meu criteri, va fer la Sra. Gelabert en el seu dia, d’analitzar quin era el cost d’oportunitat de construir un equipament que potser no seria el que millor reflectiria la inversió pública en aquell moment.
Per tant, en aquest sentit, Sra. Gelabert li he de dir que estic perfectament d’acord. Per tant, aquest anàlisi tingueu-lo en compte. El cost d’oportunitat de la millor alternativa possible, però que descartem.
També hem de mirar els costos en termes de sostenibilitat. Hem de mirar els desplaçaments per dintre del país; també, el benestar social dels treballadors, és clar que sí. També, el cost de les obres que s’hauran de fer, perquè si s’han de compatibilitzar diferents usos, s’hauran de fer unes obres, s’hauran de tenir en compte, és clar que sí. El cost del trasllat, el cost de garantir que les emissions de Ràdio i Televisió d’Andorra en cap moment quedin interrompudes. S’haurà d’escoltar als treballadors.
Tot això s’ha de fer, però s’ha de fer des del rigor, des de la seriositat, des de la responsabilitat i fer-ho amb un anàlisi neutre. No encarreguin aquest estudi a Ràdio i Televisió d’Andorra, perquè és part partícip i part implicada, que siguin organismes independents aquells qui ho analitzin.
Estem davant una oportunitat, una oportunitat molt bona. Tenim l’oportunitat de donar sentit a un edifici emblemàtic, al seu patrimoni immoble i moble, i fer-ho amb una coherència total i absoluta. Aquesta és la simbiosi de la qual jo li parlava, Sr. Enseñat. Ho podem compatibilitzar amb el museu de la ràdio. La idea que presentava el Sr. Pere López. No podem descartar el patrimoni que tenim en aquell edifici. L’hem de posar en valor. Com deia, un patrimoni únic i excepcional que l’hem de tenir en compte. És la nostra obligació tenir-lo en compte, i fer-ho compatibilitzar amb l’ús que li volem donar al nostre edifici.
Hi ha possibilitats. Ho apuntava el Sr. López i ho apuntava vostè mateix Sr. Enseñat, potser s’haurà de construir alguna nau lleugera per encabir-hi platós, més espai per oficines. S’ha de considerar mirar quins són tots els costos, analitzar-ho bé, de forma ràpida, dins d’un termini, que vostès, també he de felicitar, posen finalment en aquesta esmena, perquè fins ara de termini, DA no n’havia posat cap ni un, els ho recordo, 5 anys, 5 anys portàvem. Ara sembla que trobarem un termini el qual vostès veuen plausible arribar a aquestes conclusions. Doncs, ens n’alegrem: simbiosi, no parasitisme.
El que dèiem, també hauria de ser molt important posar-hi que fossin organismes independents. Sra. Gelabert, es va encarregar un informe, l’informe Thompson, per parlar de Sud Ràdio i del seu patrimoni que allí hi conté. No s’hi val fer trampes quan juguem al solitari. Vostè si em pregunta, miri, jo tinc un gramòfon a casa, i si jo li demano, escolti, quin valor té el gramòfon? És clar, depèn de quina intencionalitat li dono a la pregunta, si els hi dic, miri, és que aquest gramòfon ja no serveix per res, ja no fan discs de pedra, ja no el podrà escoltar, les agulles ja no es produeixen, llenci el gramòfon. Això és una mica, penso, les conclusions en certa mesura del patrimoni que feia referència a Sud Ràdio. Encomani uns estudis neutres, rigorosos i responsables, sense cap mena d’apriorisme, perquè les respostes que ens donin, siguin sobre les quals puguem basar les millors decisions a l’hora d’invertir els nostres recursos públics.
I fixem un termini. Jo entenc que les esmenes avui aportades tant per PS com DA, posen uns matisos addicionals que milloren substancialment la moció que hem presentat nosaltres mateixos, amb la qual cosa, nosaltres estaríem més que encantats de poder recollir el guant i incorporar-hi justament això, el fet que s’ha d’establir un termini, com vostès mateixos indiquen, el fet que s’han de fer compatibilitzant-ho amb el patrimoni actual que hi ha en l’edifici, i jo afegiria que s’ha de fer des d’organismes independents.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Mixt, pel PS, Sr. Pere López teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, ens agradaria intentar tornar a centrar una mica el debat sobre la qüestió que hi ha avui en debat, que finalment no hem de perdre de vista que és la preservació d’un edifici que tots li donem la consideració d’un edifici d’una importància històrica molt rellevant pel nostre país, d’uns materials i unes instal·lacions que s’hi contenen que entenem que cal preservar bé, i que cal també posar en valor. I segurament també la coincidència per part de tots els grups polítics que la millor preservació, tant de l’espai com dels materials, passa perquè aquest edifici tingui un ús permanent i, si en paral·lel, en pot tenir un ús més provisional, sala d’exposicions, museus, Sra. ministra, doncs, segurament, en aquest sentit, té més feina avançada, doncs, perfecte per donar-li aquest ús amb caràcter permanent en aquest equipament.
La cursa de mèrits a nosaltres no ens interessa en aquest punt. Ens agradaria intentar, si tenim consens sobre la voluntat de preservar aquest equipament, oferim la nostra esmena com a via d’entesa entre les dues propostes, Em sembla que la nostra redacció està redactada amb un to conciliador, neutre i segurament recull bona part del que cada un dels grups volia manifestar en aquell sentit, i si no ho recull totalment, podem mirar d’encabir-ho com a via de solució per tancar aquesta qüestió i, en tot cas, fer-ho com els grups parlamentaris, doncs, els hi sembli escaient de fer-ho.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Demòcrata, Sr. Carles Enseñat teniu la paraula.
El Sr. Carles Enseñat:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Quant al programa electoral de DA parlava que se li havia donat un ús a Ràdio Andorra, vostè recordarà que quan vostès formaven part del Govern demòcrata, que estàvem junts fins fa poc, es va donar un ús que era justament el museu de la ràdio. Aquest museu de la ràdio ha arribat al Comú d’Encamp i comentat amb els consellers territorials de l’època i els actuals, es va creure que no era prou. Per dos motius, un perquè l’edifici és molt gran i el museu de la ràdio ocupava menys espai, i per una altra banda, perquè el que necessita Encamp, com vostè deia, és gent que hi treballi, gent que doni vida, i ens dóna la sensació que el fet de fer-hi solament un museu, l’únic que podria portar igual que altres museus d’Andorra, doncs, és algun visitant esporàdic, però no donaria aquesta riquesa econòmica que necessitàvem.
Per això, el programa electoral deia “’s’ha concretat un museu de la ràdio, s’ha concretat un projecte”.
Creiem que no era suficient i en els últims temps, almenys per part nostra hem tingut 14 reunions, abans les comptava, es va creure que s’havia de fer un projecte annex, en aquest cas, o complementari al museu de la ràdio, que donés més vida a la nostra parròquia.
Vostè parlava de rigor i de seriositat, també li parlaria de serenor. Molts cops aquests projectes, quan s’intenta fer un projecte que va més enllà d’un estàndard, a vegades es necessita serenor.
Pensem que el fet que vostè hagi portat sobre la taula aquest debat és bo, però, segurament, de la mateixa forma que vam fer aquesta reunió prèvia entre el comú i totes les forces que formaven part també del Consell General de la Parròquia d’Encamp, hagués pogut fer aquest oferiment que, segurament haguéssim acceptat, i d’alguna forma no haver-nos d’assabentar per una moció presentada a última hora, sinó fer-ho de la mateixa forma que ho vam fer nosaltres, de mutu acord entre tots.
Crec que la moció, si accepta la proposta del PS i nostra, millorarà substancialment, com vostè deia. I si està bé de negociar-la, doncs, demanaria o vostè mateix demani com a presentador de la moció, un recés per poder-la negociar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Demanaria també ara al Grup Mixt, per SDP, si es desitja manifestar...
Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, primerament no he intervingut perquè volia acabar d’escoltar les diferents intervencions, justificant la moció presentada pel Grup Liberal i alhora també les esmenes pels dos altres grups.
Bé, en tot cas, primer de tot he de dir que observo amb consternació, doncs, que una qüestió d’abast nacional per la transcendència, doncs, que en el seu dia va tenir el rescat de l’edifici de Ràdio Andorra que, quasi bé va esdevenir una qüestió de sobirania nacional, finalment hi ha amb les reunions que va promoure el Comú d’Encamp, doncs, s’ha acabat traduint amb una visió purament parroquialista, amb la quina únicament es van convidar per debatre aquesta qüestió, doncs, els representants que tenen elegits al Comú d’Encamp, i també els consellers generals elegits en llista parroquial més un conseller en llista nacional que resideix a la Parròquia d’Encamp.
Bé, jo crec que és lícit, doncs, que el Comú d’Encamp defensi aquelles elements dinamitzadors per la parròquia, però és clar, obrir debats limitats únicament als consellers parroquials i no tenir en compte, doncs, la resta dels consellers, doncs, esbiaixa el debat. Jo crec que finalment avui s’ha aportat, gràcies a la iniciativa del Grup Liberal, doncs, aquest debat a aquesta Cambra. I bé, això, en aquest punt de vista és positiu.
Bé, en tot cas, jo crec que la finalitat, doncs, com deia és lícita i tenint en compte, doncs, si finalment s’acaben transaccionant les esmenes presentades, jo crec que aquest debat té la part positiva de finalment promoure que el Govern no deixi abandonat l’edifici, a llarg termini, sense donar-li un ús racional. I crec que aquesta serà la part més positiva.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció per part dels grups...
Sr. Ferran Costa.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Com vostè deia Sr. Enseñat, i em penso que ja ho he dit, el fet que es canviés l’ús de l’edifici quan es va proposar un canvi, quan el va proposar l’actual ministra Sra. Olga Gelabert, penso que ja ha quedat clar que nosaltres ho donàvem com a benvingut. La qual cosa no fan falta aclariments addicionals al respecte.
Vostè parla de serenor. Jo també li parlaré de la paciència. La paciència un dia s’acaba. Vostès van demanar serenor. Penso que la serenor l’han tingut tota. I paciència quan ja estem a l’equador de la legislatura i veient els antecedents que abans he pogut exposar, vostè entendrà que si el que volem és desencallar algun tema polític, doncs, la paciència algun dia s’acaba i es tira endavant.
Li he de dir que no estic gens d’acord, gens d’acord amb alguns dels paràgrafs que vostès també han estudiat a l’hora d’assolir aquesta esmena a la moció. Concretament quan vostès diuen que es demana un marge de temps per estudiar i negociar aquesta proposta. L’han tingut aquest marge de temps, més que suficient, un any per estudiar una proposta, penso que l’han tingut.
Entenem i això és el que em preocupa. Perquè això podria demostrar el tarannà de la seva formació política, que des del meu punt de vista és altament preocupant. Escolti bé, entenen que la confidencialitat és essencial per avançar i que dit procés sempre pel bé de la Parròquia d’Encamp, no havia de ser polititzat. La confidencialitat és essencial per avançar. Jo entenc que en l’àmbit de la cosa política, la confidencialitat s’ha de reservar en casos molt específics i molt concrets.
Vaja! Més enllà de temes de seguretat nacional o de protecció de dades dels individus, la gestió de la cosa pública s’ha de fer en total transparència, i és d’obligat compliment dir a tots els conciutadans què és el que fem amb els seus diners. Amb la qual cosa aquesta confidencialitat quan no hi intervé cap actor privat, no estem amb negociacions entre estats, no estem amb negociacions entre privats. Estem parlant de donar un ús a un edifici de caire públic. És a dir: confidencialitat per què? Vostè ho ha dit! L’executiu si vol prendre la decisió la pren, i ja està. Així de senzill! No fa falta en aquest cas cap mena de confidencialitat. Amb la qual cosa, quan vostès apel·len a aquesta confidencialitat em preocupa, perquè potser és el tarannà de la seva formació política i per a nosaltres això, pensem que no ha de ser així. Al contrari, en tot Estat de dret constitucionalment, el que s’ha de fer és donar la màxima publicitat a tot allò al que fa referència a la gestió de la cosa pública.
Per tant, en aquí no hi podríem estar d’acord. Òbviament, serenor, l’ha tingut. Temps per fer-ho, suficientment. El que passa és que veiem que en cinc anys no hem arribat a cap conclusió. Potser ara posarem fil a l’agulla.
Dit això, doncs, sí, recullo el guant que proposava el Sr. Enseñat per poder arribar a transaccionar aquestes esmenes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Grup Mixt, desitja intervenir Sr. López...
El Sr. Pere López:
Bé, a la vista de l’exposat pel Sr. Costa que és el que proposava el Sr. Enseñat, només demanar als dos grups en cert litigi amb aquest debat, doncs, a buscar un redactat que pugui donar compliment al que cadascú a manifestat, ja sigui en programes electorals, en discursos d’orientació política, en eleccions comunals i generals, i que finalment, el que es pugui votar aquí, doncs, pugui recollir això i tornar a oferir la nostra esmena com una via d’entesa entre el que proposen cadascun dels grups parlamentaris per separat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Enseñat, pel Grup Demòcrata.
El Sr. Carles Enseñat:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. López, perdoni, potser no m’havia explicat bé, era entre els tres i entenia que la seva moció o la seva esmena és molt pròxima a la nostra i que, per suposat, la teníem en compte per poder-la transaccionar. Potser no m’he explicat bé, però no era bilateral, era trilateral, en aquest cas.
Sr. Costa, tornaré a llegir aquest paràgraf que vostè cita i, en tot cas, ho deixaré per aquí, i cadascú que arribi a la conclusió. Diu: “vist que es va demanar en aquell moment, en aquella reunió, un marge de temps per estudiar i negociar dita proposta, entenent que la confidencialitat és essencial per avançar i que dit procés sent pel bé de la Parròquia d’Encamp, no havia de ser polititzat”. La confidencialitat no es demana ara, es va demanar en aquell moment i tots hi vam estar d’acord. Si la paraula la vol canviar la podem canviar. Però va ser en aquell moment que es va demanar i va ser, en principi, que tothom la va acceptar. És en això al que em referia, potser no està ben explicat, podem canviar-ho.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Naudi, desitja afegir alguna cosa...
No...
Bé, si no hi ha cap altra intervenció, i entenc que hi ha una demanda perquè suspenem la sessió durant uns minuts, doncs, suspenem la sessió fins les cinc de la tarda.
Se suspèn la sessió.
(Són les 16.33h)
Es reprèn la sessió.
(Són les 17.11h)
El Sr. síndic general:
Reprenem la sessió.
Demanaria al Sr. Ferran Costa, com a portaveu de la moció...
Té la paraula.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Durant aquests minuts de recés tant representants de Demòcrates per Andorra com del Partit Socialdemòcrata, com Liberals d’Andorra i també amb la connivència a posteriori del Sr. Víctor Naudi representant d’SDP dins del Grup Mixt, hem acordat transaccionar les esmenes que s’havien presentat per recollir tots els punts que al nostre criteri eren cabdals que quedessin reflectits en el text de l’esmena.
Així doncs, hem acordat un text únic que seria el següent:
“Vist que el Govern encara no ha anunciat quin serà l’ús definitiu de les instal·lacions de l’edifici de Ràdio Andorra de la Parròquia d’Encamp;
Atès que existeix un ampli consens de les forces polítiques per traslladar-hi RTVA, el Consell General adopta el següent:
ACORD:
S’insta al Govern que per mitjà del Ministeri d’Ordenament Territorial i del Ministeri de Cultura, durant el 2017 finalitzi els estudis i treballs previs, exhaustius i necessaris que consideri escaients per avaluar el cost i la logística del trasllat de les instal·lacions de la ràdio i la televisió públiques a l’edifici de Ràdio Andorra o en zones adjacents, tot reservant un espai dins de l’edifici per a la preservació de la memòria històrica atesa la rellevància d’aquest edifici emblemàtic i dels materials i instal·lacions que hi conté”.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Demanaria tot seguit a la resta de grups si tenen alguna cosa a manifestar en relació a aquest enunciat? Desitgeu intervenir algun dels grups? Si no hi hagués intervencions... No hi ha intervencions? Si no hi ha intervencions i si no hi ha tampoc objeccions, proposo l’aprovació de la moció per assentiment.
Declaro aprovada la moció.
Sr. Carles Enseñat, teniu la paraula.
El Sr. Carles Enseñat:
Gràcies Sr. síndic.
Amb l’explicació de vot particular i en nom dels consellers territorials d’Encamp, donar les gràcies a totes les forces polítiques presents en aquesta Cambra, també a les comunals per la votació d’avui.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, doncs no havent-hi més punts a l’ordre del dia, s’aixeca la sessió.
(Són les 17.14h)
|
Diari de Sessions del Consell General Dipòsit legal: And. 275/94 |
