Diari Oficial
del
Consell General
Núm. 7/2016
Sessió ordinària del dia 28 d’abril del 2016
El dia 28 d’abril del 2016, dijous, es reuneix a la Casa de la Vall, (nou hemicicle), el M. I. Consell General, en sessió ordinària convocada d'acord amb allò que estableix el Reglament de l'Assemblea i amb l'ordre del dia que figura en el Butlletí del Consell General núm. 26/2016, que és el següent:
Punt Únic: Preguntes al Govern amb resposta oral.
Un cop oberta la sessió, sota la presidència dels M. I. Srs. Vicenç Mateu Zamora i Mònica Bonell Tuset, Síndic General i Subsíndica General, respectivament, s'ha procedit a comprovar la presència dels membres, que ha quedat registrada d'acord amb la relació següent:
M. I. Sr. Miquel Aleix Areny
M. I. Sr. Gerard Alís Eroles
M. I. Sr. Marc Ballestà Alias
M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
M. I. Sr. Ladislau Baró Solà
M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset
M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot
M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny
M. I. Sr. Ferran Costa Marimon
M. I. Sr. Carles Enseñat Reig
M. I. Sr. Antoni Fillet Adellach
M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
M. I. Sra. Rosa Gili Casals
M. I. Sr. Carles Jordana Madero
M. I. Sr. Pere López Agràs
M. I. Sr. Josep Majoral Obiols
M. I. Sra. Maria Martisella González
M. I. Sra. Meritxell Mateu Pi
M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud
M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells
M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora
M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés
M. I. Sra. Meritxell Palmitjavila Naudí
M. I. Sr. Josep Pintat Forné
M. I. Sra. Patrícia Riberaygua Marme
M. I. Sr. Justo Ruiz González
També hi és present el M. I. Sr. Antoni Martí Petit, Cap de Govern, acompanyat dels M. I. Srs. Jordi Cinca Mateos, Ministre de Finances; Gilbert Saboya Sunyé, Ministre d’Afers Exteriors; Jordi Alcobé Font, Ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions; Xavier Espot Zamora, Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior; Francesc Camp Torres, Ministre de Turisme i Comerç; Jordi Torres Falcó, Ministre d’Ordenament Territorial; Sílvia Calvó Armengol, Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat; Èric Jover Comas, Ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Olga Gelabert Fàbrega, Ministra de Cultura, Joventut i Esports i Carles Àlvarez Marfany, ministre de Salut.
Assisteix també a la sessió el Sr. Josep Hinojosa Besolí, secretari general del Consell General.
(La M. I. Sra. Maria Martisella González, secretària de la Sindicatura, llegeix l'ordre del dia)
(Són les 9.32h)
El Sr. síndic general:
Bé abans d’iniciar amb l’odre del dia previst, us recordo que segons disposa l’article 130 del Reglament del Consell General, el temps total per substanciar una pregunta incloent també la rèplica i la dúplica no pot excedir de vuit minuts dividits en parts iguals, i que finida la resposta del membre del Govern, si un conseller general ho sol·licita, el síndic general li concedirà la paraula per un minut per tal que formuli una repregunta estrictament sobre la mateixa matèria, i el membre del Govern disposarà per a la resposta del mateix temps.
Passem al punt únic de l’ordre del dia:
Preguntes al Govern amb resposta oral.
Us informo que s’han presentat quatre preguntes amb caràcter urgent, admeses a tràmit ahir per la Sindicatura i que figuren en primer lloc del llistat. Procedirem doncs amb la primera pregunta.
1- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 26 d’abril del 2016, relativa a l’afer de l’aigua d’Arinsal.
Fou registrada amb el número 609 i s’ha publicat en el Butlletí número 29/2016 del 27 d’abril.
Exposa la pregunta la Sra. Rosa Gili Casals.
Teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Sí gràcies Sr. síndic.
Vista la contaminació de més de 4.000 persones a Catalunya per un brot de gastroenteritis d’aquests darrers dies,
Vist que el secretari de salut pública de la Generalitat de Catalunya a través del seu comunicat diu, i cito:
“La possible font de transmissió seria l’aigua de deu envasada a Andorra, on s’ubica la planta envasadora."
D’altra banda, el Joan Guix ha explicat que les analítiques d’aigua fetes per la Universitat de Barcelona i el Laboratori de l’Agència de Salut Pública de Catalunya a Girona han identificat la presència de Norovirus i que aquests resultats coincideixen amb els de les analítiques en mostres de femtes d’afectats. En aquest sentit, Guix ha qualificat d'"excepcional" la presència de Norovirus en aigua envasada.
En la mateixa línia s'ha expressat el catedràtic de Biologia Molecular de Virus Entèrics de la Universitat de Barcelona, Albert Bosch, que ha destacat també que és: "la primera vegada al món que es troba el Norovirus en aigua envasada" i que les analítiques presentaven nivells elevats d’aquest virus a l’aigua: entre 1.000 i 10.000.
Els serveis de salut Pública de Catalunya continuen treballant en permanent coordinació amb els seus homòlegs andorrans en la investigació epidemiològica per determinar les causes del brot.”
Vista la mala publicitat que suposen per Andorra aquests fets, en concret, es demana:
Ens pot explicar el Govern què ha passat, quines actuacions ha fet l’executiu, quines afectacions hi han hagut al país i quina és la seva opinió sobre tot l’afer de la contaminació de l’aigua de garrafes d’Arinsal?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern té la paraula el ministre, Sr. Carles Àlvarez.
Teniu la paraula.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, com ja saben, arrel de la publicació de les anàlisis de l’aigua de la font d’Arinsal, ha donat positiu en contaminació de norovirus. Les actuacions que l’executiu arran de l’avís del 15 d’abril per les autoritats catalanes que indicaven un brot de gastroenteritis per norovirus associat al consum d’aigua envasada a la font d’Arinsal, en un format de garrafa 18,9 litres, varen ser les següents:
El divendres 15 d’abril per la tarda en conèixer la notícia de les autoritats catalanes, s’intervenen tots els envasos existents en la planta del format garrafa 18,9 litres i s’intervenen un total de 1.600 garrafes. Es clausura la línia d’envasat del producte, que no es comercialitza a Andorra. És una línia nova i que va començar a produir a primers d’abril. La primera hipòtesis apuntava a una contaminació en aquesta nova línia de producció i per precaució i basant-se en una altra hipòtesis remota que la font estès contaminada ja que no s’havia detectat cap brot de gastroenteritis pel consum d’altres formats d’aigua d’Arinsal que es comercialitzen a Andorra, el dilluns 18 d’abril s’intervenen tots els productes envasats del 29 en endavant en tots els formats.
Val a dir que del 23 de març al 29 de març no hi va haver producció i els formats encara no s’havien comercialitzat, unes 170.000 botelles.
La poca disponibilitat de la tècnica per analitzar norovirus en aigua i la voluntat de seguir els mateixos criteris que les autoritats catalanes per fer les analítiques, es decideix fer les analítiques de les mostres en el mateix laboratori de salut pública de Girona.
Dijous 21 d’abril es recullen les mostres per analitzar de la font de les botelles intervingudes i de varis punts de la línia, tant la línia antiga com la línia nova. Divendres 22 d’abril s’envien les mostres al laboratori de Girona. Dilluns 25 d’abril el laboratori dóna els primers resultats que són de dos garrafes de lots intervinguts a Catalunya i són positius en norovirus. I finalment dimecres, ahir 27 d’abril, el Ministeri de Salut a les 15.00h rep el resultat de les mostres andorranes que confirmen contaminació per norovirus en la font. Seguidament es clausura la plata, es prohibeix la venda i retirada de tots els productes envasats amb aigua de la font d’Arinsal. Referent a les afectacions al nostre país en l’àmbit sanitari, no hem detectat cap brot de gastroenteritis que puguem associar al consum d’aigua d’Arinsal, raó per la qual no es va retirar d’un bon principi l’aigua comercialitzada, ja que tot apuntava a què la línia contaminada era la nova línia ja que va coincidir en el temps que amb la seva posta en marxa es trobessin casos d’infeccions per norovirus.
Gràcies a les actualitzacions realitzades no es va comercialitzar al nostre país cap producte d’aigua envasat després del 23 de març i de la que sí que s’han detectat a posteriori algun format contaminat.
Per tant, aquest fet fa suposar que la font podria haver-se contaminat recentment.
En la meva opinió s’ha actuat correctament i sempre vetllant per protegir la salut de la ciutadania. S’han aplicat els criteris de primer de tot controlar el problema sanitari, després trobar la causa del problema i ara iniciarem la recerca de responsabilitats, si és que hi són.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí gràcies.
Primer de tot, voldria tenir un pensament pels treballadors de la planta d’envasament de l’aigua d’Arinsal, que tinc clar que la crisis els afecta i això ens preocupa.
A posteriori, voldria celebrar que el Sr. ministre de Salut sortís finalment de la cova en la qual s’amagava: 12 dies després de l’inici del malaurat brot de gastroenteritis.
Tot plegat és greu, molt greu!
Parlem d’un problema de salut pública en el qual han patit conseqüències més de 4.000 persones a Catalunya i a saber quantes aquí a Andorra.
Deia el conseller de Salut català que per sort, aquest brot havia afectat gent sana i per això s’havia quedat en problemes lleus però que no hauria estat el mateix si hagués afectat persones fràgils i que fins i tot podrien haver lamentat en aquest cas la mort.
I mentrestant, aquí a Andorra, un ministeri de Salut desaparegut!
En un cas així l’obligació d’un Govern, entenc, és el de sortir a donar explicacions als seus ciutadans: calmar-los si és el que convé o bé explicar el què hi ha, donar les consignes convenients i actuar. No és normal que ens haguem hagut d’informar d’aquest afer a través de la premsa catalana.
En lloc d’això fem l’estruç i més greu encara hem donat fins i tot explicacions fictícies, que ja ens ho explicaran, però que semblen donades sense cap fonament científic.
I aquí em refereixo a les declaracions de la setmana passada del portaveu de Govern.
El millor de tot és el comunicat de dimarts a la nit, que potser els fa despertar aquesta pregunta presentada el mateix dimarts al migdia i segurament el comunicat de la Generalitat catalana en el qual explica que el brot s’ha produït degut a femta humana.
El comunicat de dimarts a la nit és esperpèntic, basat en els resultats de l’anàlisi de dos coolers, que és el mecanisme de refrigeració de l’aigua de les garrafes, i que dóna ales al ministeri andorrà per desacreditar el comunicat del dia anterior de la Generalitat.
Els catalans parlen de 1.000 i 10.000 partícules virals i aquí contradiem dient que només són 20 partícules virals per 5 litres i insistim en la hipòtesi de què el problema prové de la manipulació dels recipients reutilitzats.
Mirin, evidentment que jo no he vist ni les seves analítiques ni les de la Generalitat, ni tampoc he visitat les instal·lacions de la planta però ni que sigui diplomàticament, la manera de gestionar l’afer és preocupant.
Però aquí no acaba el serial perquè poc de dotze hores després del primer comunicat, compareixen els responsables de sanitat anunciant que està tot contaminat: la font, l’aigua, ...
Sabent què els hi dic, Srs. de Govern, que tinc realment vergonya aliena per com han gestionat aquesta crisi.
Penso de veritat que hem fet el ridícul i més de cara enfora, com si no tinguéssim ja prou qüestions que ens embruten. Hem sigut la riota en televisions catalanes i en tota les xarxes socials.
Només faltava que la contaminació provingués de femta humana per acabar-ho de rematar. La imatge escatològica no ens ajuda en res, al contrari.
Em sap molt greu Sr. ministre però la gestió de la crisi de l’aigua d’Arinsal ha sigut pèssima.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre, per la dúplica.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé primer de tot sento que tingui aquesta percepció de com ha anat la qüestió. Jo crec que s’ha actuat correctament, s’ha actuat primer de tot controlant el problema sanitari. Aquí a Andorra no el teníem perquè l’aigua que estava comercialitzada no era susceptible de causar cap infecció per gastroenteritis, i de fet, no tenim constància que la causés. Sí és veritat que es va actuar amb una col·laboració total amb les autoritats catalanes, i inclús es va decidir que totes les analítiques es duguessin de forma conjunta per tenir uns criteris d’avaluació equivalents i no hi haguessin contradiccions en els resultats.
De fet, tota aquesta polèmica mediàtica dels continguts de la quantitat de virus dels coolers o aquestes garrafes de 18,9 litres, ve donada per la falta de criteris homogenis a l’hora d’agafar mostres, i es basa perquè un particular va portar la seva garrafa a analitzar a la Universitat de Barcelona. Evidentment la manipulació que va sofrir aquesta garrafa va ser diferent de la de les proves oficials i va donar una quantitat de norovirus que no concorda amb els nostres resultats.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Carles Àlvarez:
A patir d’aquí cal dir que és evident que el virus és un virus humà que es reprodueix en el budell. La qual cosa no vol dir que hi hagi femta a l’aigua. Això que quedi clar. Si hi hagués hagut femta a l’aigua, hi hauria hagut cultius positius de bacteris, cosa que no es va trobar en cap moment i que es feia diàriament abans de subministrar qualsevol lot de producte.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí gràcies Sr. síndic.
A veure, jo voldria baixar una mica en la concreció, si em permet.
La primera pregunta que li voldria fer és lligada a les declaracions que va fer el Sr. Cinca el dimecres feia exactament una setmana, en la qual es mantenia dient que el tema venia de les garrafes i que no era un problema d’Andorra. Bé, estic resumint aquí molt ràpid però anava més o menys per aquí la cosa. Em pot dir en base amb quines analítiques, amb quines informacions es van fer aquestes declaracions?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, jo crec que en cap moment s’ha dit que el problema no era de l’aigua d’Andorra. El problema estava en les garrafes de 18,9 litres que estaven envasades amb aigua d’Andorra. La primera hipòtesis era pensar que la línia d’envasat nova que és per aquestes garrafes, i tota la producció va destinada a l’estranger, sofria algun tipus d’anomalia. I és allí on anava la primera hipòtesis d’investigació ja que com a novetat incloïa dins l’embotelladora, envasos reutilitzables que podien ser font de contaminació. Per això en el primer moment es va pensar que era deguda a una falla de la línia de producció o del rentat d’aquests recipients reutilitzables, però en cap moment es va dir que la culpa fos dels recipients. En tot cas pensàvem que era deguda al procés de neteja d’aquests recipients que es duia a terme a l’envasadora.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí moltes gràcies Sr. síndic.
He sentit el que diu el Sr. ministre però és a dir, hi ha anàlisis que podien corroborar aquesta hipòtesis? Penso que no m’ha contestat. Només crec que el Sr. portaveu ho va dir clarament de què els problemes no venien de la planta, per tant, crec que és important que ens ho aprofundeixi.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, els problemes venien de la planta evidentment, perquè les garrafes venien totalment precintades des d’Andorra i arribaven al distribuïdor. També cabia la possibilitat que la contaminació fos en els aparells dispensadors, però era molt rar que 300 i escaig aparells estiguessin infectats per aquesta bactèria.
De fet, les analítiques per norovirus no les va realitzar ningú fins dilluns passat perquè és una tècnica complexa, no és de fàcil implantació i no la poden fer tots els laboratoris, no la tenen disponible.
Llavors, com es va deduir que l’aigua podia estar contaminada? Evidentment és una evidència epidemiològica, és a dir tothom que havia begut d’aquelles garrafes en diferents empreses, en la seva femta, que és una detecció bastant fàcil i corrent, es trobava norovirus i per tant, es va deduir que l’aigua estava infectada o contaminada per norovirus.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Breument, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Bàsicament per l’al·lusió que fa unes manifestacions fetes per mi a la roda de premsa de la setmana passada. En tot cas el ministre acaba de respondre-ho ajustant-se molt bé als fets.
La meva declaració està basada precisament en aquelles conclusions prèvies a les quals van arribar els propis tècnics del ministeri, el ministeri, la Generalitat en base a fets evidenciats, i és que hi havia una coincidència entre totes les persones que havien estat contaminades en què havien consumit aigua d’aquestes garrafes. A partir d’aquí, tota la declaració si vostè la repassa, veurà que està feta en absoluta prudència. L’única actitud que es pot tenir davant d’una situació com aquesta. Prendre determinacions o fer manifestacions contundents sense tenir els resultats d’unes analítiques hauria estat una imprudència. I precisament en aquesta roda de premsa el que vam explicar va ser tot el pla que es dur a terme en aquestes analítiques. Es va explicar...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Jordi Cinca.
Vaig acabant Sr. síndic.
...es va explicar que les analítiques es començarien a fer, en aquell moment vaig dir dilluns perquè era la previsió que ens va dir el laboratori, finalment es va poder anticipar i es van fer el cap de setmana. Es va triar un laboratori conjuntament amb la Generalitat i la prudència ens feia dir que mentre no hi hagués evidències contràries, ens teníem de cenyir en allò únic que teníem i és que hi havia una coincidència entre totes les persones afectades perquè havien begut d’un tipus de recipient concret, no de tots els altres els quals no hi havia persones afectades.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí moltes gràcies Sr. síndic.
Bé em satisfan poc aquestes declaracions basades en supòsits amb intuïció. Em preocupen una mica, més que res pels efectes diplomàtics que poden tenir, que és el que deia abans. Quan sortim contradient el que estan dient pot arribar a ser un problema. Això em porta a fer-li la següent pregunta: quins contactes han tingut amb la Generalitat de Catalunya des de l’inici de tot aquest afer?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Miri, des del primer dia s’han mantingut contactes amb els serveis sanitaris de la Generalitat. De fet, telefònicament de forma oficial i de la forma més ràpida ens van comunicar la presumpció que l’aigua d’aquestes garrafes que estava omplerta amb aigua de Font d’Arinsal podia estar contaminada, i ha sigut una relació realment molt estreta i amb una col·laboració a tot nivell, tant és així com li he fet referència abans, es va optar per penalitzar les mostres en el mateix laboratori per tenir conclusions iguals utilitzant la mateixa tècnica analítica i, per tant, ha estat tot, tot perfecte. Evidentment no hi ha hagut cap problema amb els serveis sanitaris.
Altra cosa és el que digui la premsa i les declaracions d’uns i d’altres.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. consellera, després Sra. Sílvia Bonet.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
Insisteixo una mica en aquests contactes. Jo no sé de quina manera havíem de prendre el comunicat de dimarts a la nit els responsables de la salut catalana i, per tant, voldria saber si: ahir va haver-hi algun tipus de contacte? Alguna trucada? Què els hi van dir en relació al comunicat? Com s’ho van prendre?
Si ens ho pot explicar, si us plau.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Miri, més aviat qui es va sentir molest una mica pel comunicat vam ser nosaltres perquè si es refereix al que el Dr. Bosch feia unes valoracions, que em sembla que són correctes, però hem estat valorant una analítica d’un cooler o d’un bidó que no havia seguit la recollida de mostra oficial ni havia estat analitzada en el laboratori pactat, sinó que havia estat analitzada a la Universitat de Barcelona.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Sílvia Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Jo penso que estem parlant d’un tema que realment és molt important i la primera cosa que li voldria dir és que el convidaria a què fes una compareixença a la Comissió de Sanitat i Medi Ambient per explicar realment perquè jo crec que a part de tot el que estem parlant hi ha un tema que és molt important que és el control previ que s’estava fent al brollador d’aigua d’Arinsal per saber exactament com s’estaven fent aquestes analítiques i quin seguiment s’estava fent perquè jo segueixo tenint dubtes en la distinció aquesta de la contaminació de les ampolles de 19,8 litres amb el que són les ampolles petites i de 1,5 que podem quasi, quasi dir que no es coneixen afectacions de gastroenteritis en els consumidors d’aquestes ampolles petites.
Per la qual cosa per mi resultaria interessant saber: quin seguiment s’està fent en general de tot el procés? Quin seguiment s’ha estat fent sempre? I quina és la diferència? Perquè suposo que també s’ha fet aquesta anàlisi i penso que hi ha unes diferències significatives que generen absolutament molts dubtes.
Aquesta seria la meva pregunta, veure aquestes diferències.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé miri, si no hi ha hagut contaminació o incidència de gastroenteritis per beure aigua embotellada en els diferents formats de la marca Aigua d’Arinsal és perquè des del primer dia es van immobilitzar totes les botelles produïdes a partir del 23 de març i estan a fabrica (a l’envasadora). Aquestes botelles també s’han analitzat i en alguns casos han donat positiu. Llavors, a part d’això la font també va donar positiu, com a contaminada.
És a dir, que això fa presumible que la contaminació de la font va ser recentment, però aquí no es va produir cap afectació perquè vam retirar, vam immobilitzar tots els envasos en totes les presentacions a partir del dia 23 de març, omplertes a partir del dia 23 de març. Per què ho vam fer així? Perquè els bidons que donaven, que presumiblement eren contaminats i produïen casos de gastroenteritis van ser embotellats en aquelles dates, per això de forma cautelar vam bloquejar tota la producció d’aigua d’aquella data en endavant.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Moltes gràcies.
Jo el que li voldria demanar al Sr. ministre és que ens expliqui una mica... perquè abans o no ho ha dit o ho ha dit que no hi havia hagut gent afectada...
Jo ahir no li vaig poder seguir tota la roda de premsa però sí que en vaig veure un tros i vostè va reconèixer que hi havia hagut una passa molt més important de gastroenteritis aquest hivern aquí a Andorra.
Llavors, jo voldria que m’expliqui si està lligada a aquest afer de l’aigua d’Arinsal? Que ens digui quanta gent hi ha hagut afectada? Perquè, a més, va sortir a la premsa un grup d’escolars a Arinsal que van patir aquest problema i sembla bastant fàcil de pensar que pot haver-hi un lligam, i fins i tot també ens ha arribat que en llocs públics en els quals hi havia bidons amb aigua d’Arinsal també hi han hagut més casos de gastroenteritis del normal.
Ens ho pot detallar, si us plau, Sr. ministre?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, no sé si tota aquesta informació potser seria més convenient que tingués lloc en una compareixença... De totes formes, Sr. ministre si vol respondre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, sí estic disposat a comparèixer per aclarir tot aquest tema.
Miri, les gastroenteritis per norovirus són molt freqüents aquí i a tot el món. És un virus molt contagiós, és un virus que té la particularitat que poques unitats virals poden infectar una persona.
Sàpiga vostè que estem ingerint contínuament en tots els moments i el nostre sistema immunològic és qui fa que no caiguem malalts però, curiosament amb aquest virus poques quantitats de virus ingerides doncs, manifesten aquesta malaltia, aquesta gastroenteritis.
Aquest any, com d’altres, i recordo durant tota la meva època professional inclús, cada hivern trobem brots de gastroenteritis i segurament són per norovirus. Són brots banals, la major part ni la gent ho declara ni va al metge i en dos dies solen curar-se. Que hi hagi una relació amb l’aigua i els norovirus i la gent que ha anat a esquiar a Vallnord? Bé, jo no sóc capaç de trobar aquesta correlació.
El que també diré és que els grups de nois o gent que té conductes grupals fàcilment s’infecten d’aquests virus els uns als altres perquè com li he dit és un virus molt, molt contagiós.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última pregunta Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
Jo el que li voldria demanar és si el perímetre de captació de l’aigua d’Arinsal està ben definit? Si ens ho pot explicar una mica. I després demanar-li si el que està passant en aquests moments té algun tipus de relació amb el que va passar ja fa molts anys quan ja vam conèixer la primera crisi que va portar el tancament de l’aigua d’Arinsal?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Miri, desconec de forma exhaustiva aquest tema.
Buscar correlacions és difícil... És difícil, perquè la nova etapa de producció de Font d’Arinsal se m’ha comentat que es va anar a buscar la font amb més fondària per evitar possibles contaminacions.
El perímetre de protecció està correcte. Ara, voler trobar relacions... S’ha d’estudiar. Així jo a priori no sóc capaç de dir-li ni sí, ni no, però evidentment penso que alguna cosa ha passat perquè la font s’infecti. Infectar-se una font és complicat però, bé... ens hi hem trobat!
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, passaríem a la segona pregunta.
2- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 27 d’abril del 2016, relativa al Codi de Duana.
Fou registrada amb el número 612 i s’ha publicat en el Butlletí número 29/2016, del 27 d’abril.
Exposa la pregunta el Sr. Jordi Gallardo Fernàndez. Teniu la paraula.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Vista l’aprovació de la modificació del Codi de Duana de la Unió Europea en tant que reglament número 952/2013,
Vist que l’esmentat reglament va entrar en vigor el 30 d’octubre del 2013,
Vist que l’aplicació de les disposicions del reglament aprovat entren en vigor el proper 1 de maig del 2016,
I vist que a data 28 d’abril del 2016 no s’ha publicat al BOPA cap modificació del Codi de Duana d’Andorra,
Atès l’exposat es demana: pot informar el Govern si Andorra té l’obligació d’implementar les modificacions previstes al reglament número 952/2013 del Parlament Europeu al Codi de Duana d’Andorra?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern té la paraula el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Efectivament, Sr. Gallardo, en aplicació de l’Acord duaner entre la Unió Europea i Andorra, concretament en el seu article 7, el Principat ha d’adoptar pel que fa als productes coberts per la Unió Duanera, bàsicament quan es donen dues circumstàncies: que les disposicions relatives a les formalitats d’importació aplicades per la comunitat facin relació a les importacions de països tercers, i d’una altra banda, si les disposicions legislatives, reglamentàries i administratives que són d’aplicació en matèria duanera dins de la comunitat són necessàries pel bon funcionament per l’Acord d’Unió Duanera. Això és el que es defineix en el propi acord que tenim amb la Unió Duanera.
Per tant, en aquest cas i en concreció a la seva pregunta només hem d’implementar i transposar les modificacions previstes al reglament de la Unió Europea número 952/2013, al que vostè feia referència, que siguin necessaris pel bon funcionament de l’Acord i com a conseqüència haurem de modificar les seves disposicions tant del Codi duaner d’Andorra com dels reglaments que el desenvolupen.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
El Codi duaner europeu en virtut de l’Acord duaner, com deia el ministre, també afecta a Andorra concretament als productors industrials que sí estan a la Unió duanera i el seu despatx, la seva gestió d’importació és en base al Codi de Duana europeu.
Per tant, els drets i deures de la Unió en termes duaners són d’aplicació a Andorra en una part important dels productes importants a Andorra.
Amb l’aprovació i entrada en vigor del Codi Europeu l’octubre del 2013, calia implementar una sèrie de reformes i millores en la gestió dels tràmits i els processos. Així aquest codi està encaminat a: millorar la regulació electrònica dels tràmits; simplificar el processos de despatxos de transport; garantir i protegir els interessos financers de la Unió Europea demanant a partir de l’aplicació del nou Codi d’unes garanties financeres dels despatxos de transport que abans no eren necessàries.
Posteriorment a l’aprovació del nou Codi de Duana europeu, s’han aprovat fins a tres reglaments que vénen a fer el desplegament dels canvis. Són aquests reglaments els que entren en aplicació a partir de l’1 de maig, és a dir a partir d’aquí tres dies.
Havent parlat amb professionals del sector hem constatat un desconeixement important del grau d’afectació i de com s’està gestionant la implementació dels nous processos i de les possibles obligacions.
En aquest sentit constatem una manca d’informació i de comunicació que espero que no sigui símptoma d’una manca de previsió.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs, estigui ben tranquil no hi ha cap manca de previsió i s’està fent tot segons el que preveu la pròpia normativa de la Unió Europea i a més a més segons el que s’ha acordat amb la pròpia Unió Europea.
Perquè vostès entenguin com funciona això val a dir que els canvis que s’hauran d’introduir en el Codi de Duana d’Andorra perquè puguin estar identificats i ben calibrats era necessari que la Unió Europea aprovés i publiqués el que se’n diu l’Acta de legat del Codi de Duana de la Unió així com l’Acta d’execució del mateix codi. Això va succeir concretament el passat 29 de desembre.
També era necessari que s’establissin les normes transitòries per als operadors econòmics i les administracions duaneres a l’espera de la implantació dels nous sistemes informàtics que creïn un entorn duaner totalment electrònic. Això darrer va fer-se mitjançant el reglament delegat 2016/341 de la comissió publicat el 15 de març.
Amb aquestes normes es garanteix una transició entre les normes duaneres actuals i les noves i un període limitat que comença efectivament l’1 de maig del 2016 i acaba el 31 de desembre del 2020.
Per tant, calia tenir tot això publicat perquè els països tercers poguessin identificar en què els afectaven els seus codis duaners, en què els afectava amb l’Acord de Duana que puguin tenir amb la Unió Duanera i, per tant, dissenyar tot allò que calgui modificar.
En base a aquest calendari, doncs, ha estat treballant el Departament de tributs i fronteres. De fet, quan a principis d’any es va disposar de l’acta delegat i de l’acta executiu, al que m’he referit, es va començar a treballar amb la modificació del Codi de Duana d’Andorra per la transposició i la implementació dels elements del nou Codi de Duana de la Unió que afectin a Andorra. I dins d’aquesta mateixa línia de treball s’ha de destacar la reunió mantinguda el passat 16 de març a Brussel·les per part d’una delegació andorrana amb una delegació de la DG TAXUD, una reunió per cert sol·licitada per Andorra per poder analitzar conjuntament amb els tècnics comunitaris els aspectes que haurem de transposar i plantejar diverses qüestions sorgides de l’anàlisi previ fet a Andorra.
Amb la informació obtinguda ja s’està treballant amb la refosa del Codi duaner d’Andorra, el Codi duaner de la Unió amb la previsió de poder enviar una proposta a la DG TAXUD i posteriorment, un cop aquests hagin validat aquesta proposta, poder transmetre en base a aquest text un projecte de llei al M. I. Consell General abans de finals d’any. A partir de tenir aquest projecte de llei caldrà fer una segona tasca que és l’adaptació dels nostres sistemes informàtics, però ja li avanço que res fa preveure que tinguin de ser modificacions massa significatives però, en tot cas, no es podran fer fins que no haguem aprovat el nostre Codi de Duana.
En qualsevol cas sempre estarem dins dels terminis, jo diria que amb molta anticipació, d’haver implementat tot això abans del 31 de desembre del 2020.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic. Gràcies ministre també per les explicacions.
Efectivament hi ha una transitorietat fins el 2020 pel que fa als processos d’implementació electrònics però no tots tinc entès que es poden acollir, o necessiten, o requereixen arribar fins el 2020, és en funció de la complexitat, alguns es poden implementar abans, d’altres tenen aquest termini fins el 2020.
Per tant, la pregunta que faria ara és: si ha realitzat el Govern una anàlisi comparativa per determinar quines implicacions suposen per Andorra l’aplicació del nou codi europeu?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
No sé si el correcte és dir que s’ha fet una anàlisi comparativa, el que s’ha fet és analitzar el Codi de Duana de la Unió, veure en què modifica en aquelles parts que ens afectin el Codi de Duana d’Andorra, això ja està identificat, van sorgir d’aquesta identificació un seguit de dubtes, de qüestions, de suggeriments a la pròpia Unió, es van abordar en aquesta reunió del 16 de març a Brussel·les, a partir de les respostes obtingudes en aquesta reunió i algunes que ens han d’anar arribant perquè la pròpia Unió Europea doncs, no tenia clar com abordar particularitats que nosaltres els vam plantejar, doncs ja s’està elaborant aquest nou Codi de Duana d’Andorra.
Insisteixo, ni haurem d’anar fins al final dels terminis que preveu la pròpia Unió Europea, ni ens afecta tot el Codi de Duana de la Unió i en molts aspectes millores hi ha en les nostres plataformes informàtiques fetes aquests darrers anys ens permeten implementar alguns dels aspectes que ara introdueix la Unió Europea amb certa facilitat.
Tot i així hi ha una feina important a fer i que no s’abordarà de manera plena fins que no tinguem la modificació d’aquesta refosa que li deia del Codi de Duana d’Andorra abans de final d’any.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, jo li deia anàlisi comparativa, li podem dir informe que determini aquesta aprovació del nou Codi i el posterior desplegament dels reglaments, quin impacte i quines modificacions requereixen fer dins del nostre Codi de Duana i dins dels processos que a dia d’avui encara s’apliquen a la Duana andorrana. Entenc que un informe intern o algun tipus de raport s’haurà de realitzar pel Govern. De tota manera això si de cas jo ho vincularia mitjançant una demanda d’informació.
Jo em volia centrar perquè aquest Codi de Duana, com he dit al principi, no només afecta al que són els processos, als tràmits o substitució de tràmits que estan en paper per la substitució cap a mitjans tecnològics, sinó també a la supressió de processos, i també li explicava que hi ha una nova demanda, per dir així, de serveis per protegir més les garanties de la Unió Europea sobretot per la importació de productes de països tercers, referent a una garantia que s’ha de deixar financera que fins ara no era obligatòria i que a partir de l’aprovació d’aquest codi o aquest reglament sí que s’haurà de fer.
La meva pregunta és si a partir de l’1 de maig, vist que aquesta transitorietat fins el 2020 és només pels processos tecnològics, si a partir de l’1 de maig Andorra aplicarà aquesta obligació que hi ha dins del Codi europeu i que s’aplica també a Andorra pels productes importats dels països tercers.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
A partir de l’1 de maig i durant els propers mesos es continuarà funcionant en base al nostre Codi de Duana i el funcionament habitual que tenim amb la Unió Europea, i si s’han d’introduir algunes millores doncs, o alguns aspectes reglamentaris com els que vostè fa referència doncs, s’anirà notificant progressivament i en el moment que calgui fer-ho als importadors, als agents duaners i als operadors que es puguin veure afectats. A partir dels propers dies no hi haurà cap canvi substancial.
Em sembla remarcar aquesta modificació que des de l’àmbit de la Unió Europea és significativa del Codi de Duana, bàsicament té com a eix conductor la simplificació de tots els tràmits duaners.
Evidentment, aquesta simplificació va acompanyada, doncs, d’un esforç tecnològic important. Racionalitzar la legislació i els procediments duaners. Per això hem de començar pel canvi del Codi de duana d’Andorra, proporcionar major seguretat jurídica i major coherència a les empreses, proporcionar una orientació més clara a tots els funcionaris de duanes de la Unió Europea i als que tinguin relació amb ells, simplificar les normes i els procediments duaners i augmentar l’eficàcia de les operacions de duana per satisfer les necessitats de la societat moderna, completar la transició dels serveis de duana cap a un entorn sense papers i totalment electrònic i augmentar la velocitat dels procediments duaners pels operadors econòmics respectuosos amb les regles i que siguin fiables amb el conjunt dels operadors econòmics autoritzats.
Em sembla que és un objectiu que podem compartir, que ens acabarà afavorint i que, insisteixo, s’anirà implementant amb coordinació amb la pròpia Unió Europea. No tinc jo els detalls d’implementació aquí, però en tot cas, tota aquesta documentació li puc fer arribar, igual que els informes que vostè feia referència, l’acta de la reunió que es va tenir a Brussel·les el 16 de març, sense cap mena de problema.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última repregunta.
Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, Sr. ministre, no m’ha tranquil·litzat massa amb la seva resposta, perquè, repeteixo, i de la primera part de la seva intervenció, doncs, ja coincideixo plenament amb què aquesta transitorietat que es dóna fins al 2020 és pels tràmits o la implementació de nous processos tecnològics o tràmits tecnològics que vindrien a substituir amb paper o de nous.
Clar, jo li comentava, doncs, que a partir de l’1 de maig, apart de tots aquests canvis hi ha una obligació per la importació de productes de països tercers a Europa i l’obligatorietat de fer una gestió financera mitjançant un dipòsit que vingués a garantir els interessos de la Unió Europea.
Si vostè em diu que a partir de l’1 de maig Andorra no fa cap canvi dels que estan previstos amb aquest nou Codi de duana, perquè entén vostè o he deduït jo de les seves explicacions, que tot el que es farà hi ha de temps fins al 2020; ens podem trobar que països de l’entorn, concretament Espanya i França, apliquen aquesta obligació de deixar en dipòsit una garantia dels productes importants de països tercers, i en canvi Andorra no l’aplica. Amb la qual cosa estaríem provocant o podríem donar peu a què es produïssin desviacions de trànsit de productes provinents de països tercers cap a Andorra, perquè no tindrien l’obligatorietat de fer aquest dipòsit financer i en canvi si entressin per Espanya o per França sí que hi hauria aquesta obligatorietat. Això podria...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Gallardo:
Acabo Sr. síndic.
Això podria generar un problema, un conflicte d’interessos tant amb els països veïns com amb la pròpia Unió Europea.
Per tant, li torno a demanar, Andorra a partir de l’1 de maig, és a dir, a partir d’aquí 3 dies, no aplicarà cap de les obligacions que aquest Codi duaner europeu va aprovar a l’octubre del 2013?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Em sembla que li he donat resposta. La seva pregunta entrada ja a tràmit, es basa en dir si hem d’aplicar i si hem d’incorporar, hem de transposar, hem d’implementar -em sembla que utilitzava vostè aquesta paraula-, el Codi duaner de la Unió en la nostra legislació. Li he explicat quin és el procediment, per què no es podia començar a analitzar això fins que no van sortir les dues actes del mes de desembre del 2015, més el posterior reglament del març del 2016.
I per tant, no li puc dir. Ara amb tota aquesta informació, seguint els tràmits propis d’un país tercer, que no som de la Unió Europea, i per tant, ens hem d’esperar que ells acabin el seu desenvolupament legislatiu per veure com l’incorporem a casa nostra. Doncs, comencem aquest període, aquest trànsit. I per fer aquest trànsit tenim, com li deia, doncs, un període que va des del 2016 fins al 2020.
Això és el que dóna resposta a l’aspecte que vostè em plantejava.
Vostè ara em parla d’un procediment concret. Jo permeti’m que no tinc aquí la documentació com per poder-li parlar d’aquest procediment concret. I recullo la seva pregunta, i no tingui cap inconvenient o cap dubte que, doncs, ràpidament li faré arribar aquesta resposta. No sé aquest tràmit en particular al qual vostè em fa referència, doncs, quina incidència té, ni en quin moment pot tenir alguna alteració dins del que és el funcionament actual pel que fa a les importacions que vostè fa referència.
Entendrà que no tinc el Codi duaner al cap de d’alt a baix, per tant...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
...el que és la transposició de la documentació està en el marc del que li he explicat jo. Un procediment concret, un tràmit concret, segurament n’hi ha més d’un de fet durant tot el període d’aplicació del Codi duaner hem anat introduint les modificacions que ha demanat a nivell d’operativa la Unió Europea, com és preceptiu per poder treballar en països de la Unió Europea.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última, molt breument.
El Sr. Jordi Gallardo:
Sí, gràcies Sr. síndic.
No, és que el Sr. ministre no em respon a la pregunta. Jo la pregunta que he entrat és: pot informar el Govern si Andorra té l’obligació d’implementar les modificacions? No em referia només als processos tecnològics, als tràmits tecnològics. Dins de les modificacions hi ha aquesta altra que jo li estic comentant. I per tant, aquesta altra no entra dins del paquet de modificacions que disposen d’una transitorietat fins al 2020. Que ja hem comentat que n’hi ha algunes que sí que tenen disposició fins al 2020. Aquest no és un procés tecnològic, i és un tràmit tecnològic. És una aplicació que s’ha de fer i que ve a dir el que li he comentat abans. Llavors la pregunta és bastant concreta i crec que entra dins de la que li he fet.
Andorra implementarà alguna modificació a partir de l’1 de maig a les que obliga el Codi Europeu de duana aprovat a l’octubre del 2013?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Ja li he dit també, Andorra ha de transposar i implementar les modificacions del Codi duaner de la Unió, sempre i quan entrin en els paràmetres que preveu l’article 7 del nostre acord de duana amb la Unió Europea, i per tant, si són disposicions relatives a les formalitats d’importació aplicades a la comunitat respecte a països tercers o si són disposicions legislatives reglamentàries administratives, que són d’aplicació en matèria duanera a la comunitat i que són necessàries pel bon funcionament de la Unió duanera, les haurà d’implementar.
Té uns terminis que estan, doncs, ja explicats, i dins d’aquests terminis s’aniran fent. No he tingut la cura, ja em disculparà, de portar tots els articles que modifiquen el Codi duaner i les dates en què s’han d’anar implementant tots ells. Els anirem implementant tots a mesura que la Unió Europea així ho requereixi. Només faltaria.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Passem a la següent pregunta presentada.
3- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 27 d’abril del 2016, relativa al Projecte de llei de revocació definitiva de la Universitat de les Valls (UdV).
Fou registrada amb el número 613, i s’ha publicat en el Butlletí número 29/2016 del 27 d’abril.
Exposa la pregunta el Sr. Ferran Costa.
Teniu la paraula.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Considera el Sr. ministre d’Educació i d’Ensenyament Superior que s’ha vulnerat el dret a la defensa previst en la Constitució, quan després d’haver informat en audiència, sense cap altre tràmit previ, al Sr. Rector de la Universitat de les Valls, el dia 20 d’abril del 2016 a les 8 hores del matí, que el Govern pretenia tancar la Universitat de les Valls i, després, el mateix dia 20 d’abril, aproximadament a tres quarts de quatre de la tarda, remetia en tràmit d’urgència al Consell General el Projecte de la llei de revocació definitiva de la Universitat de les Valls (UdV)?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern té la paraula el ministre, Sr. Èric Jover.
El Sr. Èric Jover:
Gràcies Sr. síndic.
Abans de passar a respondre deixi’m expressar la meva sorpresa davant la pregunta urgent del conseller Costa.
El passat 20 d’abril en roda de premsa posterior al Consell de Ministres vaig anunciar l’aturada temporal de les activitats de la Universitat de les Valls i l’entrada amb tràmit d’urgència a Sindicatura del Projecte de llei de revocació de la universitat.
Aquest procediment és el que estableix la Llei de creació de la Universitat de les Valls, 23/2008. I vaig seguir exactament aquest procediment.
En aquesta mateixa roda de premsa vaig anunciar la meva intenció de comparèixer davant la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports per donar les explicacions tècniques pertinents, abans de què vostè, president de la comissió presentés aquesta pregunta, ja havia acceptat la data del 12 de maig que em vàreu proposar per la compareixença.
Així doncs, quin és el sentit de la pregunta avui? No l’entenc, si no és purament per polititzar un fet que no ho hauria de ser.
En tot cas, si en el decurs de la compareixença consideréssiu que no he donat les explicacions pertinents, seria llavors el moment d’utilitzar la fórmula de la pregunta parlamentària corresponent.
Però bé, tornant a la pregunta que vostè em formula, la resposta és no. Considero que no s’ha vulnerat el dret a la defensa del rector de la Universitat de les Valls.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Vostè manifesta la sorpresa quant a la formulació de la pregunta i es limita a contestar amb un simple no, al fet que jo li demano si creu que s’ha considerat els drets de defensa del cas del Sr. rector. Més sorpresa em causa a mi que vostè apliqui un article d’una llei, que és l’article 6.4 de la Llei de creació de la Universitat de les Valls, que data de l’any 2008, que està completament mal engiponat i mal dissenyat, i vostè tira per la directa, se cenyeix a l’article, però no té en consideració una llei que preval per damunt de totes, que és la Constitució. I la defensa dels drets fonamentals, a criteri nostre i a criteri meu, que preval, per damunt de tot, sorpresa meva, que vostè no entengui que hi ha lleis que prevalen per damunt de qualsevol altra.
Dit això, deixi’m recapitular una miqueta per contextualitzar la situació i que tothom ens pugui seguir i entengui perfectament què és el que ha esdevingut fins al moment. Com ja deia en la meva pregunta, vostè en audiència prèvia informa al rector de la Universitat de les Valls que vostè pretenia clausurar la universitat. I al mateix dia a la tarda Govern tramet a Sindicatura el projecte de llei de revocació definitiva. Una celeritat i una eficiència gairebé inaudites.
Tothom sap que quan Govern entra una llei al Consell, la vocació amb la qual es fa és perquè pugui ser aprovada. De fet vostès ja s’han encarregat repetides vegades de recordar-nos quan ha calgut, o quan algú ha trobat convenient, sense cap mena de mirament, de què tenen una majoria absoluta per així fer-ho.
Doncs, bé, li he de dir que la derogació d’una llei utilitzant les potestats exorbitades del Govern, que vostè en aquests moments està demostrant, impedeix a la titularitat de la universitat de qualsevol dret a la defensa. De fet, no es poden fer prevaldre els mecanismes mínims de defensa perquè no hi ha cap altra alternativa a què es derogui la universitat.
També cal recordar que la Universitat de les Valls, a dia d’avui, disposa d’autorització de comerç, i que fins a la data no han estat mai ni revocades i impugnades. A la vegada també cal recordar que la universitat no té cap expedient administratiu a Govern. I a criteri nostre, no pot ser que en audiència prèvia, el ministre, ni tan sols proposa la suspensió parcial o total de les activitats, aquests 30 dies com preveu la llei, i formula el projecte de llei de derogació de la universitat que, al nostre entendre, vulnera completament l’article 10 de la Constitució, els més bàsics drets fonamentals de defensa de tot ciutadà.
Dit això, vistes aquestes exposicions, nosaltres entenem que aquí s’ha vulnerat aquest dret a la defensa, i per tant, si es va sorprendre inicialment, entenc que amb les meves explicacions, aquesta sorpresa quedarà del tot derimida.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Èric Jover:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Com bé sabeu, jo ja ho he recordat, el tema està actualment judicialitzat de forma urgent i preferent, per la qual cosa em permetrà no entrar en massa detalls en aquesta causa judicial. Penso que no és el rol del Consell General fer un judici paral·lel. És a dir, deixem treballar la justícia en aquest sentit. Però de nou, deixi’m expressar la meva sorpresa o el meu astorament, en el sentit que la vostra argumentació reprèn, gairebé fil per randa, el recurs presentat a la Batllia. No sé fins a quin punt estem defensant l’interès general, o en aquest cas estem fent dos judicis amb la mateixa documentació a dos llocs diferents.
Com a mínim em sembla curiós, Sr. conseller, com a mínim curiós. De totes maneres sí que vaig proposar l’aturada temporal de la universitat, i de fet el Govern la va aprovar en la mateixa sessió de Consell de Ministres del 20 d’abril. I també, i entraré en més detalls a la compareixença, després d’aquest debat judicial que tindrem a la Batllia, però evidentment que s’han fet tràmits anteriors al 20 d’abril, evidentment.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Entrem en el torn de les repreguntes.
Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
No pretenem fer judicis per la via de les sessions de control, però sí que ens preocupa enormement la indefensió que poden patir els ciutadans en les accions unilaterals del nostre Govern. I aquí com a representants de tots els ciutadans, el que hem d’estar és per defensar-los a tots i a cadascun d’ells. En aquest cas, pensem que la importància del que estem fem, que és revocar una de les tres universitats existents al país, és de prou importància perquè fem aquesta pregunta i que hi hagi els aclariments preceptius d’ambdues per veure si la qüestió s’ha fet amb els procediments correctes. La qual cosa, jo personalment, en tinc molts dubtes.
Aquest projecte de llei de revocació té tota l’aparença que no és res més que un muntatge que pretén que el Consell faci unes funcions que no li toca. Si s’haguessin fet els procediments normals que protegeixen i no vulneren la defensa de qualsevol ciutadà, el que estaríem fem és, una persona amb els recursos que es preveuen i que preveu la llei, poder-se defensar.
Vostès el que fan és, entren un projecte de llei de revocació de la universitat perquè nosaltres aquí al Consell aprovem aquesta llei o no. Ja li dic que les possibilitats de què s’aprovessin serien...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Ferran Costa:
...serien altament altes perquè ens ho recorden constantment.
Acabo Sr. síndic.
Amb la qual cosa estem tergiversant els papers i els rols. El detall de defensa seria un tema que dependria dels tràmits administratius, i per tant, és Govern qui hauria de determinar aquestes funcions.
Per tant, amb un expedient administratiu que contemplés o que anés més en la defensa que qualsevol administrat ha de tenir.
Nosaltres no la podem considerar aquesta llei, perquè entenem que pot vulnerar de manera molt clara drets fonamentals. I si l’aprovem, s’anul·la tot dret a la defensa. Amb la qual cosa aquí hi ha una contradicció palesa i explícita que nosaltres no ens podem permetre.
El Sr. síndic general:
Sr. conseller, hauríeu de posar la pregunta.
El Sr. Ferran Costa:
Faig la pregunta.
Vistes aquestes explicacions, vostè considera que no s’ha vulnerat el dret a la defensa?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Èric Jover:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Començaré pel final. No! Considero que no s’ha vulnerat el dret a la defensa. En el procés judicial ja demostrarem com el dret de defensa sí que era present.
Estic d’acord amb vostè en vàries de les coses que ha comentat. És veritat que una llei que revoca una de les tres universitats presents al país és una decisió seriosa. I és per això que vaig anunciar la meva voluntat de comparèixer a la comissió, amb l’objectiu justament de donar les explicacions pertinents i de no buscar partidismes. Tenim la majoria que el poble ens ha atorgat en aquest Consell General, però vostè m’hi ha sentit referir-me vàries vegades. No tinc ganes que en temàtiques d’educació, les votacions es guanyin per 15 vots tan sols. I faré els esforços necessaris, i això també forma part de la compareixença.
Però miri, Sr. conseller, ens aplica la llei. I la llei que em diu com haig de fer el procediment per tancar o revocar la Universitat de les Valls, és la Llei 23/2018, i aquesta llei m’indica que haig de fer el que cregui convenient, és a dir de mirar com s’està complint amb totes les obligacions que té la universitat. Si detecto incompliments m’haig de posar en contacte amb el Sr. rector i demanar-ne correcció amb un període de 30 dies. Si aquests incompliments no s’han corregit, la meva obligació és fer el pas següent, i en aquest sentit és previ tràmit d’audiència al rector, proposar una aturada temporal d’activitat parcial o total de la universitat amb un període màxim de 30 dies. Cosa que ha fet, el Consell de Ministres, immediatament informar el Consell General a través d’un informe. Ja el deuen tenir vostès a les mans perquè el vam entrar el mateix dia 20 d’abril. I si ho crec escaient, proposat un avantprojecte de llei, un projecte de llei, per revocar la universitat. He complert la llei.
Que potser això no s’hauria de fer per llei! Que potser podríem modificar la nostra llei d’universitats, la 12/2008 per preveure que universitats privades no calgui crear-les per llei i no calgui tancar-les per llei! Potser sí i convindria amb vostè. Però és el que tenim.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. Jover, m’alegra que trobem punts de coincidència, cosa també habitual entre nosaltres dos. Cal fer-ne esment.
Em remeto que ja li he dit. Si una llei va està mal engiponada i l’article 6.4 marca unes coses que vostè diu que segueix fil per randa, però la llei de lleis, la Constitució, preval per damunt de totes. Per tant, deixi’m fer-li aquest recordatori.
Dit això, vostè ha mencionat justament aquesta memòria que ens va fer entrar, no vull entrar en un detall exhaustiu d’aquesta memòria, però sí que se’m plantegen molts interrogants que tindrem temps de dirimir. Però escolti, hi ha aspectes a priori, sense explicacions addicionals que no es reflecteixen en aquesta memòria, que podrien semblar arbitràries.
Parla que per quatre dies, per fora de termini es van entrar unes informacions. Però tot i així es va acceptar i es va estudiar la documentació. Només faltaria, vostès són els experts en incomplir terminis. Llavors el que no podrien fer és tenir aquesta doble moral, aquesta doble moralitat que per uns sí i per als altres no. Per tant, gràcies per tenir en compte que un ciutadà, si va tres dies tard, li acceptin les seves observacions de la documentació.
També informació incompleta, també aquí hem sigut testimonis que vostès emeten informes al marc pressupostari amb informacions incompletes....
El Sr. síndic general:
Hauríeu de posar la pregunta Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
...s’hauria de posar i no ho fan, per tant, entenem quina és la realitat del país i quina és la situació i posem-nos cadascun al seu lloc.
També fa certa por observar que tal com marca en els informes sobre documentació que va marcar el Consell General que ha d’acompanyar qualsevol memòria econòmica en un projecte de llei, quins són els efectes econòmics sobre els diferents sectors productius. Vostès es queden aquí amb un zero, això és una anàlisi penso que molt unilateral i d’una visió força esbiaixada de la realitat, els impactes econòmics segurament poden ser...
El Sr. síndic general:
Sr. conseller, si em permet, hauria de posar la pregunta, i jo penso que totes aquestes reflexions són més pròpies de la compareixença.
El Sr. Ferran Costa:
Faig la repregunta Sr. síndic. Gràcies.
Digui’m, expliqui’m què hi guanya, què hi perd Andorra amb aquest tancament de la universitat?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Eric Jover:
Sí gràcies Sr. síndic.
Sóc el ministre d’Educació, i m’agradaria que se’m responsabilitzés dels incompliments que jo cometi. L’únic incompliment que se m’ha criticat fins el moment, espero no complir-ne més però l’únic és el que vostè em va formular aquí al Consell General d’entrar una resposta tard a Sindicatura. Fet que vaig comprovar i no era cert, l’havia entrat en els terminis. No sóc conscient d’haver complert cap altre incompliment. I en aquest cas és veritat que la informació que ens va facilitar el Sr. rector era fora de termini però que vam decidir igualment analitzar-la per les conseqüències que això portava. Ja entrarem, n’estic segur que la compareixença en comissió serà molt rica en debat i que podrem explicar exactament el per què hem fet el què hem fet, però pensi que els actes sempre tenen conseqüències però els no actes també. I en aquest sentit ens hem de demanar quines conseqüències té el tancament de la Universitat de les Valls però també ens hem de demanar quines conseqüències té no tancar la Universitat de les Valls.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última repregunta, Sr. Costa.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Entenc les explicacions que vostè dóna, una mica per això formula aquí un interrogant final amb incertesa, és a dir que no queda clar per què valorar hipòtesis plausibles i futuribles, és de difícil esbrinar cap on vostè es vol dirigir.
Jo simplement vull reforçar el tema que a priori, vist el procediment que s’ha seguit hi ha una total impunitat per part del Govern i que queda palès que el Govern amb les seves actuacions i fent valer la seva força pot deixar desemparats completament els ciutadans. I nosaltres òbviament en aquesta labor no hi entrarem perquè penso que no pertoca sinó que justament al contrari, podem mantenir els interessos globals de tota la ciutadania d’Andorra.
Hem de recordar el dret de defensa, que no només el contempla la nostra Constitució, només faltaria sinó també l’article 6.1 de la Convenció europea de salvaguarda dels drets de l’home. I ho deixa claríssimament, i d’aquí s’ha creat molta jurisprudència al respecte, per tant, aquesta omissió del dret fonamental.
Entenc que vostè potser estava aquí parlant de certs problemes reputacionals, amb el que ens està caient...
El Sr. síndic general:
Hauríeu de posar la pregunta Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
...l’expressió col·loquial penso que de problemes reputacionals, el país en aquests moments, i avui en tindrem ocasió, n’hem parlat i en continuarem parlant, que Andorra en tenim molts altres i potser m’atreviria a dir de força més importants i d’un calibre molt més feixuc. L’únic que estem dient és que deixi’n els drets normals i que si s’ha d’arribar a la conclusió que la universitat s’ha de tancar per uns motius pedagògics que així ho justifiquin, doncs òbviament s’ha de fer, només faltaria...
El Sr. síndic general:
Sr. Costa si us plau, estem molt fora de temps.
El Sr. Ferran Costa:
Acabo Sr. síndic.
Dit tot això, dit l’exposat, vist l’aute de la Batllia que s’ha presentat, vostè pensa fer alguna rectificació al respecte?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Eric Jover:
Gràcies Sr. síndic.
Realment el que em reafirmo i crec que també és molt convenient que quedi palès és com el Partit Liberal utilitza aquesta Cambra. Perquè vostè em comenta riscos reputacionals. Això és un fet judicialitzat, la justícia ja es pronunciarà. Vostès estan avançant esdeveniments i a més a més, Govern deu explicacions al Consell General i la via que jo crec que és la millor en temes tècnics d’aquest tipus és primer passar per les comissions. Aquest pas ja l’havíem acordat i vostè vol tot i així passar pel Consell General primer. Per què? Tant sols per fer soroll polític. Què és pitjor pel risc reputacional? Que primer fem la via de la justícia que també en via de les comissions, discutim si les decisions que ha agafat el Govern són encertades o no i que després si vosaltres veieu que nosaltres ho estem fent malament, es porti, si així es considera oportú, al ple del Consell? Jo crec que vostès el que estan fent és soroll, amb aquest tema i amb d’altres. Bé, vostès mateixos. La inconstitucionalitat o no de la nostra actuació, jo crec que no es vostè qui l’ha de definir, ja se n’ocuparà qui ho hagi de fer. Jo estic molt tranquil amb les actuacions que he realitzat, crec que estan argumentades i fonamentades i en tindrem ocasió de parlar-ne amb més detall a la comissió, i evidentment em poso a disposició de la justícia com no podria ser d’una altra manera.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Passem a la quarta pregunta.
4-Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, president suplent del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 27 d’abril del 2016, relativa a l’execució dels ingressos de l’impost sobre societats.
For registrada amb el número 614 i s’ha publicat en el Butlletí número 29/2016 del 27 d’abril.
Exposa la pregunta el Sr. Jordi Gallardo Fernàndez.
Teniu la paraula.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Vist que la liquidació de comptes de l’exercici 2015 mostra que els ingressos per impost sobre societats presenta una liquidació total de 30.588.143 euros, un 18,02% inferior a la liquidació de l’exercici 2014 i un 20,83% inferior respecte el pressupost del mateix 2015,
Atès l’exposat es demana,
- Pot Govern detallar els motius o factors que han ocasionat aquesta disminució dels ingressos de l’impost sobre societats?
- Pot Govern informar sobre la totalitat de les bases imposables positives corresponents als exercicis 2012, 2013, 2014 i 2015?
- I pot Govern informar sobre les quotes de liquidació pels exercicis 2012, 2013, 2014 i 2015?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern té la paraula el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Si m’ho permet Sr. Gallardo, per poder emmarcar correctament la resposta, i en coherència amb la naturalesa del propi impost de societats i amb la voluntat de donar dades comparables, les dades que aniré explicant faran referència als exercicis fiscals. Com vostè sap i així ho manifesta en la seva motivació de la pregunta, es fa referència a la disminució d’ingressos de l’any 2014 per aquest concepte, però per tant, vostè s’està referint a l’exercici pressupostari liquidat, però com sap els ingressos de l’exercici pressupostari en el cas de l’impost de societats inclouen la liquidació de l’exercici anterior i l’acompte de l’exercici en curs. Per tant a la liquidació de l’exercici acabem trobant quantitats que es generen amb dos exercicis fiscals diferents.
Per això crec que serà més entenedor i es podrà comparar millor si em refereixo a dades dels anys fiscals tancats.
Entenc que el seu interès, i per això li faig aquesta prèvia, és saber quina ha estat l’evolució de l’impost en aquests primers anys d’aplicació.
Aquesta qüestió no és fàcil de tractar amb el poc temps d’una pregunta oral. Però en tot cas deixi’m que destaqui algunes dades que permeten veure que l’impost s’està consolidant:
- En els tres exercicis fiscals tancats, el nombre de declarants ha anat creixent cada exercici. L’any 2013 en referència per tant, a l’exercici fiscal 2012, va haver-hi 4.841 declaracions, a l’any 2014 en relació a l’exercici fiscal 2013, 4.951, i a l’any 2015 en relació per tant, a l’exercici fiscal 2014, 5.164. La xifra es va consolidant i va creixent.
De la mateixa manera també, és una de les qüestions que vostè planteja, la base de tributació també ha anat creixent any darrera any. I li dono base de tributació neta, un cop ja deduïdes les declaracions amb base de tributació negativa, i per tant, ja li dono xifres netes.
L’any 2013, per tant exercici fiscal 2012, 351 milions 790 mil euros. M’estalvio les cues.
2014, exercici 2013, 428 milions 751 mil euros.
I període 2015, exercici fiscal 2014, 461 milions 379 mil euros. Per tant, aquesta línia ascendent.
I pel que fa a la quota de liquidació, en aquest cas efectivament, l’any 2014 va ser superior a la del 2013, però tot i ser pràcticament igual que la del 2014, és lleugerament inferior. Així la quota de liquidació de l’impost de societats període 2013, exercici fiscal 2012, és 36 milions 849 mil euros. El període 2014, exercici 2013, 47 milions 636 mil euros i període 2015, exercici 2014, 46 milions 683 mil euros.
Penso que totes aquestes dades són bones, tant des de la perspectiva de l’evolució de l’economia, que al final és el que ens acaba reflectint molt aquest impost, com de la consolidació del mateix.
Per tant, quedaria una darrera pregunta i és tornant a l’inici de la seva exposició, si això és així, on es sustenta el fet de què els ingressos de l’exercici pressupostari 2015, hagin estat inferiors al de l’exercici pressupostari 2014.
Doncs senzillament en què malgrat que la base de tributació va augmentat, malgrat ha crescut i s’ha consolidat la quota de liquidació, també han crescut en una proporció molt significativa les deduccions. I li dono ja per acabar aquesta primera resposta les dades d’aquestes deduccions.
Deduccions de l’impost de societats, període 2013, exercici 2012, 22 milions 750 mil euros.
Deduccions de l’impost de societats, període 2014, exercici 2013, 24 milions 165 mil euros.
I finalment, deduccions període 2015, exercici 2014, 35 milions 953 mil euros. En aquest increment de les deduccions, que després en la dúplica o en les preguntes...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
...amplia doncs radica la baixada dels ingressos de l’exercici pressupostari 2015.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, primer el que diria és que avui el ministre no té intenció de respondre res del que li estic demanant. Li he fet abans una pregunta en relació al Codi de duana, no m’ha sabut contestar o no ha volgut contestar. Li demano ara sobre l’exercici 2015, em diu que em parlarà del 2014, quan el 2015 les empreses ja han presentat tant per any comptable com per any natural els números. No sé, tenia preparada una rèplica, però jo el que li puc dir Sr. ministre és que res del que m’està dient contrasta amb tot el que han anat explicant. Vostès parlen que el 2014 es va tancar amb un PIB del 2,2. Que al 2015 encara no ho sabem, però en base al marc pressupostari pot haver-hi una previsió d’un increment del PIB del 0,75. A la roda del 13 d’abril del 2016 va anunciar que hi havia un 23,3% de desocupats menys que en altres exercicis. 1,4 més d’assalariats al gener respecte al mateix període de l’any anterior. Parlem de què s’han formalitzat 1.359 sol·licituds d’inversió estrangera amb 141 milions, que diuen que és inversió formalitzada, però en una resposta a una pregunta que es fa respecte a quina part de la inversió formalitzada es realitza, tampoc ho saben contestar. Vostè ens explica en la mateixa presentació del pressupost del 2016 que s’ha anat consolidant el nombre de turistes. I és cert, ha anat a l’alça, 2,6 al 2013, 4,8 al 2014 i un 11,6 fins al setembre del 2015. Però tot són dades optimistes, però un indicador clar que és sobre l’estat i el volum de negoci que fan les empreses andorranes que pot ser l’impost de societats, doncs va a la baixa. Això és la realitat. Una cosa és el que nosaltres venem i expliquem o el que explica el Govern i una altra cosa és la realitat de les empreses andorranes, que és que la recaptació per via d’impost de societats del Govern va a la baixa. Això és un clar indicador que la recuperació econòmica dels sectors productius andorrans no es correspon amb el missatge que vostès llencen. I repeteixo la liquidació pressupostària del 2015 quan ja han presentat les empreses els seus números, no entenc perquè avui no ens ho vol explicar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre, per la dúplica.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Vostè ha dit moltes coses, anava afegint i també són certes, no en tingui cap dubte tot el que li expliquem és cert, per tant, amb això no cal que insisteixi.
Miri és materialment impossible que jo li doni la liquidació de l’exercici fiscal 2015 de les empreses. Per una senzilla raó. No la faran fins el mes de juliol d’aquest any. És així de senzill.
Què és el que han fet en relació a l’exercici 2015? Han fet l’acompte, que el van fer el mes de setembre del 2015 en base a la liquidació de l’any 2014. Així de senzill. Per tant, no puc donar-li aquesta dada perquè no la tinc. Ni tant sols tinc i tampoc crec que fos motiu d’explicar-ho aquí, els resultats dipositats per part de les empreses que com vostè sap tenen l’obligació de dipositar-los al registre de comptes, però tenen fins el 30 de juny del 2016 per dipositar els comptes del 2015. Per tant, difícilment li puc donar resposta al que vostè m’està dient.
Per això m’he permès i sense cap ànim de polèmica explicar-li que donaria les dades en relació als exercicis fiscals tancats i intentaria després traslladar això al que vostè pregunta que és la disminució dels ingressos per l’impost de societats del 2015 en relació al 2014. Perquè no puc parlar de l’exercici fiscal 2015 perquè no està tancat. Dit això, li deia si vostè té el legítim i compartit neguit de saber com està evolucionant i consolidant-se aquest impost, doncs em sembla que li dono les dades que li permeten veure com es consoliden. Creix el nombre de declarants, doncs més empreses que declaren en l’impost de societats. Creix la base de tributació que al final és el que ens denota el nivell de beneficis que estan generant les empreses i creix a l’any 2014 en relació al 2013 la quota de liquidació i s’estanca a l’any 2014 en relació al 2013. I quan anem a buscar la raó per la qual això succeeix és per un increment significatiu de les deduccions. Anem a analitzar aquestes deduccions. Què és el que provoca aquestes deduccions.
Com vostè sap les deduccions tenen naturalesa variada, tot i que la nostra llei no en posa a disposició moltíssimes, sí que les que posa tenen cert...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
...impacte.
Com vostè vulgui Sr. síndic, en tot cas el que no voldria és que el Sr. Gallardo pogués tornar a dir que no li responc les preguntes, en tot cas potser a través d’una repregunta m’agradaria poder desgranar les deduccions que estan al moll de l’os del que vostè pregunta Sr. Gallardo.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Justament la repregunta és si podia informar Govern sobre les bases negatives generades en els exercicis anteriors, 2012, 2013, 2014, 2015?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Sí naturalment també l’informaré sobre les bases negatives però en tot cas també, convindrà amb mi Sr. Gallardo i amb absolut respecte com vostè vulgui exercir el seu càrrec de conseller i el seu dret a formular les preguntes que cregui.
Estem en un procés de preguntes orals. Vostè ha entrat aquesta pregunta com a pregunta urgent, és a dir fa vint-i-quatre hores. No sé quina urgència té avui fer aquesta pregunta que no es podia haver fet fa una setmana, i ens hauria donat temps a poder-la preparar segurament amb molt més abast. I a més, és una pregunta purament d’abast numèric. Ho dic perquè al final segurament el que contribuïm tots és a què els que tenen la paciència d’escoltar-nos no entenguin res. Però en tot cas, tot hi haver-ho demanat en vint-i-quatre hores, no es preocupi, jo li dic les bases negatives pel que fa als diferents exercicis.
Bases negatives període 2013, exercici 2012: bases negatives, bàsicament amb un model només de declaració, el 850 A: 109.472.000 euros.
Recordin també que al període 2013, exercici fiscal 2012, és un període atípic. La primera declaració de l’impost de societats es va fer en base a l’any 2011 i no en base al resultat fiscal sinó en base al resultat comptable. I a més a més, la liquidació estaria pel 50% de la quota, per tant això desestabilitza molt el resultat del següent any. Però en tot cas, la base negativa a la qual vostè fa referència: 109.472.000 euros.
Període 2014, exercici 2013: 109.071.000 euros.
I període 2015, exercici 2014: 69.824.000 euros.
Això són les bases negatives.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Voldria fer un altre cop la reflexió que ha fet altres vegades, és a dir, són unes demandes molt extenses que són de mal debatre en el termini d’aquest format que tenim de preguntes. Potser són qüestions molt interessants però que potser seria més fàcil de fet, de poder-se tractar amb el deteniment suficient en el si d’una compareixença del Sr. ministre.
Sr. conseller teniu la paraula.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies per la reflexió Sr. síndic, però voldria afegir dues coses: una, crec que no és el Govern qui ha de dir-nos com hem de fer la feina els consellers, abans el Sr. ministre d’Educació i ara el ministre de Finances ens diu si és pertinent, o no, el tipus de preguntes que hem de fer i no és el Govern el que ha de decidir ni dir-nos com hem de fer la nostra feina. Fem les preguntes orals, algunes urgents precisament per no esperar en alguns casos més de trenta dies, o en alguns casos fins i tot seixanta, per obtenir la informació, però quan hi ha voluntat per donar la informació com ara ha estat el cas malgrat la urgència en la que s’ha entrat, es demostra que el Govern quan té la voluntat pot donar la informació.
Dit això li voldria demanar, i és l’última pregunta Sr. ministre, quines accions fan per poder controlar aquestes ... Sí, repeteixo: quines accions fa el Govern per controlar aquestes deduccions?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Doncs miri, com sap el Departament de Tributs i Fronteres està organitzat a partir d’una direcció general i de quatre direccions, una d’aquestes quatre direccions adjuntes és la Direcció d’inspecció i, un cop la Direcció de gestió tributària doncs, acaba la seva feina entra en funcionament la d’inspecció per aquelles declaracions que ja sigui per tria aleatòria o ja sigui perquè tenen algun element dels que s’ha posat com a prioritari a l’hora d’inspeccionar durant l’exercici doncs, cal fer-ho, i es segueix un procediment absolutament pautat, molt ben definit també en la Llei de bases de l’ordenament tributari i és una feina absolutament habitual.
Jo, com es pot imaginar i crec que és el que toca, ni intervinc ni participo de totes les tasques d’inspecció. Estem parlant d’una feina tècnica que no té cap mena de component polític i hi ha uns excel·lents professionals que el que fan és vetllar perquè el compliment dels impostos doncs sigui generalitzat i tothom ho faci segons el que està previst a la Llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé doncs, passem a la cinquena de les preguntes
5- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 6 d’abril del 2016, relativa a la implicació que pugui tenir el ministre de Finances, Jordi Cinca, en l’afer anomenat “Papers de Panamà”.
Fou registrada amb el número 450 i s’ha publicat en el Butlletí número 22/2016, del 13 d’abril.
Exposa la pregunta el Sr. Pere López. Teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Vistes les declaracions del ministre de Finances en les que ha revelat que entre l’abril del 1999 i el juny del 2000 va ser apoderat d’una societat panamenya anomenada Mariette Holdings Inc, que va ser creada a través del bufet Mossack Fonseca.
Vista la repercussió mediàtica que ha tingut aquesta informació i l’important perjudici que aquest fet ha ocasionat a la imatge del país.
Es demana: què ha motivat al ministre a anunciar aquesta situació, en el si d’una compareixença pública? Aquesta situació queda limitada només a aquesta empresa o n’hi poden haver d’altres? I fins a quin punt pot estar implicat en tota la informació apareguda als papers de Panamà o en altres interessos que pugui tenir fora del país i que poguessin tornar a comprometre la imatge d’Andorra?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre teniu la paraula.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Em permetrà Sr. síndic que abans de contestar la pregunta pròpiament manifesti els meus dubtes sobre si té massa importància el que avui pugui respondre. Bàsicament perquè el Sr. López, amb independència del que jo ja hagi explicat o pugui explicar, ja s’ha auto investit com a jutge... -jutge, sigui dit de pas, sense causa- i ha decidit sentenciar i inhabilitar per la política, en aquest cas a mi, però entenc que també per analogia a tothom que hagi tingut una societat fora d’Andorra o hagi tingut activitat mercantil fora del país sense que ell ho sabés o en conegués els detalls.
En qualsevol cas Sr. síndic, òbviament per respecte a la Cambra, per respecte als seus membres, a tots els seus membres, intentaré respondre sense caure en l’espectacle gratuït i raonant les coses des de la nostra realitat, la realitat d’Andorra.
A la primera pregunta Sr. López, senzillament el fet de saber que la societat panamenya amb la qual jo vaig tenir vinculació havia estat gestionada pel despatx d’advocats del qual s’estaven publicant els arxius de clients dels darrers 40 anys, i l’abast mundial que estava tenint la notícia, feia evident que també s’acabaria publicant el meu nom. Davant d’això, sabedor que no hi havia cap fet il·lícit ni reprovable en la meva actuació i que aquesta havia tingut lloc feia 16 anys quan jo no tenia cap responsabilitat pública, li reconec que vaig dubtar si tenia sentit anticipar-me a explicar-ho o si per contra era millor fer-ho des de l’absoluta normalitat quan es publiqués. Li he de dir que un cop ja fet tinc clar que vaig fer el correcte, i també li he de dir que ho tinc més clar a partir gràcies a vostè, perquè imagini’s o imaginin-se tots vostès què s’hauria arribat a dir si no arribo a avançar-me... Ni m’ho puc imaginar jo!
Pel que fa a les altres dues preguntes no he estat ni tenedor, ni apoderat de cap altra societat panamenya per tant entenc, que més enllà de què també seria lícit i legal, no hauria de sortir més en els anomenats papers de Panamà.
Em queda el dubte, de si amb les seves dues preguntes, les dues darreres preguntes també m’està demanant -i ja m’ho aclarirà suposo-, si el que m’està és interpel·lant perquè expliqui totes les intervencions i participacions que jo hagi pogut tenir arreu del món en el marc de la meva activitat professional dins el Grup Orfund, si m’està demanant per la seva estructura societària, per la seva activitat, com es desenvolupava. En tot cas, tot i que també em sembla rellevant no tinc cap inconvenient en explicar-li òbviament fins a la meitat de l’any 2000 que és quan vaig tenir responsabilitats i vinculació en aquesta empresa.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé Sr. Cinca, no sé si és del tot conscient de la situació que vostè es troba... Em sembla que sí vist el seu inhabitual to alterat de la seva resposta.
En tot cas li posaré per situar una mica en context només dos exemples, no parlaré ara de les innombrables aparicions en els mitjans de comunicació, li parlaré del Sr. Moscovici que vostè m’imagino que sap qui és (Comissari europeu d’assumptes econòmics financers de fiscalitat i duanes) que ha afirmat que arrel d’aquesta preocupant informació apareguda dels Papers de Panamà investigarà i perseguirà a totes les persones que figurin en aquesta llista, i vostè és una de les persones que figura en aquesta llista.
També m’imagino que sap qui és el Sr. Montoro, s’ha reunit vàries vegades amb ell, ha firmat acords d’intercanvi d’informació, convenis per evitar la doble imposició i suposo que coneix l’opinió del Sr. Montoro de què no és compatible estar en un govern amb haver tingut societats off shore, i un company seu del gabinet doncs ha hagut de dimitir també per una situació de fa molts anys.
No ens val l’excusa ni el pretext de què a Andorra no hi havia fiscalitat, la qüestió és una manca de transparència. L’important al Panamà és la recerca de l’opacitat, de la manca de transparència, de què no es conegui el veritable propietari de les accions i potser no pagar impostos a Andorra però sí deixar-los de pagar en altres indrets en els que s’haurien d’haver pagat.
No estic emetent cap mena de judici, com vostè ha dit, ni cap mena de sentència en relació a la legalitat o a la il·legalitat de tenir una empresa off shore, sinó sobre la seva moralitat, perquè és això justament la manca de transparència és una manca de moralitat i més quan s’ocupen responsabilitats públiques.
Vostè creu que és un bon exemple tant a nivell de casa nostra com a nivell internacional doncs, haver tingut aquests interessos off shore, li recordo novament el que han dit interlocutors importants del nostre país com el Sr. Moscovici o el Sr. Montoro, com es pot justificar davant l’opinió pública aquestes actuacions i, a més a més, cal afegir diferents informacions que posteriorment han aparegut: el curiós transport amb vehicle de lingots d’or del que potser podrem parlar més endavant, la manca de coincidència amb l’article que vostè va publicar tant en quant a les dates com amb les responsabilitats que vostè ocupava en aquesta societat... Miri, tot això ens sembla que el deixen en una molt mala posició i nosaltres el que estem fent és apel·lar la seva visió d’Estat i el seu patriotisme, un patriotisme i una visió d’Estat sovint apel·lada des de Demòcrates per Andorra, van posar sempre els interessos del país als interessos personals. No volem entendre que aquest abús o aquest recurs del patriotisme només s’empra per intentar en alguns casos limitar l’acció de l’oposició, cal demostrar que s’és patriota en tots els casos també quan li afecta a un mateix i van posar els interessos del país als interessos personals.
Per tant, el que li demanem és que prengui la decisió que sigui la més positiva pel nostre país.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Ha tocat molts temes i deixi’m que li digui dos coses: ja he pres la decisió que em sembla més idònia pel país i millor pel país. Vaig a explicar anticipant qualsevol notícia el que em va semblar que havia d’explicar tot i que entenia que no tenia cap mena de repercussió per Andorra però també coneixedor de com funciona avui en dia el món, que s’acaba barrejant tothom i que s’acaba realitats d’altres llocs implicant a les realitats d’Andorra. Per tant, ja vaig fer el que em va semblar que havia de fer.
Deixi’m també que li demani, i li demano ferventment, vostè ha parlat d’una qüestió molt puntual, ha dit que segurament tindríem ocasió de parlar-ne per tant entenc que ho farà però, sinó, li demano que ho faci, que m’ho pregunti pel tema dels lingots. No m’hi torno a referir i ja en parlarem quan vulgui i així ho matem.
I ara, vostè em parla de dues persones, tinc l’honor d’haver-me pogut reunir amb elles en més d’una ocasió i per tant les conec suficientment, sé perfectament el que pensen, els hi tinc un profund respecte tant al Sr. Moscovici com al Sr. Montoro i entenc perfectament el que van dir i en el context que ho van dir, i no tinc cap dubte que si sabessin el que estem debatent aquí i la realitat d’Andorra i la meva en aquell moment, més enllà de fer un somriure no es preocuparien gens ni mica.
I deixi’m acabar, en relació a aquesta dúplica, que li faci una referència al que reiteradament ha anat exposant vostè i és aquesta preocupació per la imatge, pel deteriorament de la imatge d’Andorra. Segurament, en funció del lloc d’on es mirin les coses es veuen diferents. Jo crec que vostès estan provocant aquesta mala imatge, si és que s’està donant, en relació a aquesta qüestió.
És perfectament legal que qualsevol persona física o jurídica constitueixi societats que vulgui allà on vulgui, que és perfectament compatible amb fer-ho amb complir amb les obligacions que el país té establertes i amb totes les obligacions d’àmbit mercantil o fiscal.
És especialment així l’any 99 i 2000 on Andorra no disposava d’obligacions fiscals que poguessin portar a pensar que ningú tingués una societat fora d’Andorra per eludir les seves obligacions envers l’Estat.
Els casos de frau dels països on s’hagin pogut desvetllar en relació als obligats tributaris arrel dels Papers de Panamà res tenen a veure amb Andorra.
Aquests són els missatges que s’haurien tingut de donar des d’Andorra de manera conjunta i de manera compacta, i fent-ho hauríem contribuït a què no es volgués malmetre una vegada més la imatge d’Andorra de manera gratuïta.
En definitiva Sr. López, si haguéssim defensat Andorra i la seva imatge i ho haguéssim fet explicant que a casa nostra la política es fomenta amb la discrepància que el seu partit no renuncia a la crítica dura, si cal, al Govern, si els seus membres quan ho consideren oportú creuen que hem pres males decisions o hem gestionat malament, que el nostre sistema democràtic vol que hi hagi debat i denúncia sempre que calgui, però que a Andorra no basarem el nostre debat en els problemes i lluites polítiques d’altres països i encara menys en base a les denúncies que no responen a la nostra realitat i que apareixen indiscriminadament en diversos mitjans de comunicació...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Doncs, segurament tots plegats, vostè també, hauria contribuït a què no es deteriorés la imatge d’Andorra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Miri Sr. Cinca, estem començant a estar una mica cansats d’aquest exercici de Demòcrates per Andorra. Comencem a estar una mica cansats d’aquest exercici de què ens han de dir quan es pot polititzar, de quan es pot opinar. La seva intervenció d’ara recorda una mica la desafortunada roda de premsa del cap de Govern buscant vinculacions estranyes sobre l’opinió de la seva aparició amb temes de Panamà amb altres qüestions que no tenen res a veure. Vostès ens estan situant de manera perillosa amb una voluntat de situar-nos en un procés de retrocés diplomàtic. Vostès no accepten cap mena de crítica, vostè ha vingut aquí i havia albirat diferents escenaris en què vostè es presentaria aquí, ha optat per la fórmula típica en la que estan habituats, la fórmula d’atacar, d’intentar invertir les responsabilitats, és a dir, el responsable no és el que comet un fet sinó el que assenyala aquest fet i aquest és el seu estil, el seu estil de respondre les preguntes al Consell, el seu estil de Govern, el seu estil de control de la informació pública, d’acceptar les crítiques quan són pels altres però en cap cas quan es formulen a vosaltres.
Jo en tot cas no li accepto, no li accepto que ens acusi ni a mi ni al nostre partir d’haver creat alarmisme. És obvi que no tenim cap responsabilitat amb la seva aparició als Papers de Panamà; és obvi que no tenim cap responsabilitat...
El Sr. síndic general:
Hauríeu de posar la pregunta.
El Sr. Pere López:
...als diferents països, i la responsabilitat és seva i la situació de manca de moralitat davant de l’opinió pública i davant dels organismes internacionals és seva. Vostè diu que coneix al Sr. Moscovici i al Sr. Montoro i no cal que els hi demani la seva opinió, no cal que els hi pregunti quan els vegi... Ja sap la seva opinió, l’ha pogut llegir als mitjans de comunicació, la coneix perfectament, no cal que faci l’exercici de demanar-los-hi de vostè o de totes aquelles persones que figuren als Papers de Panamà.
El Sr. síndic general:
Sr. Pere López si us plau, posi la pregunta.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Formulo una primera repregunta: vostè va publicar un article, em sembla que l’endemà de la roda de premsa, a diferents mitjans de comunicació en què deia que havia sigut administrador de la societat en qüestió entre juny de l’any 99 i l’abril de l’any 2.000. Després ha aparegut un document publicat en què vostè figura realment com a tenedor d’aquestes accions l’any 2002. Ens pot explicar aquesta manca de coincidència entre el que vostè va publicar i la informació que ha aparegut publicada?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Fixi’s bé que no sé quanta estona ha durat aquesta intervenció que acaba de fer, posem que hagi durat dos minuts, doncs un minut i mig l’ha destinat a explicar que ja està cansat de què nosaltres critiquem allò que no ens agrada del que vostè diu bàsicament per acabar-nos dient que vostè vol que nosaltres mai critiquem allò que vostè diu però vostè vol mantenir tot el seu dret a criticar tot allò que li sembli malament de qualsevol altre... Escolti! Cadascú fa el seu paper, vostè expressi tot allò que cregui convenient i nosaltres doncs, farem el mateix.
Per tant, no s’hi val dir, jo puc criticar tant com calgui però quan vostè ho faci està actuant des de la prepotència, i des de voler tergiversar els fets, i des de voler girar les qüestions.
En relació al que vostè m’està preguntant, ja ho he explicat també públicament i per tant seré reiteratiu amb el que li he dit. Partint de la premsa que li deia, des de l’absoluta legalitat, des de l’absoluta transparència, des de l’absoluta luciditat de què a qualsevol persona andorrana, resident al país, societat andorrana, persona jurídica o física pugui tenir una societat allà on cregui convenient, des d’aquesta premissa sabent a més a més que ni tan sols hi havia la possible sospita que volem tenir una societat amb un Estat com Panamà que permet tenir societats al portador es pogués pensar que hi havia una voluntat de frau fiscal, perquè en aquell moment no hi havia fiscalitat, com dèiem, a Andorra doncs, em va semblar que el més important en el context en el que ens trobàvem era posar de relleu aquells aspectes que podien tenir transcendència, i quins eren els aspectes que podien tenir transcendència? Les societats panamenyes, al final la persona clau és qui ostenta els poders en un moment determinat perquè és qui pot fer treballar, qui pot fer actuar a la societat i per tant em va semblar que era important que jo marqués durant quin període vaig tenir aquesta capacitat pel fet de ser l’apoderat d’aquesta societat, del 1.999 fins a meitat del 2.000 (de l’abril, si mal no recordo del 1.999 fins a meitat del 2.000)...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Vaig acabant Sr. síndic.
Segon aspecte rellevant. Malgrat totes les prèvies que he fet, a més a més, aquesta societat mai va operar per tant, també em semblava que era important dir-ho. Era un fet significatiu, mai va arribar a operar. Era un instrument que es va constituir per si hi havia l’oportunitat de fer alguna activitat mercantil en aquella zona geogràfica, i al final no va haver-hi l’oportunitat i mai va arribar a operar.
I tercera qüestió, la societat ja estava dissolta, em va semblar que això era l’aspecte més rellevant perquè, en tot cas vol dir que no estava encara vigent i que aquelles possibles angoixes que pogués haver-hi en relació a fraus fiscals, havien absolutament desaparegut perquè a l’any 2002 es va dissoldre la societat.
Aquests van ser els elements més rellevants que em va semblar que calia explicar. Efectivament, com ja vaig explicar posteriorment, a l’any 2002, davant de la societat amb la que jo treballava fins al 2000, i el que es va quedar la societat va decidir que ja amb tota certesa no l’utilitzaria i per tant, estava disposat a vendre-la, a mi em va semblar que era millor, en la mesura que fos possible, que la dissolguessin. I davant la predisposició d’aquesta societat a què es dissolgués, jo mateix me’n vaig ocupar. I per poder dissoldre-la has de passar a ser el tenedor de les accions, les quals, l’advocat de la societat me les va fer avinents, i vaig donar les instruccions perquè es dissolgués la societat.
Aquí s’acaba tot l’enigma.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Breument sobre el tema de la crítica. No és això Sr. Cinca. És a dir, criticar sobre la qüestió, sobre el fet, és el que ens toca fer. És el debat. Vostès van més enllà sempre. Busquen les raons perquè es fan les coses, intenten anul·lar el debat polític. Això és el que pretenen. És a dir, l’opinió pot ser coincident o pot ser divergent. El que vostès no accepten és que hi hagi aquest tipus d’opinions. I vostès pensen que nosaltres estem fent aquestes demandes per desgastar-lo a vostè o per desgastar el Govern, o com va dir de manera molt desafortunada el cap de Govern, per algun tipus de vinculació amb altres qüestions que no tenen res a veure, com la resolució de BPA o altres temes amb els quals nosaltres sempre hi hem estat col·laboradors.
Per tant, és aquest exercici d’intentar anul·lar el debat polític, el que ens sembla que són poc democràtics, i que a demés els tenen ja instal·lats en el seu ADN polític.
En tot cas, tornant al seu article, i escoltades les seves explicacions que no coincideixen, vostè va obviar tot aquest tipus d’informacions que ara ens diu. En el seu article començava dient “vaig ser apoderat de la societat panamenya des de l’abril de l’any 99 fins al juny del 2000”. I en el segon paràgraf deia “pel que sé, la societat va continuar en activa, i finalment al març del 2002 es va dissoldre”. Si vostè era el propietari de les accions. Vostè es va presentar aquí com que treballava en una societat i que tenia una sèrie de poders, quan efectivament, o sembla per la informació que s’ha publicat i que ens agradaria que ens confirmés, vostè no tenia aquestes informacions de segona mà, sinó que vostè era, segons figura en aquest document, el tenedor, que imagino que el tenedor vol dir el propietari d’aquestes accions.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Hauríeu de posar la pregunta.
El Sr. Pere López:
Sí, és aquesta la pregunta.
El Sr. síndic general:
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Efectivament, és que vostè ho acaba de llegir. Pel que sé, la societat, mentre jo ja no en vaig ser apoderat, no va tenir activitat. I jo sé que està dissolta.
Em sembla que és absolutament clar. Potser no he estat prou afortunat amb la puntuació de l’article. No ho sé. Però en tot cas, pel que sé, no ha tingut activitat un cop ja he deixat de ser apoderat. I està dissolta (una afirmació), i està dissolta.
I per què sé que està dissolta? Perquè me’n vaig ocupar que es dissolgués. En què no vull ser tan contundent? Amb l’activitat que pogués o no tenir des que jo deixo de ser apoderat fins que es dissolt. Per què? Home, perquè no en tinc la certesa absoluta. Tinc, i els faig absoluta confiança, el que em van dir, en aquest cas, les persones que van ostentar la societat i els poders de la societat.
I per tant, per això, em permeto dir pel que sé, i insisteixo i els faig tota confiança. Però jo no ho puc certificar, perquè jo no vaig intervenir ni en la societat que tenia les accions ni en aquesta societat panamenya durant aquell període. Per tant, per prudència, perquè després no hi hagi alguna altra cosa que es pugui utilitzar en el sentit que he intentat contradir o amagar res, emprenc aquesta llicència de dir pel que sé.
No crec que se li hagi de donar més voltes, i en tot cas...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Insisteixo, els fets els podem resumir i acotar molt clarament. La societat a la que jo treballava i participava l’any 99 va adquirir unes accions al portador d’una societat panamenya que ja existia abans, i que havia estat, per tant, propietat de no sé qui, i que havia estat constituïda l’any 94? Sí! Vaig ser-ne apoderat de l’any 99 al 2000? Sí! A l’any 2000 vaig deixar de ser-ne apoderat? Sí! Es va dissoldre l’any 2002? Sí! Ja està, s’ha acabat la història d’aquesta societat.
No hi ha molt més a dir.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Miri, la importància és la importància dels fets que no coincideixen. Ja que vostè va optar per fer aquestes explicacions, doncs, les hauria pogut fer correctament, perquè sincerament, és a dir, llegint el seu article del primer dia i després apareguda aquesta informació, vostè diu que la societat no va operar. I pot dir altres qüestions, però des del primer punt de vista que la primera informació ja no coincideix en res, doncs, entendrà que puguem tenir alguna dificultat a creure’l. Perquè vostè diu que no controlava l’activitat de la societat des que va deixar de ser apoderat, però el document que tenim aquí a les nostres mans deia que era el propietari de totes les accions emeses, acció al portador, ha fet bé vostè de recordar, per saber quin tipus de societats es creaven al Panamà. Insisteixo que no només és un tema fiscal, és un tema de manca de transparència i d’aposta per jurisdiccions que tenen accions al portador, accions que al nostre país estaven prohibides de de fa moltíssims anys.
Llavors, simplement aquesta informació no constava en el seu primer article. Em sembla que el que està explicant ara, doncs, és absolutament insuficient perquè vostè com a propietari de totes les accions bé havia de controlar l’activitat de l’empresa, i entendrà que sobre el fet de si va operar o no va operar, doncs, difícilment el podem creure en aquestes alçades.
Vostè va dir en una roda de premsa o en una compareixença després de la reunió del Govern, que si mantenir-se en el seu càrrec suposava algun problema pel país plegaria o deixaria o dimitiria del càrrec. Vist tot el que s’ha publicat sobre la seva persona i que difícilment, doncs, aquestes informacions deixaran d’aparèixer o la seva vinculació deixarà d’aparèixer, vist el que pensen persones amb les que tenim relació econòmica, vulguem o no vulguem, com el Sr. Moscovici o el Sr. Montoro, vist que hem demanat aquests darrers anys als nostres ciutadans, doncs, molts esforços en tema d’homologació i de transparència, s’han implantat impostos, s’han començat a pagar impostos, s’han fet esforços importants per al país, i és té en la seva imatge avui dia, en part contradictòria amb aquests esforços cap a la homologació, què entén vostè “per ocasionar un problema al país”?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Miri, en tot cas, el que està clar, és que una decisió com aquesta no la prendria en base a la seva opinió, la prendria en base, en tot cas a fets constatables i, en tot cas, en base a l’opinió de persones que no tinguin el legítim dret i el legítim objectius de fer trontollar el Govern.
Però no és el cas, i per tant prendre aquesta decisió i la valoració de si perjudica en alguna cosa al país, doncs, en base a altres elements que no pas els seus.
I n’estic fermament convençut que no es dóna cap mena de circumstància en el sentit que vostè diu.
Miri, si s’ha de repassar la meva actuació en tant que ministre, doncs, possiblement i vostè ha esmentat, no jo, el Sr. Moscovici i el Sr. Montoro, doncs, possiblement entre totes les coses que podré anar posant a l’altiu del que s’ha fet aquests anys, doncs, és haver estat el ministre que ha signat amb el comissari Moscovici l’acord d’intercanvi amb la Unió Europea, d’haver signat el Conveni de doble imposició amb el ministre Montoro i d’haver normalitzat aquest país en l’àmbit de la transparència i l’homologació.
I jo que he estat un abanderat d’aquesta transparència i homologació, que en sóc un ferm convençut que sóc un ferm defensor, també li dic, mentre jo sigui ministre, -mentre jo sigui ministre- no li faré cap retret a ningú d’Andorra, a cap andorrà, a cap persona jurídica o física d’Andorra que vulgui tenir els seus negocis allà on cregui convenient, sempre i quant, fent-ho, compleixi amb tots els requisits legals que s’estableix al nostre país. I a més a més, compleixi també amb tots els requisits legals i totes les obligacions que tingui amb tots aquells països on tingui la seva activitat mercantil.
Sortosament, a més a més, per poder-nos assegurar, com que ara som un país homologable i transparent gràcies a tot el que s’ha fet durant aquests darrers 5 anys, tindrem la informació de si algú intenta eludir les seves obligacions a aquests països o a Andorra operant a través d’altres jurisdiccions.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Gallardo, després Sra. Carine Montaner i Sr. Pere López.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, Sr. ministre, jo no entraré a fer judicis sobre si era legal o no tenir una societat, que ho era en aquella època, tenir una societat, almenys aquí a Andorra, ni tampoc judicis morals ni ètics, perquè l’ètica i la moral cadascú la situa a un nivell, el que per uns ho és per altres no. Per tant, jo no vull centra-ho en aquest tema.
Però el que sí que li vull fer una pregunta i bastant clara. Vostè sempre s’ha referit, tant en la seva compareixença com avui aquí, penso que avui és el bon moment per aclarir-ho, sempre s’ha referit a l’empresa a la que treballava, és a dir Orfund, des d’un punt de vista de relació laboral. Això és el que jo dedueixo. Vostè treballava per Orfund.
Jo la meva pregunta és si era accionista o no d’aquesta societat o d’aquesta empresa, que alhora sí que era la propietària de la societat Mariette Holding?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
De fet, s’havia passat el passatge aquest, a la mateixa resposta, no l’anterior la justa dues enrere que li he fet al Sr. López és fàcilment intuint que arribaríem a aquest punt, ja he dit on treballava i hi participava. Perquè no hi hagi cap mena de dubte.
Jo crec que una de les sorts que tenim a Andorra és que Andorra és molt petit. I al final està bé teatralitzar tot això, però és que tothom sap que jo tenia una participació minoritària en el grup Orfund entesa com la societat mare, Holding, que després tenia moltes altres societats, doncs, estructurades en funció de l’activitat o de les diferents activitats que tenia la societat. Es va decidir estructurar la societat així, una societat matriu, i després tot un seguit de societats en funció de l’activitat. I a més a més societats en els països o zones geogràfiques on s’anés a comprar metall en brut per poder abastir la fàbrica que es va muntar a Andorra, on la pretensió era poder tenir, doncs, una fàbrica que afinés or, per després fer el segon o darrer esgraó de tota una cadena de producció que seria, doncs, aquest or ja fi, proveir-lo a joiers, a fabricants, o elaborar-lo, fent producte perquè les fàbriques de joies poguessin treballar-lo. És a dir, en el fons, compres or en brut, l’afines, el passes a or de 24 carats i després el tornes a transformar amb or de 18 carats...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
... per poder ser transformat de forma industrial.
I per tant, en cada una d’aquestes activitats que són diferents hi havia tot de societats.
Jo tenia una participació minoritària fruit d’haver entrat a treballar en aquest grup. El grup ja estava constituït. Fruit d’haver entrat a treballar, doncs, molt habitual també, tens una participació per compensar aquest treball i per implicar-te més en aquest treball, i a més a més tens un salari.
I en algunes, no en totes, si vol també podem entrar a desgranar-les, en algunes de les societats aquestes, diguem de línia de producció o d’activitat que penjaven del grup. No en totes tenia jo participació, en algunes també.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Carine Montaner.
La Sra. Carine Montaner:
Moltes gràcies Sr. Síndic.
Sr. Cinca, nosaltres des de l’oposició tenim tot el dret, i el Sr. López ho ha fet, de preguntar sobre les contradiccions entre les seves declaracions i el que va sortir en diferents mitjans de comunicació.
Sr. Cinca, paper de panamà que va començar a sortir i a explicar trossets de la història, però no la història completa.
Després entra... bé, abans entra el pressupost en retràs, marxa del ple per la votació del pressupost al programa del Cuní, el programa de la Televisió de Catalunya. Jo crec que és una acumulació de coses i una falta de respecte davant d’aquest ple i d’avant dels electes.
Sr. Cinca, llavors la meva pregunta és, pensa vostè canviar de comportament i ser una mica més humil a l’hora de contestar les preguntes?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Miri, jo dec ser com sóc. Crec que bastant transparent en el sentit que dubto que no em tingui ben identificat, “clitxat”, tothom. No canviaré la manera de fer. Ja li dic ara. Em sembla que em comporto amb una raonable bona educació sempre, amb una voluntat de diàleg que ja m’agradaria que tothom tingués envers tothom. I fent-ho d’aquesta manera, doncs, he pogut fer, que entenc que és el que ens interessa aquí, fer política des de principis dels anys 90 fins ara, en diferents etapes, en diferents responsabilitats. I he tingut, a més a més, amb aquesta manera de fer, doncs, tan perniciosa que vostè anuncia, el suport en diverses ocasions de la ciutadania.
I doncs, deixi’m que li digui que amb això en tinc ja, suficient. Si el que vostè m’està dient, és que vostè en particular s’ha trobat ofesa per alguna de les meves intervencions, doncs, cregui’m que no hi havia aquesta intenció, i en tot cas em disculpo en aquest sentit estricte de si vostè s’ha trobat ofesa.
Però no canviaré, i si això, doncs, m’ha de costar alguna reprimenda, algun retret per part seva, doncs, ja ho assumiré.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Pere López, Sr. Jordi Gallardo, Sr. Ferran Costa.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Miri, Sr. Cinca, massa explicacions, massa coses que no quadren, massa anar però sí, però tinc, que no, però tenia, feia, anava. Jo penso que ens ha de donar explicacions sobre altres qüestions que han aparegut, els lingots d’or, ja que s’ha citat. Jo penso que són actuacions, i aquest és un material que ens transporta amb unes condicions de control i de seguiment importants.
Jo veure aquella carta, a mi m’esgarrifa. És a dir, els lingots d’or és un material controlat, seguit, numerat i que té uns procediments. Ja no sé com va passar per la duana, si això ho portava al maleter del cotxe o ho portava a la guantera. És clar. I tot això, vostè sembla que no li afecta res. Vull dir, que tot ho troba normal i tot sembla com si aquí no passés res.
Després, no puc estar-me d’aquest exercici que ha fet de l’homologació i de la transparència, d’aquests 5 anys. I ha fet aquest èmfasi especial a aquests 5 anys, que em sembla que és un canvi de discurs del que havia tingut vostè tradicionalment. Cal recordar qui va fer els primers passos a posar impostos en aquest país, qui va firmar els acords d’intercanvi d’informació. Per tant, aquest calendari de 5 anys, com a mínim l’ha de tirar enrere 2 anys. No sé si avui estava enutjat, que em sembla que ho està, ja ho hem vist a la primera de les seves intervencions...
El Sr. síndic general:
Hauríeu de posar la pregunta Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
...però jo crec que ens hauria d’explicar, ja que ho ha dit alguna vegada, tota aquesta qüestió dels lingots d’or, com transportava aquesta mercaderia i si un cop més, tot això, que em sembla que sí, que em sembla que té una espatlla prou ampla, li sembla tot comprensible i tot explicable.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
I demano que s’atenguin al temps, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Només una breu referència, crec que no trobarà gaires casos de ministres que li hagin fet públicament aquí reconeixement als aspectes que va avançar el Govern al que vostè va ser ministre en relació a la transparència i demés. N’he fet moltíssimes referències al llarg d’aquest any. Però vostè aquí m’estava parlant molt explícitament de la meva persona, i per tant, em permeto posar en valor allò que s’ha fet en el meu Govern, en el Govern, al que jo participo. No em puc atribuir allò que jo no he fet.
Però em sembla que vostè convindrà amb mi que moltíssimes vegades hem fet un reconeixement explícit del que es va poder fer els dos anys anteriors a l’arribada del Govern de DA.
Dit això, el tema dels lingots, i ja li he dit abans que li agrairia que els tornés a treure i per tant, així ho faig. Creguin que entenc que el desconeixement de com funciona aquest mercat, i més encara de com funcionava fa 18 anys, doncs, pot portar a què apareguin preguntes de què sobti algunes de les qüestions, sobretot quan aquestes qüestions són absolutament cegades, Un paper per si sol sense anar acompanyat de tota la resta de papers que devia haver-hi, doncs, no té massa valor.
Però més enllà de l’anècdota d’anar, i per tant, anant al fons de la qüestió i donar resposta al que m’imagino, de fet ho ha dit ja bastant clarament que el preocupa, i sense dir-ho es vol insinuar des d’algun espai interessat, jugant inconscientment entre caracteritzar aquesta situació i el que no s’entén i voler donar una imatge i insinuar, en el fons, entenc, per parlar en termes també de casa, andorrans, el que vostè m’està demanant és “escolti és que vostè feia contraban?”. Entenguem-nos, i així és més fàcil! Doncs, miri, no!
La qüestió és que el fet és cert que el transport amb moltes partides es feia de manera personal. No la feia jo habitualment, però sí que és veritat que es feia personal. Tant des del país d’origen fins a Barcelona o a Toulouse, a l’aeroport que es triés, i després algú de l’empresa d’Andorra es desplaçava per fer tot el despatx duaner a Barcelona, a Toulouse i d’aquesta manera poder complir amb totes les obligacions que vinguessin vinculades a aquesta importació.
Les exportacions des de qual país es feien legalment i les importacions a Andorra també.
No contribuiré i no ho faré, ja li dic ara, a un espectacle esperpèntic, ni em semblaria correcte entrar en una cursa de publicar documents mercantils sobre l’activitat d’una empresa privada fa 18 anys. Em semblaria dolent en si i dolent per Andorra.
Però per acabar amb aquesta història i satisfer a la seva curiositat i la de qualsevol M. I Conseller, si al síndic li sembla pertinent i si m’accepta aquest suggeriment, demà mateix li faré arribar, jo personalment al síndic, tota la documentació referida a aquesta importació, a la que ha sortit. Ha sortit imagino aleatòriament aquesta, algú n’ha degut tenir interès. Doncs jo personalment li faré arribar al Sr. síndic tota la documentació referida a aquesta importació de 11 lingots d’or en brut al setembre de 1998, amb la finalitat no de què es vagi divulgant sinó de què qualsevol conseller que ho cregui oportú la pugui anar a consultar als despatxos del Sr. síndic i es quedi tranquil.
En qualsevol cas, de què disposa aquesta informació? La documentació que li transmetré al Sr. síndic.
Les factures, certificat d’anàlisi de les mercaderies emesos per la societat pública Desenvolupament de la mineria de la Costa de Marfil, Costa d’Ivori. L’autorització d’exportació emesa per la Direcció General de Comptabilitat Pública del Tresor de Costa d’Ivori, l’atestació d’exportació emesa per la Direcció de Finances Exterior del Ministeri d’Economia i de les Finances de Costa d’Ivori, el certificat de circulació de mercaderies EUR1 per fer el trànsit dins de la Unió Europea.
Número de declaració d’exportació de la duana espanyola a la Farga de Moles i número de declaració d’importació de la duana d’Andorra.
Si al Sr. síndic li sembla bé, jo demà li faré arribar això, són còpies perquè tothom les pugui consultar i entengui com funcionava. I també em poso a disposició de qualsevol de les persones que un cop hagi fet aquesta consulta, si vol entendre com funcionaven aquests documents jo també gustosament i personalment li explicaré.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Jordi Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. ministre jo crec que vostè ha anat donant explicacions des de què va fer aquest primer exercici de voluntat de transparència, però les ha anat donant de manera forçada. És a dir en un primer moment es referia a l’empresa amb la qual vostè tenia una relació laboral com a l’empresa a la qual jo treballava. Avui abans de què li demanem, ha reconegut que era una empresa en la qual hi participava. Això no ho va dir el primer dia, el primer dia vostè es referia a l’empresa a la qual jo treballava. Podia haver dit llavors que era accionista, ho dic perquè potser els dubtes i per què s’ha anat donant aquesta informació en compta gotes, no arribarien fins aquí. Per tant, el primer dia vostè es va referir a l’empresa ORFUND com una relació laboral, avui reconeix, primer dient que hi participava i després clarament reconeix que hi tenia accions.
Per tant, la pregunta per mi és clara. De les societats que tenia ORFUND a Panamà, vostè també era accionista en tant que accionista d’ORFUND?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
No, n’era ja li he dit d’altres societats. De fet, jo crec que vostè es refereix a alguna societat que també ha aparegut en algun mitjà de comunicació neutre on en el fons el que s’està posant de relleu és que un accionista d’ORFUND, no al revés sinó que un accionista d’ORFUND articulava aquesta participació dins del grup ORFUND a través d’una societat d’origen panameny, entenc que deu voler referir-se a això. En tot cas jo no participava en cap altra societat del grup que pogués tenir, si és que la tenia a Panamà. Insisteixo, no sé les societats que va tenir la societat a partir de l’any 2000 en endavant, no ho sé. Però en tot cas, sí que participava en diverses societats del grup com li he dit, vaig començar, parlo de memòria, l’any 95 diria, i després es va anar constituint, es va anar ampliant el grup en tota aquesta estructura a la qual abans li feia referència i en algunes jo hi participava i en altres ja hi participava directament el grup i per tant, tenint jo una participació minoritària al grup ORFUND, doncs també em tocava la part alíquota de qualsevol participació que pogués tenir el grup ORFUND. Insisteixo, no és que sigui sabut, és que és sabut per tothom que ho ha volgut saber i a més a més, consta evidentment al registre de societats.
A mi em sembla que en el fons, vostè diu per què no va explicar això.... Ja li he dit, partint d’una situació absolutament atípica doncs em va semblar que el rellevant amb la vinculació amb els papers de Panamà era explicar el que vaig explicar. Evidentment podem explicar moltes més coses. I si en el fons vostè el que està fent, plantejant, vostè o qualsevol conseller legítimament és: escolti potser el que hauríem de fer és un pas endavant i anar cap un model que en aquests cànons de transparència doncs impliqui declaració de béns per part de tots els polítics començant pel Govern òbviament, declaració de totes les seves activitats, tants anys endarrere com faci falta. Doncs no hi tinc cap inconvenient, el que passa és que amb el context que tenim avui en dia a Andorra no em va semblar que el més transcendent fos explicar quines són les meves participacions, les participacions societàries que hagués pogut tenir al llarg de la meva vida que no són només aquestes a més a més, que n’he tingut d’altres. Però en tot cas l’essència...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
...continua sent la mateixa. Jo era treballador d’aquest grup, cotitzava a la CASS com a treballador d’aquest grup, vaig deixar de cotitzar-hi com ja he explicat a meitat de l’any 2000, i la meva activitat principal professional en aquest grup es desenvolupava en tant que un càrrec directiu d’aquest grup, és així. I per tant, no té massa sentit que a no ser que vulguem entrar en aquesta dinàmica, que a mi em semblaria bé, fem aquest exercici de transparència, ja no del moment en què assumim el càrrec sinó històric, que em sembla també fantàstic.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Ferran Costa, teniu la paraula.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
He d’admetre que no tenia la intenció d’intervenir però certes de les manifestacions del Sr. Cinca com a mínim les he de titllar de paradoxals, sobretot al començament de la primera intervenció en resposta al Sr. Pere López. Un mica un període de matar al missatger, el fet que hagin sortit informacions a la premsa internacional és justament per uns actes concrets que vostè en el seu dia va portar a terme i que va considerar oportú en aquest exercici de transparència que acaba d’explicar perfectament.
Dit això i també ho ha dit vostè, que pel bo o pel dolent, vostè s’ha dirigit durant la legislatura anterior i aquesta en l’abanderat de la transparència i de l’homologació del nostre país. I això penso que és una evidència irrefutable. Preocupa fins a cert punt, com deia la meva companya, la Sra. Montaner el dia del debat del pressupost, va agafar i decidir marxar per anar a fer unes declaracions a 8TV. També es va dir que com que és un òrgan col·legiat doncs no passa res, està clar avui també ho hem vist que el Govern és col·legiat quan interessa i quan no interessa, no.
Vostè en aquell debat que vaig seguir quan vostè manifestava davant del Sr. Cuní quina mena d’Andorra tenim, va fer un discurs gairebé emotiu de la nostra Andorra. Una Andorra d’aquestes de pujar persianes cada matí, una Andorra que s’hagi...
El Sr. síndic general:
Hauríeu de posar la pregunta Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
...amb perseverança...
Faig la pregunta.
...perseverança amb tenacitat, però en les seves declaracions posteriors la seva Andorra no és aquesta, no és la de les persianes, ni de l’esforç, ni de la tenacitat. La seva Andorra, com vostè ha dit, és la de les societats offshore, la de societats de lingots d’or provinents de països com Costa d’Ivori amb autoritats de reputació més que dubtosa. Amb la qual cosa hi ha un doble discurs preocupant, i llavors penso que és la primera pregunta, basada en aquests fets constatables que hom es pot plantejar i sobretot les autoritats internacionals amb les que vostè en nom d’Andorra ha de negociar, que de manera legítima es qüestionin si vostè és una persona que està legitimada per fer aquestes relacions internacionals amb aquestes autoritats. Vostè va dir que si es malmetia el nom d’Andorra, prendria una sèrie d’accions i vostè entenc que pensa que en cap moment s’ha malmès el nom d’Andorra. Però és que les informacions de les vinculacions del ministre de Finances del Govern d’Andorra amb els papers de Panamà, han sortit a tot arreu, no a quatre mitjans espanyols...
El Sr. síndic general:
Sr. Costa si us plau, posi la pregunta.
El Sr. Ferran Costa:
...a tot arreu, podríem citar moltes fonts: Confidencial, Economia Digital, que ja va dir que vostè no llegeix però, anem més enllà: International Times, Independents, The Miami Herald, The Daily Mail, Los Angeles Time, San Diego Tribune. És a dir a tot arreu, i això són fets constatables, i això no són fets que s’hagin originat per l’acció de cap conseller que està a l’oposició assegut. La qual cosa, llegint totes aquestes manifestacions com a lector, i amb un esforç d’empatia també des del punt de vista internacional, jo li he de preguntar a vostè: vostè creu que aquestes manifestacions a aquests articles són beneficiosos per la reputació del país? O vostè creu que aquests articles no provoquen cap reacció amb els interlocutors internacionals que vostè com a ministre haurà de parlar? O vostè no pensa que aquests articles malmeten la imatge del país?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
S. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Miri deixi’m que li respongui a una pregunta. Vostè creu que hem de prendre les decisions en aquest país en base a articles que apareixen en qualsevol altre lloc, molts dels quals no estan contrastats i no expliquen de la missa la meitat. Escolti, nosaltres el que crec que hem de fer és prendre les decisions com a país i vostès dins de la seva tasca de control i nosaltres amb la nostra tasca executiva, amb base a fets reals i emmarcats en la nostra realitat. I això és el que hem de fer. I aquella Andorra emotiva que repetiria allà on fos, especialment quan el dia abans s’ha anat a explicar una Andorra diferent, hi tornaria a anar i em tornaria a absentar d’aquesta sala si calgués per anar a defensar Andorra, sobretot insisteixo quan el dia abans algú havia anat a presentar una Andorra que no té res a veure amb la realitat, doncs aquella Andorra emotiva és la que precisament els anys 90, els 2000, els 80, va fer que molta gent intentés i avui també, fer projectes empresarials, més enllà dels clàssics que hem fet sempre a Andorra. I en aquest cas, un projecte empresarial absolutament legítim i no només legítim sinó que reconegut a altres llocs com una activitat de molta rellevància. Per exemple, les tres afinadores més importants del món, almenys fins on jo sé i en aquell moment segur que era així, ara evidentment estic desvinculat d’aquest món, però en aquell moment les tres afinadores més importants del món on estaven? A Suïssa. Tres empreses d’una dimensió espectacular, d’un abast internacional espectacular i que haurien estat l’enveja de qualsevol país poder-les tenir a casa seva. Doncs escolti, que hi hagi gent a Andorra que vulgui tirar endavant projectes a imatge del que a altres llocs ha sigut un èxit i ho intenti fer de la millor manera possible, em sembla que és perfectament lloable. I si per fer això resulta que s’ha de posar en dubte tota la teva activitat pública a setze anys vista, em sembla realment excessiu com a mínim. Però si és que a més a més, de valorar allò de fa setze anys se n’han de treure conclusions avui per qüestionar la capacitat o no de tenir responsabilitats públiques amb base a les manifestacions que es puguin fer en premsa digital no signada, moltes vegades no referendada, doncs encara em sembla més increïble. I per tant, escolti, quan es diuen coses d’Andorra que hem d’acabar assumint com ens ha passat molt sovint, el que hem de fer és afrontar-les de cara i veure com es solucionen. I això és el que ha fet, per exemple, aquest govern i Sr. López també el govern anterior quan ens vam trobar a ulls de tot el món amb...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
...una crisi com la que vam tenir arrel de la falta de transparència d’aquest país i de la manca de voluntat de tenir intercanvi amb informació fiscal. El govern d’aquell moment va agafar el toro per les banyes, va afrontar la situació i va portar solucions. I no es va negar la major al món. Això és el que va passar també en aquest país quan una crisis també va posar en dubte aquest país arrel de la crisis del tabac a finals dels anys 90. El govern de torn va agafar la crisis per les banyes, va implementar legislació nova perquè Andorra no tornés a estar malmesa. Però és que en aquest cas es vol jutjar...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
vaig acabant Sr. síndic.
...es vol jutjar una situació de fa setze anys en base a una legislació que precisament nosaltres hem posat en pràctica, i que seria la que podria generar tots aquests dubtes als quals vostè feia referència. Per tant, insisteixo, no hi ha cap raó per la qual des d’aquí tinguem d’anar fent gran el globus de malmetre la imatge d’Andorra a imatge del que els hi pugui haver passat amb altres països on possiblement aquestes actuacions amb aquestes societats amb segons quines jurisdiccions, han generat fraus, males praxis i malauradament males praxis possiblement amb persones amb responsabilitat política.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Pere López:
Sí gràcies Sr. síndic.
Jo només per acabar del que volia dir, ho ha comentat el Sr. Costa ara, és a dir aquesta associació d’Andorra offshores, vendes d’or, transports, ens sembla que és una imatge d’anyina pel país. El que no li puc admetre que una vegada més el Sr. Cinca en aquesta darrera intervenció que diria que ha accedit el minut de llarg, doncs hagi volgut aprofitar novament per dir que és des de l’oposició que s’alimenta aquesta mena d’imatge. Penso sincerament Srs. de Demòcrates per Andorra que tenen un problema seriós, a entendre, primer la situació ara generada i quin és el paper que els hi pertoca fer. Repeteixo, el que ha sortit publicat, la situació d’Andorra d’aquests darrers dies a tots aquests afers, res té a veure amb l’actuació de l’oposició, no és cap conflicte que ens haguem inventat nosaltres. Les seves actuacions són les que són, les seves explicacions hem vist avui que algunes coincideixen, d’altres doncs vostè va ampliant la informació a mesura que se li van apareixent noves informacions, i a partir d’aquí cadascú que consideri el que és més escaient.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
El felicito, ha clavat el minut del qual disposa, el que passa és que no ha posat cap pregunta.
Sr. Jordi Gallardo, i tancaríem el tema.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Sí l’última pregunta també.
Sr. Cinca vostè parlava d’aquest canvi que hem d’emprendre cap a la transparència o la declaració dels béns patrimonials, m’ha semblat. Jo personalment li dic que si la via és aquesta m’hi trobarà, no tinc cap problema. Llavors la pregunta que li voldria fer i és l’última de veritat és: vist que ha anunciat que està a disposició d’enviar el Sr. Cinca una sèrie d’informació relativa a moviments o transports de mercaderies de la qual se n’ha parlat aquí, i vist que avui ha reconegut per primera vegada que sí que era accionista de la societat ORFUND, i vostè m’acaba de dir a la pregunta que jo li he fet abans que no era accionista durant el temps que sí que ho va ser d’ORFUND de les altres societats que ORFUND tenia a Panamà, si vostè pot també acreditar que no n’era? De la mateixa manera que farà aquest exercici de transparència, pot acreditar vostè també que durant el temps que va ser accionista d’ORFUND no era accionista de les altres societats que ORFUND tenia a Panamà?
Gràcies Sr. síndic
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
Demano brevetat també.
El Sr. Jordi Cinca:
Miri, jo no tinc cap inconvenient Sr. Gallardo si vostè em diu quines són aquestes societats doncs de fer tot el necessari perquè el registre de Panamà ens pugui fer arribar una certificació de quines són les persones que figuren en el registre com a apoderats o com a tenedors o qualsevol altre vincle que hi pogués haver amb la societat. No hi tinc cap inconvenient, si vostè em fa arribar les societats, jo gustosament intentaré fer aquestes gestions prop del registre de Panamà. No tinc cap problema.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé passaríem doncs a la següent pregunta, però penso que potser serà el moment de què fem una pausa. Parem durant 20 minuts.
(Se suspèn la sessió)
(Són les 11.50h)
Es reprèn la sessió)
(Són les 12.28h)
El Sr. síndic general:
Es reprèn la sessió.
Passem a la sisena de les preguntes presentades.
6- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 d’abril del 2016, relativa a les dificultats que encara succeeixen en el reemborsament de les prestacions sanitàries als fills de parelles separades.
Fou registrada amb el número 529 i s’ha publicat en el Butlletí número 26/2016 del 19 d’abril.
Exposa la pregunta la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot.
Teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
En l’informe del Raonador del Ciutadà presentat al Consell General es destaca dintre de l’apartat social, la queixa reiterativa de progenitors separats que tenen dificultats per cobrar les prestacions sanitàries dels actes efectuats als seus fills.
En concret la memòria diu “La problemàtica sorgia quan la parella separada o divorciada i els menors quedaven com a beneficiaris d’un dels progenitors.”
La CASS paga els actes sanitaris únicament al progenitor que té als menors com a beneficiari, sense tenir en compte qui havia pagat l’acte.
La Llei 18/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social diu: “Per reglament es pot establir i regular que, en situacions de separació, de divorci o d’extinció de la unió estable de parella, els fills puguin ser assegurats indirectes i trobar-se a càrrec, simultàniament, d’ambdós progenitors.”
Tot i que en el mateix informe es reconeix un procediment agreujat per poder fer el pagament a qui correspon, entenem que la finalitat del legislador va ser trobar un procediment simple que donés resposta a aquesta problemàtica.
Igualment, podem constatar que encara s’està a l’espera de trobar un procediment simplificat d’una llei que ja va entrar en vigor fa més d’un any.
Entenem que cal agilitzar en els aspectes relacionats amb la condició d’assegurat, i en aquest cas concret cal dir que des de l’aprovació de la llei al juliol 2014 i fins a dia d’avui es podria haver elaborat una forma d’actuació dels tràmits per solucionar una problemàtica que va més enllà del que molts es poden imaginar.
Ateses les consideracions exposades, es pregunta
Quines accions prop del Consell d’Administració efectuarà Govern per donar resposta de forma complerta a aquest precepte de la llei de la CASS?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, té la paraula el ministre, Sr. Carles Àlvarez.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
En els casos de separació o dissolució de parella i dissolució del vincle matrimonial els progenitors han de comunicar aquesta situació a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Actualment hi ha seixanta-vuit fills de parelles separades als qui la CASS ja paga les prestacions de forma indistinta a un dels dos membres de la parella, un amb la utilització de la targeta sanitària i l’altre amb fulls de prestacions en suport paper, de manera que la CASS pot diferenciar el destinatari del pagament atès que l’actual sistema informàtic no permet que els pagaments de les prestacions es puguin fer en més d’un compte bancari.
Efectivament la Llei 18/2014 permet reglamentar que cada un dels progenitors pugui sol·licitar l’alta dels fills propis com a beneficiaris seus i aquest reglament de data 27 de maig del 2015 té una disposició transitòria que preveu un termini màxim d’un any per implementar aquest mecanisme amb la intenció de què la CASS tingués temps de fer els ajustaments informàtics necessaris. Per tant, segons el reglament la CASS disposava d’un any de termini que finalitza el proper 3 de juny del 2016 per, en primer lloc, lliurar una targeta sanitària electrònica als fills comuns de cada un dels progenitors en els supòsits establerts en l’article 28.3 del reglament esmentat i, en segon terme automatitzar el pagament de les prestacions de reemborsament en cada un dels supòsits.
La bona notícia així doncs, és que abans d’aquesta data el problema quedarà solucionat. Abans de l’1 de juny la CASS contactarà als pares o mares que actualment fan el tràmit pel reemborsament de les prestacions sanitàries en suport paper per tal de lliurar-li una nova targeta sanitària a l’infant. Amb aquesta targeta diferenciada, aquests progenitors rebran la transferència bancària en el compte on normalment rebin el pagament de les seves pròpies prestacions.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Realment Sr. ministre celebro que finalment la CASS hagi donat resposta a aquest precepte que ja hi havia dintre de la Llei 18/2014. Aquest precepte va ser fruit d’una esmena que va presentar, si no recordo malament, el grup de la majoria i jo mateixa que vam aconseguir transaccionar i va ser fruit d’una demanda que s’havia fet a través de l’Associació de Pares Separats perquè es trobaven que en el pagament de les prestacions es pagava a un dels progenitors tot i que ho hagués fet un altre i això generava moltes vegades utilitzar la via jurisdiccional per donar resposta i per donar la solució a un pagament que es considerava injust fet que generava moltes dificultats. Ens va sorprendre que trobar aquestes queixes reiteratives en l’informe del Raonador del Ciutadà per la qual cosa veiem que no s’havia donat resposta de la manera en la qual nosaltres havíem fet aquest plantejament.
A més a més també s’ha de veure des d’una perspectiva que no solament és pel fet del pagador sinó el fet de què un dels progenitors, per exemple, no disposés d’una tarja sanitària representava que si aquell nen disposava d’un règim de tercer pagador tampoc se’n podia beneficiar d’entrada, tampoc es podia beneficiar si estava a un 100%... Vull dir que no era només únicament la prestació del 25%, o del 75%, o del 10% d’hospitalització a nivell d’urgències sinó que podia anar molt més enllà d’altres beneficis en els quals es trobés sotmès aquest infant i que generava una discriminació envers un a l’altre.
Sí que és veritat que des de la seguretat social s’havia intentat donar una certa resposta generant el fruit dels fulls grocs, és a dir, el pare que no disposava de la targeta doncs podia intentar solucionar el procediment a través d’un full groc, però tots sabem perfectament que a la velocitat de pagament etc., i la rapidesa no és la mateixa feta amb targeta sanitària que amb full groc.
Per la qual cosa també doncs celebro això i no tindria res més a dir, simplement esperaríem a què això es dugués a terme.
Només una apreciació, potser sí que caldria recordar-li al Consell d’Administració de la CASS que s’ha de tenir la mateixa celeritat pels drets com pels deures, perquè tenim molt pels deures però de vegades pels drets anem una mica més lents. Doncs, potser la mateixa agilitat per una cosa com per l’altra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, agraeixo que s’hagi pogut solucionar aquest tema, una mica tard evident, però ja faré ressò de les seves paraules al Consell d’Administració de la CASS.
Val a dir també que els serveis informàtics de la CASS tenen els seus timings i bé, de vegades tots sabem el que costa que es variïn els programes informàtics i les dificultats que comporta.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Bé, si no hi ha repreguntes, passem a la següent de les preguntes presentades, la número 7.
7- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 d’abril del 2016, relativa al decrement de la massa salarial durant el 2015 d'un 1,5% en relació al 2014.
Fou registrada amb el número 530 i s’ha publicat en el Butlletí número 26/2016, del 19 d’abril.
Exposa la pregunta la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot. Teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
En la memòria dels estats financers 2015 de la Caixa Andorrana de Seguretat Social presentada al març del 2016 podem comprovar que tot i existir un increment en el nombre d’assalariats d’un 2% en relació al 2014, la massa salarial segueix decreixent un 1,5% en relació al 2014, seguint la mateixa tendència dels últims anys.
Per cotitzacions, indica la liquidació: “els ingressos liquidats provinents de cotitzacions dels assalariats actius de l’any 2015... una disminució d’un 11,8% a la branca general”.
Cal entendre que la disminució de la massa salarial té un impacte directe sobre les arques de la CASS, ja que afecta directament a la recaptació tant a la branca general com a la branca jubilació, poden arribar a afectar directament a la sostenibilitat del sistema.
Per poder contrarestar aquesta situació calen mesures encaminades a millorar els salaris, ja que la disminució salarial esdevinguda durant els últims anys no ha comportat una disminució dels preus al consum, tot al contrari, hi ha hagut un augment de preus i en conseqüència una davallada en el consum intern.
Ateses les consideracions exposades, es pregunta: quines actuacions o estratègies pensa dur a terme Govern per aconseguir una millora de la massa salarial?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Francesc Camp.
El Sr. Francesc Camp:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, després d’un inici de sessió on sembla que el país s’enfonsa, que la imatge del país està pel terra, a mi m’agradaria amb la meva resposta aportar una mica de dosi d’optimisme pel que fa a l’evolució de la massa salarial i en conseqüència de l’economia d’aquest país.
A veure, ens diu que la massa salarial baixa un 1,5% en relació al 2014 seguint la mateixa tendència dels darrers anys. Bé, primer de tot al 2014 hi va haver un increment de la massa salarial respecte al 2013 d’un 3,6%, i això no ho diu... I és la primera vegada que puja la massa salarial des del 2008, tampoc ho diu... Vull recordar també que coincideix també aquesta baixada de la massa salarial del 2008 al 2013 en moments en què vostès van governar, només per precisar-ho!
Li voldria dir també que sí que és cert que les dades diuen el que diuen però també s’ha d’interpretar. Aquest 1,5% de baixada al 2015 respecte al 2014 si vostè agafa les masses salarials per sectors d’activitat, veurà que el sector financer va fer una pujada fora del normal al 2014 respecte al 2013 d’un 25%, i al 2015 respecte al 2014 també va fer una baixada fora del normal del 18%, d’acord? Aquí, si interpretem atès que sobretot va ser al desembre del 2014 que va haver-hi aquest increment important de massa salarial en el sector financer que segurament algunes primes que s’havien de pagar al 2015 es van avançar al 2014 i això ha fet ballar aquests números i aquests increments respecte al 2014 i baixades al 2015 importants.
Si vostè treu el sector financer de tots els sectors d’activitat de la massa salarial del 2014... -bé, de tots els anys, de fet, per poder comparar- si treu el sector financer veurà que tenim una pujada de la massa salarial al 2015 i al 2014, concretament traient el sector financer al 2014 puja un 0,8 i al 2015 un 1,4%.
Vaig més enllà, no traiem el sector financer però per, diríem, per apaivagar, reduir aquest efecte de la massa salarial d’aquest increment important del 2014 respecte al 2013, si fem la mitja dels dos anys 2014 i 2015 incloent el sector financer també tenim un increment de la massa salarial global del 2,9%, repeteixo, fent la mitja dels dos anys per reduir l’impacte del que seria aquest fet puntual de pujada i baixada del sector financer.
Això d’una banda, de l’altra banda vostè també diu que les cotitzacions dels assalariats a la CASS pel que fa a la branca general baixen un 11,8%, també hauria pogut dir que la branca de jubilació puja concretament un 15,6% i que globalment a les cotitzacions dels assalariats a la CASS pugen un 2% al 2015 respecte al 2014 fruit d’aquesta pujada de la massa salarial, i al 2014 pugen un 1,5%. Per què hi ha aquesta baixada de l’11,6? Perquè va entrar en vigor la modificació de la Llei de la CASS amb la qual la cotització branca jubilació va passar del 10 al 12% i la cotització de la branca general va baixar del 10 al 8%, per això hi ha aquestes variacions tan importants al 2015 respecte al 2014.
Llavors, Sr. Bonet, abans de... És a dir, s’ha de construir un relat de les dades però analitzant-les bé i les dades són tossudes i diuen el que diuen, tant quan van malament com quan van bé, i sí que el que es pot concloure és que la massa salarial està pujant des de fa dos anys, Sra. Bonet, no està baixant per molt que vostès vulguin insistir.
Evidentment jo crec que tot això ja posa de manifest que potser el context o els arguments que vostè esgrimeix per dir que què fem per pujar la massa salarial potser no vénen tant al cas tot i que... tot i que evidentment això estem parlant dels darrers dos anys, ja fa anys que estem patint també durant el nostre primer mandat dins del Govern i ja vam implementar un conjunt de mesures per fer pujar la massa salarial i al final des del 2011 la principal preocupació de Demòcrates per Andorra ha sigut crear llocs de treball per damunt de qualsevol altra preocupació, i això es tradueix en polítiques de creació d’ocupació en diferents sectors d’activitat del país. Ara no entraré al detall perquè suposo que estic fora de temps, però sí que a tall d’exemple d’entrada mesures molt urgents que es van prendre en el seu moment i puntuals per intentar començar a crear llocs de treball els programes en benefici de la col·lectivitat tant pel que fa al sector públic, evidentment, però també pel foment de contractació del sector privat que van començar al 2013 i que van permetre que mil i escaig persones trobessin feina, per exemple, no?
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Francesc Camp:
Jo crec que amb els principals sectors del país s’ha fet esforços -i ja m’estendré després a la rèplica i a les preguntes que em pugui fer-, però en molts dels sectors del país, els principals, s’ha dut a terme polítiques de creixement o intentar fomentar el creixement de la massa salarial i dels llocs de treball i que han tingut els seus efectes.
Només per acabar, dir-li que aquest any 2015 dels disset sectors d’activitat que analitza la CASS en dotze hi ha creixement de la massa salarial... en dotze! I que això no s’havia produït des del 2008, des del 2008 no hi havia dotze sectors d’activitat en els que hi ha via creixement de la massa salarial, i evidentment aquest nombre de sectors ha anat in crescendo des del 2010 que només hi havia cinc sectors on creixia la massa salarial.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, el Sr. ministre aquí ens ha fet un relat també de la manera, diuen que les dades se les poden mirar de moltes maneres i poden fer-los-hi dir, però jo també vaig fer una demanda d’informació, si vostè recorda i si vostè ha pogut analitzar en la qual vaig demanar com havien oscil·lat els salaris des del setembre del 2014 fins el setembre del 2015 en diferents grups salarials i en aquests s’observa que augmenten de manera molt considerable tots els salaris que estan per sota dels 1.500 euros disminuint el nombre de salaris que estan per sobre dels 1.500 euros, perquè ho vaig fer amb dades... vaig crear unes graelles i amb aquestes consideracions augmentaven el nombre de salaris que cobraven menys, anaven en augment, i això s’ha traduït en què aquest any hi ha hagut una disminució de la massa salarial. Sí que és veritat que jo recordo perfectament per una banda que hi havia hagut aquestes aportacions sobretot per part del món bancari, de totes aquestes primes que hi havien, que evidentment generaven.
Però la realitat és aquesta i la realitat és que aquest any hi ha hagut però miri, vostè ho enfoca d’una manera, jo ho enfocava des d’una altra perspectiva probablement una mica diferent. Jo ho plantejava des de la perspectiva del finançament de la Caixa Andorrana de Seguretat Social perquè que hi hagi menys massa salarial vol dir que hi ha menys ingressos a la seguretat social. I sí que és veritat que, -això ja ho tenia inclòs dins de la meva rèplica-, era el fet de què tot i que la branca general havia disminuït de l’11,8%, la branca jubilació havia augmentat un 15,6% fruit de la distribució dels coeficients i que evidentment aquest 11%, part d’ell estava relacionat amb aquest 2% que s’havia perdut per aquesta distribució en els coeficients. Però tot i així vaig seguir fent l’anàlisi però jo em vaig centrar en la memòria del tancament de comptes de la seguretat social i aquí el que vaig veure és que hi havia un augment de la despesa a la branca general d’un 5,1%, un augment en el reemborsament d’un 5,3%, un augment de les prestacions econòmiques d’un 5,2%, un augment en l’hospitalització d’un 12,8%, un augment en farmàcia d’un 4,8%, un augment en els centres especials i sociosanitaris d’un 12% i el dèficit de la branca general havia augmentat a 42.499.000 euros... Déu n’hi do!
Si ens en anàvem al tema de la branca jubilació hi havia un augment de les prestacions de jubilació d’un 6,1% amb unes pressions contributives que havien augmentat un 3,6% i una taxa de dependència que es trobava en aquests moments en un 3,91 que podrien dir que pràcticament 4.
A més a més, ahir que hi va haver una compareixença del president del Consell d’Administració de la CASS i del Consell de Fons de Reserva de Jubilació, tots dos bé, en principi van dir que probablement la mesura per intentar fomentar la sostenibilitat de la CASS podria anar encaminada entre altres coses a l’augment de cotitzacions o a l’allargament de l’edat de jubilació.
Miri, jo penso que aquesta línia econòmica, aquestes dades que li he dit justament de la CASS, de com ha evolucionat aquest últim any amb les despeses, és a dir, tenim menys massa salarial però augmenten les nostres despeses a dintre del que és tant la branca general com la branca jubilació, això ja no és que ens arriba a un tema d’insostenibilitat del sistema sinó a una impossibilitat de pagament de les prestacions en totes dues branques si no hi posem mesures. És clar que sí que hi ha mesures, però jo crec que en les mesures de creixement salarial, de creixement per una banda de la massa salarial i del nombre d’assalariats, i agraeixo molt les mesures que segurament s’estan fent a través de tot el que és la inversió estrangera per augmentar perquè hem de millorar aquesta tassa de dependència. Tenim una tassa de dependència de quasi 4 i necessitaríem millorar-la perquè sinó, no donem cobertura als jubilats que tindrem en un futur i cap aquí hem d’anar. Això una cosa.
I a més a més també la tassa de dependència, perdó... jo crec que incrementar les cotitzacions doncs és una mesura que ajuda però tenim pendent també una reforma del sistema sanitari que és necessari aplicar-la perquè si no seguim amb això, ens baixa la massa salarial com a mínim això és el que hem pogut comprovar en aquest 2014 i ens trobem que les despeses ens augmenten.
S’ha d’actuar, i aquest era l’objecte de la meva pregunta.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre. Li demanaria brevetat si pot ser.
El Sr. Francesc Camp:
Sí, em sorprèn una mica el seu exposat perquè és que aquesta pregunta està encaminada a incrementar ingressos o a reduir despeses? Jo entenc que la seva pregunta està encaminada a incrementar ingressos. Amb aquesta pregunta no crec que s’hagi de generar un debat sobre l’eficiència del sistema sanitari, d’eficiència de la CASS... En tot cas jo crec que això el nostre ministre de Sanitat ja està treballant en les mesures escaients per posar fil a l’agulla, jo diria que durant aquest mandat, per posar un interval de temps, per donar-li un temps per poder-ho dur a terme.
Anem a veure, dit això, hi ha dos palanques per fer créixer els salaris, per fer créixer la massa salarial: o es puja el salari mig, o es creen nous llocs de treball.
A veure, jo crec que des de l’Administració pública, des del Govern la palanca més diem, realitzable és la d’intentar créixer en llocs de treball. Al final el salari mig és la conjunció de molts sectors i de llocs de treball en cada sector. Hi ha un tema d’eficiència empresarial pel mig, aquests anys de crisi segurament el salari mig no ha pujat; si vostès miren l’històric del salari mig dels darrers set o vuit anys tampoc ha baixat excessivament, hi ha anys que ha pujat, hi ha anys que ha baixat, està bastant estable el salari mig, no em fiqui tampoc un cavall de batalla de què s’està perdent poder adquisitiu perquè tampoc és del tot cert, potser ha baixat una mica no dic pas que no però és clar per aquí ha passat una crisi, els empresaris han hagut evidentment de reduir els seus costos per poder generar beneficis per poder invertir i està clar que un dels costos fixes és els salaris, evidentment, amb el qual sí que hi ha hagut uns anys realment que ha sigut més complicat poder pagar més als empleats...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Francesc Camp:
Han sigut anys que s’han hagut de baixar, s’ha hagut de baixar el salari de molts empleats per mantenir els llocs de treball que és el que ens ha de preocupar.
Vostè em diu que es cobren els nous... o va baixant o va pujant el nombre d’empleats o de persones que cobren menys de 1.500 euros? Jo diria que el que hem de llegir és que aquesta gent té feina i potser no en tenia. Aquesta és la principal conclusió.
Pel que fa al poder adquisitiu, a veure, vam estar amb un IPC negatiu al 2015. El salari mig més o menys és el mateix que l’any passat, amb la qual cosa un petit guany de poder adquisitiu també hi és fruit d’aquest IPC negatiu del 2015.
Amb la qual cosa, novament li dic, dels 6 sectors d’activitat que representen el 75% de la massa salarial d’aquest país, amb la majoria d’aquests 6 sectors s’han implementat accions concretes els darrers 4 anys, i aquesta legislatura per incrementar els llocs de treball.
I s’està veient des de fa 2 anys un increment de la massa salarial i del nombre de llocs de treball. Que encara hi ha sectors on s’ha de millorar? No dic pas que no. Nosaltres les dades les analitzem de forma transparent, i quan veiem un sector d’activitat o un problema a través d’analitzar les dades el posem de manifest.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Francesc Camp:
Ja acabo Sr. síndic.
Sector comercial, venda al detall. Amb massa salarial estem baixant encara. És l’únic sector dels primers 6, sectors que pesen més en aquest país que baixa, fins i tot el 2015. Bé, estem posant en marxa un pla estratègic del sector comercial per intentar revifar aquest sector, fer-lo més competitiu i que es creïn llocs de treball. I llavors també posem de manifest quan les coses van malament en un sector però no, generalitzem les dades. Andorra és un país complex, és un país de molts sectors grans i petits, s’ha d’analitzar cada sector i en cada sector s’hi ha de posar remei. I en aquest sector, li parlo del negatiu, ja ho pot veure, no li parlo dels altres que van bé, però els hi estem ficant fil a l’agulla també, amb un pla estratègic que properament veurà ja la llum i que permetrà, entenc, implementar mesures que també genera més llocs de treball.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes...
Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Jo, sap que passa, que jo quan miro les coses m’agrada mirar-les des de la globalitat, perquè si les mires aïlladament, doncs, a vegades sempre et perds coses o et centres només amb la part que a un li pot interessar. Perquè és clar, si parlem d’incrementar ingressos, per mi també és important disminuir despeses perquè és tot un conjunt que jo he de veure.
El salari mig ha baixat. Ha baixat no substancialment però ha baixat, i no li nego, s’han creat llocs de treball, però llocs de treball que, i reconec l’esforç, de cap manera no vull desmerèixer l’esforç, perquè entenc que amb una conjuntura de crisi econòmica, crear llocs de treball, doncs, resulta difícil. Però després quan parles amb la gent i et trobes que constantment t’estan dient que els hi han rebaixat el sou, que cada vegada els hi rebaixen el sou. Sí que mantenen probablement el lloc de treball. Ja dic, ja és una cosa, però quan constantment veus que s’han baixat els sous i s’ha acceptat perquè era un moment de crisis econòmica, però que quan ha millorat la situació aquests sous no han millorat, aquí és on comencem a tenir problemes. Perquè el mateix esforç que se li ha demanat a tots els treballadors que han viscut una disminució de sous durant l’època de crisis econòmica, ara que certament, doncs, podríem dir que en alguns aspectes milloren una mica alguns sectors, doncs, també s’hauria d’incentivar per intentar aconseguir que també es veies reflectit en aquest augment de sous laborals. I això em torno a remetre a això.
El Sr. síndic general:
Hauríeu de posar la vostra pregunta, Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí.
Aleshores jo voldria saber quines accions creu que Govern podria fer per intentar que en aquests sectors on les coses milloren certament, doncs, es poguessin fer polítiques de millora salarials?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Francesc Camp: :
Sra. Bonet, a veure, jo també m’he mirat els salaris mitjos dels informes de la CASS, que per cert, no me’ls havia mirat mai aquests informes, la veritat és que tenen una riquesa d’informació, no només per la despesa sanitària sinó també per com funciona el mercat laboral, molt interessant.
A veure, salari mig segons la CASS: 2011: 2.003 euros; 2012: 1.997 euro; 2013: 1.990 euros, 2014: 2.042. Per què? Perquè tenim el que li he explicat abans, aquest plus del sector financer. 2015: 1.988 euros. A veure, això no és ni més ni menys, es manté estable de moment. Es manté estable el salari mig, jo crec. No podem pas dir que baixi.
És que també, jo crec que aquí també tenim un problema tots plegats, és que és clar, ens comparem sempre amb el moment més alt de l’economia del país. Andorra al 2008, la massa salarial representava 957 milions d’euros. Ara en representa 100 milions menys, 858. Però la xifra actual és la mateixa que la del 2005-2006, més o menys. Com estava el país al 2005-2006? Estava prou bé, no? No era un país que estava patint en aquell moment. Llavors, malauradament ens comparem a moments que, fruit de l’especulació o del boom, de la bombolla immobiliària i de la bombolla del sector de la construcció, vam tenir una Andorra que espero que si hem de tornar a aquestes xifres de massa salarial, no hi tornem pel mateix camí i sinó per d’altres que és el que intentem fer amb les nostres polítiques econòmiques.
Llavors això també ho volia dir, perquè a veure, tampoc estem tan, tan malament en aquest moment a nivell de massa salarial si ens comparem en anys on l’economia en aquell moment anava força bé.
Llavors...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Francesc Camp:
... ja ho he dit abans, a nivell dels sectors, nosaltres la palanca que creiem que podem incidir més és creació de llocs de treball. Sectors on va malament, ja he dit, comerç al detall, estem en negatiu. Però per la resta, són sectors que van creixen. Llavors, per exemple, en el sector de la construcció, que és un sector que està patint, justament, un altre que costa de parlar-ne perquè està en obres molt baixes.
També es va créixer en massa salarial. Per primera vegada s’ha vist dels darrers 10 anys o 8 anys, la massa salarial del sector de la construcció ha crescut un 0,8%. No és res, però bé ja és un canvi de tendència que esperem que es concreti.
El Pla Renova, per exemple, que ja ve de l’anterior legislatura però s’està continuant, ajuda a rehabilitar edificis, a millorar l’eficiència energètica. De fet, el president, gerent de la CODA, fa dos dies va dir que ...
El Sr. síndic general:
Sr. ministre hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Francesc Camp:
Sí, acabo només amb això.
Podia ajudar i estava ajudant també a crear llocs de treball aquest pla Renova. Ho va dir el gerent de la CODA, no ho vam dir nosaltres. I les infraestructures noves que estan planificades, nova seu de la Justícia, The Cloud, el recinte multifuncional, rehabilitacions d’edificis com el Rosaleda o Ràdio Andorra, generaran llocs de treball o com a mínim faran que les empreses actuals continuïn treballant i potser d’aquí poc també podran començar a agafar més personal del que tenien. Això són realitats, fets que estan ja implementant i que poc a poc esperem que també un sector complicat com aquest es pugui anar revifant una mica.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Jo ara, en vista que tenim cadascú una mica la nostra visió de les coses, també voldria fer èmfasi en el fet que evidentment aquesta problemàtica salarial també es veu afectada quan parlem de gènere. Perquè a nivell de gènere, doncs, sí que existeix una diferència de gènere realment molt important entre el que cobren els homes i el que cobren les dones. I aquí també m’agradaria, doncs, demanar si el Sr. ministre o algú de Govern em pogués dir una mica quines mesures caldria començar a plantejar per poder lluitar contra aquesta bretxa salarial que existeix a nivell de gènere.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
No sé si ens apartem una mica del tema, però si el Govern desitja respondre...
Sr. Camp o Sr. Espot...
Sr. Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, molt breument.
Efectivament el Govern n’és conscient i de fet ja ha pres bona nota i ha reconegut que hi ha una desigualtat salarial per raó de gènere, i per tant, doncs, ja hem dit reiteradament que durant aquesta legislatura promourem una llei d’igualtat de caràcter transversal. Però un dels objectius d’aquesta llei d’igualtat és lluitar i prevenir aquest tipus de situacions.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Bé, Sr. Joan Carles Camp teniu la paraula.
El Sr. Joan Carles Camp:
Gràcies Sr. síndic.
No sé si me’n vaig una mica fora de tema, però amb el que estava exposant el Sr. Francesc Camp, doncs, la nostra massa salarial actualment és de 858 milions d’euros. Doncs, per tant, podríem dir que el 10% d’aquesta branca seria a la despesa mèdica corrent, per dir-ho d’alguna manera, estaríem parlant de 85.800.000 euros, més els 84 milions que van sortir l’altre dia publicats a la premsa, estaríem parlant que la despesa sanitària a casa nostra és de 170 milions d’euros?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Camp.
El Sr. Francesc Camp:
No tinc la despesa sanitària, el que tinc és la recaptació per cotitzacions. La recaptació per cotitzacions el 2015, branca general 76 milions, bé, 77 milions arrodonint; branca jubilació 100 milions; 176 milions d’euros de recaptació; el 2014, 173; el 2013, 170; i a partir del 2012 tornava a estar superior. És a dir que portem dos anys amb creixement de les cotitzacions, dels assalariats li parlo, no el global, dels assalariats només, aquí no hi ha els comptes propis, a la CASS.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sr. Joan Carles Camp.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí. Si no vaig massa errat, doncs, veig que 75 i 85, doncs, serien 160 milions de la branca general que ens costa. Per tant, doncs, per poder equilibrar aquests comptes hauríem d’incrementar aproximadament un 10% la cotització de la CASS pel que respecta només a la branca general?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part de Govern té la paraula...
Qui desitja contestar per part de Govern...
Sr. Francesc Camp...
El Sr. Francesc Camp:
A veure no sé. Em pot explicar com fa els números, per entendre’ls, perquè no entenc com els fa. Si m’explica com els fa, llavors ja li podré contestar.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí, és a rel de l’explicació que vostè ha dit de la massa salarial del país, doncs, que estàvem a 858 milions d’euros l’any 2016 i 957 l’any 2008. Si fem el càlcul aproximat que el 10% se’n va a la branca general, vol dir que estem invertint uns diners de la seguretat social de 85.800.000 euros en aquest cas si fos el 10%, i han reconegut que solament un 8%, perquè els altres se’n van anar, doncs, a la branca de jubilació, i d’aquí surten els 75 milions que deia el ministre.
Per tant, doncs, aquests 75 milions sumats a la despesa de la branca general del tomb dels 82 milions com va sortir a la premsa, doncs, si sumen aquests 75 que ja tenim invertits més el dèficit que genera, doncs, estaríem parlant que ens anem al voltant dels 160 milions d’euros de despesa amb la branca general.
Si és així, l’increment de les cotitzacions només per equilibrar la branca general, ens dispararíem i ens aniríem al voltant del 18% aproximadament, a grosso modo.
Aquesta és la pregunta.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies
Pel Govern, Sr. Jordi Cinca teniu la paraula.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies.
Es fa complicat fer aquests debats sense tenir els números i sense preveure que anàvem a parlar d’això. Però intueixo per l’explicació que dóna, i si m’estic equivocant ja em corregirà, que estem barrejant dos conceptes.
D’una banda és la capacitat de recaptació per la branca general que té la CASS a través del 8%, l’any passat i el 10 ara altre cop, que donaria aquests 85 milions de recaptació. I una altra cosa és, que com que la branca general recapta 85 o 75 milions, hi haguem de tornar a sumar aquests 75 o 85 per treure la necessitat global.
En tot cas la necessitat global quedaria limitada tot allò que va a la branca general i s’acaba gastant per fer les prestacions sanitàries, més el dèficit que es pugui generar. En cap cas podríem sumar la despesa dos vegades. Hauríem de parlar de la despesa global que es cobreix a través de les cotitzacions, i com que no n’hi ha prou es genera un dèficit.
Això és el que caldria cobrir. Si haguéssim de cobrir tot el dèficit, doncs, llavors hauríem d’anar a veure quin és el dèficit de la branca general. Aquest any, doncs, estarà al tomb dels 30 i escaig milions d’euros. Doncs, això és el que caldria cobrir si es volgués tenir una branca general absolutament equilibrada.
Li poso èmfasi amb el “si el volgués tenir aquesta branca general totalment equilibrada”, perquè també hem dit moltes vegades des del Govern que una cosa és que hem d’anar promoguem que el fons de pensió vagi creixent, i per tant la branca jubilació, tal com em sembla que els van explicar ahir els membres de la CASS, caldrà que segurament es vagi dotant de manera més important que avui en dia si volem garantir les pensions a llarg termini. De la mateixa manera que hem dit això, també hem dit moltes vegades que pretendre una sanitat amb dèficit 0, no correspon almenys a la voluntat d’aquest Govern. Per què? Perquè és normal que un bé bàsic i que ha de ser universal com és la sanitat, doncs, tingui una aportació directa de l’Estat a través de la recaptació que obté a través dels seus impostos.
El tema és quan dèficit es pot assumir? I aquí, segurament, doncs, tindríem diferents versions.
La preocupació del Govern d’on ve? De què aquest dèficit està incrementant-se de manera massa progressiva, i per tant, l’hauríem de consolidar o congelar amb una quantitat que fos assumible. Però en cap cas hem tingut com a objectiu el dèficit 0 a la branca general, perquè creiem que no correspondria a les obligacions de l’Estat en relació a la despesa en sanitat pública.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per complementar la informació té la paraula el Sr. Francesc Camp.
El Sr. Francesc Camp:
Sí a rel de les explicacions del meu company, i una mica per acabar de contestar-li el seu dubte sobre el percentatge addicional de cotització que caldria, el Sr. Jordi Cinca ja ho ha dit, 30 milions de dèficit. Si volguéssim cobrir aquest dèficit atenent els 850 milions de massa salarial, seria 3,5% més de cotització. Amb un 3,5% més tens aquests 30 milions, per contestar-li exactament la seva preocupació.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Saboya també voleu fer algun complement.
El Sr. Gilbert Saboya:
Sí, perquè jo crec que quan es posa sobre la taula un debat tan interessant com el que acaba de posar el Sr. Camp i com abans ha fet la Sra. Bonet, crec i coincideixo amb el ministre de Comerç i Turisme, que també és bo tenir un relat al voltant d’aquesta situació dels dèficits.
Com perfectament sabeu, la despesa avui se situa al voltant dels 130 milions d’euros, els ingressos aquests últims anys se situaven al voltant dels 100 milions d’euros. Aquesta és una situació que es produeix bàsicament des de l’any 2005-2006 que és quan comença el desequilibri entre ingressos i despeses degut al fet que la població amb edat de treballar i de cotitzar, doncs, s’estanca. El creixement econòmic d’Andorra és molt potent fins l’any 2005-2006, que és l’entrada segurament en crisi real. Aquella que encara que dissimulava una mica fins al 2007-2008 per l’increment del sector de la construcció, i per tant, des de llavors es van generar uns dèficits que estan al voltant dels 20 o 30 milions d’euros.
Heu de pensar que des de l’any 2001 fins a la data més o menys la despesa es dobla. És a dir, passem d’uns 55-60 milions d’euros de despesa amb salut a pràcticament 130, del 2001 fins a la data, amb 15 anys. Per tant, doncs, la magnitud del creixement de la despesa és molt important.
Però el que més segurament és important és...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Gilbert Saboya:
Sí.
... ser conscients de l’evolució que es produeix des del 2005 fons a la data. Perquè al 2005 el que es produeix és que per primera vegada ens comencem a menjar les reserves que s’havien acumulat. Hi havia quasi bé 50 milions de reserves al 2005 acumulades a la CASS, i aquestes reserves es van menjant, per què? Perquè aquests dèficits que tots els governs s’han anat trobant des del 2005 fins a la data, fins que nosaltres arribem al Govern al maig del 2011, es queden a 0, perquè els governs successius des del 2005 fins al 2011 no prenen cap mena de mesura, almenys que tingui efectivitat, no dic que no se’n fes cap, però cap mena de mesura que tingués efectivitat per corregir aquesta situació.
I quan arribem nosaltres al Govern el 2011 ens trobem en una situació que hem de finançar el dèficit de la CASS amb càrrec als pressupostos. Per primera vegada que es produeix. Mai s’havia produït aquesta situació. I per tant, jo crec que és bo tenir aquest relat també, perquè del 2005 al 2011 ens anem menjant les reserves i de debats com avui aquí no en recordo gaires. I segurament era important fer-los en aquell moment.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Gilbert Saboya:
Per tant, bé, estarem encantats de fer-vos arribar les dades Sr. Camp, però sàpiga també si vol, amb una repregunta li puc donar, l’evolució de cada un dels mandats d’aquests dèficits, que segurament també és molt il·lustratiu.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sra. Sílvia Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, és com una mica l’objecte de la meva pregunta, anava amb el que s’ha generat. És a dir, tenim una seguretat social que té dèficit, i una de les formes que tenim d’actuar sobre aquest dèficit és via els ingressos i augmentant els ingressos. Jo crec que potser abans de plantejar l’opció d’augmentar amb cotitzacions, cosa que ja han fet aquest any, i evidentment amb rebuig per part d’algun sector de la població, doncs, ens trobem que podríem actuar molt més contundentment amb altres tipus de coses.
Ho sento, Sr. Saboya, aquesta vegada no comparteixo massa la seva última apreciació, però bé m’ho permetrà, és a dir que no s’havia fet amb els anteriors governs cap mesura que fos efectiva. Jo crec que sí. Jo crec que sí que es van fer mesures dintre de les possibilitats que existien, evidentment recordi també la situació política que hi havia, però jo en aquell moment era ministra de Salut i vaig prendre mesures per començar actuar amb la reforma sanitària i per intentar actuar per controlar aquest dèficit. I vaig fer mesures que anaven encaminades a baixar el cost de les analítiques i vaig prendre mesures per baixar el cost de la radiologia, que evidentment van tenir un impacte important sobre les arques de la seguretat social. Per la qual cosa sí que es van prendre certes mesures i crec que si probablement hagués tingut més temps moltes d’altres se n’haurien portat i probablement la reforma sanitària també li puc dir que potser estaria segurament més en marxa.
Però bé, la situació és la que és i ho acceptem tots. Ara estem per intentar atacar un problema que tenim real i hem d’actuar d’una manera ràpida, i no podem actuar només des d’un front, hem d’actuar des de diversos fronts. I jo crec que el he plantejat avui d’intentar augmentar la massa salarial és un dels fronts que no podem deixar de costat i que hem de posar sobre la taula perquè és molt important que això ho solucionem des de tots els punts de vista possibles.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Entenc que no hi ha repregunta.
Sr. Gilbert Saboya, per al·lusions.
El Sr. Gilbert Saboya:
Sí, ja que no hi ha repregunta ho faré per al·lusions.
Per al·lusions perquè fixi’s que he matisat d’efectivitat, perquè nosaltres que portem governant aquests últims cinc anys sabem la dificultat que hi ha en això. Vostè sap perfectament com jo que arrel també del paquet de mesures que vam implementar al 2011 només arribar al Govern, vam aconseguir per primera vegada que hi hagués una evolució negativa de la despesa l’any 2012. Però tots sabem que aquest puntual igual que segurament va passar en el vostre cas, doncs, l’evolució per l’envelliment de la població o per les característiques del sector sanitari no és tan fàcil com baixar de tarifes i segur que ho arreglo.
I per tant, això ho hem experimentat tots dos i jo no tinc cap problema, i ho sap perfectament, en reconèixer les xifres com són. Període 2001-2005, creixement de la despesa durant el període 2001-2005 més el 22%. Si vol també li dic del 2005 al 2009, és a dir abans que arribés al Govern el Partit Socialdemòcrata, 30%.
Partit dels socialdemòcrates, balanç: 15% amb dos anys. El creixement, la meitat del que hi havia en èpoques anteriors.
Bé, també li puc dir el nostre, 6% fins l’any passat. Per tant, si podem seguir en aquesta tendència i esperem que siguem capaços de sumar una majoria en aquesta Cambra a través d’un pacte d’Estat sobre aquesta problemàtica que evidentment depassa els clivatges polítics, doncs tant de bo.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Passem a la següent pregunta presentada.
8- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 19 d’abril del 2016, relativa a conèixer l'estat de la situació per a instal·lar un heliport.
Fou registrada amb el número 545 i s’ha publicat en el Butlletí número 26/2016 del 19 d’abril.
Exposa la pregunta el Sr. Víctor Naudi Zamora.
Teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Els darrers dies gràcies als mitjans informatius ens assabentàvem que Govern estaria avaluant la possibilitat d’emplaçar un heliport a la zona propera a la central de FEDA.
Per això preguntem,
Ens pot confirmar Govern si contempla aquesta possibilitat d’emplaçament, en quina fase es troba l’estudi i també si s’han descartat definitivament les tant anunciades ubicacions dels terrenys de la Comella i d’Engolasters?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Alcobé.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sr. conseller.
Són tres preguntes en una, intentaré començar per l’última si no us sap greu.
S’han descartat definitivament les tant anunciades ubicacions dels terrenys de la Comella i d’Engolasters?
Jo crec que el 17 de març vostè era en aquesta Cambra, el conseller Gallardo em va preguntar la mateixa pregunta, de si pot informar el Govern si ha renunciat a la ubicació de l’heliport al terreny de la zona de la Comella?
I bé la resposta va ser que sí. El Govern descarta la ubicació, hi vaig respondre el 17 de març, fa un mes i deu dies, a la ubicació de la Comella per a ubicar-hi un l’Heliport Nacional.
I també vaig contestar que el Govern no contemplava cap ubicació en un terreny públic atès que els llocs analitzats no reunien en prior les condicions tècniques requerides per ubicar-hi un heliport. Per tant, ja li repeteixo amb molt de gust que el Govern ha renunciat a continuar estudiant aquests terrenys públics perquè no compleixen les condicions tècniques a priori per ubicar-hi un heliport en la majoria d’ells.
Pel que fa a la primera part de la pregunta, doncs l’obligació del Govern i la nostra responsabilitat li confirmo que és continuar buscant terrenys per ubicar un heliport. I ho farem mentre sigui necessari aquesta necessitat de comunicació aèria d’Andorra amb l’exterior i pensem que avui aquesta necessitat hi és i per tant, sempre que calgui continuarem insistint amb aquesta possibilitat.
I efectivament una possible ubicació de l’heliport nacional podria ser en uns terrenys a proximitat de l’estació de la Central de FEDA.
En quina fase es troba l’estudi?
Doncs a l’inici tot just s’ha començat, les notícies van córrer molt ràpid i les publicacions doncs acostumen a anticipar algun projecte i aquest és el cas d’aquest terreny. Estem estudiant la viabilitat tècnica d’un terreny situat prop de la Central de FEDA, una zona industrial i no residencial. El terreny és de propietat privada, i per tant requereix un procediment urbanístic, i vós el coneixeu bé perquè sou arquitecte, de cessió anticipada al Comú d’Encamp. I el Comú d’Encamp l’hauria de posar a disposició del Govern si un cop analitzat i compleixen els requisits tècnics pertinents.
És un terreny a priori que compleix les condicions d’alçada, està a 1200 metres i en una zona que coneixeu bé, i per tant molt cèntrica del país.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí moltes gràcies Sr. síndic.
Bé hem aclarit una part de la pregunta, no hem acabat d’aclarir si el terreny d’Engolaters continuava vigent, terreny propietat del Govern.
Bé en tot cas, constato la perseverança i és d’agrair del ministre amb continuar buscant terrenys per dur a terme aquesta infraestructura.
També constato doncs que Govern porta cinc anys defensant que l’heliport és una infraestructura necessària i especialment pel desenvolupament de nous negocis, però bé, malauradament no acabem de veure el bateig del seu primer enlairament.
Així del roc de la solana d’Andorra i del Patapou hem passat a l’obaga de la Comella, volat fins a Engolasters per aterrar finalment sota el canal de descàrrega de l’estany a tocar de la central de FEDA, i així anem fent.
No l’hi negaré que el projecte té la virtut de ser un projecte itinerant, a conveniència o millor dit del rebuig que genera en funció de l’espai escollit i canviant de casella constantment com si es tractés d’un joc de l’oca.
La tria del terreny es decideix en un exercici de democràcia participativa, però en un exercici de democràcia participativa negativa.
Bé jo crec que això, les coses no es fan així. Si Govern doncs portava en el seu programa la necessitat d’aquesta infraestructura, que per nosaltres no és prioritària però podem compartir que pot servir per desenvolupar certes línies de negoci o millorar l’activitat econòmica, doncs crec que Govern hauria de ser més seriós i defensar el seu projecte amb uns paràmetres més tècnics. Si hi ha la voluntat clara de defensar aquest projecte doncs hi ha els mitjans a l’abast.
Bé ara el ministre ens comentava que és un terreny privat i que possiblement a través de la sessió de sòl mitjançant el pla d’urbanisme del Comú d’Encamp sigui un sistema. Evidentment ho és però bé, han trigat gairebé cinc anys per finalment trobar els mecanismes. N’hi ha d’altres, possiblement la compra o el desenvolupament o la fixació per part de Govern d’un pla d’infraestructura sectorial o fins i tot, si es té la cosa molt clara, doncs hi ha el mecanisme d’expropiació.
Bé de moment doncs continuarem esperant i seguirem atents a les explicacions que ens doneu.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Pel que fa al començament de la intervenció, em pensava que l’havia contestat dient que cap terreny públic analitzat complia les condicions. El terreny d’Engolasters és un terreny públic perquè és de FEDA i per tant, tampoc el terreny d’Engolasters a priori compleix les condicions, i es va dir que en aquest cas era per l’alçada del terreny que limitava la capacitat comercial pels helicòpters en turbina a més de 1500 metres d’alçada, cosa que el terreny d’Engolasters està per sobre d’aquesta alçada que fa que limita comercialment en èpoques, en particular a l’estiu, els tipus de vol, dels helicòpters de turbina.
Bé, agrair que coincidim amb la necessitat de país d’aquesta infraestructura. És veritat, fa anys que se’n parla i espero que pugui ser una realitat quan abans possible evidentment. És una infraestructura sensible, no cal que li faci un dibuix del que provoca com a reaccions, parlo d’un tipus d’infraestructura com aquest, i per tant, sigui el lloc escollit on sigui, segurament hi haurà que el podrà molestar aquesta idea. Però en qualsevol cas ens hem de guiar per dues coses.
La primera que compleixi tècnicament el lloc escollit el fet de poder tenir un heliport.
I la segona que comercialment sigui un lloc que pugui ser atractiu pel Principat d’Andorra, i per tant, complir dos característiques no és tan fàcil com pot semblar. Hi ha limitacions d’alçada, aeronàutiques, urbanístiques i per tant, ja que la notícia va sortir als mitjans de comunicació, li confirmo que és un terreny que estem estudiant, és un terreny a priori ben situat comercialment, que compleix amb l’alçada reglamentària per poder implantar un heliport a Andorra però encara ens falta elements tècnics per saber si realment compliria aquesta instal·lació i evidentment també analitzar el procés urbanístic que requereix fer això en aquest terreny privat. Per tant, si volem fer-ho bé com sempre ha sigut el cas, doncs ens hem de curar amb les eines tècniques i legals disponibles per intentar aquest cop aconseguir aquesta infraestructura necessària.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Per les repreguntes, Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí gràcies Sr. síndic.
Bé doncs poc a poc anem sabent una mica més d’informació. Entenc per les explicacions del ministre que aquesta qüestió, finalment aquest terreny o aquesta zona que s’està estudiant deu estar en una fase d’inici, i per tant li demanaria al Sr. ministre si els estudis estan el suficientment avançats com perquè ens pugui aclarir si aquesta nova ubicació disposaria d’aquelles valoracions que eren altament puntuades amb els altres casos de la Comella d’Engolasters, com per tenir si aquest terreny disposaria de dues direccions d’enlairament i d’aterratge i si la quantitat o la presència de nombroses línies d’alta tensió en aquella zona no serien un problema afegit en quant a minvar la seguretat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Tot el que li diré és el que sabem, és a dir no és que anem poc a poc perquè ens interessi, és que estem encara en una fase molt embrionària del projecte i per tant, encara ens falta molta informació al respecte per saber si el terreny finalment és apte o no apte al marge de les implicacions veïnals o a nivell del pla d’urbanisme del Comú d’Encamp. També dir-li i aquí vull agrair el ministre Torres, la col·laboració que estem tenint amb ordenament territorial per analitzar aquest terreny conjuntament a efectes d’infraestructura tècnica.
Li puc avançar dos coses les quals comenta perquè les sabem. A nivell de soterrament de línies aèries, no hi ha cap tipus de problema, des les elèctriques perquè de les quatre línies que passen, amb dos línies però són quatre les que hi passen, dos en cada línia. Només una està activa i es podria perfectament soterrar i el cost d’aquesta mesura no és ni de bon tros prohibitiu per poder fer aquesta infraestructura i per tant és assumible. En tot cas el soterrament d’aquestes línies, una perquè s’hauria de soterrar i per la galeria que passa per davant de FEDA i les altres tres es poden eliminar perquè són inoperatives i per tant, només és desmuntar-les les que ja estan ubicades.
I l’altra pregunta. No tenim encara informes tècnics, només li puc contestar sobre l’alçada que compleix i sobre la proximitat al centre d’Andorra que també és un lloc proper i comercialment viable per fer-hi aquest heliport.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Hem pogut avançar en la qüestió de les línies, que una es soterraria, les altres no presenten problema, en tot cas si això es soterra també és un factor afegit d’increment de costos.
Tema de les línies elèctriques, suposo que els informes tècnics en aquests moments no deuen estar prou avançats com per saber també que poden produir camps magnètics contraproduents per l’aterratge i l’enlairament, però més enllà d’això, a nivell de finançament, la meva pregunta aniria encaminada a demanar com es pensa finançar aquesta infraestructura. O bé sigui per sistema de concessió o per sistema de participació amb economia mixta. Si ens ho pot explicar.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Demanaria al Sr. ministre si vol contestar però em sembla que estem una mica més enllà del que és el contingut de la pregunta.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Només dir-li que en el cas que compleixi el terreny, en el cas que es pugui trobar solució amb el Comú d’Encamp a efectes de la reparcel·lació urbanística, i en el cas que finalment doncs el Govern decideixi que és un lloc idoni per fer aquest heliport, amb aquests supòsits i amb tants pal·liatius com puguin ser possibles, doncs dir-li que el Govern d’Andorra té la intenció de construir aquesta instal·lació amb finançament arrel dels pressupostos ordinaris de l’Estat. Per tant seria amb el pressupost de l’any, espero ja el 2016 que es pugui iniciar aquesta obra, si és viable, sinó al 2017, doncs podria finançar aquesta infraestructura que ni de bon tros ha de ser motiu d’un cost que s’hagi de congestionar per poder-lo assumir. I li recordo que, potser m’he expressat malament, el soterrament o l’eliminació de les línies elèctriques, tres, és pur el desmuntatge de les línies i una, s’hauria de passar per la carena que ja existeix avui, per davant de FEDA, i no és un cost important el que implica aquest canvi d’ubicació de la línia elèctrica.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Bé, si no hi ha més repreguntes, passem a la següent pregunta que és la número 9.
9- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 19 d’abril del 2016, relativa a la configuració del Consell d'Administració de la CASS.
Fou registrada amb el número 547 i s’ha publicat en el Butlletí número 26/2016 del 19 d’abril.
Exposa la pregunta la Sra. Rosa Gili Casals.
Teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Sí gràcies.
El proppassat 28 de gener, a demanda del nou ministre de Sanitat, Sr. Carles Álvarez, el cap de Govern va cessar el Dr. Albert Pla del càrrec de membre del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Al seu lloc, va nomenar el Sr. Enric Bartumeu, de professió economista.
Per aquest motiu, demanem a Govern:
Pensa el Govern que la figura d’un professional en l’àmbit de la medecina no és necessària dins del Consell d’Administració de la CASS?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Carles Àlvarez.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Per decret del 27 de gener, es revoca i es substitueix el Sr. Albert Pla del càrrec de membre del Consell d’Administració de la CASS, nomenant el Sr. Enric Bartumeu Maza en base a l’article 44 de la Llei 17/2008, de la seguretat social que faculta el Govern a revocar els membres nomenats per ell i substituir-los en qualsevol moment.
El comptar amb un professional de la medecina en el Consell d’Administració de la CASS evidentment pot ser de gran ajut i de gran utilitat, però no és imprescindible ja que la CASS disposa d’un equip de metges que ja assessoren el consell d’administració en qüestions d’àmbit sanitari.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel torn de rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí moltes gràcies Sr. síndic.
La Llei 17/2008 de la CASS va determinar el règim jurídic de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els seus àmbits.
Així va néixer el Consell d’Administració format per quatre membres de Govern, dos membres elegits en representació del col·legi electoral de les persones assalariades i assimilades, un membre elegit en representació de les persones pensionades i un membre elegit pels empresaris i les persones que realitzen una activitat per compte propi.
També assisteixen a les reunions del Consell amb veu però sense vot la directora general, un interventor delegat del Govern, el secretari del Consell d’Administració i qualsevol persona que decideixi el Consell d’Administració.
Entre les competències del Consell d’Administració que estan definides en l’article 47 de la Llei, avui m’agradaria destacar-ne unes quantes:
Per exemple destacaré el punt h) Emetre informes sobre la modificació de les prestacions o de les cotitzacions.
Punt i) Concloure l’adopció de convenis amb els col·legis professionals, els prestadors de serveis de salut i els establiments de salut d’Andorra i de l’estranger.
Punt j) Resoldre els recursos administratius.
Punt n) Fer el seguiment i la supervisió de la gestió.
Punt o) Elaborar avantprojectes de llei de crèdit extraordinari o de suplement de crèdit.
I punt p) Emetre informes i fer propostes al Govern quan s’elaboren textos legals o reglamentaris.
Queda clar que el rol del Consell d’Administració de la CASS és essencial de cara a reflectir la política que ha de seguir la parapública. I per això vull retornar a la composició d’aquest Consell.
De fet, la Llei de la CASS preveu que entre els membres del seu òrgan principal n’hi hagi de representatius de les diferents categories d’afiliats (assalariats, pensionistes i empresaris) i defineix les competències o afinitats que haurien de tenir els membres elegits pel Govern. I aquí m’estic referint al mateix article que ha citat el ministre, el 44 de la Llei.
De fet, la Llei especifica que els quatre membres han de ser proposats respectivament pels ministres encarregats de la política sanitària, de la política social, de la política laboral i de les finances.
No cal ser cap eminència per entendre que la voluntat parlamentària era de què cada un dels àmbits esmentats fossin representats en el Consell d’Administració.
No dono per suposat ni la falta d’empatia ni la falta d’afinitat en aquests àmbits de cap dels membres del Consell d’Administració de la CASS.
Ara bé, veient els currículums d’aquests quatre membres, tres economistes i un advocat, reconec que a part del membre nomenat pel ministre de Finances; que ara mateix no sé quin és, però podria reconèixer un perfil adequat entre molts d’ells, sóc incapaç de determinar quin és el membre que representa la política sanitària, la social i la laboral. I suposo que no sóc l’única!
Tinc clar que la funció de seguiment i supervisió de la gestió financera de les branques generals i de jubilació hauria d’estar ben coberta i així ho esperem tots.
Aprofito l’ocasió també per remarcar, que penso que hauria estat bé cercar una mica de paritat de gènere en aquesta representació i aquí no busco reivindicar res sinó que estic convençuda que hauria sigut un valor afegit.
La composició actual del Consell d’Administració de fet, em porta a pensar que fins i tot ens podríem estalviar els costosos estudis actuarials que analitzen la viabilitat financera de la branca de jubilació. Per què externalitzem aquesta feina vist els membres que tenim?
Ara bé, dit això, em preocupen molt i molt els altres àmbits: el sanitari, el social i el laboral.
Francament, d’aquí segurament la impressió cada cop més punyent de què la CASS busca funcionar més com una empresa privada la qual busca el lucre econòmic que com una institució amb vocació pública i que cerca l’interès dels seus ciutadans.
El Govern de DA, poc a poc, ha posat com a prioritat els números en lloc de les persones, i de fet, moltes vegades se’ns ha parlat de sostenibilitat i d’autofinançament quan hem parlat de sanitat.
Els efectes perversos d’un mal enfocament en la política de la CASS ja fa dies que els veiem.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Quan jo li vaig dir al seu dia el motiu del canvi, era voluntat del Govern de comptar amb l’experiència del Sr. Bartumeu com a persona coneixedora del funcionament intern de la CASS ja que va estar en l’equip directiu d’aquesta durant molt temps i fou també assessor del Consell d’Administració a banda de la seva formació d’economista. L’experiència i coneixements que poden ser molt útils per implementar les millores de gestió que la Caixa Andorrana de Seguretat Social necessita.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes...
Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Moltes gràcies.
Els recursos que presenten els ciutadans contra la CASS, a l’ocasió de sancions o decisions decidides per la Direcció general de la CASS, amb les quals estan disconformes els resol el Consell d’Administració de la CASS. De fet, d’aquesta manera s’exhaureix la via administrativa i si no ha canviat la decisió, només queda recórrer a la justícia costosa i poc àgil. Per aquesta raó m’agradaria demanar al Sr. ministre, amb quins criteris es posiciona el Consell d’Administració de la CASS quan ha de resoldre aquests recursos? Amb criteris economicistes?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Miri, desconec els criteris però jo crec que hi ha un recurs que sí que predomina sobre tots que és el recurs de la solidaritat, i penso que la Caixa Andorrana de Seguretat Social manté aquest principi molt clar, i li puc assegurar que en la persona del Sr. Bartumeu s’hi reflexa aquest principi.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Lamento que no m’hagi contestat la pregunta, però li’n faré una altra que va en el mateix estil i potser li permetrà tornar-hi.
Li voldria demanar: amb quins criteris es decideix si l’adopció de convenis amb col·legis professionals de l’àmbit sanitari és adient? Per exemple em referiria a si s’ha de reconèixer psicòlegs, podòlegs o qualsevol altre col·legi professional. Em pot dir amb quins criteris, economistes també torno a demanar?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Evidentment el criteri economista, no ens enganyem, hi és però també hi ha uns criteris bàsics del que ha de cobrir la sanitat andorrana i el que pot pagar la Caixa Andorrana de Seguretat Social en aquests moments.
Estem en una situació complicada i evidentment la Caixa Andorrana de Seguretat Social anirà pagant el bàsic i l’útil... bé, perdó, l’útil no perquè tot és útil però hi ha coses que són indispensables i en aquesta línia crec que seguirà.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
He recordat abans quan em referia a les competències d’aquest Consell d’Administració que per exemple una d’elles era elaborar els reglaments de la CASS i ens hem manifestat alguna vegada en relació a alguns d’aquests reglaments que hem trobat totalment fora de lloc i per tant aquí... i m’estic referint per exemple al reglament que obliga a la gent que està de baixa a quedar-se tancada a casa, i llavors com que això també ho valida el Consell d’Administració de la CASS que és qui acaba decidint si aquest reglament té raó de ser, o no, doncs aquí també demano: amb quins criteris tres economistes i un advocat entre altres membres decideixen aquests reglaments si són adequats, o no?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, jo el funcionament intern del Consell d’Administració de la CASS el desconec i no li puc assegurar com funciona, però sí que és veritat que en tot moment ja li dic que la CASS compta de recursos per assessorar-se i poder prendre les decisions de la forma més correcta amb activitats economistes, economicistes, socials, solidaris, etc, etc.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili hauríem d’anar tancant aquest tema, i després Sr. Pere López i tancaríem.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
Bé, Sr. ministre jo sé que vostè fa poc temps que està aquí però m’està preocupant molt quan m’està dient que desconeix com funciona el Consell d’Administració de la CASS perquè entenc que és una de les claus de la política sanitària del món sanitari que tenim aquí sobre la taula, vull dir que estic bastant preocupada.
En la línia del que estava demanant fins ara també he dit que he recordat que entre les competències del Consell d’Administració de la CASS també era decidir si s’havien d’elaborar, o no, avantprojectes de llei extraordinaris o suplements de crèdit en relació a les necessitats i aquí també li torno a demanar: amb quins criteris es demanen? Perquè malgrat vostè em digui que els altres estan segurament representats jo crec que és de calaix que quan tenim uns membres que la seva procedència no és representativa de segons quins àmbits costa molt de veure-hi aquesta sensibilitat.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, jo no he dit que desconegués el funcionament del Consell d’Administració de la CASS, el que no sé exactament és com prenen les decisions, o en què s’assessoren, o en base a què, si són ells mateixos, o si són altres persones que els assessoren, però em fa pensar que quan hi ha un dubte d’algun tema doncs, evidentment es fan assessorar pel personal que hi ha en la mateixa casa que està altament qualificat.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Pere López...
Sí, Sra. Gili és l’última, doncs.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Havíem dit dos preguntes.
Sr. Pere López...
És que no... Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
A veure, aquesta repregunta també la faig arrel del que vostè m’acaba de dir, és a dir, m’està dient que dins d’aquest Consell d’Administració es fan assessorar per gent, llavors el que li estic demanant és: qui acaba prenent les decisions de la CASS que ens toquen a tots?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, no li càpiga cap dubte que les decisions les pren el propi Consell d’Administració de la CASS, com ha de ser.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
Sí, jo li voldria demanar Sr. ministre, ja que intenta no contestar les preguntes que li fa la meva companya, doncs si vostè creu que un Consell d’Administració format, com s’ha dit abans, des del 7 de gener per quatre homes, per tres economistes i un advocat, és un Consell d’Administració representatiu de la nostra societat? Si és un Consell d’Administració que pot tenir la visió de caire global que s’ha de tenir enfront d’una entitat com la Caixa Andorrana de Seguretat Social i més concretament si dóna compliment al que diu l’article 44 de la Llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social?
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Sí miri, jo de la composició del Consell directiu de la CASS evidentment tinc una responsabilitat per haver proposat una persona però també entengui que hi ha quatre membres que són votats pels diferents col·lectius, i també malgrat aquesta sensibilitat de la paritat de sexes tampoc es compleix.
Miri, jo crec que la pròxima vegada serem més curosos en aquest procés de selecció donades les seves indicacions i així ho procurarem fer.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, vista l’hora que és, són tres quarts de dos, suspenem la sessió i reprendríem a les tres i mitja.
(Se suspèn la sessió)
(Són les 13.40h)
(Es reprèn la sessió)
(Són les 15.32h)
Passem a la pregunta número 10.
10- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 19 d’abril del 2016, relativa als drets de què disposen les persones andorranes amb passaport provisional a la CASS.
Fou registrada amb el número 548 i s’ha publicat en el Butlletí número 26/2016, del 19 d’abril.
Exposa la pregunta el Sr. Gerard Alís. Teniu la paraula.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
Recentment hem tingut coneixement que els andorrans que disposen de passaport andorrà provisional, no són considerats com a andorrans per la CASS, i se’ls posaria dificultats per fer valdre els seus drets enfront de la dita entitat.
Per ser més concret semblaria que de la mateixa manera que alguns afiliats de la CASS amb l’autorització de residència i treball caducada, que continuaven treballant i pagant les seves cotitzacions a la CASS, s’han vist privats del dret a percebre prestacions, també hauria succeït el mateix a andorrans amb passaport provisional, amb l’agreujant que en mirar de tramitar l’autorització de residència des d’immigració se’ls informaria que en ser andorrans ja no la requereixen, trobant-se en la impossibilitat de percebre les prestacions que els corresponen.
Així mateix, ens constaria que alguns estudiants menors de 18 anys titulars d’un passaport andorrà provisional, es veurien en la possibilitat de ser donats d’alta prop de la CASS com a assalariats perquè aquesta entitat els exigirà disposar d’un permís de residència i treball, que no podrien tramitar perquè són andorrans.
Per aquest motiu, demanem: pot exposar el Govern quins són els drets prop de la CASS que gaudeix una persona andorrana que ostenta un passaport provisional i per quins motius aquests serien diferents d’una persona que ostenta un passaport definitiu?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
En primer lloc m’agradaria esvair alguns equívocs que es desprenen de l’exposició prèvia a la pregunta que ha formulat el Sr. Alís.
L’accés a la nacionalitat andorrana en virtut dels articles 6 i 9 a 12 de la Llei qualificada de la nacionalitat, que poden suposar l’atribució de la nacionalitat andorrana a títol provisional, o que suposen el dret d’adquisició de la nacionalitat andorrana, no és equiparable a l’adquisició pròpiament dita o la consolidació de la nacionalitat andorrana. Així es desprèn clarament de la pròpia Llei i a més a més de la interpretació que n’ha fet en més d’una ocasió la jurisprudència de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia. És per aquest motiu que l’atribució de la nacionalitat andorrana a títol provisional, o del dret d’adquisició de la nacionalitat andorrana, mentre no es posi fi a aquesta situació claudicant, no eximeixen a les persones interessades de mantenir la inscripció al Registre Central d’Immigració i de renovar, si escau, l’autorització d’immigració de què són titulars.
Per aquest motiu, des del mes d’agost del 2015, en haver constatat que diverses persones no acomplien aquesta obligació, es va decidir adjuntar una nota informativa a cada passaport provisional recordant la necessitat de seguir regularitzant la situació immigratòria fins que s’adquireixi pròpiament la nacionalitat andorrana.
Per tant, en cap cas pot dir el Sr. Alís que al Departament d’Immigració es posen traves o es nega aquesta regularització a les persones que disposen d’un passaport provisional, sinó que, ben al contrari, se’ls encoratja a fer-ho. I, en conseqüència, tampoc existeix cap inconvenient per part de la CASS en donar d’alta com a assalariats a estudiants menors de 18 anys titulars d’un passaport provisional.
Dit això, i per respondre de forma concreta a la pregunta que ha formulat, els drets prop de la CASS de què gaudeix una persona que és titular d’un passaport provisional són exactament els mateixos que els drets de les persones que han adquirit de forma definitiva la nacionalitat andorrana.
La problemàtica que dimana de la pregunta que formula únicament té a veure amb el fet que al juny del 2015, la CASS, en constatar que el seu registre de dades de tipus administratiu contenia errors relatius a la nacionalitat o la residència dels seus assegurats, la qual cosa havia comportat que s’efectuessin pagaments indeguts, va afegir en el seu sistema informàtic un control necessari en relació amb aquesta qüestió.
Aquest control va implicar que des del mes de juliol del 2015 fins a mitjans del mes de febrer del 2016 s’hagin enviat en alguns casos comunicacions als assegurats informant-los que s’havien constatat incidències relatives a la vigència de l’autorització de residència, i que calia regularitzar la seva situació administrativa. Aquestes incidències podien concernir persones titulars d’autoritzacions de residència caducades i que no havien estat renovades degudament, o també persones titulars d’un passaport provisional que no havien continuat regularitzant la seva situació immigratòria.
En aquests casos, se suspenia el pagament de les prestacions, però tant bon punt els assegurats rebien la comunicació i es posaven en contacte amb la CASS, es procedia a ordenar-ne el pagament, motiu pel qual no s’ha privat els assegurats del dret de percebre prestacions, com el Sr. Alís afirma, sinó que en tot cas se n’ha demorat el pagament. No obstant això, per evitar precisament aquesta demora, a partir de mitjans de febrer d’enguany s’ha decidit contactar els assegurats afectats telefònicament i amb caràcter previ, i suspendre només el pagament de les prestacions en aquells casos en què és palès que les persones interessades ja no resideixen a Andorra i, per tant, no es compleixen els requisits legals per poder pagar aquestes prestacions.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
Com exposava a la motivació de la pregunta ens ha arribat que certes persones andorranes però que encara no disposen del passaport definitiu i això d’acord amb les disposicions de la Llei qualificada de la nacionalitat, es toparien amb certes dificultats a la CASS en el moment de fer valdre els seus drets, com ha explicat el ministre i com he explicat jo abans.
A títol il·lustratiu exposava dos casos concrets en els quals una persona andorrana però titular del passaport provisional era tractat pel referit organisme de manera diferent a una persona andorrana amb passaport definitiu, no reconeix ni la CASS els mateixos drets.
Vaja! Per dir-ho clar, que sembla que un andorrà amb passaport provisional era discriminat pel dit organisme a l’hora de reconèixer-li drets que la normativa de seguretat social preveu en relació a un andorrà amb passaport definitiu.
Ens ha dit que els drets, i me n’alegro, que els drets d’una persona amb passaport andorrà definitiu, i una persona amb passaport andorrà provisional són els mateixos... Me n’alegro, el problema és que com ha dit la casuística i la realitat fan que això no és així.
Ens comenta que és un problema lligat a l’obligació de continuar regularitzant el permís de residència. Recentment se’ns ha fet ressò de la negació de pagaments de prestacions a persones residents pel motiu que tindrien el permís de residència caducat, de fet com ens consta, hem presentat una pregunta amb resposta escrita respecte a aquesta situació, situació que ens sembla abusiva i sobretot que no està prevista a la llei salvat una casuística dubtosa que estaria regulada en l’article 140 de dita norma i que precisament faria al·lusió al que ens comentaven persones que ja no resideixen al país.
Per tant, pensem que aquesta interpretació feta extensiva a una persona que posseeix un passaport andorrà encara que no sigui definitiu és totalment rocambolesca i únicament persegueix una finalitat: evitar pagaments de prestacions als assegurats que tenen dret o retardar les mateixes.
En la darrera sessió d’aquesta Cambra es va presentar l’informe del Raonador del Ciutadà on, entre altres, es va posar de manifest certes pràctiques de la CASS que tendeixen a dificultar als ciutadans el dret a les prestacions que la Llei de la seguretat social els reconeix. Permeti’m dir-los que sembla clarament que hi ha una política encaminada a retardar el pagament de prestacions, i pregunto al Govern: aquest és el cas? Aquestes són les instruccions que el Govern dóna a la CASS? En la pregunta que he entrat anteriorment ja hem vist el pes polític del Govern en el si del Consell d’Administració de la CASS, i per això faig aquesta pregunta.
Seguint amb la problemàtica exposada sembla també que andorrans de titulars de passaport no definitiu tindrien dificultats per afiliar-se a la seguretat social, i de retruc, poder treballar pel qual se’ls negaria la condició de residents legals del país en no tenir el permís de residència renovat o no tenir permís de treball. El Sr. ministre, ens comenta que això no és cert però el cas és que tenim persones que se’ns han adreçat amb aquesta problemàtica dient-nos que no poden ser donades d’alta perquè no tenen permís de treball i al tenir el passaport provisional, no se’ls renovava. Me n’alegro que ens digui això i prenc nota d’això perquè es pugui revisar aquest tema i la gent pugui regularitzar aquesta situació.
En tot cas, tot això sembla absurd! És clar que hi ha andorrans que no resideixen a Andorra però, és clar que el requisit per accedir a la nacionalitat previst en la Llei qualificada, un dels requisits essencials és la residència...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau.
El Sr. síndic general:
Acabo.
Per altra banda, per tant, diem que es crea una discriminació sense sentit la qual condueix a penalitzar aquells ciutadans que volen integrar-se a la nostra societat i que opten per adquirir la nacionalitat.
Són qüestions que semblen preocupants, aquestes situacions que es produeixen. La CASS es valdria de qualsevol excusa per denegar una prestació o retardar el seu pagament i en aquest cas es crea una important discriminació entre els ciutadans del nostre país, classificant andorrans per categories, sembla que tornem a allò d’abans: andorrans de primera i andorrans altres, donant més drets a uns que a altres.
Creia que això era un discurs superat en el temps però me n’adono que encara no és el cas. Aquesta situació crec que és totalment inacceptable i més quan es fa des d’un organisme públic com és la CASS.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Gerard Alís:
...i acabo.
Els demano, doncs, al Govern que adoptin mesures necessàries, i si cal que modifiquem la llei en aquest aspecte, doncs, plantegin-ho per fer-ho. Per evitar aquestes discriminacions i que instin a la CASS que recondueixi la situació i que els andorrans que són afiliats a aquesta, puguin fer valdre els seus drets i rebre les seves prestacions.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre, per la dúplica.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Breument, realment penso Sr. Alís que vostè ja tenia una rèplica preconcebuda i en aquest sentit em sembla que no ha pres gaire nota de les explicacions, crec que bastant completes que jo li he formulat. Vostè continua insistint en aquells equívocs que es contenien en la part expositiva de la seva pregunta, i continua dient, doncs, que hi ha una política discriminatòria.
Miri, jo li dic que no hi ha absolutament cap discriminació. Simplement les coses són com són i les lleis s’han d’aplicar. I per tant, doncs, la Llei qualificada de la nacionalitat és molt clara en el sentit que una persona que té un dret d’adquirir la nacionalitat o que té un passaport provisional, no ha adquirit definitivament o no ha consolidat la seva nacionalitat andorrana. I per tant, si vol tenir dret a les prestacions que estan vinculades a la residència, ha de continuar regularitzant la seva situació migratòria al departament d’immigració.
Les persones que s’han pogut trobar amb aquesta problemàtica simplement se’ls ha dit que mentre no regularitzaven la seva situació immigratòria, se’ls suspenia el pagament de les prestacions. Tant bon punt ho han fet se’ls ha pagat les prestacions.
Per tant, jo no sé on vostè veu que aquí hi hagi una situació discriminatòria.
D’altra banda, vostè també insisteix en el fet que des del Departament d’Immigració s’estarien posant traves o s’estaria dificultant a les persones a regularitzar la seva situació immigratòria pel fet que tenen el passaport provisional. Doncs, jo li dic que no és així. Les instruccions que s’han tramès, i no ara, des de fa molts mesos, seguint, diguem, aquesta nota informativa que s’acompanya als passaports provisionals, no és que la gent no pugui consolidar o regularitzar la seva situació immigratòria, sinó que ben al contrari, estan obligats de fer-ho. I per tant, les persones amb passaport provisional que vénen a demanar la seva renovació de l’autorització d’immigració se’ls hi fa.
Res més, gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes.
Sr. conseller.
El Sr. Gerard Alís:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Sr. ministre sí que l’he escoltat i entenc perfectament el que ens ha dit. El que passa és que la realitat és crua. Tenim gent que ens ha vingut a veure que ens ha contactat trobant-se aquestes situacions.
M’alegro. M’alegra que des del Departament d’Immigració ens digui que no s’estan posant traves. No he dit que posin traves, jo he dit que s’informava a la gent que sent titulars d’un passaport no els calia.
Bé, potser el missatge que han rebut aquestes persones són erronis. Estic d’acord i m’alegro que sigui així que això estigui corregit i que la gent estigui ben informada per poder fer valdre els seus drets.
En tot cas, la informació que se’ns comunica és en aquest sentit.
Formulo la meva repregunta. La meva repregunta va en això que ens ha explicat. De fet volia preguntar això, i m’ha respost parcialment. Ens comunica que a partir d’ara, amb els passaports provisionals que es lliuren es fica nota informativa informant a la gent de l’obligació de renovar el permís de residència i treball, si escau, als efectes escaients, en tot cas als efectes de poder gaudir de les prestacions de la CASS.
Jo anava més enllà. Abans de denegar la prestació, la CASS de manera més global avisa la gent que aquest permís caduca. I faig un símil, per exemple per renovar el propi passaport o per passar la ITV, actualment des de tràmits s’envien SMS’s informant de la caducitat o de la necessitat de fer la renovació. Per tant, potser seria convenient que la CASS, abans de retallar un dret d’aquesta manera simplement dir vostè té el permís caducat, no cobra la prestació, avisés amb la suficient antelació perquè la gent pogués prevenir aquesta situació.
És fa aquesta mesura?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Bé, crec que li he donat resposta també a aquesta pregunta en la meva primera resposta, quan li he dit que precisament des del mes de febrer del 2016, per intentar millorar, diguem, aquesta comunicació i evitar una excessiva demora en el pagament de les prestacions, el que fa la CASS, ha canviat la seva política, i el que fa la CASS, doncs, és contactar de forma prèvia amb aquestes persones telefònicament. Per tant, d’acord amb una atenció personalitzada ja els hi comunica la necessitat de regularitzar la seva situació immigratòria si no volen que se’ls hi suspengui el pagament de les prestacions.
Entenc que aquesta mesura que s’ha adoptat va en la línia del que vostè ja demanava, i a més a més, doncs, no només s’ha fet des d’ara, sinó que s’està fent des del mes de febrer del 2016. De la mateixa manera, i no des d’ara, sinó des del mes d’agost del 2015, també adjuntem aquesta nota informativa a tots els passaports provisionals que lliurem, informant la gent degudament de la seva obligació de continuar regularitzant la seva situació immigratòria fins que no consolidin la seva nacionalitat andorrana. Malgrat la resolució que els hi atorgava aquesta nacionalitat provisional ja ho establia fil per randa.
Però en tot cas, qualsevol mesura que tendeixi a millorar la comunicació i a donar més informació als administrats, evidentment, doncs, com no pot ser d’una altra manera, aquest Govern i la pròpia CASS sempre són partidaris de portar-les a terme.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una altra repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Gerard Alís:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, doncs, voldria dir que m’alegro del que ens explica ara. De fet crec que aquesta ha de ser la tendència d’informar els ciutadans abans que se’ls retalli un dret.
Jo l’ultima pregunta que voldria formular va adreçada a vostè o potser al Govern, és que se’ns confirmi clarament que no hi ha cap instrucció del Govern perquè la CASS fiqui traves als afiliats en accedir a les prestacions a les que tenen dret d’acord amb la llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Gerard Alís:
Miri Sr. Alís, en primer lloc el Govern no dóna mai instruccions a la CASS, perquè la CASS està governada per un consell d’administració en què malgrat hi ha representants del Govern, hi ha altres representants que no provenen del Govern, i per tant, les decisions que es porten a la CASS, les decideix sobiranament el seu consell d’administració.
Dit això, vostè ha parlat reiteradament de retallar drets, i aquí no s’està retallant cap dret. En tot cas, el que ha pogut passar i ho reitero, és que s’ha suspès el pagament de la prestació. Però al final, quan la persona ha regularitzat la seva situació i, per tant, ha acomplert els requisits legals a aquest efecte, se’ls hi ha pagat aquesta prestació.
Però vostè també ha de comprendre, que el que no pot fer la CASS i menys amb la situació financera en què es troba, és pagar prestacions perquè sí i quan no es compleixin els requisits legals. I per tant, molt legítimament, el consell d’administració de la CASS, malgrat ha de fer tota aquella política informativa que sigui necessària per evitar, doncs, la suspensió del pagament de prestacions, evidentment, no pot accedir a pagar prestacions a gent que no compleix els requisits per obtenir aquestes prestacions. I això no significa retallar drets, sinó que significa complir en els seus propis termes les lleis que ha aprovat aquesta Cambra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última repregunta.
El Sr. Gerard Alís:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, Sr. ministre, crec que amb l’explicació que ens ha donat ara, sí que està reconeixent que hi ha una certa tendència de la CASS a retallar o evitar pagar prestacions. Jo puc entendre que per criteris mèdics que es puguin adir, doncs, una persono no se li reconegui un dret perquè no el té. El que passa és que estem en una situació que per qüestions molt formals que realment dubtem que la llei ho digui en aquests termes tan clars, no es dóna accés a una sèrie de prestacions o perquè finalment a força de lluitar n’hi ha que ho aconsegueixen al cap d’un any, -amb un exemple concret que tinc, al cap d’un any va poder cobrar les prestacions-, es retarden.
En tot cas, jo el que m’agradaria preguntar, molt bé, el Govern no dóna aquestes instruccions, però llavors, per tant, qui a la CASS fa aquestes interpretacions tan restrictives de la llei que realment dubto que la voluntat dels parlamentaris que en el seu dia van votar la llei, fossin tant de retallar prestacions a gent que les té. Per tant, qui pren aquestes decisions d’interpretació tan restrictives en el si de la CASS?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Se’m fa difícil parlar en nom del consell d’administració de la CASS, però insisteixo, no es retallen drets ni es fan interpretacions restrictives. En aquest cas estem parlant de prestacions que estan vinculades al compliment del requisit de la residència al Principat d’Andorra. I per tant, si la CASS verifica o no té els elements necessaris per poder verificar que aquesta persona està residint a Andorra, és normal que suspengui el pagament de la prestació fins que la persona s’acabi comprovant que efectivament resideix o no a Andorra.
I per tant, doncs, crec que el que està fent no és una interpretació restrictiva de la llei, és complir amb allò que diu la llei de la CASS, que és que determinades prestacions estan vinculades a la residència. Si aquestes prestacions no estiguessin vinculades a la residència, evidentment la CASS no implementaria aquests controls.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé passem a la següent pregunta, que és la pregunta número 11.
11- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 19 d’abril del 2016, relativa als treballs de fiscalització del Tribunal de Comptes de les liquidacions del pressupost del SAAS.
Fou registrada amb el número 549, i s’ha publicat en el butlletí número 26/2016, del 19 d’abril.
Exposa la pregunta la Sra. Rosa Gili.
Teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, gràcies Sr. síndic.
En l’informe 3/2015 del Tribunal de Comptes sobre les liquidacions dels pressupostos de l’Administració general i dels òrgans que estan sota la seva direcció corresponents a l’exercici 2014 es posa en evidència mancances en relació a les obligacions de respectar els procediments que estableix la Llei General de Finances Públiques, la Llei de contractació Pública i el Pla general de comptabilitat pública i altres irregularitats.
Per aquest motiu, demanem:
És coneixedor el Govern d’aquestes males praxis dins del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària?
Considera el Govern correcta i adequada aquesta manera de gestionar els diners públics.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el Sr. Carles Àlvarez.
Teniu la paraula.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
En relació a les observacions i recomanacions que conté l’informe, cal dir que el Govern és coneixedor de les mateixes. El Govern també ha tingut coneixement que en el seu dia la pròpia intervenció delegada del SASS en exercici de les facultats que li són pròpies ja va emetre un informe i el va trametre a la direcció general del SAAS on es posava de relleu algunes de les esmentades observacions.
Dit això, és evident que durant la gestió van haver-hi procediments que no s’ajusten als requisits establerts en la legislació aplicable.
En aquest sentit he donat instruccions per tal que aquests fets no es tornin a reproduir i cregui’m que farem els esforços que siguin necessaris per millorar en aquest aspecte de cara a un futur immediat.
Finalment, també els hi anuncio que ja ens hem adreçat al Gabinet Jurídic del Govern per tal que analitzi els incompliments als quals fa referència l’esmentat informe i dictamina si algun cas és susceptible de generar responsabilitats.
I des d’ara indico que des del SAAS s’obrirà un expedient informatiu en el mateix sentit, i vistes les conclusions es prendran les mesures pertinents.
És voluntat de Govern seguir les recomanacions del Tribunal de Comptes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Moltes gràcies Sr. síndic.
M’alegro de sentir les paraules del Sr. ministre.
L’informe de fiscalització corresponent al tancament de l’exercici 2014 del SAAS del Tribunal de Comptes de fet, el Sr. ministre s’hi ha referit ara, és devastador.
Parlem del SAAS, una entitat pública que acumula de manera descarada, any rere any, incompliments a les lleis que la regulen.
A mida que un ho va llegint, se’n fa creus.
Podria arribar a entendre que això pogués passar en un petit organisme públic que gestiona pocs recursos. Però d’un SAAS que gestiona 62 milions i mig d’euros amb un director econòmic exclusivament afectat al SAAS i molt ben remunerat. Parlem d’un sou de 7.000 euros, que suposo que no mereix cap mena de dubte per ningú en quant al qualificatiu de ben remunerat, és inadmissible.
Hi ha tants incompliments que voldria citar... però el temps d’intervenció no m’ho permetrà. I per tant, em limitaré doncs a citar-ne alguns.
Segons l’informe, el SAAS no aporta la informació requerida sobre els comptes al Tribunal de Comptes. Retribueix al personal en espècie sense cotitzar-ho a la CASS, es superen el límit legal de les hores extres efectuades pel personal malgrat el que disposa el Codi de relacions laborals.
L’enregistrament comptable de les fases de despesa és incorrecte. No es comptabilitzen de manera adient les despeses suportades en relació al transport sanitari. I aquest és un tema conegut ja com a molt controvertit.
El quadre de finançament no s’ajusta als requeriments del Pla General de la Comptabilitat Pública, els pagaments no s’efectuen de manera correcta segons la Llei de finances públiques.
Existeixen pagaments no validats pel Consell Directiu del SAAS. No es respecta la llei del pressupost i no es retornen els 6,5 milions d’euros de romanent pressupostari a Govern dels ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari quan això entenc, es fa en totes les administracions públiques.
Existeixen infraccions a l’ordenament de contractació administrativa i de finances públiques i això no una vegada sinó que moltes.
De fet, i el Sr. ministre ho ha dit ara, s’hi ha referit, el mateix Tribunal de Comptes deixa constància que algunes actuacions poden ser susceptibles de generar responsabilitats en els termes que preveu l’article 57 i següents de la Llei general de finances públiques i si en mirem el contingut s’hi parla de responsabilitats civils, penals i administratives.
Tot això és greu, molt greu!
Tal i com diu la normativa i de fet, ho destaca l’informe del Tribunal de Comptes, la gestió econòmica i financera és duta a terme pel director econòmic del SAAS i la responsabilitat màxima de l’entitat recau en el seu director general.
Tanmateix un cop assabentat el o la ministra corresponent a la sanitat i el cap de Govern entenc que la seva responsabilitat és de redreçar la situació vista a més la posició de les finances públiques. Per què sinó em demano:
Té el SAAS algun tracte especial merescut per alguna raó que se’ns escapa? Pot aquest ens públic estar per sobre de les lleis?
A veure Sr. ministre i Srs. de govern, si hi ha disposicions a les lleis inadaptades, i ara en parlava el meu company Gerard Alís, actuem, solucionem el problema però de veritat que donar tals exemples de mala gestió pública diu molt poc d’unes institucions serioses.
Demanem rigor i serietat al SAAS i com a màxims responsables de la sanitat andorrana al ministre i al cap de Govern.
Com poden demanar després el compliment de les lleis als ciutadans veient un tal desgavell públic.
Aquí també volem sentit d’Estat, Sr. cap de Govern.
Demostrem un comportament irreprotxable de les nostres institucions i així probablement els ciutadans tindran tota la voluntat del món de respectar les lleis.
Gràcies Sr. síndic
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé ha quedat clar que coincidim amb el que s’ha de fer que és redreçar la situació i això és el que estem fent. La nova direcció és el SAAS, s’involucrarà i inclòs el consell de direcció.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Moltes gràcies Sr. síndic.
A veure, jo el que volia demanar com a primera pregunta, en tinc unes quantes.
Qui ha fallat en aquest afer segons el Govern? És a dir justament quan el Tribunal de Comptes es refereix a totes aquestes responsabilitats, de qui són? Ens agradaria que es posicionés una mica el ministre. Entenem que és molt fort que hi hagi despeses que no hagin estat aprovades ni tant sols pel consell directiu de l’hospital i això segons l’informe del Tribunal de Comptes no va passar una vegada sinó que vàries. Qui aprovava doncs totes aquestes despeses?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Miri, jo ara no puc analitzar això que m’està demanant perquè no tinc la informació suficient. Ja li he dit, ja li he indicat que des del SAAS s’obrirà un expedient informatiu i serà qui haurà d’analitzar tota aquesta informació i veure en les seves conclusions si és susceptible que hi hagi regularitats i s’hagin de prendre altres mesures o obrir un altre tipus d’expedients com sancionadors.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Moltes gràcies.
Bé doncs esperarem a veure què diu tota aquesta auditoria.
Bé jo ara em voldria referir a una altra cosa. El decret del 26 de març del 2014 va establir un programa per l’exercici 2014 d’acord amb el qual el SAAS quedava subjecte a control pressupostari en les modalitats de control financer de legalitat i control d’oportunitat econòmica. Però malauradament aquest estudi no va arribar mai al Tribunal de Comptes, i això es pot llegir clarament dins de l’informe. I segons ens consta, exactament el mateix va passar l’any anterior. Entenc que aquest informe l’havia de fer la intervenció general, m’ho pot confirmar si us plau el Sr. ministre o qualsevol membre del Govern. Es va fer aquest treball? Per quina raó no arriba al Tribunal de Comptes?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el Sr. Carles Àlvarez.
El Sr. Carles Àlvarez:
Sí. Gràcies Sr. síndic.
Sento molt no poder-la informar en aquest aspecte perquè no tinc la informació, però vaja em torno a remetre al que es farà i una vegada recavada la informació tindrem els valors de judici necessaris per què no s’han fet aquestes actuacions.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una altra repregunta, Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí gràcies Sr. síndic.
A veure, de nou em sap greu Sr. ministre. Vostè no hi era, ho sé però segur que el cap de Govern o els ministres que hi eren en aquell moment en tant que membres d’un òrgan col·legiat, com és el Govern, es faran un plaer de contestar-me les preguntes que faré ara.
La primera seria: l’adjudicació directa de l’estudi d’optimització del model organitzatiu no assistencial Arthur D. Little de 300.000 euros del qual ja vaig parlar en aquesta sala en la darrera legislatura, destaca segons el Tribunal de Comptes que segons el SAAS no respecta el procediment de contractació per raons de dades de caràcter sensible. Segons l’auditoria del Tribunal de Comptes, aquests arguments no han estat provats. Ens ho pot explicar si us plau el Govern quines eren les raons de caràcter sensible i per quina raó no es van aportar aquestes dades al Tribunal de Comptes?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el Sr. Carles Àlvarez.
El Sr. Carles Àlvarez:
Bé sento molt no poder complaure o respondre a les seves preguntes de la forma que m’agradaria fer, però em remeto a què en el moment que hagi analitzat aquesta informació gràcies a aquest expedient informatiu que s’obrirà, podrem saber moltes d’aquestes coses que vostè demana i saber també si hi han hagut irregularitats.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per complementar la informació, té la paraula el Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Sí, en relació a l’informe de control financer al que feia referència la consellera fa un moment, efectivament el Govern el va fer, la Intervenció en aquest cas (la Intervenció General), en base a les atribucions que té per llei el va fer, no només d’aquest organisme, de varis, com sap cada any des de fa tres, això no es feia abans, es publica quins són els organismes que tindran aquest control financer. Sempre, tots els anys des de què es fa, hi ha hagut el SAAS, i tots els anys s’ha enviat al Tribunal de Comptes. Jo no li puc dir ara amb quina data es va enviar al Tribunal de Comptes però li puc assegurar que està enviat al Tribunal de Comptes, i en tot cas verificarem amb quina data es va enviar si és que això és d’interès per vostè.
Però, el que li puc assegurar és que l’informe de control financer està fet no només de l’exercici 2014, també del 2013 i està tramès al Tribunal de Comptes. No tinc aquesta informació aquí i per tant no li puc dir amb quina data es va trametre.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una darrera repregunta potser...
Un parell, Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
Bé, sobre el que m’acaba d’explicar el Sr. ministre Cinca, jo tinc aquí l’informe del Tribunal de Comptes tancat el dia 31 del 12 de l’any, si no vaig confosa, i diu clarament que no van rebre aquest informe; i també em vaig mirar el de l’any abans i també diuen que no van rebre l’informe, és a dir, que aquí hi ha un problema perquè no ho estic dient jo sinó que ho estan dient ells.
Em voldria referir a una altra d’aquestes preguntes que he anunciat abans. Em referiré a un altre tema concret que també espero, Sr. ministre de Sanitat, que el puguin ajudar els seus companys.
Es va adquirir -es diu en l’informe- un vehicle sanitari usat sense seguir el procediment de la Llei de la contractació pública i això va ser en el cas d’un vehicle que va costar la mòdica suma de 55.000 euros, i tot això amb l’excusa de la necessitat d’urgència per això justifica el nou seguiment de la Llei de la contractació pública. Francament en aquell moment vam anar seguint una mica aquest tema, no entenem què justifica la necessitat d’urgència -no sóc l’única sinó que això també ho diu el Tribunal de Comptes. Ens pot explicar si us plau el Govern quina era aquesta urgència tan important que fa que es van saltar la Llei de la contractació pública?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, entenc que és un cas molt particular, no sé si el Sr. ministre pot aportar alguna informació...
El Sr. Carles Àlvarez:
Sí, jo ho englobaria...
Gràcies Sr. síndic.
Bé, podem tractar cas per cas però el que li puc explicar jo seran excuses de mal pagador o seran coses poc creïbles, per això em remeto una altra vegada a aquest expedient informatiu que haurà d’esclarir tots aquests casos i veure si hi ha, si les conclusions que donin són pertinents per prendre mesures.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per complementar la informació, Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Miri Sra. consellera, tot el que vostè està mencionant té raó. El ministre li ha dit i em sembla que hem sigut molt clars, no únicament obrirem un expedient informatiu, i si s’escau després un expedient sancionador, i si s’escau anirem més lluny, això abans que tot.
Vostè fa un reguitzell de demandes i evidentment totes elles no les podem contestar, però amb el que s’ha de quedar és amb la filosofia general.
El cap de Govern i el Govern d’Andorra no està satisfet de com es gestiona ni el SAAS des del punt de vista de remarques que fa el Tribunal de Comptes.
Miri, jo no diré que vostès ho feien tot perfecte, també m’ho he mirat i també tenim tota classe de reflexions i també de similars i no tantes, ho reconec, com hi van haver-hi amb el Tribunal de Comptes del 2014.
Aquí la posició és la següent: no hi ha cap tracte de favor perquè no hi pot haver-hi cap tracte de favor. Tots els organismes, ja siguin parapúbliques, o no han de complir la llei i en aquests moments un se la dóna a la lectura del Tribunal de Comptes i això no eximeix la responsabilitat política personal meva però, en tot cas, tinc de buscar les solucions de què les coses no s’han fet bé.
Així s’ha expressat el ministre de Sanitat, em sembla que honora al Govern d’Andorra de dir obertament de què les coses no es fan bé, no únicament perquè el Tribunal de Comptes ens ho digui però també entendrà una cosa, encara que sigui molt paradoxal i vostès han tingut també responsabilitat de Govern. Moltes vegades... moltes vegades el ministre de Finances segurament em pot dir que sí si és honest en aquest cas, i sempre ho ha sigut, moltes vegades s’ha donat compte de coses del Tribunal de Comptes que fins i tot sent el ministre de Finances no s’havia adonat. Això li ha passat a vostè, li ha passat al ministre de Finances, li ha passat a molta gent i li pot passar al Ministeri de Finances i li pot passar al Ministeri de Sanitat.
Sra. Rosa Gili, vostè pot fer totes les preguntes que vulgui de la mateixa manera que quan l’oposició, quan vostès tenien gestió de Govern, li hauríeu pogut fer les mateixes i segurament hauria contestat el que ja estic contestant jo però el que no té, des del meu punt de vista hi ha més futur d’aquí en endavant, és que anem cada any contestant el mateix.
Per tant acabo així, és evident que quan hi ha disfuncions i que són disfuncions repetitives i en aquell cas dins del SAAS, per tant s’ha de passar de les proves als actes i per això li feia menció el ministre de Sanitat que obriríem un expedient informatiu amb el seu instructor, tal i com marca la llei, des d’aquí independentment del que ja ens ha mencionat el Tribunal de Comptes, si aquí s’ha d’anar més enllà amb un expedient sancionador, també anirem amb un expedient sancionador perquè vostè té raó i em sembla que en tota la Cambra ho compartim, hi ha una obligació de legalitat de tots els que estem presents en aquesta Cambra.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Sílvia Eloïsa Bonet, després Sra. Rosa Gili.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
D’aquest funcionament irregular, de contractacions irregulars, de pagaments irregulars, etc., ja n’hem parlat vàries vegades en aquesta Cambra i vull recordar que en el passat Debat d’orientació política es va adoptar una Resolució en aquest Consell General en la qual s’encomanava al Govern una nova Llei del SAAS que pogués regular molts d’aquests aspectes en els quals ja es tenia evidència de què estaven funcionant de manera incorrecta i per intentar evitar que això s’agreugés encara més.
La meva pregunta seria: per quan tenen prevista aquesta nova Llei del SAAS que hauria de regular tots aquests aspectes i probablement solucionaria moltes de les crítiques que de manera reiterada està presentant el Tribunal de Comptes?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Estem tangencialment fora de la pregunta però, Sr. cap de Govern, teniu la paraula.
El Sr. cap de Govern:
Sí, li contestaré perquè em sembla que ve a lligar una mica amb la contesta que li he volgut fer i en to positiu, Sra. Rosa Gili. Li contestaré també amb el mateix to a la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet.
Vostè ha sigut ministra de Sanitat i vostè també hauria pogut estar supeditada o sota la pressió del legítim control del parlament perquè amb la seva gestió de sanitat, i vostè ho reconeix, també hi havia disfuncions.
La Llei del SAAS vostè sap que és una llei antiga i que s’ha de modernitzar, però no s’ha de modernitzar únicament des d’un punt de vista de posar solució, per dir-ho així, a les disfuncions sinó per altres temes més importants des d’un punt de vista econòmic sanitari.
Per tant, no... -a la seva pregunta que em sorprèn des del punt de vista que no l’esperava-, no està pensat, no hi ha una reflexió o s’ha encomanat una reflexió de la Llei del SAAS però, m’ho apunto! M’ho apunto perquè jo penso que és molt interessant que es faci d’una perquè és una llei molt vella, molt vella que ha fet el seu recorregut i d’una altra part la llei no pot, amb això no estic d’acord amb vostè, la llei aquesta no és perquè la tinguem de modificar que farem més fiable el compliment de la llei; amb la llei actual del SAAS ja s’havien de complir les coses. Vull dir, que amb això no ens podem auto enganyar tots plegats. En canvi el que fa referència a una refosa o a una modernització, per ser més clars, de la Llei del SAAS és una cosa que em sembla que ens podríem posar d’acord però, en tot cas, no vull evadir aquesta qüestió però el dia 4 i 5 jo faré unes propostes molt clares que espero que almenys vostè i espero que els demés també, sempre ha estat molt atenta a les propostes que són per millorar la sanitat pública d’Andorra.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
A veure, jo tenia una altra pregunta referent a casos concrets que hi ha en aquest informe. Ja he entès que avui no m’ho explicaran però també m’agradaria que quan ho revisin ho tinguin en compte i em refereixo també a un pretès incompliment del Codi de relacions laborals en relació al programa informàtic de classificació de pacients en el servei d’urgències, SET MAT, això també és un cas precís que surt en aquest informe i, per tant, avui ja no els hi demano ara que m’ho expliquin perquè ja entenc que no ho podran fer i per tant, els agrairia que ho tinguessin present.
A veure Sr. cap de Govern, això de tornar cap enrere... que vol que li digui? Jo comptar punts no és una cosa que m’interessi i jo crec que el que hem de fer és avançar, gestionar i això és el que l’interessa al ciutadà.
Vostès han d’assumir les seves responsabilitats, porten cinc anys a Govern, i recordo... ara ja no ho diuen, però li recordo que vostès mateixos s’auto denominaven els millors.
Miri, jo estic contenta avui si gràcies a la meva pregunta ha fet que potser per primera vegada es llegeixin els informes del Tribunal de Comptes.
Perquè la pregunta era una mica, que ja la tenia preparada, però crec que és més vàlida ara que mai, era el fet de dir a què serveix la feina del Tribunal de Comptes? Com pot ser que es facin unes fiscalitzacions de les diferents institucions any rere any si res no canvia en relació a les seves recomanacions?
A mi no em sembla normal, més aviat em sembla surrealista i increïble, però aquí és on voldria dir, a què serveixen les fiscalitzacions del Tribunal de Comptes o a què han servit fins ara segons el Govern de DA?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, espero Sra. Rosa Gili que no li sembli surrealista la contesta, perquè la pregunta que vostè ha formulat al ministre, al Govern d’Andorra, en definitiva, ajuda. I ajuda perquè el Govern no vol mirar cap al passat, digui obertament que ha d’assumir les seves responsabilitats. I dic que potser no li sembla surrealista, però tampoc hem esperat que vostè faci la pregunta, i en tot cas, nosaltres també ens llegim els informes del Tribunal de Comptes.
I encara que vostè no s’ho cregui, independentment de la pregunta, la informació a l’expedient informatiu es va discutir, a la lectura, doncs, d’aquest informe ja fa unes quantes setmanes, al si del Govern d’Andorra.
Vostè s’ho creurà o no s’ho creurà. Jo he dit en aquest sentit m’he expressat, i en una pregunta de la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet, no és qüestió de canviar la llei, però que també es pot analitzar des d’un punt de vista -ja ho he dit abans- que és una llei que ha fet el seu recorregut. Però la llei actual s’ha de complir. S’ha de complir. I mai de la vida li he dit Sra. Rosa Gili que vaig a mirar el passat per justificar el present. Jo he dit una cosa que és una evidència, i em feia que sí amb el cap el Sr. Pere López, que no m’ho fa massa sovint, des del punt de vista que algunes remarques no ho haurà fet tan perfecte o no haurà sigut no millor, el Govern dels millors, el Govern exemplar, que no han tingut mai cap notació del Tribunal de Comptes.
Però, també he dit que últimament, pel que fa referència al SAAS n’hi havien més que les de costum. I per això s’ha fet aquesta reflexió a la lectura del Tribunal de Comptes, no hem esperat la seva pregunta, sinó que de mutu propi amb una discussió al Govern d’obrir, jo sóc de fet, el director general del SAAS, a l’expedient informatiu i si s’escau un expedient sancionador. I si s’escau, el que faci falta perquè la llei s’ha de complir.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, passem a la següent pregunta.
12- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 19 d’abril del 2016, relativa al nombre de persones del país que necessiten ajudes de Govern, Creu Roja i Càritas.
Fou registrada amb el número 563, i s’ha publicat en el Butlletí número 26/2016, del 19 d’abril.
Exposa la pregunta la Sra. Judith Pallarés Cortés.
Teniu la paraula.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Primerament m’agradaria disculpar-me, perquè jo vaig enviar les meves dues preguntes la setmana passada dins el termini estan a Estrasburg, i crec que una motivació a les mateixes potser hagués ajudat una miqueta més avui tenir una resposta més adient. De totes formes, crec que no són preguntes massa complexes i crec que podrem esclarir, més o menys la intenció de la mateixa.
En relació a la pregunta que ara comentem, segons l’edicte del 16 d’octubre del 2013 el Govern va adjudicar a la Creu Roja la gestió del menjador social d’Andorra. El Ministeri de Salut i Benestar va acordar una aportació per pagar el lloguer del local, d’uns 800 euros i 6 euros per àpat per cobrir aquesta necessitat per uns 4 anys. I en els últims mesos sembla que el Govern ha preferit recomanar als usuaris del menjador que utilitzin uns tiquets que s’ofereixen per menjar en altres locals, bars, restaurants d’Andorra, que no pas fer servir les dependències del menjador que el mateix Govern continua finançant. Per aquesta raó demano al Govern si: pot informar de quantes persones al país, andorrans i residents, necessiten les ajudes de Govern, Creu Roja i Càritas per dinar i sopar a diari? Durant quant temps ho fan servir i quin tipus de seguiment ofereixen els treballadors socials a aquestes persones?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
Durant l’any 2015, el Govern ha atès 1.510 persones, que es corresponen a 753 famílies, i durant el primer trimestre de l’any 2016, el Govern ha atès 720 persones, que es corresponen a 374 famílies, les quals han rebut ajuts per atendre les necessitats bàsiques en concepte d’aliments, a l’empara de l’article 20, lletra a) del Reglament de prestacions econòmiques d’atenció social, del 18 de setembre del 2013. El Govern ha satisfet per aquest concepte les quantitats de 455.644 euros durant el 2015, i de 216.589,37 euros durant el primer trimestre del 2016.
D’altra banda, el menjador social gestionat per Creu Roja, i subvencionat pel Govern, -com ha recordat la Sra. Pallarés- ha atès durant l’any 2015 i el primer trimestre del 2016 a 72 persones, majoritàriament pertanyents a famílies unipersonals. D’aquestes persones, unes 14 han emprat els serveis del menjador social durant un període igual o superior a 6 mesos i la resta durant un període inferior.
Pel que fa a Càritas Andorrana, durant l’any 2015 ha atès a través del Banc d’aliments o lliurant vals de compra o d’àpats, a 319 persones, que es corresponen a 151 famílies, un 35% de les quals en són usuaris exclusius, mentre que en relació amb el 65% restant s’intervé de forma conjunta amb els treballadors socials del Departament d’Afers Socials. D’aquestes persones, un 18% fan ús dels recursos de Càritas durant més de 4 mesos, i només un 3% durant més de 10 mesos.
La durada dels ajuts s’estableix en funció de la problemàtica o les problemàtiques que la persona o la família presenten, i es valora la situació i les capacitats i habilitats per poder reconduir la situació de precarietat o de risc en què es troben. Així, d’acord amb aquests paràmetres, es poden atorgar ajuts puntuals, o ajuts periòdics que poden tenir una durada d’entre 30 dies i 6 mesos, i que també es poden prorrogar en supòsits justificats.
En aquest sentit, l’apartat 10 de l’article 28 de la Llei de serveis socials i sociosanitaris estableix que la durada dels ajuts no pot superar l’exercici en què s’hagin concedit, si bé es poden prorrogar en les situacions i els períodes màxims que s’estableixin per reglament. I també estableix que els ajuts atorgats per un període superior a 6 mesos s’han de revisar periòdicament per comprovar el compliment dels objectius del pla d’intervenció, mentre que per concedir el perllongament o una pròrroga, s’han de tenir en compte els avenços obtinguts d’acord amb aquest pla.
Pel que fa al seguiment al qual vostè preguntava, els treballadors socials, una vegada establerts el diagnòstic i el tractament social més adient, a través del pla individual o familiar d’intervenció al qual em referia, formalitzen un seguiment periòdic amb la persona o la família amb la finalitat de valorar l’acompliment dels objectius i de les activitats fixades en aquest pla.
Aquest seguiment pot ser setmanal, quinzenal, mensual o puntual, i pot ser directe, mitjançant visites de seguiment realitzades al despatx professional, al domicili de la persona o família o prop del recurs emprat, o indirecte, mitjançant l’entrevista de coordinació o de seguiment amb els professionals que gestionen el recurs al qual s’ha derivat la persona o la família.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
S’ha de reconèixer que la iniciativa del menjador social va sorgir en un moment de crisi econòmica important. Una crisi que va afectar en gran mesura a homes d’uns 50 anys o més que sortien pràcticament o majoritàriament del sector de la construcció. Molts d’ells amb famílies que van haver de marxar d’Andorra o acudir a les ajudes socials del Govern.
Les dades sobre les prestacions d’atenció social de l’any 2014, que són les que estan publicades a la web del ministeri, per les quals -jo que ara he pres nota de les dades que vostè oferia, però que evidentment no disposava-, indiquen que de les ajudes socials atorgades al 2014 un 47% eren unipersonals, homes i dones sols, sense feina que van necessitar ajuda per cobrir les necessites bàsiques, menjar i habitatge, i es calculava unes 1600 persones. Que entenc pel que m’ha comentat ara, al 2015 parla de 1510. Hem baixat una mica, no gaire. Les dades actuals de Càritas, i també del Raonador del Ciutadà que fa pocs dies ens va manifestar la seva preocupació per l’augment de les persones amb necessitats bàsiques que s’havien personat durant el primer trimestre del 2016 a les seves dependències per demanar ajudes, indiquen que no sembla que la situació hagi millorat tant. I les dades que ara ha ofert el ministre sembla que així ho corroboren.
A més és evident que el seguiment i control que la Creu Roja, amb un tècnic al menjador que fa un seguiment dels usuaris, ofereix a aquestes persones desapareix, potser, amb la utilització de “tiquets” per un menú en un altre costat, que sembla que és el que s’ha estat produint, o també de vegades amb el seguiment o la descoordinació que pugui haver-hi entre Càritas, Creu Roja i també Govern, que no sabem si existeixen duplicitats en tot aquest servei.
Això podria provocar el fet de perdre un cert control que es podia efectuar des del menjador de la Creu Roja, potser una situació d’exclusió social, no gaire desitjable. A més el menjador social actualment està obert per qualsevol usuari puntual, fora dels horaris ministerials, de tal forma que algú en situació de risc pot menjar primer i després ser informat de com procedir per rebre ajudes si fos el cas.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies.
De la seva intervenció inicial, i ara en aquesta rèplica, m’ha semblat comprendre que vostè donava per entendre que el Govern havia decidit posar fi o tancar el menjador social o buidar de contingut el menjador social gestionat per la Creu Roja Andorrana i la veritat és que no és així. En primer lloc perquè el Govern no té la capacitat de tancar aquest menjador social perquè com he dit, el gestiona la Creu Roja Andorrana i tot i que és cert que podria deixar de derivar persones cap aquest recurs, la qual cosa no impediria que ho poguessin continuant fent els comuns i les altres entitats de serveis socials, el cert és que ben al contrari s’hi continuen derivant persones des del departament d’Afers Socials.
De fet, durant l’any 2015 el nombre d’usuaris mensuals del menjador social ha oscil·lat entre 14 i 20, i si bé és cert que durant els tres primers mesos del 2016 aquesta xifra s’ha reduït a una xifra d’entre 12 i 14 usuaris, això obeeix principalment al fet que com he dit anteriorment doncs hi havia una sèrie de persones que havien estat emprant aquests serveis del menjador social durant un període igual o superior a sis mesos. I per tant, aquestes persones s’han derivat cap a recursos més idonis tenint en compte que la finalitat del menjador social, i així es va implementar en el seu moment és servir com a recurs temporal o transitori, mentre la persona no resolt la situació de precarietat d’acord amb aquest pla de treball que he esmentat i que estableixen els treballadors socials del departament d’Afers Socials. I si no es pot resoldre i ens resulta una cronicitat de la situació, cal oferir-li recursos en relació amb la manutenció que siguin els menys estigmatitzants possibles.
A més tenint en compte que sortosament els recursos dels quals es disposa en aquest àmbit i n’he parlat, no només hi ha el menjador social, hi ha tots els recursos que s’ofereixen des del propi departament d’Afers Socials i també des de Càritas Andorrana. Són per tant, diversos i variats, el Govern ha d’oferir aquell que sigui més adaptat a les circumstàncies de la persona de què es tracti. I si hi ha més d’un recurs que sigui igualment adaptat ha de permetre i fomentar l’autonomia d’aquesta persona a l’hora de decidir de quin recurs vol fer ús ja que d’aquesta manera doncs...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Xavier Espot:
...entenc que també es respecta la dignitat d’aquesta persona.
Per tot plegat, i acabo Sr. síndic, és evident que el Govern no pot obligar a les persones i a les famílies a emprar els serveis del menjador social de la Creu Roja Andorrana.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Jo me n’alegro que faci l’afirmació que no té intenció el Govern d’incidir en el tancament social de la Creu Roja.
Jo he de dir que com a Liberal, sóc una persona que sincerament hi crec més en la solidaritat de les persones dins d’un Estat solidari que no en un Estat paternalista, i entenc que el moment en què es va veure la necessitat de col·laborar o d’ajudar conjuntament amb la Creu Roja, hi havia també una situació difícil que pels números que ens acaba de donar sembla no haver canviat per algunes persones, la qual cosa també preocupa. I m’agradaria preguntar al Govern si té constància de si per exemple aquestes persones, que parlem de 14, 20 persones que amb assiduïtat fan servir el menjador social, durant quant temps estan assistint? Perquè estem parlant d’una obertura de l’any 2012 si féssim referència a què el Comú d’Andorra la Vella ja ho havia iniciat abans de passar-ho a la creu Roja, si aquestes persones durant aquest període de temps, durant aquests últims anys han continuat i si són les mateixes? I si té constància de duplicitats en el fet que fan servir el menjador social i també rebin en canvi ajuda des de Govern per poder tenir l’habitatge que per molts són pensions que també cobreix Govern, i a més a més l’ajuda diària d’aliments.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Efectivament hi ha un seguiment i com li he dit, ens n’hem adonat que hi havia una sèrie de persones, concretament 14 persones que estaven utilitzant aquest recurs durant més de sis mesos. I per tant aquest recurs, com deia no és un recurs que s’hagi d’utilitzar amb caràcter crònic perquè és un recurs temporal o transitori, el que hem fet amb aquestes 14 persones és derivar-les cap a altres recursos més idonis. Per tant, efectivament s’està fent aquest seguiment al qual vostè feia referència.
Vostè també ha introduït una altra qüestió que em sembla que és important de posar de relleu, i evidentment reitero que el Govern en cap cas ha decidit de tancar el menjador social ni de deixar de derivar persones però també és cert que paral·lelament jo al cap de poques setmanes d’assumir la cartera d’afers socials, vaig demanar un estudi i un informe detallat, que encara no s’ha acabat d’elaborar sobre la multiplicitat de recursos que s’ofereixen en matèria de manutenció, precisament per evitar que aquesta multiplicitat de recursos pugui arribar a aquestes duplicitats a les quals vostè fa referència. Per tant, evidentment, plena col·laboració amb les entitats de serveis socials, tant amb la Creu Roja com amb Càritas, ple agraïment a la feina que ells fan de forma desinteressada però també l’obligació com a Govern és exercir la competència que ens atribueix la llei de serveis socials i sociosanitaris i per tant fixar les directrius d’aquesta col·laboració que han de prestar les entitats de serveis socials. I per tant, en aquest sentit jo he demanat aquest estudi amb base al qual segurament haurem de perfeccionar aquestes directrius precisament per evitar aquestes duplicitats perquè és cert i de moment amb aquest estudi preliminar que hem fet ja hem detectat alguns casos molt puntuals però de persones que feien un ús indegut d’un o altre recurs. I això precisament és el que hem d’evitar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Hi ha una qüestió de fons que també en aquest aspecte pot ser preocupant, el fet que el menjador social controli el tipus de dieta que hi ha i per exemple, no ofereixi dins d’aquests menús alcohol en algunes d’aquestes persones, quan això es treu d’aquí i se li ofereix l’opció que les mateixes persones comprin o s’abastin ells mateixos o fins i tot facin servir un d’aquests tiquets cada vegada, que s’ofereixen per estar en un altre local, doncs no existeix aquest control directe. Sí que és veritat que ha mencionat que hi ha un seguiment dels treballadors socials, pot ser directe o indirecte, pot ser mensual o setmanal, però aquest control a diari o aquesta qüestió que des d’un menjador social sí que es pot fer per intentar treballar de forma més directa la reinserció perquè a més a més, és cert que de la Creu Roja aquestes persones també se’ls ofereix una formació, un cop les tenen allà, s’intenta reconduir a vegades informació del currículum, intenten fer un seguiment que també el reglament estableix, que són persones que si no tenen feina han d’acceptar i se’ls motiva en aquest aspecte de forma diària, això és alguna cosa que entenc jo que el ministeri i els serveis socials de moment no podran cobrir i que si arribem a fer desaparèixer les persones que tenen necessitat del menjador social doncs, difícilment aquest seguiment es podrà establir. Potser té el ministeri alguna altra opció.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Sí Sra. Pallarés, una mica aquesta explicació que vostè ha fet a mi em dóna la sensació una mica que es contradiu amb el que ha dit abans, quan ha dit precisament que vostè no tenia una visió paternalista. És a dir la finalitat del menjador social és oferir manutenció a les persones. Aquí s’acaba la finalitat del menjador social. El pla de treball, el control de què aquest pla de treball s’està complint, les formacions, les derivacions, el control, tot això correspon al Govern, no correspon al menjador social ni a la Creu Roja Andorrana. A més a més, és cert que al menjador social no s’ofereixen begudes alcohòliques, però això no evita que aquesta persona quan surti del menjador social si vol pugui anar a un bar o a un altre lloc on li serveixin begudes alcohòliques.
Per tant, jo crec que aquest no ha de ser l’element determinant que ens ha de fer prendre decisions amb caràcter definitiu respecte del menjador social.
Una altra cosa que també m’agradaria recordar és que aquest menjador social quan es va elaborar la llei de serveis socials i sociosanitaris, malgrat ja existia, no es va incloure en la cartera de serveis perquè precisament es va considerar que era un recurs que estava en fase experimental, i per tant, jo crec que abans de decidir com es consolida, si és que s’ha de consolidar aquest menjador social, necessitem fer aquest estudi detallat, no només del menjador social sinó de tots els altres recursos que s’ofereixen en matèria de manutenció que com deia, sortosament són variats, però com que són variats precisament, hem d’evitar que no se’n derivi determinades ineficiències.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
L’última repregunta, Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Respondré un moment i tinc una última pregunta només a fer.
Crec que no hi ha contradicció perquè penso que el seguiment de les persones el que ajuda és oferir oportunitats, i donar oportunitats treu a les persones amb necessitat d’aquest cercle que pot ser de situació de risc. Per tant, sigui a través del menjador social, per l’ajuda de la Creu Roja o qualsevol altra, entenc que l’interessant és que es redueixi el número de persones que tenen necessitat. Per tant, crec que no hi ha una contradicció, al contrari, l’objectiu és el mateix.
L’última pregunta que volia fer al Govern és en relació al que és l’atenció social, que l’anterior ministra va anunciar en una compareixença pública, la posada en marxa d’un número de telèfon disponible durant 365 dies/24 hores per urgències socials. I m’agradaria saber, ja que també està una mica relacionat, si el ministeri pensa mantenir aquest compromís o si l’ha desestimat o si ho pensen, per quan estaria disponible?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Sí gràcies Sr. síndic.
Molt breument insisteixo, des de la meva perspectiva, potser és equivocada però insisteixo que el seguiment de les persones en situació de precarietat no s’ha de fer en el marc del menjador social. El menjador social és un dels molts recursos que es poden o s’han d’oferir a les persones en situació de precarietat, però el seguiment s’ha de fer al marge d’aquest menjador social.
Dit això, evidentment aquest compromís que va assumir la meva antecessora en el càrrec doncs, segueix vigent, i per tant s’implementarà aquest telèfon de disponibilitat vint-i-quatre hores al dia i no només mantenim vigent aquest compromís sinó que anem més enllà i amb el nou reglament de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris que en les properes setmanes aprovarem, establirem la creació d’una unitat d’atenció immediata en un local específic en el Departament d’Afers Socials i en un horari prolongat, diguem, d’atenció a les persones en situacions d’urgència social.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, passem a la pregunta número 13.
13- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 19 d’abril del 2016, relativa al reconeixement internacional de l’INAF.
Fou registrada amb el número 564 i s’ha publicat en el Butlletí número 26/2016, del 19 d’abril.
Exposa la pregunta el Sr. Jordi Gallardo. Teniu la paraula.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Vista la complexitat en la que es troba el sector financer d’Andorra arrel dels darrers esdeveniments succeïts relacionats amb l’afer BPA,
Vist que els fets esdevinguts han posat de manifest la feblesa dels organismes reguladors i supervisors del sistema financer d’Andorra,
Atès aquests antecedents, es pregunta,
Pot informar Govern si l’INAF està reconegut internacionalment com a organisme regulador del sistema financer andorrà?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
En primer lloc deixi’m que li digui Sr. Gallardo que no comparteixo la seva premissa, a partir de la qual vostè sustenta la pregunta on manifesta que la crisi ha posat de relleu la feblesa dels organismes reguladors i supervisors del sistema financer andorrà. Andorra té la dimensió que té i això pot suposar en àmbits molt complexos i canviants un esforç suplementari, però els reguladors andorrans han anat evolucionant a mesura que ho ha fet el sector i el mercat que regulen, igual que han anat consolidant la seva presència internacional i han tingut el reconeixement que correspon a qualsevol organisme d’un país sobirà reconegut i partícip d’aquests organismes internacionals.
Per aquesta raó ja en una altra sessió, en la que també parlàvem dels supervisors d’Andorra, ja li vaig manifestar que no comparteixo que es qüestioni permanentment les capacitats i les competències d’aquests supervisors.
Entrant a la qüestió de l’INAF en particular naturalment està reconegut com a organisme regulador del sistema financer. Deixi’m que per sustentar aquesta afirmació li posi quatre exemples doncs, que posen de relleu aquest reconeixement.
El primer, algunes de les entitats financeres que operen al sistema financer andorrà fa anys que s’han anat internacionalitzant i s’han establert en altres països. Per fer-ho els supervisors d’aquests països han hagut de tenir com a interlocutor reconegut al supervisor andorrà, sinó no s’haurien pogut establir aquestes entitats en aquests països.
Un segon exemple, l’INAF té signat un acord de col·laboració des de l’abril del 2011 amb el Banc d’Espanya, i des del juny del mateix any 2011 amb la Comisión Nacional de Mercados de Valores a Espanya, que constitueix també un acord de cooperació en matèria de supervisió consolidada entre Andorra i Espanya en relació a la regulació al mercat de valors.
Un tercer exemple, l’any 2013 l’INAF signa el protocol multilateral de cooperació de l’IOSCO. Aquest acord permet obrir relacions directament amb 104 jurisdiccions amb acords bilaterals i amb 104 autoritats supervisores d’arreu del món.
I un quart exemple, al desembre del 2014 l’INAF va signar un acord de cooperació en supervisió amb el Banc Central Europeu.
Per tant, penso que no hi ha dubte de què el supervisor, en aquest cas l’INAF, el supervisor del sector financer doncs té aquest reconeixement a nivell internacional.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
No ajuda a fer lectures constructives el fet de què cada vegada almenys... bé, també entenc que és el paper que hem d’assumir cadascú, no? Nosaltres hem de fer unes preguntes, Govern ha de donar unes respostes, es pot deduir sempre que de les preguntes que en fem el que es fa és qüestionar permanentment el rol d’algunes entitats o institucions, i jo el que li dic és que això d’arreglar les preguntes és, en tot cas, fer lectures constructives per a veure si hi ha coses que no funcionen del tot bé, si hi ha coses que podem millorar i si hi ha coses que conjuntament podem fer perquè millori la fiabilitat, la capacitat i la projecció del nostre país.
Vostè em diu Sr. ministre que el supervisor financer andorrà està homologat a nivell internacional, és cert, d’aquests acords que ara em diu. Jo li dic també Sr. ministre que tinc els seriosos dubtes perquè sí que és cert que les entitats bancàries del país s’han expandit, no ara recentment sinó ja fa temps que van començar aquest procés d’anar a buscar la seva internacionalització però també és cert que potser arran de l’afer BPA no ho poden fer amb la totalitat o amb el volum que voldrien i, per tant, doncs, d’aquí ve la meva lectura.
Vostè no ho vol reconèixer, jo voldria que no fos veritat però està passant el fet que arran de la crisi BPA algunes entitats del país han volgut agafar postures accionarials a d’altres països amb entitats bancàries i degut a què l’INAF no és reconegut com un supervisor altament fiable, no se’ls hi ha permès.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Miri, em sembla realment una passada el que acaba de dir... Em sembla una passada!
Pretendre que alguna institució financera andorrana no ha pogut culminar alguna operació del caire que fos perquè l’INAF no tenia el reconeixement per part de l’autoritat financera del regulador financer d’aquell país, permeti’m que li digui és radicalment fals... radicalment fals!
Una altra cosa que imagino que és el que vostè volia dir és que, i ens hem fet un fart d’explicar-ho, arrel de la crisi BPA Andorra, el país, la seva plaça financera va entrar en una posició de crisis i de risc molt elevada, però no en relació al seu supervisor sinó el conjunt de la plaça financera i el conjunt d’Andorra. Aquesta... Aquesta -recordi-ho bé- és la motivació principal que va provocar l’actuació de l’INAF, protegir la pròpia plaça financera davant d’una situació d’altíssim risc que es va produir el 10 de març del 2015 i que va posar en una situació molt compromesa a la plaça financera que sortosament amb el pas dels mesos s’ha anat doncs, relaxant i penso que estem pràcticament ja en termes de normalitat, però en cap cas es pot dir que la causa si és que ha passat el que vostè diu de què alguna entitat ha vist limitada la seva capacitat de fer alguna inversió, es pot atribuir al que vostè m’està dient, i si és així... i si és així li agrairé que m’ho expliqui, també penso que si fos així -que no ho crec, ja li dic-, s’hauria de fer amb la discreció pertinent i sobretot amb la presència de la institució que en aquest cas ens estem referint que és l’INAF, que li puc assegurar que és un interlocutor apreciat per tots els supervisors amb els que té relació tingut en compte i un organisme d’altíssim nivell a nivell de qualificació i de capacitats.
Per tant, no puc acceptar que vostè surti d’aquesta premissa perquè no respon a la realitat i en qualsevol cas l’únic que faria seria redundar en aquesta situació de precarietat de la plaça que precisament, entre altres...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
...gràcies a l’actuació de l’INAF doncs, s’ha pogut remuntar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Entrem en el temps de les repreguntes.
Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Em sap greu que a vostè li sembli molt forta la pregunta, jo crec que és una pregunta que tinc l’obligació de fer a partir d’informacions que arriben. La manera de saber o de constatar si aquestes informacions estan en el cert, o no, o són purs rumors es fa la pregunta i en aquest cas que Govern deixi clar si és així o no ho és.
Per tant, dedueixo de la seva resposta que el Govern no té constància que cap entitat financera del país hagi volgut adquirir una posició accionarial superior al 10% que és una posició accionarial no qualificada i que per tant no requereix l’autorització del supervisor local i per tant, quan han volgut adquirir més del 10% el supervisor local no els ha deixat.
Li consta al Govern que alguna entitat bancària del país hagi volgut adquirir més del 10% amb algun altre banc, sigui a Suïssa, sigui a Anglaterra, i degut a què no reconeix a l’INAF com un supervisor homologat o prou fiable, no se’ls hi ha deixat adquirir més d’aquest 9,9%?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Miri, deixi’m que li digui dos coses. No em consten i si em constés, no li diria. Així de clar.
Vostè creu de veritat, objectivament que jo puc anar explicant els moviments empresarials que puguin fer les entitats financeres o empresarials de l’àmbit del sector que sigui Andorra, dels quals jo en pugui tenir coneixement en tant que ministre, si és que és el cas, igual que li podria passar a qualsevol altre ministre si és que necessita un permís administratiu, per exemple, de l’Administració per fer el seu moviment. Vostè creu que jo hauria d’anar a explicar públicament els moviments empresarials que pugui fer qualsevol entitat?
I en el supòsit que vostè està bastint, vostè creu que si hi hagués una voluntat de titar endavant una operació mercantil, que aquesta entitat a la qual vostè fa referència, doncs, no hagués pogut acabar culminant per la raó que sigui! Jo ho explicaria? Posant en entredit l’estratègia empresarial d’aquesta entitat, posant en entredit qualsevol futur moviment que pugui fer aquesta entitat en qualsevol altre mercat, posant en entredit la capacitat de negociació que tindria aquesta entitat davant de qualsevol altre soci o entitat a la que volgués adquirir o es volgués fusionar o volgués fer qualsevol tipus d’entitat?
Jo crec que no hem de confondre el paper que té cadascú. Vostè deia fa un moment, la meva voluntat no és posar en entredit el supervisor, la meva voluntat és reforçar-lo, millorar-lo, fer tot allò que calgui, doncs, perquè aquest pugui ser més reconegut. Escolti, en aquest sentit ens trobarà sempre que faci falta. I en aquest sentit, ja li avanço, farem propostes.
Ara bé...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
... pretendre que en aquesta Cambra el ministre de torn, el que sigui, en l’àmbit que sigui, hagi de posar de relleu les estratègies públiques, les estratègies empresarials de qualsevol entitat del país, sincerament no ho comparteixo i no ho faré.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, com sempre Sr. ministre, vostè utilitza la seva habilitat dialèctica per derivar la resposta cap a uns camins que jo no he portat. És a dir, jo no he posat en dubte en cap moment la capacitat, ni l’estratègia, ni els plans, perquè són públics, és a dir, la pregunta és arran de les notícies que surten als mitjans econòmics del sector. I per tant, a partir d’aquí, jo el que no he fet en cap moment, i pot repassar perfectament el diari de sessions, no he volgut amb la meva pregunta ni desvetllar estratègies d’empreses del país que són molt lícites, ni res per l’estil.
Jo el que sí que li demano és si hi ha un rol o hi ha una part de responsabilitat, que com a Estat haurien d’assumir per intentar que potser aquestes situacions, si s’estan donant, no passin, i per això li faig la pregunta. És així de senzill. A partir del moment a què arriben certes informacions on es diu que empreses andorranes que han volgut adquirir una posició accionarial a d’altres països amb altres entitats del mateix sector, no han pogut anar més enllà del 9,9%, perquè anar més enllà del 9,9% implica sotmetre’s a l’autorització del regulador local, i el regulador local no ho ha autoritzat, i per tant, han hagut d’anar a menys del 10%, amb la qual cosa no cal l’autorització del regulador local, no crec que estigui posant ni desvetllant cap estratègia, ni que estigui fent cap pla favor, que em sembla que dedueixo de la seva resposta, cap a les estratègies que puguin tenir, que són molt lícites, repeteixo, totes les entitats financeres d’aquest país.
Per tant, vostè m’ha dit, no tinc cap constància i encara que la tingués no li diria. Doncs, jo lamento molt que una vegada més, en el cas que vostè sàpiga la informació, no vulgui facilitar...
El Sr. síndic general:
Hauríeu de posar la pregunta si us plau.
El Sr. Jordi Gallardo:
Repeteixo la pregunta.
Govern no té cap constància que arran que l’INAF no està reconegut per tots els supervisors locals financers, cap entitat andorrana que ha volgut adquirir una posició accionarial superior al 10%, hagi tingut aquest impediment, justament per l’INAF?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Ja li he dit, li he afegit allò altre perquè quedés clar quina seria la meva actitud en el supòsit que jo tingués aquesta informació que vostè està dient. Ja li he dit, no em consta. I a més estic segur que en cap cas tot això que vostè atribueix o aquest dubtes que vostè atribueix sobre l’INAF per part del supervisor que sigui, el que vostè deu tenir en ment, doncs, jo crec que no es deu ajustar a la realitat del cas que vostè té en ment, que jo no el tinc present, I com que no el tinc present, no el puc comentar, més enllà de tot el que li he dit abans, que em lliuraré molt de comentar les estratègies de qualsevol empresa del sector que sigui, si és que, insisteixo, jo en tinc coneixement a rel del meu càrrec en tant que ministre.
Penso que moltes vegades parlem de seguretat jurídica, de ser un país acollidor d’inversió estrangera, de donar un marc legal sòlid a les empreses d’Andorra perquè es puguin expandir. Si fem tot això i després resulta que ens dediquem a anar explicant, doncs, les estratègies de les empreses o els èxits o fracassos que puguin tenir dins d’aquestes estratègies, doncs, estarem entrant en una mala dinàmica.
Però tornant a la qüestió, l’INAF a mi no em consta que hagi sigut el causant del que vostè està dient. No em consta i a més estic segur que no és així.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última repregunta, Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Només perquè quedi clar faré una darrera pregunta al Sr. ministre. Ha escoltat vostè durant la meva intervenció el nom d’alguna entitat bancària o financera del país? El nom concret d’alguna d’elles?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Escolti, vostè m’ha demanat si coneix de què alguna empresa... ja li he dit que no i que no ho comentaria. A més a més una qüestió que hem comentat en moltes ocasions, el mercat, en aquest cas, aquest sector igual que en altres llocs a Andorra és molt petit. No cal esmentar un o dos noms comercials. Al final si parles d’algun sector o pot ser un o pot ser un altre. No en poden ser més. Doncs, aquí estem una mica en aquesta situació. S’ha de ser molt curós en aquestes qüestions. No es tracta que vostè n’hagi esmentat cap. Vostè m’ha preguntat si em consta que alguna empresa ha tingut impediments amb la seva expansió per culpa de l’INAF. Jo li dic no. I a més a més estic segur que això no passaria. Altres raons, si és que alguna empresa no ha fruït en alguna de les seves estratègies, pot haver-hi, però en tot cas no és responsabilitat de l’INAF.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, passem a la pregunta número 14.
14- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 19 d’abril del 2016, relativa a la nova numeració dels passaports.
Fou registrada amb el número 565, i s’ha publicat en el Butlletí número 26/2016 del 19 d’abril.
Exposa la pregunta la Sr. Judit Pallarés Cortés.
Teniu la paraula.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Des del passat mes de març els andorrans que necessiten renovar el passaport es troben amb la sorpresa que el seu número d’identificació, el de sempre, ha estat modificat afegint-li nous dígits de tal forma que s’afegeixen, si el meu passaport és actualment 0028.947, doncs, ara hauria de ser 02.894.710 (per exemple) en base a un nou decret:
Pot explicar el Govern a què respon la nova numeració dels passaports?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
La lluita contra la delinqüència organitzada transnacional, i en particular contra el terrorisme, en relació amb la qual tots convindrem que el Principat d’Andorra és i ha de continuar sent part activa, requereix evitar el frau i la falsificació dels documents de viatge. Per aquest motiu, cal que el nostre país acompleixi les especificacions dels documents de viatge que l’Organització de l’Aviació Civil Internacional (OACI) estableix amb aquesta finalitat.
En aquest sentit, l’11 de desembre del 2013 el Govern va aprovar el Reglament relatiu al passaport ordinari, que va entrar en vigor l’1 de febrer del 2014, i que regula les característiques del passaport d’acord amb la normativa internacional i les particularitats de la normativa interna en matèria de nacionalitat, tenint en compte les novetats introduïdes fins llavors.
No obstant això, amb posterioritat s’ha constatat que les particularitats de la numeració del passaport andorrà associada a un número fix d’identificació de la persona titular, pot originar problemes en els controls fronterers de diversos països, en els casos en què el passaport es correspongui a un duplicat de l’original perdut o robat, que també s’emet amb la mateixa numeració.
D’acord amb les normes internacionals de seguretat dels documents de viatge, quan es denuncia la pèrdua o el robatori d’un passaport, el número d’aquest passaport s’ha d’enregistrar obligatòriament a les bases de dades d’Interpol, i el fet que aquest número coincideixi amb el número del duplicat del passaport pot originar problemes d’identificació als nacionals andorrans en els controls fronterers d’arreu.
És per aquest motiu que s’han introduït canvis en la numeració del passaport, mitjançant l’aprovació, el passat 9 de març, com vostè ha recordat, del Decret de modificació del Reglament relatiu al passaport ordinari, tot conservant, però, el número fix personal o d’identificació de la persona titular del passaport, en considerar que es tracta d’una especificitat que convenia mantenir.
En qualsevol cas, el canvi ha suposat que la numeració de set dígits ha passat a ser de vuit dígits; s’ha suprimit un dels dos o tres zeros que, fins aleshores, precedien el número fix d’identificació personal i s’han afegit dos dígits al final del número fix personal. Aquests dos darrers dígits són els que, per raons de seguretat, permetran la variació del número a cada nova sol·licitud de passaport, sigui una renovació, sigui l’emissió d’un duplicat a causa de la pèrdua o el robatori. I d’aquesta manera s’evitaran coincidències de numeració a les bases de dades d’Interpol que puguin comprometre la circulació sense problemes dels nacionals andorrans als llocs fronterers estrangers.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
En el decret del 9 del març de modificació del decret del 2013 d’aprovació del Reglament relatiu al passaport, ja s’explica que les normes de seguretat requerides en els documents de viatge, algunes ja eren conegudes des del 2006, tal com el ministre ha explicat. El mateix decret explica les diferents adaptacions que s’han fet, tant en el 2012 amb la introducció del xip relatiu a les empremtes dels titulars i en el nou reglament del 2013 que regula les noves característiques entre d’altres les de l’extensió de la seva durada per 10 anys.
Costa entendre que en tant poc temps es produeixin tants canvis i que no és fessin tots d’una vegada, sobretot tenint en compte que, si parlem en matèria de seguretat, tal i com se’ns ha explicat, els que ja vam canviar el passaport pel de 10 anys trigarem uns 8 anys o més en obtenir aquesta nova numeració i per tant no estarem alineats amb la normativa internacional.
A més sembla que hem de sobreentendre que el passaport ja no té els mateixos efectes a nivell nacional, o és el que a mi em sembla, ja que cal modificar aquest número d’identificació nacional que sempre hem fet servir.
És cert que en altres països on els residents disposen d’una carta d’identitat o DNI els números de passaport poden variar cada cop que es renoven o es demanen. En el nostre cas, fins ara, el nostre número d’identificació era aquest. És el número que consta en els nostres documents: en els comptes bancaris, contractes de lloguer, llum, telèfon, o en els títols i diplomes universitaris i no sabem si ara aquest fet pot provocar que la ciutadania hagi de canviar tota la documentació, cosa que no seria evident.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Sí gràcies Sr. síndic.
Efectivament, quan es va aprovar el Reglament relatiu al decret d’aprovació del reglament relatiu al passaport ordinari l’any 2013, la voluntat va ser d’incorporar totes les mesures de seguretat que fins llavors havia introduït l’OACI. En aquell moment no s’havia plantejat cap problemàtica al tomb d’aquells números de passaport que s’havien introduït en les bases de dades d’Interpol. És evident que cada cop que hi ha un atemptat terrorista arreu, i doncs darrerament per mala sort n’hi ha hagut més d’un, aquestes mesures de seguretat es van reforçant cada cop més, i per tant, això jo o crec que és una de les raons que han motivat que s’han extremat aquestes precaucions i que per tant, en els controls fronterers especialment en els aeroports internacionals, si veuen una coincidència en la numeració entre el passaport que lliura la persona i la numeració que hi figura en les seves bases de dades, doncs es plantegen problemes en quant a la lliure circulació. És arran diguem d’aquesta problemàtica concreta que creiem que des d’un punt de vista de responsabilitat i d’adaptació a les circumstàncies de cada moment doncs el Govern ha promogut aquesta nova modificació del reglament relatiu al passaport ordinari, precisament per evitar aquestes males experiències dels nostres nacionals.
També he de dir però, que no deixa de ser una solució transitòria. El dia que vam presentar la modificació d’aquest reglament ja vam especificar molt clarament que estem treballant amb un passaport de tercera generació, precisament per anar implementant les noves mesures de seguretat i anticipar-nos a aquestes noves mesures de seguretat que són canviants i que cada cop són majors. No són mesures que s’estableixin cada deu anys o vint anys, sinó que són mesures que cada any o a vegades fins i tot més d’una vegada cada any es van introduint. I per tant, doncs com que a finals d’any s’acaba, finalitza el contracte amb l’empresa que ens subministra els passaports, el que farem és introduir ja d’una forma definitiva el passaport de tercera generació, avançant-nos d’aquesta manera el que hem fet ja fins i tot, avançant-nos a molts països de la Unió Europea que encara no l’han implementat. Precisament per donar satisfacció a això que vostè deia, és a dir d’anticipar-nos i no haver de fer tantes modificacions.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Sí gràcies Sr. síndic.
M’ha semblat que comentava que llavors és necessari que tots canviem el nostre passaport? Perquè clar, jo per exemple el meu té un error en l’últim full perquè diu que és vàlid per quatre anys, quan el meu passaport ja és per deu anys. I aquí hi va haver una equivocació que amb els nous ja no existeix, però també el número tampoc no coincidirà. Necessitem tots anar a Tràmits a canviar el nostre passaport?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
No, tothom no ha d’anar a Tràmits a canviar el seu passaport. Simplement el que nosaltres hem fet i de fet, estem posant-nos en contacte telefònic amb les persones concernides, és recomanar aquelles persones que en el passat hagin perdut el seu passaport i que per tant, se’ls hagi introduït el número d’aquest passaport a la base de dades d’Interpol i a més a més, aquestes persones siguin viatgers freqüents i hagin de passar controls fronterers en aeroports internacionals, en aquests casos concrets en què es compleixen aquestes dues condicions, sí que els hi recomanem un nou passaport d’acord amb aquesta nova numeració per evitar precisament que es trobin retinguts en els controls fronterers. En els altres casos, evidentment no hi ha cap urgència en renovar aquest passaport, fins i tot en el cas que vostè esmentava d’aquesta discordança entre els quatre i les deu anys, perquè en aquest cas s’adjunta un nota informativa que deixa perfectament clar que aquesta discordança com a tal no existeix, i tampoc tenim coneixement que hi hagin hagut problemes de retenció als controls fronterers com a conseqüència d’aquesta altra incidència a la qual vostè hi feia referència.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
A nivell intern, el nostre número de passaport deixa aleshores de ser com hem entès que era el nostre número d’identificació nacional? Hem d’utilitzar a l’hora de fer els nostres contractes de lloguer o telèfon, llum, utilitzar per exemple el número de cens o el número fiscal que fins aleshores hem fet servir?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
Queda clar en la modificació de la normativa efectuada que el número del seu passaport continua sent el mateix que sempre ha estat, simplement s’addicionen dos dígits en cas de renovació o de duplicat, a efectes d’evitar precisament aquesta problemàtica. Però el que és el seu número de passaport, el seu número d’identificació que precisament és l’origen de tot el problema. Com vostè deia en la majoria de països del món hi ha un passaport que en definitiva no deixa de ser un document de viatge i cada cop que es renova, el número d’aquest passaport canvia. I després hi ha un document nacional d’identitat que aquest és un número fix perquè és el número d’identificació personal. En el cas d’Andorra com que només tenim un únic document, el número d’aquest passaport és i continua sent el de sempre, que és el seu número d’identificació personal, sense perjudici que en cas de renovació s’addicionen aquests dos dígits als únics efectes d’evitar aquestes problemàtiques en els controls fronterers i repeteixo com a solució transitòria fins que implementem el passaport de tercera generació on segurament, ho puc avançar, però encara no està del tot decidit perquè s’ha d’acabar de configurar, segurament farem un desglossament de números, és a dir el número d’identificació personal i el número del document de viatge per evitar precisament que hi hagi aquestes problemàtiques. De tal manera que quan s’introdueixi aquest número a la base de dades d’Interpol, no s’introdueixi el número d’identificació personal sinó el número del document de viatge.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Bé, si no hi ha més repreguntes, i acabades aquí les preguntes i no havent-hi més punts a l’ordre del dia, s’aixeca la sessió.
(Són les 17.01h)
Llistat de preguntes al Govern amb resposta oral disponibles per a la sessió del dia 28 d’abril del 2016
1- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 26 d’abril del 2016, relativa a l’afer de l’aigua d’Arinsal, (Reg. Núm. 0609).
2- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 27 d’abril del 2016, relativa al Codi de Duana, (Reg. Núm. 0612).
3- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 27 d’abril del 2016, relativa al Projecte de llei de revocació definitiva de la Universitat de les Valls (UdV), (Reg. Núm. 0613).
4- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 27 d’abril del 2016, relativa a l’execució dels ingressos de l’impost sobre societats, (Reg. Núm. 0614).
5- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 6 d’abril del 2016, relativa a la implicació que pugui tenir el ministre de Finances, Jordi Cinca, en l’afer anomenat “Papers de Panamà”, (Reg. Núm. 450).
6- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relativa a les dificultats que encara succeeixen en el reemborsament de les prestacions sanitàries als fills de parelles separades.”, (Reg. Núm. 529).
7- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relativa al decrement de la massa salarial durant el 2015 d'un 1,5% en relació al 2014, (Reg. Núm. 530).
8- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 19 d’abril del 2016, relativa a conèixer l'estat de la situació per a instal·lar un heliport, (Reg. Núm. 545).
9- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 19 d’abril del 2016, relativa a la configuració del Consell d'Administració de la CASS, (Reg. Núm. 547).
10- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 19 d’abril del 2016, relativa als drets de què disposen les persones andorranes amb passaport provisional a la CASS, (Reg. Núm. 548)
11- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 19 d’abril del 2016, relativa als treballs de fiscalització del Tribunal de Comptes de les liquidacions del pressupost del SAAS, (Reg. Núm. 0549).
12- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, relativa a les ajudes donades per Govern, Creu Roja i Càrites a andorrans i residents per poder dinar i sopar, (Reg. Núm. 563)
13- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernández, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 19 d’abril del 2016, relativa al reconeixement internacional de l’INAF, (Reg. Núm. 0564).
14- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 19 d’abril del 2016, relativa a la nova numeració dels passaports, (Reg. Núm. 0565).
|
Diari de Sessions del Consell General Dipòsit legal: And. 275/94 |
